Molt bones i benvinguts a una nova intervenció del programa Portaveus, el programa de la televisió de Vandellós i de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, que ens ajuda a conèixer una miqueta millor a cadascun dels portaveus municipals. Avui tenim nosaltres el Sergi Saladí, el portaveu de la CUP. Benvingut. Hola, molt bones. Què tal, com estem? Bé, no us podem creixer.
Doncs encetem un nou mes, en aquest cas el desembre, un mes de Nadal i sobretot un mes amb un ple que correspon a l'aprovació inicial dels pressupostos, en aquest cas que es va aprovar amb 27 milions de pressupost agregat. I la pregunta és obligada. Què els sembla a la CUP aquest pressupost?
Jo ho vam expressar el dia del ple, nosaltres vam fer una valoració no tant dels números, que al fi del cap sí que han baixat bastant respecte a l'any passat, sobretot la part corresponent a l'Ajuntament, però al final les partides són pràcticament calcades, hi ha molts pocs canvis, sinó que vam fer una valoració més política, sobretot afirmant i posant sobre la taula que un govern municipal realment té...
dos anys de govern efectiu, perquè quan entres, doncs entres a mig any, per tant, amb un pressupost que ve d'un govern anterior, aquesta vegada que hi va haver canvi al consistori, i per tant has d'executar un pressupost que no l'has fet tu, i aquell que estàs fent aquell primer any l'estàs fent, diguéssim, molt ràpid, sobretot quan no has estat a govern i fa molt temps que...
que no tens la pràctica de fer uns pressupostos i s'entén que el primer pressupost encara sigui molt continuista i molt condicionat pel passat. I ara ja efectivament portem dos pressupostos i farem dues anualitats, aquesta que acabem ara i la d'any que ve, que són els dos anys centrals de la legislatura, que són els dos anys on efectivament un govern municipal pot expressar tot allò que vol fer,
sobretot tenint en compte que el darrer pressupost, que és el que s'aprovarà a finals d'any que ve, el govern actual ja potser no el podrà aplicar, perquè a partir del mes d'abril de l'any 27 ja, diguéssim, el consistori queda no suspès, però queda que ja no pot fer gaire coses i, per tant, no pots aplicar aquell pressupost i no saps si les eleccions, doncs, quins resultats donaran. Per tant, la valoració que vam fer és dir, estem als dos anys de legislatura,
Estem al mig de la legislatura, en la qual el govern hauria d'expressar amb la seva màxima amplitud tot aquest programa electoral que porta. I, clar, el que veiem amb els pressupostos, amb el que acabarem en guany i aquest que ens han presentat ara per executar l'any que ve, és que no canvia res. Tot allò que amb campanya electoral, jo crec que uns i altres vam dir que el municipi necessitava un canvi,
doncs aquest canvi almenys no es veu expressat en forma de pressupostos, en forma de projecte de futur de municipi. I és un pressupost que té molts dèficits que nosaltres ja venim remarcant i denunciant i posant sobre la taula durant aquests dos anys de legislatura. Són uns pressupostos que no aborden els problemes, nosaltres entenem estructurals del municipi, com pot ser per exemple l'habitatge,
vam fer notar que efectivament no hi ha cap partida pressupostària, evidentment no tenim cap departament d'habitatge al municipi, a l'Ajuntament, però és que tampoc hi ha cap programa, és a dir, cap línia amb la qual s'agrupen els pressupostos que detallen les diferents partides. Tu mires els pressupostos, no hi ha cap partida dedicada a l'habitatge i no hi ha cap política en aquest sentit.
L'únic que l'alcaldessa va dir al ple és que potser es desenvolupin, però també tot molt encondicional, alguns sectors urbanístics i la llei marca que hi ha d'haver un 30% d'habitatge protegit d'aquestes promocions i que això solucionaria el problema de l'habitatge. Això és una part, li vam dir.
però això és una cosa que ve per defecte, és a dir, si es decideix tirar endavant una promoció urbanística, evidentment l'Ajuntament ha de fer tots els procediments que calgui fer des del punt de vista de la tramitació d'aquests projectes, urbanísticament parlant, i aplicar una llei, vull dir que al final això no és una cosa que faci l'Ajuntament, ho faria un Ajuntament de la CUP, un Ajuntament del PP, un Ajuntament de qui sigui, però això estàs obligat per llei a fer-ho i està bé que així sigui, però més enllà d'això no hi ha cap partida del pressupost,
I això lliga amb una moció que vam portar fa un any i mig, el març del 24, que no s'ha desplegat, no la vam aprovar al ple de l'Ajuntament i l'equip de govern no l'ha portat a terme, que és justament això, una sèrie d'accions en matèria d'habitatge, com pot ser una línia d'ajuts específics a la reforma d'habitatges perquè els propietaris puguin posar-los allò bé a un preu assequible pactat amb l'Ajuntament i durant un temps, i que a partir d'aquell temps el propietari recupera aquell habitatge,
una borsa d'habitatges pública municipal per posar a disposició de lloguer, és a dir, l'Ajuntament, com ja fan altres municipis, ja sigui directament adquirint aquestes cases i després posant-les al lloguer, o bé actuant com a mediador entre propietaris i particulars i donant un aval i una garantia tant al propietari com al que lloga, al lloguer, una línia d'ajuts específics per a lloguer i per a joventut, etc. Tot això ho vam aprovar al ple,
Això no s'ha fet. I no s'ha fet perquè ni el pressupost que tenim en guany ni aquest que ens han presentat ara, no hi ha cap partida dedicada a això. I quan tu mires l'últim sondeig d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya i surt que la principal preocupació dels catalans i catalanes ara mateix és l'habitatge, perquè és una qüestió de Vox Populi i parles amb tothom i sempre surt aquest tema,
és preocupant que un govern no sàpiga afrontar aquesta realitat. Però, a banda, hi ha altres problemàtiques estructurals que nosaltres venim remarcant, per exemple, tot el que és l'entrada a l'Hospitalet des del punt de vista del seu reandràs urbanístic,
una parada d'autobús com d'Humana, que dignifiqui el transport públic als usuaris i usuaries, però que doni major seguretat viària a l'hora de moure els autobusos a la zona urbana.
L'endrés de la carretera als nuclis d'interior, els cotxes corren molt, han anat fotent alguns pedaços en forma de semàfos, etc., però que no són suficients per abordar aquest problema. Tenim un dèficit també d'execució de les franges de prevenció d'incendis als nuclis urbans.
Tenim també un problema en matèria d'accessibilitat. L'Ajuntament està obligat, ara mateix no, té un període de carencia de dos o tres anys encara, per fer el Pla d'Accessibilitat Municipal, que va ser un tema objecte de campanya electoral, el debat que van organitzar els mitjans de comunicació municipal. Jo recordo que el tema de l'accessibilitat va sortir com una de les problemàtiques i tot just tenim un codi d'accessibilitat que s'ha aprovat aquests últims anys a nivell de Generalitat,
que nosaltres el vam posar sobre la taula i vam dir que l'Ajuntament hauria de fer un pla d'accessibilitat i la paraula és l'alcaldessa va ser que com que no estem obligats ja el farem quan ens toqui. Si en campanya electoral tots uns i altres vam fer èmfasi en aquesta problemàtica i ara que estava a govern mireu cap a un altre costat,
Doncs bé, això és el que tenim i per resumir aquesta part de pressupost, podríem parlar amb un perquè són 20 i escaig milions d'euros i donem per molt, però al final el que vam dir fent una valoració política és que són els pressupostos que no expressen totes aquestes problemàtiques que al dia a dia i també a mig llarg termini
el municipi necessita. Per tant, nosaltres vam votar en contra i també vam advertir que el més probable és que acabem presentant al·legacions perquè es resolguin amb un propi ple per poder posar tots aquests elements que acabo de comentar a debat i veure quin és l'oposicionament polític d'uns i altres i que la ciutadania n'aprengui nota d'aquestes coses.
Són uns pressupostos que, evidentment, estem parlant de molts diners, una part se'n van anar inversions i moltes tenen a veure amb projectes que ja se n'havia parlat, per exemple, el cap de futbol, també es parla del projecte de la comissaria local de policia perdidors, la remuneració de la pista Nova Llum...
l'hora de ordenació del pati de l'escola mestral, per exemple. Aquest tipus d'inversions, què els semblen? És que estem parlant de coses que ja venen arrastrant-se fa molts anys i que ni uns ni altres han sabut abordar en temps i forma adequat. I jo recordo que la comissaria, perdona l'expressió, però ja és un catxondeo la comissaria, jo diria que quan vaig entrar de regidor un any la passada legislatura, els pressupostos ja hi anava la comissaria.
I estava a l'any 85 i la comissaria no està feta. I cada any jura els pressupostos, no? El projecte, la redacció del projecte de la comissaria. I no està feta. Llavors van passant del tema. El tema camp de futbol, quants anys fa que s'arrastra aquest tema, no? Bé, els socialistes ja van fer una modificació de pou per habilitar aquests espais de la porraça perquè es pugui fer allà el camp de futbol. Això ja ho van fer els anteriors, aquests continuen, però bé, tot va... és molt lent, no?
I tots són això, projectes que ja venen, restrenen-se de fa molts anys i van donar-li continuïtat però tampoc amb massa èmfasi. Vull dir que sí, van passant-los anys.
I llavors també és veritat que hi ha molts capítols que en un any han venut com el capítol d'inversions, que en veritat no són inversions, és manteniment. Podrien anar al capítol 2 o al capítol 5 o al 6 o el que fos, perquè al final són obres o actuacions que s'han de fer, però és manteniment. Fent molt èmfasi, no sé per què, ja ha pegat per això, que al final són 150.000 euros.
que són diners, però pel pressupost que tenim, tampoc estan. Les caixes de llum de no sé què, ara se'ls ha ficat al cap lo de les caixes de llum, ja està bé, si s'han d'arreglar, s'arreglen. Però això és ordinari, això ho arreglaria la CUP, ho arreglaria el PP, ho arreglaria Junts, ho arreglaria qui fos, perquè si s'ha d'arreglar, s'ha d'arreglar. Llavors, hi ha moltes coses que han vist que ho posen a l'apartat d'inversions, doncs ja en tenim, per un fla aquesta part, que sempre es va més enllubernadora, no?,
per vendre mediàticament, invertirem tant, però al final no deixen de ser moltes d'elles manteniments i l'ordinarietat de la gestió d'un municipi que d'altra banda és complex,
configuració geogràfica que tenim i complex també per l'excessiu, podríem dir així, pressupost que tenim en relació als habitants i el que mos correspondria a un municipi com el nostre, si mos comparem d'altres municipis de 7-8 mil habitants que no tenen ni de lluny aquest pressupost. Això genera, òbviament, una complexitat, però són molts diners que s'han de gestionar.
Clar, de fet, quan parlem de pressupostos, la ciutadania, una de les coses que li interessa són les calés, evidentment, i sobretot els que han de pagar ells i elles, evidentment, els ciutadans. El tema dels impostos, què no opineu des de la CUP?
Sí, aquí també va ser un dels punts que vam comentar al ple, que l'anunci que va fer el govern és que no es tocaven els impostos, doncs com que això és una cosa que està molt bé, està bé amb el sentit que a la gent li agrada que li diguin que no opugin els impostos. I aquí és veritat que paguem uns impostos molt baixos i unes taxes i preus públics molt baixos, però perquè ho podem fer mentre ho podem fer. Però si ens anéssim mirant com fem nosaltres tots els informes d'intervenció que fa quan tracta qüestions de pressupost gros,
doncs sempre acaba d'anotar els seus informes que el municipi s'hauria de començar a plantejar de pujar els impostos gradualment per no haver de fer de cop el moment que tanqui la nuclear. La nuclear ara mateix, davant d'aquests dos, aporta aproximadament un 40% del pressupost, números rodons, doncs vol dir que el dia que tancarà tindrem menys 40% de pressupost i tot això que tenim ara com ho mantindrem? Llavors, clar, els impostos hauran de pujar sí o sí i l'interventor el que diu és
en vés d'haver de fer de cop el moment que tancarà la nuclear per quadrar el pressupost de l'any següent i fotre un cop de pal a la gent, doncs això s'ha d'anar fent progressivament. I també fent entendre i generar una cultura que les coses públiques valen diners i que els diners no cauen del cel. I que la gent ja ho sé, que no agrada pagar impostos, però al final, si no paguéssim impostos, doncs això seria un estat fallit, no?, i un territori fallit i aquí cadascú faria el que li donaria la gana. I jo crec que no volem, no aspirem a un model ultraliberal, no?,
Milley a l'Argentina, Melònia a Itàlia o el Trump als Estats Units, sinó que aquest estat del benestar, que no està molt criticant des de la CUP, però aquest estat del benestar, que té moltes aristes i té molts matisos, jo crec que és compartit per una amplia majoria de la societat i això se sustenta a base de pagar impostos.
El que passa és que els impostos, com diem nosaltres, s'han de pagar de forma progressiva en funció de la renda. I nosaltres, quan es fan modificacions estructurals o puntuals de l'IBI, de taxes de residus, de taxes de preus públics o preus públics de l'escola de música, per posar uns exemples,
Sempre diem que el preu base d'aquests serveis s'ha de pujar. I a partir d'aquí el que s'ha de fer és que aquells que tenen més, i fem unes propostes molt interessants, crec, aquells que guanyin més de dues vegades la mitjana municipal, tots que paguin el 200% d'aquell preu. I aquells que cobrin menys l'ingrés familiar, sigui inferior a dues vegades el que cobra la mitjana municipal, que no paguin res, perquè això és el més just que hi ha.
perquè si no, al final, amb la prestació d'aquests serveis i amb la tarificació d'aquests preus públics i d'aquests impostos municipals, el que fem és una injustícia social, perquè tothom paga el mateix. És igual si guanyes 20 que guanyes 0. Això no és just. I a part també té una component
que nosaltres creiem que és injusta, perquè sí que hi ha una part d'aquests preus públics o d'aquestes impostos que poden ser bonificats, però normalment això només es fa quan es fa als trams més baixos de renda. A les persones pobres se'ls obliga a presentar una documentació, a fer una sèrie de tràmits per poder optar amb aquestes ajudes, mentre que al ric no se li fa presentar res.
El que fa número 1 abans de ser pobre, diguéssim. De qui? No és pobre pels pèls, diguéssim, que estadísticament o amb els números de l'any no és pobre. Aquest paga el mateix que el que cobra 80 vegades més.
I aquí és on no hi ha aquesta progressió. Llavors, nosaltres el que diem és que a l'hora de fer preus públics, taxes, s'ha d'establir un sistema de tarificació social i tothom qui vulgui optar amb alguna bonificació o alguna subvenció o alguna reducció del preu del que sigui, de l'impost del que sigui, tothom per igual que presenti la mateixa documentació.
I avui en dia, els serveis informàtics que tenim i tot hauria de ser molt fàcil poder fer una verificació i dir, mira, vostè està al tram tant, li toca pagar tant. Vostè està al tram tant, li toca pagar tant. Igual que als pobres se'ls fa fer, no? Si no tens diners, has de presentar una documentació que si rende, que si un informe de no sé qui, que si no sé què, per demostrar que jo soc pobre perquè pugui optar amb allò.
I per què ho he de fer jo si soc pobre i el ric no ho ha de fer? Si som tots iguals, aquí tots hauríem de fer el mateix procediment i pagar en funció de la renda. Però sempre parlant que el preu base hauria de pujar. I llavors la classe mitja, diguéssim, que cada vegada n'hi ha menys, perquè al final hi ha els ultrarics que són pocs i cada vegada tots són més pobres.
Jo recordo fa 20 anys a Catalunya, l'anuari de la pobresa de Caixa Catalunya, que ja no existeix en la Caixa Catalunya, a Catalunya hi havia menys d'un 10% de gent pobra. I ara les estadístiques ja diuen que estem per damunt del 20 i més a prop del 25 que del 20. I amb pobresa infantil més del 30%.
Això és la societat que tenim ara mateix. Aquí és veritat que vivim com una mena, entre cometes, hi ha gent que pateix molt, amb una mena de núvol, de llim, de, bueno, sí, la vida és més barata, tot és més fàcil, tenim molts serveis en comparació amb els que tindríem un municipi igual sense la nuclear,
Però això no és el món, i aquest món no serà a partir del dia que tancarà la nuclear. I aquí és on nosaltres fem cas al que diu l'interventor, que hem d'anar pujant els preus, perquè si no, ho haurà de fer un govern un dia a cuita corrents. I com vaig dir al ple, jo tinc un amic que sempre em diu que els de la CUP us deixaran manar el dia que a l'Ajuntament no hi hagi un duro.
i dic, bueno, potser anem camí d'això, no? I és veritat que a veure qui es voldrà posar a manar llavors el dia que anirà a Enduro, perquè ara és molt fàcil governar aquest municipi, tens molts diners i mentre no facis cap despilfarro, doncs no vas gestionant i passen els dies, els anys, i bueno. Però el dia que anirà a Enduro,
N'hi haurà un 40% menys. Ja només mantindre el que tenim construït en aquest municipi, això ja val molts diners. De fet ja sempre ho diem, tu mires capítol 1 que és personal i capítol 2 que és manteniment del que ja tenim, costos d'aigua, de llum, etc. Això ja són 12 milions d'euros.
Què és el que gairebé ens quedarà quan tancarà la nuclear? Aquest municipi s'ha de començar a transformar i a articular i fer entendre entre tots que el que ens trobarem d'aquí no gaires anys és molt diferent del que estem vivint. I això ho hem de començar a preparar ara, perquè no ho podràs fer de cop. De cop se farà el que es podrà, però més val fer-ho amb temps que no pas haver de fer de cop, perquè llavors pots crear més tensions, pujar impostos a sac a la gent, això...
allò pots crear molt descontent. En canvi, si ho vas fent a poc a poc i vas preparant el municipi pel futur postnuclear, doncs el que passa és que nosaltres ja ho diem i fem propostes en aquest sentit, el que passa és que no ens fan cas. Perquè, regidor, creus que estem mal acostumats en aquest municipi a no pagar per res? Molt mal acostumats, jo crec que sí.
I que, a veure, mentre ha pogut ser possible, jo no dic que no hagi d'haver sigut així, és el que ens ha tocat viure i, escolta, hem tingut molts diners, s'ha pogut fer moltes coses, molt bé, però és que això ja s'està acabant.
I no és una cosa utòpica o que s'està acabant perquè ho dic jo, no, és que això està pactat amb l'Estat, amb el tancament d'aquestes nuclears, i ara sí que hi ha un cert rebombori, però vaja, que ament el rebombori va que aquestes primeres que han de tancar ara el 27 i el 28, doncs voldrien estar al 30, però no estan parlant de tocar el calendari límica que és l'any 35, que és l'any que tancarà la bandallós 2.
I agafant les paraules de l'actual director d'ANAP, no d'enguany, però de l'any passat, el tancament d'any, que va dir que, ojo, que no les tanquessin abans, perquè els números no els estan sortint. Tenen molts problemes de rendibilitat, el preu de l'urani pujat, el preu de venda al mercat està baixant a moltes hores, a preu zero o inferior, els números no els hi surten, no?
I va dir que a ell li agradaria, que òbviament, jo ho entenc, pels seus treballadors i tot, que allò pogués continuar un munt d'anys, però que entenia també els jefes, els que tenen el poder de decisió, els accionistes d'Endesa i d'Iberdrola, que ells no miren treballadors ni res, ells miren números. I al final va dir, si els números no surten... I això, que sí que tenim deu anys teòrics,
però és que podria ser abans, també, no? I jo crec que ara mateix no estan preparats per aquest escenari i el que es necessita en aquest municipi és gent i compromís per fer un canvi en aquest sentit. Perquè, si no, ho haurem de fer igualment, però depressa i corrents i val fet. I serà més complicat. Clar, més val fer les coses amb temps i procurar, doncs, això, fer-les ben fetes, que no veu de fer, doncs, ràpid i corrents i malament.
Don regidor, ens queden res 30 segons, si vol dedicar-li unes paraules a la nostra audiència ara que ven les festes. Que passeu unes bones festes tots i estaran aquí bé. I ens retrobarem al proper portaveus. Moltes gràcies regidor, segurament continuarem parlant d'aquest tema. Segur. I a tots vostès, fins la propera intervenció de portaveus. Gràcies.