Doncs ja sabeu que aquesta setmana, sobretot, li estem donant la benvinguda als nostres col·laboradors, que tenim la sort de comptar amb un boníssim gravat i, a més a més, amb gent que tenen la valentia de venir i de dir, bueno, jo estic aquí, pregunta'm el que vulguis. Això em passa amb el Xavier Castelo, quan no parlem d'una persona en concret o d'una figura en concret,
que li fem preguntes sobre coses que sabem que ell ens pot ajudar, com aquesta. Ell és divulgador científic, comencem per aquí, no? Bon dia. Bon dia i bon any a tothom. Tu, com a definició, et podríem definir com a divulgador científic?
Sí, no està molt bé. No estaria malament. Més o menys jo en considero un tafaner. I llavors, com que m'ho passo bé amb les coses que descobreixo, dic, ostres, també m'ho passo bé explicant. Ho explico. Això us passa una mica també als periodistes. Quan t'expliquen alguna cosa o vius alguna cosa, dius, això ho he d'explicar a la gent. Exacte. Doncs tu mateix, no? Sí, més o menys. Però tu, amb coses que ni d'un tros jo hi arribaria mai a tindre dubtes o, jo què sé, o...
o indagaria. Perquè amb les coses científiques o t'agraden molt o no saps per on tirar. Hola, millor. Necessites apoyar-te amb la intel·ligència artificial per que et contesti millor que el que pugui fer jo. No, és veritat. No és veritat perquè fins ara no he trobat. I espero no trobar-ho mai. Ni amb tu ni amb ningú. Perquè això voldria dir que podríem prescindir i això és el que més m'assusta. Perquè avui parlarem d'això. D'acord.
Parlem de la intel·ligència artificial, de la IA, que per molta gent, sobretot contra més jove ets, més estàs familiaritzat i contra més gran ets, menys familiaritzat estàs i no saps les possibilitats que té. Si tu poguessis definir què és la IA, com ho faries? Digue'm una definició. Fes-me una definició fàcil perquè tothom l'entengui. Tanta és una eina. A veure, això és important.
En el qual ens permetrà o permet a algú fer les coses més ràpides i més coses que les que feien en un temps potser de tres dies i ara en pots aconseguir un tres hores, per exemple. Molt bé. O sigui, tu tens... És una eina en la qual es poden fer coses d'una manera més ràpida. Això sí, segueix un sistema com de patrons.
Com exemples, com aprens a fer una cosa? Doncs fent un exercici. Sí. Només aquell. Val. Després en fas un altre i un altre. Com aprens a caminar? Sí. Com apren un nen a caminar? Intenta posar-se dret i pum, i cau de cul.
Sí, per exemple, o gateja i després intenta... O gateja, però intenta aixecar-se i dius, jo sempre us ho dic, al final el cervell es dona compte que hi ha un punt d'equilibri del cos que si el domines et permet bellugar-te i mantenir-te dret i no caure. Sí. Després vols anar més de pressa i tornes a caure.
Llavors, el cervell ha de fer una sèrie de coses, has de veure que quan tu envellugues aquell punt d'equilibri teu no està al mateix lloc que quan tu vas a velocitat de caminar. Torna a fer que cal i tu aprens a córrer, després de saltar i així...
Amb tot, amb tota la vida. I a la via... Això és el que fem amb les aines. Des de la pedra, el martell, i com diu l'Adoa Carbonell, amb això que tots tenim a la butxaca, que és un ordinador... És el telèfon. Bueno, ordinador que em comunico amb la Xina, vull dir que faig foto, faig vídeos, i si vull em faig una foto, aquesta foto m'ha sortit una persona darrere que em fa nosa. Vaig a la burro.
Però això abans, t'estic parlant de fa molts anys, hauria sigut brugeria i tu estaries ara mateix condemnat perquè acabes d'esborrar una persona d'una foto, que no, a banda de broma. A veure, l'AIA és una eina. Una eina per què? Per fer què? A veure, normalment és una eina de tipus que necessita una tecnologia...
que és el que coneixem com la informàtica, la comunicació a través de les zones arianes, o el que sigui, i és per fer moltes coses, perquè tu la pots incorporar amb el robot de cuina, el pots incorporar a la rentadora, el pots incorporar... Quan tu fas un WhatsApp, que sempre estàs escrivint el mateix, hi ha un moment...
No us passa que escriviu i ja quan comences... T'acaba la frase. Ja t'acaba la frase, pues imagina, t'ajuda. I com funciona? O sigui, perquè... Sí, sí, perquè ho puguem entendre. Quan tu li fas una pregunta a la IA i li dius, per exemple, digue'm els actes més destacats del dia 14 de juny de 1961 al món.
I té sobre un reguitxell de coses. Llavors, prèviament, això té una memòria brutal que algú li ha introduït les dades? Aquesta és la pregunta que es fa molta gent. O com funciona? Bé, si vols fem... Anem per parts. Anem per parts. És intel·ligència artificial, anem per la part intel·ligència. Vol dir que alguns humans han ficat part del que coneixen
amb instruccions que les pot entendre una màquina que funciona en zeros i uns, o sigui, llum sense llum, així de clar, i ho fica allà.
Fica aquesta informació. Aquesta és la part d'intel·ligència, que és humana. Després li fiquis artificial. És que tu després necessites un artilugi artificial, perquè encara que diuen que és silici i que és sorra, podries fer una sèrie de virgueries per aconseguir que allò entengui que un 01000001...
vol dir que ara busquis una cosa a tal lloc. Per tant, necessites programes per fer el que tu has dit, que busques, programes molt sofisticats, algoritmes molt sofisticats, dirigits a allò que vols. Si estan dirigits a modificar una foto, ho faràs seguint patrons i seguint una matemàtica que ara no entraré,
Però el que no et jugaràs a l'escaig. D'acord. Has fet un programa per allò. Sí. D'acord? Sí. Llavors necessites la sorda, els xips, l'electrònica associada. Però, clar, l'electrònica associada fa 30 anys no existia. Mhm.
Com fa 60 anys no existia el microprocessador. Jo recordo que quan anava a la universitat el professor d'electrònica per ensenyar-nos el transistor ens explicava les vàlvules, les bombetes de la ràdio. Sí, és veritat. I avui dia és que el transistor, un xip, aquesta coseta petita que en té,
100 milions de transistors incorporats allà, en un espai infinitíssimal, per dir-ho així, no? Per tant, necessites molts d'aquests, molts, molts, molts, molts, consumint molt, molt, molta energia i ocupant un espai enorme. És a dir, si ens en anem a un o dos xips inventats per Google, Google no només té el software, o sigui, els programes, sinó els agónimes, sinó també té...
la part física. Si tu te'n vas allà, és brutal. No sé si ho veus mai el superordenador que hi ha a Barcelona, però és petit aquell superordenador comparat amb el que té Google a les instal·lacions als Estats Units. A més a més, capacitat de
tindre molta informació. És a dir, que és el que es diu el big data, grans dades. És a dir, no només tens que tindre sofisticació del programa en què tu li dius, el que ha de fer quan algú et pregunta alguna cosa, sinó tindre un amagatzament de dades enorme i capacitat de buscar-les. Per això, clar, rapides, molta capacitat de, com has dit tu, de memòria i de buscar...
I, a més a més, d'entendre, buscar i comunicar ràpidament el que t'ha fet la consulta. És a dir, per això, no sé si han de parlar, que Google o Microsoft diuen que jo al costat vull una empresa que ens suministra electricitat 24 hores al dia, tots els dies de l'any. Ploqui, nevi, faci fred o no sé què. Que si no fa sol, jo no...
No funciono, no puc funcionar. I si ho miren en notícies, han mirat i algú diu, ostres, qui em fa això més? El món del patron i es volen muntar una nuclear, el de la Microsoft. Per assegurar-se que té energia. Per assegurar-me aquesta necessitat energètica. L'objectiu de la IA, el principal, per què va sortir? Perquè això ho desconec.
De quina manera, jo he començat a familiaritzar-me amb la IA, però en quin moment va sorgir i es va fer més popular? Això fa molts anys que funciona. A veure, el popular ja és una altra cosa, però l'utilització de la nostra intel·ligència humana, intentar-la, mecanitzar-la, és tot més antigua que el caton. Difícil que he dit el caton. Sí, sí.
Sí, sí, doncs això és estudiar alcatona. Sí, sí, sí. Mi mamà me amunt, o no? Algo així. Sí, sí. Això és la intel·ligència ficada sobre un suport físic. El paper no existeix a la naturalesa.
com tu ensenyes a comunicar i que la gent es comuniqui de la mateixa manera. S'inventa l'escriptura, els sumeris i tota aquella gent ho posen en un paper i nosaltres vam aprendre amb un que es va inventar el caton. Els anglesos no es van inventar el caton, tenien un altre. I els xinesos, imagina't, amb aquella simbologia. És a dir, l'invent...
Llavors, ha anat evolucionant a mesura que la tecnologia ha permès avançar. La pregunta teva començarà, podríem dir, així, a popularitzar-te en un moment que algú diu, què és el tio més intel·ligent del món? Hòstia, això ja ho he fotut, no?
I on diu, sí, sí, un jugador d'escaig. Un jugador d'escaig és algú que... Mira que els llibres d'escaig ja diuen la sortida de tal, la sortida d'aquesta manera. No sé si has fet mai alguna classe d'escaig. Alguna. Jo havia ensenyat a alguns nens a fer-ho. I el hacker del pastor i totes aquestes coses. Bé, hi ha algú que se'ls ha estudiat i quan ell mou una fitxa està pensant...
que al contrari va llogar aquest altre fitxó, on jo faré aquesta fitxó? Les jugades, no? I és capaç de fer amb el cap tota una tàctica i preveure quantitat de moviments. Bé, i si això jo li fico en una màquina, em guanyarà una màquina que a velocitat enorme em faci això. I aquesta màquina la inventen, és el Deep Blue. D'acord.
I, bueno, juga amb el Kasparov, la màquina perd, la modifiquen, tornen i al final guanya la màquina el Kasparov. Que el Kasparov no el guanyava nadie. Pobre, si jo me'n recordo el Karpov i el Kasparov, me'n recordo perfectament. I llavors, doncs, va començar per aquí, tu?
Podríem dir, a veure, quan intentes buscar història en algun punt... Sí, sí, en algun punt inflexible, sí. Allò de popularitzar. L'altre cas, si me'n vaig al bon Newman, que és l'inventor primer de...
el gran ordinador, l'ENIAC, no sé on me'n vaig, el pobre que va descobrir dels alemanys la màquina Enigma, no? Els alemanys tenien per comunicar-se una màquina que tu deies una cosa, te la canviava, i si no tenies el traductor, tu no en tenies què deia. Ja...
Hi ha un anglès que va ser capaç de trobar el que deia la màquina d'enigma, per tant, sabien el que deien els alemanys i per això van poder aniquilar els alemanys. És a dir, les històries n'hi ha, començava per on vulguis. Ara, bàsicament, ficció ja m'hi sentar per als anys quasi 80, 70 o 80, 86. Però això comença a guanyar temps en el moment en què l'electrònica tira molt més endavant.
Hi ha un moment que l'electrònica fa el que pot. Tu li pots programar el que vulguis i això ja apareix pràcticament en el 2006, 2008, 2010. Que realment ja tenim una electrònica capaç de molta velocitat i de fer coses que abans un transistor o un millor de transistors integrats no feia. Necessitàvem molt més. Això sí, se segueix necessitant energia.
per fer funcionar tot això. Jo he dit que Microsoft volia posar una central. I refugiarà amb aigua. O sigui, necessitem llum i aigua. I després generem residus. Aquesta és una altra. O sigui, el dels residus ja és una altra. Però no ho hem de oblidar. A més, aquest tipus de residus... Si hi ha una fàbrica enorme, com la SEAT de Martorell, i a dintre tots són sistemes informàtics i electrònics i tal. Això genera...
Jo ara abans de sortir de casa he generat residus. Abans de sortir has generat i a més els has posat cadascú amb el seu contenidor? El seu contenidor he tirat de la cadena. Ara el procés que segueix després... Ja es veurà i un altre dia parlem perquè de temes escatològics avui no en parlarem perquè això de quan es va començar a popularitzar ara potser la tenim més present però després d'això què?
Sí, és a dir, nosaltres estem descobrint una eina... Els humans normals. Els normals, sí, els normals, els del carrer. Els que ho estan utilitzant des de fa molt de temps. Els del carrer. Llavors, parlàvem del perill de l'AIA. No, del perill dels humans. Jo aquí sempre faig aquesta correcció. Vale, molt bé. L'AIA, o sigui, el programa... Per si sol? El programa per si sol, no. Algú, un humà, humans, han escrit aquell programa en un objectiu. Mhm.
I si aquell objectiu és que els gabinets, per comptes de ser un útil de cuina, siguin una eina per matar, és l'humà que ho ha decidit. La màquina no té emocions. Per si sola no pot prendre decisions.
No, no, que no ho pot prendre, és que no ho sap fer-ho. Vale. Però serà, podrà substituir en un futur alguna de les professions que actualment desenvolupen o desempenyen les persones? Bé, això de les professions serà activitats. L'altre és que si has dividit una tasca en tasques molt concretes de tipus, com la fabricació en sèrie dels cotxes, no? Mhm.
Bueno, el cotxe abans, abans en Rifó es fabricava peça a peça, se'nsalmblava. Bueno, amb torns, eh? Bueno, però amb un torn, amb un padro, amb un soldador. Bueno, que eines tenien, no? Però tot un plegat en Rifó diu, no, no hi ha un que només soldadarà.
I un cop soldat ho passarà del costat, aquell li farà un forat. Un cop tingui aquesta peça el forat, la peça la segura. Però aquell només farà soldat. Tindrà un ordre i es farà d'aquesta manera. Aquest treball en sèrie, el treball així. I llavors, claro, un cotxe, si abans tardaves en fabricar-ho 15 dies, aquí el tenies en 4 dies.
Si tu has fet aquest... I una part del treball l'automatitzes o la fa una màquina, evidentment aquella persona no la necessites. D'aquí ve que jo sempre dic... Tu quan surts en el món laboral no dic... Ah, jo com que soc mecànic soldador expert a Masme 3, que ja és la virgueria número 3 virguera de soldar a soldar...
però és que et penses, està 60 anys això, el món canvia tant que tu has d'estar actualitzant com a periodista de quan vas començar a estudiar la carrera no té res a veure no existia el món digital és molt més fàcil ara, també us ho dic vivies en un món analògic ara és un món digital que per documentar-te trigaves 3 setmanes i ara en 3 minuts ho tens tot
Que has de contrastar, però ho tens. Ha disminuït la feina dels periodistes? No, ha canviat. Ha canviat. Ha canviat. Per tant, dir quines professions poden vendre marmades?
Però altres apareixeran, per tant, si tu sempre... Oportunitats, vols dir? Clar, apareixeran noves oportunitats. Per tant, no li hem de tenir por a la IA, que hi ha molta gent que diu, no, no, jo no l'utilitzo perquè a mi em dona por. Jo l'utilitzo a les persones, tinc de por al sistema. Ja, però això nosaltres no podem fer-hi res.
Bueno, diuen que el sistema democràtic és el que ho aconsegueix millor. Bé, ja en direu qui va posar hilera el poder, qui ha posat el tram al poder. El sistema democràtic, és a dir, cuidar-ho, i això l'hem de tindre sempre en respecte, conèixer, exacte, tindre en compte les avantatges i els inconvenients. Ens casem amb els inconvenients. Si gestiones els inconvenients, el matrimoni durarà.
Si només et cases per les avantatges, no tindràs en compte que hi ha sogres, hi ha els amics i amigues de l'altra parella, hi ha els cunyats, les cunyades, certes coses, i al final els matrimonis duran poc, perquè no gestiones els inconvenients, no els esponderan.
Això ho has de fer amb la tecnologia, ho has de fer amb la vida humana. Sí. Jo tinc inconvenients, clar, t'he dit avant, viatjaré, no sé què, inconvenients. Jo em vaig sentar, no, ple de pastilles. Ja no, hi ha unes coses i unes altres, però vamos. Però lo de la IA, que és lo que a mi no em preocupa, però sí que hi ha molta gent que li preocupa, de no saber utilitzar-la bé,
de que cada vegada, perquè diuen que els joves cada vegada pregunten més a la IA en comptes de la seva mare o el seu pare o el seu amic, que cada vegada ens fem més individualistes. Això tu creus que és així? Això ja no. Aquí jo i a la psicologia depèn molt. Jo l'altre dia parlava amb els meus...
fisioterapeuta, jo li deia coses i diu, sí, però és que jo amb els meus fills, que tenen tres i tal, faig això i no faig allò. O sigui, hi ha una part que ve de la família. L'ensenyança és una part que li toca a la societat, però l'educació, des del meu pare, toca al pare i a la mare i a la família, a l'avi i a l'entorn familiar.
Però abans aquest perill que tu dius, aquest risc, existirà sempre, depèn d'aquest entorn.
No de la IA en si. Ja, però ara també és molt fàcil, perquè, claro, des que ha sortit això, jo no faig l'altre, per exemple. Ha sortit aquesta nova alteració psicològica dels joves que depenen molt, estan tant amb el mòbil que no interrelacionen. Això també ho haurà sentit moltes vegades. Sí, perquè hi ha posat un mòbil a la mà d'un nen de 8 anys.
Per exemple, són els pares. Els seus pares, els seus avis, els seus tiets, i que l'entorn social, com encara el teu fill no el té? Això passava a la meva època, com tu no li dones una paga al teu fill el cap de setmana? No vaig pagar mai el meu fill.
Això és veritat, la pressió social, no? I, en canvi, a l'entorn del col·legi dels meus fills i fruits de la familiar, rebien una paga setmanal a una criatura de 10, 11, 12, 13, 14 anys. El meu fill no rebó mai una paga setmanal.
sóc jo el responsable, que no li falti res, jo decideixo el que és que li convé i no li convé. Per molt que et digui és que a fulanito li fan una, li donen una paga. No, jo ens haig de tindre la resposta coherent perquè jo he pres aquella decisió conjuntament amb la seva mare i per tant tenim les respostes i no només respostes i el que convé que el nen entengui i que el que ell té
és millor que un que, en canvi, li està venent el del costat, no?
Al cap a la fi, el que fas és demostrar-li i documentar-li el per què tu has escollit aquesta manera d'educació i no pas una altra. I que se senti bé i important. De totes maneres, Javier sempre ens passa el mateix. Comencem un tema, acabem amb un altre. Jo no sé si t'agradaria, per resumir, fer alguna d'aquestes frases lapidàries o reflexions lapidàries que a vegades comparteixes amb nosaltres sobre la IA. Què és el que t'agradaria que la gent es quedés?
Jo sobre això... Potser m'enrollero una mica, però perdona, eh? No. Perdoneu. A part de no tindre-li por, utilitzeu-la. És a dir, jo ahir em vaig trobar amb la persona que tinc més a l'hora meu, que és que no sé què fer, no sé què em tirar, noves conferències, és que hi ha la cosa tira per aquí, per allà, no sé què, i això del món amb la ia, la por, no sé què.
Vine, seu. Anem a agafar el Copilot, que és la intel·ligència artificial de Microsoft, que el tens a l'ordinador. I ara, això que et preocupa, pregunta-li. Com li fas la pregunta? No, no, com te doni la gana. Com tu vulguis.
I després et respondrà. Un cop de resposta, ella et pot dir, vols que segueixi per aquí o per allà? O vols que ho faci un llenguatge més tècnic? I tu dius, no, no, pues... I fas un xat, si t'hi fixa, un dels programes que hi ha, que és d'una altra empresa, que és el...
el xat GPT, que és de l'empresa OpenAI. És el més conegut. Xat GPT. GPT és unes inicials, però xat és de xatejar. Sí. Tu xateges... Estàs parlant amb mi. Soc una màquina, però estàs parlant amb mi. Exacte. Sí, sí, sí. Per exemple, jo a tu proposaria que això que estem fent tu i jo, intentis fer...
Jo he fet preguntes per activa i per passiva, he fet preguntes trampa, també he fet moltes coses, perquè a més no només he utilitzat el de Microsoft, he utilitzat el ChatGPT, el Gemini, he utilitzat el Marius, llavors, per fer una mica, per fer una comparativa, perquè la nostra feina, a més a més, és molt de fer recerca. I jo t'ho dic una cosa, a vegades em fa molta gràcia, però a vegades les respostes que em donen són molt genèriques. Si fas una pregunta molt concreta, consulta un especialista sobre el tema i no te saben contestar.
No hi ha una resposta, o no volen donar una resposta, però no només una de les ies, sinó vàries. Perquè no és que vagis a enganxar-lo, és com la gent que parla amb la Siri. Jo no tinc aquesta aplicació, però hi ha gent que diu, Siri, i li diu, ets molt lletja. No sé si alguna vegada ho han provat davant teu. I Siri li contesta,
potser a vostè no li agrada. Però és que, a més, li contesta d'una manera que ja estan preparats fins i tot les respostes d'aquest tipus. Però hi ha unes altres, i tot són científiques, que no aprofunditzen. Diuen, pregunta a un especialista que et dirà que no sé què, que no sé quantos, i et fan... O sigui, que...
T'ajuda, està molt bé, però és el que tu dius. És una eina més, però tu com a humà tens la gran eina. Un conjunt de milions de... Que a vegades no utilitzem. De milions de neurones al cervell que dius, vale, he utilitzat això, però tinc més eines i utilitzo les altres.
Si és un tema molt especialitzat, jo me'n vaig a les altres eines que tinc d'aquell món tan especialitzat. Que no li tinguem por, sobretot. No, és una eina. Tu no ho veus com una amenaça? Veus com una amenaça a les persones que estan d'armena? Les persones que utilitzin aquella eina per...
per tocar-me per telèfon a veure què dic i així m'agafen la veu i em poden enganyar. Bé, tot el sistema de timus que els humans són capaços d'inventar utilitzant les eines que facin falta, des d'una pistola a una intel·ligència artificial. Vale, doncs ens quedem amb això. Xavier, sempre és un plaer parlar amb tu perquè sempre ens enganyes moltes coses, de veritat. Fins i tot la filosofia de vida que té.
Crec que la nostra tasca, sobretot d'una ràdio local, és aprofitar aquesta espertesa i saviesa dels veïns per fer la vida una mica millor. I això és el que tu ens fas. Gràcies per estar aquí. Gràcies a tots vosaltres per escoltar-me i per invitar-me cada vegada.