Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals, al paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat. 107.9, el teu dial. Ja estem celebrant d'una manera molt especial el Dia Mundial de la Ràdio, que com esteu sentint des d'aquest matí és el dia d'avui. Estem supercontents perquè volíem canviar una mica la programació. Els divendres tenim algunes seccions fixes, però avui divendres, el seu Dia Mundial, hem volgut fer una mica l'inrevés del que habitualment es fa,
Si normalment són els professors els que pregunten als alumnes, doncs han fet això, els gimnastes que li pregunten als entrenadors, els fills que els pregunten als pares... Bueno, en resum, hem volgut que la gent jove sigui una mica més protagonista i que els més grans estiguem una mica en el punt de mira, si és que es pot dir així.
Així que avui estem molt contents perquè donem la benvinguda a alumnes de l'escola mestral i a dos profes també de l'escola mestral. L'Eva, que ja la coneixem d'alguna altra intervenció. Molt bon dia. Molt bon dia a tothom. Què tal? Molt bé, molt bé. Encantada de venir aquí.
Jo també de qui vingueu. La Míriam, que nosaltres no la coneixíem, però que també, doncs, és la primera vegada que véns a un mitjà. Sí. I què tal? Sí, molt bé. Diferent, sí. Home, jo un dia tan especial com avui, no? Sí, a més a més, això és veritat. Per nosaltres és molt especial, que ja hem parlat i parlarem al llarg de tot el matí. I després tenim les alumnes, tenim la Chloe. Hola. Bon dia. Bon dia, com estàs? Bé. Sí. Tenim la Naila, molt bon dia. Bon dia. Bon dia.
Què tal? Molt bé, molt bé. I després tenim, segurament no diré, Seriani, com et dius? Seriani. Seriani, és que és molt bonic dit per tu i per mi queda fatal. No sé per què, prefereixo que ho diguis tu. Vosaltres, tu veniu a l'aula, són de l'aula d'acollida, per tant, són nouvingudes? Hi ha dues que sí i una concretament que no, però que ho va ser.
En el seu moment, sí. A veure, explica'ns una mica. Hi ha la Chloe, que sí que és aula d'acollida, la Sariani també, i la Naila va venir quan feia tercer, però d'aula d'acollida a acollida no ben bé. Però ho va ser, no? Perquè també d'on vens tu? De quin país té família allí? D'Argèlia. I tu?
De Venezuela. De Venezuela. I tu, Chloe? D'Espanya. Tu ets de més a prop, no? D'algun lloc? Vas néixer a on? Te'n recordes? A Reus. A Reus. O sigui, que d'aquí al costat. Total, que estem tots a casa. Bueno, doncs la cosa és que vosaltres heu preparat com a profes alguna coseta per compartir amb nosaltres?
Ben bé, no. Sé que, com bé dius, és el dia de la ràdio i hem tocat un tema així per la ràdio, més que res dins d'alguna sessió de valors, es toquen més les xarxes socials i coses així, però concretament com a tema de ràdio-ràdio,
No, no, però que la cosa era que elles us preguntessin coses. Hem preparat tres preguntes que ens faran i contestarem, però sí que és veritat que ens agradaria que també volen donar la seva opinió i que poguessin també participar una mica. Doncs per on comencem? Quina és de les tres que vulgueu que comenci a fer? Crec que la Naila és la més activa, no? La veritat que sí. A veure, digue'm, què vols preguntar?
Quin paper té l'escola davant de la sobreinformació actual? Quin contesta, la Eva o la Miri? Una mica entre dos. Si et sembla, començo jo, crec que ella també dirà el mateix que jo. Des de l'escola el que es fa és intentar donar a l'alumnat aquest esperit crític que puguin qüestionar tot el que els arribi de tots els diferents medis, tant de xarxes socials com de diferents xarxes d'informació.
i que siguin capaços de dir, vale, estic rebint aquest tipus d'informació, però ho poso tot entre parèntesis i a veure què és veritat i que no, que tinguin aquest esperit crític. I com ho feu? Doncs a vegades sí que fem, sobretot jo més amb els grans, per exemple, toquem algun tema en concret, la Naila diu que sí, perquè ho faig bastant després dels patis, i és de dir, mira, s'està rumorejant o s'està parlant d'aquesta notícia, què hi creieu? O realment és així? O em poso exemples que puguin dir, ostres, doncs, realment m'estan dient això, però potser sí que hi ha aquesta cosa entre parèntesis que em permet qüestionar-ho.
Sí, i de quina manera vosaltres potser contrasteu notícies si saps el que és contrastar o com ho feu per saber si és veritat o mentida? El que ens emprèn la Eva és saber com desmentir les notícies. I com ho fas? Si és per exemple algunes...
Bueno, fa poc que vam parlar també de tot el tema del racisme, eh, no, Naila? Sí. I vam buscar, doncs, personatges... També, per exemple, en algunes notícies, per exemple, hi ha com un comentari o una cosa que no encaixa molt i que...
és més d'opinió i aquesta opinió potser no sigui la veritat. Alguns detalls que no són molts concrets, saps, són diferents. Perquè vosaltres veieu diferència entre opinió i el que no és opinió i és un fet. Sabeu diferència? És que costa molt, eh? Sí.
Costa molt i també, no sé si abans em parlàvem de la intel·ligència artificial i ara amb les fotos i tot, que pot generar les fotos, les vídeos, i això és molt difícil de diferenciar i tot amb les fake news i tot això. Tu alguna vegada has vist alguna cosa que has dit, això a mi em xirria molt.
Moltes vegades veig algunes fotos o algunes vídeos que la qualitat d'imatge no està molt bé i crec que sí. Això vol dir que tu tens accés a les xarxes i als mòbils?
No, o sigui, jo no tinc mòbil, però a vegades els meus pares em deixen i també hi ha a la tele i tot això, sí que ho utilitzen. I hi ha les notícies també. Tu veus notícies? Sí. Sí? Quants anys tens, tu? Onze. I veus notícies de l'informatiu? Sí.
En sèrio? Sí. Doncs no és molt comú, no? Està al corrent de tot, no? A vegades quan arribo jo i vam de parlar d'aquesta notícia, dius, jo la primera em sorprèn de dir, ostres, Naila, i m'ho diu, no, no, és que jo tinc aquesta curiositat. Però tens la curiositat per les notícies, sí, no? Però que m'estranya que una noia d'11 anys s'interessi per les notícies. Bueno, s'ha desafiat el que passa en el món. Claro, perquè, per exemple, quin informatiu o quin canal de televisió veieu a casa, Valtros?
És que soc d'Algèria i miro el de França i també a vegades el d'Espanya. Però més el de França per saber què passa al teu país? No, o sigui, no miro el d'Algèria, però miro també el de França i d'Espanya, depèn. I per què el de França? Perquè informen de què?
Perquè, per exemple, meus germans estudien a París i... I us agrada saber què passa, on estan els teus germans, no? Per tant, controleu, tu saps parlar, com a mínim entens el francès? Sí, parlo francès. Parles francès, català i castellà.
Entre d'altres, eh? I també, algun més autòcton, més del teu país? Sí, l'àrab, que és d'Algèria, l'anglès, i és com més un dialecte que és de la meva ciutat. Que es diu com?
La Massic. Ah, la Massic, conec molta gent que parla de la Massic. Doncs molt bé, aquesta és la pregunta que tu volies fer? Sí. Després en tot cas tornem perquè tens dues companyes, la Chloe que està allà mirant. A veure Chloe, tu quina pregunta t'agradaria fer? Creieu que la ràdio continua sent tan important com abans?
A qui li preguntes? A les dues. A les dues, molt bé, així m'agrada. També ho parlàvem, no? Que avui, el segon dia tan especial, també fer una pregunta sobre la ràdio també és molt important, perquè, vulguis o no, la societat també ha canviat molt, no? Tenim moltes plataformes digitals, també ho parlàvem abans, tenim podcasts també a dia d'avui, molts, no? Spotify, YouTube... I al final, el que dèiem, que sempre al final acabes tenint la ràdio.
Pujem al cotxe, sempre ens acompanya. Tenim la ràdio. És veritat que és una eina que ja té cent anys, imagineu-vos. El que passa que elles ni de bon tros, potser ni vosaltres, recordeu la figura de l'àvia escoltant un aparell de ràdio immens com els que estaven allà. O sigui, les ràdios no eren com això, ni petites, no, no.
Eren immenses, com una tele, i la gent, com no tenia res més, doncs endollava la ràdio i estava al costat, i cosia, i tot això, al costat de la ràdio, i escoltaven notícies, programes, novel·les, perquè hi havia novel·les, que potser vosaltres tampoc ni sabeu què és una novel·la,
Però que ha canviat molt la cosa. A veure, Chloe, tu normalment veus la tele, escoltes Spotify, escoltes la ràdio, què fas? Normalment. Escolta música i ballar. Sí? Escoltes música, perquè tu quants anys tens, Chloe? Nou. Nou. El de mirar notícies no t'agrada?
Depèn. Per què depèn? De què depèn? Depèn si és una cosa molt important o no. Vale. I vosaltres t'agradaria preguntar alguna cosa més que no estigui preparat a les profes? De alguna cosa del col·le? No? Tu t'agradaria que el col·le fos diferent o no? Una mica. Què t'agradaria canviar?
Chloe? El pati... Jo també ho tindríem clar. El pati hauria de ser molt més llarg, no? I què més? I res més. Només el pati, que fos llarg, sí? Perquè els profes ve, i els deures ve, i els exàmens ve, tot això ve? Bé, bé, bé, només és el pati. Això ve, sí, sí. Tu alguna vegada has posat la ràdio? Sí.
Sí. Moltes. Moltes. A on el poses? Al cotxe? Al cotxe i res més. Al cotxe sobretot. I tu? Jo al cotxe i a vegades a la plaça a l'estiu, com a vegades els meus pares no tenen cobertura, i jo em vaig a la ràdio, que tinc una aplicació, i posem la ràdio. Veus tu? Com si serveix de qualsevol manera. Aquesta és la veritat.
A veure, ara, després m'explicareu que aneu disfressades, d'acord? A veure si sóc capaç de dir, digue'm el nom de la Nea. La Sariani. Sariani, a veure si ho puc dir bé. Sariani, ara tu, quina és la pregunta que els hi fas i a qui li vols fer la pregunta?
Es bo utilitzar el mòbil i les tauletes a classe? És bo? La pregunta és si és bo utilitzar-lo?
El mòbil i les tauletes. És un tema que genera debat, la veritat, i abans també ho estàvem parlant, l'estrès, i no és que sigui ni bo ni dolent, sinó que ens dona molts beneficis, l'únic que ho hem de saber utilitzar. Com...
com dèiem abans també, hem de saber una miqueta, calcular el temps, que abans també ho dèiem. Per a mi seria bé digitalitzar les classes, però amb un temps controlat. Per exemple, si tenim quatre classes cada dia, que ens partim en 15 minuts, un quart d'hora a cada classe. No tota l'hora utilitzant, per exemple, les pantalles i tot això.
A veure, vosaltres heu pensat de digitalitzar les classes, com acaba de dir la Naila, que a mi em sembla horrorós digitalitzar-les totalment. Perquè, sí, tu imagina't, vosaltres us en recordeu quan va marxar la llum? Sí. Llavors, la gent tirava del paper i del llavis o tirava una altra cosa, perquè era impossible. O sigui, dependre totalment de l'energia elèctrica o de qui sigui...
No, jo, per exemple, l'utilitzaré per projectar el llibre, com utilitzem les pantalles a l'escola, o per fer algunes activitats més rúdiques, com cajuts, o coses així. No tots els llibres amb paper i tot això. No tots els llibres amb paper. I també sou conscients que, potser hi ha nenes o nens
que no tenen la possibilitat de tenir un aparell d'aquests. Sí. Això també, que és un altre. Algú de vosaltres escriu amb llapis o amb boli? Clar. Sí? Però amb llapis o amb boli?
Depèn. El títol amb boli i el demés amb llapis. I utilitzeu colors o retoladors o què? Sí? Encara això es fa, no? Jo a la llibre t'escric amb boli, però als llibres ho escric amb... Amb llapis, per poder borrar? Sí. Escolta'm, que tu només has preguntat això, alguna coseta que t'agradaria dir als profes del col·le? Què és el que més t'agrada del col·le a tu?
El pati. ¿Y cambiarías algo? Sí. ¿El qué?
que posaria llocs al pati per jugar això sí? és una bona opció és una bona opció i avui és carnestoltes a banda del dia mundial de la ràdio veniu vestides la Sariani de què vas vestida tu? de pirata però perquè t'agradava tu? ho has demanat? o perquè vaig a posar-me alguna cosa?
perquè m'agrada. ¿Te agrada? Sí. ¿Niràs a la fiesta aquesta tarda? Del poli. Sí? Naila. Sí. Vaig de mafia rusa. De mafia rusa. De mafia rusa. Ho vaig improvisar una mica perquè vaig arribar allà d'Erasmus. Sí. Sí, vaig arribar allà i vaig improvisar aquest matí i mira.
Doncs molt bé, ja està bé, ja està bé, a més a més. Però ho hauràs d'explicar, perquè quan et miren no saben ben bé. Bueno, quan es posen les ulleres ja fa més cara, no?, de què que està passant alguna cosa, de malota. És veritat, les ulleres que no les tenia posades. També m'han dit que pareixo de la pel·lícula gris. Bueno, clar, que tu no saps ni què és, no? No, sí, vaig mirar el musical.
Sí, també és veritat, per les ulleres, per anar així com de cuir negre, també. I la Chloe? Jo vaig del mata. Ja, jo sí que ho veia, que era del mata, és xulíssim. Com a culleret. Sí, és xulíssim. Vosaltres què fareu avui? Feu un dia així com més festiu o com? Ara els profes.
Bé, ara els de sisens estan esperant que fan una batucada, no? Ja t'ho explicarà millor la Naila, que els mestres de música fan una batucada, sempre és els de sisè que ho fan, i després sí que es fa ja una desfilada a nivell de classes. Sí, que avui no hi ha classes així, tal com... Fins a les 11, crec que fins a dos quarts de 12 crec que es fa classe normal, llavors a partir d'aquí ja es fa tot el que és la batucada, la desfilada...
I es fa gràcia un dia com avui, no? És divertit, millor, així és com més relaxat. La batucada la feu des de l'escola de música?
Nàguila? Ho van preparar a classe, a les classes normales, a les de l'escola. Però de l'escola de música? Sí. O no, l'escola de música vostra. Sí, són els nois i nois de sisè. Ah, d'acord, no l'escola de música. Hi ha els dos mestres de música, que són el Sergi i la Jordina, que ens porten tot el que són les eines i els instruments i ho ensegen a les classes. O sigui, ho fa tot l'alumnat de sisè. D'acord.
Doncs escolteu-me, com no li feu moltes preguntes a les profes, vosaltres hi volíeu preguntar alguna cosa a les alumnes abans de tancar aquesta intervenció, la Eva o la Míriam? No.
Jo tinc una curiositat a la Chloe, que sé que no només ve d'Espanya, sinó que també he viscut temps a Suïssa. Sí. I vaig tenir el gust, perquè abans de Nadal ens va portar unes xocolates de Suïssa, i és que això li he d'agrair, perquè és que és una xocolata que no es troba enlloc. I dir-te, no sé si de Suïssa et trobes a faltar alguna cosa, o... o tens... recordes... És molt diferent viure a Suïssa d'aquí? Sí, molt diferent. Per què?
Perquè l'escola és més divertida. A Suïssa? Que aquí? Buf. Que hi ha de diferent, a Suïssa. L'escola. L'escola és més colorida i té més professors. I també m'agrada molt. O sigui, tu no parles francès? No, jo no. No? No. Eres molt petita quan estaves allà. Amb 3 anys.
Claro, i potser no te va donar temps a... Alguna pregunta més? Va, Miriam, ara et toca-te. No, ja que estem, que és el dia de la ràdio, ha contestat la Chloe, si l'escoltava, no sé si la Jariay ni... Ella era posada a platja, tu alguna vegada has posat la ràdio? Sí, escolteu a la casa, a la ràdio, pels pares... Hi ha alguna ràdio en concret que s'escolta a casa teva?
música o algun programa o la del del vostre el teu país música música sobretot sí sí
Alguna pregunta més? Que deixes un programa? O deixem aquí? O tanquem aquí? Jo volia desitjar a tothom bon dia de la ràdio. Moltes gràcies. Als oients, sobretot, que és una part essencial, indispensable de la ràdio. Però algú de vosaltres vol ser periodista? No? No?
No sé. No? Tu què vols ser? De gran de moltes coses. Alguna en concret? Modelo. Modelo. Naila. Investidora en biologia molecular.
Molt fàcil, eh? Sí, molt fàcil. Això és una cosa... Jo, professora de gimnàstica rítmica. Ah, que bé! Professora de gimnàstica rítmica. I a les profes, no li pregunteu que si no haguessin sigut profes que els hagués agradat ser...
Bona pregunta. Jo sempre dic, a mi m'agrada també, que m'agraden molt els animals de veterinària, sempre ho estic dient, dic, ostres, dic, sempre estic com un, no sé si és un somni o no, de fer un refugi d'animals més així, més abandonats o així, és una cosa que també em crida molt l'atenció, o veterinària, això també m'agrada. Míriam i tu?
Jo sempre, bueno, des de petita ja deia que m'hagués agradat fer de mestre i al final ho vaig fer, però si no també m'agrada molt la fotografia, si no també alguna cosa més relacionada amb la fotografia o inclús m'agrada molt també i m'agrada tot el que és tema arquitectura, no? Sí? Vaja! Sí, però havia moltes matemàtiques. I llavors vaig dir, bueno, igual... Igual ho deixo per una dona. I vaig tirar pel camí de l'ensenyant-se.
Yo veig la Eva ambasadora del UNICEF. No sé. Yo la veig así. Muy bien. ¿Sí? ¿Y a la Miriam?
No sé per què no la tinc com profe i... I la coneixes menys. Sí, no ens coneixem molt. Bueno, pues res, que l'experiència ha estat molt xula, que us ho passeu molt bé avui, gràcies per desplaçar-vos, per venir, per estar aquí amb nosaltres i que us ho passeu molt bé i res, que ja sabeu que aquí estem pel que necessiteu i espero i desitjo.
que sigueu lo suficientment crítiques com per quan arribi alguna cosa a les vostres mans o a les vostres oïdes o a la vostra vista perquè esteu veient alguna imatge, sapigueu realment discernir i tenir una opinió per pròpia, però no us deixeu manipular. Això és el més important. Gràcies, xiques. Moltíssimes gràcies. Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
107.9, el teu dial.