12 minuts passen de les 12. Crec que sempre ho he dit, si jo hagués tingut un profe com l'Alfons Tejero, segurament que la història m'hagués agradat moltíssim més i m'hagués quedat moltes més coses, perquè hi ha moltes maneres d'explicar les coses i de comunicar. Ell és un excel·lent comunicador, igual que és un excel·lent investigador, i ens obre els ulls i les portes de moltes coses. El darrer article que li hem publicat al diari de Tarragona, també he dit sempre que està desaprofitat aquest home, així de clar,
Molt bon dia Alfons. Hola, molt bona. Com estàs? Molt bé. El darrer article que tu comences dient que quina pena i que no entens que no s'ha fet una pel·li d'aquest article que tu has escrit que està dedicat a...
Sí, els bandolers, els bandolers i tot el que hi ha darrere al voltant, sobretot del bandolerisme i sobretot del Coll de Balaguer, aquest espai històric tan important que tenim aquí al nostre terme. Sí, i el títol d'aquest article es diu El desconegut reina bandolera que va captivar Lope de Vega i Pérez Galdós.
Sí, això ho dic perquè en aquest espai, el Coll de Balaguer, nosaltres normalment, la gent no acostuma a fer-li gaire a casa les coses que té a casa o no donar-li la importància que té, però tenim un espai tan important com el Coll de Balaguer, del qual va escriure Lope de Vega, Benito Pérez de Galdós, Lope de Rueda, Joan Roig, vull dir, grans escriptors de la literatura...
Nacional, grans figures del segle de l'ordre, de la literatura, com Lope de Vega, i van escriure del Coll de Balaguer. Molt bé. I la veritat que abans ho comentaven i de vegades ens hem de començar a treure les manies que tenim la gent dels pobles, no? Perquè és que realment encara no s'entén com no s'ha fet una pel·lícula del Coll de Balaguer.
Tu ho entens, tens una visió i has dit que la cultura a vegades té... Sí, la cultura és miop, generalment. M'agrada molt aquesta definició. La cultura i la política també pateixen de miopia. La miopia només veus bé el que tens a prop.
I nosaltres que estem, no només estem a Tarragona, sinó que estem al sud de Tarragona i a les portes de les Terres de l'Ebre. La part jo diria quasi més residual del Principat. La part més, fins ara potser ara no tant, però durant molts anys, sobretot molt oblidada. Estem massa al sud i estem massa lluny de la plaça de Sant Jaume.
És que és una manera molt elegant, una reivindicació que fa moltíssima gent, però com segurament no ens faran ni cas, hem de comentar una mica... Jo crec que aquestes coses després, com ara, gràcies a les xarxes, les coses surten interplanetàriament, ho podem veure des de qualsevol punt del planeta, i mai saps qui t'escolta i qui et veu. Per tant, valgui aquesta reivindicació i que facin una...
Tenim la meva culpa i ho solventin perquè em val la pena. Si tu fas una mica mires enrere, que també fas un exercici aquí, on t'atures per aquesta història?
Mira, jo aquesta història la començo partint, és una història que ve molt més lluny del que parlo aquí. El que passa que amb aquest tema l'article anava destinat exclusivament als bandolers. Tenim moltes més vessants, el Coll de Balaguet, tota la temàtica piratera, que és molt anterior, després la part contrabandista, que és interessantíssima, que va venir després del bandolerisme,
Però pensa que tot el període bandoler, aquí al nostre Col de Balaguer, que està a 5 km al sud, el tenim datat a partir del segle XV, a l'any 1460, un senyor que es diu Joan Roig,
que és, perquè et facis una idea, Joan Roig és contemporari de... va escriure un llibre que es diu L'Espill, el llibre de les dones, que és contemporani del llibre de Joanot Martorell al Tirant l'Oblanc. És un dels clàssics de la literatura en català. Joan Roig ja ens parla del Coll de Balaguer, de la dificultat que té i del problema que hi ha amb el bandolerisme. Estem parlant de l'any 1460.
Una mica més endavant ens trobem que un altre, un Lope de Rueda, es diria que Lope de Rueda és un dels clàssics del segle d'or de la literatura espanyola, aquest senyor escrivia des de Andalucía,
ja va escriure un llibre que també tornava a parlar de la dificultat i les dificultats que hi havia amb el bandolerisme. I sobretot el més conegut que va parlar del Coll de Balaguer va ser Lope de Vega. Va escriure un llibre que és deia La buena guarda, l'any 1610, que ja parlava i explicava. A més va escriure uns versos molt...
Ya se han dit algunes vegades, aquel verso que de Lope de Vega queda mil veces oí en Castilla que en el Coll de Balaguer había bien que temer, ya porque es del mar la orilla y moros de argel piratas entre calas y recodos, donde después salen todos, tienen ocultas fragatas, porque en él, por pasiones, nunca falta bandolero. La verdad es que tení uns versos escritos de Lope de Vega sobre el Coll de Balaguer, una cosa extraordinaria.
I per això, que és d'aquelles coses que jo crec que entre tots ens hem de treure els complexes, no? Perquè tenim un espai extraordinari, i no només això, sinó Benito Pérez Galdós, a los episodios nacionales, va escriure una pila de llibres, eh?, dels episodios nacionales, torna a parlar del Coll de Balaguer. Vull dir que és un espai mític, i el tenim aquí a casa, no? No li donem potser la importància, que li donarem en una altra ocasió amb unes altres persones que no estan tan a prop. I tant.
Parles també de Gavadà. Sí, sí. Dins del nostre terme el bandolerisme va ser pràcticament a partir del final del segle XVI, final del segle XVII, la gent va passar una època de molta misèria. És d'aquelles grans coses que no s'acaben d'entendre mai.
Espanya acabava de descobrir Amèrica, estaven en tota plena opulència, entraven els vaixells d'or a Manta i la gent es moria de gana, d'aquelles grans contradiccions. Però bé, en aquest temps el bandolerisme va ser una reacció als temps de misèria. I la gent, especialment a Catalunya, la gent se va tirar a la muntanya.
I aquí va ser una cosa molt curiosa perquè aquí va coincidir la gana amb que per aquí davant no es centraven les rutes de l'or i la plata d'Amèrica. Va haver un moment que Espanya va ser una de les causes que va provocar la misèria pel poble. Espanya estava immersa durant el segle XVII en moltes lluites internacionals pels seus dominis a Europa.
i, bueno, tal com entrava l'Ord d'Amèrica, s'anava cap a Flandes i als Països Baixos, no?, a pagar mercenaris. Però es va donar la casualitat que, bueno, per poder pagar tots aquests soldats, tota la ruta de l'Ord d'Amèrica passava per aquí pel Cot de Balagueta. Això va fer que, bueno, que molta gent se tirés a la muntanya, no?, per intentar guanyar-se la vida com bonament podien.
Clar, és que escoltant-te dóna la impressió que hi havia un índex molt important d'aquestes activitats. Sí, sí, sí, a més... Però no només de gent local, no? Suposo que venia tothom. Sí, venia gent de tot arreu, no? Per exemple, aquesta que parlaves de Gabadà, no només era també el Coll de Balaguer, sinó que hi havia altres punts com el Coll de Fatges, en Gabadà...
L'entrada de Miami també era un punt bandoler, l'estan gelat, qualsevol lloc que estava una miqueta aïllat, perquè aquí passava el camí real, la carretera que unia, el camí més important que hi havia en aquella època, que era el que unia Barcelona amb València. Total, que havia mercat. Que havia un mercat tremendo, i a més tenim una quantitat importantíssima de bandolers.
no podem parlar de tots perquè per això us aconsellem aquesta aquesta publicació del diari de Tarragona que us hem de dir que és del dia 28 de juliol però hi ha una no sé si era una família o un grup Manta? Sí, els bandolers de la Manta Els bandolers de la Manta eren una quadrilla de bandolers locals
Locals? Eren locals. Se li diu que era de les terres aquí del sud de Tarragona, perquè hi havia algun... Però bàsicament es parla, la majoria diu que eren de Marriudoms. Marriudoms era un poble bandolé. Més reservat, perquè això és una informació que sí que em van explicar amb el seu dia, quan m'ho van explicar, quines famílies eren, exactament igual, però no m'ha semblat correcte ni publicar qualsevol informació d'aquest tipus. Però...
Però sí, hi havia una quadrilla de bandolers que actuaven també amb el Coll de Balaguer. Ells sortien des de Marridons per un camí que passa entre les muntanyes, que accedeix al Coll de Balaguer per passar entre les muntanyes, amb un camí, amb un corriol que hi ha, que va directe. Ells actuaven i després tornaven i tal. Perquè a priori hi ha ulls de tothom
eren famílies normals, vull dir. Sí, normals, normals. No es comportaven d'una manera així una mica més fora de la llei? No, no, no. De tota manera, els fets aquells van passar fa 200 anys aproximadament. És al principi del segle XIX, 1800, durant la guerra de les guerres carlistes, alguna cosa així, que va ser una època molt complicada també per a Catalunya. Però bueno, això és una història que em van explicar fa molts anys i que jo l'explico
No com una cosa negativa, ja sabem que al bandolerisme s'assaltaven diligències, però és una manera que tenia la gent de sobreviure. Però també s'ha de mirar amb una mirada una miqueta romàntica. Tu te'n vas al Covell i fan cada any la festa del bandoler. És una cosa bonica, tota la història. Estàs excluscrita dins d'un període històric, de la història de Catalunya,
Però és una història xula. Aquí va passar una cosa molt curiosa, que va ser fonamental per la història dels bandolers del territori. El 1818 van posar un servei de diligència. El primer servei de correu diligència, el primer servei de transport regulat que hi havia entre Barcelona i València,
El primer a Espanya va ser l'any 1818 i sortia de Barcelona i arribava a València. És un viatge que durava tres dies. Però passava per aquí? Passava per aquí, sí. Parava una posta, que aquí a Espiralé hi havia una posta de correus i on se feia el canvi de cavalls. Es tardava tres dies en arribar de Barcelona a València en dirigència. Tenia diferents parades i la gent parava aquí, tenia una posta i, clar, passava pel Coll de Balaguer. I, clar, allò va ser una bicoca pels bandoles.
Ells s'organitzaven, sabien els horaris que feien i les assaltaven constantment. Vale, tenien clientela de sobres. Sí, sí, hi havia molta clientela.
De tota manera, dins d'aquesta quadrilla, des del bandolés de la manta... Bueno, se'ls deia de la manta... Per què? Se'ls deia de la manta perquè ells anaven sempre amb una manta. Bueno, hi ha dues versions. Portaven sempre la manta a sobre i quan assaltaven alguna diligència, doncs, tiraven la manta a terra i allà doncs, ficaven el que havien agafat, que normalment ells només s'agafaven diners i joies.
Com a les pel·lícules, vamos. Sí, com a les pel·lícules, sí. No mateix. Es parla que eren gent molt respectuosa, això sempre s'ha dit, que eren cruels entre ells, és a dir, si algú la feia la pagava, és a dir, si algú robava o se quedava coses que no li tocaven, doncs sí. En aquest cas sí que explicaven que eren cruels. I també es deia que els deia de la manta perquè de vegades no tenien el cupo de bandolers. Si havien de saltar quatre bandolers o cinc aquell dia només hi havia dos,
doncs agafaven mantes, les ficaven a les mates, moltes vegades se saltaven de nit. Ah, com si fos gent vigilant. Com si fos gent, sí, gent vigilant a la muntanya, se col·locaven les mantes i se devia fer ahí una miqueta de performance. Sí. I sortien els dos que hi havien? Sí, sortien amb el trabuc i diien, escolta, vinga, doneu-me tot el que tingueu. I saltaven, que si no baixaran els col·legues que els tenim aquí dalt.
I està tot inventat, eh? Això el postureu aquest està tot inventat i ara es pensen que ho estem inventant la llimonada. I bueno, un d'aquests bandolers, aquest es va fer molt famós, s'ha escrit molt, normalment se saltava de nit, vull dir que el bandoler durant el dia, el bandoler local, durant el dia anava a pescar.
o anava al tros, feien vida normal. I quan passava la diligència, que passaven... La diligència sortien dos cotxes a la setmana i, bueno, passaven aquí un parell de vegades, no? Em sembla que una d'anada i una de tornada. I la gent...
Doncs més o menys aquell dia se dedicaven a això, no? I hi havia un que li deien el vell pistol. Aquest es va fer molt famós perquè aquest senyor era de, bueno, es veu que provenia de Montroig, em sembla que era de cognomera Vila, però aquest era pescador.
era famós perquè pescava, tenia una barca a la mella de mar, no? I durant el dia, i durant la nit assaltava les diligències. Aquest es va fer molt famós, aquest bandoler, perquè portava sempre una bonya d'aquesta de color vermell, perquè ella havia participat a les guerres carlistes, que van ser a principis del 1819 al 30 i escaig, si no m'equivoco, i bueno, es va quedar la gorra i assaltava les diligències amb la bonya, no? Sortia amb altra boca i tal. Sempre eren homes?
Sí, sí, els bandolers sempre, que jo sàpiga, sempre... No hem trobat cap... No, cap bandolera. ...figura bandolera? No, aquí no.
Aquí es parla de… el que passa és que ja no van assentar ben bé al Coll de Balaguer. A les muntanyes aquestes de Prà, des de Tortosa a Veseit, estava la pastora. Era una altra bandolera que ja va ser posterior, però aquesta era una dona, se li deia la pastora. Era una bandolera que actuava aquí a la zona.
Hi ha alguns bandolers que també, de tota manera, comentaré una cosa, aquí sempre s'ha parlat del Carrasclet com el bandoler, i no l'he volgut anomenar a dins de l'article perquè se l'anomena injustament un bandoler, ell era un guerriller. El que passa que... Quina és la diferència entre bandoler i guerriller? Sí, no, ell era militar.
Ell era un militar que va participar en les guerres borbòniques i el que passa que va estar una temporada, una miqueta, amb certa indefinició, perquè entre que van perdre la guerra i bueno, va actuar alguna cosa aquí al Coll de Balaguer, però el Carles Clet sempre se... i just també se la diu que és un bandolet i no era un bandolet, era un guerriller, era un general, diguem, austriacista, no?
Bandolets són els que del Pueblo Llano s'utilitzaven amb unes altres com pot ser a pescar o a conrear la terra i després per un sobresou doncs assaltaven les diligències o el que fos. El proper article que tens també té a veure amb això? Sí, m'agradaria parlar sobre el contraband i és un tema del que he parlat alguna vegada a la revista local
però jo crec que és un tema prou important com haver de fer difusió, perquè també tenim tota la nostra zona, la zona aquesta entre Miami, Hospitalet, el Coll de Balaguer, fins a tota la zona propera, el Delta de l'Ebre, ha sigut una zona que ha sigut durant segles, especialment després del bandolerisme, ja quan es van retirar les diligències i tot això,
La gent va practicar el contraband, però aquesta sí que... A nivell important. Es parla que 20 famílies d'hospitalet vivien del contraband.
Bueno, no només d'Hospital, d'Espanya sencera. El que passa és que ell es queda amb aquesta zona i nosaltres, gràcies a això, ens assabentem de moltes coses de com vivien els nostres abans passats. Així que, Alfons Tejero, moltíssimes gràcies per venir a compartir amb nosaltres. Te tornarem a convidar tant aviat, treguis, perquè quan surt l'altre article? Bueno, de moment encara he començat a treballar-ho.
Estic intentant, a veure si ho puc acabar realment, estic intentant a veure si tinc una miqueta de temps i abans de tancar-lo, de publicar el següent article, m'agradaria tancar tota la investigació que tinc sobre el Sant Deixuperí i el Petit Príncep. Tinc encara alguns fronts oberts que no vaig poder tancar en el seu moment perquè em va costar i m'agradaria intentar acabar de documentar aquesta història.
Doncs et convidem quan vulguis, ja ho saps, perquè ens ho expliquis. Moltíssimes gràcies. A vosaltres per convidar-me. Gràcies. Gràcies.