11 minuts passen de les 11 del matí. Sempre he pensat que si el meu profe hagués estat el Javier Castelo, jo hagués prestat més atenció. Mira, m'estan dient des d'allà que també des del vidre. La Sílvia Román m'està dient que també. Sí, Javier, molt bon dia. Bon dia. M'he posat per mèrit. No, és veritat. Jo sempre he dit que hi ha gent que pel que sigui explica les coses d'una manera que et crida l'atenció, que t'interessen.
Bé, doncs... Vaig una mica tard, però mai és tard, perquè per aprendre i per escoltar, que és una de les coses més meravelloses de la meva feina, que cada dia me'n vaig a dormir aprenent alguna cosa.
Bé, acabes de ser això, no. A veure, que el tema que volíem tocar amb el Xavier Castello, que és divulgador científic, entre altres coses, doncs era, vam parlar de l'urani l'altra vegada que va vindre, i llavors vaig dir, per què no parlem de l'aprofitament de l'urani? Però, ara parlant abans d'entrar a Mantena, he anat una mica més enllà. Perquè si tenim que... hauríem d'explicar d'on ve, d'on surt l'urani? Bé, doncs...
L'urani ve de l'explosió de supernoves, a la formació de la nebulosa planetària que després per gravetat va formar el Sol i els planetes que giren al costat. I una part d'aquest urani li va tocar als planetes rocosos com és a la Terra. Per tant, la Terra està plena d'un urani, en llocs amb una concentració que fa que l'extracció sigui rentable,
perquè l'urani n'està repartit per tot arreu. Per exemple, on hi ha granit, hi ha urani, o l'urani radioactiu,
es transforma en una altra substància radioactiva, que també és radioactiva, aquesta en una altra, radioactiva, amb una altra filla, amb una altra net, però un d'ells és el radó, que és un gas. Ah, que és una zona. I ara que estigui molt avall, per exemple, allà al Marès, que és una de les zones vermelles, com les zones de Galícia i del centre d'Espanya, Sierra de Redos, Madrid, hi ha més amenació de radó. Per tant,
Fixa't que l'urani està escampat. Però hi ha mineria d'urani estesa a diferents punts del planeta. Perquè l'urani, d'entrada, no és radioactiu? Sí, és radioactiu. D'entrada?
És radioactiu. En el seu estat principal, primari, és radioactiu. És radioactiu perquè té un temps de semidesintegració de... No recordo, però parlo de milers de milions d'anys. Podríem dir, com si fos infinit, sempre serà radioactiu. Ara, com totes les coses que duren tants anys, és poc.
la seva intensitat d'emissió de partícules alfas i gammes, doncs... És baixa. És baixa. Fixeu-vos que hem viscut amb això tota la vida.
des que ha pres fa 3.000 i escaig milions d'anys la vida a la Terra, aquesta vida sempre ha estat en substància... Lligada amb urani. L'urani, el radó, potassi 40, el carboni 14, exacte, amb la radioactivitat. Perquè el radó que el tenim potser més sentit és un gas radioactiu, però que genera moltes vegades
Es genera com a desintegració de la sèrie radioactiva de l'urani. Sempre. I del tòric. Sí, sí, vedallà no... No hi ha més. No hi ha més. O sigui, gas redó no es troba en una habitació mal ventilada. Justament a la ventilació, hi ha una habitació mal ventilada, hi ha gas redó. Veus? Això és el que em referia. Perquè hi ha urani a tot arreu. I per què? Perquè el material porta urani. Tot.
O sigui, ara on estem, a l'habitació que estem? A veure, els nostres ossos tenim una petita part d'urani. Si un mires la composició... Jo no. Jo sí perquè soc més pesat. L'urani és el doble dents que un plom, i la meva dona, quan se m'enfada, em diu, ets que ets un plom, Javier, i penso, anem bé. Però si em diu, ets un urani, ella sí sap que l'urani és doble de dents que un plom, eh? El doble.
Doncs a partir de dir, ets un urànic, que ets un urànic, que ets un urànic. Llavors, amb l'estança que estem ara, a banda de nosaltres, amb els ossos, per exemple... Has de ventilar. Has de ventilar. No estem en un terrenor granític, és a dir, en el mapa del radó d'Espanya, aquest és una zona de poc nivell de radó. Catalunya.
No, he dit aquí, Hospitalet de l'Infant. Hospitalet de l'Infant, no Catalunya. No Catalunya, que fixa aquí tot maresme allà, no? Allà és, si mires el mapa, allò és granate, granate. Està fosc. Com Madrid i Gredos i com Galícia, granate, granate. Allà les normes d'edificació s'han de complir. Tu no pots fer una casa de qualsevol manera avui en dia. S'ha de protegir de disseny
en front d'aquest gas radioactiu natural que existeix per tot arreu. Sí, sí, que existeix. Jo ja havia escoltat que en moltes parts d'Andalusia, que molta gent parlava, relacionava l'urani, relacionava algun tipus de contaminació amb algunes malalties. Llavors, parlaven de la incidència, concretament del càncer, a segons quines parts d'Espanya. No es va poder demostrar mai.
No, és complicat. És difícil. És difícil perquè el càncer que ocasiona el radó, el radó és un gas noble, és emisor alfa, o sigui, les partícules alfas, si hi ha radó per aquí, la pell, diguéssim, el pare i no deixa que penetri aquesta energia i faci malbé les cèl·lules perquè la pell...
i els que tenim la cara dura, que tenim barba, perdó, tenim barba per parar la barrera, però com que l'inhalem forma gas, va als pulmons, i allà sí que els pulmons és altament sensible a aquestes partícules alfa. Per tant, altes concentracions i tal, tal, pot produir càncer. Però és que el càncer de pulmó, pràcticament el 90% és causat al tabac.
Una part de contaminants atmosfèrics amb cancerígenes i una altra part al redor. Començar a fer estadístiques, on venim d'una època que jo a la universitat per veure la pissarra tenia que fer amb la mà així per veure-la. No es podia, el raro era el que no fumaves. I si obries la finestra es queixaven que feia fred.
Gràcies a Déu, es va polir i ara els que no tenien, els que tenien fred, ara fumen al carrer, amb fred. Però encara fumen. Alguns sí, alguns no. Per les gràcies, sí. Penseu que el tabac entre porqueria que porta, porta una substància radioactiva, que és el poloni dels anys 10.
Que va descriure maricurí, que té la densitat més o menys del plom, més o menys. I aquest és quan en el cigarret està en el tabac. Li fas la incandescència, arriba a una temperatura que el fa volàtil. Per tant, està en el fum del tabac. El que respira el fum del tabac, aquest poloni, pues n'hi ha als pulmons i com que és una partícula, allà s'hi queda. I és emissora alfa.
A part de la porqueria que porta, quan aneu als centres, al cap, hi ha pòsters que posa tota la porqueria que porta el tabac. I una d'elles posa P maiúscula o minúscula guió 210. Aquest és el Poloni 210 que va d'escobrir Marie Curie, que és natural, radiactiu, però bueno, si tu el concentres o el fas... A més, amb temperatura. Però que estàs parlant de la gent que fuma, però la gent que l'inhala, que està a l'entorn. Exacte, per això...
I els nens, i els nens, i els que gent gran que té asma, i els que ja som llogos, etcètera, etcètera. Veus com marxem del tema moltes vegades, però és que és molt interessant, perquè vas enllaçant coses... Desenllaçem, va. El 2026 parlarem un dia només de tots els components del tabac.
Buà, t'has de buscar el doctor Durant, que és un expert. No, al doctor Durant parlarem de les malalties que són conseqüències del tabac, però tu parlaràs. Però és un expert en tòxics, eh? Sí, bueno, doncs ja parlarem, un dia parlaré tots dos, però si tornem a l'Urani... Tornem a l'Urani, doncs en Espanya hi havia mines a la príncia de Còrdoba, que ja van ser explotades...
i ja no n'hi ha més aprofitament i es van tancar. Després n'hi havia al sud de Salamanca, Salices, em sembla que és el nom, que és el nord de Càceres, per allà, i aquestes van funcionar un temps i es van tancar. Per no rentables. Per no rentables? És depèn de la quantitat que hi ha, de la proporció, etc. També hi ha diferents qualitats o no?
Sí. O concentracions? Té diferents concentracions perquè la geologia, des que s'ha format l'escorça terrestre, doncs tinc moltes varietats, les falles, etcètera.
Però em sembla que va ser, no sé si és abans de la pandèmia o just després de la pandèmia, però per aquestes èpoques una empresa minera australiana, Austràlia té mines d'urani, doncs es va interessar per aquestes mines i intentar reobrir-les. Però el que fos no s'han reobert. Per tant, l'urani que ara s'utilitza a Espanya es compra. Qui té urani? Kazakhstan, Rússia...
Congo, Austràlia, Estats Units, bueno, i així... I surt més rentable comprar-lo fora que no pas reobrir la mina aquesta. A veure, que compres el mineral. Sí. Però el mineral aquest resulta que per utilitzar-lo per treure l'energia, resulta que el 99,2%,
7% és urani, que nosaltres li posem un cognom que és el 238, que aquest, per més que li tiris neutrons, aquest no fissiona i no desprèn l'energia. No fa la fissió nuclear. És el 0,3... O sigui, 0,7%. És igual, tampoc no ens veuen nosaltres. Aquests són urani 235. Aquest és el que sí que es trenca i aquesta metanergia brutal. Si tu trenques un àtom d'urani 235,
L'energia que desprèn són 200 milions d'unitats d'energia. Si tu fas la combustió d'un àtom de carbó, tens 4 unitats d'energia. L'altre he dit 200 milions. Ja es veu clarament... I si parlem de residus... Encara que n'hi hagi poc d'urani 235... Dóna moltíssima... El que passa és que si vols fer un reactor d'urani natural, és un reactor molt gros.
perquè hi ha tan poc de 235. Ja. Era el reactor que teníem aquí, bandallós 1, o diferència. Sí. Era d'urani natural. D'acord. Però ja els reactors s'utilitzen urani enríquid. Què és urani enríquid? Que per un sistema se li canvia la proporció, que augmenti la proporció d'urani 235, des de 3 a un 7%.
Per utilitzar... I això es pot fer? Per utilitzar... Ah, per sentar els nuclars. Es pot arribar al 90% si vols. Però per arribar al 90% necessites gastar molt, molt, molt, molt. I això qui t'interès arriba aquí? Els que fan bombes atòmiques.
D'això està cairant la preocupació de quantes centrífuges tenien per centrifugar, que és el sistema d'enriquí d'urani 235, l'urani natural. Com més centrifugadores poses, més passos poses, vol dir que més vols enriquí. I més potent serà el que tingui. Tant vol dir que tu vols fer bombes.
Per això venia tot el tema... Ara fixa que ens en demanem a militar. Encara no hem arribat si Espanya compra urani en algun lloc, però s'ha d'enriquir. Espanya no té plantes d'enriquiment, però sí l'empresa Enusa, que és l'empresa de línia, el que en deien, l'empresa nacional de l'urani, que està...
a 7 quilòmetres de Salamanca, doncs recordeu Salamanca, que tenien els papers? Sí. Però allà fabricen l'Urani. D'acord. És a dir, com ho fabriquen? Doncs ha de vindre enriquit. S'enriqueix... D'algun país. A França. De França. Una cosa. Hi ha una empresa que es diu Eurodif, vol dir...
És una empresa que participa en Holanda, França, Anglaterra... Europea. Suïssa, Espanya... I ve des d'allà, des de França. Allà s'enriqueix. Allà s'enriqueix, a França. Aquí, a la vora de... Si aneu per l'autopista a París alguna vegada, abans d'arribar a Lyon, entre Mercúl i Lyon,
trobareu a l'esquerra quatre centrals nuclears que es veuen molt bé perquè alguna té torres de refrigeració grosses. Una d'aquelles centrals nuclears, o sigui de 1.000 megawatts com la que tenim aquí, està només per suminçar l'energia a la planta d'enriquiment d'urani per fer anar les centrifugadores. Tu imagina't la quantitat d'energia que es necessita. Separar una cosa que pesa 238 d'una que pesa 235.
fent anar una centrifugadora, una fona. Sí, sí, sí. Necessites energia. Moltíssima. Moltíssima. Això està a Eurodif, el que comprem a Sánchez Units en té, Rússia en té, Xina en té... Jo compro Urani Enriquit. Ja quan té l'Urani Enriquit, que és un pols que s'envia a la fàbrica d'aquesta Arrozbado Salamanca. Aquest transport
Normalment, perquè la gent es fa creus quan es parla que es fan transports de peces de la central, dels residus de la central, i mai pensen que per arribar a l'uraniquí també hi ha un transport. Esclar...
I el petroli que porta el meu cotxe, i el meu cotxe porta 70 litres de combustible. Cada vegada que omples el dipòbil. Si és de gasolina, utilitzo gasolina, però si és de gasolina, altament inflamable. Altament inflamable. El gas només que... Saps que respires quan obres... Allò és el que ja és inflamable. Sí, sí, sí.
Vull dir que no és conya el prohibit fumar la consolidera. Sí, però utilitzar el mòbil també, qualsevol cosa que sigui. I més coses. Doncs que moltes vegades no pares compte de moltíssims ítems que van passant o coses que van passant pel món...
I només ens fixem que també és veritat, que és una defensa. Per tant, internacionalment, hi ha el reglament internacional de transport de matèries perilloses per carretera, un altre reglament que és el transport de matèries perilloses per mar, i l'altre reglament que és el parar de guerra, en el qual el capítol setè,
setè, és el que trata... Del reglament. Del reglament, és el que trata del material radioactiu i nuclear. Els altres tracten, doncs, de portar dinamita, de portar arsènic, de portar mercuri, de portar gasoils, de portar... I tu com saps què és el número set? Te'ls has mirat tots? Tots els reglaments, te'ls has mirat? Home, si era...
Si era el que tenia el meu treball i a la Universitat Autònoma em feien molts cursos de supervisor d'instal·lació radioactiva i d'operador, a qui li tocava la legislació? Molt bé. Amb el Xavier Castelló. Doncs perfecte, el Xavier Castelló que ara ho comparteix amb nosaltres. Ah, sí. Doncs una vegada arriba aquí, arriba a Salamanca, quin és el... A veure, aquella pols es tracta de formar amb un sistema...
De fer unes pastilles, o sigui, prensar-les perquè abans és òcid d'urani. Perquè allò és en pols. Arriba com òcid d'urani. És en pols? Sí. El que arriba aquí són sacs de pols, per dir alguna cosa? Sí, per dir així, sacs no, sinó bidonets. Bidonets de pols. Perquè, bueno, l'enriquiment no ho he dit, però per fer enriquir una cosa que és un doble dents que el plom, jo t'he dit, i com centrifuges allò? És que abans el converteixen en gas.
Hexafluoruro d'urània. Hi ha tota una química. O sigui, quan arriba aquí hi ha passat moltes, moltes coses que no entenem al detall. Quan arriba aquí, llavors, diguéssim, ja és òxid d'urània, no és ni hexafluoruro ni és òxid d'urània, o sigui, és un material ja ceràmic, perquè tindrà més bona transmissió
del calor que genera allà dintre, es firmen pastilletes, pastilletes com didals, i així se'n fiquen una sobre l'altra dintre d'una veina que té uns 4 metres d'alçada. Es munten uns quants dintre d'una estructura i això es diu un element combustible. Un element combustible i això es portarà després de Salamanca,
Escó, almerat... I dins de les barres hi ha aquests didals? Més o menys, eh? Amb un gas per mantindre una distància entre el que és la pastilla i la veina, perquè allò, evidentment, arribarà a temperatures de 800 graus, el material s'infla...
Hi ha tota una tecnologia de fer un combustible nuclear que això es fa a Salamanca.
I una vegada, doncs, que és el que... Això anàvem. Una vegada s'han utilitzat aquestes vaines, aquestes barres... És que abans ha d'arribar a la central. És un transport de material fissionable. És a dir, que si es roba, algú en pot fer utilitzar-ho per fer maleses. Per tant, és un transport que al reglament diu que ha d'anar acompanyat de la força pública.
Cada vegada que es fa una recàrrega, aquí a la central estan les escòpies, com les almaràs, surt de juzgado el tràiler, dos tràilers, un matreix, depèn de la càrrega, normalment són un parell que jo recordi, i llavors es transporta acompanyat
mentre va pel territori de les autonomies que no tenen policia des de la Guardia Civil, i quan ve a Catalunya canvies, els Mossos d'Esquadra, llavors a partir d'aquí aquest transport, la vigilància radiològica la fa la Generalitat a través del Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives, l'ESCART, que és el que vigila els hospitals, l'utilització de ratxos X, etcètera, on se'n fan càrrec ells fins a la porta central.
llavors la central al final l'acabem carregant i es rep perquè aquí n'hi ha fotos allò és que anem vestits com anem ara per una bata blanca que no cal posar-te una cosa així com molt de protecció ni no vestits d'astronautes ni res la protecció que es porta és guants guants de primera comunió
Per què? De cotó. De cotó? Sí, la primera comunió era el de cotó. Sí, perquè a més a més, vull dir, si hi ha polièster, si hi ha temperatura... Estem en una indústria, no? Per no contaminar de graça...
els elements combustibles. No per no contaminar-te, tu, sinó per no, saps, quan toques una cosa que et queda... Que et queden les nitades. Allò, després, quan allò funcioni, el calor que ha de sortir de la pastilla, a travessar el gap aquell d'aire, a travessar la vaina de Sriconi en fora, si hi ha alguna cosa, la transmissió de calor no serà suficienta. S'acumularà aquella calor i podrà fer una fissura. I per allà s'escaparien gasos radioactils.
Molt bé. Està estudiat al mínim. No contaminar l'urani. No al revés. Ara bé, quan el ficava dintre... Ja és una altra història. Javier, perquè una vegada l'aprofitament de l'urani desgastat,
O sigui, una vegada surt d'aquí. Una vegada surt. La primera vegada que això es va fer es va fer en reactors als Estats Units durant el projecte a Manhattan. Evidentment, el van reprocessar perquè l'urani es trenca, el 235, es trenca en dos elements altament emprenyats, o sigui, altament radioactius. A més, surt també neutrons, el qual va molt bé per fer la reacció en cadena.
Però aquests neutrons, el 238, què li passa? Capturen un neutró i es converteixen en plutoni 239, que també serveix per fer fissió, i de la fissió treure en energia i tornar a fer electricitat. Mines de plutoni 239 no n'hi ha en el món, perquè el seu temps de vida de caiment no és de milions d'anys, sinó de desenes de milers d'anys. Per tant, el que es va formar en el principi dels temps...
es va anar morint i no n'hi ha. Per tant, resulta que d'allà pots treure l'urani que no és consumit del tot i plutoni. I allà hi ha que el projecte Manhattan fan dues bombes atòmiques, una d'urani-235 i l'altra de plutoni que l'han fabricat.
A partir d'aquí, el món científic, tecnològic i energètic, descobreix que té un altre element que serveix per fer energia, que és el que fabriquen com a combustible que es diu gastat, que nosaltres, jo prefereixo dir irradiat, s'ha dir irradiat en neutrons, però el terme normal és el combustible gastat.
I de qualsevol manera, aquí s'aprofita? Estem parlant de... Estan dissenyades les centrals perquè s'aprofités. El pla era aprofitar-les, com s'aprofita a França, com s'aprofita a la Xina, com s'aprofita a la Índia. Però, per tant, les piscines es van dissenyar en un tamany per al combustible que ha gastat. És altament radioactiu, emet calor...
etcètera i radiació per tant estan en piscines que allò serveix per refredar serveix per blindatge perquè per manipular la gent va amb un pont gru a parar els vestits normals amb un monotreball i a més a més perquè no arrenqués el lorani figible que encara queda al porai perquè a més s'ha creat un element que és el California 252 que que fissiona espontàniament
que s'ha creat allà. Si ho fico a bord, perquè allò, si hi ha algun neutron, s'ha de comar. Mare de Déu! Si entrem en molta tecnologia... Ara bé, un cop les piscines van dissenyar, per dir, a cap d'un temps, això sortirà quan estigui més fred i s'enviarà a la planta de preposar-sement.
Com feia Vandellós 1. Vandellós 1 l'enviava a la planta de reprocessament, que era el contracte que s'havia fet en França. Era la hispano-francesa d'energia nuclear, que estava a l'Ague, Normandia, i allà sortia el combustible, que no eren de 4 metres, eren uns pilotets així d'un...
Un 60, no sé, centímetres, eh? El combustible ja irradiat o que està, com digui, amb el tren, el famós tren que... El famós tren, sí. Que em deien de la muerte, bueno, no regis, passava per Martorell i ja veus, jo vaig dir, hòstia, que poca cosa, jo me'n vaig directament a l'au, home, a veure si... Bé, no és bo, home, això, eh?
a França, a l'Ague, allà el repossessaven, li traien el plutoni, li traien l'urani 235 i el 238, que no es havia consumit, i altres elements,
o si en algun l'utilitzaven o no ho sé, i els altres ja era un desfet altament radioactiu, que el vitrificaven per quedar quietó i diuen, ara això t'ho torno que és teu. Ja, ja, que és allò que te tornaran tot el que em vas enviar de residus, aquello que també te parlaven. I mentre està allà t'ho cobro. Sí, exacte, una fortuna més en és. Doncs no tenim més temps, Javier, perquè ara hem d'entrar en un altre tema, però sí que ens ha quedat molta cosa per parlar.
Així que ho deixarem pel 2026, si no et sembla malament. Doncs així tindrà temps de menjar torrons. Tindrà temps, quan vinguis m'expliques i parlarem algun dia del tabac, perquè hem d'aconseguir que la gent que ens escolti, si encara fuma, doncs sigui conscient que no s'està fent cap favor. Javier, que moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres tota la teva sabidoria, que desitgem que tinguis molt bones festes i ens tornem a veure l'any que ve.
Moltes gràcies i a tots vosaltres per escoltar-me. Gràcies. Adéu, joia.