12 minuts passen de les 11 del matí i avui ja sabeu que hem anunciat el sumari que tindríem amb nosaltres el divulgador científic i professor de la universitat de... Bueno, de diversos llocs, només d'una universitat, no? Javier Castelo, molt bon dia. Bon dia, bueno, però ex, ja jubilat. Però bueno, ara també estàs al... Sí, sí, és veritat, ara estic a la Rubina Virgili impartint...
Estàs vinculat d'alguna manera. Sí, sí, vinculadíssim, vaya. Doncs ja està. Em paguen. Ho haig de declarar una hisenda. Llavors, ara sí que no pot dir que era ex. A més, està inclús contribuint.
M'has casat. Sí. Doncs el Xavier avui ens parla d'una figura femenina. Nosaltres quasi sempre tenim tendència, ell també, de parlar potser de les figures silenciades o de les figures menys reconegudes per sol fet de ser dones. Doncs sí.
Aquesta és la veritat. Estem parlant d'uns anys que no era el més comú i el més comú era l'ajudant D o la que estava darrere D, m'agrada que descobreix moltes més coses o més coses, és més important. I avui em fa moltíssima gràcia el nom d'aquesta física.
perquè es diu Marieta Blau. M'encanta el nom. Sí, jo estic buscat, perquè com que era vienès, o sigui, l'adamany, i blau, si ho tradueixes al català, és blau també. Blau. És a dir, en castellà posa azul. Sí, sí, sí. Si falta traducció al català, posa blau, blau, dic, ostres, ho comprovaré amb la... Sí, sí, en blau és azul...
Sí, sí. És curiós, no? I ella, vienesa, per què li ve aquest cognom i per què el nom Marieta? Era algo que era comú? Això ja no. Seguim blau el nom... De son pare. Sí, però dir-se azul, no ho sé, en espanyol no és normal, però en alemany ja no ho sé. Potser és més comú. Ara és un nom propi aquí a Catalunya. Ara hi ha nenes que es diuen blau.
que li posen noms de colors. I blanca. I blanca, sí, rosa. Blanca d'en Jú, aquí ja està la de mitjana. Imagina't, si parlem d'endrere. Bueno, parlarem ara de física, però, eh? Qui era Marieta Blau, Javier? Bueno, Marieta Blau és una dona que va tindre dos...
casualitats a la seva vida. Va néixer dona i va néixer amb un sistema jueu. El qual això... Li va tocar, vamos. Sí, dius que a mi em va tocar ser home i catòlic, doncs a ella li va tocar això. Ser dona i jueva. Però, clar, això en l'any 1894, a Viena, no va ser...
Un gran problema és ser jueu, però sí ser dona. L'avantatge és que com que Lisa Mayner, que era 14 anys més gran que ella, ja havia obert aquest camí per poder anar a l'institut i aconseguir entrar a una universitat d'homes, però era de les poques dones que va aconseguir entrar.
És que ara les noies joves, quan escolten aquestes explicacions, no s'ho poden creure. O sigui, les dones, anyos A, ni tan sols podien accedir a la formació acadèmica. És que no l'acadèmica, és que no podien fer el batxiller que diríem ara per entrar a l'examen del que avui en dia és la selectivitat.
En la meva època era el Preu i en altres èpoques era el Cou, no? Els meus antepassats eren l'enxam d'Estat, o sigui, se li ha dit diferents noms i això hi era Àustria, Alemanya, tot arreu. No podien accedir perquè no tenien la formació. Ningú les formava. Entre altres coses, perquè ja no només els pares ja no estaven d'acord que anessin a escola.
Bueno, n'hi havien que sí. Com per exemple? Per exemple, el cas d'Elisament era el cas d'ella, de la Marieta Blau. El seu pare era advocat. Treballava per un departament de la monarquia, no? O sigui... Li va facilitar que pogués formar-se. Sí, sí. Doncs ja va a la uni, a la universitat. I allà, bueno, l'any 29 es aconsegueix el seu títol de...
de licenciada, ho fa bàsicament en física i com a segona en matemàtiques, allò que avui en diríem una doble... Sí, doble grau, sí. I va aconseguir el doctorat de física, perquè allò és el que a ella li agradava i el que veia en aquell moment tot el món de la radioactivitat, les partícules, neutrons, protons i totes aquestes coses curioses, doncs era la recerca on anava i ella va...
es va fer un doctorat sobre la recerca dels ratxos gamma. Després això ho va aplicar en diferents indústries o com va ser? Bé, a partir d'aquí, torno a dir, ella va néixer jo...
I Dona, quan estudiava, va consultar professors, com fem tots quan estudiem moltes vegades, si allà podies quedar, hi ha possibilitats de ser professor. Així li van dir que, sent Dona i jove, la probabilitat era molt baixa. És a dir...
per si no ho tenia clar. Quin desànim. A part de ser dos o tres només a classe i tot i així, però bé, ella va aconseguir una feina amb una empresa que feia tubs de reis jocics, de reis catòlics, però allò, evidentment, no li motivava i, per tant, va aconseguir a la Universitat de Frankfurt anar a fer recerca sobre emulsions fotogràfiques per detectar partícules, però sense cobrar, en plan...
De fet, va desenvolupar un mètode, no? Sí, al llarg d'aquest temps, perquè ella va tindre... Seva mare se li va posar malalta, va tornar a Viena, per tant, tot allò que estava fent... Però ella desenvoluparà
amb una altra companya, perquè en el departament de Viena, quan torna, allà es dona compte que les emulsions fotogràfiques que s'utilitzen no capten bé els protons ni la radiació alfa, que són pesats, i llavors es dona compte que l'emulsió ha de ser més gruixuda. Això, llavors, té que canviar els sistemes de revelat, o sigui, té que...
Buscar emocions noves, les té que fabricar, té que inventar-se el mètode de revelar-les i d'interpretar quan li va més bé i això. I, doncs, per això obtindrà un premi. Un premi que el nom troba l'any de llegir perquè s'ha perdut. Lieben? Sí, exacte. Lieben, que en aquella època seria com el novel austríac.
O sigui, sí, equiparem el Nobel. Sí, perquè aquest premi pensa que ja existia l'any 1860. Per tant, és un premi que també hi havia rebot la Lisa Meiner, és un premi important dintre del món de la ciència i més a Òstria. El que passa és que ja existia...
el Nobel, però ella amb edat molt jove ja va obtenir aquest important premi a Ústria, eh? Pels seus treballs, perquè, clar, l'aplicació era, d'acord, doncs, on tinc jo radiació alfa? Bé, doncs, el que emet el polon i el radi, que havia descobert l'americurí...
però en aquell moment era dir, i la radiació còsmica? Per tant, era pujar en un globo, emulsions fotogràfiques, i després baixar el globo i llavors revelar-les i veure i comprovar que evidentment hi havia radiació com protons, o sigui, allà dalt, més amunt del que nosaltres anem. És a dir, que quan un puja per un avió, evidentment allà hi ha radiació que aquí no tenim, perquè ja tenim atmosfera.
Ja està clar, està claríssim. De qualsevol manera, ella, pel seu origen jueu, com has dit en diverses ocasions ara, va haver de sortir d'Òstria. I va de, segons tinc entès, perquè tot el que he llegit així una mica, diu que va parar una mica la seva carrera científica per culpa d'això. I que algú molt conegut...
Bueno, ella... Sí, ella realment va aconseguir una beca per anar a Rutinga, que és un centre de la mecànica quàntica a Alemanya, i llavors va anar a un congrés a Oslo, i mentre està el congrés d'Oslo, 1938, és quan el senyor...
anomenat Adolf Hitler, decideix invadir Àustria, per tant, els austries queden ja sota les lleis. I ella, que no s'havia enterat ben bé de com anava aquella cosa, es va trobar a Oslo i va dir que no torno, perquè si torno... Tindré problemes molt seriosos, no? Exactament. I aquí apareix Albert Einstein.
Aquest és el conegut, molt conegut. Exacte, perquè una persona que a Alemanya, perquè ell havia treballat en Alemanya en el mateix institut amb ell, i ser austríaca parlant alemany, evidentment la va ajudar i l'hi va aconseguir a Mèxic.
l'hi va aconseguir a Mèxic i, a més a més, en dificultats que s'endugués a la seva mare. Que això, sortir de la persecució jueua, va ser ella que ja estava fora i marxar amb la seva mare a Mèxic. I allà, sí, aconsegueix una feina a la universitat, a la professora, però una universitat politècnica, l'única dona. Hi ha una foto que heu vist com...
50 o 60 professors i només ella sola. Però és una politècnica, allà ensenya electricitat, electrotècnia, i bé, doncs torna a escriure l'institut, però aquí és que jo ja no faig res del que m'interessa, aquí no tenen res.
Però a mesura que han passat anys, justament ahir vaig estar parlant amb una noia que la seva filla està estudiant una enginyeria, que no recordo de què era, que a tota la carrera només hi havia dues dones. Llavors va fer les pràctiques en una empresa i saps que les empreses han de cobrir un cupo.
i tenen feina, tan punts surten de la uni, tenen feina ràpidament perquè al no haver-hi dones en aquest camp, és a dir, han passat anys i segueix sent estrany que segons quines carreres no hi hagi dones, eh? Diu-me a mi. Ah, sí, que tu també estàs en una d'elles, no? Sí, jo sempre dic que un dels problemes del sostre de vidre que teniu... Les dones. Les dones.
molta part ja està tancat. Si un se'n va a l'ensenyances, se'n va a la medicina, o se'n va a àrees ja de l'economia o del dret, dius, ostres, hi ha la política, pel que sigui. Però, en canvi, a la rama de les empreses potentes,
Les que fan barcos, les que fan avions, les que treuen el petroli, la mineria, la indústria... Aquestes hi ha moltes menys. Allà és una carència. I el poder de l'economia es basa sobre la tecnologia. Si n'hi ha tecnòlegues, hi ha un sostre produït per la carència.
de les carreres d'enginyeria i de ciències. Les de química, sí, biològica, sí que n'hi ha. Però les enginyeries és una carència que jo a totes les aules de la gent gran o quan estava a la universitat, sempre deia, és una carència. Heu de començar a dir-los-hi, filles, nobodes, amigues, netes, a dir-los-hi que aquest sostre s'ha de lluitar matriculant-se.
que és un camp que hi poden fer carrera, que no li tinguin por, perquè potser moltes dones no ho fan perquè li tenen molt de respecte. Sempre han vist la figura masculina al capdavant d'aquestes empreses. Llavors, et dona una mica, no d'intrusisme, o allò que diuen de l'impostor, no, sinó que, com històricament tu ja no ho has vist, doncs no segueixes el fil. I és el contrari. El que has de fer com aquesta dona... Perquè, clar, al parlar de la Marieta Blau, penso que valenta
Allà, 50 homes, l'única dona allà al mig, que no sé com s'hauria de sentir, si estava mimada o tot el contrari, estava pressionada, no ho sé. De qualsevol manera, ella va marxar als Estats Units? Bé, però és que abans va continuar a escriure a l'Einstein, al seu amic Albert, i el dic allà... No és que s'avorria, és que no podia fer res. Llavors, ell li va aconseguir a una altra universitat, a la...
Morelia, que és important a Mèxic, però va tindre un problema. Allà sí que ja anava en plan catedràtica i tot, però arriba allà i al laboratori, degut a un problema d'aquells típic del que hi havia abans, estava tot embargat.
Embargat. Embargat, o sigui que allà tenia menys que allà on estava. No podia fer absolutament res. No podia fer absolutament res, no? I llavors, bueno, allà vas tindre una gran decepció, se li va morir sa mare i on és quan se'n va als Estats Units. Als Estats Units sí que allà entrarà a treballar primer en una empresa,
fent ràdio i sòtops, ho deixarà per fer la recerca i aconseguirà que la Comissió d'Energia Nuclear Atòmica dels Estats Units la contratin, després el laboratori dels Burkhaven, dels més importants en aquest tema nuclear als Estats Units, i allà seguirà treballant en aquest tema. Llavors, va tornar a Ústria en algun moment, sí, no?
Sí, bé, vull dir, el món dóna moltes voltes, no? Penseu que quan ella deixa a Mèxic és l'any 41, per tant, als Estats Units entren a l'any 43, per tant, als Estats Units està a la Segona Guerra Mundial, però vull dir, llavors, ella és quan té problemes de salut. Ja li comencen els problemes de salut, que la van portar l'any 1970, que és quan va perdre la vida, no?
Sí, a mi he tingut de jove algun tifus així. El 56, ella el que fa és deixar el Burjabent Nacional Laboratori i aconseguir ser professora a una universitat privada de Miami. Dic Miami per no confondre Miami Platja. Sí, sí, sí. I ella sí, va fer un... aconseguir muntar-se un laboratori de física de partícules i va continuar amb el que ella feia de les emocions fotogràfiques. Això és important perquè...
allò que havia deixat al final ho aconsegueix tornar. I aquí és quan el 1960, o sigui que ja tenia uns quatre anys que estava funcionant el seu laboratori, és quan té problemes de salut als Estats Units, si tens problemes de salut, pagar-te'n a la butxaca...
era costós i segueix seguint-ho, no tenint seguros importants, i abans és quan torna a Viena per aconseguir-ho allà, que la cosa era molt més barata. Bé, allò li va aportar, tal com diu els seus biògrafs, llums i sombres. Llums, llorant el Premi Rodinger de...
de ciència d'Àustria, que és important. Jo no sé si a Rodinger us sona, però sí que us sonarà que Rodinger tenia un gat que estava viu i mor a la vegada, el famós gat de Rodinger. Primer Nobel de creador de la mecànica, quan diga, no? Doncs fixa't el premi que li donen, eh? L'havia aconseguit Lisa Menner i altres... Que era prestigiós, vamos. I altres honors i així. Però aquí vénen les sombres. Es troba que...
ajudant seva que havia estat el partit nazi, encara que va estar fugint per Rússia i no sé què, i la van tornar, però la van deixar tornar a exercir la carrera i la professió universitària, encara que va morir joveneta. Altres que eren nazis, catedràtics, van seguir de catedràtics.
I ella no aconseguia res. Va aconseguir fer alguna cosa, però sense cobrar. Si premis, tens un laboratori, tens un equip que està a les teves ordres i tu desenvolupes el teu coneixement. I a més a més havia passat que l'any 1950, o sigui, el Premi Nobel Nobel,
que van donar aquell any, o van donar un anglès, un tau, el Powell, era sobre les emulsions fotogràfiques per detectar, en aquest cas, va detectar pions. Això, alguna bibliogràfica seva... Què són els pions? Els pions són partícules molt carregades que es generen a les parts... És de la radiació còsmica que es generen a les parts altes de l'atmosfera i ens atravesen...
per aquí, per la Terra, etcètera. O sigui, partícules que n'hi ha muons, pions, mesones, caones... Les que tenen un nom... No, no, no, ja em quedo igual. Aquest és igual, no? Recordo que un premi Nobel em va dir, diu, és que jo vaig estudiar física perquè realment la física era l'àtomo, neutrons, protons i electrons. I després... I diu, després em vaig trobar que hi havia més partícules que ocells.
Llavors, quan es va fer el cacau, no? I aquest, el Gerlach, té una obra divulgadora que es titula així, no? El quart més partícules que ocells, no? Està molt bé. Doncs, bueno, la figura de la Marieta Blau, malauradament, doncs, va morir. La seva malaltia estava relacionada amb la seva feina, no? I, segon biògrafa, el tabac, a mi, a...
Una dona que fumava i fumava molt. Jo fumava, però el que sempre dic, també l'Elisa mena fumava, en moltes fotos seves està amb el cigaret entre els dits i va morir els 90 anys. D'acord. Ella van dir que treballava sense protecció de substàncies radioactives.
Pot ser que l'etapa que ella va tindre que desenvolupar a Mèxic i després en el Brujave Nacional Laboratori en temps de guerra, tipa l'any de l'any, com ella va, el 43, doncs allò és venga, venga i...
En canvi, sí, és veritat que l'Isa Meiner sempre, des que va entrar a l'institut, a Berlín, a Molotohan, ella era la que va establir normes molt estrictes. Els alemanys, quan van anar a treballar al matí, se saludàvem amb la mà. Ella ho va prohibir, això. Vull dir, bueno, utilitzar guants,
una neta edat que avui en dia dius, ostres, és la que tenim a les centrals nuclears o a les zones de radioterapia i medicina nuclear dels hospitals i així. I pel que sembla, ella no va tindre aquesta possibilitat.
Sembla que aquí no he pogut entrar molt perquè, clar, la seva ruta és curiós. A mi m'agrada la vida d'aquesta dona perquè quan un vol ser científic es troba que va d'un lloc a l'altre.
perquè no és senzilla la vida de la recerca. Avui en dia la dificultat és aconseguir diners, aconseguir centres punters, laboratoris que facin allò que tu vols. Ja no tenim el problema de ser, almenys en Europa i en Amèrica, de ser jueu, que sàpiga,
Però ser dona em sembla que encara té alguna merma, sobretot, com has dit bé, les enginyeries. Jo és que, curiosament, al Central Nuclear he treballat amb enginyeres nuclears, la Maite Otero, que és del poble, una gran professional, i després a la universitat, al departament que estava, hi havia també bastantes noies. I la catedràtica era dona.
Prefereixo pensar que la dificultat màxima ara és el recolzament econòmic amb la recerca de qualsevol cosa, però sí que és veritat que hi ha professions que estan demanant a crits que les dones es fixin i es formin. Ara que tenim l'oportunitat d'accedir a la formació,
que volem, on volem i de la manera que volem, doncs potser sí. Ja us dic, la feina la tenen asseguradíssima perquè hi ha unes quotes que s'han de complir i les empreses ho contracten ja. A més a més, aquesta noia em deia que, a més va fer les pràctiques, van dir tu et quedes amb un sou increïble i llavors era, crec que era enginyeria naval.
Clar, aquí sí que no n'hi ha. Sí, i llavors dius que només érem dos, amb una classe de 30. A més, em sembla que, no sé ara, però només es feia a Madrid, aquesta enginyeria. Sí, aquí no estava la noia, estava fora. No, no, aquí a Barcelona, quan jo estudiava ni la de camins es feia aquí a Catalunya. Només n'hi havia dos a la meva època, a Madrid i a Santander. Doncs res, des d'aquí... Sí, hi ha la pròpia carrera. Una cosa sí que vull transmetre és paraules de la Marieta Blau, ja que parlem d'aquest tema de les noies joves...
Ella, traduït de l'anglès, diu així. Deia, crec que tots els joves reflexionen de com voldrien que fossin les seves vides. Normal, tots han sigut joves i els joves segueixen pensant igual que nosaltres quan ho fèiem. I ella segueix. Quan jo ho feia, sempre arribava a la conclusió que no és necessari que la vida sigui fàcil. L'important és que no estigui buida.
I aquest desig m'ha estat concedit. És a dir, fixa't que admet que la vida és dura, ja sap ella que és dona i jueua, que no és fàcil, però tots ho sabem, la vida no és fàcil, encara que siguis home... I siguis catòlic, apostòlic i romà, és igual. El important és que no estigui buida, és a dir, que puguis realitzar coses que tu t'omplin.
que tu t'omplin quan a mi algú em pregunta, i que algú que t'ompli, no tinguis por, tindràs dificultats, però que t'omplin, perquè ell, en totes aquestes dificultats, i voltant per Mèxic, als Estats Units, fugint, doncs considera que va aconseguir que la seva vida no fos buida.
Molt bé, doncs, Marieta, si ens estàs escoltant des d'algun lloc, doncs l'únic que et vas equivocar va ser amb el tabac. Però segurament que amb la resta no. Javier Castelló, gràcies per ensenyar-nos tant i fins la pròxima. Gràcies a tu i a tots vosaltres per escoltar-me. I fins la pròxima.