Doncs ara entrarem en una aventura perquè cada vegada que parlo amb el Xavier Castelo sabeu que és divulgador científic i li demano que vingui a explicar-me coses perquè a més a més me les explica moltes vegades perquè semblen aventures. Avui parlarem d'una dona que la seva vida sí que era una mena d'aventura i he estat llegint algú d'ella. Es deia realment Chien Siung Bu, no? Sí, sí. Molt bon dia, Xavier. Bon dia, bon dia a tothom. Però es coneixia com...
Misbu. Misbu, és que és molt més fàcil. Sí, perquè ella era xinesa, tal com tu ho has pronunciat, és com ho pronunciaria un espanyol, però la grafia és anglesa. Perquè en xinès ni tu ni jo ho sabies pronunciar. Jo segur que no. Llavors, com que ella em va anar a fer el doctorat als Estats Units, vam preferir dir-li Misbu.
I això era molt més fàcil, no? Doncs aquesta dona que jo he mirat una mica per sobre, que tu alguna vegada l'has anomenat, de les converses que hem mantingut, hi ha coses que m'han cridat molt l'atenció. Una de les que més m'ha cridat l'atenció és que ella creia més en ella, son pare, que no pas ella. Això és una de les coses que més m'ha cridat l'atenció perquè va ser son pare, es veu que... Bueno, no sé si tu tens la mateixa informació que jo, però va ser son pare que la va animar.
Sí, sí. A veure, hem de pensar on neix. Neix... I quan? El 1912, a la Xina, que justament un any abans el famós emperador Puyi
La revolució el fa fora, és aquella pel·lícula que tothom ha vist, no?, l'últim emperador. Sí, sí, és veritat, és veritat, sí, sí. T'has d'imaginar una xina que jo sempre, quan ho faig a classe, a conferències, dic, aneu-vos anant a aquella pel·lícula 55 dies a Pequín? Sí. És el Chardon Heston i diu, jao, que vol dir ole. Dic, doncs, és que és poc després de tot això. D'això.
En aquella època les nenes eren preparades per ser... Per casar-se i per ser... Sí, però els hi deformaven el peu, els hi ficaven ja de petites. Per tant, l'ambient femení era totalment dirigit a una estètica i a una vestimenta i a una forma de ser que el seu pare no volia. El seu pare va participar a la revolució que va derrocar amb el Puyi, l'emperador,
I llavors ell va tindre tres fills, el primer un nen, el segon és ella i l'altre un altre nen. I ell va voler que ella...
igual com ell pensava, no formés part d'aquesta forma d'educar i formar les nenes. Per el fet de ser nena. És tal manera que el seu pare va fundar un col·legi per a nenes. I la seva dona, o sigui la mare de la U,
ella la que les animava i tot això. Hi havia tot un contra, un entramat per canviar tot el que estava en la societat. O sigui, fora d'allà era diferent. Exactament. Per tant, la nena, ja la que té edat d'anar a l'escola, va a l'escola del seu pare.
I de la seva mare, on tot aquest embolcall és que les nenes surtin d'un ambient totalment diferent. Quan les nenes surten al carrer i juguen amb altres, l'ambient és totalment diferent. Això vol dir que el pare la rodeja de revistes, de llibres... D'informació, no?
Hi ha una complicitat, per tant, entre pare i filla. De tal manera que quan ella després tindrà que marxar, quan als 10 anys acaba l'ensenyant-se aquesta i s'ha d'anar a un institut, però ja ha d'anar fora.
Sí, sí, sí. A la ciutat de Nankin, ells són de la vora de Shanghai, no? I, clar, pues, tenen que anar internada. Sí. I allà el problema és què farà? No ho tenia clar, no?
I llavors s'en tira més a pensar que vol ser mestre, a fer el magisteri i totes aquestes coses. Però tindrà accés a revistes i llibres de ciència, ja que allà no hi ensenyava pel seu pare. I és quan li pica el coquet, no? Li pica el coquet. I clar, el coquet li portarà que vol anar a la universitat i allà el seu pare li diu clarament
seguint un proverbi xinès que hi ha, el modifica una mica, li diu, quan tu trobis obstacles, tu ajupa el cap i tira endavant. Tu no cal que diguis res, però vas seguint la teva línia. És a dir, oblida't de l'obstacle, no te'l miris, no et miris i tira endavant. Vaig buscar el proverbi xinès del qual jo crec que em va sortir i diu així més o menys traduït al català, encara que el camí és llarg i feixut,
Estic determinada a explorar-ho del tot.
Molt bé. I aquí és el que, diguéssim, el seu pare li... Li va ensenyar i ho va fer. Li diu aquest camí. Però és que el camí que ella tindrà serà molt dur. Perquè els japonesos, l'any 1031, es veu que s'avorrien. Ja als anys 20 havien conquerit Corea. Si alguna vegada algú va a Corea i al Japó, veurà que culturalment tenen coses molt similars. Sobretot ultranets, que tinc jo. Van Inva i...
La Manxúria, per tant, hi ha xinès amenaçades. Serà amenaçada a la invasió l'any 1937, que ha estat molt més dura que l'anterior. Van esclavitzar no sé si quants milions de xinès els quals es van utilitzar per les tropes, per ús i disfrut de les tropes, tant per la invasió de Vietnam i tota la Conchinchina, que dèiem, tota la Indonèsia...
com després amb la Segona Guerra Mundial, no? O sigui, va ser dur. Però ella, aquesta part del... del 37, no l'agafa a Xina, perquè ella, el 36, un cop acabat la Universitat de Nankin, estudia Ciències, ella exercirà de professora, però aconsegueix que un tiet
li doni calderons i agafi un vaixell de vapor, xup, xup, xup, i se'n vagi cap als Estats Units. I allà, bé, ella volia anar a la Universitat de Michigan, però arriba a Los Angeles, a la costa de Califòrnia, i allà... Si anava amb vaixell, havia d'arribar a la costa. Sí, i allà es troba amb un xinès, amb un tal Juan. Mm-hm.
I aquest li diu, no, jo estic aquí també, faig físiques per la universitat aquesta, Berkeley, és on hi ha els millors científics, premis Nobel, tal i qual, la convengem, si és que vol quedar, diu, però jo és que ja he quedat a anar a Michigan.
Bueno, diu, enténet-te'n, ella intenta entrar-se'n a Michigan, a Michigan el sindicat d'estudiants no volen noies, sí poden matricular-se, i això diu, i es queda allà. Doncs aquest, Joan, és el net del general que derroca el Puyi i era el primer president de la Xina
Ja veus, eh? Quines coses, eh? Mare de Déu, la vida! Sí, sí, la casualitat, tots dos allà fent física i, bueno, a partir d'allà començarà la seva vida xina, però, clar, l'any que està allà és quan ve la invasió japonesa, perdrà el contacte amb la seva família, perdrà el contacte amb la seva família perquè després, fins que no són derrotats,
Als japonesos no hi ha contacte, allò és Japó, per dir-ho així. Per tant, no hi ha contacte pràcticament fins al 49 amb poder saber alguna cosa de la seva família. Per tant, allò que li diu el seu pare, aquí tens unes tacles, ella més tira l'empenta i endavant. Allà fa doctorat...
té contactes amb el Pernheimer, això ja us sona, amb en Lorenz, que va fer el primer accelerador de partícules, el primer ciclotor, amb l'Emili Sarré, que era un italià fugit de la Itàlia, Mussolini, junt amb el Fermi, i va tindre bons propostes i va fer el doctorat sobre la desinterració del senó.
Clar, tot això a ell li sona molt. A nosaltres ens diuen això i em queda igual. Sí, però les llums de senó sí que et sonen. Em sona, però lo de la desintegració... D'aquell, un senó que és radioactiu. I això serà un pas fonamental, aquesta tesa, a la seva vida professional.
perquè ella tindrà que marxar de l'OES, o sigui, de Califòrnia, a l'ES, i també ho farà Joan, ja havia marxat, perquè no sé si recordeu que hi havia... els japonesos estaven en guerra amb els americans. I què succeeix?
És una cosa molt senzilla, que fan camps de concentració, de l'ordre d'haver uns 110.000 japonesos, són posats en camps de concentració. Això no sé si recordeu la pel·lícula que feia l'Spencer Tracy, Conspiració de silenci.
És el que surt el Spencer Tracy, que va veure... El Spencer Tracy el coneixem tu i jo, però els que estan fent el control, per exemple, no el coneixem. Però val la pena veure aquesta pel·lícula perquè tracta sobre aquest tema. Has dit com es diu? Com es titula? La conspiració del silenci. La conspiració del silenci. Sobre aquest... Els cinèfils que s'ho apuntin. Camps de concentració japonesos en territori americà. En territori americà, sí, sí. Però clar, per als americans, si s'hi diuen un japonès o un xinès,
Bueno, és complicat. Exacte, per tant, evidentment, encara que ella tenia el seu passaport i el que fos, però allò ja era Japó, perquè havia estat conquerit, se'n va cap a l'Eix i allà no té problemes, allà fica a donar classes, perquè d'entrada a la universitat no...
Però aconseguirà que l'any 42, 43... Bé, el 42 es casarà amb en Joan, ja que s'ha tornat a provar. Estava cantat, estava cantat. Estava cantat, no? Sí, sí, sí. I relació històrica.
Doncs sí, allà, entrenar de professor a la Universitat de Princeton, que a algú li sona que és on estava Einstein. Sí, sí, que era prestigiosa. Era prestigiosa. Una universitat que com a alumne no podia entrar perquè ho tenien prohibit, però com que els professors havien d'haver marxat... Ah, necessitaven, no? Necessitaven gent d'aquestes. I ella, ja que tenia una bona formació i bons...
Unes referències, claro. La van contratar. I mentre estava allà, justament, què succeeix? El projecte Manhattan. El projecte Manhattan, Fermi, que és el primer que fa un reactor amb urani i que funciona, que és la pila de Chicago.
ja ha de fer un reactor que fabriqui plutoni. Que plutoni, no n'hi ha cap mina de plutoni, s'ha de fabricar. S'ha de fabricar amb un reactor nuclear. I ho posa en marxa el reactor, però quan el té que parar, no el pot tornar a engegar. Per què no? Si aquí hi ha algú que és operador de central nuclear, sabrà el que no sabia Fermi, què és el que succeïa. Fermi deia, ha d'haver-hi algun gas, alguna cosa,
que amb la fissió de l'urànic a seu crea, que allò no em deixa anar. I li diuen, tu pregunta-li a Mismu. Pregunta-li a Mismu, que ja et dirà... Que ella era una gran experimentadora, amb la tesis doctoral que havia fet, havia demostrat unes qualitats importants. I ella li diu, sí, això és degut al senó.
Quan trenques l'urani es trenquen dos parts. Una de les parts és un gas noble, que és el senó. I aquest té un gran poder de menjar-se els neutrons, per tant, quan tu vols tornar a arrencar, almenys els neutrons i això no va. Per tant, has d'esperar que de caigui el temps del senó ja es podràs tornar a arrencar. Els que operen centrals nuclears ho saben, és de les lliçons que s'han de prendre. I això és el que es coneix com l'envenenament del senó i del samari, que és una altra, no?
Però les flors, ella era una persona molt instruïda, que va treballar molt i molt bé, però després les flors no se les va emportar ella. No, perquè, bueno, succeeixen coses, no? Després de la guerra el Fermi torna a tindre un problema.
És un premi Nobel que va fugir també de l'Itàlia nazi perquè la seva dona tenia herències euro i quan va anar a rebre el premi Nobel a Suècia se'n va anar amb la senyora i després se'n va anar als Estats Units. Ell havia fet la teoria perquè Fermi era un gran físic teòric i també experimental. És la que unia les dues coses.
I li havia fet com es va explicar el per què succeïa que els nuclis dels àtoms, que són de protons i neutrons, es desinterraven amb electrons, quan allà no hi ha electrons.
Ho va explicar. Però un tal Lluís Álvarez, que era físic, però fill d'un tal Álvarez, que és el que va explicar per què els dinosaures havien estat extensos descobrint una capa d'idi amb la tal i qual, doncs aquest va fer un experiment i va dir el que tu dius no és veritat perquè l'experiment que faig ho contradiu. Mare de Déu! Que fa Fermi, ja m'ha mis burt.
Ajuda. I, bueno, Mismu diu, val, faré l'experiment, em miro l'experiment que ha fet l'Àlvarez i troba l'error que fa Àlvarez. Val. I, per tant, torna a fer l'experiment i confirma que la teoria de Fermi és correcta. Molt bé. O sigui, queda ja com una gran experimentadora. Què succeeix? Doncs que dos xinesos, més jovenets que ella, perquè els 10 anys més joves, són físics teòrics i aquests són els que s'enduran al Nobel...
Aquests són els que matemàticament, físicament, de la mecànica quàntica, diuen que hi ha un principi de la física, que és la conservació de la simetria o de la paritat, que la desintegració beta no la complirà, no la compleix. D'això en rebran el premi Nobel, per clar, això és teòricament. S'ha de fer l'experiment. S'ha de demostrar. Qui farà l'experiment? El mateix.
A qui li demanen, pregunten, qui t'ho farà, és algun que et sàpiga, fer experiments d'una cosa que no s'ha fet mai, que tingui la capacitat de saber on pot equivocar-se o no. I criden a Mismu. Mismu s'ho mira, li interessa, perquè a ella li encanta, diguéssim, les dificultats que la...
La feien créixer i tenia un viatge per fer conferències per Europa i per Xina amb el seu marit i diu, no, no, jo em quedo, veu l'experiment, veu que necessita baixa de 270 graus sota zero per fer l'experiment, evidentment això no ho té, busca un altre laboratori que sí ho té, bueno...
Fa l'experiment brutal, és... és dificilíssim de dir com se li va ocorre fer-ho, ho fa, i sí, sí, confirma que aquest principi físic de la conservació de la paritat no es compleix a la desintegració beta. I llavors... El principi de la paritat és el principi que tots coneixem. Quan tu vas al mirall, és la simetria, la paritat és la simetria. Tu et mires al mirall, aixeques la teva mà dreta,
La xoques amb quina mà en la mà esquerra de la teva imatge. Sí.
Això és important en física, perquè les lleis de conservació, sense saber tot el procés, tu d'un punt a un altre pots anar-hi. Conservació d'energia, conservació de quantitat de moviment, conservació de moviment d'inèrcia, etcètera, etcètera. Que no es compleixi amb una desintegració, jo recordo quan al vorens era estudiant en aquelles èpoques, deia la violació de la simetria, la violació de la paritat. Avui en dia es parla d'incompliment, no?
Va ser brutal això, no? Que tu miris el mirall, aixequis la mà dreta i la teva imatge també aixequi la mà dreta. Per la qual, si tu ara fes la meva espilla aixecar la dreta, no podràs... Xocar. Xocar una amb l'altra, no? O sigui, inventar-se l'experiment a 270 graus sota zero la fa...
avui en dia mereixedora del Premi Nobel junt amb els dos teòrics que és el que avui en dia es fa si hi ha algun teòric i hi ha l'experiment s'ajunta per aquella època suposo que era que no i vés a saber si a més a més era dona perquè els xinos ho eren tots ja, de qualsevol manera sí que és veritat que tota aquesta feina ara se li reconeix hi havia treballat moltíssim i a més a més havia gaudit perquè és el que li agradava
Però finalment, quan va acabar la seva vida, tu creus que a ella li va importar molt, no hauria tingut el reconeixement, o segons diu la seva biografia? Va tindre reconeixements internacionals, va tindre el Premi Wolf de Física Internacional, d'una prestigiosa universitat de Física de Televid,
després dels Estats Units va ser catedràtica a Princeton, la primera dona catedràtica a Princeton. Clar, amb això em refereixo, que amb tot i amb això... I a més a més el president Ford li va entregar la medalla...
com a laureada en ciència, l'any 1975. És a dir, és reconeguda als Estats Units amb premis, amb la primera càtedra de l'Universitat de Princeton, on abans no volien, no vés a entrar com a alumnes, van necessitar, la van tindre a contratar perquè no quedaven científics i després és la primera catedràtica i a més a més,
a tot arreu és rebuda fins i tot ja per fi ella aconseguirà tornar a Xina perquè el seu jamagran i el seu pare moren i ella no pot anar a l'enterro perquè això l'any no recordo ben bé els anys 60 però en aquells moments els Estats Units no permetia anar a Xina
Sí, sí, sí. Vaja mal, comunisme, l'enemigo número uno. I fins uns anys després no aconsegueix veure el seu tiet perquè a Hong Kong i el seu germà petit.
Després ja hi tornarà, i tornarà moltes vegades a Xina. La primera vegada és rebuda per Zhu Enlai, que era el president. L'amo era el Mao, però la rep personalment. Li dóna disculpes perquè el seu pare i el seu germà moren en l'època de la banda de les quatre, la revolució cultural. Per tant, són assassinats d'aquella manera brutal, les seves tombes profanades.
i en Chuen Lai li demana disculpes per tot això. I després va més vegades, i la seva tomba avui en dia està a la porta de l'escola que va fundar el seu pare allà en aquest poblet de Shanghai. Que bé.
Bueno, pues una història que mereixia escoltar-la, que per això no tenim més temps, perquè segur que hi ha moltes coses molt interessants d'aquesta figura, però que nosaltres entenem, doncs a grans trets, és una dona que és molt interessant entrar i buscar informació seva perquè et quedes bocabarat de totes les coses que va aconseguir i tot el que va lluitar per estar on t'estava.
Jo ara t'hi vull demanar una cosa per la pròxima visita, que no sé si serà al llarg del 2025 o el 2026 ja, al principi, i és que no fa gaires dies la premsa ens van convocar des de l'ANAF, que són les centrals nuclears d'Escol i Vandellós, i vam fer el resum de l'any. I una de les preguntes que vam fer-li al director d'ANAF era que, clar, de l'urani per les centrals nuclears es gasta...
una petita part després doncs és quan passa a amagatzemar-se a les piscines el que sigui i li vam preguntar i per què no s'aprofita més per què no s' reaprofita més que és una llàstima que tinguem allà a les piscines un munt de barres que s'hi podrien reaprofitar doncs el repte per al pròxim dia serà el perquè no es pot utilitzar i en cas que es pogués utilitzar com s'hi podria utilitzar i de quina manera
Et sembla que parlem una estoneta d'això? Sí, però suposo que s'havia contestat, el director de NAF. Doncs no va contestar.
perquè deia que actualment les coses estaven així, que sí que en un futur s'estava treballant i que sí, però que ens van quedar tots una mica amb les ganes de saber què podríem fer amb tot allò. Com que ja et podria contestar el 20% ràpidament i el 80% tot amb més estona. Doncs ho farem la pròxima vegada. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, per tot el que comparteixes i ens veiem el pròxim dia.
Molt bé, moltes gràcies a tothom per escoltar-me i... I fins la pròxima. Gràcies.