logo

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc". Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

Transcribed podcasts: 82
Time transcribed: 17h 47m 30s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I tenim una nova entrega amb la Isabel Fernández d'aquest programa que nosaltres diem Imatges de la dona del passat, que ens agrada molt aquest títol, molt bon dia. Bon dia a tothom. Perquè quan ens expliques coses, depèn del que ens expliques,
i hem passat, potser, moltíssims anys, ens recorda a l'actualitat. I això em sent molt la greu, a vegades. Ja, moltes coses segueixen igual, moltes altres han canviat. I sempre dic, hi ha molts tipus de situacions, és a dir, quan parlem de la dona, no podem generalitzar, perquè no és el mateix, ja l'hem dit en altres programes, no és el mateix...
en l'actualitat, la dona en Occident, que en altres cultures, i en la mateixa societat, segons el nivell econòmic, la vida de la dona canvia totalment. Per tant, generalitzar no sempre té tota la imatge real.
Precisament és el que fas tu, no generalitzes, normalment tu acotes. Moltes vegades hem de generalitzar perquè estem parlant de... Ara, per exemple, parlarem de Mesopotàmia, que si la gent recorda és la terra S entre l'Eufrates i el Tigris, en el moment d'aquesta revolució urbana cap al 4000 abans de Cris, el quart mil·lenni abans de Cris,
I, clar, ara parlarem de Mesopotàmia, però, clar, parlarem quasi de 3.000 anys. I Mesopotàmia també va estar, primer, les ciutats-estats de Sumer, després l'imperi Akadi, el Babiloni, la Síria, el Persa... I, clar, hi ha canvis. Hi ha canvis... Molt suspensials en tot. Clar, en tot, evidentment, i en la dona, també. I sembla que va haver una evolució cap a perdre...
de pèrdua de drets de la dona, que en principi era com més lliure. En aquell moment. Sí, però bé, farem una pincellada general d'alguns assumptes i veurem que, evidentment, com en totes les societats i que continua ara,
Són societats patriarcals, on l'home és el que mana, no? Malgrat que la dona pugui tenir uns drets similars, no iguals, però és l'home el que mana. Però veiem que hi ha coses que estan molt avançades, no? Jo veig, ara veurem...
Faré una petita introducció per situar la gent d'aquest moment i després ja parlaré concretament de la dona. Hem de pensar que cap al quart mil·lenni abans de Cris, això és entre el 4.000 i el 3.000,
va haver en Sumer, que és la part baixa de Mesopotàmia, una evolució cap a les ciutats-estats, una evolució urbana. Aquí ja veiem diferències socials, diferents classes socials, uns temples, uns palaus...
Si havíem parlat en el programa anterior que hi havia una certa igualtat en la societat i entre els edificis, aquí hi ha una jerarquització, per tant, hi ha diferents classes socials. I aquí el rei sacerdot, perquè era molt important el que és la religió en la vida quotidiana, per administrar aquesta societat, que cada vegada és més complexa, necessites l'escriptura.
Has d'administrar, has de controlar el que els camperols treballen i porten al temple, el que tu les dones de paga s'ha de controlar. I com s'ha de controlar? Amb l'escriptura. Aquí, una cosa molt important és la invenció de l'escriptura. En aquest moment, quan s'inventa l'escriptura, ja no parlem de prehistòria, ja parlem d'història. Quan tenim documents escrits, parlem d'història.
I concretament, quan parlarem avui, com altres vegades he utilitzat altres fonts, avui utilitzaré els textos, els textos escrits, que hi ha, sí, sí, sí, sí, i textos molt complexos, hi ha diferents textos. Bueno, explico una mica aquesta escriptura, que alguns ja sabreu, que és la escriptura cuniforme, que es feia en petites tabletes d'argila, petites tabletes, és a dir, amb una mà,
posaven la tableta i que en l'altre escrivien con una cunya, con algú que fes... Sí, sí, sí. I hi ha molts tipus de textos, hi ha tipus literaris, més de la vida quotidiana...
administratius, jurídics, i aquí en els jurídics tenim el que són els còdics de lleis, que aquí segur que la gent recorda del Codi d'Amurabi, malgrat que hi va haver altres còdics, i allí és tota una sèrie de lleis, i en aquest codi tenim
moltes resolucions o moltes lleis que parlen en relació a una de les situacions més importants, que és la relació del matrimoni, legislar sobre el matrimoni i les relacions. Hi ha moltes lleis que és les que parlarem avui.
En estos textos estan estos textos legals, uns que són els codis, com he dit, però els altres són els textos de contracte relacionats també a les lleis, però que són ja coses reals. O sigui, la llei
pot estar, però no saps fins a quin grau se compleix esa llei. Ja, claro. Però quan és ja un acte jurídic, un document jurídic que vol mostrar una situació legal, això saps què ha passat. Llavors, molts estudiosos, molts historiadors treballen en aquests textos i veuen una mica també aquestes relacions entre el que és la llei, que moltes vegades pot ser...
ideal i, en altres casos, la real. Per exemple, en l'actualitat, tothom té dret a la vivenda. Clar, el paper ho aguanta tot. Sí, però que és real. I, aleshores, hi ha textos jurídics, com el del Codi de Murabi, que després llegiré alguns pàrrafs per veure-ho, i després són aquests documents jurídics, també, però que són contractes, són matrimonials, són testaments...
que ens indiquen realment què passava. O casos concrets, perquè la llei moltes vegades és general, però després hi ha casos que intenten resoldre problemes que la llei no contempla i està especificant aquests documents.
Hi ha una cosa que m'ha cridat molt l'atenció. Com arriben fins als nostres dies aquests? Bueno, doncs aquestes tabletes, aquestes petites tabletes. Ja, però com arriben aquestes tabletes a conservar-se en el seu moment? Evidentment, s'han ficat al forro, o sigui que són més o menys resistents. Bueno, no s'han trobat totes, però en llaciments, en diferents llaciments s'han trobat.
És interessantíssim. Sí, sí, s'han trobat moltes, ara no recordo el número, però una gran quantitat de documentació perquè controlaven tots els testaments. Si volies que quedés, havies d'escriure, per exemple, alguns dels contractes matrimonials, però després de compra i venda, de prèstecs, de lo que es recollia, és a dir, i després està tot el que és literari, mític,
o propaganda del rei, hi ha una quantitat i una gran varietat de documents. Ara el que treballaré és en relació a la dona, en relació al matrimoni, perquè era una de les institucions més importants, perquè era important per a la família i ell que poguessis transmetre els teus béns
a un hereu. Això tenia que estar ben acotat. En el matrimoni, en aquesta època, normalment es concentrava entre el pare de la nòvia i el pare del novi. Hi havia casos que eren entre el pare i el novi concretament. Poques vegades eren de la dona. Podia ser quan el pare havia mort, era la mare qui podia fer els contrats, les relacions, però normalment és una societat patriarcal, és l'home.
Sí que les viudes sí que podien, una vegada que eren viudes, poder gestionar el seu nou matrimoni. Però si no, normalment està un varó. Bé, en aquest hi ha unes transaccions econòmiques, per això havia que registrar, no?, que havia que mantenir. Una és la dot, el dot que donava la família de la nòvia, se la donava a la nòvia,
malgrat que el marit ho gestionaria. Però aquesta dot li servia a ella en cas de divorci, ella recuperava la dot, i en cas que morís el marit, també, amb la qual cosa era com un segur econòmic. Entenc que hi havia divorci en aquells moments. Sí, ara ho explicarem, perquè he dit una part de la transacció. L'altra part de la transacció és el que donava la família del novi a la família de la novia.
Ja no al novi ni a la nòvia, a la família. A la família, perquè algunes vegades s'ha parlat del preu de la nòvia i semblava que era una compra. No era una compra, era com donar uns diners perquè perdien un membre de la família, perquè la dona passava a viure en la casa del marit i és una dona que treballa, que aporta...
i per tant se li havia de donar una compensació. Per tant, és una transacció entre les dues parts que això es mantenia. Hi ha tota una sèrie de lleis que especifica situacions. Per exemple, perquè moltes vegades s'establia este matrimoni molt abans del matrimoni en si, este contracte, estas relacions,
I després, podria ser que alguna part no complís, doncs tenia que retornar esa part econòmica. I algunes vegades, inclús, si el novi es caçava amb un altre, aleshores, a més de tornar l'adopt, tenia que, moltes vegades, indemnitzar també. Ah, molt bé. I tot això estava per escrit. Tot està escrit. Moltes vegades està escrit el que s'ha retornat perquè o l'han acusat o el que sigui.
Hi ha també algun que diu que el matrimoni no és vàlid perquè no tenia el consentiment dels pares, no? I està tot escrit. Com has dit, sí que hi havia divorci. Evidentment, era més freqüent el divorci de l'home que... Que ho demanava ell, diguéssim, no? Sí. Però també hi ha casos, allí he llegit, no? Hi ha alguns casos que la dona també ho pot demanar, eh? D'acord.
I normalment es demanava per dues causes. Una, l'adulteri, que estava molt penat. Perquè la poligàmia no existia. Poligènia, o sigui, l'home podia tenir, la dona no, però l'home podia tenir, que també parlarem d'això. I diu, si l'esposa d'un home és sorprendida acostada con otro varón, que los aten i los tiren a l'agua.
Si el marido perdona su esposa la vida, el rei perdonarà también la vida del súbdito. Fixa't, si la comet adulteri, la dona... Bueno, a los dos, castiguen a los dos. Sí, sí, castiguen a los dos, però si el perdonen a ella...
Sí, sí. Amb ella el marit i amb ell el rei. Després diu, si a la esposa d'un home l'acusa su marido y no ha sido descubierta acostada con otro varón, que ella jure públicamente por la vida del Dios...
i ella volverà a casa. És a dir, s'ha de tenir proves. No pots acusar i res més. Ja està bé. S'han de tenir proves. I això en altres ho posa. I moltes vegades, si no s'ha demostrat, el que acusa és condemnat.
Per mentider. I sempre, moltes vegades en el cas de divorci, si no hi ha aquest adulteri, aleshores l'home moltes vegades, a més de tornar a la dot, evidentment, el dot,
A més, moltes vegades ha d'indemnitzar la dona per aquest divorci. És a dir, que molts trencaments matrimonials no hi hauria perquè s'hi sortia bancada. No, clar, clar. Efectivament, efectivament. Nuna dice, si un hombre se divorcia de su esposa principal, que no le ha dado a un hijo, le dará todo el dinero de su precio de novia. O sigui, le donará todos los diners.
i li restituirà tota la dote que trajo de casa de su padre, i després que se divorcie d'ella". O sigui, primer ha de pagar tot. Això feia que moltes vegades la gent se ho pensés moltes vegades.
Però també en aquestes leis d'amorabi, aquestes són de les leis d'amorabi. Hi ha diferents còdics, no és únicament el d'amorabi, però és el que més coneixem. I diu, si aquesta mujer no quiere seguir viviendo en casa de su marido, que reciba la dote que trajo de casa de su padre y se marche. Clar, això no era tan habitual. O posa que si ella no vol, hi ha diversos que posa que sí, i sobretot perquè el marit ha marxat amb un altre o té relacions amb un altre, ella pot justificar-lo
i l'home li ha de tornar la got i ella marxa. Per tant, en certa mesura, fixa't quan nosaltres vam tenir el divorci, no? Sí, sí, sí, per això dic que... L'altra causa és l'esterilitat de la dona, que no tingués 100 fills.
Aquí podria passar dues coses, que se separés i ja tornés, le torna la dot i tal, o que normalment una esclava pogués tenir fills amb una esclava
I aquests fills passaven a ser com a fills de la dona principal. I també tenien dret a l'herència, eren fills reconeguts. La principal seguia sent sempre... Adoptava el fill? Sí, sempre la principal era la principal. Però en casos d'esterilitat de la dona, que no tinguin 100 fills, doncs havia... Per això dic que la poligènia...
L'home podia tenir diverses dones, en aquest cas. Perquè si l'estilitat era ell... Bé, això... No estava contemplat. No estava contemplat, però com no se sap. En molts moments no se sabia. Moltes vegades no tenien fills i l'herència passava a la família de l'home.
Bé, això és en relació al matrimoni, però relacionat també al matrimoni tenim la part de l'herència. Qui hereda? El principal hereu és el noi, nois, i el que s'emporta la part més important és el més gran.
que a més d'heredar, té una obligació que és el culte familiar, mantenir aquest culte als ancestres, que és molt important per a ells. De tal forma, la noia en principi no hereda, encara que hi ha algun còdic de llei, algun còdic posa que si no té varons sí que pot heredar la filla, però normalment són els varons. Només els varons. Però les noies reben el dot.
Hereden ells, però elles... Elles tenen una part per al seu casament. I si mor el pare i hi ha alguna filla que no està casada, se li guarda una part per a que es pugui casar. Bé, què passa si solo tenen filles? Doncs aquí hi ha diferents qüestions. Moltes vegades el que feien és adoptar un noi. Aquest noi es casa amb la filla.
I és el que hereda, el que s'administra i el que s'ha d'encargar de ser culte, que és molt important per a la família. També hi ha una altra situació que és molt curiosa.
quan no tens varons i és que també pot heredar la dona, en algunes qüestions que ara també l'explicaré, que és conferir, fixa't, conferir a les dones un estatut jurídic masculí. Elles són aquí diferència en sexe de gènere.
Tu pots ser, és dona, sexe dona, però jurídicament eres un home i entonces pots heredar. No és que sigui molt freqüent, però hi ha casos que s'han donat en què el marit, en el testament, confereix a la seva dona i posa com a mare i pare. És mare i pare. I aleshores pot heredar.
Mira, molt bé. Hereda. També a la filla la confereix com a dona i home i entonces té aquest estatut masculí i entonces pot heredar i pot gestionar els béns familiars. Vam trobar la fórmula? Sí, sí, sí. Sí, sí, ja està bé.
Normalment, en l'herència, ja hem dit que si el pare mor, doncs hereda els barons, però la dona es queda amb el seu dot. Llavors, ella pot gestionar la seva dot. Però moltes vegades el marit deixa en el testament diverses puntualitzacions. I és que els fills han de fer càrrec de la mare. És a dir, que la mare...
estigui atesa... Atesa, acompanyada, el que fos, cuidada... Seria una de les coses. O fa una donació ja en vida perquè quan mori tingui aquesta donació. No és com a herència, sinó que l'ha donat ja en vida, se l'ha donat. I així ella pot disfrutar-lo, després passa als fills. Seria com l'usufructe, no? És a dir, tens l'usufructe, que ara és una cosa que es manté, no?
Els hereus són els fills, però el sufrictor la té la dona, en molts casos, depèn de les zones geogràfiques. Allí ja es contemplava aquestes situacions. Per tant, malgrat l'època,
I malgrat aquestes diferències jurídiques entre l'home i la dona, però que en certs moments hi havia una certa igualtat. Evidentment, l'home és una societat patriarcal, però veiem com la dona pot participar
en assumptes legals, pot comprar, pot vendre, pot gestionar... És a dir, tinc una gran llibertat. També pot ocupar diferents oficis, que això no hem parlat perquè no s'hem centrat més en el matrimoni, però també es veu com allà, en totes les...
Hi ha oficis de tot tipus en què participa la dona. És a dir, no és únicament la dona com a mare que està a casa, sinó que pot tenir altres oficis. I està més considerada si tens un nivell econòmic major, perquè tens més béns per a gestionar. I també, per exemple,
que això parlaríem el proper dia, perquè el proper dia deixo també de Mesopotàmia, però me centraré en una persona, que és la primera escriptora de la història. I és una dona, no anònima, és a dir, en nom. I entonces ella era sacerdotisa, i entonces ja parlaré d'estes sacerdotises que tenien un paper molt important en ella en esa època. Però això ho deixaré pel programa.
Molt bé. Doncs a mi el que em sobta moltíssim, com he dit, és que moltes vegades estem parlant de quants anys abans? Bé, tot això seria 3.200 abans de Cris fins a la nostra era. I vam anar perdent aquests drets. És a dir, en els primers...
Alguns historiadors diuen, no sabem si és que ens falta descobrir més tabletes d'estes que tu deies. D'informació. Sí, que no tenim informació o és que realment la dona va perdre ese protagonisme jurídic que tenia en compra, en vendre, en gestionar, ajudant el marit, en qüestions econòmiques i que, per tant, també sabia escriure.
Doncs bueno, d'aquesta subscriptora parlarem al pròxim programa. Moltes gràcies, Isabel. I que res, ara és el darrer programa de l'any. Feliços festes a tothom. Moltes gràcies, el mateix per tu i per la teva família. Fins l'any que ve. Adéu.