I avui, amb aquesta secció que ens parla de les imatges de la dona del passat, la Isabel Fernández viatja cap a Grècia. Molt bon dia. Molt bon dia a tothom.
Què tal? Bé, bé. O un país preciós. Sí, sí, sí, sí. El besol de la cultura occidental. A més, de veritat, i quan penses a Grècia sempre penses en bellesa, no sé per què. En bellesa fins i tot física de les persones, dels habitants. Bueno, tenia també les seves sombras, com ho veurem avui. Tot no és tan positiu. No és únic, no? No és tan positiu.
A veure, doncs, què és el que ens expliquem? Avui parlarem d'Espacia de Milet, que va ser mestra de retòrica en un moment en què la dona, en una societat patriarcal en què la dona, sobretot de les élites, no pintava res. Gaire cosa. Gaire cosa, no? En canvi, ella va trencar mollos, no?, i va desafiar la societat del seu temps. D'acord.
Bé, es passa a Milet, bé, doncs és de Milet. Milet està en la costa de Turquia, la costa d'Àsia Menor. Però recordem que en aquesta època no és Grècia com ara, que Grècia és un estat. Allí, en aquesta època, sí que la cultura grega, no?, parlava del mateix idioma, dels mateixos deus, però estava dividit en ciutats-estats i cada ciutat-estat era independent. Con lo cual, había...
diferents lleis, la situació de la dona no era en tots els llocs igual i tenien el seu estat, la seva economia, etc. Tenim la ciutat de Milet on va néixer Espàcia i tenim un munt d'altres ciutats com la d'Atenes.
Llavors, aquesta espàcia de Milet, neix en Milet, cap al 470 abans de Cris, en una família de l'Edlit, possiblement, va estar molt ben educada, al contrari de les dones atenenses, i segur que havia estudiat filosofia, retòrica, política, no?
I quan tindria entre 20-25 anys se'n va a Atenes. Clar, d'ella no se sap molt directament, se sap per comentaris que fan altres autors, no? I es pot deduir que, clar, una dona sola com anava a Atenes, no?
I possiblement en aquest moment en Milet hi havia un grec que estava exiliat, que s'havia casat amb la seva germana, Alcibiades, i ara tornava a Atenes. I possiblement la va acompanyar sent Atenes en aquest moment un centre cultural molt important i era també la ciutat més important d'aquest moment.
hem de pensar que és el moment de la construcció de l'acròpolis, con el Partenó, o sigui, con Fidias. Tenim filòsofs com Sòcrates, Anaxògores, comediants, grans comedians i diferents autors de teatre, Aristòfans, Eurípides... Per tant, és una ciutat... I és un moment, una ciutat i un moment de la història...
I m'imagino que, a base a ser una persona culta, li faria gràcia viatjar a Atenas. És l'època de Pericles, que aquí és un personatge clau, ara veurem per què. És l'època de Pericles que el va governar, va ser estratega, li van anar religint quasi més de 30 anys, o sigui...
Va ser políticament un personatge molt important i jo veig que per allò que era anar llegint, que no el coneixia tant, coneixia el que coneixem tot, però anar llegint certes coses i em sembla que devia ser un home molt interessant. Bé, doncs és el moment de Pericles i recordem que Grècia, perdó, Atenes és el bressol de la democràcia i un dels tres líders és Pericles.
Però hem de pensar, perquè sempre parlem, ah, el president de la democràcia, però hem de pensar en diverses coses. Una, que la democràcia tenia molts límits, perquè qui podia participar en el govern? Únicament els ciutadans, els varons ciutadans. Per tant, excloïm les dones, excloïm els estrangers, els esclaus, una societat esclavista. Per tant, aquesta democràcia se redueix molt. Però bé, és l'inici, no?
Entonces tenim este pero, i després l'autre pero podríem posar en com era la situació de les dones en ese moment, en Grècia, en esta que admirem tant. Clar, és una societat patriarcal on l'home és el que té, és el ciutadà, té drets polítics, econòmics, i en canvi la dona de la seva classe, recordem que sempre quan parlem de dones,
No és el mateix l'escla que la dona de l'elit, no? És veritat. De la que sabem més és de l'elit, perquè les fonts iconogràfiques, escrites, coneixem més. I aquesta no tenia que envidiar... No és massa enviable, no? Perquè...
vivia recluïda, és a dir, passava de l'autoritat del pare a l'autoritat del marit. És a dir, era una transacció econòmica, o sigui, no es caçaven per amor, res, es caçaven per qüestions econòmiques i polítiques també per si tenien... Per pactes, vamos. Sí, i ella no pintava res, però res, res, res. I les caçaven també molt joves, perquè així el marit podia acabar-la de formar segons el seu gust.
Per tant, la dona, aquesta elit de l'elit, vivia enclaustrada, diríem, en la casa, en l'hogar, cuidant l'hogar, els fills, perquè la seva finalitat principal era tenir fills, varons, que poguessin... La seva funció, i a més a més, varons, a sobre. Sí, sí, sí, varons.
En aquesta època estava l'exposició, que si tenies un fill i no el volies, l'exposaves, el deixaves en un camí i algú l'agafaria. I a moltes dones les passava això.
En un moment clau, la dona comença a tenir, aquesta dona ciutadana té una importància més gran perquè Pericles elabora una llei, s'aprova una llei que després la perjudicarà, en què per ser ciutadà has de tenir pare i mare ciutadana, com la qual cosa revaloritza-la.
a la dona ciutadana, perquè abans te podies casar amb una rica estrangera i ara t'havies de casar amb una tenense, amb la qual cosa estàs revaloritzant aquest tipus de dona. Però després ja veurem que això li va anar malament. Va sortir malament. Doncs tenim aquesta situació. Després hi havia altres dones, doncs estaven les esclaves, és un país esclavista, l'élite tenia les esclaves per a treballar.
Les de classes inferiors segur que podien sortir de casa, com les de l'élite sols sortien per cerimònies religioses i actes religiosos. Les altres, evidentment, han de treballar i sortir. I després tenim, per una banda, les prostitutes, i després tenim un altre tipus de dona, que és l'aitaire, que es tradueix com a companya.
I aquesta sí que tenia més llibertat. No sé si la gent ha vist algunes imatges de ceràmica grega, on apareix el simposi, que és una celebració que feien els homes, que es reunien tots per menjar i beure, sobretot beure, i aquí hi ha dones, però no són les seves esposes, són un altre tipus de dones, aquestes companyes, aquestes detalles. Però tampoc són prostitutes.
No són prostitutes ni les seves dones. No són prostitutes perquè sí que poden tenir relació sexual i, de fet, la major part les tenen, però era una relació sexual més consentida i que sí que les mantenien. Amb una transacció econòmica no, sinó mantingudes, eren com les amants.
Amants, podies dir també una mica geissa, perquè eren gent culta, eren més cultes i sabien música, dansa, per això m'imagino que la formació de la dona era normal, que tu t'ho supigués una mica.
Però elles sabien tocar instruments, cantaven, tenien una conversa, i aquestes eren les que acompanyaven els homes. Aquests podien tenir, les pagaven, evidentment, les pagaven per aquesta funció, podien tenir relació sexual, però ja era una mica consentida, no era...
No era una transacció econòmica pura i dura. No era la prostituta-prostituta, no? Sí que tenien relacions i, de fet, moltes acabaven sent concubines, tenies la dona principal i després tenies la teva concubina, la teva amant, que li posaves la casa, li dones diners, no? I te gastaves els diners amb l'altra, no? Amb la teva esposa, que estava recluïda i no sortia per a res. Molt bé. Estas tenien llibertat de moviment i de propietat, també. Moltes vegades les posaven una casa, les donaven regals, etcètera.
Bé, en aquesta situació ens arriba Espàcia, Espàcia de Milet. I Espàcia, d'ella tenim molt poques fonts directes. Tot és a partir d'altres escriptors. I alguns la posen molt bé, una mestre de retòrica, una persona culta, i en canvi altres, sobretot en les comèdies d'Aristòfanes, que en la comèdia s'utilitzaven per criticar...
La societat la va posar de prostituta i que tenia un bordell, no una escola de retòrica on ensenyava a les noies filosofia o retòrica. Penseia que en aquesta època la retòrica, l'art de parlar era molt important, per la qüestió política, ara també, però moltes vegades els nostres polítics no han anat a classe. No han anat a classe perquè tenen un discurs molt reduït.
Però en aquesta època l'oratòria estava molt valorada i s'havia professors de retòrica. I sembla-se que ella era professora de retòrica en aquest món, que, clar, la dona no sortia de casa. Llavors va rebre moltes crítiques per aquest paper que va desenvolupar. Bé, però és que, a més, ella va conèixer pericles i es va convertir
Diríem, en què? Hi ha diferents... Taira podia ser, també, companya, no sé. Ell estava casat. No sé si... Jo no he... Està investigant a veure quan se va divorciar i no queda clar, però divorcia. Pensa que podia haver-la tingut de concubina i ell se divorcia de la seva dona per viure en aquest espai. Pericles. Pericles, admirat i tal...
I se portaven bastants anys. I, doncs, inclús van tenir un fill. Però què passa? Que com ella és estrangera, el seu fill no és ciutadà. Ah! A més a llei que he dit. Sí, allò que vas dir. El que passa és que ell al final aconsegueix més tard... Canvia una mica. Que el seu fill aconsegueix la ciutadania, no? I tingui drets polítics i tal. El que passa és que el pobret va tenir un final molt... Dramàtic? Dramàtic, sí. Dramàtic. Però bé.
Però aquí el que veiem és que està a Espàcia, que està en aquest cercle d'intel·lectuals i culturals de l'època i que és molt valorada per aquests, per Sòcrates, per Genopontes, i hi ha una sèrie de textos, o sigui, d'ella no s'ha conservat res, com també d'altres, però tot el que s'ha conservat és, alguns, negatiu, però és que, a més de criticar-la ella directament,
és una forma de criticar pericles. És a dir, ara també no es passa el mateix, que no... Únicament critiques a la persona, sinó a la família. El seu entorn, clar. El entorn, que és una forma d'atacar. Com ell era una persona molt íntegra, perquè era molt íntegra, no... No li trobàvem molta cosa per dir-li, no? Sí. Van criticar tant a ella com també als dels seus voltants, perquè a Fidies també li van acusar que se va quedar l'hort, una part de l'hort de les escultures...
I hi ha diferents... Estem parlant de l'any 400 i escaig abans de créixer? Sí, 470, que ja m'ha de néixer... Estem al 2026 i a mi tot això em sona molt actual, eh? Malauradament, em sona molt actual. I aleshores, llegiré una sèrie de textos per veure com la veien
La gent culta, és a dir, en Sòcrates, sobretot hi ha diferents, perquè Plutarco, que escriu més tard, diu que Sòcrates portava, i altres portaven a les seves dones, que a la dona no les traies de casa, en canvi la traien de casa per anar a escoltar.
És a dir, tenia aquesta conversa que devia ser molt amena, devia ser una persona culta que defensava les idees i va ser molt admirada. I aleshores ja de Sócrates el que ens ha arribat és a partir de Genofonte i de Plató. Llavors hi ha un discurs, un diàleg de Plató, el Menexent, en què diu...
que parla de Sócrates. Y digo, y es que en verdad nada admirable sería, Menexeno, que yo fuera capaz de hablar, pues casualmente tengo una maestra en retórica en modo alguno vulgar, sino precisamente la que ha formado a otros muchos y excelentes oradores.
y en particular a uno que sobresale entre los griegos, Pericles, el hijo de Jantipo. Precisamente ayer escuché a Aspasia que estaba acabando un discurso fúnebre sobre los mismos muertos, sobre los muertos de una batalla.
És a dir, Sócrates està dient que ell també ha après de Aspasia i que Pericles, una part, sí que debia ser un bon orador, però que millora amb Aspasia. I aquí, no sé si amb malícia, diu que un dels discursos fúnebres més importants de Pericles se lo havia escrit.
Ella. Espàcia. Espàcia. Però, bueno, el fet que la mencionin amb aquestes qualitats, doncs, devia ser una persona culta, una persona atractiva, no?, per la seva intel·ligència, etcètera. I que nosaltres coneixem una mica més precisament tu, perquè al cap de la història sí que tens, te sonen molts noms, però ella... Ah, espàcia, no? A Sócrates.
Sí, sí, sí. Sí, sí.
en retòrica i en tot el que és la part política, però també en relació a coses més familiars. Hi ha una obra de Genofonte, que és Sócrates el que està parlant, i està parlant que a la noia s'ha de casar millor amb una noia jove, perquè tu així la educes
Y la moldeas. A la tuya manera. Y entonces está parlant en el libro y digo, pero aquellos que según tú mismo dices, Sócrates, tienen mujeres que valen, ¿las educarán ellos mismos? Es decir, ¿las que valen las educarán ellos mismos?
O ya venían educadas. O eran así. Nada mejor que investigarlo. Pero voy a presentarte a Aspasia, que podrá informarte con mayor conocimiento que yo sobre este asunto. O sea, le pide como consell a Aspasia. Y entonces dice, yo creo que si la mujer es buena colaboradora en la hacienda, contribuye tanto como el marido a su prosperidad. O sea, de aquí...
Esa igualdad una mica, clar que tenen rols diferents, perquè l'home té aquest rol polític, però que ella en el hogar també pot fer el seu. El diner que entra en general en la casa gràcies al treball del home, però que es gasta la majoria de les vegades mediante l'administració de la dona. Si aquesta administració és bona, l'hacienda augmenta, i si és mala, l'hacienda se arruina. És a dir, estàs valorant el paper de la dona...
Amb l'administració dels diners de casa, o sigui? Sí, que cada un tenia dos rols diferents, sí, però que dignifica a la dona, no? Molt bé. O sigui, que veiem aquesta espàcia que trenca esos mollos perquè està revaloritzant a la dona, que està com allí enclaustrada i que...
Abandonar-lo solo per tenir fills, sembla ser. I ella l'està posant en valor. A més d'ella mateixa, que és un exemple de persona culta, i que, malgrat que ella no pot tenir aquesta projecció política, la fa mitjançar en pericles. Perquè moltes de les coses que fa pericles, dolentes se l'atribuyen a ella, que la...
Perquè li convé, no? Incluso l'acusen, han de defensar pericles, segons compte, d'impietat, que era un fet bastant... Perquè era cruel. No, perquè sembla ser que... No, impietat relacionada als déus.
Els deus. També a Sócrates, posteriorment, l'acusen de el mateix. I possiblement que havia participat en algunes cerimònies que ella no podia participar perquè no era ciutadana. No se sap massa bé, però que va ser pericles que la defensa en el tribunal inclús va derramar llàgrimes per ella i va ser absolta. Però, bueno, tenim aquesta projecció de la casa i aquesta projecció
Pública. Sembla ser que a partir d'aquest moment es veu com que hi ha més protagonisme de la dona en la societat grega. I alguns autors, alguns estudiosos, pensen que possiblement és gràcies a la labor d'Espacia, perquè en moltes obres de teatre, que el teatre, els actors són, tant si el personatge és femení com el Solí, són homes, no? Sí, sí, sí.
Hi ha moltes obres en què apareix la dona com a protagonista, i després hi ha un text d'Eurípides, en què es medea, que Medea és un personatge, que és la protagonista, que...
I la fa dir una sèrie de coses que dius, que realment està exposant a partir d'un home, perquè és un home el que parla, malgrat que sigui Medea qui ho diu, que escriu Eurípides, i està dient com és la dona, com es sent la dona, i és una mica una crítica, perquè diu Medea, de tot el que té vida i pensament, nosaltres, les dones, som el ser més desgraciades,
Empezamos por tener que comprar un esposo con dispendio de riquezas y tomar un amo de nuestro cuerpo. Y este es el peor de los males. Entonces esta parla, ¿no? Que bueno, si te toca un obó, que bueno, es un mal. ¿Y eso escribe un oma? Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Y si nuestro esfuerzo se ve coronado por el éxito y nuestros esposos conviven con nosotras sin aplicarnos el yugo por la fuerza, nuestra vida es envidiable, pero si no, mejor es morir. Estás hablando de la situación de la dona. Pero reconeix que la vida de la dona no es tan fácil ni tan bonica. Dicen que vivimos en la casa una vida exenta de peligros.
Mientras ellos luchan con la lanza, necios, preferiría tres veces estar a pie firme con un escudo que dar a luz una sola vez. Sí, molt bé. I això lo diu Medea, però l'ha escrit. L'ha escrit un home, que coneix molt bé. I llavors hi ha autors, hi ha investigadors que parlen que possiblement a partir d'aquest moment
i influència d'altres, però d'espàcia, es revoloritza i es canvia la perspectiva de la dona i la presència que té en la cultura grega. Molt bé, m'ha agradat moltíssim tot el que ens has explicat. Sí que és veritat que jo desconeixia moltes de les coses que has dit, de veritat, i crec que a la gent també li haurà sorpresa aquesta figura que jo no l'havia escoltat a la meva vida, també t'ho dic.
Sí, amb ells sí, com a pensadors i com a filòsofs, però amb ella no. No, efectivament. És que moltes vegades és el que passa, que ens quedem... Bé, no ens quedem. No és que ens quedem, és que és el que s'ensenya. Si tu vas als llibres de text, què t'ensenya? Sempre t'ensenyen homes que fan tot. I...
Hi ha de pensar que quan sorgeix una dona així, és malgrat tot. Sí, sí, que és molt més difícil. És molt més difícil. Bueno, sort que tenim gent que fa recerca com tu i que ens ho porta. Moltes gràcies, Isabel. Moltes gràcies.