16 minuts passen de les 11 del matí i ja des de ben matí avui hem parlat de la celebració del Dia Mundial de la Ràdio. Estem fent un munt d'històries, perquè són històries explicades,
I què tenen a veure amb la ràdio? Una mica amb la història de la ràdio, amb nosaltres com a part activa de la ràdio des de fa 38 anys, ja ho sabeu, que existim com a ràdio local i que sobretot, sobretot, sobretot el que ens encanta és comptar amb la participació de gent del municipi que ens pugui explicar coses. I ho hem fet una mica d'enrevés avui. Tenim la intenció que tot sigui com el món al revés?
que normalment la gent que pregunta que contesti i la gent que contesta pregunti, doncs així estem fent des de les 9 del matí i que ens acompanyarà fins a la 1 amb diferents protagonistes. Ara mateix els protagonistes que tenim venen de l'Institut d'Ensenyament Secundari Berenguer d'Entensa, venen dues professores, la Cristina Castellnou, molt bon dia, com estàs?
Doncs molt contenta de tornar a casa meva. Sí senyora, perquè ella no només és profe de l'Insti, sinó és una col·laboradora activíssima des del principi, unes vegades més, unes vegades menys en funció de la seva professió, però que sempre ha estat al capdavant de qualsevol cosa que li hem demanat. Allà ha estat que sí, i sempre ha dit que sí, això ara mateix té una oferta.
Té una oferta de fitxa, però la cosa, doncs, s'ha de... Parlarem, parlarem. Parlarem amb el meu... El teu representant. Amb el representant, sí. Vale, i llavors, no? Ja parlarem, parlarem. Ara vens en qualitat de... Professora de l'Institut Berenguer d'Entensa i avui ens trobem per celebrar el dia de la ràdio. Sí, sí. El dia de la ràdio.
Doncs en parlarem sobre el tema perquè ja ve acompanyada de la Mònica Horta. Molt bon dia. Molt bon dia. Tu tens alguna experiència amb la ràdio? La veritat que no. Perquè ella té avantatge. Té avantatge perquè ella té una experiència. Professora de casa...
de català però no només professor de català sinó que ha fet programes per la ràdio i per la tele a banda d'escriptora i un munt de coses per tant té una facilitat tu ets profe de? física i química no té res a veure no, la veritat que no no té res a veure en català doncs però que bé sí, sí veniu acompanyades en aquest cas de quatre alumnes de primer, segon, tercer i quart de l'institut
i expliqueu-me vosaltres una mica per què ells i no uns altres ha sigut aleatori, són els que més parlen...
No, el que volíem era, home, gent de bona voluntat, que volgués participar en aquest dia tan especial. Costa? No, jo crec que no costa. No? Costa que participi? No. No? No, no. Són persones aparentment molt actives en moltes coses que fan, per tant, aporten coses molt importants al municipi i avui també aportaran coses al nostre institut. Molt bé, doncs comencem?
Comencem. Comencem per l'únic noi que ja en té tanta noia. Quin és el teu nom? Em dic Jofre Mirabel. Jofre, tu en representació de quin curs vens? Jo vinc en representació de tercer d'ESO. De tercer. I tu tens com a entrevistador, perquè ara faràs un paper d'entrevistador, t'agradaria preguntar-li a alguna professora en concret, a algun tema en concret, el tens preparat? Explica'm una mica com ho heu fet.
A nosaltres ens han passat les preguntes per a que els preguntéssim els professors com a entrevistadors i a mi m'agradaria preguntar-li a la Cristina perquè és la meva profe de català. Ai, ai, ai. ¿Y què li preguntes? Li voy a preguntar que si se informa de l'actualitat a més de nostre poble i com fa, quan...
De quina manera, no? Que després ho preguntaria això a vosaltres, eh? Jo soc d'una època que encara escolto la ràdio, diríem que encara escolto la ràdio, malauradament, però escolto molt la ràdio, miro molt la tele, i diríem els mitjans tradicionals, que seríem la ràdio, la premsa, la televisió, sí que d'alguna manera miro les xarxes socials, però no tant per informar-me. Jo crec que la ràdio...
La tele i la premsa són els mitjans de comunicació, verassos, que realment parlen de notícies contrastades, que d'aquest moment podrem parlar molt, no? Què és el que és fake news i el que no és? Però sí, sí, m'intento informar molt al dia i saber exactament què tenim al municipi, què ens passa i sobretot què podem aportar per millorar el món, que això és molt important. Per això ens hem d'informar, per aportar i per canviar coses, que això és molt important.
Sabeu diferenciar, vosaltres, una fake de lo que no és? O sigui, una notícia que no és correcta o que és errònia o que és tendenciosa a la que no és? Jo crec que ens costa. Jo crec que no som expertes. Avui dia hi ha qualsevol, no?, un vídeo que un nen que està a punt de caure del pis i això és fake, ja. Però és difícil de... És difícil. Has de tenir molts coneixements.
Sí, però sobretot anar a buscar la, diríem, la font originària, no? Anar a buscar la font originària i de dir, aquesta informació d'on surt? I llavors tu a partir d'aquí, si d'allò no surt enlloc, és perquè tot això ha sigut una consorxa... És l'única manera, és l'única manera. Nosaltres que ens formen, o sigui, darrerament, el Col·legi de Periodistes el que fa, insistentment, és fer cursos per les FEC.
I de veritat que gent superexperta que porta 30 anys en la professió, li coles, però li coles d'una manera que dius com és possible. És molt complicat. Vosaltres feu aquest exercici de contrastar o de buscar fons o no.
Digue'm la veritat, quan veig-vos alguna cosa. Jo sí, jo quan trobo una notícia per les xarxes socials, perquè jo la ràdio no l'escolto molt ni la tele, doncs sí, m'he semblat interessant i vull aprendre sobre el tema, llavors sí que la busco per internet per alguna xarxa que sigui més fiable, per exemple El País o coses així.
i tu busques, consultes amb un diari amb una premsa escrita perquè tu t'informes sobretot per xarxes és el que habitualment fas després ja us parlaré amb el tros tens alguna pregunta més tu, Jofre? Sí, ara li faré a la Mònica
La meva pregunta és com et va agafar la pagada de fa un any? I si tenies ràdio a casa? I tenies piles? La veritat que sí, que s'ha acabat el món, en aquell dia s'ha acabat el món, que no puc canviar, perquè no en rep, i la ràdio al cotxe, això sí.
Però a casa no, l'Alexa estava apagada, pobreta també. La home, que no li arribava. Però penso que en situacions com aquestes posa de manifest la importància de mèdits tradicionals d'informació, que és la ràdio, que és la premsa, i premsa escrita i no digital, perquè tampoc es podia...
No, no, per què accedir? Ja, ja, però avui en dia ja sabem que els ràdios, no? En aquell dia s'ha esgotat totes les ràdios de tota... Sí, això es va dir, no? Sí, sí. Però que... Sí, és veritat. Però que després ja no s'ha oblidat com que ha passat, però... Bueno, com el Covid. Et vas agobiar molt aquell dia? Fins que m'ha adonat el que passava, sí. Però com que estava en el cotxe i posava de ràdio, mira que ràdio sí que funciona.
Jo no ho sabia, sí. I dic, oh, tenim una, alguna cosa. Si vull saber, me'n vaig al cotxe. Tinc alguna connexió. Tu, Cristina, te'n recordes? Jo sí, però jo tampoc no recordo que estigués tremendament neguitosa en absolut. Jo penso que va ser un dia més de recordar. I sobretot veure la dependència que tenim del món digital i això bàsicament perquè recordo, com deia la mateixa la Mònica, que
que hi havia molts supermercats, el mèdia, tots aquests que havien esgotat en molt poques hores les ràdios. I que no podies pagar en tarja. I que no podies pagar en tarja, això mateix també, això és veritat. Ningú tenia un duro. És una cosa que dius, Déu-n'hi-do, no? I vosaltres com us recordeu aquest dia de la pagada general? Sense mòbil.
Sense internet. Nosaltres estàvem a l'insti i quan va passar tot, com que els llums se'm van apagar i si teníem que fer treballs a l'ordinador, per exemple, a la meva classe teníem un examen. No es va poder fer perquè era a l'ordinador. Ole, no? Sí. Va ser un dia perfecte, en aquest sentit. I després, els menjars a casa, si no és per microones,
No, no podíem fer res, perquè ma mare no havia arribat a casa per fer el menjar. I no teníeu foc? No. Teníeu tot elèctric? Sí, o sigui que agafa el pa, una mica de pernil... I un entrepa. I ja està. Un entrepa. Però no ho agobia en general? No. Tens alguna pregunta més, Jofre? No, jo ja està. Tu ja està? Sí. Alguna pregunta que no estigui preparada i que els hi vulguis fer en relació a les classes? Què fas? Amb elles?
Va, sí, va, ánimo. No, no, la classe amb la Cristina se sabe, s'entén bé, la classe està atenta, no sé com ho aconsegueix perquè les altres són un desmadre, però bueno. Doncs pergúntale, com ho aconsegueixes?
I Cristina, tu com aconsegueixes controlar la nostra classe? Que no sigui un desmadre? Fent que la classe estigui activada els 40-50 minuts. No és fàcil. O sigui, la classe no es fa des de la cadira. Estan contínuament movent la classe i interactuant molt, molt, molt. Ja no falta que et digui que ja ho saps.
Amb els alumnes. I és la manera que no s'adolmirà ningú, ni el primer ni l'últim. Per tant, no és cap fórmula màgica, és senzillament dedicar-te amb molta passió i amb moltes ganes la teva feina. I no donar un minut de respir? No, ni un minut de respir. T'ho pots dir, Joffre. Ja m'ho diu. No es veu, però jo em diu amb el cap que no. Aquí no respira ningú fins que no acaba la classe. Però bé, què canviaries tu de l'institut?
No, pues, eh, els lavabos. Molt bé, no t'agraden? No. Vale, doncs ja està, ho apuntem, això. Però perquè són vells o perquè necessiten una reforma o exactament per què? Perquè són vells i perquè només pot anar al pati i està ple de... El lavari. Bueno, doncs per tant, des de les institucions, a veure si arreglem els lavabos de l'institut. Vale, molt bé. Doncs bé, passem a la teva companya. Et presentes tu qui ets?
Hola, sóc la Gadea Martínez i vinc en representació de Quarteso. Molt bé. I quines preguntes tens tu? Doncs la primera és que molts governs estan prohibint les xarxes socials als seus països. Entre aquests està Espanya, que també ho està estudiant. Creieu que seria una bona solució per als alumnes d'institut? Prohibir les xarxes socials? Sí. Bueno, aquí jo crec que, bueno, podríem estar en acord...
Primer de tot, és molt difícil, ja hem de comentar, o sigui, el govern de Pedro Sánchez ho tindrà molt difícil, perquè ha de lidiar amb les grans plataformes digitals, que evidentment des del començament estan dient que això és un atac contra la llibertat d'expressió. Bé, per una banda sí que és veritat, però també hem de pensar que estem davant d'alumnes i joves menors de...
molts menors de... hi ha molts nens que amb 9 anys tenen la seva primera xarxa social. Menors de 100, crec que era, a partir del 100... Sí, però ja hi havia nens amb 9 o 10 anys que jo no sé com ho fan, però que, bueno, el que diem, la manipulació també de les dades, dient que són majors d'edat, no és fàcil. Jo no crec que... Jo entenc que està molt bé, jo soc... jo estic a favor que hi hagi un control, potser no un control al 100%, però sí un control. La pregunta és com?
perquè si tinguéssim la fórmula màgica que ho haurien aplicat no només a Espanya, sinó que ho haurien aplicat molts països europeus i molts països arreu del món. Clar, molts diuen que això va contra la llibertat, estem parlant de països com Austràlia, França, Dinamarca, el Regne Unit, que estan implementant aquestes coses. Jo trobo que ha d'haver una reglamentació, hi ha d'haver alguna regulació, no sé com i de quina manera, no soc una experta,
Però hi ha de ser. Els joves no poden anar segons quines xatges, no poden entrar segons quines plataformes, no poden entrar... Estem parlant de la pornografia, estem parlant de, per mi, casos molt flagrants que atenten contra la llibertat dels nens i de les nenes i dels joves. I per tant, jo crec que sí, jo estic a favor que hi hagi una regulació, però s'haurà de veure, la gent que en sap,
Fins a quin punt? I tu, Mònica? S'ha de posar límits, s'ha de posar normes perquè fer un ús responsable que no implica...
un mal ús no dona problemes. Sempre quan es fa un mal ús dona problemes i la IA, a part de les xarxes i del TikTok, la IA també fa que la gent deixi de pensar, deixi de... La IA avui en dia qualsevol treball es copia
Alguns dels estudiants. És que quan te n'adones que això és el que és, vol aconseguir que no es pensi, llavors serà tard. Però bueno, vosaltres què penseu d'això? Esteu a favor o en contra? Depèn. Perquè hi ha molta gent que utilitza les xarxes socials per donar-li un mal ús. Saps? O sigui, com ha dit la Cristina, hi ha molts nens que jo coneixo i més petits...
que entren en xarxes socials que no haurien d'entrar. Per exemple, veure el de la pornografia jo crec que no està bé, que això s'hauria de prohibir. I hi ha pares que haurien de saber o de revisar el que els propis fills fan, perquè jo no ho veig normal. Hi ha gent que pot pensar el que vulgui, però... Sempre ha passat el mateix, és la història de la vida, paguen justos per pecados.
uns cursos per als pares també, que sàpiguen el que pot trobar els seus, deixar-los davant de la pantalla, ala, passaré el dia. Jo crec que tots hem de fer una mena d'intromissió, de fer reflexió a tots, o sigui, els adolescents han de controlar on entren, els pares han de fer més revisió parental, els governs han d'intentar posar uns certs límits,
I el més important, aquests grans, grans, grans, aquests grans gegants són els que poden realment tallar. O sigui, són ells els que podem fer una feina, però no els hi deu interessar, per la raó que sigui, però aquests grans com Meta, Google, tots aquests haurien de posar...
doncs senzillament obstacles perquè ja vosaltres ja no poguéssiu ni accedir. Aquest és l'objectiu. O sigui, tots aportar una miqueta de renet de sort per intentar minimitzar uns danys que són danys emocionals. Els psicòlegs i els pedagogs parlen sempre d'aquesta importància. No només hem de posar límits a comportar-te o no, sinó límits també amb...
Límits o no també en el món de què he de veure, quan ho he de veure, el temps que has de tenir connectat a internet. O sigui, avui en dia hi ha eines per controlar. L'altre problema és que les famílies no estem preparats tampoc. O sigui, necessitem que ens ajudin, els grans sàpients i pensantes, que ens ajudin a intentar resoldre el problema. Perquè...
Jo com a mare també trobo que tinc buits personals i buits digitals que jo m'agradaria que me'ls resolguessin. Per tant, ens cal també ajudar. Clar, és que vosaltres heu crescut amb això. Nosaltres no. Necessitem ajuda. Ens ha vingut així de nou i llavors t'has d'adaptar a alguna cosa desconegut que moltes vegades, quantes vegades heu vist que una mare o una àvia o una tieta us ha dit mira'm això.
Quantes vegades? Moltes. Vosaltres no us imagineu, no és que sigui una humiliació, però si és que estàs venut. No pots controlar alguna cosa que desconeixes, per tant, és complicat. El que dieu és molt interessant, dona per un debat llarguíssim, però com a mínim jo crec que aquest exercici que esteu fent, que vosaltres des de la vostra edat i des de la vostra visió
Ja ho podeu discutir i parlar. Llavors, per mi ja és superimportant, perquè això és el vostre futur. Vosaltres sou els que heu tirat endavant un munt de coses i millor que estigueu ben formats i no deformats, que moltes vegades és el que fan les pantalles. Alguna pregunta més?
Sí, a això que també parlàvem una mica de la intel·ligència artificial, us trobeu que ha canviat la manera d'estudiar els alumnes amb la intel·ligència artificial. Moltíssim. Moltíssim. O sigui, hem passat de fer fer treballs a casa a no fer-ne cap.
en el meu cas, tot el que és avaluable. Per què? Perquè els alumnes inconscientment van al xat GPT o les variants per intentar treure la informació, per fer treballs, etcètera. És una manera fàcil de respondre a qüestions que des de l'aula se'ns fa.
Però bé, és el que estem dient sempre, tot és el seu control, o sigui, la IA és una eina transformadora, una és una eina que és per quedar-se, és una eina que no només ens ha de servir a nivell educatiu, sinó a nivell sanitari, digital, que pot transformar el món, perquè realment és una eina de gran transformació, però en fem un malús. Ben utilitzada. Exacte, en fem un molt malús. L'UNESCO va ser qui va proclamar el Dia Mundial de la Ràdio, i cada any té un lema,
El d'enguany és la IA, és una eina, no és una veu. Perquè ja hi ha moltes ràdios que estan utilitzant i fan feines les falques que abans hi havia gens, hi havia un catàleg de veus, hi havia un munt de coses. Ara tu li dius a la IA, vull una veu de noia de 20 anys,
que tingui accent, jo què sé, soviètic, no sé què, i que digui això. I t'ho fa tot. Llavors, clar, l'UNESCO fins i tot ja s'ha ficat i tot i ha dit, a veure, piano, perquè això s'ha de mirar amb lupa. I jo crec que amb l'educació encara més.
Sí. Ho tenen molt fàcil, però, eh? Ho tenen molt fàcil, ho tenen molt fàcil. Els parts que ens hem fet nosaltres de documentar-nos ja amb una tecla, té surt tota la documentació? És que ja el tema ja de la... Mira, el dimecres va haver una vaga de professorat, una mica per queixar-nos de la situació tan lamentable que viu el sistema educatiu, és un sistema educatiu, diríem ja d'alguna manera deplorable, és la meva paraula,
ho comentava a classe aquests dies, i la IA ho ha acabat de rematar, ho sento molt, però ho ha acabat de rematar en el mal sentit, perquè la IA pot ser una aire molt bona per fer coses digitals a l'aula, però se fa per directament no esforçar-se, bàsicament el que fa és intentar alleugir tot el tema del treball,
perquè sabem que en 5 segons aquella feina que tenia jo de dues hores me la farà copiar i pegar. Jo penso que, i la IA sobretot, tenint clar que la IA no és, com ho diríem, no hem de tenir confiança màxima, o sigui que de vegades la IA li preguntes coses
I la resposta no és la que tu esperaves. És que li pots posar trampes. Jo he fet un munt de vegades. Moltes vegades a aquests alumnes els dius, mira, intenteu buscar per IA o per XatGPT o per la qualsevol... Aquesta pregunta. De vegades fas la pregunta trampa i la resposta evidentment era la que jo volia.
però que ells no se n'han adonat. I això és així. Cal anar molt amb compte amb intel·ligència artificial. Bo, molt bo, però bueno, doncs el que diem, tot té els seus perills, els seus pros i els seus contres. Pensem que l'IA també té molts viaixos, pensa que l'IA és la suma de moltes informacions. Bueno, hem d'anar una miqueta així. Tu l'utilitzes?
L'utilitzo? Sí, sí, evidentment. En quins moments? En quins moments, sobretot per fer tot el tema de rúbriques de classe, fer alguns objectius que jo podria fer en dies t'ho fa més ràpidament, a vegades pot preparar-te alguns exàmens, a partir de les noves pautes, perquè evidentment jo li pregunto coses molt curtes, la resposta serà molt curta,
Però sí que se n'ha de fer un bon ús, però és el bon ús. I tu, Mònica? És útil quan saps fer un bon ús. Però ara el que passa és que ha creat dependència. És un abús i tothom és dependent de la guia. Qualsevol problema la gent ja no busca per fer un resum a la biblioteca. Ells no saben què és la biblioteca.
És que és molt curiós, perquè a la meva època, a l'època de la meva mare, me'n recordo que teníem les enciclopèdies aquelles famoses, l'enciclopèdia espanyola, que hi havia 15 volums, i quan anàvem, totes les cases tenien aquest, nosaltres, clar, sou molt jovenets, però nosaltres som més grans.
Jo recordo que a totes les cases, quan anaves, per exemple, a la biblioteca, hi havia com uns volums enormes on donava tota la informació enciclopèdica. Quan buscaves una informació anaves directament allà i et trobaves la informació. Era horrible. Era horrible. Llavors el temps entra al món digital i van passar al Wikipedia i a les variants. Ara ja no. Ara hi ha directament intel·ligència artificial que et doni la resposta exacta d'allò que preguntes. O sigui, anem evolucionant
i ens creiem ament, tot el que diu, ament, sense cap tipus de control, cosa que abans, anteriorment, almenys la wikipèdia i les enciclopèdies tenien tot un criteri de valor, de rigorositat, de valor importantíssim de la gent que treballava i feia aquestes enciclopèdies, o sigui, de gent que sabia del tema. Ara ens creiem tot el que ens deia, ens ho mengem amb patates i ho exposem a classe com si fos la veritat absoluta de tot. És que s'ha perdut els hàbits d'estudiar. Ens creiem el que diu l'influencer de turno
O l'InstagrammeReturno, que també hi ha cadascú que és per deixar-lo anar. Bueno, tu utilitzes la IA? Jo utilitzo la IA, però jo faig un bonus, jo no faig els treballs a mi, només m'apollo en ella com si fos un buscador, com si fos el Google. Com si fos el Google. En biblioteca no, no? I en enciclopèdia tampoc, tu no saps ni el que és.
Tu l'utilitzes? Jo sí, com ha dit el Jofre, doncs busco informació sobre alguns temes o lo que siga i després m'asseguro que aquella informació sigui real buscant en altres fonts més fiables.
O sigui, que tu contrastes, espero que sigui així. Sí. Alguna pregunta més que vulguis fer? No. Alguna suggerència d'alguna cosa del col·le que t'agradaria que no siguin els banys perquè ja es catalana agafat? No, els lavabos també fan molta pudo.
Fan por, eh? Els lavabos ho hem de... Això ho hem de solventar. Eva, ja parlaré de tu. Hola. Hola. Tu qui ets? Jo soc la Luz García, representant de segon. Molt bé, Luz. I les preguntes que tu tens, què? Aquesta pregunta tinc dos. Llavors, la primera serà per a la Mònica. I és, creieu que els estudiants saben informar-se, o sigui, amb xarxes socials segures?
La veritat que no. La veritat que no, perquè el primer TikTok que veuen o la primera notícia l'agafa de bona, no saben contrastar la informació i no saben on buscar. O sigui, que no saben on. El món d'ells és X, Telegram i TikTok. Però una cosa, no saben o no volen perdre temps amb això? Tampoc.
Ja, ja, tampoc volen parlar de la TREM, o sigui, això segur. És que som una societat de la immediatesa. Per això, mira, per això la classe l'has d'explicar amb 15 minuts i no amb 30. Quan estan mirant coses per internet ha de ser uns mini, els podcasts, res de 10 minuts o que no sigui de 30. O sigui, qualsevol cosa ha de ser superràpida, superimmediata, perquè diuen que quan superen els 25 minuts ja es cansen. No sé, aquesta ràtio és com ho teniu un planeta.
Però és així, eh? O sigui que avui en dia tot és molt curt, per això ja sempre dic que el tema de la lectura, que és una de les meves grans passions, és molt important llegir i és el seu gran enemic, la immediatesa, perquè la immediatesa no requereix molta rapidesa i la lectura es repeteix asseure's, pensar, reflexionar, o sigui, estem al revés del món.
Per què creus tu que hi ha titulars que són tan llaminers? Perquè la gent cliqui, perquè a més a més, com paguen per clics, doncs també d'aquesta banda l'hem pifiat. Tu utilitzes la IA? Sí, però...
Normalment l'utilitzo perquè a mi la història m'agrada molt i llavors si veig alguna notícia i la notícia no m'ha quedat clara i jo busco informació i no em surt tan fàcilment, acudeixo a l'IA, que és el que normalment et dona directe, però per treballs i això no.
Molt bé, molt bé. A veure, què més preguntes tenim? I aquesta la podeu respondre les dues, però és més per la Cristina. Pot la ràdio ser una eina eficaç per a conèixer la realitat davant la informació que donen les xarxes socials? Home, evidentment. Sense cap mena de dubte, si no la nostra presentadora mataria. És evident, o sigui, la ràdio, la televisió, la premsa són els mitjans veraços, més fiables i evidentment molt més que les xarxes socials.
Vull dir, a més a més són notícies contrastades, es miren, se revisen, i a més a més són creades per professionals i gent preparada, important. Ens pensem, els influencers, etcètera, pot ser que hi hagi un influencer que sigui periodista, però ho dubto, pot haver gent, però no és el cas. Per tant, jo em refio absolutament de gent que està preparada, que ha estudiat, que sap el que vol dir, que sap el que vol dir contrastar...
Bé, doncs, sí, sí, evidentment, la ràdio, la televisió i la premsa són els mitjans que hauríem de seguir escoltant, mirant, llegint, cada dia, cada dia. Te dic una cosa més, en quant a la premsa local, la ràdio i la tele local, de la que jo em dedico fa un munt d'anys,
tenim, a més a més, un hàndicap. No només l'honestitat, la professionalitat i el compromís amb la gent que ens escolta, sinó que a mi la gent que jo dic alguna cosa per aquí, després en troba al súper, en troba a la carnisseria, en troba amb una presentació d'un llibre. Llavors, si jo en algun moment donat, potser sense mala intenció, he dit alguna cosa que no era correcta, a mi aquella persona, que possiblement és d'on surt la font, em diu, ei, que això què vas dir...
Llavors, tinc encara, tinc el risc que la persona em pugui rebatre a la cara. Llavors, encara som més curosos en fer la informació perquè no ens podem permetre el luxe d'anar, perquè a vegades es fan les coses, jo crec que a vegades es fan les coses i no les fas amb mala intenció, sinó, pel que sigui, t'ha arribat algú, has viajat.
Però nosaltres, a més a més, que per això la ràdio local i la tele local estan dins del rànquing de la veracitat, són les que millors valorades estan. I és per això. Perquè, a més a més, jo conec d'on surt la notícia. I vaig a la font perquè la truco.
D'una altra manera, doncs jo no puc trucar al Trump, ni el trucaria tampoc, també s'ho dic, perquè no tinc accés, però sí que tinc accés, que per això em dedico a la ràdio local, tinc accés a la gent i als meus veïns, i m'expliquen ells el que els està passant. És això, és veritat, i és de primera mà. Per això jo crec que tenim l'avantatge que potser és menys maco, està menys adornat, com vosaltres el que veieu, però sí que és molt més real.
Sí. I intentem fer-ho sempre i fer-ho de tot cor. Així que... Alguna pregunta més tens tu? No. No? Jo volia afegir, perquè he trobat una mica d'informació, la majoria de joves a l'actualitat s'informen bàsicament a Instagram i a TikTok i segons la informació que tenia, només un 15% aproximadament verifica aquest contingut que estan veient. O sigui, un 15%. És poquíssim. És poquíssim.
Per tant, vol dir que ens ho mengem amb patates i, a més a més, ho reenviem contínuament per la xarxa com una autèntica veracitat. Això també ho fem els adults, que és veritat. Molta gent també fa reenvies. A vegades em arriben coses que em reenvien i em dic «però com és possible que a mi em reenvien això?».
Llavors el que faig és dir, però tu saps el que has reenviat? Perquè ho faig per inèrcia moltes vegades, sense parar-te a pensar i sense aturar-te i dir, què estàs fent? Però bueno, que això, una conversa com aquesta serveix a la gent que ens està escoltant també, els serveix per dir, buf, si jo ho faig i no paro compte, doncs que per això també serveix la ràdio, entre altres coses, o els mitjans. Tu quina suggerència o quina pregunta o quins canvis t'agradarien? Que no val el que hem dit ja, eh?
Bueno, se m'acaba d'acudir una pregunta, que és, què preferiu, abans fer les classes sense IA o buscar més informació veritablement i sense ordinadors ni res? Jo te dono una resposta. Analògic total, t'està dient. No, no, no, jo ho tinc claríssim. Jo faig les classes al carrer.
En el bon temps. Jo si pogués aniria a fer classes en el bon temps. No pots endrejar res a cap lloc? No, no, no cal, no cal. Tu pots treballar, tu podries... No, no, ara mateix... Posa un exemple, eh? Estic posant un exemple? Vull posar un exemple en el cas meu, de tercer. Jo soc profe tercer i ara estem fent literatura medieval, època medieval. Doncs una eina fantàstica és... Tenim un municipi medieval, tenim un...
un hospitalet de l'infant de l'època medieval i per què no anem directament a parlar dels monuments, els escoltem i mirem una mica la seva vida, la seva història i ajudem a entendre millor el nostre entorn més immediat. Penso que és fantàstic. Per tant, les classes no només haurien de ser que han de ser a la classe ordinària, evidentment que hem de fer un ús d'IA a l'ordinador, però també hem de sortir, hem d'explorar, hem d'investigar i hem de veure la realitat més immediata que és el nostre poble.
Sí, jo com que sigo en física i en química també podem sortir. I de fet, si tinc una classe preparada de sortir... Clar, tot és química, tot és física. O sigui que jo agafo aquesta... Nosaltres mateixos som química, biologia i física. Àtoms, molècules, no? Que si no, no estaríem aquí.
I sí, crec que s'ha de canviar una mica, no? Tanta classe, tanta classe, o tant ordenador. No sé, suposo que és el mateix. I cada profe solta el rotllo, entra detrás d'una, detrás de l'altra. Jo amb la biologia, jo amb la física... I ells pobrets, no? Han de, no? Com una esponja. Però clar, sí...
Veieu que hem petits també els professors, perquè nosaltres no hem nascut així. Primer hem passat per ser joves, o també des de petits, perquè jo a vegades penso que els joves pensen que nosaltres ja hem nascut així, que no hem viscut res. No, també hem passat per això.
I també les hem passat canutes en moltes ocasions. Per tant, i també hem pensat que els profes no tenien raó i que els papes eren uns plastes. Sempre ho hem pensat, que la història es repeteix. Em faltes tu. Tu et dius? Jo em dic Txei Sarzenc. Txei, i vens en representació? De primer era això. Molt bé, i tu quines preguntes tens? Jo solament tinc una, i és aquesta. Quin missatge ens voleu donar relacionat amb la informació, la societat que ens trobem quan siguem adults? D'acord.
Que dura aquesta pregunta. Jo crec que la informació que tindreu... Bàsicament això, el missatge de la informació... Jo penso que d'aquí 20 anys no estarem a Star Wars, perquè ens entenguem. Vull dir, no anirem amb naus especials ni res. Jo penso que serà com ara, i amb més evolució, perquè amb 25 anys o 30 anys jo penso que era una evolució molt gran...
digitalment parlant continuarà sent una informació molt immediata tot molt digitalitzat i sobretot doncs això però sense tenir present i tenim present que en el cas nostre educatiu el professor és insubstituïble i això sí que la gent ho ha de tenir molt clar
Quan nosaltres us fem arribar a través del Classroom, a través de xarxes, a través d'activitats digitals, sense el mestratge del professor, sense el guiatge del professor, és molt difícil entendre les coses. Per tant, el món digital és una eina i el professor ha d'explicar com fer-ne un ús.
I realment és ell el que sap i el que gestiona totes les coses. Per tant, el professorat està per davant de tot sempre. Mònica, penses el mateix? Totalment d'acord, totalment d'acord. Sense un professor, si volen substituir algun futur els governs, els que només amb la IA, per molt que posa veu de... Jo no ho veig així, eh? Jo no veig en absolut que tingui alguna intenció en substituir la figura del mestre. Bueno, no substituï totalment, però igual si posa ja una
90, 80, 90, per allà, suposo que la gent estaria més. No ho sé, no ho veig, no ho veig. Vosaltres veieu que podeu substituir els profes? No. Perquè moltes vegades que posen coses al classroom, si posen alguna cosa com estranya, que no ho entenem, no tens el profe per a que t'ho expliqui. Entre altres coses. Jo preferia que hi hagi professos perquè vull ser professora.
Home, que bé, ole, que bé, una del dam, així m'agrada, així m'agrada. Que li estan tirant enlaire totes les seves intencions i els seus somnis. Perquè a vosaltres no es fa molt més avorrit estudiar les coses o fer les coses online? Sí. És que és terrible.
I llavors quan no hi ha una figura humana és molt més avorrit i a més a més se te'n va. Si normalment amb una profe és demà la vista amb una mosca, doncs quan és algo online és que no fa falta ni que vingui la mosca directament tu. I jo tinc una pregunta més perquè després hem de marxar perquè tenim més coses després. A cada un de vosaltres poses la ràdio en algun moment? Sí, els viatges de cotxe perquè jo m'he moc molt a Cambrils perquè faig moltes aquestes coses allí i sobretot al cotxe fiquem sempre la ràdio. Vale. Tu? No. Mai?
Molt pocs cops. Ni al cotxe tampoc? Al cotxe sí, però com que quasi no agafo el cotxe, doncs no molt. Tu? Jo, com la meva àvia té una ràdio des de fa molts anys, normalment quan estic amb ella sempre l'escoltem una mica i normalment al cotxe.
Normalment el cotxe, i tu? Jo l'escolto abans de vindre a l'escola perquè vaig cap cotxe i quan tinc un viatge llarg també, igualment, i curs també. Perquè vosaltres el dia de l'apagón, a l'abril, teníeu aparells de ràdio algun de vosaltres? Sí, sí. Amb piles? Sí, sí. I teníeu piles? Sí, sí. Fosos un privilegiatge. És que apareixis un d'aquests quatre alumnes.
Doncs escolteu, és una llàstima que no tinc més temps perquè m'estaria moltíssim més estona parlant amb altres. Si algun dia voleu desenvolupar algun tema, voleu parlar, perquè en un futur us voleu dedicar a alguna cosa de comunicació, a alguna cosa de vosaltres? Jo vull ser actriu. D'alguna manera és comunicació. Potser divulgadora científica. Home, divulgadora científica. A veure, Joffre, tu? Tu no? Algo d'esport, tu?
Esport o d'enginyeria. O d'enginyeria, vale. Sí, tens així el... Bueno, xics i xiques, moltíssimes gràcies per haver vingut per estar aquí. Gràcies, Estrella, per convidar-nos i estar tan a gust. Ens hauria agradat estar més estona.
i doncs et prenem la paraula quan hagin de fer alguna activitat a classe la farem aquí i podem aprendre moltes coses de la ràdio i molt interessant i jo de vosaltres ara el que hem de solucionar és el tema banys que intentarem solucionar-lo i els aires de classe perquè la petició de classe
M'han dit que avisi que fa molta calor i amb el ventilador darrere les persones que estan atràs no els arriba l'aire llor. Millores dels lavabos i les classes ben acondicionades a les classes d'hivern i estiu.
Això que sí que és ràdio de proximitat. No pot ser de més proximitat. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins una altra. Adeu.