I ja sabeu que al Janel el que fem és recuperar els nostres col·laboradors, i la nostra col·laboradora, la Isabel Fernández, sempre ens porta temes molt interessants, i aquesta darrera època, aquesta darrera temporada, parlem d'alguna manera de la història de les dones. Molt bon dia, Isabel, i què tal, com ha anat?
Molt bé a tothom, molt bé ha anat i continuarem així. I aquest programa d'avui, què és el que tu ens vols explicar per començar l'any? Ja, és una continuació del programa anterior, perquè al programa anterior havíem parlat de les dones en general en Mesopotàmia, que és una època molt llarga i és una extensió de terra també important,
Però avui ens centrarem simplement en una dona, la primera autora que coneixem el seu nom, que es diu Eneduanna, que segur que la major part dels oients no la coneixien, i jo tampoc.
Autora de què? És la primera que tenim constància perquè la major part dels textos antics són anònims i aquest és el primer text, apareix el text, apareix el seu nom en eduana. Tenim constància que el primer nom que sabem, la primera autora que coneixem és una dona.
I parlarem d'aquesta dona. Aquesta figura que d'on venia i de quan estem parlant? Estem parlant del segle XXIII abans de Cris, o sigui, fa més de 4.000 anys, imaginem, fa més de 4.000 anys.
I aniré explicant primer com se descobreix, perquè és relativament recent, relativament. I, a més, és en els últims anys, jo diria els 10 últims anys, quan els arqueòlegs s'han començat a preocupar d'esta figura. Fins fa poc passava desapercebuda. De fet, no apareix, jo no l'he llegit mai en un llibre de text, este personatge.
I això que tu et dediques a la docència. Clar, és que per això que jo no la coneixia. I llavors, preparant el tema anterior, vaig començar ampliant, ampliant. Vaig arribar a aquesta dona i dic, però si és desconeguda. Últimament veig que hi ha molta informació, molta en anglès, però cada vegada hi més. Bé.
Començaré explicant com es va descobrir, com ens va arribar aquesta dona, perquè també és curiós. En 1927, l'equip de l'arqueòleg britànic Sir Leonard Wolling, que estava excavant en l'actual Irak, en la ciutat d'Uruk,
I dic curiós perquè va rebre la visita d'Agatha Christie. Agatha Christie, després que es va divorciar del seu marit, va començar una sèrie de viatges i un lloc que va anar va ser aquí, a aquestes excavacions, i va conèixer aquest arqueòleg, la seva dona, la van invitar l'any següent, i allí és on va conèixer l'ajudant d'aquest circo.
Leonard Boulin, i que va acabant sent el seu marit. Per això moltes de les novel·les d'Agatha Christie estan ambientades amb Missàpotàmia, l'Orient Express, Egipte, i per què? Bé, aquesta relació amb l'arqueologia mitjançant el seu marit. Bé, aquest és un apunt de Crònica Rosa, no? Ja, però bé,
És curiós que tenim aquesta relació. Este arqueòleg, el seu equip, va descobrir un disc de calcita on hi havia un relleu, apareixia una sacerdotesa amb tres personatges més,
que estava, pues, como oferint a fenofrenas. I darrera d'aquest disc posava, en Eduana, suma sacerdotesa, esposa del déu Nana, filla de Sargó, rey del món, al temple de la dehesa y Nana.
Aquí és quan es van començar a veure que hi havia un personatge que es deia Eneduanna, que havia sigut sacerdotessa del temple de Nana, que és el Déu Lunar. Molt bé, ja està, és un personatge i res més.
Però anys després, cap a la dècada dels... Bé, també vam descobrir una altra cosa. Van uns cilindres cellells, que s'utilitzen a Mesopotàmia, que són uns cellells cilíndrics que estan en negatiu i posen el nom de les persones i també pot haver dibuixos. I quan aquest cercle, aquest cilindre, s'aplica en una placa d'argila, doncs quedarà el nom.
I van trobar diversos en què estaven relacionats amb els equis de duana, un perro, un administrador, dos escrives... Per tant, era un personatge bastant important.
Anys després, cap a la dècada del 50, del 57, un acidiòleg estudiant textos, recordem que és l'escriptura cuniforme, de diferents tabletes, va trobar una altra vegada el nom d'Eneduana.
va ser ell que va relacionar que aquesta sacerdotesa havia escrit tota una sèrie d'himnes relacionats als temples i als déus i que era la mateixa. Malgrat que pensem que escrivien en tabletes i com no, doncs aquestes amb el temps fan malbé.
I possiblement, com ha passat en els monestirs, que els monjos se dedicaven a copiar documents i llibres i s'anaven reciclant una mica, possiblement a les tabletes passava el mateix. Perquè aquestes tabletes no eren d'aquesta època, d'aquest segle XXIII abans de crisi, sinó del segle XVIII. Havien passat cinc segles, però on apareixia el nom, on li atribuïen una sèrie d'himnes. Per tant, relacionen i...
si no és la que va escriure realment és la que possiblement los fa escriure però no se sap tampoc no pots dir que ella no era l'escriptora si hagués sigut un home segur que l'haguessin dit és l'escriptor aquí com és una dona se posa en dubte però bueno
Ja veurem com, possiblement, va ser ella, com ho està escrit. Bé, doncs, unint aquestes dues coses, podem explicar que en Eduana va viure en el segle XXIII abans de Cris, que era filla del rei Sargó. Recordem que en la part de Massimotàmia va passar per moltes etapes. La primera, les ciutats-estats, i després van començar a ser imperis. El primer imperi va ser el de Sargó, que era Càdi, més del nord,
i va conquerir tota Mesopotàmia, va ser el primer imperi d'esta zona, i ell va anomenar a la seva filla, en Eduana, com suma sacerdotessa del temple d'Ur, d'una de les ciutats. Clar, no pensem el temple com un edifici, sinó que el temple és, ja he posat una imatge, no?,
No és de la mateixa època, és posterior, però es veu que és un complex, com els temples egipcis, i que és un centre polític, cultural, econòmic, i que ella, en Eduana, era la suma sacerdotessa. Per tant, tenia un paper molt important en aquest moment.
I a més és que la idea era unificar, Sumer està molt més avançada que els Akkadis, i van basar en la seva cultura. I el que van voler fer és assimilar els déus sumeris amb els Akkadis.
Perquè era una forma de la unió religiosa afavorir aquesta unió política. Molts dels déus que tenien els sumeris es van identificar amb els acadis. I veurem, per exemple, com en Eduana, en un dels poemes que fa Ainana, que és la deessa sumeria de l'amor, del matrimoni i del sexe,
s'assimila a la d'Estar, que potser la gent potser la sona més, que és de la guerra. Llavors, això tindrà doble vessant. Un dels papers, a més d'aquesta importància que té el temple d'administració, també d'unificar les dues religions, la Sumèria amb l'Acàdia.
Bé, doncs aquí ja tenim aquest personatge que és molt important, però l'hem d'afegir una altra part, que és la de la part d'escriptora. Va escriure tota una sèrie d'himnes als déus.
En total, se coneix, podria ser que fossin més, però en principi són tres que escriu en relació a l'Hadesa Est-Ainana, una de les més importants és l'exaltació a Inana,
i 42 himnes als temples. En aquests tres poemes a Inanna hi ha algun que és més mitològic, que és la relació amb els déus, però el que ens interessarà, que analitzarem, és l'assaltació d'Inanna, que barreja aquesta relació amb els déus amb la seva autobiografia, explica coses de la seva vida.
I després els 42 himnes, que possiblement aquest són masses i possiblement fa una recopilació, possiblement eren himnes que ja es cantaven als temples i ja els recopilen, no se sap tampoc, o els va escriure ella mateixa. Allí en aquests himnes explica una mica la ciutat...
el temple i les característiques d'aquests déus, amb aquesta idea d'unificació dels dos panteons. Bé, doncs, els tres que escriu Ainana, que és aquesta deessa, veiem que aquesta importància que té el Neduanna com a personatge real, femení,
També ella ho dona a aquesta deessa, perquè en Anna no és la deessa principal, que és el Déu Ant, i és també en Anna, que és el Déu de Lunar, que ella és sacerdotisa d'este Déu, i en Anna no és el més important, però els signes que fa a aquesta deessa...
I com és aquesta saltació, és posar de relleu la importància que té aquesta deessa per sobre dels altres, que la posa com si fos la principal, i no ho era. Bé, llavors fa la senyora de gran cor, la saltació d'Inana, que és la que començarem, i deessa de terribles poders. Clar, terribles poders perquè és la deessa de la guerra. Ja.
Bé, i en aquest poema de l'exaltació, que són 154... Sempre parlen de línies, podríem dir també de versos, no? Entonces, primer comença amb una exaltació de la deessa, com a deessa suprema, explicant també tots els poders que té...
Però després introdueix aquest episodi biogràfic que hem comentat, en el qual és víctima d'una rebel·lió de un líder d'alguna ciutat que rebela contra Sargó i entra en el temple, la
Fa fora i ella va narrant aquest fet. Després, com ella demana ajuda als déus per a que luiti en contra l'Ugalane, que és aquest líder, i que pugui tornar al temple. Però sembla que els déus no l'escolten i aquí demana ajuda a Sinana.
I nana l'escolta i és la que l'ajuda a recuperar el seu lloc, el temple, com a suma sacerdotessa. Llavors, fixeu-vos que és un himne, és un poema, en què barreja, per una banda, el típic, parlar dels déus, l'assaltació dels déus, tot el poder del déu, però introdueix.
part de la seva vida. I també dels sentiments. Com se sentia ella davant dels fets? Que ara anirem leyent alguns fragments. Perquè una cosa, tu com has arribat a conèixer aquesta figura? Perquè si habitualment no està a la literatura...
que nosaltres habitualment podem llegir, com has arribat a ella? Fab, ara no me'n recordo exactament l'exposició. Vam fer una exposició als Estats Units, en una entitat, ara no me'n recordo el nom, vam fer una exposició
que es pot visitar online, de totes les obres que vam posar, de vídeos que vam fer, i és quan em vaig donar d'aquesta importància d'aquest personatge, perquè, a més d'aquest poder polític que podia tenir, econòmic, d'administradora del temple, i que...
haurà persones que diguin, vale, però sabia escriure, sabia llegir, és que possiblement totes les humes sacerdotesses sàpiguesen escriure. I he posat entre les imatges una escultura on es veu una sacerdotessa asseguda i que té en la faldilla, té una tableta,
Per tant, si té una tableta, és que està llegint. Per tant, no ho sap. I, a més, se té constància que hi ha dones que escrives en la història de Mesopotàmia. Per tant, possiblement, ella va escriure. Molts la donen per fet que ella va ser la que escriure. A partir d'aquesta exposició, que es veuen diferents obres i vídeos i explicacions, em vaig començar a
a interessar i anar llegint també els seus poemes que són interessants. De fet, he posat al final de les imatges també un llibre que vaig treure de la biblioteca. Sí que és veritat que aquests poemes, depèn on estiguis, on...
...lo puguis llegir, canvia una mica. El contingut no, però després, clar, com són la traducció, doncs cadascun va traduint una mica... ...lo va pensar que és del sumeri, la transcripció, i després estan en anglès... ...i després es tradueix al castellà, no? I llavors hi ha un llibre que es diu... ...Ella habla, las ciudades se derrumba... ...que justament és una frase d'un dels poemes de Neduanna...
I en aquest apareix tres fragments, tres dels himnes. Bé, doncs ara començaré a llegir alguns fragments relacionats a aquesta història de n'Eduana per veure una mica, doncs, aquesta qualitat literària.
Quan vulguis. He fet una selecció perquè són 150 línies i és molt llarg. Però en els primers 65 el que fa en Eduana és saltar...
A la dehesa dió.
I està parlant d'aquests poderes divins que té i jo recitaré. Totes aquestes himnes estan fets no per a llegir-los, sinó per a recitar-los, possiblement amb música, en els temples. Després d'aquestes 65 línies en què salta Ainana, després ja comença amb la seva història. I aquí és on es veu que ella és l'autora, perquè comença. Jo.
En Eduana. O sea, di... Yo soc la que escric, yo soc la que dic, yo soc la que canto a Inanna. Yo, en Eduana, la sacerdotisa En, En es un tipo de sacerdotisa, la sacerdotisa En, entré a tu servicio en mi sagrado Jim Park. Yo llevé la cesta ritual y entoné la canción de júbile. Trajeron mi comida ritual como si yo nunca hubiera vivido allí. Me acerqué a la luz, pero la luz quemaba...
Me acerqué a la sombra, pero estaba cubierta de tormenta. Mi boca de miel se volvió venenosa. Mi habilidad de calmar humores se desvaneció. Aquí está explicado en el momento que entran estos líderes, estos que se rebelan contra Sargó, que entran en el templo.
Después continúa ya Parlan del Mateix, de este Lugallane, que es el que entra en el templo, bueno, el que se revela. «Él no se ha puesto de pie con reverencia ante la más grande deidad. Él ha transformado aquel templo de inagotables atracciones, de belleza sin fin, en un templo destruido. Mientras entraba ante mí como si fuera un compañero, en realidad se acercaba por envidia».
Aquí, en la que he utilitzat envidia, però en una altra he posat com que entrava, s'acercava con lujúria. I llavors molts parlen com si hagués volgut abusar d'ella, com s'ha estat entesa.
Y entonces continúa. Él se paró triunfante y me expulsó del templo. Me hizo volar como una golondrina desde la ventana. Mi fuerza vital se había agotado. Mi vida se iba consumiendo. Él me hizo caminar entre los espinosos árboles de la montaña. Él me despojó de mi legítima investidura de sacerdotisa. Me dio un cuchillo y una daga y me dijo, estos son los ornamentos apropiados para ti. Para que se suicide. Ya, pero se estás justificando de alguna manera. ¿Cómo? Sí.
S'està justificant d'alguna manera quan s'explica el per què. És com si entrés en guerra amb aquesta persona. Sí, perquè aquesta persona se rebel·la contra el poder de Sargon i entra la força i vol dominar la ciutat, que és una de les ciutats més importants, i fa fora a tots els dirigents que són partidaris de Sargon i ella ha de fugir del temple.
Llavors, ella el que fa a continuació en aquest himne és demanar als deus que l'ajudin. Però no li contesten. Debe saber-se. Debe saber-se. Nana, el dios de la luna, no ha parlat encara. És a dir, es queixa una mica que els deus no l'ajuden. I llavors, com no l'ajuden, aquí demana.
I doncs comença, que se sepa que tu eres alta com els ciels, que se sepa que eres ancha com la terra, que se sepa que tu destruyes les terres rebeldes. Recordem que és de la guerra. Que se sepa que ruges a les terres extranjeres, que se sepa que tu aplastas cabezas, que se sepa que tu devoras cadàveres com un perro, que se sepa que tu mirada és terrible. I així continua parlant de tots els poders
Que te ella. Mi amada de Anne, yo hablaré de todas tus furias. Yo he apilado los carbones en el incensiario y he preparado los ritos de purificación. O sea, yo te estoy fent o frenas para que me ayudes, ¿no?
«Señora exaltada, yo he recitado esta canción para ti, que un cantante repita para ti a mediodía lo que fue recitado para ti a medianoche, por tu esposa cautiva, por tu hija cautiva, tu rabia crecido, tu corazón inquieto».
I lo canta, però diu, això que se lo vallen repetint, no? No és una cosa per a un dia, sinó és un himne que queda allí perquè se vallen repetint i per això s'acaba escrivint.
Bé, Isabel, per no allargar-nos més, el que hem de recordar és que estem parlant d'una escriptora que data de... El segle fa 4.000 anys, aproximadament, una miqueta més. I que tot això ho feia de manera... A veure, que ha quedat constància, s'entén? Sí, sí, sí.
i que escrivia a uns déus que ells hi creien, no? Clar, clar, clar, clar. Tenim que pensar que, a més, és que pots recordar una mica els salmos de la Bíblia, no?, en què fas aquests himnes al Déu, però aquí és que tu t'incorpores en aquest himne, no és únicament una cosa com Esther, sinó que tu formes part d'ell, perquè en el moment que dius, jo en Eduana... Biogràfic, llavors... Ja, ja, ja.
biogràfic, però vol ressaltar, perquè pot ser jo i ja està, però jo en Eduana, per això es coneix este nom, el nom d'esta persona, d'esta serratesa, que va ser important i que, perquè podia haver quedat a l'oblit, però fixa't que les tabletes que tenim són de cinc segles després, és a dir, que això es va transmetint segle tras segle
En el temple. Una de les imatges que he posat és tot el complex, perquè es vegi com eren, que no és únicament aquesta torre del Ciburat, sinó és un complex. I com es va anar recuperant aquest text segle tras segle. No va quedar allà a l'oblit. I, a més, una dona, perquè ho podíem haver dit, la censurem i tachem jo en eduana.
Bé, doncs el que sí que, després de tants segles i de tant de temps, nosaltres l'hem recuperat gràcies a la Isabel. Isabel, moltes gràcies per portar, perquè és que no tindríem ni idea, segurament, com sempre, publicarem l'entrevista i totes les fotografies que tu aportis perquè la gent es pugui fer una idea visual. I si vol llegir aquest llibre, que està per aquí.
Hi ha diversos llibres en anglès, però en castellà he trobat aquest i és interessant, està contextualitzat i pot ser interessant si algú l'interessa. Molt bé, doncs moltes gràcies Isabel, fins a la pròxima. Adeu a tothom.