logo

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc". Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

Transcribed podcasts: 82
Time transcribed: 17h 47m 30s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs ara ha arribat el moment de saber si tenim una actriu fantàstica entre nosaltres o realment
i és molt transparent. Es diu Corigiu. Molt bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Estàs disposada avui a què? Avui us vull parlar d'un senyor que va denunciar els seus pares. A veure, posa't els auriculars, Sílvia. Posa't els auriculars. Perquè jo vull que sàpigues si és bona actriu o no.
No soc bona. A veure. Soc molt transparent, és veritat. Expliquen transparent. Us vull parlar d'un senyor que va demanar als seus pares per haver-lo tingut sense el seu consentiment. O sigui, vosaltres m'heu portat al món, jo no us ho he demanat, per tant, m'heu de mantenir tota la vida, perquè és la vostra obligació, ho heu fet pel vostre plaer, això de tenir-me, pel vostre egoisme, i els va demanar.
No sé si aquesta demanda tindrà o no prosperar. Jo diria que no va prosperar massa, però el cas és que ell mantenia això, si ens perdon el món sense el nostre consentiment, haurien de mantenir-nos per la resta de les nostres vides, o sigui, ens haurien de pagar per viure.
I va més enllà encara. Perquè ell diu, obligar un nen a entrar en aquest món i després obligar-lo a seguir una carrera, diu, és equivalent al segrest i a l'esclavitud. De quina nacionalitat és aquest noi? És hindú, de la Índia.
De la misma Índia. És hindú de la Índia. Sí, clar, és hindú de la Índia. Si hagués dit és indi, hauria pogut ser un indi d'un altre lloc. D'uns iugs. Sí, aquest és hindú de la Índia. I, bueno, ja saps que la Índia és un país que està superpoblat, superpoblat. I ell creu que portar criatures al món...
Que no, que se'ls hauria de preguntar. A veure si m'enteneu, que no. Que se'ls hauria de preguntar primer si volen vindre. Però a qui li preguntes? És això, que per això penso jo que aquesta demanda poc recorregut tindrà. No obstant, aquesta teoria no és només ell sol que ho diu. Vull dir, hi ha filòsofs de renom que també la sustenten. I se li diu l'antinatalisme.
Un dels artífices d'aquest d'això és un professor que es diu, espera que aquí us ho diré, David Benatar, no sé com se pronuncia això, que aquest senyor que és filòsof, aquest senyor diu que el que hauria de fer la humanitat és ja deixar de procrear i extingir-se.
Perquè, primer, per portar criatures en aquest món, i aquí em perdonareu, però jo estic una mica d'acord amb això, per portar criatures en aquest món i tal com va el món, el millor és que l'espècie humana desapareixi.
Cori, això als anys 60, sí, a la teva mare ja li deien. En sèrio? Home, potser sí. Sí, ja li deien. El que passa és que potser no tenia tanta força com a l'actualitat. Però amb ella li van dir, amb tu t'ho van dir, segurament moltes amigues teves no han sigut mares mai, perquè han decidit que per portar un fill a aquest món no...
A la meva generació passava i actualment passa. De fet, del meu grup hi ha dues dones que van decidir, tenen parella, van decidir no ser mares i no portar, no contribuir a fer aquest món més gran. Per superpoblat i tant. És que som massa gent, és veritat que som massa gent. Llavors, no sé si ara, que ja és més jove...
Tens allà els auriculars, si vols sentir. Hi ha de tot. Hi ha gent que... Diu que hi ha de tot. Hi ha de tot, Cori. No sent res. No sent res. Espera un momentet. Ho canviarem i ho posarem. És que estan els auriculars en un altre lloc perquè la pugui escoltar. Ara sí, ara sí. Hola. Hola, què tal? Doncs hi ha de tot en la meva generació. Hi ha gent que... Famílies que, com molt bé comentàveu, que no...
que fins aquí, altres que un i prou, i altres que sí, que... Que bé, que tenen potser famílies més grans, però que potser això, fan el mínim, que són un o cap. Jo penso, ara me direu que, no sé què em direu, però jo penso que és un acte d'egoisme portar criatures al món. O sigui que les parelles tenen criatures perquè ells volen gaudir d'aquestes criatures. És que és veritat, vull dir, la criatura si no neix...
M'entens? No pateix. No, clar, perquè no sap. Per què vas a buscar una criatura? Perquè ho vols tu. Perquè tu vols un catxorro. Perquè ho fas per tu, per un mateix. Això seria una taula rodona molt interessant.
Perquè jo me n'enrecordo que deien que hi ha països que tenen molts nens perquè se'ls hi moren, o sigui, tenen una qualitat de vida, una sanitat molt justeta, i se'ls hi moren i tenen perquè aquells nens seran els encarregats de cuidar dels seus pares quan siguin grans i de llaurar la terra. Jo me n'enrecordo que els pobles camperols del sud d'Espanya
Aquesta era la idea. Tenir fills per treballar en el campo. I perquè et cuidin quan tu siguis gran. No em diràs que això no és un acte d'agull. Però hi havia una fita. Ara no. Hi havia una fita que et mantinguin i que treballin la terra. Ara ja no treballem la terra.
No. Ara què volem? Que s'assemblin en altres? No sé què volem. És que no sé què volem. Jo soc mare, d'acord? Sí, clar. I no me n'empenedeixo de ser-ho. En absolut. Però jo no ho vaig anar a buscar, tampoc. O sigui... Va venir perquè va voler. Sí, jo, bueno, si ve que vingui i si no ve que no vingui. M'entens, hi va venir. Va venir, no me n'empenedeixo gens i me l'estimo molt. Però vull dir, jo hauria viscut perfectament sense ser mare. Hi ha persones que tenen...
Aquesta necessitat. Aquest desig, no? De ser mare. Aquest desig de ser mare. Però és el que diu ells, és un desig egoïsta. Però és egoisme. És egoisme perquè ets tu que el vols. Vull dir, ets tu que el vols i el vols per tu. O sigui, l'indi de la Índia tenia raó, segons tu. Sí, jo per mi que tenia raó. El que passa que a veure, anar a demanar als pares, vull dir, això... És tenir molta barra. S'ho creieu o no s'ho creieu? Jo sí, sí.
Jo també. Sí, és veritat. És que és veritat. Clar, ho he vist, ho he vist. Veient com està la cosa, estic. És veritat. I aquest xic té una pàgina on està a les xarxes socials, ell se disfraça, està disfraçat perquè no se'l reconegui bé,
I allò que et dius d'això deu ser broma, però no, no, no és broma. Vull dir, ell realment pensa això i ja et dic, hi ha gent intel·ligent, filòsofs, que defensen aquesta teoria que se n'hi diu de l'antinatalisme. I jo quan llegia això pensava, ostres, jo he de ser d'aquests. Jo he de ser d'aquests perquè ja fa molt de temps que penso que és molt egoista portar criatures...
al món, i més ara tal com està. Bé, ja us ho he deixat aquí damunt de la taula. Bé, et dic una cosa, si aconseguim fer una taula rodona sobre el tema, te'n convidarem. A defensar l'antinatalisme. No, perquè ets una figura d'una persona que ha sigut mare, però que defensa, que potser som massa gent, potser no, som massa al món, i que això no té un bon final. No, no.
I al final, qui pagarà el pato seran els pobres. Els que arribin. Sí. Però els que arribin després, els últims que vagin arribant. Tota aquesta fornada d'ara, de nietos i tot, i tan contents que estem, les àvies, aquesta canalla ho passarà fatal. Si no, ja ho veureu. I potser hauríem de pensar una mica en ells. Perquè ja que no pensem en com deixem el planeta, si més no...
Pensem que ningú ho pateix més, no sé, si m'explico què vull dir. Sí, sí, t'expliques perfectament, però també insisteixo, i sempre ho he dit amb aquest micro, hi ha coses que la història es repeteix i hi ha coses que a mi me les venen dient des que era petita.
I han passat molts anys. O sigui, hi ha coses que diuen, ara parlen de la Tercera Guerra Mundial, que tant de bo que això no exocieix mai. Però des que jo tinc uns de raó, ho estic sentint. Però és que, a més a més, si t'hi fixes en la història, sempre...
Es repeteix. Sí. És cíclica. I hi ha hagut civilistes, i és que jo sempre ho dic això, jo sempre m'emmirallo amb els romans. Jo penso que a l'època dels romans tenien aigua calenta a casa, tenien lavabos, tenien banys, i després d'aquesta gent va vindre tota una època, la medieval, que la gent feia pija al carrer, que anaven bruts, que, saps? I això...
Va fer com una... Sí, una regressió. Sí. I penso, bueno, doncs ara tornem a fer el mateix. Ara, si t'hi fixes, anem enrere. Perquè és que ara no estem guanyant. Ara en tots aquests països que l'altre dret està pujant, tots són drets que ens van retallant. O sigui, tot el que hem guanyat fins ara, ara de mica en mica, anem tirant enrere, anem tirant enrere.
Jo d'aquí 50 anys o 100 anys, si anem tirant enrere, on serem? A la media bo. Potser no cal tant, però dos segles enrere segur. Els àrabs, els àrabs que van estar 800 anys aquí i que ens van ensenyar tantes coses, que eren nets, que era una civilització l'àrab, vivíem als arbres i ells eren gent culta, gent...
I ara, tots aquests països... Això potser és culpa de la religió, també, no sé. Aquí no barregem coses. Però imagina't, ara com, no ho sé, els països àrabs estan fatal. Per què? Perquè han anat tirant enrere, han anat tirant enrere. Per culpa de què? De la religió, del que fos, no ho sé. No ho sé, les civilitzacions i la història, no ho sé. Però és això, és el que dius, és cíclic. Sí, és cíclic. I ara anem retrocedint. Ara no anem cap a bé. Ara no anem cap a bé. Almenys això...
És el que tu ho veus. Doncs res, hem vist que és molt transparent, que a més a més, com s'ha mullat molt, avui no podíem dubtar del que ens explicava. És veritat. Perquè sí, avui ha estat poc hàbil. Avui se m'ha vist el plomero. Sí, se m'ha vist el cartró.
Però que res, que com sempre, totes aquestes cosetes nosaltres sempre les fem, primer perquè la gent estigui distreta, però també per fer-la pensar. Sí. Perquè tot té un rerefons. Sí, clar que sí. I per això estem agraïts que tinguem col·laboradors i col·laboradores que ens ajudin.
Que el món sigui una mica millor que us compliquin la vida. Aquest problema que no el teníem. No és un problema. És una realitat que l'hem d'afrontar. I contra abans millor. Gràcies, Cori. Adeu.