Comença Arrela, el programa agrari d'UAU Ràdio.
Una hora per conèixer no només tota l'actualitat en profunditat,
sinó també tot allò que té a veure amb l'agricultura i la ramaderia.
Un programa presentat i dirigit per Francesc Balanyà.
M'he criat entre pagesos i carrinclons.
Molt bon dia a tots i a totes.
Benvinguts a una nova edició de l'Arrela,
un programa que començarà parlant amb el responsable
de la fruita seca d'Unió de Pagesos.
Amb ell abordarem moltes qüestions,
especialment el món de l'Avellana,
en què els seus arbres es troben molt damnificats,
podríem dir-ho així, pel tema de la sequera.
També de la llotja de Reus, que un any més és notícia
perquè se li tornen, i amb raó, a qüestionar les seves cotitzacions.
Després el que farem és rebre el president de IJARC,
en Joan Carles Massot, i amb ell tractarem moltes qüestions.
Petites i diferents, que són totes d'actualitat agrària,
doncs això és el menú que tenim per una relació que comença ara mateix.
El setembre és Beremador i és Fabi del Bó i Milló.
L'entrevista
Doncs som-hi, comencem el programa,
fent aquesta entrevista parlant de fruita seca.
Mirarem de parlar dels diferents sectors que composen aquest àmbit,
perquè cadascun d'ells té realitats diferents,
que parlarem amb el responsable d'aquest àmbit,
de la fruita seca d'Unió de Pagesos, amb en Sergi Martín,
a qui ja saludem. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Anem, perquè sentim amb els companys de Catalunya Ràdio,
parlar de la situació delicada, no delicadíssima,
de l'Ametller, de la vostra zona,
per entendre'ns, Camp de Tarragona,
primera zona productora de l'Estat,
que segueix vivint els estralls d'una sequera
que alguns em parlen a vegades com pantalla passada,
però que les conseqüències i les dificultats
segueixen sent molt presents, no?
Sí, per desgràcia,
a la província de Tarragona i a la província de Lleida
seguim amb sequera.
No afecta tant a les zones de Regadiu,
excepte algunes zones puntuals
de la província de Tarragona,
però la sequera, per exemple,
la Maller de Sacà,
tant de les zones de Lleida com de les zones de Tarragona,
està fent que la collita
sigui pràcticament nul·la.
Si no fos pel Regadiu,
potser no plegaríem cap ametlla
en tota Catalunya.
I pel que fa a l'Avellaner,
passa una mica el mateix.
A l'Avellaner, al Sacà,
hi ha zero collita
i al Regadiu estem patint
les conseqüències de l'estiu passat,
dels cops de calor
i de l'hivern calorós que va fer
i de les faltades hores de fred.
De fet, el que comentes,
ho hem dit altres vegades,
ho deia,
de ben segur que el coneixes,
el Xavier Miarnau de l'IRTA,
en aquest programa,
investigador de l'IRTA,
que tal com està el programa,
és que un s'arriba a plantejar
si la menller de secà,
amb aquest canvi climàtic,
acabarà sent un cultiu
que es faci a casa nostra.
Bé, ara parlem de fruita seca,
però en aquest país tenim un greu problema
amb els secants.
Podem parlar de menllers,
però també podem parlar de vinya,
podem parlar d'olivera,
podem parlar de cereals,
vull dir,
és un tema de país.
Si no fem alguna cosa molt gana,
sobretot de la província de Tarragona
i de la província de Lleida,
això està finiquitat,
perquè és inviable a tot el moment.
Estudien en menller de secà
de la Generalitat de Catalunya
i del Departament d'Agricultura
i Unamal d'Economia,
que diu que cada pagès
ha de posar 400 euros
damunt de cada hectàrea
d'en menller de secà.
És a dir, aquí ja tens l'exemple,
és inviable completament
i això el que fa és que quedin grans zones
que no es cultiven,
que s'abandonen
i amb la despoblació que porta això al darrere
i a més a més amb el perill
d'incendi forestal que tenim.
I de nova generació,
que ens ho al·lèrdem també tots els experts,
que aquests incendis són molt més virulents,
més ràpids,
amb zones boscoses totalment connectades,
amb llocs inaccessibles,
és a dir, que el tema de la pagèsia
en aquest àmbit és capital.
L'hem barrat moltes vegades.
No sé si podem dir-ho així,
dona un bril d'esperança
al que escoltàvem aquest dimarts,
després de la reunió del nou executiu
que encautçava la Salvador Illa,
que deia, a mi em sorprenia gratament,
a mi no m'importa mullar-me,
que deia que aquesta batalla
contra la sequera
és una prioritat del govern,
és a dir, que encara que hagi arribat aigua
en algunes zones,
que ho ha dit molt bé el Sergi Martín,
que no són a totes les del país,
que el fet d'estar més preparats
en zones on hi ha
i on no hi ha aigua actualment,
doncs que segueixen una prioritat
per no patir,
perquè...
i també li compro aquesta frase
que deia l'expresident ja per Aragonès,
que el tema de la sequera
és el problema més greu que tenim al país.
cal seguir-hi batallant
i entenc que des de l'Unió de Pagesos,
com a mínim,
aquesta teoria,
ja veurem la pràctica,
com s'execute,
on sí, on no,
i de quina manera,
però entenc que això és una bona notícia
pel conjunt de la pagesia,
que se segueixi treballant
per estar més preparats
per aquest estrès hídric del país.
Sí,
això són bones paraules,
però sona molt bé la música,
però aquesta música ja l'hem sentit.
Tenim, per exemple,
aquí al pantà de Riu de Canyes,
que té...
que rigueix 1.800 hectàrees,
de les quals 1.400 són avellaners.
L'anterior govern va fer moltes tromeses
que ens donaria aigua
de l'Eder de Reus,
però ha resultat que
ara l'última data que tenim
és 2027,
ara expliqueu-me
què faran els pagesos
que tenen els arbres morts
que no poden regar
del 2024 aquesta mara
fins al 2027.
No sé de què viurem.
Hi ha molta feina a fer
i per desgràcia
hem sentit moltes vegades
moltes músiques
que ens agraden molt,
però al final és música.
I de fet,
aquesta zona de Riu de Canyes,
en aquest mateix programa,
a l'Arral,
ens deia
el gerent de Catcor,
aquesta entitat que aglutina
moltes comunitats,
la gran majoria de comunitats
d'arregants del país,
que era,
i de fet teníem aquí
el president de la comunitat d'arregants,
qui més havia patit la sequera
com a mínim dos anys enrere,
que per tant,
aquí l'expressió és molt lletja,
prou sobre mullat,
tant de bo fos així,
que el problema
no és d'ara exclusivament,
sinó que ja fa molt temps
que s'arrossega això
i que per tant
aquest tornar a florir
serà més complicat,
sobretot si s'endarrereixen
aquestes promeses d'aigua
que es deia des de l'executiu,
no?
Sí, sí, sí,
o sigui,
ara mateix tenim
uns quants pagesos,
no sé si són 40 o són 100,
que es dediquen a títol professional
al tema de l'Avellaner
o de l'Ametlleu
o de l'Olivera,
que són els tres cultius
predominants que hi ha
en aquesta zona,
i altres pantans també,
el de Guillemets
està en una situació similar,
encara que tenen
una solució més propera,
però
diguem que
que són
aquests pagesos
que ara mateix
van al tros
i no tenen res a fer,
i no tenen res a collir,
però ells
han de seguir
amb les seves obligacions,
han de seguir
pagant els autònomos,
han de seguir
pagant els ives
dels productes que compren,
han de
han de seguir
cultivant la terra
perquè si no
els hi prenen l'adum,
llavors
hem de buscar una solució,
hi ha
molta gent,
i després
una solució
que els doni
alguna cosa
de què viure
fins al
2027,
després ja parlarem
de què plantem
i què no plantem,
i què fem allà,
i si hem de canviar
el cultiu
o si no l'hem de canviar,
però de moment
tenim una sèrie
de famílies
de pagesos
professionals
que no poden viure,
que no tenen
el sostén
que teníem per viure,
no el tenen
ara mateix,
i no se'ls ha donat
cap solució.
I evidentment
aquí es mira
l'administració,
una administració
que acaba
d'aterrar,
que sempre es parla
d'això
dels 100 dies
de Gràcia,
però no sé
si això és un avantatge
que Òscar Ordeig
i ja ho hem dit
en passades edicions
d'aquest programa,
en la Conselleria
d'Agricultura,
coneix molt bé
el sector,
sempre ha estat
la persona
d'enllaç
entre els socialistes
i el sector,
però és que ara també
que anem coneixent
més noms
de responsabilitat
dins d'aquesta
Conselleria
d'Agricultura,
veiem que hi retorna
Rosa Covell,
que havia tingut
diferents responsabilitats,
entre ella
directora dels serveis
territorials
d'agricultura a Lleida,
també Cristina
Massot,
també ocupa
aquest mateix càrrec
de directora
territorial,
per tant,
gent que poc o molt
es coneix el sector
i suposo que
quan un té urgències
pot arribar a entendre
això dels 100 dies
de Gràcia,
però apel·le més
i entenc que és el que feu
des de l'Unió de Pagesos
amb aquest
coneixeu el sector,
fiquem-nos-hi ja
perquè,
com molt bé deia Sergi,
és una situació
d'emergència,
no?
Així és.
A veure
si es posen mans
a l'obra aviat
i solucionem
els problemes
que tenim per nosaltres.
I un problema
que se'ns va explicar
que semblava
que estava solucionat
però
que escoltant-vos
a uns i a altres
no ho està
és el tema
de la llotja de Reus.
Un servidor
que ja fa
entre tele i ràdio
quasi 20 anys
que cada setmana
parla d'agricultura,
el tema
de lo malament
que funciona
la llotja de Reus
a l'hora de marcar
cotitzacions,
lo estrany
de les seves cotitzacions,
el secretisme
i tantíssimes altres coses
amb Carmel Mòdol,
el director general
d'alimentació
en aquesta regla
de legislatura,
doncs explicava
que s'havien canviat
fórmules
maneres de fer
que agafaria
credibilitat,
que agafaria força,
que el sector
s'ho creuria,
semblava que era així
però ho sentia
dir a vosaltres mateixos
que ja no
ja no hi confieu,
que ja no
no us aneu ni a trobar.
Què és el que ha passat?
perquè els problemes
històrics
els hem explicat
semblava que s'hagués
de convertir
però ja fa dos o tres anys
que semblava
que tot plegat
va ser només un miratge,
no?
Bé,
el que passa
és que si no solucionen
els problemes
doncs els problemes
estan aquí
i els problemes
el problema
que tenim
principal
amb la llotja de Reus
no és la pròpia llotja
que al final
la llotja
és un estament
que l'únic que fa
és fer mitjanes de preu
sinó són els operadors
d'aquesta llotja
que el que fan
és passar preus
a la baixa
o directament
no passar preus
perquè el preu mitjà
sempre sigui el mateix.
El que no es pot entendre
de cap manera
és que una llotja
que al final
reflecteix
les operacions setmanals
i que se suposa
que ha de tenir
oscil·lacions
estigui completament plana.
O sigui,
el 2023
la mitjana
de l'Avellana
era de dos euros
per fer-ho ràpid
i dos euros
lliure
per fer-ho ràpid
i entenedor
i l'agost
del 2024
segueixen dos euros
i si mires
la línia
és completament plana
i quan poses
els gràfics
d'altres borses
a nivell mundial
de l'Avellana
o de l'Amelia
a sobre d'aquest gràfic
veus que
efectivament
entenem-nos
en les oscil·lacions
i que
quan puja una
puja en altres
i quan baixa una
baixa en les altres
aquí no
aquí és una línia plana
comprem sempre
el mateix preu
i
també hi ha
un altre gran culpable
a part dels operadors
que donen
el preu
són les cooperatives
perquè les cooperatives
tenen l'excusa
perfecta
per dir que
hem pagat
5 cèntims
més per damunt
de llotja
però clar
el preu de la llotja
resulta que és
fictici totalment
és pactat
perquè és impossible
de fer una línia plana
amb una llotja
si el preu
no es pacta
i sobretot
amb productes
com l'Amelia
que va estar tan de moda
que va baixar
que
sí, sí
no té cap mena de sentit
però per això
et volia preguntar
perquè clar
amb una llotja
llotja de Lleida
per exemple
Mercolleida
amb el tema del Pursí
es parla que és una llotja
de referència
per la seva manera
d'operar
i que per tant
el que allà passa
té una incidència
amb els mercats
que la gent opere
en funció també
del que acaba
dictaminant
una cotització
que el Francesc Coller
qui havia estat
el conseller
delegat
d'aquesta llotja
lletana tota la vida
diria allò de
no és Mercolleida
qui posa el preu
allò que fica al diari
de Mercolleida
puja
3 cèntims
el quilo
de car de porc
ho diem així
però com molt bé
diu el Sergi
la llotja
el que fa és
reflectir
les darreres operacions
setmanals
per explicar
quina és la tendència
de mercat
i donar
un preu mitjà
en funció
del que ha passat
no del que ha passat
del que ha de passar
clar
aquesta és la filosofia
que tothom comparteix
sobre el que ha de ser
una llotja
quan això no es compleix
com és el cas
de la de Reus
que ho has explicat
molt bé
que no hi ha
aquestes variacions
que per tant
allò que si li demana
que és que reflecteixi
la realitat
queda claríssim
només amb lo de la línia plana
però amb tota la recepta
també
que no reflecteixi
la realitat
la meva pregunta és
a dia d'avui
aquest preu
encara té
incidència
amb els mercats reals
amb les operacions
del dia a dia
algú li fa cas
que és una nave
per desgràcia
sí
encara que sigui
com per posar-lo
de referència
a la baixa
perquè clar
quan tu et liquiden
en qualsevol cooperativa
de les obres
10 cèntims
o 5 cèntims
o 15 cèntims
per damunt de llotja
ja tenen l'excusa
escolta
no et queixis
que t'hem pagat
més que la llotja
per tant
serveis de referència
a més a més
aquests compradors
que hi ha a la zona
que són privats
i que compren
el pagès minorista
o el pagès
que no es dedica
a títol principal
a la pagesia
però que produeix
aquest li paguen
a preu de llotja
ni un cèntim més
perquè són gent
que potser porten
500 quilos
1.000 quilos
2.000 quilos
i això és el que hi ha
per tant
per desgràcia
funciona aquest preu
i es té en compte
una altra cosa
és que jo sigui
un pagès
que faig
50.000 quilos
de vellana
i me'n vaig a negociar
amb el comprador
de torn
i li digui
mira
si no em pagues
de tant
no et venguin
les vellanes
tens una certa força
però
el preu de la llotja
al final
el que li fa més mal
sempre és el més débil
i serveis de referència
pels preus
que després
pagarà les cooperatives
i pagarà
el comerç
i clar
i totes aquestes situacions
fan que
alguns sectors
l'avellanea
ara en parlàvem
tinguin dificultats
i escoltava
amb un reportatge
dels companys
de
diria que era
Catalunya Ràdio
que parlàvem del cas
de la Fatarella
a la Terra Alta
que
no recordo les xifres
però era quelcom així
m'ha agafat conduint
no puc prendre notes
primer és la seguretat viària
que deia quelcom així
com que
crec que eren
a l'ordre
de 100 productors
d'avellaners
i que en quedaven 40
i que molta gent
s'havia passat
a la tomata
allà en quedaria amb tomata
el tomàquet de penjar
i que per tant
aquests productors d'avellaners
vistes les dificultats
moltes que hi ha
doncs es van perdent
això comentàvem
d'aquest pobre concret
del municipi de la Terra Alta
que aquesta comarca
no és de les més productores
si no vaig errat
d'aquest cultiu
però en altres zones
més productores
camp de Tarragona
això també està passant
la gent deixa de fer
avellaner
per tot el que hem parlat
sí
òbviament
però la paradoxa
d'això
és que a nivell mundial
pugen
puja la demanda
d'avellana
i també pugen
les hectàrees cultivades
perquè és un cultiu viable
el problema
el tenim aquí
perquè canvi climàtic
en tenen a tot arreu
sequera
en tenen a tot arreu
per exemple
a Itàlia
que és
el segon productor
de vellaners
el segon tercer
depèn
es disputen
amb Xile
té una baixada
en guany
de la producció
per culpa de la sequera
i Turquia
l'any passat
va fer
200.000 tonelades
menys
que fan
normalment
també per culpa
del canvi climàtic
aquest cas
van ser de les gelades
que van fer el febrer
que els hi va gelar
la flor
vull dir que
problemes
n'hi ha a tot arreu
però
el més curiós
és això
que l'avellana
és un producte
a nivell mundial
que està
cotitzant-se
cada vegada més
perquè la demanda
cada vegada
és més gran
que l'any passat
puja a les hectàrees
i baixa la producció
en quilos
per tant
Catalunya
i en el cas
del camp de Tarragona
que és un lloc
on podem cultivar
vellaners
perquè tenim
les condicions
climàtiques
que necessita
aquest arbre
aquests anys
una mica forçades
i que tenim
aigua per fer-lo
i tenim les terres
per fer-lo
doncs
resulta
que estem abandonant
el cultiu
i bàsicament
és
perquè aquest cultiu
no és viable
i no és viable
pel preu
que estan marcant
aquests operadors
per tant
això ja ho tenim
tancat
també és curiós
perquè
jo sempre dic
el mateix
que som
de les tars
de llida
que fem a l'agricultura
amb aquest periodisme
en sabem una mica
de tots els sectors
perquè els tenim
pràcticament tots
però l'avellaner
el garrofer
i l'arròs
són
les poques excepcions
i per tant
em declaro una mica
perdut
amb tot plegat
clar
per una banda
has dit
i aquest és el dubte
que
a nivell mundial
cau la producció
amb fruita de seca
que aguanta
entenc
que li passa
com a altres productes
com l'amella
no és tan perible
per tant
es pot guardar més
els mercats de futurs
deuen tindre
més
més pes
que en altres sectors
cau
el
Turqueda
era el primer productor mundial
si no vaig errat
o un dels primers
cau la producció
cau també
a Itàlia
en aquest segon
tercer lloc
i cada vegada
hi ha més demanda
això com a mínim
ho hem pres
amb el cas
de l'amella
de fruita seca
va pujant
el consum
a nivell global
però les cotitzacions
segueixen
segueixen a la baixa
no
aquest
d'aquest paral·lelisme
que es pot fer
amb l'amella
que he fet jo ara
el podem comprar
o hi ha matisos
importants
que cal tenir en compte
la diferència
de l'avellana
amb l'amella
és que
els mercats internacionals
de l'amella
quan cauen
cauen
a tots els països
amb més
o amb menys diferència
o sigui
la pandent
és més pronunciada
o menys pronunciada
no
amb l'avellana
a tot arreu
almenys
l'any 2000
el que portem
del 24
i tot el 2023
l'avellana
a tots els mercats
internacionals
han pujat
al preu
excepte
en el nostre
caram
i no deixes optar
en un mercat
que és global
en un producte
i això fa
perquè clar
la pregunta
no me la faig jo
m'imagino que se la fa
tothom ara
si el mercat
local
no te la valora
estem fugint
o buscant
més espais
d'exportació
en què es valori
més el producte
i això està passant
no
si l'avellana
està molt valorada
tenim una denominació
d'origen
que no
valorada
vull dir econòmicament
és a dir
si aquí les cotitzacions
no van
amb el mateix ritme
a nivell global
si quan són més bones
a l'exterior
si això es nota
és a dir
pugem els índexs
d'exportació
aquí la paradoxa
és que el preu final
puja
que el mercat
internacional
puja
però al pagès
sempre se li paga
el mateix preu
perquè això
fa la intermediació
i no
la païssia
en origen
com aquella dita
blanca
i en botella
bueno
podrien ser
l'orxata
sempre dic jo
ui
que se'ns tira
el temps
a sobre
ens hem sentat
molt també
amb l'avellaner
hem fet
un apunt
també
de
de
de l'amella
però com que n'hem parat
fa poques setmanes
ho dono
per com
a mínim comentat
la garrafa
que també és d'aquests sectors
que en coneixem poc
en quin punt es troba
la garrofa
també
l'arbre s'ha vist
molt acusat
per la sequera
també és un arbre
de secar
hi ha molt poques
hectàrees
de regadiu
i aquí tenim
dues problemàtiques
una
que el garrofer
és un arbre
molt anyívol
o sigui
el garrofer
que carrega
de garrofes
un any
a l'any següent
pràcticament
no en té
llavors
hi ha una alternància
molt gran
i molt
hi ha una irregularitat
molt gran
en tot el territori
que es cultiva
de garrofer
i l'altre problema
que tenim
és que
els arbres
òbviament
acusen la sequera
i el fruit que fan
pesa molt poc
té molt poca carn
i molt poc
de garrofí
llavors
tu veus un arbre
carregat
però si peses
la collita
d'aquest arbre
i la compares
amb un altre any
en què
potser ha tingut
una càrrega similar
hi ha molts menys quilos
llavors
el que estimem
és que hi ha
un 40%
d'una collita
en urb
però tot i així
és el que he dit
és molt irregular
o sigui
si veiem
per la carretera
garrofers
que estan carregats
de garrofes
doncs
és possible
però
el pes
d'aquesta garrofa
no és el mateix
que
altres anys
que no hi ha hagut
sequera
podríem dir
que és un miratge
sembla una cosa
però no ho acaba sent
ja per acabar
darrere pregunta
perquè
ho anem preguntant
als representants
de tots els sectors
en aquest àmbit vegetal
la fruita
la fruita dolça
no és un bon exemple
que veiem
que
això del canvi climàtic
de les altres temperatures
que fa calor
quan no toca
i cada vegada abans
doncs
va tenint incidència
doncs
amb el nostre medi
no?
en el cas de la fruita
enguany
fruita dolça
amb casos
però no només
com la
pera
la pera
conference
una mica també
a la veritat
Williams
que hi ha hagut
molta menys producció
i ens deien els experts
perquè tot i això
encara el 100%
no gosen
dir-ho
s'està investigant
ens agafa
tot plegat
com a situació nova
que segurament
es deu
a les altes temperatures
de l'any passat
no d'aquesta campanya
sinó
l'any passat
que també
van patir sequera
no?
vam tindrar
si ho recordeu
entre altres coses
diverses zones de calor
una d'elles
al maig
un fet anòmal
i això
acaba d'estar rotant
i notant-se
en la producció
d'enguany
en el cas
de la fruita seca
això
d'aquests capítols
estranys
d'altres anys
heu notat
traslacions
amb anys
amb campanyes
actuals
sigui de quin sigui el sector
sí, sí
és un símil
de la fruita dolça
amb la fruita seca
i va molt
va molt arrelat
amb les varietats
per exemple
dels tipus
d'avellener
que tenim
els que
més han sofert
aquesta sequera
aquests cops de calor
i la conseqüent
baixada de producció
han sigut
precisament
els avellaners
de la zona
els avellaners
de varietats autòctones
el Poetet
que és
és una avellana
que
que sempre hi ha hagut
al camp de Tarragona
i que s'ha exportat
a altres països
aquesta varietat
pràcticament
no ha tingut
producció
i
recordo
passatjant
per trossos
on hi ha
avellaners
d'aquesta varietat
i pensà
hòstia
les estan passant
molt magres
aquests avellaners
amb aquesta sequera
és a dir
es nota
no?
segons les varietats
i segons
potser
plantejem
amb ella
la Marcona
i la Llargueta
pateixen
moltíssim
pateixen
moltíssim
la sequera
i quan estan
en regadiu
és un altre món
i són arbres
que
que responen
molt bé
a l'aigua
i que com
dieu a casa vostra
aquesta frase
de
l'aigua és vida
doncs
amb aquest camp
és de nota
molt més
per això acabem
tal com començàvem
posant en valor
la importància
del regadiu
de tindre una estratègia
com a país
per fer front
amb aquest primer sector
econòmic
de Catalunya
primer
sector econòmic
del món rural
pel depaller
dels nostres municipis
i per tant
ens agrada haver-ne parlat
i molt
perquè ens ajudi
amb aquesta conscienciació
amb aquesta radiografia
del país
amb en Sergi Martín
amb aquest responsable
de fruita secadora
de Pàix Jesús
moltes gràcies
i fins la propera
Sergi
moltes gràcies
i que vagi molt bé
en la seva composició
no hi ha elements
que destaquin especialment
i com la resta de fruites
principalment és aigua
fibra
petites quantitats de sucre
i bona font d'antioxidants
i minerals
però el valor d'aquesta fruita
són les propietats curatives
en cas de trastorns
gastrointestinals
ja que pot actuar
com a estringent
a l'exam segons
com es consumeixi
les seves propietats
antioxidants
es deuen
els polifenols
que es troben
en abundància
a la pell
components que actuen
beneficiosament
sobre els radicals lliures
que són els responsables
de l'oxidació
del nostre organisme
així doncs
és un bon aliment
per a aquells
que bateixen nivells
elevats de colesterol
en sang
a més
com diuen els anglesos
en Apple a Day
keep the doctor away
una poma cada dia
manté el metge allunyat
i és que els productes catalans
són salut
Estàs escoltant Arrela
el programa agroalimentari
de les comarques de Lleida
Amb nom propi
Doncs a mi
continuem
i ho fem
saludant
el president de JARC
Joan Carles Massot
molt bon dia
Hola
bon dia
què tal
Que portem moltes cosetes
veurem si podrem parlar
de tot
D'entrada
preguntar si
com a JARC
ja heu pogut parlar
amb el nou conseller
heu tingut reunió
Sí, sí
tindré una reunió
ja institucional
diguéssim
una violència
institucional
ja per
però bueno
per fer
presa de contacte
una mica
ja
de totes les organitzacions
i bueno
en aquest cas
JARC
amb el departament
i bueno
i ficar
damunt de la taula
els temes
que hi ha
oberts
que han quedat
una mica oberts
i
els que estan passant
en aquests moments
Alguna novetat?
és a dir
perquè segurament
alguns
Unió de Pagesos
enviava una nota de premsa
i quan la llegia
deia
bueno
el de sempre
i toca
no és una crítica
que van als companys
d'Unió de Pagesos
però diuen allò
de vetllar
per el relleu generacional
intentar baixar
la burocràcia
és a dir
són
velles demandes
que ens coneixem
malauradament
de memòria
la gent que seguim
aquest àmbit
bé
bueno
a veure
això
és un
això
és el
nou
del dia
aquest nou
vull dir
això
la llegia nacional
és un tema
és un tema
que és
escandent
i és el que preocupa
ho vam ficar
damunt de la taula
també
aquesta setmana
amb el conseller
i
per cert
abans que res
cal veure
que almenys
el conseller
s'ha prestat
a intentar
abordar
tots els temes
a intentar
buscar solucions
si fan falta
i solucions
que siguin eficients
no
a vegades
intentes
fer
solucions
amb un problema
que intenta
arreglar-ho
per tots
i quan en realitat
és un problema
precís
que s'ha de fer
en un lloc concret
com per exemple
podríem parlar
dels temes
de la sequera
tot i que
sembla que sequera
no n'hi ha més
i sequera
encara n'hi ha
que avui
precisament
el conseller
ha presentat
presentarà
ha anunciat
que presentarà
un paquet de mesures
per la sequera
i en realitat
hi ha encara
un parell
uns 4 o 5 comarques
que encara
estan passant
una sequera
molt forta
perquè
allí no els ha pogut
que són
les zones
de Tarragona
i alguna
de l'Empordat
també
però sobretot
la zona
del Penedès
i zones
també
de la província
de Tarragona
que en realitat
allí hi ha
problemes endèmics
que encara
allí va
pràcticament
no ha pogut
i no hi ha
solució
amb els coltius
si no
si no arriba
a l'aigua
en parlem
abans
amb el responsable
de fruità
seca de Unió
de Pagesos
per exemple
el cas
de l'Avellaner
a Riu
de Canyes
per citar
només un exemple
de les zones
sí
sí
també la zona
de la vinya
de la vinya
de Penedès
sí
s'haurà de fer
un pla
de xoc
important
perquè
en realitat
s'estan
morint
els Ceps
una de les solucions
que ens deia
en Joan Girona
que de ben segur
que el coneixes
que sempre ha estat
el responsable
d'aquest sector
d'investigació
dels recs
de l'IRTA
i seguim treballant
ara
això del rec eficient
deia que potser
ens caldria plantejar
una tercera etiqueta
de rec
que m'explico
és a dir
quan hi ha zones
de regadius
parlem dels regadius
de transformació
5.500
si no vaig gerrat
hectòmetres cúbics
l'any
rec de suport
1.500 hectòmetres
cúbics l'any
i rec de
emergència
i és aquest
el que
es comença a parlar
no sé si
des de Jart
també
us sona
o
no heu tingut
alguna conversa
ell deia
que potser
ens hauríem de plantejar
precisament
amb zones
com el Penedès
el Baix Penedès
va ser on va haver
menys pluviometria
l'any passat
i evidentment
la vinya
va patir molt
de generar
infraestructures
per només
quan calgui
haver de rega
és a dir
un rec
l'idea
d'emergència
de supervivència
però clar
que tinguéssim
l'infraestructura feta
tot i que
ell també reconeixia
la dificultat
per fer-ho
perquè per exemple
allà mateix
hi ha moltes xarxes diàries
i això dificulta
aquesta infraestructura
però fer-hi el mateix
Girona
que
sigui difícil
no vol dir
que no s'hagi de fer
perquè clar
et pots
si no tens solució
petar-te
l'economia
de tota una regió
com és la vitivinícola
com és la vitivinícola
en la zona
del Penedès
què en penses
totes
de Jack?
Sí, sí
a veure
aquesta és una solució
però
tu ho has dit
perfectament ara
fa falta
d'infraestructura
vull dir
si un lloc
que no tens
no tens aigua
són dessecades
que no hi ha aigua
que normalment
hi ploua
perquè és una zona
que tenia molta
influència
marítima
també
i prop del mar
i sobretot
arribaven marinades
i ploua normalment
més que a les zones
de l'interior
que per sort
a les zones
de regadius
tenim aigua
però
el problema és aquest
el problema és d'infraestructures
jo crec que
amb el regadius
perquè s'ha d'invertir
s'ha d'invertir
el problema és que ens ha faltat
aquests últims 30-40 anys
és inversió
és avançar-nos
una mica
a la situació
a això
és el que ha passat
en guany per sort
a les conques
diguéssim
enllaç
com que els regadius
històrics
algú plou
i s'ha pogut
assegurar
la campanya
però jo crec
que s'ha de començar
per aquí
hem de començar
primer
a veure
primer
tindra disponibilitat
d'aigua
si no hi ha aigua
ja pots buscar
emergències
i pots buscar
el que vulguis
que no hi ha
res que fer
llavors jo crec
que el que hem de fer
el primer que s'ha de fer
és invertir
en assegurar
ja
assegurar
que tots
els regadius
històrics
estiguin modernitzats
això és el primer
de tot
i ho dic
per una raó
molt senzilla
quan un reg
està modernitzat
està demostrat
i això
si dius
científicament
i tècnicament
ja està demostrat
que tens un estalvi
ja d'un 30%
d'aigua
llavors
aquí anem veia
si podem aconseguir
modernitzar
ja tots els regadius
això comportarà
que ja vam estalvi
d'aigua
després a partir d'aquí
inversions
jo no dic
que hagin de ser
faraòniques
però el que hem d'intentar
és crear
infraestructures
a les zones
ja no fa falta
pel dia que faci falta
en aquest cas
estaríem parant
de la vinya
i altres zones
i això com s'ha de fer
això s'ha de fer
tant una cosa
no senzilla
és complexa
és que les conques
estiguin
intercomunicades
intercomunicades
vol dir que el dia
que et faci falta
aigua
al sud
del nord
la puguis enviar
al sud
i el dia
que faci falta
aigua
al nord
del sud
la puguis enviar
al nord
no vol dir això
un trasbassament
sinó que
intercomunicar
per quan faci falta
aigua
en un lloc
concret
però clar
tot això
és complex
i complicat
però hem de començar
pel principi
intentar assegurar
que tots els regadius
actuals
històrics
estiguin modernitzats
a partir d'aquí
tindrem disponibilitat
d'aigua
i si tindrem disponibilitat
d'aigua
podem somiar
a poder fer
altres coses
però primer
primer és l'aigua
i cal tindre una cosa
molt important
a les zones
aquestes aquí
internes
que són
el que seria
externes
diguéssim
que depenent
de la coca de la xiu
de l'àfica
de l'Ebre
doncs
ja m'ho han anunciat
molt clar
hi haurà
detallada
les concessions
i això vol dir
que ens han d'esperar
també
a modernitzar
perquè si no
ens retallarà
més dotacions
d'aigua
que fem anar
amb els recs
tradicionals
però bé
tot això
s'ha d'anar
pas per pas
i si això en realitat
aquest govern
t'entren nou
amb això i creu
i veu
visió de futur
jo crec que anirem avançant
de moment
de moment
bé
no sé quina valoració
des de JARC
però
viveristes de Catalunya
dimecres
arran del que
deia
el conseller executiu
de boca de la seva portaveu
de la Sílvia Paneque
de la reunió de govern
que havia aquest dimarts
que s'anunciava
que se seguiria
batallant
contra la ceguera
perquè
primer
que al cap
molts tenim
que ha passat
i no ha passat
com molt ho ha apuntat
el president de JARC
hi ha zones
que encara estan patint molt
però que
encara que no hagués
cap zona
que s'hagi patint molt
que cal seguir
treballant
per estar preparats
i una qüestió
que celebraran els viveristes
i un servidor
també si suma
és que
a diferència
del que
havia dit
l'altre govern
quan parlaven
que Catalunya
seria més autosuficient
en el tema
de l'aigua
es feia
única
exclusivament
referència
a l'aigua de boca
de grans urbs
bàsicament
àrea metropolitana
aquí
com a mínim
l'Oxecutiu
va parlar
de saladores
també per poder atendre
a altres zones
i
també
al sector
de l'agricultura
perquè semblava que
només
sigui important
l'aigua de boca
amb això
i també
amb el que
comentàvem
que el conseller
ha dit
que donarà ajudes
i batallarà
pel tema
de la sequera
i també
perquè això
és notícia
d'aquest divendres
que hem conegut
que amb aquesta
trobada
que hi ha hagut
del govern
a Poblet
de dos dies
en què
se li ha donat
del mateix president
a cada un dels consellers
una carta
amb el que
n'espera
de cada un d'ells
que compleixin
aquesta legislatura
doncs bé
després et faré referència
al que li ha dit
als càrrecs d'ells
al conseller d'agricultura
però
precisament
la Paneque
li ha dit
això
que Catalunya
sigui més
autosuficient
amb el tema
dels recursos hídrics
per tant
de moment
no sé què en pensem
vosaltres
però donar la sensació
que en l'executiu
això de l'aigua
ho té com una prioritat
Sí, sí
és una prioritat
i és un tema
molt important
i sobretot
clar
intentar assegurar
l'aigua de boca
l'aigua de boca
la solució
és desaladores
i desaladores
va exclusivament
a aigua de boca
perquè avui en dia
si deixa l'aigua
té un cost
primer té un cost energètic
molt important
i un cost també
econòmic important
llavors això
s'ha de fer
per moments
per llocs concrets
i en moments concrets
però sobretot
l'important
amb el que és
l'ús d'aigua
per agricultura
també
que aquí és
on s'hi ficarà
incapeu també
és reutilitzar
aigües residuals
l'aigua que
utilitzem
les zones metropolitanes
o les de les ciutats
que després
un pic s'ha regenerat
aquesta aigua
a les apuradores
es pugui utilitzar
després en vez
d'abocar-la
al mar
és reutilitzar-la
una altra vegada
per regno
jo crec que també
tot això és important
i això s'està estudiant
segons aquelles zones
per fer-ho
perquè allà
les zones
on no hi ha
dotacions
i on no hi ha
regadius
s'està estudiant
de fer-ho
perquè jo crec
que és un recurs
important
és aigua que es perd
i es pot
utilitzar
almenys
per regno
jo crec que és important
però bueno
l'aposta
almenys
en aquests moments
del govern
per prioritzar
tot això
jo crec que és
una qüestió
de país
una qüestió
d'estat
llavors
s'ha de prioritzar
després ja vindran
altres coses
que no són
tan importants
però aquesta
és bàsica
perquè l'aigua
al final
és font de vida
i en serveix
per produir
els aliments
sobretot
del sector primàri
Què li ha dit
en aquesta carta
Salvador Illa
el president
de la Generalitat
el conseller
d'Agricultura
Ramaderia
Pesca
i Alimentació
Òscar Hordaig
doncs bé
això de forma
molt resumida
l'insta
a afrontar
la complexitat
que viu el sector
posant èmfasi
en la simplificació
administrativa
allò de la burocràcia
la professionalització
i digitalització
que jo em sembla
que veu-n'hi
del que ho tenim
i tot plegat
ha dit el mateix
president
amb l'objectiu
de fer el sector
alimentari
més sostenible
i més competitiu
això de la paraula
sostenible
Sí, sí
a veure
tot això
està
correcte
i això no
és que sigui
una cosa nou
ell el que vol
el president
és prioritzar
aquestes coses
que és bàsic
el sector
fa falta
de la Generalitat
Nacional
tenir menys
per modernitzar
i digitalitzar
i sobretot
adaptar
i sobretot
per poder
adaptar
els cultius
a
canvi climàtic
en aquest cas
del que s'està parlant
i adaptar
vol dir
que
fem els cultius adaptats
perquè puguen resistir
diguéssim
a aquestes
diferències
que hi ha
de temperatures
altres
altres
problemetries
aquest és que
està fent
perquè el que
no podem fer
és invertir
en cultius
forçats
forçats
com
no sé
varietats
potser que hem tret
noves
que potser
no s'han adaptat
suficientment
a aquest canvi
climàtic
i llavors
el que no podem fer
és després
dedicar recursos
per protegir
aquests cultius
el que hem de fer
primer és cultius
que siguin resistents
més resistents
als sequeres
més resistents
a les altres temperatures
i després
si fa falta
bueno
si fa falta
ja
buscarem recursos
també
per protegir
aquestes cultius
però primer
hem de conseguir
tot això
i a partir d'aquí
ja tindrem
molt de guanyar
el que no podem fer
és cada any
demanar recursos
a l'administració
recursos públics
per intentar
pal·liar
una sequera
pal·liar
unes gelades
pal·liar
unes
unes
tormentes
llavors
hem de dedicar recursos
més a protegir
i estar preparats
per resistir
tot això
que pas
per indemnitzar
cada vegada
que hi hagi
un sinistre
parlant així
entre cometes
llavors tot això
surt a la societat
i quan fa falta
s'ha de fer
però el que no poden fer
és cada any
cada any
dedicar recursos
per això
perquè al final
no és viable
i no ens deixa preparats
pel futur
també
ho dic
perquè
l'hem sentit
dir-ho més gent
aquesta frase
de
veritats
resistents
a la sequera
també des de l'IRTA
no ens ho han dit
una
sinó moltes vegades
que això
de trobar
veritats
geniades
resistents
a la sequera
però que s'ha de cuina
als nostres sols
a la nostra casuística
doncs no és fàcil
ells fan investigacions
des de
testar veritats
pròpies
a portar-ne
de fora
que altres llocs
serveixin
per testar-les
aquí al territori
però que el procés
per validar-les
per allò
científicament dir
ep
aquesta funciona
pot ser molt llarg
no m'ho dirà que igual
la xifra
però no sé
si recordar-ho
12 anys
encertar-lo
però va
ja va passar
una varietat
de
bueno
no acabaré
donar
noms de varietats
ni d'això
però va passar-te
amb una
amb una varietat
d'anelles
que bueno
home
ja mala maró
el sector
per això
i això
a vegades
abans de
tirar endavant
projectes
hem d'assegurar-ho
perquè després
les inversions
són fortes
i clar
després tornar enrere
és molt costós
molt costós
parlem
de més qüestions
perquè n'hi ha diverses
mirem de poder-les abordar
bueno
jo de tant en tant
faig aquesta pedagogia
de dir
que parlem
de tot un president
d'Eixarc
a nivell de Catalunya
però que també és un pagès
i un ramader
que són gent del sector
i que a vegades
ens n'oblidem
sé que tens
pomes
però no sé
si tens la Golden
que ha començat
ara la campanya
sí
de fet
no sóc productor de Golden
hauria de ser històricament
hem anat reconvertint
com molts productors
han fet
noves varietats
però bueno
la Golden
no deixa de ser
una varietat
encara important
dins dels nostres contrades
no sols
no sols en les 50 edicions
a nivell europeu
és una de les varietats
que més se produïs
i és una varietat preferent
és la
diguéssim
la primera
que arranca
així
amb volums importants
és la primera
que arranca
ara
hi ha haver anat
les varietats
ja
més tardanes
més americanes
més de
més de colors
i tot això
però de fet
la Golden
és la
la reina
diguéssim
de les varietats
amb la
de la pell verda
diguéssim
bueno
de fet
ja comença la campanya
de moment
se pot dir
que bona
perquè
bona
en el sentit
productivament
productivament
perquè
acompanya la climatologia
de fet
una primavera
molt bona
amb temperatures
molt suals
tot i que ara
el juliol
a l'agost
van ser
més fortes
però sobre la primavera
va ser molt suau
i és
quan se forma el fruit
i això
va ajudar
que el quallat
fos molt bo
llavors la qualitat
de la fruita
serà bona
és un lleument
inferior
a la producció
de l'any passat
però hi haurà
una qualitat
molt bona
ara hem de respondre
els mercats
jo crec que si la qualitat
és bona
perquè al final
sempre és el mateix
i el mercat
respon
quan al darrere
ja la producció
és de qualitat
la fruita bona
val calés
el que no val calés
és la fruita
que no és bona
diguéssim
qualificativament
que no presenta
els estàndards
que marquen
els criteris
de mercat
però en teoria
partim
d'una producció
bona
en qualitat
bona
i crec que també
haurà una resposta
de treu
perquè a nivell europeu
la producció
és lleugerament
més baixa
i dèiem
agricultor ramader
puc preguntar-li
amb més raó
de causer
segurament
sobre el tema
de la llengua blava
recordem-ho
una malaltia
que preocupa molt
al primer sector
a diversos
de ramaders
els ongulats
però
amb majúscules
no us hem oblidat
aquesta frase
no afecta
gens ni mica
zero
a la salut humana
que sempre que parlem
de malalties
primer de tot
diguem això
que és el més important
i després fem l'analisi
però sí que
avança molt ràpid
i això ha fet
que recordem-ho
Catalunya s'hagi proposat
vacunar tot el seu bestiar
que és susceptible
de tot plegat
però això
és una feina
de logística
complicadíssima
i entenc que
de moment
la malaltia
va fent
en quin punt
ens trobem
Sí, bueno
en aquests moments
cal fer una mica
d'història
com molt bé
és dit tu
és una malaltia
vírica
que sol afecta
els animals
de l'espècie
de peull
en aquest cas
els ovins
els corders
els cabres
i després
també els vedells
i els animals
salvatges
de peull
també això cal recordar
els cèrbol
llavors
són animals
també que són
difícils de controlar
i també
els afecten
i es transmeteix
a través d'un mosquit
un mosquit
un policoide
que és el que
ho transmeteix
un animal
a un altre
com hem vist
tu també
és una malaltia vírica
i en aquest cas
afecta més
el corder
que el
caber
en aquest cas
el veell
és un portador
no té
no té
reaccions
visibles
a l'animal
però sí que
els corders
i les cabres
sí que els afecta més
sobretot productivament
llavors
s'ha d'incidir
amb els protocols
ja establats
els protocols establats
preocupar
preocupa
cal que preocupa
llengua hablada
però si es compleixen
els protocols
de control
en el tema
de moviments
i si hi ha disponibilitat
de la vacuna
és fàcil
de tractar
aquesta
malaltia
però clar
fent una mica
d'història
cal recordar
que fa
un parell d'anys
que aquesta malaltia
està rondant
per França
llavors
clar
el que hem criticat
una mica
un pic
va arribar aquí
a Catalunya
quan s'ha arribat
a la zona
de l'Empordà
és que
no es va fer
una previsió
de subministre
de vacuna
per vacunar
tota la cabanya
perquè el que s'ha de fer
quan hi ha una entrada
i es va propagant
i es veu que es va propagant
com així
com així
està sent
perquè ara està
ja entrant
per totes les comarques
diguéssim
del nord de Catalunya
i de fet Catalunya
ja està tota
tota en restricció
llavors el que s'ha de fer
és tindre previsió
de vacuna
perquè és molt important
i bàsic
de vacunar
primer
per intentar
quedar lliures
d'aquesta vacuna
i sobretot
a veure
els corders
òbviament
s'han de vacunar
perquè
els afecta realment
la malaltia
i en aquest cas
els vells
ens ajudarà
també
a assegurar-nos
que no hi hagi
un tancament
de mercats
d'exportació
d'animals vius
que per nosaltres
és un mercat
molt important
però això
perdona que talli
això és una de les següents preguntes
això no passa
ho dic perquè
aquella frase
que tantes vegades diem
i tantes vegades hem comprovat
que és certa
que els mercats
són porucs
tot i que estiguis vacunat
tot i que
se nota avui en dia
ja
que tinguis dificultats
en l'exportació
i això afecti
les cotitzacions
això està passant ja
o encara no?
No
això no està
passant
perquè
encara
amb les zones
més productives
sobretot
del BD
en Corder
possiblement
pugui passar
que passa
que el que és
en Corder
les zones afectades
s'està vacunant
a l'altre
hi ha disponibilitat
de vacuna
però vacunar
les zones afectades
en Corder
pràcticament
està tot vacunat
en aquest cas
les altres zones
nosaltres el que demanàvem
és que es vacunés
com va passar
el 2008
el 2008
si ho recordem
al moment
va haver el mateix
serotipo
també
aquí a Catalunya
que
de fet ja 24 serotipos
però
el S8
que és el que tenim
en aquests moments
és el que
estem vacunant
i per això
ja s'acaba de fer
la vacuna
i a finals d'anys
ja tindrem
llavors clar
el bàsic
és poder vacunar
llavors aquí a les zones
a les zones productives
de Berella
encara pràcticament
no hem tingut casos
sí que estem en restricció
i estem en control
però no hem tingut
no hem tingut cap cas
en zones productives
encara
per això
que abans
que arribi
el virus
cap aquí
doncs
el que hem de tindre
és totes aquestes zones
ja
si pot ser
avançar-nos
i tindre-les totes
vacunades
de fet
també a l'Aragó
també s'ha incorporat
en zona
en restricció
la província
d'Òsca
no?
per la proximitat
que tenim aquí
amb la franja
en la província
de Lleida
i clar
el que hem de fer
és avançar-nos
en aquest sentit
però
tenim clar
que allí s'ha de vacunar
i suposo
si a on ens han dit
que cap a octubre
de novembre
tenim disponibilitat
ja
totes les vacunes
el dubte
pels que som
molt profans
en la matèria
sabem
que s'està vacunant
doncs
a tothom
vacunes
que si no
va gerrat
finançava el mateix
govern
no sé si a total
o en part
sí
sí
però clar
haver també
aquests ongulats
aquests animals
de peull
més ben dit
en l'àmbit
salvatge
que no el pots controlar
que n'hi ha moltíssims
clar
arribar a aquest punt
d'erradicació
és a dir
de deixar de vacunar
com havia arribat a passar
i això és possible
que us han dit els experts
perquè
et dic
el dubte mental
que a mi
que a mi em preocupa
sí sí sí
clar
fa uns anys
la teníem
van aconseguir
frenar-ho
però la tenim
i està a la fauna
salvatge
dic bueno
si es va
erradicar
fa un temps
però
si aconseguim
no no
és a tota la raó
amb tot això
si aconseguim
tindre ja
més d'un 80%
de percentatge
de vacunació
de tal acabanya
i estem reduint
d'una forma
molt important
el moviment
de mosquets
clar que sí
la fauna salvatge
això de vol
i per això
aquest és un tema
i també
hem de ficar
molt damunt
quan passin
casos d'aquests
sobretot
a veure quin tipus
de control
fem en la fauna
salvatge
però anant
cap aquí
una altra vegada
jo crec que
tot això
és bàsic
però en la vacunació
jo crec que
ho acabem aconseguint
i després també
tenim un avantatge
que anem
de cara
també
a Lidarnia
avui s'està acabant
l'estiu
i aniran
cada vegada
baixant de les temperatures
i a la baixada de temperatures
tenen tanta circulació
tampoc
del portador
del que acaba
fent el contagi
que és aquest mosquim
que és el que
pica un animal
després contagiat
i després
n'hi pica un altre
i així
es va transmetint
tenim molt de guanyat
cap aquí
i després
amb les mesures
preventives
que s'estan fent
de desinsecció
i de limitar
els moviments
a les zones
afectades
jo crec que
llavors
hi ha molt avançat
però
el detonant
principal
és poder vacunar
i si podem vacunar
ja
80 o 90%
de la cabanya
ja tenim
molt de guanyat
i si després
ja en els controls
s'observa ja
que ha passat
el temps
i ja no van sortint
casos
llavors és quan
es pot considerar
que la malaltia
quedi erradicada
però això
és així
vull dir
no són coses
hòstia
és una cosa
que ens agafa de nou
no sabem com reaccionar
i és clar
que estem al plan
anem de cara a l'hivern
tindrem disponibilitat
de vacuna
aquests dos punts
són claus
per erradicar
la malaltia
una malaltia
que nosaltres
seguirem
per tota aquesta importància
que avui hem apuntat
que podríem parlar
molt més
però menoradament
em sembla que encara
estarem uns dies
doncs
tenint el focus
informatiu
en aquesta qüestió
president de JARC
Joan Carles Massot
com sempre
gràcies per atendre
els nostres micròfons
molt bé
doncs
el teu discurs
quan vagi
falta
setembre fruité
alegre i festé
doncs
després d'aquesta conversa
amb el president de JARC
posem el punt final
aquesta edició
de l'ARRELA
que hi tornarem
la setmana vinent
sempre som fidels
a la cita
sempre ho diem
a la mateixa hora
ens tornareu a trobar
a la vostra
emissora local
si voleu
mentrestant
fer-nos propostes
de temes
a tractar
enviar-nos crítiques
o dir-nos
en definitiva
el que vulgueu
disposeu d'un correu
que és
arrela
arroba
ua1.cat
aquest ua1
és vocal 1
i número 1
us ha parlat
Francesc Balanyà
bona setmana
regadius
hortes
i terres
de secar
puja quan Déu vol
i tempestes
sobre el pla
i la boira
cubre l'avall
històries
contades
a la vora
de la llar
quan la nit
és llarga
i la sort
és calmant
esperant
l'endemà
de la llarga
sol
de l'uest
de Catalunya
la cara
és por el sol
més allá
de les montañas
entre les mans
i els aguamors
de l'uest
de Catalunya
la cara
és por el sol
més allá
de les montañas
entre les mans
i els aguamors
entre les mans
i els aguamors
entre les mans
i els aguamors
uuuh