Som la descendència de les dones que han aixecat amb el seu esforç Masquefa i la beguda alta, però no només.
Deixebles d'aquelles que van haver d'emigrar des dels seus pobles, hereves d'aquelles que treballen al camp.
Avui és el dia internacional de la dona rural i hem de sentir orgull de cada una d'elles.
Perquè no ens enganyem, sense elles, les que treballen al camp, les mestresses de casa, les cuidadores, les mares, les germanes, les tietes, les àvies,
sense totes elles el món s'aturaria.
Som doncs responsables de retre l'esomenatge i posar en valor la seva feina, la majoria de vegades sense cap recompensa.
Som totes vosaltres. Som 10.000.
Molt bona tarda, avui d'hores de Ràdio Masquefa Televisió, sóc el Darío Mui.
Comencem el segon programa del Som 10.000.
El primer que faré, el primer que vull fer, és donar les gràcies a les persones que fan possible Ràdio Masquefa Televisió,
i en especial aquest espai.
Col·laboren amb l'ens públic de forma altruista, però són indispensables.
M'acompanyen el Ramon i la Luisa, després els escoltarem, també el Javi de Tan en Tan.
Tenim l'Eric a la part tècnica i a la producció, i encara ha de créixer més la família del Som 10.000.
Podeu contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials i també a través del nostre telèfon 663 70 26 98.
Podeu també escriure'ns un correu electrònic a ràdio masquefa arroba masquefa.net
per fer-nos suggerències o enviar-nos la informació de les activitats que feu.
O bé, per exemple, enviar alguna pregunta que li traslladarem a l'alcalde aquest divendres en rigorós directe a les 9 del matí
en una nova edició de Pregunta a l'alcalde.
El programa d'avui està farcit de molt bons continguts.
Després vindrà el Ramon Vilanova, que ens parlarà avui de la inoblidable Mari Sant Pera.
Ho farem com cada setmana a la Gramola.
A les coses de la Luisa, la Luisa R. ens parlarà de reciclar sense saber-ho.
Oi, oi, oi, oi, quin misteri que ens porta la Luisa.
Com sempre, en clau d'humor i a la recta final del programa d'avui.
Parlarem amb el regidor d'esports, el Sergi Fabregat,
amb motiu de la Setmana de l'Esport que s'està celebrant aquesta setmana, aquests dies.
Parlarem molt i molt de turisme aquí a Masquefa, a la Beguda Alta,
i molt més enllà, i ho farem de la mà dels nostres amics de Tamalaturs i DecoFriendly House,
una agència de viatges i una casa ecològica d'ús turístic, tot ben local,
d'aquí de casa nostra.
Ara mateix donarem la benvinguda també al Daniel Gutirre,
regidor de Planificació Estratègica i encarregat de tot el que té a veure amb el turisme a casa nostra.
I finalitzarem el programa, com no pot ser d'una altra manera,
amb la reemissió del Masquefines,
que va fer fa 20 anys la Maria Carme Junyent a Ràdio Masquefa.
Avui gaudirem de l'entrevista que li va fer a la Maria Torres,
que ens ha deixat fa ben poquets dies.
I ara sí, arrenquem aquest segon programa del Som 10.000.
El turista un milió novescientos noventa i nueve mil novecientos noventa i nueve,
quan llego.
Donem la benvinguda, com ja hem dit, al Daniel Gutirre,
regidor de Planificació Estratègica i encarregat del turisme a la nostra vila.
Molt bona tarda, Daniel.
Hola, molt bona tarda. Com estem, Darío? Què tal?
Doncs molt bé, escolta, avui amb un programa dedicat gairebé a tot ell,
al turisme de Masquefa, no?,
que és una cosa que igual ens pot xocar una miqueta.
Us convido, bueno, a que no us perdeu res del programa,
però que no us perdeu l'entrevista que ve després amb els nostres amics d'EcoFriendly House,
perquè al·lucinareu del potencial turístic que té la nostra vila.
I la meva primera pregunta, Dani, concretament és aquesta.
Quin és el potencial turístic que tenim aquí a Masquefa?
Masquefa i la Baguda Alta, quin potencial turístic tenim?
Tenim un gran potencial turístic.
I ens ho hem de creure.
i ens ho hem de creure perquè hi ha qüestions que ja estan succeint.
És a dir, Masquefa ara mateix rep al voltant d'uns 20-25.000 turistes visitants a l'any.
Què significa això?
Com ho baixem això al concret?
És evident que tenim molts visitants que ens arriben directament al CRARC.
El CRARC és el gran centre receptor de visitants a Masquefa.
Alguns diran, bueno, però són escoles, tal.
Sí, sí, però aquest públic que és captiu, per dir-ho així,
aporta durant el cap de setmana, després, moltes altres visites.
Per tant, aproximadament d'aquests 20.000 visitants, el 70% sol ser públic escolar,
el 30% és públic que ve del cap de setmana.
I quan arriben al cap de setmana, aquestes persones no només van al CRARC,
també es queden a Masquefa, dinen, mengen, compren a Masquefa i fan rutes a Masquefa.
És a dir, que partim d'un punt inicial important, perquè tenim un referent turístic,
que no és només turístic, al final el turisme és una activitat,
és una capa d'una activitat principal, la del CRARC,
que està associada a la recerca científica i a la conscienciació científica,
i a la conscienciació sobre la fauna.
Bé, doncs tenim un punt de partida bastant interessant en aquest sentit.
Durant els últims anys hem anat ordenant també l'activitat turística,
estem desenvolupant un pla local de turisme,
i això també té la seva traslació a diferents activitats que van sorgint.
Després tindreu una mostra d'agents turístics,
és a dir, agents turístics privats que tenen la seva rel,
que radiquen aquí a Masquefa,
i que estan treballant amb els seus negocis respectius,
fent una molt bona feina i també generant molt bon producte turístic.
A banda del CRARC, com deies, i ens has donat les xifres del CRARC,
quins altres pols d'atracció turística tenim,
o potencials pols d'atracció turística tenim?
Mira, un potencial turístic que tenim és evident, és l'esport.
L'esport hi ha les seves diverses mirades, des dels esports col·lectius,
que els clubs com el hockey, el futbol, el volley, el bàsquet,
que juguen cada cap de setmana i que, per tant, al llarg de l'any,
milers de persones es mouen amunt i avall i venen a Masquefa.
De fet, nosaltres tenim una campanya que està col·locada en els espais esportius de Masquefa,
que diu, si vens a practicar el teu esport preferit, queda't a Masquefa,
on els oferim un to de productes turístics que poden desenvolupar després,
que poden fer la gent.
Has jugat el teu partit, pots quedar-te al CRARC, pots quedar-te a dinar a Masquefa,
pots anar a passejar pels entorns, etcètera.
Aquest és un element important.
Després veureu, i ho veureu després quan parleu amb els agents turístics,
per exemple, a la Casa Eco-Friendly, us diran que tenen, no faré d'espoiler,
però us diran que tenen molts visitants i d'arreu del món.
Aquests visitants venen a Masquefa, però també venen a Masquefa
perquè té una posició geogràfica interessant en relació a Montserrat,
en relació a Barcelona i també té un transport públic molt valorat
per a aquells turistes que estan buscant una experiència turística més sostenible.
Així que tenim, a part després tenim qüestions més pròpies del municipi,
com és el patrimoni cultural.
Tenim gent que ve a visitar el romànic,
que ve a visitar el patrimoni industrial de Masquefa,
i això ho veiem en el dia a dia i en algunes publicacions
que se'n fan al llarg de l'any.
Des de l'Ajuntament, què es pot fer per potenciar...
A banda, has parlat del pla local de turisme,
que no sé en quin punt està aquest pla.
Quines altres accions es poden fer des de l'Ajuntament
per atraure aquestes visites?
El pla local de turisme és la base, també.
No és que sigui una part, sinó que forma part de l'estratègia.
És a dir, tu no pots tenir una estratègia sense haver fet una anàlisi,
una diagnosi de com és el fet turístic en el teu territori
i quins productes o quines estratègies desenvolupar.
Bàsicament, en el nostre cas, el que estem treballant és,
per una banda, la difusió comunicació barra comunicació,
és a dir, promoció turística, aquest és un element clau.
I aquí, per exemple, ho veureu perquè, no sé si ja esteu al cas,
tenim un personatge que és en Daesh, que té un perfil a xarxes socials,
que és Daesh Turisme.
Daesh és aquest crononauta que podeu jugar,
que té aquesta aplicació per descobrir Masquefa.
A través del perfil de Daesh descobrim l'activitat turística de Masquefa,
i això és promoció turística.
Però, d'altra banda, també, quan arriben festes o moments especials,
desenvolupem també, convidem a venir influències de diferents tipus,
sobretot de caràcter molt familiar,
que és una de les vessants importants que teníem a Masquefa,
i aquests influencers, per dir-ho així, aquests prescriptors,
estan explicant aquelles coses que ens interessen
perquè la gent pugui veure, gaudir de Masquefa.
Per una altra banda, tenim tota una estratègia associada al nostre territori.
Nosaltres no estem sols,
i Masquefa està en un conjunt que és l'Anoia,
i a través de l'ENS d'Anoia Turisme desenvolupem una estratègia conjunta
per tota la comarca i, en el nostre cas, també per l'Anoia Sud.
De fet, hi ha una comissió de treball on desenvolupem idees, projectes,
que podem desenvolupar conjuntament amb Piera, Hostalets,
Capellades, Vallbona, Carrera, etcètera.
I, finalment, hi ha una altra línia que desenvoluparem properament,
i és la idea de la governança del turisme.
I això és important.
El turisme no és un factor que juga el llibre al vedrío,
que es desenvolupa sol, sinó que té estratègies,
que té dinàmiques i que, a més, pot generar moltes sinergies
amb els diferents actors turístics i agents turístics que tenim a la comarca.
A la comarca hi ha el territori.
Ara us poso un exemple molt clar.
Si hi ha gent que ve a un allotjament,
com el que veureu després, l'Ecofriant Lake House,
i aquesta gent vol tastar una bona gastronomia,
segurament que els propietaris de l'Ecofriant Lake House
faran una recomanació d'un establiment gastronòmic de Masquefa.
I així hem de poder jugar, generar sinergies entre els propis agents turístics de Masquefa.
El pas següent que volem desenvolupar és una taula,
un grup motor de turisme a Masquefa,
en el qual diferents agents que la seva activitat pot ser turística o no,
però estan associades al turisme,
treballarem conjuntament per cercar aquestes sinergies.
Aquestes sinergies que permetran que una visita sigui molt més que una visita.
I una visita generi molt més impacte del visitant,
molt més impacte econòmic sobre Masquefa.
Has parlat del Daesh.
Explica'ns una miqueta com funciona això.
És un crononauta?
Daesh.
Daesh és un crononauta.
Daesh és el nom de llangar.
Daesh.
I Daesh és un personatge el qual es va dissenyar a través d'un projecte
sobre el qual volíem trobar una experiència turística amb Masquefa
a través de la gamificació, és a dir, del joc.
I del joc digital que és una aplicació.
Tu si vas a la teva tenda d'Android o d'IOS,
buscant Daesh i trobaràs l'aplicació.
A través d'aquest Daesh és un joc de pistes,
un joc de pistes que et geolocalitza.
Hi ha quatre estacions a Masquefa
que et permeten visitar, entrar en el joc
i gaudir de Masquefa a través de les pistes que t'està donant en Daesh.
En Daesh et va guiant, et torna la sire de preguntes
i en acabar la... has de descobrir quin és el secret de Masquefa.
Cada pregunta que encertes descobreixes una peça,
una peça d'algú final, no faré fins al final,
però d'un mapa i aquest mapa amaga alguna cosa molt especial.
A l'acabar el joc has recorregut de manera extensa Masquefa,
has descobert la història, el patrimoni de Masquefa
i t'emportes un petit obsegui.
Aquest és un joc que està molt enfocat a les famílies,
a les escoles i que ens consta que molta gent em fa gust,
les escoles i bastantes visites que van al Clark,
que quan entren al Clark ja tenen el tòtem gran.
D'aquest projecte veureu al carrer hi ha una presència física al carrer,
que són quatre tòtems, cinc tòtems en el nucli antic de Masquefa,
un al Clark, un altre aquí a la ràdio precisament...
que ara el tornarem a posar, no sé si t'has fixat que no hi era,
però han pintat la façana, però el tenim aquí
i abans de dimecres que ve està posat.
Perfecte, perfecte.
Llavors tenim un altre a la plaça de l'Alcinal,
a la plaça de l'estació,
i després tenim altres plafons de daix
al Maset, a Camp Arellada i a la Beuda.
A banda de, parlant de tecnologies de maneres més modernes de viure el turisme,
també tenim una web, que és MiraMasquefa.
Què trobem amb aquesta web?
La web de MiraMasquefa és una eina superinteressant,
perquè hem volgut una miqueta unificar tota la informació turística de Masquefa
i hi ha aquella informació que parla de l'esperit
i de la identitat masquefina, també, no?
I del seu patrimoni cultural, de les seves festes.
Per tant, és una pàgina web, MiraMasquefa.cat,
que si tu entres, primer et dona unes dades sobre Masquefa,
perquè et situïs,
i a partir d'aquí et permet conèixer,
et fa propostes, bàsicament.
Propostes d'un dia a Masquefa,
que és, si véns a Masquefa,
per matí jugues un partit de futbol,
a la tarda pots visitar el Clark
i més tard te'n vas a dinar o a sopar on sigui.
O, si véns a visitar el Clark pel matí,
compra i fes aquesta visita.
Després també té un conjunt d'una altra banda,
que és Exploramasquefa,
on tens, per exemple, Wikiloc.
Un Wikiloc Pro,
és a dir, que nosaltres on tenim col·locades 16-17 rutes,
que pots fer a peu o amb bicicleta,
i que a més, quan tu connectes el teu Wikiloc,
com aquest Wikiloc és Pro,
a tu se't activa el GPS
i, per tant, et va guiant
per diferents rutes de Masquefa.
I, finalment, també té aquesta explicació
de què és, quin és l'esperit cultural,
l'identitat cultural de Masquefa.
Per tant, és una pàgina web
on realment trobes tota aquesta informació
que a un visitant li pot interessar.
I després hi ha un altre aspecte molt important
d'aquesta pàgina web,
que és el decàleg del turisme sostenible.
Com sabeu, a Masquefa i a l'Anoia en general
i a tot el que és l'entorn de Barcelona
treballem molt bé, de manera intensa,
l'agenda 2030, el turisme sostenible
i, a més, a Masquefa tenim el certificat.
A Masquefa tenim dos certificats Biosfair,
que és el reconeixement per fer un ús sostenible i responsable.
El té l'Ajuntament de Masquefa i el té el CLARC.
Doncs aquest certificat, el que ve a dir és que les pràctiques
que generem en aquest nostre territori,
tant el CLARC com l'Ajuntament de Masquefa,
són sostenibles i són responsables
amb el territori i el seu entorn.
Parlem ràpidament, perquè passa molt ràpid el temps
o ens l'hem menjat, però, bueno,
ràpidament, a dintre del pla d'acció municipal
hi ha diversos punts de feines
que s'han de fer amb aquesta legislatura
referent al turisme.
I vull que em comentis rapidíssimament tres puntets.
l'obertura de l'espai d'autocaravanes,
sabem on anirà aquest espai,
sabem hi ha timing de per quan estarà instal·lat.
Mira, tenim, és un projecte que ve d'endarrere,
del màndat anterior,
i nosaltres hem fet un estudi sobre un espai en concret,
que seria a l'entorn de l'inici del camí de Can Mata
que va cap al cementiri vell,
d'allà on hi ha unes oliveres, etcètera.
Però estem esperant, aquest és l'estudi que nosaltres vam fer.
Ara mateix el que també estem treballant,
i em posaré el barret de conseller de turisme del Consell Comarcal,
estem treballant un programa d'espais d'autocaravanes
a nivell comarcal.
Per tant, una estratègia de territori
que permetrà tenir una xarxa d'àrees d'autocaravanes,
totes en un mateix sentit,
en una mateixa filosofia,
en una mateixa idea.
Llavors, nosaltres el que hem decidit
és anar una miqueta més a poquet a poquet
per entrar dins d'aquesta estratègia global
i treballar d'una manera global,
perquè podríem fer la guerra per la nostra banda,
però creiem que en el nostre territori,
en el nostre entorn,
la nostra realitat és més fàcil treballar
de manera plegada, conjunta i de manera coordinada
amb la resta de municipis que fer-ho sol.
Llavors, estem una miqueta...
una miqueta...
esperes una miqueta que tot vagi avançant.
Per nosaltres, un bon espai,
sabia aquest que t'he comentat,
però cal acabar-ho de definir.
A més a més, li diu espai d'autocaravanes,
és a dir, no és un pàrquing d'autocaravanes,
ho dic perquè ara que estaves parlant
i el fet de fer-ho a nivell comarcal,
doncs també no deixa de ser un punt d'informació,
és a dir, la gent que va allà a les caravanes
té informació de tot el que es pot fer.
No és un joc on deixes l'autocaravana
i te'n vas i la deixes en populatge,
sinó és un joc on tu podràs estar dos, tres nits
màxims, no?
O serà un espai on puguin haver-hi...
No busquem un espai gaire,
o no ens imaginem un espai gaire gran,
quatre, cinc autocaravanes
que puguin percnotar a la nit
amb una sèrie de serveis
i que tinguin un màxim d'estada
d'una o dues nits.
Què passa?
Aquí l'espai d'autocaravanes és superinteressant
i és un debat interessant la seva ubicació,
però per què és interessant?
Perquè és un turisme que va a més,
que cada vegada funciona millor
i que genera moltes sinergies,
molts contactes amb l'activitat comercial del municipi.
És a dir, la gent, quan va a un autocaravana,
se'n va a comprar el forn del poble,
a comprar el menjar al supermercat del poble
i això genera moltes altres sinergies
entre turisme i activitat econòmica dins del territori.
Un altre dels punts, i ja superràpidíssimament,
promoure el producte a quilòmetre zero
generant accions entre restauradors i productors.
T'he de dir que hi ha gent interessada.
Aquest passat estiu vam tenir l'oportunitat
d'entrevistar l'Ivan Puerta
de la fonda de Camparellada
i precisament vam parlar d'això
i d'aquesta sinergia.
Com es pot treballar això?
Aquí és molt important la governança del turisme.
És evident que si estem venent,
una de les qüestions del turisme sostenible
és el quilòmetre zero, el producte local.
És a dir, no has d'anar a buscar un producte
que estigui molt més enllà
i has de beneficiar la comunitat local.
Aquí a Masquefa tenim petits productors.
Petits productors d'olis, de mel, de vi,
i el que es tracta una miqueta,
i també d'altres materials.
El que es tracta una miqueta
és de buscar experiències gastroturístiques,
per dir-ho així,
que ens permetin ajuntar el producte local
amb la restauració, amb la gastronomia o el comerç.
No té per què ser una qüestió només de gastronomia,
sinó que on aquest producte local
s'està exposant perquè pugui estar a la venda
i com ho promous, que és l'altra dinàmica.
Aquest és un projecte que està al nostre
per al local del turisme
que tenim molt d'interès a desenvolupar
i que necessita una mica de governança
per fer-ho en realitat.
Molt bé, doncs Dani, moltíssimes gràcies.
Ens hem quedat sense temps.
De fet, ens hem passat bastant del temps
que tenia previst.
Però sigui com sigui, superinteressant.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
A veure si hem posat una esporraneta de llum
en què ens comencem a conscienciar
que Masquefa pot atraure turisme.
És curiós també que hi hagi llocs
que estiguin massificats turísticament
però hi ha llocs més petits com Masquefa
i viles de l'entorn que pot ser una riquesa.
Si em permets, no ho enllargo.
Cada vegada espais territoris com Masquefa
estan més valorats
i la gent té més ganes de gaudir
d'aquest espai tranquil
relativament a prop de la regia metropolitana
però que és una transició cap a l'entorn rural
molt evident i fàcil d'arribar.
Doncs moltíssimes gràcies, Dani.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Doncs continuem el Som 10.000
el segon programa del Som 10.000
acabem de parlar amb el regidor Daniel Gutiérrez
que s'encarrega de tot el tema de turisme
i ara tenim aquí amb nosaltres
la Mariana i el Gonzalo.
Molt bona tarda.
Buenas tardes.
Buenas tardes.
Que bueno, sorprendentemente,
digo sorprendentemente
porque a mí me ha sorprendido,
pues tenéis una oferta turística en Masquefa
que yo no pensaba que se pudiera dar.
Explicarnos un poquito esta casa,
esta casa que concretamente
es una casa de Usturistik, ¿no?
Hut, me habéis dicho todo esto,
lo estoy diciendo porque ya me lo habéis dicho vosotros.
Explicarnos un poquito
¿qué es esta casa?
Ha sido también sorprendente para nosotros,
pero bueno, fue una apuesta
y las apuestas pues hay que probar.
Le estamos poniendo pues el alma
porque lo hacemos con mucho cariño
y bueno, un poco pensando en por qué empezamos,
yo le decía a Gonzalo,
pues hace 34 años
que nos vinimos de Barcelona
a vivir a Masquefa
y yo recuerdo en esa época Masquefa
que era pues mucho más pequeña.
No éramos de humil.
No, mucho humil, mucho menos.
Sí, casi no había ni un supermercado,
pero era encantador,
eso nos cautivó.
Y bueno,
yo recuerdo que los fines de semana
se llenaba
por la gente que venía de fin de semana,
en verano también,
pero luego los domingos la gente se iba
y nosotros nos quedábamos
y era como que estábamos
en unas perpetuas vacaciones
y estábamos cerca del Montserrat,
cerca del campo,
todo lo que hay por aquí,
vivíamos las estaciones,
que eso es la ciudad, lo pierdes
y era algo pues,
bueno, soy sensible a esas cosas
y la primavera me gusta ver florecer
las plantas,
en fin, todo eso
lo teníamos cerca.
Entonces, bueno,
muchos años después
y hemos formado aquí una familia,
han estudiado aquí
y seguimos aquí,
pues hemos tenido esta oportunidad
y pensamos, bueno,
y por qué la gente
no puede venir de vacaciones
a una casa con jardín,
a disfrutar de la naturaleza,
también Más Kefa ha crecido,
tiene ahora pues supermercados,
tiene, bueno,
ya tenía el tren,
pero la conectividad es muy buena,
estás en Barcelona cerca,
entonces pues es algo
que vemos que está dando resultado,
que somos un punto
pues que tanto gente
que viene pues porque quiere visitar la zona
o porque quiere ir a Barcelona
pero estar fuera
de lo que es el bullicio de la ciudad
y luego estar en un sitio tranquilo
y pues disfrutar del jardín,
o sea,
un poco todo esto.
Es una casa con jardín
de lo que estamos hablando
y bueno,
al final es el punto,
el punto desde el que visitar
todo nuestro entorno.
Exactamente.
Y la siguiente pregunta María sería
¿qué se les puede ofrecer?
¿Qué viene a ver la gente
que se hospeda a vuestra casa?
Por eso nos hemos formado
como punto,
la casa como punto
de información turística,
lo somos de Anoya,
seremos próximamente del PNDES
y claro,
al estar Anoya Sur
estamos muy cerca,
a Valle Obregat,
muy cerca
y entonces,
bueno,
pues el esfuerzo nuestro
es conectar con bodegas,
con el comercio local,
hacer un poco de sinergia,
¿no?
Tanto que se dice ahora
y poder ofrecer
que la gente
vaya más que EFA
pues a comprar miel
a la arboristería,
a la carnicería,
a lo que tenga,
a la frutería,
todo lo que tiene cerca,
local
y siempre pues mejor,
¿no?
Y bueno,
y por otro lado
pues hay una oferta turística,
cultural,
bueno,
estamos también en contacto
con Patrimonio Anoya,
¿no?
Que ofrece también
visitas guiadas,
con el CRAC,
bueno,
los museos que hay
en nuestro entorno,
Montserrat,
que eso es una atracción,
es muy conocida afuera,
que es sorprendente
y es un punto de atracción,
¿no?
Y gente que también viene
que no sabe
que está en Montserrat
y que llegan de noche
y yo les digo
mañana cuando amanezca
mira por esa ventana
que tenemos unas vuestras
espectaculares,
sí,
y luego me dicen
pues sí,
digo pues tenéis que ir,
entonces se les explica
toda la ruta,
tengo un montón de pues follitos
que me da pues Anoya Turismo,
¿no?
De la comarca
y entonces el día de llegada
es una explicación
de la casa,
de cómo funciona,
que es básico
y luego todo lo que hay
en función de cuánto tiempo
van a estar
y sus intereses,
de qué les puede encajar,
qué quieren ver,
también toda la restauración
y también toda la restauración local
o cercana,
incluso a veces pues
como el otro día
pues llegaban tarde
y nos pedían una reserva
en algún sitio
y pues fueron a un restaurante
aquí de Masquefa
que también estamos en contacto
y bueno,
todo eso luego lo agradecen
y bueno,
es muy bonito hacerlo.
Pues sí,
si alucina la gente
cuando ve Montserrat
ahora va a alucinar
quien nos esté escuchando
porque explícanos
de dónde viene la gente
porque claro,
podemos pensar
pues vendrá la gente
de Barcelona
el fin de semana
y se alojará aquí,
¿no?
para estar más cerquita
de Montserrat
pero explícanos,
explícanos.
Pues mira,
es sorprendente además,
bueno,
yo hablo algunos idiomas
entonces me permite
practicarlos
y disfruto mucho
y la gente lo agradece
cuando llega
y no hablan,
que parece mentira,
pero hay muchos extranjeros
que no hablan más que
o su idioma o inglés,
¿no?
Entonces agradece mucho
que se les entienda.
Pues en el último semestre
que es la recopilación
que he traído aquí,
pues mira,
de Europa me viene
un 64%,
de fuera de Europa
un 22%
y solamente un 14%
de España.
Y Europa básicamente
pero también alemanes,
portugueses,
de Holanda,
Reino Unido,
Italia,
Suecia
y de fuera
pues parece mentira
pero de Australia
hemos tenido visitas,
de Canadá,
de Estados Unidos
de Corea,
Sudáfrica,
bueno,
de muchos sitios
y por ejemplo
gente de Corea
que viene
Barcelona Aeropuerto,
Masquefa
para visitar
algunas cosas
de por aquí
que desconocen
y luego siguen
ruta hacia el sur,
hacia Valencia,
hacia Sevilla
y luego vuelven,
o sea,
es un punto
pues a destacar
en su ruta,
¿no?
Masquefa.
No sabemos, ¿no?
Pues sí, pues sí.
Qué sorpresa
más agradable
y me encanta
escucharte,
escucharos,
que Gonzalo
también lo hemos
escuchado antes,
hablando de este tema
que explícanos
un poquito
cómo surge
porque tú no te has
dedicado a esto
hasta hace bien
poquito,
Sí, no, no
y además esto
ha sido una formación
porque claro,
si quieres hacerlo bien
pues lleva mucho tiempo
no solo la preparación
de la casa,
de que esté todo bien,
bueno,
formarse continuamente
tanto en el territorio
como en estrategias
de difusión,
bueno,
tienes que estar
constantemente ahí
para el famoso algoritmo
que tiene que moverse,
te he aprendido
mucho de todo eso.
A mí me suena de algo
pero bastante perdido.
Soy de una generosa,
somos de una generosa
y cuesta,
pero bueno,
ahí está el reto también
y ponerte un poco al día
que con los años
también va bien.
Una cosa importante
también para vosotros
son las reseñas.
Sí.
Las reseñas que hace la gente
que en general
súper positivas,
¿no?
Sí,
la verdad es que sí
y las reseñas,
bueno,
igual que en la restauración
puede arruinar un poco
pues esto también
en la plataforma
en la que tenemos
la casa para la difusión
pues ya forma parte
el que después
tanto nosotros
del inquilino
y de la casa
dejé una reseña
y sí que es verdad
que,
o sea,
estamos muy contentos
y en general
tenemos la máxima
y hay en algunos sitios
donde está,
bueno,
alguna reseña
es un poco
en el entorno
que ahí está
nuestra lucha
y nuestro diálogo
con el ayuntamiento
y nuestro intento
de mejorar
porque claro,
no dejamos de estar
en una comunidad
en donde
ojalá las calles
esté menos ruido
en el vecindario
que eso
pues el huésped
que viene de vacaciones
lo agradece mucho
y no siempre es así
bueno,
pequeñas cosas
que ahí está
el intentar
me anota
digamos un poco
bajada
está ahí
y en ello estamos
bueno,
siempre hay que intentar
mejorar,
¿no?
Bueno,
y la casa es preciosa
gracias
la casa
yo la he visto
en persona
son maravillosas
y es un tipo
de casa
muy concreta
sí,
sí,
además,
bueno,
le hemos querido dar
porque ahí está
una filosofía
de vida nuestra
que ya tuvimos
desde que vinimos
a vivir a Masquefa
entonces,
pues,
lo de reciclar
es casi lo de menos
porque ya se da por sentado
tenemos una compostera
en el jardín
reciclamos
el agua de lluvia
bueno,
los muebles
sostenible,
orgánico
y natural posible
tenemos plantas
también autóctonas
y bueno,
que sea todo
menos gasto de agua
y en invierno
con una estufa de leña
se calienta la casa
en un momento
y eso también
cuando llegan
los huéspedes en invierno
tenemos la estufa
encendida
y eso se agradece mucho
y bueno,
luces solares
que se encienden
por la noche
que es una maravilla
y bueno,
todos esos pequeños detalles
que se agradece,
¿no?
mucha cosa artesanal,
pues los visillos
intentamos poner
casi todo
todo lo que alguien
puede necesitar
y siempre decimos
que si algo que no está
pues que nos lo solicite,
¿no?
que es nuestra medida
y bueno,
suelen quedar contentos
y incluso tenido
un poco como de
amistad,
¿no?
de que después
continúa a través
de Instagram,
pues de
hay un poco de relación
de información,
de cuando ellos
hacen algo,
nosotros,
digamos,
como una pequeña familia,
¿no?
así internacional
y luego huéspedes
que repiten,
también tenemos
algunos que vuelven
y eso es de agradecer
señal que han estado bien.
Qué bueno,
pues sí,
señal de ver apasionada
con lo que estás contando
y todo esto viene
a raíz de la pandemia.
Pues sí,
básicamente
yo he sido docente
durante 30 años
de mi profesión
de Bellas Artes
es muy agotador
y yo creo que la pandemia
a muchos nos marcó
un antes y un después,
¿no?
o sea,
marcó como unos límites
y luego también
llegas un momento
que dices,
bueno,
a lo mejor un cambio
es de otra manera
o no estar tan vinculado
a determinadas cosas
que te marca el día a día
que a veces no quieres,
¿no?
horarios,
reuniones,
no sé
y, bueno,
un poco de una parte
de tu vida
y estamos disfrutándolo
en ese sentido
entonces,
bueno,
pero tiene mucho trabajo,
eso también hay que decirlo,
es mucha dedicación.
Y Gonzalo,
¿qué cuentas?
Tenemos aquí al micrófono.
Ahora me obligas.
¿Cómo lo ves?
Oye,
sois un equipo
fantástico,
veo porque tú
dedicas más al jardín.
No,
yo realmente
cuando ya empezó
me extrañó la idea
porque claro,
es lo que comentábamos antes,
¿no?
¿Quién va a venir aquí
a visitar esta zona?
Y eso fue el ver,
por ejemplo,
un caso que me chocó,
¿no?
Un señor de 80 años
de Alaska
se presentó en la casa
a su todoterreno
porque,
bueno,
venía de Alaska
pero venía
alquilado,
o sea,
alquiló un coche grande
acostumbrados ahí.
Claro, claro.
Y me imagino
en Alaska
y hablaba,
hablaba
y me acuerdo
que el hombre
me dice,
no,
yo soy de México,
lo que pasa
que conocí a una señora
y nos fuimos
a vivir a Alaska.
El mundo es inmenso
pero a la vez
es pequeño,
¿no?
Y con 80 años
su fortaleza,
su humanidad
y la relación
que tuvimos con él,
¿no?
Qué bueno.
Y es,
realmente es de agradecer,
Marín,
pues que
te encuentras gente
muy entrañable,
¿no?
Muy,
bueno,
todo el mundo
somos humanos,
¿no?
Por decir,
esas relaciones
te llenan,
¿no?
Pues sí,
mira,
pensando,
siempre decimos,
¿no?
Cómo está el mundo
y al final
pues estas cosas
se reconcilian,
¿no?
Sí,
sí,
sí,
conocer algo.
Sí,
normalmente es eso.
Yo,
luego,
un caso totalmente contrario
pero también muy respetuosos
con,
se les veía,
en la cultura oriental.
Coreana,
lo importante antes
de las reseñas
y al mes
te viene otra
y vienen con sus hijos
pequeños
y ven y disfrutan.
Que ven Montserrat,
que se van.
Una cosa que todo el mundo,
bueno,
una cosa,
un monumento
que todo el mundo
lo ve como muy importante,
¿no?
De ver
y
y por el mundo
es parecido.
Quiero decir que
cuando Montserrat
van a
y es una cosa,
no sé.
Me sabes mal
porque se nos está acabando
el tiempo
y bueno,
nos emplazamos
a que
vengáis otra vez
ahora que ya hemos roto
ahora que ya hemos roto hielo
a hablar de
de vuestra casa
o
de otras cosas
que ya
quiero agradeceros
una cosa
porque estamos diciéndonos
y igual no le damos
la suficiente
de importancia
es que viene gente
de Corea
o viene gente
de Australia
y
por los
que nos vienen
desde el resto de España
qué importante
dar a conocer
Masquefa
el nombre de Masquefa
que lo conocen
en Australia
lo conocen en Corea
y eso es de agradecer.
Sí, sí.
Además
el nombre,
el título de la casa
que se llama
Eco Friendly House
pero
ya está situado
o sea
lo pone
que es muy bonito
que aparezca
que se conozca.
Bueno, yo te agradecer
pues esto, ¿no?
Las reseñas
volviendo a las reseñas
que ellos cuando
hacen la crítica
agradecen
pues el sitio
donde es
lo que han vivido
vamos
donde han estado
que eres súper
súper anfitriona
vi
no sé si es
súper anfitriona
reseñas
van poniendo
cosas
pero bueno
al fin y al cabo
son alicientes
que no está mal
no está mal
Hombre, está bien
que te valoren
también
después de todo el curro
comentarios
la implicación
y que le expliques
y que porque
bueno, también hay sistemas
que tú le das a un botón
y te abre la puerta
y luego dejas las llaves
y te vas
y también es perfectamente
pues bueno
es una opción
y está bien
es otro sistema
sí, pero bueno
nos gusta estar en la recepción
nos gusta estar cuando se van
preguntar qué tal
qué se puede mejorar
en la casa
qué han encontrado
qué no
si te lo quieren decir
porque a veces te lo encuentras
en la reseña
y no te lo han querido decir
también no sucede
perdona durante la estancia
si tienen alguna duda
se ponen en contacto
y enseguida
pues les aconsejas
el camino
que pueden sacar
bueno y agradecer también
a mis hijos
que al final
esto es algo familiar
y a veces cuando
no damos de sí
nosotros dos
por la tecnología
por lo que sea
pues tiramos de ellos
y ellos están siempre ahí
eso también es importante
para eso está la familia
también
bueno
Marían y Gonzalo
muchísimas gracias
por
por venirnos a hablar
de este proyecto
fantástico
que da a conocer más
que EFA
a Reudalmón
y
y nos encontramos
prontito
cuando quieras
muchas gracias
gracias
pues aquí estamos
a ver si no
Passen onze minutets de les sis de la tarda
i amb aquesta música que em fa posar aquesta veu
Li vull donar la benvinguda a dues persones que hem conegut fa molts pocs dies
però que us he de dir i se lo digo ara a ells aquí en Triburoso Directo
que me encantan, Ivandro i Vanessa, muy buenas tardes
¿Qué tal?
Muy bien, moltes gràcies per la oportunitat
Tamala Tours, Tamala Tours
Fíjate tú, esto yo lo descubrí de casualidad
Y no deja de fascinarme
Hemos hablado ahora con Marian y Gonzalo
De algo que a lo mejor no nos cabe en la cabeza
Que es que haya una casa de uso turístico
Y venga gente de Australia, y venga gente de Corea
Y no te lo imaginas a quien más quefa
Y yo lo que tampoco me imaginaba
Es que teníamos a estas dos personas fantásticas
Que tienen esta agencia de viajes especializada en África
Pero no solo en África
Esto ahora no os lo explicaréis
Oye, y que montáis unos viajes fantásticos
Y que la gente tengo muy cerquita
Y que está súper contenta
Bienvenidos a los dos
Y me gustaría
Primero de todo que me explicaréis
A ver de dónde surge esta idea
De montar Tamala Tours
Pues somos Vanessa Ivandro
Una agencia que ayuda a los viajeros
A vivir experiencias auténticas en África y Asia
Con un impacto positivo en las comunidades locales
Este proyecto nació en el archipiélago Villagos
Situado en Guinea-Bissau
Y tras muchos viajes nuestros
En familia, solos
Y también guiando algunos grupos
Con niños
Hemos decidido que
Queríamos viajar de aquella manera
Un turismo responsable
Y lo que habíamos vivido ahí
Era diferente a todos los destinos
En ese destino tan desconocido
Pues vivir esa misma
Facilitarlo a otras personas
Vivir esa misma experiencia
Es decir, que no estamos hablando de
Oye, mira, que quiero viajar a
Tanzania
Y montáis el viaje
Y ya está
No, no
Esto es otra experiencia
Es otra experiencia
Tenemos seleccionados algunos destinos
Destacamos el archipiélago Villagos
Y algunos destinos que tenemos
Porque son diferentes
Y auténticos
Pero sí
Son apenas algunos destinos
Para que la experiencia sea única
¿Y por qué os lanzáis a la piscina?
Porque vosotros no os dedicabais a esto
De hecho
Ivandro igual
Sí que ya te dedicas plenamente
Sí, plenamente
Pero nos hemos lanzado
Por lo que ha dicho Vanessa
Porque hemos vivido algo
Tan auténtico
En Guinea Bissau
En las Islas Villagos
Que hemos decidido
Transmitir
En nuestros viajes
Intentar transmitir
Lo que hemos vivido
Queremos que
Los viajeros que vayan con nosotros
También vivan esa experiencia
Y que vean la autenticidad
Que hay en Guinea Bissau
Y en las Islas Villagos
La verdad que es
Es diferente
A muchos destinos
Que ya hemos visitado
Y la verdad que
La gente vuelve muy contenta
Os he dicho
Tanzania creo que os he dicho
Y es como
Super típico
¿No?
Tenemos una imagen de África
Habéis dicho
Especializados en África
Y en Asia
Hablemos primero
De los destinos
De Asia por ejemplo
¿Dónde viajáis?
¿Dónde viajáis?
Ahora mismo tenemos Sri Lanka
Viajamos Sri Lanka
Pero no lo hacemos
De la manera convencional
Sino que
Tenemos siempre nuestro enfoque
En el turismo responsable
Y sostenible
Entonces
Normalmente los destinos
Son destinos que previamente
Hemos pateado
Hemos viajado
Y lo que hacemos
Es una ruta alternativa
Es una ruta
Donde la experiencia
Y la conexión
Con la cultura
Y también
La inmersión
Es lo más importante
Entonces
A pesar de que
Es un destino
Que no está masificado
Pero es conocido
Tenemos esta ruta alternativa
Preferimos ir a lugares
En este caso
Estamos en la mitad
Del viaje en la montaña
Y facilitar
Otras experiencias
Diferentes
A las habituales
Y ahora si
Hablarme de África
África
O muy desconocida
O que nos pensamos
Que la conocemos
Pero que hay
Tigres y leones
Y poca cosa más
¿No?
Hablarnos de África
De lo que vosotros
Sabéis de África
La verdad que
Nosotros
Sabemos que hay
Mucha
Inseguridad
Mucho desconocimiento
A la hora
De viajar a África
Primero
Siempre que
Alguien va a viajar
A África
Dice
Voy a África
Pero tú
Por ejemplo
Cuando vas
A Estados Unidos
No dices
Voy a América
Dices
Voy a Estados Unidos
Entonces
Nosotros
Siempre nos gusta
Decir
Pues voy a Gambia
Voy a Guinea
Bissau
Porque África
Es enorme
Son más de 50 países
Entonces
Y muy diferentes
Y muy diferentes
Pensar que solo en Guinea Bissau
Por ejemplo
Hay más de 20 etnias
¿Vale?
Entonces
Lo bonito de Guinea Bissau
Es eso
Porque son 20 etnias
Mucha cultura
Entonces
Te da a conocer
Todas esas culturas
En la parte cultural
En la parte gastronómica
Y es muy diverso
Por eso
Es la verdad
Que es muy
Muy auténtico
Y después
También tenemos
El problema
De la desinformación
O la mala información
A la hora
De viajar a África
Muchas noticias
No son
Como las cuentan
Hay
Ahora por este tema
De las redes sociales
Se exagera muchísimo
Claro que
Hay que tener cuidados
A la hora de ir a África
Como en muchos destinos
Claro
Entonces
Lo que hay que es
Informarse bien
Para no dejarse llevar
Por ideas generalizadas
Fíjate
Y
Igual hay que ir con más cuidado
En países muy cercanos
A los nuestros
Hay que ir con más cuidado
A lo mejor
Que en Guinea
Sí
Efectivamente
Como en cualquier otro destino
Otro continente
En Europa
O sea
Tenemos que verificar
Qué país vamos a visitar
Cuáles son las recomendaciones
Y en nuestro caso
En concreto
Los países
Que hemos seleccionado
Nosotros viajamos
Con familias
Hemos viajado
En diferentes etapas
De nuestra hija
Y
Y los viajes
Que hacemos
También son
Para familias
Todos están aptos
Para familias
Con lo cual
Son seguros
Y sí que nos gusta
Hablar de ello
Y
Y bueno
Creo que es importante
Recordar
Que como
En cualquier
Destino
Que elegimos
Hemos de verificar
Si es peligroso
O no
Pero
No generalizar
Porque África
Igual que América
O otro continente
También es seguro
Y la gente
Es pacífica
En estos países
En concreto
Que visitamos
Creemos que no es justo
Para
Para ese país
Donde
El índice de criminalidad
Es bajísimo
Pues tener una etiqueta
Que al final
Hace que no llegue
El turismo
A estos países
Pero bueno
Para eso también estamos
Hemos pensado
Que lo que hemos vivido allí
Lo que ha vivido nuestra hija
Pues lo pueden vivir
Otras familias
Y si se sienten
Más cómodos
Y somos
Un puente
Para
Ayudar
A acercar
A la gente
Pues a destinos
Bonitos
Y desconocidos
Habéis hablado
De vuestra hija
Estoy pensando yo
Que suerte
Vuestra hija
De poder viajar
Tanto
Y conocer
Tanto
Conocer tanto
Otras culturas
Y que eso siempre
Abre la mente
Si
La verdad que
Ha sido
Creo que
Una suerte
Para ella
Son aprendizajes
Para nosotros
Son recuerdos
Para toda la vida
Y al final
También ha ocurrido
Que al haber vivido
Diferentes etapas
Con ella
Ahora también
Nos sentimos
Más preparados
Para llevar a familias
Y adaptar los viajes
Cuando son viajes
Familiares
Por ejemplo
Eso también
Nos ha servido
Para aprender
Habéis dicho
Que buscáis
Un impacto positivo
En la comunidad
En las comunidades
Que visitáis
Te puedes acercar
El micrófono
Vanessa
No hace falta
Que te acerque
Es tu
Ahí ya está
Así
Sí, sí
Que sobre todo
También quiero
Que estéis cómodos
Habéis dicho
Que buscáis
El impacto positivo
En las comunidades
Que visitáis
¿No?
Sí
¿En qué sentido?
Sí
Siempre
Nos
Creemos
En el equilibrio
El turismo
Puede ser
Responsable
Y tener un impacto
Positivo
En este sentido
Para compensar
El hecho
De que
Tenemos que viajar
A estos lugares
En avión
No puede ser
Un viaje
100%
Sostenible
Pero puede
Tener un impacto
Positivo
Si contamos
Siempre
Con guías
Locales
Los alojamientos
Que sean de propiedad
Local
Las actividades
Que sean
Con las personas
Locales
Entonces
Nos aseguramos
De que la inversión
De nuestros viajeros
Se queda
En la comunidad
A veces
A veces
A veces organizamos
En cada viaje
Por ejemplo
Actividades sencillas
Como una barbacoa
En la comunidad
Nos prepara
Una bienvenida
Unos bailes
Una barbacoa
Y pagamos
En vez de
A un restaurante
O un comercio
Que no sea local
Pues preferimos
Que el dinero
Que genera
Nuestro viaje
Se quede
En esa comunidad
Y aparte
Hay algunos proyectos
También de conservación
Como es
En Gambia
El de
Rehabilitación
De chimpancés
O proyectos
De emprendedorismo
Femenino
En el que
Varias mujeres
De la comunidad
Nos enseñan
A cocinar
Y entonces
El dinero
De la actividad
De esa clase
Ellas
Pues lo
Va a beneficiar
Esos proyectos
Que importante
Que importante
Que bueno
Esto que acabáis de explicar
Y
Y una curiosidad
Como
Se le recibe
Al turismo
En las comunidades
En los países
Que visitáis
Como
Porque habéis dicho
Que no
Que no hacéis
El típico viaje
Con su vista
Sino que
Vais a vivir
El país de verdad
Si
La verdad
Que los viajeros
Cuando suelen ir
Se impresionan bastante
Con la alegría
Y la fiesta
Que son recibidos
Con música
Si hay comida
Les invitan a comer
Muchas fiestas
Son muy bien recibidos
Pensar
Que
Tú por ejemplo
Aquí en Europa
Es impensable
Que yo pase por tu casa
Sin que te conozcas
¿No?
O sea
Sin que me conozcas
Y que me invites
A tu casa
A comer
Pues ahí
En África
En Guinea
Pasa
O sea
Yo pasamos
Por la carretera
De viaje
La gente
Está sentada
Fuera
Comiendo
Y te invitan
A su casa
O sea
Te reciben
Con mucho cariño
Y quieren
Que
Que visites
Pero siempre
Es eso
Intentamos siempre
Pues con el impacto
Positivo
De respetar
Las culturas
Entenderlas
Y
A ellos les gusta
Cuando entendemos
Y nos integramos
Que bueno
Explicarnos
Ponernos la miel
En la boca
Y explicarnos
Cómo sería un viaje
Al archipiélago
Visagos
No sé si lo estoy diciendo
Muy bien
Pero
Cómo sería un viaje
Un día a día
O sea
Explícanos el viaje
Muy bien
Pues
Estos viajes
Bueno
No son viajes mochileros
Ni alternativos
Son viajes que
Donde el confort
Está presente
Para nosotros
Es importante
Que los viajeros
Tengan
Pues un buen
Alojamiento
Y que los servicios
De transporte
También
Pero son
Viajes en grupo
Viajes de
Entre
Cuatro
A ocho
Viajeros
Para que
Normalmente
Nuestros viajes
Son viajes
Más familiares
Para que
Sigan
Sacer Canib
Y bueno
Son viajes
De inversión
Cultural
Son
Viajes
Donde
Realizamos
Actividades
Donde la conexión
Con la cultura
Es
La naturaleza
Sí
Es lo más importante
Haciendo
Siempre
Lo que decía
Es un turismo
Más consciente
Un turismo
Curioso
Donde
Siempre
Buscamos
Que se entiendan
Las comunidades
Y que haya una interacción
Sí
Pero el día a día
En las islas Villagos
Pues es
Es lo que
Lo que nosotros
Queremos transmitir
Es eso
Lo que vamos a vivir
O sea
Tú despiertas
Por la mañana
Vendo el mar
La tranquilidad
Que es las islas
Te puedes adentrar
En los poblados
Vivir
Esa cultura
De la gente
Trabajando en el campo
Los agricultores
Las madres
Cocinando
Los niños
De camino
A la escuela
¿No?
Y después
Lo ves
De todo
De una forma
Tan auténtica
Y natural
O sea
Ellos
Parece que
Es un país
Que se ha parado
En el tiempo
O sea
Que no
Entonces
Es todo
De
Natural
Todo de esa forma
Tan natural
Que
Que hay que vivirla
¿Sabes?
Explicarla
La verdad
Que es un poco
Difícil
Y vivirla
Tiene su encanto
Tiene mucho encanto
¿Qué le diríais a la gente
Aparte de todo esto
Que acabáis de decir
Que es maravilloso
Y que vaya
De coger unas ganas
De
De
De irte de viaje
Con vosotros
¿Qué le diríais a la gente
Para animarla
A que
A que
Os contacten
Primero de todo
Que os contacten
Para que les podáis
Explicar esto bien
Y se acaben animando
A hacer uno
De estos viajes
Bueno yo creo
Que si
Tienes
Ganas de vivir
Experiencias
Si que
Sería una
Una buena opción
Viajar con
Con Tamalaturs
Porque si
Nosotros no queremos
Que sea únicamente
El ir a visitar
Un lugar
Y tachar
¿No?
De nuestra lista
De nuestro listado
De deseos
Si no
De volver con la mochila
Cargada
De muchas experiencias
¿No?
Con ese brillo
En los ojos
De
Uf
Acabo de vivir
Muchas experiencias
He sentido
Que
No
No
Es
Al final
Yo creo
Que los viajeros
Yo destacaría
Que se sienten
Como que ellos
Son la atracción
Turística
Porque estamos
Llegando a lugares
Remotos
Y entonces
Esa es la sensación
De
No sentimos
Que vamos a un lugar
Donde van a intentar
Hacer de todo
Lo posible
Para
Vernos
O hacer algún tipo
De espectáculo
Para nosotros
Si no que al revés
¿No?
Se sorprenden
Al vernos
Y creo que ahí
Se consiguen
Conexiones
Y se consiguen
Vivir
Experiencias
Yo diría que no es
Un viaje
Sino
Una
Una experiencia
Está muy bien
Saber que no es
Irte
A veces
Hacemos locuras
Los seres humanos
Locuras
Sin pensar
Sin pensar
Como irnos
A un resort
En unas playas
Y no salir
De allí
Y dices
¿Para qué?
¿No?
¿Para qué nos hemos ido?
Qué bien escucharos
Y ver que no tiene nada
Que ver esto
Sino todo lo contrario
¿No?
Vivir estas experiencias
Sin duda
¿Dónde os podemos encontrar?
A ver
En las redes
¿Tenéis Instagram?
Esto sí
Seguro
Sí
Tenemos nuestra página web
Tamala.tours
Y también estamos en Instagram
Y en Facebook
Y bueno
Pues la verdad que aquí en el pueblo
Mucha gente nos va conociendo
Y ha viajado con nosotros
Ha confiado en nosotros
Entonces son clientes
Ya que vuelven a repetir el viaje
Yo creo que sí que
Eso es buena señal ¿No?
Sí
Si vuelven a repetir
Sí
Están
Sí
Los próximos viajes que estáis preparando
Pues vamos ahora el sábado
El sábado
Te haré un poco de envidia
Estoy embarcando para Gambia
Voy a recibir unos clientes de Brasil
Que la verdad que es un viaje
Que nos hace mucha ilusión
Porque estos clientes
Han hecho un test de ancestros
Que son de Guinea-Bissau
Entonces quieren ir a visitar
La isla de los esclavos
Entonces haremos el viaje
Desde Guinea-Bissau
Pasando por Senegal
Y entramos en
Desde Gambia
Pasamos por Senegal
Y entramos en Guinea-Bissau
Y haremos todo
Las visitas
A los mercados locales
A la isla de los esclavos
Sabremos toda la historia
¿Qué es esto de la isla de los esclavos?
Pues Guinea-Bissau
Tiene una isla
Que se llama Kaxou
Que ha sido un punto
Muy importante
De tráfico de esclavos
Y entonces de ahí viene
La historia de este señor
De haber hecho un test de ancestros
Y que tiene ancestros de Guinea-Bissau
Fíjate
Bueno y para la del sábado
Que ya no da tiempo de apuntarse
Yo me voy al Monseñ
El sábado y el domingo
Y después de noviembre
Noviembre también tendremos
Bueno me seguiré en Guinea-Bissau
Y recibiré unos clientes
De unos viajeros de Portugal
Que la viajera nació en Guinea-Bissau
Pero salió con dos años
Fue adoptada
Y no ha vuelto
Entonces pues
Quiere llevar a su familia
Y también ver el local donde nació
Son grupos pequeños
En este caso
Bueno siempre hacemos grupos reducidos
Y en este caso en concreto
Destacaría que son viajes personalizados también
Al ser una estructura pequeña
Conseguimos darles un servicio más personalizado
Estos dos viajes son un poquito diferentes
Y después en diciembre
Iremos con familias a Gambia
Viviremos Gambia y el interior de Gambia
Ver hipopótamos
Y haremos un safari en Senegal también
Para Nochevieja
O sea que pasaremos el año nuevo en Gambia
Fíjate
Con calor
Con calor
Con calor
Así que
Ah bueno claro
Piénsatelo
Piénsatelo
Piénsatelo
Yo no descarto nada
No está Nochevieja
Pero vaya no descarto nada
Es la segunda vez que hablo con vosotros
Y cada vez que hablo con vosotros
Me entran muchísimas ganas
Me estáis explicando las cosas
Yo no es que soy
Creo que soy un poco tonto
Muy blandengue y tal
Yo se me pone la piel de gallina
De escuchar estas historias
Que estáis explicando
Y de imaginarme lo que debe ser esto
Porque de verdad que es que debe ser fantástico
Debe ser fantástico
Yo le recomiendo a la gente
Que mínimo que contacten con vosotros
Sin haber ido
Pero oye
Muchísimas
Muchísimas gracias
Por haber venido
Gracias a ti
A Radio Más Kefa
Tenéis que volver a venir
Cuando quieras
Cuando quieras
Y no solo hablar de
Tamala Tours
Sino
A explicarnos muchas más cosas de África
Que estoy convencido
De que
De que vamos a alucinar
Y luego una cosa más tontita
Que creo que te la dije a ti Vanessa
Que vinieras también
Que te tenía que volver a traer
Porque eres azafata de vuelo
Y tengo yo curiosidad
Por hablar con una azafata de vuelo
Lo que me puedas explicar
Pero seguro que
Que es sorprendente también
Todo este mundo
Podría dar para unas cuantas sesiones
¿Verdad?
Hacemos un podcast
Hacemos un podcast
Pero a mí
Me tienes que dejar
Al de merienda afuera
Hombre por supuesto
Por supuesto
Te lo pueden decir
Los colaboradores del programa
Que los cuido muy bien
De merienda y de bebida
No les preguntes
Porque no les doy nada
A los pobres
Pero es una cosa
Es una cosa para pensar
Ivandro y Vanessa
Muchísimas gracias de verdad
Por venir al SOM de Humil
Y un placer
Y eso
Decirle a la gente
Que entre en las redes
Que chafardee
Que entre en vuestra página web
Tamala.tours
Y que venga
Que sigamos esta rueda
Muchas gracias
Gracias a ti
Muchas gracias
Chao

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I continuem, escolta, cada bloc té el seu què, cada bloc té la seva idiosincràcia.
I què passa quan sentim aquesta música?
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, està blanc, eh? Molt blanc.
Aprofito per recordar la gent, Ramon, si m'ho permets, dels teus 12 minuts que ets de secció.
Agafo el que vulguis, agafo el que vulguis.
Per dir-li a la gent que estem molt contents a Ràdio Masquefa, jo personalment, però crec que tots, perquè el proper dimecres 23 d'octubre estrenem imatge corporativa, estrenem logo i estrenem oficialment la temporada.
I tant, i tant, i tant, i serà guapíssima i animada.
Doncs sí, la gramola, la gramola amb el Ramon Vilanova, i avui d'aquí parlem, Ramon.
De la Mari Sant Pere.
Ai, la Mari Sant Pere, què ens expliques d'aquesta senyora?
Aquesta, la Mari Sant Pere, la nostra marieta, va néixer a Barcelona l'any 1913 i se l'apodava com a reina del Paral·lel.
La seva trajectòria professional va ser actriu, cantant i vedet.
O sigui, va ser com? Va ser moltes coses, no?
Moltes coses, era molt activa.
Per la mà dels seus pares, que es deien Josep i Rosa, la Mari Sant Pere va començar els seus passos com a actriu del teatre, revistes i espectacles i varietats cap a l'any 1938.
Va fer programes de televisió espanyola i la televisió, ara ja no hi és, sembla que no hi és, Miramar la Barcelona.
Home, clar que no hi és.
Ja no hi és, és molt antiga.
Jo ho sé perquè he estudiat història i prehistòria també, perquè clar, Miramar, m'estàs parlant d'estudis de radiotelevisió espanyola que hi havia allà a Montjuïc.
A Montjuïc, sí senyor. I ahir vaig estar jo també passant per allà a Miramar.
Fixa't si es menjaven el cap per posar els noms, perdona, esto va ir así siempre, ja ho veig jo, que es menjaven, vull dir, socorraven, i es deien els estudis de Miramar perquè estaven mirando al mar.
Mirando al mar.
Hi ha una cançó de Guardiola que diu Miramar del mar.
Sí, tu no l'has dit, tu no l'hi. Algun dia parlarem del Guardiola?
Sí, sí, té una llista molt gran extensa de molts artistes i tan homes com dones que ens ho passaré molt bé.
Que bé, que bé, que bé, que bé. Bueno, què més m'expliques?
Amb la Mali Sant Pere va treballar molt amb el senyor Miquel Isgila, amb el programa que feia la gran parada de la dècada de l'any 60. No sé si algú se'n recorda d'aquest programa.
Bueno, el programa, home, a mi no em miris perquè jo no havia nascut.
Jo és que me'n recordo. Era una dona molt polifèstica, còmica i humorista.
Sí, sí, sí.
Llavors, una de les seves paraules que era de molt d'humor era aquesta que diu, la meva veu és aterciopelada.
Ai, això em recorda, em recorda a la Dolors, a la Loli del grup de teatre de la gent gran, eh?
Sí, sí.
Com su voz aterciopelada.
Bueno, ella actual...
Sí, sí. Escolta, escoltem la veu aterciopelada?
Sí, sí, sí.
Et sembla?
I tant.
Doncs aquesta era la veu aterciopelada de la Mari Sant Pere.
Com su voz aterciopelada de la Mari Sant Pere.
i la gent se pregunta, ay, Maria, ¿dónde irá?
Oh, dónde va María?
Quina veu més aterciopelada, eh?
Molt, molt, eh?
A mi m'encanta aquesta veu.
Jo crec que més que la vedet era com l'antivedet.
Sí, li grava molt fer coses així d'humor, com de pallassa.
Vull dir, quan ell sortia a l'escenari ja tothom reia.
I més veu-la com anava vestida i la meca que caminava i la manera que veia el públic, tothom ja reia.
I era una dona gran, eh? Gran, de mida, eh? Era alta i un tros de dona.
Va, ja, aquesta dona també va fer alguna pel·lícula amb la companyia Xifesa i amb el parc Mestin i Sòria.
Xifesa?
Xifesa, sí.
Això què era?
Vull que vam néixer amb democràcia.
La companyia industrial flip espanyola.
Oh, nadie lo diría.
Oh, no era, sabía donde iba ni venía ni a qué viene ni a qué va.
Que hem de dir que el Paco Martínez Sòria, que el coneix, vaja, el coneix del cine de barrio per aquestes pel·lícules de...
Saps? Vull dir que, a part d'això, aquest senyor era molt important culturalment perquè tenia una companyia de teatre molt important, de revista.
Sí, sí, sí. I amb lloc de dir que sembla que cada domenya en fan una de Parc Mestin i Sòria. No sé si és que el govern no té una filmoteca per fer més pel·lícules, però és que cada domenya una pel·lícula de Parc Mestin i Sòria.
Home.
I bueno, la veiem i ens alegrem.
Però no parlis del govern, que no es parla de política.
Bueno, va.
A la teva secció, eh?
Sí.
D'on de va Maria? Què més m'expliques de la Mari Sant Pere?
La Mari Sant Pere se'l van rifar amb dos, un gran circs d'aquí d'Espanya, el circ Prise de Madrid i el circ americà.
El circ Prise de Madrid, que això em sona, em sona molt.
Sí. I el circ americà, que feia de pallassa sempre.
Se la rifaven.
Se la rifaven, sí, sí. Era ja, que era molt humorista.
Llavors la seva filmografia va ser fent pel·lícules, el paquete del fotògraf, bona accidentada, mig coplè i pesta'm l'està noix, eh?
Toma ja.
Sí, sí.
Anem a escoltar ara una cançó, però molt poqueta aquesta, perquè estic pensant jo que això és com fer apologia d'un malhabitó.
Sensual, sensual, fumando espero al hombre que yo quiero, tras los cristales de alegres ventanales.
Y mientras fumo, mi vida no consumo, porque mirando el humor me suelo adormecer.
Es que es que es un gaudir per l'orella.
Sí, si no, s'ha escoltat molt bé i a més te sentes tranquil·lament, perquè bueno, jo m'assentava, l'escoltava i bueno, no me dormia, reia, reia amb ella.
Aquesta senyora també va fer algun llibre. L'any 1963 va editar La meva vida i l'any 2002 o Sant Pere.
Es va editar, però ella ja no hi era, el 2002.
Ja no hi era.
Que no vamos a avanzar nada, però voy a dir, no hi era.
No, no hi era.
El humo de tu boca, mira que así me vuelves loca, anda que quiero enloquecer.
Era una persona, a la edad que tenía, molt oberta sempre, era molt activa.
I sembla que quan es va morir, va morir activament.
Aquesta senyora es va morir en un avió l'any de persona a la matí.
Li va agafar una sola de coll i va quedar ofegada.
I ella va acabar la seva vida.
Pobreta.
Sí.
Escolta, hem parlat de la seva filmografia, hem parlat dels llibres també que s'han editat,
un, una biografia, i l'altre quan ja havia mort.
Sí.
Anem a sentir una cançó fantàstica.
Espera, que ja tinc una cosa per dir-vos, que això és una anèdota.
Ah, sí, però jo volia sentir primer la cançó i després em dius l'anècdota.
Ah, com vulguis.
Perquè com que tenim dues cançons més i hem d'anar acabant, sentim una miqueta de...
Perfecte, perfecte.
Perquè hem parlat de la seva bibliografia, anava a dir, de la seva filmografia.
Filmografia, sí.
I ara anem a sentir una miqueta d'una cançó, d'una pel·lícula, que la va cantar la Sara Montiel,
que espero que un dia em portis també la Sara Montiel, que aquesta sí que li sentim i m'agrada,
que és la Violetera.
Com aves precursora
de primavera
Ai, quina alegria. Va, explica'm l'anècdota.
No, no, posa una mica més la muçiqueta, una miqueta més.
Sí, sí, no, manes tu, eh? Aquí manes tu, eh?
Que fregonando
Parecen golondrinas
Que van guiando
Que van guiando
Da la sensació de que està fent pipí, de veritat.
Ai, bueno, quina ordinaria és aquest programa, no?
Sí, és que això ja va a grabar un típic hoy.
Sí, no, no, és que hi ha poca discografia gravada
que no sigui en programes en directe, aquestes coses, llavors el so.
És una miqueta així.
Escolta, explica'm l'anècdota aquesta.
Sí, aquesta anècdota va arribar un dia
un locutor periodista de radio hispano-xilè,
Bobby de Glaner,
a l'any 61...
Bobby de Glaner.
Bobby de Glaner.
Sembla que la gent que jo estic a l'espai per explicar això,
la gent antiga ho coneixia, o sabia qui era.
Sí, sí, ho coneixíeu.
Jo ho coneixia.
Ah, clar, t'ho ha dit.
I us vaig veure en pel·lícula,
bueno, en un reportatge,
el que va passar.
Lo que passa és que es va censurar.
Ah, i què va passar, què va passar?
Va passar.
L'any 61, en un event,
li va preguntar a la Maia Sant Pérez
si els catalanes, quan no hablen, ladran.
Ladran?
Sí, uau, uau.
Uau, uau.
La resposta de l'actriu va ser la següent.
No ho sé, però tu sé que tens nombre de perro.
Bobby.
Ui.
I en aquell moment li va donar una gran bofetada
que va sonar a tot el públic.
Que això no s'ha de fer, eh?
Per què no?
Home, perquè estem amb horari protegit i és el que he de dir.
Saps què vull dir?
No, no, va ser una cosa molt, molt, molt dita, eh?
Vull dir que va córrer, va córrer per bastanta publicitat i, bueno...
El bovi aquest, que deu estar mort el pobre, però...
Sí, però, bueno, això és una cosa que...
Ja en tu s'entra en si gent.
Això no pot ser.
No pot ser.
Això no pot ser.
Escolta, doncs, moltíssimes gràcies, Ramon,
per portar-nos a la Mari Sant Pérez
i acabem, fem aquest impàs entre la secció
La Gramola del Ramon Vilanova.
La setmana que ve sabem de qui parlem?
Doncs mira, parlarem de l'estrit de Montiel.
De l'estrit de Montiel?
Em sembla bé?
Sí, perquè...
Tenia el diango entre mans, però, bueno, fes-ho amb l'estrit de Montiel.
Saps el que més m'agrada, així perquè ho sàpiga la gent, eh?
Que cada 10 minuts em canvies d'això.
La Sarita Montiel que faré difusió, eh?
Ja pots fer-ho, ja pots fer-ho.
Molt bé, doncs, encantadíssim.
Un cap i que t'agrada molt i...
Sí, sí, m'encanta, m'encanta.
Fes-ho amb l'estrit de Montiel.
Vale, doncs, igual fem més estona.
Ei!
Ens quedem, Ramon, moltíssimes gràcies, fins la setmana que ve,
i ens quedem amb la Mari Sant Pere cantant les Caramelles.
Sí, que és molt mac, eh?
Fins ara mateix.
Fins ara.
El cel brillava en milers d'estrelles
i era de Pasqua l'hermosa nit.
El vell llençava en les Caramelles
Cançons alegres entre el Borgi
Quan el meu nòvio, que era el solista
de l'aliança del poble anàl
Sèrio lluïa, sa veu d'artista
i estava al barri ple com un ol
i jo escoltava des del balcó
les dolces notes d'eixer cançó
Per tot any se'ls per tu ja m'ho seguit
De mort ardent el meu cor sent un gat diví
Un gat diví
I és tant l'estimació que m'hi embomina
Ja ho comprendràs quan estaràs solet amb mi
Ai, sí!
Quan acabaren les Caramelles
Va haver-hi un xàfec d'aplaudiments
I les guarnides i altes cistelles
Quedaren plenes en pocs moments
Vaig d'arts d'ous frescos, dotzena i mitja
I on veia un ànec el meu xilicó
Mentre li deia, plena de ditja
Veus si t'estimo
Que t'ho dono tot
Petons anava a tirar-li jo
I ella em cantava aquesta cançó
Per tu tan sols, per tu ja m'ho seguit
D'amor ardent el meu cor sent un gat diví
Un gat diví
Que és tant l'estimació que m'hi embomina
Ja ho comprendràs quan estaràs solet amb mi
Solet amb mi, solet amb mi
Ai, sí!
Take the last train of Pottsville
I amb aquesta música tan marxosa
Continuem el nostre programa
Aquesta música que el que et dóna ganes
És d'aixecar-te i posar-te a córrer
I per què acabo de dir aquesta tonteria?
Perquè, òbviament, no veniu aquí
Davant dels Estudis de Ràdio Masquefa a Televisió
Perquè el Darío Muy no sortirà a fer una carrera
Ara mateix
Però ho volia fer
Lligar amb el nostre proper convidat
Que ja el tenim aquí
Que és el Sergi Fabregat
Moltíssimes gràcies per venir
Sergi, benvingut
No, home, gràcies a vosaltres
I bona tarda a tothom
Regidor, entre altres coses, d'Esports
Exacte
I per això t'hem fet venir
Per això hem volgut portar-te
Perquè, escolta, estem celebrant segon any
Primer any
Primer any que es fa
Segon any que ets el regidor d'Esports
Volia dir
Però, no, no
Primer any que se celebra la Setmana de l'Esport
La Setmana de l'Esport
Explica'ns una miqueta
A veure com
No és la manera de preguntar-ho
Però com se t'ha ocorregut això
Com heu pensat en fer una Setmana dedicada a l'Esport?
Al final
No em sembla una idea descabellada
En el moment en què entrem
I s'està fent ja una nit de l'Esport
I perquè no anar més enllà d'una nit
I perquè no podem fer
Més enllà també d'una jornada poder
I perquè no fer una setmana de l'Esport
Al final la nit està molt bé
Perquè és
Bé, tu Dario ho has viscut com qui més pràcticament
O aquests darrers anys com a mínim
És un vespre on
On el sentit bàsic i principal és el reconeixement
El reconeixement a tota aquella tasca ben feta
Aquell esforç, aquella dedicació
L'any passat també vam voler pensar en el voluntariat
Sobretot que si un esport es viu en un municipi com Maschef
Un municipi que volem dir petit relativament
Però és gràcies al voluntariat
Aleshores
El reconeixement el tenim
El seguim fent
Però per què no anar més enllà
Per què no poder donar més visibilitat a les entitats
Per què no fer-les partícips
D'una festa gran
Per elles com pot ser la setmana de l'Esport
Que porta molta feina
Que elles ja tenen molta feina entre setmana
Que no paren
Que són voluntaris
Que és un no parar
Que durant tota la setmana
Al cap de setmana
Gent en el seu temps lliure
Volent-se dedicar
Por i para
Oferir una modalitat esportiva en el poble
Però crec que es pot visibilitzar aquesta feina que fan
I se'ls pot fer partícips
I poder intentar fer arribar més enllà el seu esport o la seva disciplina a més gent
Dius que se'ls fa partícips
Com ho han rebut les entitats esportives?
Perquè veig que han organitzat moltíssimes activitats
Precisament per donar a conèixer els seus esports
Exacte
Jo crec que aquí ja és un repte
En el moment en què obrim aquesta porta
Crec que és un repte que es proposa en totes les entitats
Ara mateix ben corrent
Per una xerrada de Gasafons
Gasafons ho deia
Per nosaltres és molt complicat
Poder oferir una activitat una mica diferent
Que no sigui fer voltes en el circuit
Com ho podem fer?
Estàvem fent una xerrada sobre conducció segura
Aleshores, xapó
Per treure's el barret
És una iniciativa molt bona
Interessant
I ja més enllà del que podria ser la disciplina esportiva
Fins i tot per un dia a dia
Per qualsevol de nosaltres que condueixi
Aleshores, el fet que les entitats s'hagin pres com un repte
Com podem afrontar aquesta setmana de l'esport que podem oferir al públic
Com podem cridar l'atenció
Perquè la gent vingui a provar la nostra disciplina
La nostra modalitat
Doncs ens ha permès tenir un programa ben ampli
Ben farcit
Que ens vam haver de menjar ben bé al cap
Per poder incloure tot això en un tríptic
Sí, és veritat que si mires el tríptic és dels tríptics més atapeïts
Però bé, sigui com sigui
Escolta, està molt bé i no costa res si estàs interessat d'anar mirant
Totes les moltíssimes activitats
És que des del passat dia 13 i fins al dia 20
Doncs s'organitzen amb aquesta, des del 14 fins al dia 20
S'organitzen amb aquesta setmana de l'esport
Que coincideix, a més a més, amb una
Està inclosa el dissabte que ve
No, el diumenge, el ciclocross
Però venim d'una altra activitat que és el trail
Que va ser aquesta setmana passada
El tres fons, sí que he dit
No, sí, sí
Ah, d'acord, jo li he dit el trail i jo he fet les tres fons
Clar, el trail, el trail
El mas que fa trail, que organitza el trail les tres fons
Ah, exacte
Doncs això, que venim de dues activitats potents de l'esport
I parlaves també del gas a fons
Quan han organitzat alguna cursa de cotxes
També has tingut una participació massiva
Quant de temps heu estat preparant aquesta setmana?
Bueno, la setmana comencem a cuinar-la ben bé a inici d'estiu
A fer un brainstorming
Aviam què és el que ens podíem oferir, què podíem fer
I mica en mica hem anat omplint la pica
I ens han anat sortint idees
I, bueno, és que de fet hem hagut de descartar coses
Però ja està bé perquè per l'any que ve ens dona aire i marge també
Per fer la quinzena de l'esport
No, la quinzena encara no
Primer acabem la setmana i aviam què farem
Bueno, escolta, la setmana la gent gran
Que també diu
Una setmana, bueno, però en realitat ja són vuit dies
Ja són vuit dies
Vull dir que a poc a poc anem agafant aquí terreny
I es pot anar ampliant
L'acceptació per part de les entitats
Entenc que per la participació ha estat molt bona
Però explica'ns a veure si us han proposat alguna cosa diferent les entitats
O incloure més coses per l'any que ve
O acabar de començar la setmana
Però segur que hi ha idees
De moment no
Encara estem veient aviam com va la setmana
Sí que és veritat que de per si amb les entitats hem tingut un contacte
Quan entrem o la resta de l'any que anem parlant amb elles aviam com van
Si els falta alguna cosa, si va tot bé
En aquestes reunions sempre acaben sorgint idees de
Podríem fer això, podríem fer allò altre
Podríem...
I hi ha algunes de més, menys escaballades
Menys més possibles
I totes a tenir en compte i apuntar-les
Això sempre
I quant a l'acceptació jo crec que ha estat bona
Quan participen en el número d'entitats
És que ara no sabria dir-ho
Però quan participen en el número d'entitats que tenim
Oferint portes obertes, exhibicions
I de més
Amb el número que és
Jo crec que és molt bona senyal
I l'acceptació jo crec que ha estat bastant bona
Parlaves de la nit de l'esport
No hi ha possibilitat que coincideixi amb aquesta setmana?
Properament? Perquè aquest any no ho és
Però dintre d'aquesta setmana, que no ho sé
Perquè no sé si hi cabria
Incloure-la dintre de la setmana de l'esport?
És una cosa que es va posar sobre la taula
És una cosa que es va tractar
És una cosa que es va tractar
I ho vam rumiar
Però al final la cosa era que ja ens agradava com estava muntat
Perquè ja està bé el que dèiem abans
Que la nit sigui un vespre de reconeixement
I la setmana sigui per fer-les partíceps a les entitats
I amb els esportistes
Aleshores considerem que de manera separada està bé
Dóna més aire també a poder fer alguna activitat més
A que alguna entitat s'animi a poder organitzar alguna cosa més
Dóna una miqueta més de marge
Queda demà la xerrada
Aleshores et donen aquest plus d'una miqueta de marge
Per poder fer alguna cosa més
Queden demà la xerrada
Vens d'una xerrada que és del gas a fons
A les set hi ha una altra xerrada
Que és els efectes del cicle menstrual en l'esport femení
Demà hi ha una xerrada de la son i l'esport
Exercicis recomanats per millorar el descans i la salut
I no parem, no parem, no parem
Fins d'aquí a diumenge
En què jo crec que la cirereta de tota aquesta setmana
Serà una activitat també multitudinària
Que és el ciclo cross
Doncs parlar de la setmana de la gent gran
No sé si vols afegir alguna coseta més
Bueno, convidar a que tothom que ens estigui escoltant
A participar, a formar part de la setmana de l'esport
A trobar-nos el dissabte a la caminada
Amb els jocs pels infants a la tarda
A trobar-nos en el carrer
En totes les activitats que proposem
I que les entitats proposen
Assistir a les xerrades
Convidar tothom a tots els actes que es facin
A la setmana de l'esport
Crec que són enriquidors
Crec que tothom pot aprendre algo nou
En tota aquesta setmana
I si més no
Portar-te l'experiència d'haver participat
En algun esport
Que sempre hagis tingut ganes
No seré jo qui digui que l'esport és important
Però és que al final
Ha de formar part del nostre dia a dia
Doncs sí, sí senyor
No seré jo qui digui que no tinc relació
Amb l'esport
Aquest any no passarà
Hem parlat de la setmana de l'esport
Qui vulgui més informació
Que entri a la web de l'ajuntament
Quefa.cat
Segueixi a les xarxes socials
Aquest que hem dit
Que està tan farcit de lletra
I de moltes activitats
A les xarxes socials de l'ajuntament
A més a més
Doncs trobareu tota la informació
Dels diferents dies
I les diferents activitats
Que es fan
I dit això
5 minutets més
Et robo, Sergi
Per parlar d'esport a Masquefa
I concretament del pla d'actuació municipal
Perquè hi ha diverses iniciatives
I tot i que no podrem parlar de totes
Però sí que 3 o 4
Així que són com més destacables
O més m'ha cridat l'atenció
Primer de tot
Creació del Consell de l'Esport Municipal
Què és un Consell de l'Esport Municipal
I en quin punt està?
El punt el tenim en que
A dia d'avui encara no l'hem començat
El voleu crear, no?
Aquest és el punt
Això primer
Poder crear-lo partint des de zero
Aleshores sempre
Acaba sent una mica més complicat
El que ha de ser
És una eina de participació
Per les entitats
Que tothom pugui
De manera més poder
Més oficial
Més
No tant de reunions
Entre nosaltres
Poder organitzar
Poder proposar
Poder seguir unes línies
Per totes les entitats
En col·laboració amb l'Ajuntament
I tot això en un Consell
On la clau és la participació directa
D'aquestes entitats
A dia d'avui no el tenim creat
Tant de bo
Com formar part del PAM
En 2027
Tenir-lo fet
I enllestit
I funcionant
Però encara ens trobem en un punt previ
Dos anys i vuit mesos
Queden de legislatura
L'altre dia li vaig dir al Roger
Vull dir
Dic perquè si no ho sabíeu
Agafeu
Agafeu la llista de coses
Que són unes quantes
Escolta'm
Creació de la figura del dinamitzador esportiu
Tenim l'exemple del dinamitzador
Al casal de joves
Que jo crec que hi ha hagut un canvi
En la incorporació d'aquesta figura
A millor
Vull dir
Parles amb els joves
I òbviament
Estan molt satisfets
De l'impuls que se li ha donat
A les activitats juvenils
Amb aquest dinamitzador
Dinamitzador esportiu
En què ho notarem?
Què ha de fer aquest dinamitzador esportiu?
Aquest dinamitzador
És una llàstima
Perquè vam aconseguir
Una subvenció
Vam aconseguir
Un pla d'ocupació
Per al qual
Podíem cobrir aquesta plaça
Ens vam presentar
Per diverses places de l'Ajuntament
I una de les que ens van acceptar
Va ser la del dinamitzador esportiu
Al final
Sí que és veritat
Que en ser un pla d'ocupació
Té uns requisits molt marcats
I que són pràcticament inamovibles
I ens anava molt bé
Perquè tot i que sigui un pla d'ocupació
Doncs està un temps a l'Ajuntament
I et serveix per fer aquest testet
Per veure com hem d'afocar aquesta figura
Ens la van acceptar
Però va quedar desert a la convocatòria
Al final
Es van presentar x currículums
Però els requisits no complien
Aleshores no vam poder incloure
El dinamitzador
I va ser una llàstima
Perquè era el punt
Per poder trobar
Aquell testet
D'allò que
Ens faria falta
Per saber
Com hem d'enfocar aquesta figura
Del dinamitzador esportiu
Que la idea que tenim
És que
Ha de ser el contacte directe
El contacte directe entre entitats
I esportistes individuals
El contacte directe
El contacte directe
El contacte directe
Amb l'esport al carrer
El contacte directe
Amb les instal·lacions esportives municipals
I que
Ens faci aquest feedback
De què és el que cal
Què és el que no
Que ens faci aquesta diagnosi
Més de carrer
Del que és l'esport amb Esquefa
I més enllà de poder fer un cop demà
Enllà de poder fer un cop demà
També en oficina
I de més
Però sobretot
Era aquesta qüestió
De ser el contacte directe
Entre entitats i esportistes
I finalment
Ja per acabar
Parlem d'instal·lacions esportives
Remodelació de les instal·lacions del Pavelló 1
Què se li ha
Se li han de fer moltes coses
Però què li voleu fer al Pavelló 1
Pavelló 1
La idea principal
És poder demanar un recurs
Sobretot a Diputació
On et marca tot un pla
A seguir per x instal·lacions
O per una instal·lació
I et diu tot allò
Què s'ha de fer
Com per exemple
Ja es va fer
Fer un canvi en la il·luminació
Passar a una il·luminació LED
Amb un consum més baix
Començar a tractar el tema
De les plaques solars
Perquè sigui més sostenible
Tot plegat
I al final
No cal recordar
Ara t'ho diré de memòria eh Darío
Però
Té vora 40 anys al Pavelló
I al final
El temps passa
I s'acaben
Tots els defectes que té del temps
S'acaben notant
I s'acaben agreujant
D'una manera o d'una altra
I al final hi ha canvis
Que s'han de fer gairebé de manera obligatòria
Però de mica en mica
Poder anar treballant
En el Pavelló
Anar adequant-lo
I no deixar que se li noti el temps
L'envelliment és l'objectiu principal
El tenir-lo a punt
El tenir-lo a punt
El tenir-lo a punt
El tenir-lo a punt
A algun altre Pavelló
O alguna altra pista
Dic per la necessitat de les entitats esportives
Sí
Ningú millor que tu
Tens ho saben
I tu també com a regidor
Es necessiten pistes esportives
Es necessiten a dia d'avui
Pistes i instal·lacions esportives adequades
Poder
Hem de valorar si el que fa falta és una instal·lació esportiva nova
Pot ser que sí
O també poder entrar en joc
El poder adequar allò que ja tenim
Com per exemple
Tenim la pista de Camparellada
La pista del Maset
En els barris
Que al final són instal·lacions que s'ha de veure com a equipament
Municipal i esportiu
I potser valorar si fa falta una creació des de zero
Si adequar aquestes
Però si sí ben bé a dia d'avui
I sobretot pel pavelló
Per la densitat ocupacional que té
D'esportistes amb les seves entitats
Ens trobem en un punt on
Poder si fa falta
Adequar o preparar més instal·lacions esportives per les entitats
I ja per finalitzar
Redacció del projecte d'ampliació del complex esportiu municipal
I de l'espai d'entitats esportives
El CEM és veritat que
No sé si tenim xifres dels usuaris
Del CEM
No sé si les tens
Exactament
Aproximadament
Aproximadament
I t'ho dic
Vaig rebre l'informe mensual
L'altre dia
1.600 abonats a dia d'avui
El CEM
Està quedat petit
El CEM
Històric
Cada mes
Perquè va pujant cada mes
La gent que es dona de baixa
La dona d'alta és més que la dona d'alta és més que la que es dona de baixa
El CEM
El CEM
El projecte consistiria en aprofitar tot aquell espai que té darrere el CEM,
que és un espai gran, que a dia d'avui no estava pensat,
a pensar si es podria fer servir per una ampliació d'alt del CEM,
perquè si algú ha quedat palès en tot aquest temps,
és que el CEM ha quedat petit.
El CEM no esperava albergar la gent que alberga a dia d'avui,
no esperava poder tenir 1.600 abonats cada mes
amb la rotació que això comporta, amb les activitats que això comporta.
Poder ha quedat petit, el gimnàs, és evident que ha quedat petit.
Si parles amb qualsevol persona que vagi al gimnàs del CEM t'ho faran saber.
La piscina té una ocupació més baixa i ens dona aquest marge,
però la sala de fitness ha quedat petita.
Per tant, és això més enllà de l'ampliació del CEM,
també pensar en aquest espai també per entitats.
Si de veritat ens creiem el CEM, que ens el creiem,
i el considerem com el que és, com un complex esportiu municipal,
amb totes les lletres i tot el gros de la paraula,
hem de fer-lo valdre.
Hem de fer-lo valdre.
Ha de ser el complex esportiu municipal de Masquefa.
Què vol dir l'espai d'entitats?
Això vol dir que...
perquè tenim entitats que a dia d'avui no tenen un espai on reunir-se.
Tenim entitats que a dia d'avui paguen un lloguer.
Tenim entitats que estan en unes instal·lacions que no són esportives,
que no són adequades per la seva pràctica.
Per què no poder oferir-los un espai en el complex esportiu municipal de Masquefa?
Jo crec que com a idea, com a tot el que és,
és el que hauria de ser i hauríem d'anar encaminats cap aquí,
que sigui un centre esportiu de referència.
Òbviament és un projecte que per això diu la redacció del projecte,
és una cosa molt a llarg plaç perquè és una obra que és important,
però la idea existeix i la intenció hi és
i de poder donar-li una sortida a un espai,
tot allò de darrere, que està infrautilitzat.
Doncs Sergi, moltíssimes gràcies.
Ens ha acabat el temps.
T'agraeixo moltíssim que hagis vingut.
Que vagi molt bé aquesta setmana,
que en realitat tot just acaba de començar.
Hem començat, sí, ahir mateix vam començar.
Doncs això, moltíssimes gràcies i fins la propera.
Fins la propera, que vagi bé. Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs abans de continuar amb el programa endavant,
que ja tenim la Luisa preparada per parlar-nos de sus cosas,
el que us he de recordar és que el proper 23 d'octubre,
dimecres a les 6 de la tarda,
estrenem Imatge Corporativa,
estrenem Logo
i estrenem oficialment la temporada.
Convidem a tothom a que vingui aquella tarda de dimecres,
que segur que farà un sol espaterrant.
Com a mínim que no plogui.
Per què aquest acte serà a l'exterior?
Per què? Doncs perquè descobrirem el logo que hi haurà a la façana.
Bé, d'aquí a una setmana ha d'estar el logo.
Que estem molt contents de Ràdio Masquefa Televisió.
Us ho dic personalment,
però crec que parlo en nom de tota la gent
que col·labora amb Ràdio Masquefa Televisió,
d'aquesta nova imatge,
que ha de ser no només estètica,
sinó també un nou temps per Ràdio Masquefa Televisió.
Ràdio Masquefa Televisió.
Escolta, que estem fent coses que feia molt de temps que no feia.
Amb dues hores i mitja de ràdio en directe,
Luisa, te digo hola ja,
antes de ponerte la música,
dues hores i media de ràdio en directe.
Muy bien, muy bien.
Oye, que ni tan mal, eh?
Hombre, para nada, para nada.
Muy bien.
Luisa, que estaràs el mièrcoles con nosotros, ¿no?
Hombre, la primera.
I hem de dir que brindarem amb cava.
Muy bien.
Que això vulguis que no sempre trau.
Recordar-vos també que el proper divendres a les 9 del matí
tenim una nova edició de Pregunta a l'alcalde,
que ens podeu enviar les vostres preguntes
al 663-70-26-98-663-70-26-98.
Que no patiu, que les preguntes li farem anònimament.
Com a molt li diré, doncs,
la Enriqueta de Camparellada
o el Paco del Maset
ens pregunta això o allò
o allò de més enllà.
És a dir, que es faran anònimament aquestes preguntes,
però us convidem, si us plau,
animeu-vos a enviar aquestes preguntes.
Si us plau.
No hi ha manera, no hi ha manera.
A la tarda d'avui dic que està funcionant tot perfectament.
No, no.
Hi ha una falca, que ara la posaré,
que posa falca 2,
som el 10.000.
I què fa el Darío Moí, doncs?
En comptes de posar la falca 2,
som 10.000,
que és apretant el número 5,
això ho explico perquè la gent ni li va ni li viene,
però perquè sàpiga que de vegades
passen aquestes coses, l'hi sap.
En comptes d'apretar el número 5
perquè soni la falca 2,
apreto el 2,
que resulta que és la sintonia del Ramon.
I llavors ens sona el piano.
No, jo volia que sonés això.
Som 10.000,
el magasin de Ràdio Masquefa Televisió.
Tots els dimarts de dos quarts de sis de la tarda
a vuit del vespre.
I quan sona aquesta música,
ara sí, tenim aquí a la Luisa,
que ja la teníem,
ja la teníem,
però m'encanta aquesta música
que és com de los años 50 a Estados Unidos.
I això que vol dir-nos que tenim aquí
a la Luisa R.
Luisa.
R.
Benvinguda oficialment.
Gràcies.
I què vienes a hablarnos hoy?
De tus coses?
Sí.
I què són les són tus coses?
A mi cosa,
voy a hablar de quan reciclàbamos
sin saberlo,
perquè era una forma de vida.
O sea,
reciclava i no sabíais.
I no hacía falta
que os aleccionara a nadie.
Para nada.
No?
Perquè todo esto,
¿por qué viene?
Formava parte.
Todo esto viene
porque un día sentí un comentario.
Ay,
ay,
ay.
Dale caña,
dale caña.
De una persona.
Que no diremos quién és.
No,
no,
no,
no,
nunca.
Que decía
que la gente mayor
somos muy consumistas
y que no sabemos reciclar.
Uy.
A ver,
lo de consumistas
yo lo he escuchado.
Esto se ha dicho públicamente,
pero yo tampoco vamos a hacer
¿cómo se dice eso?
Leña del árbol caído.
Exactamente.
No.
Pero bueno.
Pues para...
Que sois consumistas.
Sí.
Y no es verdad.
No es verdad.
No es verdad.
Entonces...
Porque...
Dime,
explica, explica.
Para la información
de los radio oyentes
y de esta persona también.
Cuenta, cuenta.
Tengo que decir
que en la España
de los años 60,
cuando nosotros
la gente mayor
de ahora
éramos jóvenes,
sí.
se reciclaba todo.
Todo.
Pero es que esto
lo he vivido yo también.
Tú ahora cuando empieces a explicar
es que lo he vivido yo,
que tampoco soy tan mayor.
Claro, pues imagínate.
A ver...
No sé qué cara está poniendo
el Eric,
lo tengo aquí al lado,
el pobre,
que no lo puedo olvidar.
Para ellos es como
si habláramos de otro mundo,
de otro planeta,
no sé.
Es antaño,
solo es antaño,
la época de antaño.
Ah, claro que sí.
Yo me acuerdo
que mi madre compraba
unos zapatos
y pasaba por todos
mis hermanos
y era yo la que
le sacaba el dedito
al zapato
que lo terminaba de romper
porque soy la más pequeña
y así pasaban
todas las familias.
Sí, sí, sí.
Es que era así.
Claro que sí.
Luego reciclábamos,
por ejemplo,
devolvíamos los cascos
de cristal
y nos daban parte
del importe
del vidrio
y entonces íbamos
a la lechería
o a la vaquería
con la lechera
de aluminio.
Sí, sí, sí.
Un litro, dos litros,
lo que sea.
La leche que necesitarais.
Exactamente.
Los huevos
con el cesto de mimbre
y comprábamos
con unas bolsas
que se trenzaban
con trozos
de tela vieja,
de rafia,
de caña,
hasta que la bolsa
ya tenía tantos agujeros
que ya no era ni bolsa.
Sí, sí.
Te estaba diciendo
la leche que necesitabais
y se me ha ocurrido
decirlo como un poquito
al revés.
La leche,
la...
O sea,
ahora me he liado.
Que necesitábamos la leche.
No, no,
la leche que necesitabais
y digo que hoy en día
hay gente que necesita
una leche.
Eso,
una y dos,
un par de leches.
Claro que sí.
Escolta,
has dicho ya
lo de los cascos?
Sí, sí, reciclamos.
Es que esto lo he visto yo,
esto lo he vivido yo, eh.
Íbamos a comprar el pan,
no como ahora
que viene todo envasado,
con unas bolsas de tela
que se llamaban talegas.
Sí,
¿a dónde se llamaba talega?
En Andalucía,
que yo he sido allí.
Pero tú no eres...
Ah, no,
tú no eres de Extremadura,
no,
tú eres de Andalucía.
¿De dónde eres de Andalucía?
De Sevilla.
Ah,
Sevilla,
la llana,
no.
Y en Madrid también
se decían talegas, eh.
¿Cómo se le dice a Sevilla?
Porque Córdoba,
la llana
y Sevilla...
La sultana.
¿La sultana?
Claro.
Bueno,
bueno,
está bien.
Llavors,
¿cómo le díeis?
Talegas.
Las talegas.
Se hacían en casa,
es una bolsa de tela cuadrada
con una cinta
y vamos a buscar el pan.
Yo,
no sé si,
ahora no voy a poner la pota,
pero
al ford de Pamora
hi ha hagut un temps
que lo estaban promovent,
això.
Cierto.
Las bolsas aquellas de tela.
Tú tienes una,
del ford de Pamora.
Sí,
porque además,
el pan cuando te lo dan caliente,
si lo ponen en plástico
se queda como la goma.
Sí,
sí.
Entonces la tela transpira
y el pan dura más.
Bueno,
es que el pa que ven
anda en plástico,
a ver.
Es que es todo envasado.
Es que es una pena.
Yo no diré que
no tiraré la primera piedra,
pero...
En aquellos tiempos
el plástico no existía.
Y el pa era pa.
Exactamente.
El pan era pan.
El pescado
te lo envolvían en periódico,
que si el pescado era blanco
se veían todas las letras estampadas,
tenías que lavarlo.
Reciclar,
reciclabais.
Higiénico no usé yo.
No mucho,
pero es lo que había.
Claro,
le tienes que quitar al pescado
las escamas
y las letras del periódico
que te hubieran ganado.
Y la carne
en papel de estraza.
De estraza.
Esto hay que tener
el papel que encara se utiliza,
¿no?
Sí,
ese papel existe todavía,
pero no se utiliza
para la alimentación ya.
No,
la carnicería no.
No,
porque te ponen uno así como gris
con un plástico.
Ay,
no es ese,
no es ese.
No es ese
el papel de estraza.
No,
no,
no,
no.
Ah,
vale,
vale.
Luego,
ya te digo,
se reutilizaba todo,
la ropa vieja,
las zurcías y las zurcías.
Ahora te compras unos calcetines
y le sale el tomatito
a la basura.
Sí.
Antes no,
y zurcías y zurcías.
Cuando ya no podías zurcir más,
se lo llevabas al trapero.
Yo quiero confesar
que fa dos días
vais a lanzar
unos michons
a la brosa.
Hay que zurcir.
Porque tenían
un furadet.
Hay que zurcir.
Sí,
sí,
me supo mal
porque el otro calcetín,
el izquierdo,
no tenía furadet.
¿Sabes?
Estaba nuevo.
¿Ves?
¿Ves?
Pero claro.
Por eso hay que zurcir.
Es una lástima.
A ti,
ponte tú a coser,
pero es que tú cusas.
Claro,
es que bueno,
pero entonces
todo el mundo sabía zurcir.
Sí.
Porque era otros tiempos.
Bueno,
todo el mundo,
no las mujeres.
Sí,
mayormente.
Porque lo enseñaban
en el colegio.
Sí,
mayormente.
Las mujeres a zurcir
y los hombres...
Sí,
porque se hacía una cosa
que se llamaba...
Pues le enseñarían otras cosas,
pero no sé qué le enseñaban.
Se hacía una cosa
que se llamaba
servicio social.
Ah,
sí,
que se enseñaban a planchar,
a coser,
a cuidar a los bebés.
Madre mía,
pero esto solo a las mujeres.
Esto era machista,
machista,
más de poder.
Yo recuerdo
que la meva sogra
y las seves germanas,
las seves tres germanas,
que m'han explicat
moltes vegades,
a mí me encanta
escoltarles,
las cosas del pueblo,
y todo eso.
Son historias muy interesantes.
Pero es verdad que
que avui vivimos
en una sociedad masclista,
sí,
vivimos en una sociedad masclista.
Ahora,
que hemos evolucionado
muchísimo.
Porque precisamente,
això te explica,
que a la escuela
tienen tu edad,
bueno,
no quiero pensar
en su pobre madre.
Sí, sí.
Otra niña seguida.
Pero la cuestión,
que te explican
y llavors ellas
cuando anaban a la escuela
les enseñaban todo això.
A cosir,
a tal.
A lavar,
porque no había lavadora.
Y los hombres,
pues limpiaban el patio,
aunque limpiaban.
Sí, sí,
a los niños
les enseñaban eso.
Los hombres en la taberna.
No,
diga a la escuela.
En la escuela
no les enseñarían
a ir a la taberna.
Bueno.
No,
luego lo aprendían solos.
Rápido.
Eso lo aprendían muy pronto,
ya te digo yo.
Sí, sí, sí.
Escolta,
qué más reciclábamos.
Luego, por ejemplo,
reciclábamos.
No existían ni los pañales
de usar y tirar.
Ay,
això ho he viscut yo también.
Las gasitas aquellas
que se lavaban.
Jo,
perdona'm,
ja sé que això
és políticament
superincorrecte.
Però allò,
vull dir,
bueno,
no,
no,
és que s'hauria de tornar això.
És que era així.
Mira,
fa poc que vam fer
una campanya
a la farmàcia
per la menstruació
i que et regalaven,
de fet,
continuen fent-la,
crec,
i et regalen
o una copa menstrual,
dient per això,
per allò del reciclatge,
no?
Perquè al final
les compreses,
els tampons,
doncs també,
a part del cost econòmic
que tenen.
Contamina una barbaridad.
A part del cost econòmic
és la contaminació,
no?
I vam fer una campanya d'això.
I els bolquers,
pañales,
todo y que
jo ara mismo
hi va a decir
que viven los bolquers
de usar y tirar,
però no s'ha de dir això.
I públicament
la meva responsabilitat
és dir
que hem de tornar
a allò
que ara no es va explicar
la Luisa.
¿Cómo eran los pañales?
Pues los pañales
eran unas gasas enormes
que las habían blancas,
las habían de rayitas,
que se ponían...
Ah,
las había también de rayitas.
Sí,
de cuadritos.
Ah,
vale,
vale.
Colores claritos.
Entonces eran enormes,
se doblaban,
se doblaban
y se ponían en forma de pañal
y luego le ponían su braguita encima
y ya está.
Te pasabas unas palizas de lavar
porque lo panchaban todo,
pero era así.
Sí,
sí,
luego salieron unos plásticos
que ya vinieron los plásticos
que se llamaban kikos.
Kikos.
Sí,
que le ponías la gasa esa
y el plástico
atado a los lados
como un bikini.
O sea,
pero plástico.
Que si tirabas mucho,
que esto sí que lo vivió yo,
que se rajaban todos.
Se rompía,
porque claro,
era plástico y yo malo.
A las madres se pasaban
unas palizas de lavar
que no veas,
pero era mucho más higiénico,
mucho más sano
para la piel del niño sobre todo
porque ahora todo es papel
y todo papel y papel
y plástico y papel.
Y perfumado.
Sí,
sí,
hidratado.
Sí,
todo muy bien.
Entonces toda la ropita
era de algodón,
no habían tantas alergias cutáneas.
Todo tiene sus problemas.
Ahora tienen la ventaja
de que todo es más cómodo.
También las madres ahora
salen más a trabajar que antes,
aunque yo he trabajado toda la vida,
pero bueno.
Bueno,
al final antes
¿dónde trabajaban las madres?
Pues trabajaban
en casa.
¿Y en la calle?
Y en la calle.
¿En los dos sitios?
Sí, sí, sí.
Bueno, y ahora también, ¿no?
Pero ahora tienen más comodidades,
¿no?
Tienen máquina de lavar,
máquina de esto, máquina...
Antes no tenían tantas máquinas,
sobretot de nuestras madres, ¿no?
No, no, no,
per cert,
parlant de máquinas de lavar
i tot això,
l'altre dia
vaig anar
al safareig
de la beguda
i faig una crida aquí
públicament
en que aquell espai
s'ha de restaurar.
Em va semblar
tan interessant
el safareig,
que és on van a lavar
a las mujeres
allí a mano.
Sí, sí, con aquellos jabones
que el aceite
no lo tiraban,
se hacía jabón.
Con el aceite se hacía jabón.
Con el aceite frito
se hacían tacos de jabón,
un jabón que dejaba
las ropas...
¿Y lavaba eso?
Que sí, lavaba.
Claro, tenías que
cocinarlo.
Ah, vale, vale.
El aceite de cocinar
lo ibas metiendo
en unas latas
y cuando tenías mucho
con sosa cáustica,
sosa cáustica,
lo echabas en unos bidones
y al fuego.
Eso se hacía
como una pasta
y la metían
en unos moldes
y lo cortaban
y era jabón.
¡Qué jabón!
Sí.
¡Buenísimo!
Oye, hablando de jabón,
un consell,
tú que sé que...
Yo sé que tú
coses también,
pero también lavas muy bien.
Vale.
La ropa blanca.
Tengo uns draps
yo a casa,
esto va a ser
el consultorio de la Luisa.
Tengo uns draps blancs
a casa
y la ropa blanca.
He comprat
blanqueante
de ropa
en polvo
y en líquido.
Le he puesto
el gel,
el blanqueante
de polvo,
el blanqueante
de líquido
y tot y así
no unsur la ropa blanca.
¿Has probado
el percarbonato?
Es que no, ¿eh?
¿No?
¿Yo te he dicho
percarbonato
en algún momento?
No, no he probado.
¿Qué es eso?
Percarbonato.
El percarbonato
es una bolsa
que es un polvo blanco
que se pone en la ropa blanca
y agua calientita.
Se queda la ropa blanquísima.
¿Pero qué has de hacer
con eso?
No es posarlo
a la rentadora
en el tercer
hueco ese
que no sabe nadie
para qué es el hueco.
Pues para los aditivos.
Es para poner esos extras.
Pruébalo.
Pero es que
¿cree que voy a probar?
¿Con agua caliente?
¿Cómo agua caliente
la de la lavadora?
Un programa
con agua calentita.
¿O más?
¿Está calienta, no?
¿Aquella agua?
Pues no sé.
Quedan tres minutos
de sección, digo,
porque si tienes algo más
estoy yo aquí enrollándome
con otras cosas.
Solo decirte eso.
Vale, vale, vale.
Que quizás la Yengrán
no conozcamos muy bien
los colores
de los contenedores.
Pero me gustaría decirle
a la gente joven
que no nos tienen
que enseñar nada.
Que no hay que darle lecciones
a la Yengrán.
Sabemos de reciclaje
mucho y mucho.
I heu reciclat...
Mira,
amb lo que heu reciclat
al llarg de la vostra vida
heu contribuït
molt més
del que contribuirem
qualsevol de nosaltres.
Sí, señor.
Que no som gent gran
al planeta.
Eso es.
Este era
la tu reivindicación.
Sí, sí.
Es mi mensaje.
Es que yo t'havia vist farta.
Que no nos tienen que dar lecciones.
Yo la veía farta
a la Luisa l'altre dia.
Digo,
¿qué te pasa?
¿Qué te pasa?
Mira, me ha pasado esto.
Sí, sí, sí.
Me llegó al corazón.
Me llegó al corazón.
Escolta'm una cosa.
Entonces,
la ropa blanca.
Seguim amb la ropa blanca
que queda...
Queden...
Son i 28
ha d'entrar
el Masquefines
de la Maria Torres,
per cert,
que ens va deixar
fa pocs dies
i que us recomano
que us quedeu
per escoltar
el Masquefines.
Dit això,
ay 28,
son i 26
i una miqueta que...
Un minuto
para que m'expliques
aquests pols blancs.
Llavors,
has de mirar
la temperatura
de la rentadora també.
Claro,
mínimo, mínimo
30-40 grados.
No,
però jo crec que sí.
Yo no conozco
tu lavadora.
Pues bueno,
una de chimichurri.
Jabón.
La lavadora que tinc aquí...
Lejía nunca,
porque la lejía
amarilla,
no blanquea.
Jo la rentadora bona
la tinc al poble,
fíjate tú.
I aquí tinc una de chus,
vayas,
una chus.
Tienes que ir a Puebla
a ponerla.
No,
però bueno,
quan pugui baixar el Nadal
ja faré una bona rentadora
de roba blanca.
Prueba el percarbonato.
El percarbonato.
Te va a gustar.
Vale.
Me va a gustar.
Te va a gustar,
te va a quedar
la ropa blanquísima.
A veure si me voy a equivocar,
solo me voy a acordar
de que me va a gustar
y me lo como una cucharada
o algo y la liamos.
Te va a gustar
com te va a dejar la ropa.
Doncs Luisa,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a ti
por darme esta oportunidad
de nuevo.
Una setmana més,
escolta,
que oportunidades
i eres tu,
eres tu,
eres tu.
No, hombre, no.
Ens tornem a trobar
la setmana que ve.
Molt bé.
Al Som 10.000.
Luisa R.
Nombre artístico.
Exactamente.
No vamos a decir el real,
perquè, clar,
s'ha posat ella
un nom artístico.
És el apellido.
Bueno,
però tu no digas nada.
No, no, no,
és el apellido.
Tu tens misterio.
Un halo de misterio.
a tu al rededor.
Luisa R.
Misteriosa.
Luisa R.
¿Por qué?
Doncs només ho sabem
los allegados.
Ni más ni menos.
Els arribats.
Ai, ai.
Bueno,
després d'aquesta patada
al català
que acabo de donar,
moltíssimes gràcies
a tothom
que ens ha escoltat.
Avui sé que ens escolteu
en directe.
Moltíssimes gràcies,
de veritat.
Estem tots contentíssims,
tot l'equip
del Som 10.000,
perquè portem,
bueno,
només portem dos programes,
però és que han sortit
superbé.
Creiem que estem fent
la feina que hem de fer,
una emissora local,
entretenir i informar
de les coses
del nostre poble.
De eso se trata.
Doncs moltíssimes gràcies,
Luisa.
Gràcies a ti.
Fins la propera
i a tots i totes
fins dimarts vinent.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Everything up here is new.
I can't stand it.
Just must land it.
Going back to old Jesu.
Everything you do.
People got their eyes on you.
It's compelling.
Yeah, me yelling.
Take me back.
to a very good point.
To be all right,
see you first.
Bye.
foolish people.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però la televisió va ser un gran canvi, no?
Fins i tot abans que creixés Masquefa i ja no ens coneixíssim i tot, hi va haver molt canvi amb això.
I tant, sí, abans de la televisió també, sí.
I recordes la primera televisió que vas veure, com o on, l'efecte que et va fer?
Sí, sí, a l'Ajuntament.
Ah, sí?
Sí.
Em van portar una a l'Ajuntament i llavors la gent hi anàvem quan feien un programa que ens interessava al vespre o quan es podia, perquè allò ja treballava i era més gran.
Doncs hi anàvem al vespre normalment i ens tenien allà tot de cadires i ens sentàvem allà i doncs vèiem el programa que ens interessava i cadascú quan havia vist el seu programa se'n tornava cap a casa seva.
Perquè hi havia molta demanda i el quedava ple.
No hi havia seients per tothom.
O sigui, la televisió era col·lectiva.
Exacte.
Havies de sortir de casa per anar a veure la televisió.
Després la van portar allà a sota que el general, que abans era un local dels de la vila, diem.
Sí.
Me'n recordo quin nom tenia.
Sí, sí, que el general, a costat del corraló.
Però quan hi havia un local abans de la guerra...
Això ja no hi era.
Doncs llavors tenia un nom, que allà feien el ball, feien teatre i d'allòs.
Llavors ho van arreglar també i llavors anàvem allà a call general a fer el mateix, a veure-ho a la televisió.
Fins que llavors hi van començar les cases a comprar-ne i més o menys anàvem a casa d'algun conegut.
Després ja em vam començar a tenir nosaltres, ja es va anar estenent i ja es va acabar les tertúlies.
Sí.
Però vaja, tirem una mica més enrere.
Més enrere, sí.
Explica'ns coses de la teva mare.
Mira, la meva mare, jo considero que...
no sé, com totes les mares en aquella època de la guerra i la postguerra.
I principalment la meva mare, que va quedar viuda amb cinc fills.
El meu pare va morir l'any abans de la guerra.
I llavors hem quedat cinc a casa i la meva mare.
I ella considero que va ser un... són verdaderes heroïnes, de debò.
Perquè el que van passar durant la guerra i durant la postguerra...
perquè, esclar, a la casa no hi havia cap home.
A la casa on hi havia un home era diferent perquè més o menys treballava a la terra,
tothom tenia el seu hortet.
I, doncs, per mantenir-se, acollien.
Però a casa meva, fins que el meu germà...
A veure, com es va morir el meu pare, jo tenia set anys.
El meu germà en tenia deu.
i la meva germana, gran, 13.
Doncs, fins al més que em tenia 12 anys,
per allogerir una miqueta la família,
ja se'n va anar amb un mas de Pujal a fer de pastor.
Però es va enyorar.
Esclar, ja havia viscut sempre amb nosaltres a casa,
encara que passéssim privacions,
perquè, al ser la meva mare viuda i tots petits,
vam passar moltes privacions.
Doncs, però, vam estar sempre molt units,
perquè la meva mare tenia un caràcter especial.
Mai la vaig veure amoïnada en res.
Sempre estava alegre i sempre ens vam mantenir units.
I és a dir, que a casa encara que passéssim provisions,
però era el lloc on estava més bé.
Perquè, fins i tot, jo me'n recordo quan es va obrir el meu pare,
la meva mare, un germà del meu pare,
per ajudar-la, doncs, se'n van endomir a viure a Rubí,
que ells vivien a Rubí.
I la meva mare, al cap de tres mesos, em va venir a veure.
Jo vaig veure la meva mare i ja no vaig voler quedar-me allà.
I la meva mare se'n van tornant a casa a passar privacions,
però tots junts.
I el teu germà també va tornar, doncs.
I el meu germà, al cap d'un mes,
que va ser allà, a aquella casa feta de pastor,
també es va enyorar i va venir a peu,
de Pujal fins a Masquefa a peu,
perquè no tenia ni un duro.
Déu-n'hi-do.
I va venir a peu.
I com s'ho feia, doncs, la teva mare per mantenir-los?
La meva mare, pobra dona,
anant a rentar tots els defretjos de Masquefa,
perquè llavors a la fàbrica,
doncs, després van anar a la fàbrica,
però primer no, no hi pot...
Érem cinc a casa.
No podia marxar,
no es podia deixar sols.
Doncs llavors anava a rentar
i després, com nosaltres ja vam...
El Joan, com va...
El meu germà, el Joan,
com ja va tenir...
Va venir de fer de pastor,
doncs llavors ja va cuidar les terres,
perquè ja teníem una vinya i un orc,
com tothom d'aquí a Masquefa quasi bé.
I llavors ja no vam passar misèria,
gràcies a Déu,
perquè el que anàvem collint de l'orc,
ja en teníem per mantenir-nos.
Després ja la meva germana
ja va començar a treballar a la fàbrica,
encara que conyessin poc,
el meu germà també hi va començar a treballar,
ja va ser diferent,
però els primers anys
ho vam passar molt malament, de debò.
Jo em recordo...
De quan era petita,
de casa meva,
no me'n recordo de res.
Els records més agradables que tinc
són els de casa dels meus avis,
perquè el meu pare,
a més a més,
abans d'estar de morir-se,
que es va morir l'any a més de la guerra,
va tenir els tífols.
I llavors la gent que tenien els tífols
com que estaven la puja de la febre,
que estaven molts dies amb febre,
i llavors,
mentre pujava i baixava,
perquè deien que no podien menjar
que era contraproduent
perquè la febre encara fora pitjor.
Llavors només s'alimentaven amb seragomil,
una cosa que era com un aliment,
com un xarop.
I llavors el meu pare va viure
tots aquells dies que de la puja de la febre
fins a la baixada només amb seragomil.
I de resultes d'això,
la gent no es morien dels tífols,
no, es morien de debilitat.
I el meu pare va sobreviure,
però ja va quedar
doncs flac i no va fer mai més res de bo.
Llavors va haver d'estar dos anys a l'hospital.
I jo me'n recordo
que els anys més feliços de la meva infància
van ser els que vaig passar a casa dels meus avis.
Perquè, esclar,
el que no podia fer la meva mare,
perquè la meva mare es quedava en quatre encara a casa,
i jo que era a casa dels meus avis,
jo estava com una reina allà.
On vivien els teus avis?
Aquí a baix, a Cal Sastre,
al costat de la farmàcia.
Doncs jo me'n recordo que la meva àvia...
De la farmàcia d'abans.
De la farmàcia d'abans.
De la farmàcia d'abans.
Aquí al carrer Major.
Sí.
Jo me'n recordo que la meva àvia
llavors em posava,
abans d'anar a dormir,
jo dormia en un recortet,
perquè abans a les cases hi havia sala i arcova,
i al matrimoni dormia a l'arcova,
i al costat de la casa dels meus avis
hi havia un recortet,
i allà hi havia un llit,
i jo dormia allà aquell recortet.
I la meva àvia em posava,
abans d'anar a dormir,
una rajola,
la posava a la vora del foc,
i quan era calent
me l'emblicava amb un drap de llana,
i me'l posava al llit,
i com jo anava al llit,
el trobava calentó.
Era com una bossa d'aigua calenta.
Exacte.
Llavors al dematí com em baixava,
em baixava amb braços,
i em posava allà a la vora del foc,
i a dintre de la sabata,
o de l'esperdenya,
el que portés,
m'hi posava una braseta de foc,
i me les escalfava.
I aquestes coses m'han quedat a la memòria,
que jo moltes estimava els meus avis
quan era petita,
que de vegades pensava,
no saps si t'estimes més els teus avis
o la teva mare.
Perquè és clar,
jo de pare,
el meu pare ja no me'n recordo.
A quin hospital va estar el teu pare?
Al clínic.
Al clínic.
I llavors per anar-lo a veure,
i tot això devia ser complicat, no?
Sí, sí.
Anàvem de quan en quan,
la meva mare anava cada setmana,
però nosaltres anàvem,
jo me'n recordo que allò m'impressionava,
perquè era gran.
I el meu pare,
quan es va haver de...
ho va notar ell,
que es havia de morir.
I llavors va venir,
va marxar de l'hospital,
moribunt,
va venir amb l'Igol a la dina,
i va venir a casa.
I va arribar a casa avui,
per poder arreglar els papers,
per deixar la meva mare,
perquè ara la casa és pròpia,
per poder...
va demanar al notari que vingués,
per fer el testament,
per deixar la casa amb la meva mare.
I ara no hi va ser temps,
perquè l'endemà,
el notari havia de venir a les tres,
i el meu pare es va morir a les dues.
I jo de casa només me'n recordo de coses,
el meu pare que es va morir,
el meu avi que es va morir,
el cavall que teníem a casa que es va morir,
com el traiem,
que llavors venien a buscar un carro,
quan deien el fum,
quan es moria una bèstia d'aquestes de casa,
doncs el venien a buscar en un carro gran,
i el carregaven aquell carro,
i el portaven no sé on.
I em recordo d'aquella bèstia,
jo que esclar, jo era petita,
i que ella bèstia tan grossa,
el traien de l'estable,
i el pujaven al carro.
Allò que, coses que t'impressionen,
i que recordes, no ho sé,
no bons records, doncs.
I en canvi tots els bons records
els tinc de casa de la meva àvia,
perquè llavors jo allà era, esclar,
el meu oncle,
el germà de la meva mare encara era solter,
la meva tia era jove,
també la germana de la meva mare,
perquè la meva mare es va casar amb el meu pare,
perdó,
més aviat del que es guien casat,
perquè es va morir la meva àvia.
I es van quedar el meu pare i el seu,
doncs sols a casa.
I llavors necessitaven una dona, esclar.
I llavors van avançar la boda,
i el meu pare estava fent de fill de viudo,
com se'n diu allò, lliurava.
I llavors fins i tot no es van poder casar aquí amb l'escafa,
van bé d'anar a casar-se en un lloc fronterer,
per bou.
I per què això?
No ho sé per quina raó,
però van bé d'anar a casar-se per bou.
És a dir, que la meva àvia els va acompanyar a casar-se per bou,
la parella i la meva àvia.
I la meva mare, pobra dona,
ja des d'un principi es va trobar,
doncs no amb problemes,
perquè eren pagesos,
es guanyaven bé la vida,
però van començar a venir un fill darrere l'altre,
llavors es va morir el meu avi,
el meu pare va agafar els tífols,
després dels tífols ja no va fer res més de bo,
i en fi, problemes,
fins que va quedar vídua,
amb cinc fills,
i va passar tota la guerra,
fins que es va acabar la guerra,
i jo de la guerra me'n recordo de moltes coses,
perquè és clar, eren petits.
Sí.
Però per nosaltres és com una aventura.
Jo em recordo que passaven uns homes
que van venir de Martorell
i cridaven,
el seu peles persianes,
obriu els balcons,
perquè es veu que tenien por,
que al darrere si em hagués el cui
els fes alguna malifeta,
doncs.
I d'aquestes coses me'n recordo.
I llavors van cremar l'església,
i jo me'n recordo que la meva mare
no els deixava sortir,
però és clar,
amb tants,
nosaltres ens escapàvem.
I me'n recordo que hi vam anar cap allà,
a baix i a veure quan cremàvem l'església,
i oh,
i ens va fer una manera d'impressió,
una cosa.
Oh,
i llavors me'n recordo
quan hi recollim,
llavors quan van passar uns dies,
que ja ho vam fer fer la crema de l'església,
llavors vam anar a buscar
per postos que havien llançat
el que havien cremat,
i jo me'n recordo que vaig agafar
el cap d'un Sant Crist
i el vaig tenir
tot el temps de la guerra
a casa amagat.
I em feia gràcia tenir aquell cas,
i quan van entrar els nacionals,
que es va acabar la guerra,
llavors el vaig portar a l'església.
I no el conserven?
No ho sé.
O perquè hi havia la mà aquella del Sant Crist
que van conservar.
Sí,
doncs no sé què em van fer.
No ho sé,
no he sentit parlar mai més.
Llavors me'n recordo
que al finalitzar la guerra,
doncs,
ja els últims anys,
ja venien els,
entraven els nacionals,
la meva mare,
com tothom,
va fer quasi bé,
ens va agafar tots,
tots cinc,
i ens vam anar
cap allà on teníem l'hort.
vam agafar un matalàs
i quatre coses de roba
i una mica de menjar,
i vam anar
pel nostre,
on teníem l'hort nosaltres
era a sota
Can Bartomeu,
que és una casa de pagès
que és bastant allunyada.
I l'hort era bastant lluny,
i els cars vam trobar
molts sols allà.
La meva mare
amb cinc canalles
i sentíem els trets
de la troba
que anava avançant,
la batalla
que doncs,
per aquí a prop.
I llavors ens vam,
la meva mare
ens va agafar,
ens va agafar
tot el que ens havíem emportat
i vam anar
a l'hort
de casa dels meus avis,
que allà hi havia
també els meus avis,
el meu oncle
que ja era casat,
i llavors
el meu oncle,
me'n recordo,
que ja es havia
separat,
també van a la guerra,
però ja es havia separat,
i llavors estava amagat
a dintre d'una barraca
que hi havia a l'hora
de calar a casa
dels meus avis.
Jo me'n recordo
que,
mira,
una cosa tan agradable,
perquè vam dormir
a l'aire lliure
i feia l'hivern,
esclar,
l'hivern,
la atmosfera és més clara
i veus més els estels.
I jo me'n recordo
que estava allà
dintre del llit col·libat,
allà a la costada
de la meva mare
i els meus germans,
perquè a l'hora dormíem
amb un matalàs
ben apretats
i topats,
i jo només
me'n recordo
d'aquelles estrelles
que veia a la nit
tan maques
i va venir
uns soldats
que llavors
ja n'era la retirada
i ens van demanar
que els hi féssim sopar.
La meva àvia
tenia un conill,
els hi va fregir,
els hi va fer sopar
i llavors
quan van marxar
se'n van emportar
l'avi,
pobret,
el meu avi
que era vell,
perquè van dir
no,
no,
els homes que hi hagi
per aquí
els hem d'emportar
i com que el meu oncle
estava amagat,
tot érem dones,
només hi havia
el meu avi de vell
i el meu germà
que tenia 10 anys
no,
que ja en tenia més,
en tenia 12,
però esclar caralla
no n'agafaven encara
i llavors
se'ls va anar
amb el meu avi
i el meu avi
pobret plorava
i recordo
quan era un tros
allà
es veu que amb aquells
soldats
els va fer llàstima
i el van deixar
tornar cap a casa
amb una alegria
que ens va donar
i llavors l'endemà
quan ja havien entrat
als finals
la meva mare
va anar cap dalt
al poble
per veure
què havia passat
com tothom
va fer el mateix
i ens havien entrat
a casa
ens havien obert
les portes
ens ho havien
destrossat tot
ens havien robat
els matalassos
tota la roba
el que teníem
a l'armari
així amb el braç
havien passat el braç
i ens ho havien trencat tot
les cadires
havien fet foc
a l'entrada
i ens estàvem cremant
les cadires
sorts d'uns veïns
que ho vam veure
i els van anar a dir
home
però quan vam arribar a casa
vam haver de dormir
bastant temps
perquè esclar
llavors no hi havia diners
terra
amb matalassos
i abricats
de la manera que podíem
amb mig vestits
amb la roba
que podíem
fins que
mira vam poder anar
comprant coses
i vam poder tornar
una altra vegada
però el primer any
va ser terrible
a més me'n recordo
que nosaltres
com que esclar
llavors arribàvem allà
i allà no hi havia res
i els soldats
menjaven bé
els soldats
dels nacionals
els feien un ranxo
allà on tia ara
a Cal Gavarró
que era un camp
que deien el camp
del Morà
i allà hi feien uns focs
i allà feien
el ranxo dels soldats
i nosaltres
anàvem allà
i ens donaven
menjar
del que menjaven
els soldats
i mentre els soldats
van ser
aquí amb Eschefa
vam menjar
del ranxo
i després
hi van començar
les privacions
i això
que el Gavarró
era allà
al costat de l'església
o aquell més amunt
no no
aquí on tenen ara
on viu
a veure
davant de Cal Rovira
sí
com els casals
allò era el camp
del Morà
que en deien
te'n recordo?
Montserrat
i llavors allà feien
el ranxo allà
molt bé
i la postguerra
què?
però la guerra
per mi
va ser
com una
allò era
com una aventura
era un canalla
ves
i la postguerra
va ser fatal
la postguerra
va ser fatal
perquè
esclar
fins que no vam treballar
doncs ho vam passar
molt malament
després jo me'n recordo
que el primer vestit
que vaig estrenar
ja tenia 16 anys
perquè sempre
anàvem
coses velles
que anàvem
aprofitant
i me'n recordo
que el primer vestit
era un vestit
de seda
era l'estiu
de seda vermella
amb uns tobos blancs
i la meva mare
m'hi va fer
amb mànica llarga
i mànica curta
i llavors a l'hivern
em van treure
la mànica curta
i em van posar
la mànica llarga
i em va servir
el mateix
i com jo
moltes
de la meva època
també ho havien de fer
això
que era el vestit
de la festa major
el vestit de la festa major
i com era la festa major
llavors?
la festa major
era molt bonica
a mi m'agradava molt
jo sempre feien el mateix
llavors se'm cuidava
el de Calas i Dret
el Pepe
com li deiem al Pepe?
sí
però tenia un altre nom
el Xurxil
li deiem al Xurxil
i durant molts anys
em va cuidar ell
i sempre feien el mateix
el primer any
feien Sarsuela
llavors
a la nit feien Sarsuela
i a la tarda
feien les Tradanes
aquí
a la plaça
de l'Ajuntament
i llavors
feien jocs
de canalla
i els altres dos dies
feien ball
tard i nit
i ja venien els mongrins?
ja no
llavors venien
la lira de Sant Saloni
després venien
la principal
no la principal
de la Bisbal no
no me'n recordo
hi havia una cop
la Digualada
que també venia
sí
no me'n recordo
com se'n deia
la Triomfal
la Triomfal
em sembla que era
la Digualada
se'n deia
la Triomfal
i després la iau de Sant Saloni
i me'n recordo
que un dels músics
que anava
en un orquestre
no me'n recordo
quina era
es va enamorar
d'una noia
d'aquí
i es van casar
ah sí?
sí
la Gumer Cinda
que vivien allà on és ara
on viu ara
la de Cal Gavarró
te'n recordes?
sí
i es va casar
amb aquella noia
molt bé
escolta'm
ara que parlem de festa major
et poso una cançoneta
i després seguim parlant
d'acord
d'acord
gràcies
lo dudo
lo dudo
lo dudo
que tu llegues a quererme
como yo te quiero a ti
lo dudo
lo dudo
lo dudo
que hayes un amor
más puro
como el que tienes en mí
hallarás mil aventuras
sin amor
pero al final
de todas
solo tendrás dolor
te darán
de los placeres
frenesí
más no ilusión
sincera
como la que
te di
lo dudo
lo dudo
lo dudo
que hayes un amor
más puro
como el que tienes en mí
fallarás mil aventuras
sin amor
pero al final
pero al final de todas
solo tendrás
solo tendrás dolor
te darán
de los placeres
frenesí
más no ilusión
sincera
como la que
como la que
te di
lo dudo
lo dudo
lo dudo
que hayes un amor
más puro
como el que tienes en mí
como el que tienes en mí
que hayes un amor
y lo que tienes en mí
teatro
y como anaba
eso del teatro
ya ven
comenzar a la escuela
con Doña Sofía
y Doña Rita
también
con Doña Sofía
y Doña Rita
yo en tengo buenos
records también
a mí m'agradaban
todas las dos
Doña Sofía
tenía un carácter
no sé
más cridener
pero
le pasaba
de seguida
a Doña Rita
una miqueta
más
le costaba
más de pasar
pero yo
en tengo muy buenos
recuerdos
de todas las dos
no me no había
en castigo
nunca
solo una vez
una vez
me van castigar
me van posar de cara
a la paret
con los brazos estesos
y va a ser una marranada
tan grande
que no me lo han
de veridad
de veridad
a mí me agradaban
a la escuela
de veridad
y
lo estudiaba
y
tenía facilidad
para aprender
los mestres
yo estaba contenta
de ellas
y ellas
me piensan
que también
estaban contentes
de mí
porque
yo participaba
en todo
después
cuando fíen
teatro
siempre
fíen
teatro
siempre
em fíen
sortir
también
a mí
y fíen
unes funciones
te'n recordas
cantar
unes
canzonetes
y hacer
unos diálegs
cortets
yo siempre
sortía
con la
Innocencia
de Calça
Trot
que era la
germana
tú no te
recordes
¿te'n recordas
pero siempre
anaven
anaven
juntas
es que ya
estaven
juntas
a l'escola
siempre
habíamos
seguido
a la
mateixa
taula
siempre
habíamos
estat
juntas