Quan has tocat el cel
i sents a prop l'infern
camines sense fer, sense destí
i sense saviesa
Fugint del que no entens
Fugint d'aquest present
Pensar en aquells anells
és l'única forma que tens de continuar
Tornarem a ser grans i tornarem
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent
però cou i ens fa sentir que hi tornarem
Trencar aquest desencert
comença en un mateix
Tornem a les barrels dels somnis que ens vam veure
Som Masquefa i la Beguda Alta
Som cada una de les persones que vivim la nostra vila
Entitats esportives, socials, culturals i fins i tot religioses
Som el comerç local que aixeca la persiana cada dia
per oferir-nos tot el que necessitem des de la proximitat i la coneixença
Som cada una de les peces indispensables
perquè tot funcioni correctament
Som totes nosaltres
Som 10.000
Molt bona tarda avui d'hores de Ràdio Masquefa Televisió
sóc el Darío Mui
i avui comença aquesta aventura
que es diu Som 10.000
Des d'aquest mateix moment ens posem al servei de totes vosaltres
per donar-vos veu
Volem ser la finestra des de la que parlem
de tot el que passa a la nostra vila
Volem donar veu a les persones i col·lectius de Masquefa
i la Beguda Alta per expressar-se
No estic sol en aquest viatge
M'acompanyen el Ramon i la Luisa
Després us l'escoltarem també el Javi de tant en tant
i encara ha de créixer més la família del Som 10.000
No ens podem oblidar tampoc de l'Eric
a la part tècnica a la producció del programa
Volem comptar amb cada una de vosaltres
Veniu, apropeu-vos i parleu-nos
Us escoltem
M'acompanyen el Javi de tant en tant en tant
I sense més comencem el programa d'avui
que està farcit de bons continguts
Podeu contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials
i també a través del nostre telèfon
663 70 26 98
Podeu també escriure'ns un correu electrònic
a radiomasquefa
arroba masquefa.net
per fer-nos suggerències
o enviar-nos la informació de les activitats que feu
si és que sou una entitat
Aquí estem, aquí som
i som 10.000 que no ens cansarem de dir-ho aquesta tarda
Després vindrà el Ramon Vilanova
que com farà cada setmana a partir d'avui
ens parlarà d'algun artista català
a la secció La Gramola
Començarem coneixent el Ramon Calduc
Parlarem amb la regidora de Feminismes, Igualtat i Diversitat
i amb la Isabel Albiol del nou podcast
que es va posar en marxa el passat 1 d'octubre
Parlem, com ja sabreu, del Masquefines
A les coses de la Luisa
avui parlarem de com lligar el supermercat
Sí, sí, allò de la pinya
Us presentarem la nova entitat
Tots Iguals Masquefa
i finalitzarem la tarda
i a punt de tocar el vespre
amb la reposició del Masquefines
que va fer la Maria Carme Junyent
fa més de 20 anys
a Ràdio Masquefa Televisió
Estrenem amb la Teresa Estruc
Cada hora en punt
a més a més els bolletins horaris de la xarxa
Quina marxa!
I quina poca gràcia que tinc jo fent acudits
Arrenquem doncs aquesta aventura
i ho fem de la mà de l'alcalde
el Roger Vázquez
que ja el tenim aquí
Bona tarda Roger
Molt bona tarda Darío
i molt bona tarda Ramon, Luisa, Eric
i tots els col·laboradors de Ràdio Masquefa TV
en un inici d'una nova temporada
Sí senyor, una nova temporada
i a més a més un nou magazín setmanal
té ni més ni menys que dues hores i mitja
de programació en directe i local
com ha de ser
Benvingut Roger
i m'agradaria començar
ja per feina
per feina
i parlar del Pla d'Actuació Municipal
perquè
doncs té molta teca
té molt de contingut
queden dos anys i vuit mesos
de legislatura
i en dos anys i vuit mesos
la meva primera pregunta és
aconseguireu
fer tot això
que hi ha reflectit
el Pla d'Actuació Municipal?
Bé, el PAM
el Pla d'Actuació Municipal
i entrem ja en matèria directament
doncs és un recull
de les 250 actuacions
que ha de fer
que està fent
o que encara
ha de començar
el Govern Municipal
que es recullen
amb 26 objectius clau
i 5 eixos
de transformació
queden
aquesta dada
la Puntestú
no la tenia present
jo
només dos anys i vuit mesos
doncs de mandat
i el cert és que
ja tenim un bon ritme
doncs de compliment
d'aquelles actuacions
que ens hem marcat
en el Pla d'Actuació Municipal
que al final
és un compromís
de l'Ajuntament
envers
és un compromís
d'unes polítiques públiques
que hem de desenvolupar
des de l'Ajuntament
en tant que representants
del poble de Masquefa
Un dels temes
del que s'ha parlat últimament
i que també surt
al Pla d'Actuació Municipal
és el tema
del mercat municipal
es va traslladar
es va traslladar
del seu lloc original
aquí
davant dels estudis
de Radio Masquefa Televisió
i de nou
va tornar
a la plaça
i un dels arguments
perquè tornés a la plaça
era que hi ha prevista
una ampliació
o es vol potenciar
l'ampliació
d'aquest mercat municipal
això
com es treballa
en quin punt està
serà allà
o com està la cosa?
Mireu
us ho explico
diguem-ne
que de manera
molt planera
perquè és la manera
com jo ho entenc
el mercat municipal
diguem-ne que
fa anys
abans que entrés en vigor
la nova normativa vigent
doncs el que es podia fer
és que quan marxava
una parada
doncs s'ofertava
i venia un altre
paradista al mercat
i per tant
quedava cobert
aquell espai físic
amb la nova normativa
nosaltres
l'Ajuntament
no podem
fer que vingui
algú altre
sense abans
haver fet
una licitació
pública
d'aquella parada
és a dir
hem d'anunciar
a tots els paradistes
del mercat
que volem
tots els paradistes
del món
que tenim una bacana
al mercat de Masquefa
i per tant
doncs
han de mostrar-se
interessats
i després
si hi ha més
d'un paradista
faríem una mena
de concurs
això s'ha de fer
si tenim aprovada
una ordenança
municipal
del mercat
de venda
no sedentària
que és el mercat
setmanal
és una miqueta
ferragós
però
estem treballant
ja
en la nova
ordenança
del mercat
municipal
perquè el que
volem
és fer créixer
el mercat
dels dimarts
i que
torni
la plaça
de l'estació
estar plena
i per què no
dibuixar
el passatge
dels bastoners
i també
el carrer Escoles
el que està clar
és que el mercat
dels dimarts
ha de ser
un complement
de l'oferta
comercial
que tenim
amb Esquefa
i per això
ho hem dibuixat
en el pla
d'actuació
municipal
i estem
en el punt
de treballar
l'ordenança
per poder
fer les licitacions
per poder
fer créixer
el mercat
parlant de mercats
el mercat
de la beguda
últimament
després
de tornar
de vacances
només hi ha
una parada
de les dues
que hi havia
sabem per què
estem en la mateixa
situació
però no sabem
per què
ara només
hi ha una parada
en comptes
de dues
per què no es posen
les pollastres
m'ho van dir l'altre dia
que no es posaven
els pollastres
i la veritat
és que encara
no ho sé
perquè no ho he preguntat
però sé
que ara fa un temps
que no es posen
els pollastres
i entenc
que estem
en la mateixa situació
quan nosaltres
volem fer créixer
el mercat
hem de tenir
l'ordenança
i hem de poder
licitar
l'espai
que queda
buit
del mercat
per tant
fins que
aquesta ordenança
no estigui
aprovada
no hi ha manera
que vinguin
noves parades
per exemple
no?
si o si
ha d'estar
aprovada
l'ordenança
legalment
no hi ha
nova manera
i de fet
és per això
que en els últims
anys
a mesura
que han anat
marxant
parades
no se n'han
posat
de més
al final
està clar
que la normativa
és la que és
la normativa
no la fem nosaltres
però la normativa
l'hem de complir tots
per tant
el que ens toca fer
és
escoltem
creiem que això
és important
per a Masquefa
jo
i de fet
l'equip de govern
pensem que sí
per tant
ho dibuixem
en el PAM
i comencem a treballar
amb l'objectiu
amb una d'aquestes
250 actuacions
que contempla
el pla d'actuació
municipal
per aquest mandat
23-27
una altra
de les actuacions
que us proposeu
és l'obertura
del centre de serveis
a la gent gran
el passat ple
es va parlar
del tema
i es va dir
que s'havia reactivat
m'agradaria
per qui no
l'assumpte
del centre de dia
o aquest centre
de serveis
de la gent gran
m'agradaria
per a aquelles persones
que no escolten
tampoc el debat
de política local
doncs que
expliquessis
cap a on anem
amb aquest
amb aquest
assumpte
mireu
jo
intento explicar-ho
molt ràpid
perquè penso que
ja hem anat
dient
i donant
molta informació
i per tant
nosaltres
apostem
per tenir
un centre
de serveis
a la gent gran
que ha d'incloure
un centre de dia
ha de ser
un centre
que sigui útil
que sigui funcional
i que sigui operatiu
un hub
de serveis
a la gent gran
on no ens plantegem
només
un edifici
on allà hi passin coses
sinó
que ens plantegem
un edifici
des d'on
es puguin
prestar serveis
a diferents
punts
de masquefa
i ara et poso
un exemple
hi ha moltes persones
persones grans
de masquefa
que potser
no tenen
prou
no vull dir recursos
sinó
recursos materials
diguem-ne
o que no es poden
aixecar
del llit
o que no aguanten
molta estona
d'en peus
i per tant
tenen problemes
amb el menjar
perquè no poden
cuinar-se
el seu propi dinar
i el seu propi sopar
ostres
doncs
siguem ambiciosos
siguem innovadors
plantegem-nos
com podem ajudar
aquestes persones
potser
els podem oferir
de venir a dinar
en aquest espai
o potser els podem oferir
de dur-los
el dinar a casa
d'alguna manera
el que plantegem
i no ho plantegem
a Esquefa
sinó que
és una dinàmica
que s'està seguint
en tot el país
és
anem a canviar
el concepte
aquest
de
la gent gran
quan és gran
doncs
ha d'anar
al centre de dia
o ha d'anar
a la residència
sinó
acostem
i prestem serveis
perquè la gent gran
també es troba gust
a casa seva
i per tant
estem en aquesta línia
nosaltres
el projecte
de centre de dia
del 2015
doncs
no el podíem realitzar
perquè va pujar
molt de preu
era un projecte
que es va dissenyar
el 2015
que va sortir a licitació
per 2,7 milions d'euros
però que després
quan vam entrar nosaltres
ens vam trobar
sense empresa
que ens ho construïa
i amb un augment
que arribava gairebé
als 4 milions d'euros
i per tant
el que hem hagut de fer
necessàriament
és fer una diagnosi
de la situació
de la gent gran
fer un estudi
de viabilitat
del centre de dia
que es projectava
a l'antic cinema
i amb això
el que tenim clar
és que
cal fer un centre de dia
que d'acord
que es pot fer
a l'antic cinema
que no cal
que sigui un centre de dia
de 4 milions d'euros
perquè preferim
invertir diners
en allò intangible
en aquells serveis
que prestem a la gent gran
que no pas en un edifici
Parlant del futur
de Masquefa
aquest centre de serveis
per la gent gran
també seria futur
però parlant del futur
de Masquefa
del futur que ens imaginem
el futur cap a on hem de caminar
i tenint en compte
la problemàtica
que tenim actualment
per exemple
amb els carregadors
de cotxes elèctrics
dintre del pla d'actuació municipal
hi ha la proposta
d'instal·lar més
carregadors públics
de vehicle
per fomentar
l'ús de vehicles
sostenibles
i també hi ha propostes
referents
a carril bici
amb aquests dos anys
hi ha alguna cosa
veurem un canvi real
perquè anem tard
amb tots aquests assumptes
no?
Sí, anem tard
i és la primera vegada
doncs que sí
no vaig errat
que es dibuixa
la qüestió
del carril bici
en un pla d'actuació municipal
un pla d'actuació municipal
és el full de ruta
que es marca un govern
i per tant
nosaltres posem
en el nostre PAM
que volem un carril bici
que volem estudiar
la implementació
d'un carril bici
i per tant
doncs
marca el nostre full de ruta
per tant
el que deia al principi
no ens comprometem
amb els veïns de Masquefa
que això
ho volem tirar endavant
i tens tota la raó
fa tard
fa tard
i segurament
doncs
l'hauríem d'haver tingut
molt més
molt abans
però estem treballant
al respecte
hem tingut alguna reunió
amb Diputació
de com ho podríem dimensionar
i estem mirant
doncs
des de
com podem plantejar
un carril bici
a Masquefa
que ens faci ser
més sostenibles
i que ens faci ser
més ecològics
i sobre els carregadors
de cotxe
perquè en tenim dos
tenim quatre
però funciona cap
i
el que s'ha dit
públicament
és que no estaven
de forma legal
i que s'han de legalitzar
per posar-los
en marxa
està fomentant
zero
el fet de tenir
cotxes elèctrics
a Masquefa
Darío
jo ara mateix
no sé en quin punt
es troba
aquesta qüestió
el que sé
és el que va
pobler
que aquests punts
no tenien
l'alta
de manera regular
a nivell
d'electricitat
jo sóc Leo
en aquesta matèria
i per tant
el que estem fent
és
parlar
l'expressió
col·loquial
perquè
ens doni
legalment
la llum
per poder prestar
aquest servei
el que no farà
aquest govern
i el que no hauria
de fer cap govern
d'un ajuntament
responar llum
d'on no toca
el que hem de fer
és perseguir
Endesa
perquè ens doni llum
i poder posar
els carregadors
elèctrics
perquè són una necessitat
i perquè entenem
que fomenten
un model
el que creiem
què vol dir
que ets Leo
en aquest sentit
Leo
que no sóc expert
que sóc
novell
que cadascú
a aquest tema
per exemple
n'és una
per mi
Això no té res a veure
amb el pla
d'actuació
municipal
però
el proper ple
parlant d'úr
el fet dels carregadors
també s'ha d'aprovar
una ordenança
és a dir
la pretensió
de l'equip de govern
és que continuïn
sent gratuïts
per la gent
empadronada
o es va cap
de pagar
per carregar
els cotxes
Creu-me
que no ens ho hem plantejat
amb una certa
doncs diguem-ne
formalitat
com per poder
respondre't aquesta pregunta
Si me la podràs respondre
m'agradaria que sí
perquè queden pocs dies
pel proper ple
tinc entès
que amb aquest ple
s'han d'aprovar
les ordenances fiscals
pel proper any
és així
i això vol dir
com estaran
els impostos
per l'any que ve
pels masquefins
Doncs jo penso
que hem de fer
un exercici
de responsabilitat
entén-me
que aquesta
resposta
proper
per preguntar
l'alcalde
o quan tu
concediris
oportú
darí-ho
de convidar-me
o de convidar
el regidor
de Finances Públiques
el senyor Gutiérrez
per explicar
aquesta qüestió
el que plantejava
és ser d'alguna manera
responsable
i entendre
que d'alguna manera
i perdona
perquè estic dient
moltes vegades
d'alguna manera
hem de
l'ingrés
de l'Ajuntament
amb la despesa
de l'Ajuntament
amb un ritme
de vida
que cada vegada
puja
i per tant
com ja vam fer
l'any passat
plantejarem
augments
No em diràs
en quinze
esclar
Ara mateix
no tinc al cap
el número correcte
i no voldria equivocar-me
penso que
el procediment
correcte
és
explicar-ho
a la part
l'oposició
i el govern
després
plantejar-ho
plantejar-ho
al ple
i a partir d'aquí
escolta'm
parlem-ne
parlem-ne
t'ho diria
més al detall
però que recull
i que compara
les ordenances
de l'any passat
amb les propostes
d'ordenances
d'aquest nou any
i per tant
com que ho tinc
pendent de signar
vol dir que encara
no me l'he llegit
i farem aquest exercici
d'explicar
perquè el que és
més que evident
és que
vaja
el que hem de fer
és dimensionar
ingressos i despeses
Bé
doncs
en el proper ple
s'aprova
puc arriscar-me
a dir que s'aprovaran
i bueno
ja en parlarem
en el proper debat
i
el proper
pregunta
a l'alcalde
que per cert
és el dia després
del ple municipal
en pocs dies
tindrem tres vegades
si vens al debat
de política local
tindrem tres vegades
aquí present
per preguntar-te
per preguntar-te
moltes coses
una altra
jo confio que vindrà
el meu compà
més penso
que és un regidor
molt competent
que és un regidor
que s'explica molt bé
i que a més a més
farà una feina
molt bona
amb el debat
de política local
llavors
jo no t'assegur
si no
ja anem amb trampes
si ja ve sabent
el que li preguntaré
malament
parlem de
l'administració local
parlem dels treballadors
d'actuació municipal
hi ha una cosa
que potser
sobta
i m'agradaria
que m'expliquessis
tu que treballes
des de fa molts anys
no només
des d'aquests
alcaldes
a l'administració pública
molts anys
però bueno
fa més anys
que treballes
a l'administració pública
el conveni laboral
de l'Ajuntament
està caducat
des de l'any 2019
estem parlant
de 5 anys
en què no s'ha
conveni
amb els treballadors
públics
és normal
que passi
això?
a veure
és normal
jo què sé
que estigui
no
no és normal
evidentment
no és normal
que els convenis
col·lectius
estiguin caducats
però vaja
escolta'm
sense cap mena
de retret
entomem
que hi ha un conveni
col·lectiu
des del 2019
ens hem reunit
unes quantes vegades
força vegades
amb la
la reunió
paritària
entre
la representació
dels treballadors
i l'Ajuntament
hi ha el nou
conveni col·lectiu
dels empleats públics
de l'Ajuntament
de Basquefa
sense cap mena
de retret
és normal
no o tant és
la qüestió
és que
convé
començar a treballar
i ho d'estar caducat
home
jo
potser
començaria
moltes preguntes
amb aquest
amb aquest
amb aquesta
arrel
és normal
hi ha coses
que sobten
una mica
implementació
de la intel·ligència
artificial
en el treball
de l'Ajuntament
ara que està
tan
tan de moda
és que la tenim
aquí ja
l'estem utilitzant
en quin sentit
es pot
implementar
aquesta intel·ligència
artificial
en el treball
de l'Ajuntament
Mira, en Basquefa
som Smart Vila
en aquest nou mandat municipal
hem creat
per potenciar
una regidoria
de societat digital
amb la voluntat
d'anar
implementant
polítiques en aquest àmbit
i que ens facin ser
o que ens facin
continuar sent
referent
en l'àmbit
de la tecnologia
de la informació
i de la telecomunicació
no?
En aquest sentit
doncs
què estem fent?
Mireu
el CTC
el Centre Tecnològic
i Comunitari
que a mi m'agrada molt
reivindicar
la part de comunitari
del CTC
doncs
ja hem fet
alguna formació
als treballadors
una autoformació
diguem-ne
de com
podem
artificial
en el dia a dia
de l'administració
d'aquí a poc
tenim
amb la tècnica
de societat digital
doncs
una reunió
amb una empresa
simplement
per escoltar
i per entendre
doncs
quin és
el ventall
de possibilitats
que té
qualsevol
organització
per créixer
en l'àmbit
de la intel·ligència
artificial
l'administració
pública
ens passa
que moltes vegades
l'organització
privada
i per tant
doncs
penso que
el que no podem
fer
és deixar
que passi
deixar que
allò que està
en el nostre dia a dia
ens passi per davant
i com a administració
mirem cap a una altra banda
per tant
la intenció
d'aquest ajuntament
i la meva
com a regidor
de societat digital
doncs
és
pujar-nos
el carro
de la intel·ligència
artificial
pujar-nos
el carro
de les noves tecnologies
i
provar
i veure
de quina manera
doncs
podem implementar
el dia a dia
doncs
de l'ajuntament
i el que et deia
som
som smart vila
som vila
intel·ligent
dintre
d'aquests municipis
que són
ciutats
i pobles
intel·ligents
i per tant
doncs
ja tenim
una estratègia
que ens permet
a part de tenir
cartelleres digitals
que ens permet
desenvolupar
polítiques concretes
de
connectar
tecnologia
amb societat
que ens permet
tenir
claus intel·ligents
que ens permet
desenvolupar
un projecte
que ara
doncs
veurà la llum
en el qual
invertirem
74.000 euros
en càmeres
de seguretat
per tant
tenim
diferents
potes
en l'àmbit
de les
tecnologies
i volem seguir
investigant
remenant
i treballant
en aquest sentit
molt ràpidament
perquè ens queden
sis minuts
d'entrevista
perquè saltarà
el bolletí
de les sis
de la tarda
tindrem
més oportunitats
de parlar
de molts
i molts temes
tres coses
molt ràpides
primer de tot
es va posar en marxa
una aplicació
de l'Ajuntament
on una de les
funcions estrella
era
la
és
la de
poder
comunicar
incidències
a l'Ajuntament
de forma ràpida
i amb resposta
també
de forma ràpida
quin balanç
es fa
d'aquest
temps
que es porta
durs
que tenim
moltes
peticions
i que
responem
de manera relativament ràpida
teniu feedback
de si la gent
està contenta
sí
el feedback
que tenim
és positiu
nosaltres
amb l'aplicació
mòbil
la directriu
que hem donat
és que
hem de respondre
tan bon punt
rebem
la incidència
i hem de respondre
tan bon punt
solucionem
la incidència
i per tant
el veí
que ens diu
hi ha una llambor
de trencada
rep
com li diem
d'acord
ho traspassem
al departament
corresponent
i
ei veí
que ja hem resolt
aquesta incidència
per què?
doncs
perquè
volem que
aquesta eina
sigui una eina útil
per a tothom
i per tant
hem de donar
aquest feedback
i l'Ajuntament
l'Administració
ha d'estar al costat
de tots els nostres feïns
però ho noteu
fins i tot
que ha millorat
la feina
de l'Ajuntament
vers els ciutadans?
Déu-n'hi-do
perquè
el canal
que hi havia fins ara
doncs
jo penso que
ho vaig explicant
en alguna pregunta
a l'alcalde
però el canal
que hi havia fins ara
era que al cap
de la brigada
li arribaven inputs
WhatsApp, li arribava una trucada
li arribava
un missatge
directament
del regidor
o d'un veí
i el que hem intentat
és canalitzar
i per tant
doncs
saber
si estem donant resposta
d'una manera ràpida
o no
tampoc
tampoc cal
fer-nos trempats
al solitari
és evident
que amb algunes qüestions
anem més ràpid
i és evident
que ens hem plantejat
incidències
que necessiten
reflexió
i que necessiten
doncs
més enllà
d'una resposta ràpida
doncs
plantejar
una qüestió més global
per exemple
les cacas dels gossos
està clar
és una incidència
que hi hagi una caca del gos
sí
evidentment
i allò s'ha de retirar
però retirant
aquella caca de gos
no solucionem el problema
i per tant
doncs
aquest és un exemple
que jo penso
que és clar
d'allò que mereix
una visió més global
i un plantejament més crític
es farà un estudi
també sobre
un sistema
d'identificació genètica
correcte
fa poc
el regidor
Fabregat
enten que regidor
de civisme
i la regidora
Codina
en tant que regidora
de benestar animal
es van reunir
per treballar
aquest tema
amb una empresa
també especialitzada
en el sector
que ha anat implementant
censos
de gossos
en diferents municipis
és l'última vegada
que et porto
en aquest horari
perquè
a la propera
vindràs a partir
de les 6
i així tenim
tota una hora
per endavant
tot i queda dir
que
estem molt contents
el Som 10.000
perquè
jo crec que
tindrem llista d'espera
a l'octubre
ja el tenim tot ple
els 4 programes
de contingut local
i més que fi
i estem molt contents
l'última pregunta
i molt ràpida
i així de senzilleta
Som 10.000?
Som 10.038
10.038
Toma ja
A 1 de gener
del 2024
som 10.038
i això
en què
canviarà
les coses
a banda de les properes eleccions
que crec que seran
17 regidors
en comptes de 13
a veure com ho farem
a la sala de plens
però
a banda d'això
el dia a dia
dels bilatants
tindrem més recursos
més serveis
tindrem més i menys recursos
jo sempre explico
que ara
som els grans
dels petits
i passarem a ser
els petits dels grans
i segurament
tot té coses bones
i tot té coses dolentes
en tot cas
hi ha qüestions
per exemple
pràctiques
el servei local d'ocupació
doncs el servei local d'ocupació
rep una subvenció
cada any
del mateix import
perquè és un fons
de prestació directa
per tenir aquest servei
doncs fins ara
havíem de fer
m'ho invento
perquè la xifra
no la tinc clara
10 o 100 actuacions
d'inserció laboral
doncs ara
com que som més de 10.000
haurem de fer 150
i l'import és el mateix
per tant en aquest cas
ostres
no ens beneficiem
però
com que el dia a dia
ja ho porta
doncs ja estem fent
les insercions laborals
d'un municipi
de més de 10.000
però per una altra banda
doncs sí que es rebrà
més finançament
té coses bones
i té coses dolentes
Darío
bueno
doncs ja les
les anirem veient
aquestes coses
bones
i les dolentes
segurament veurem
més les dolentes
que les bones
diguem rapidíssimament
permets
només convidar tothom
a llegir
a fullejar
aquest pla d'actuació
municipal
en què expliquem
doncs que els valors
de l'Ajuntament
són la proximitat
la sostenibilitat
la transparència
la inclusió
la transversalitat
l'eficiència
i la innovació
i que tot això
ho fem
doncs des de l'estima
el nostre poble
i des de la bona gestió pública
que per això
som a l'Ajuntament
moltes gràcies
doncs moltíssimes gràcies Roger
a tu
per apadrinar
aquest nou magazin
de Ràdio Masquefa
i ens veiem aviat
fins la propera
adeu-siau
M'acompany David Benito
seguint aquest discurs
bona tarda
bona tarda
doncs i acabada
aquesta primera sessió
de debat de política
general
amb el discurs
del president català
la mesura estrella
ho hem dit abans
és l'anunciada
en matèria d'habitatge
50.000 habitatges públics
fins al 2030
amb una inversió
de 4.400 milions d'euros
durant tot el mandat
a més
també s'ha compromès
a complir l'acord
amb Esquerra
en matèria de finançament
i ha assegurat
que és una proposta
que no va en contra de ningú
un modeu de finançament
que no va contra ningú
que va a favor
de Catalunya
i que no renuncia
com pot renunciar-hi
a un concepte
de solidaritat
és un acord
fet
per formacions polítiques
progressistes
i d'esquerres
que tenim
en el nostre ADN
discrepeu
amb altres coses
amb això no
la solidaritat
és un acord
que va a favor
de la solidaritat
no va en contra
de ningú
alguns
faran novetures
les que vulguin
llegeixin el text
de l'acord
és un acord
respectuós
amb tothom
i ja finalment
en aquesta segona part
del discurs
també hem pensat
l'ús del català
i hem insistit
en què tal
ho porti
per exemple
institucions
com l'Institut d'Estudis Catalans
i ha dit
que el català
ha de ser
una llengua clau
de progrés i cohesió
anem a la sessió
continuant
la intervenció
de Junts
al matí
moltíssimes gràcies
David
doncs ja ho sentíem
demà
té continuïtat
aquesta sessió
estarem atents
a veure com evoluciona
i dir-vos també
que el Consell
de Ministres
ha aprovat
tramitar d'urgència
la concessió directa
de 486 milions d'euros
per reforçar
el finançament
de Rodalies
entre aquest any
2024
i 2026
l'objectiu
és agilitar
els tràmits
administratius
i reduir els terminis
per articular
el pagament
dels 96 milions d'euros
corresponents
a la primera anualitat
de la finançament pactat
en la darrera reunió
de la comissió mixta
justament avui
que hem sabut
que el president espanyol
Pedro Sánchez
es reunirà divendres
al Vaticà
amb el papa francès
per parlar de la pau
el pròxim orill
l'objectiu de la trobada
és unir esforços
a favor de la pau
i instar a la diplomàcia
darrer punt
protecció civil
ha activat el pla
bencat
en fase d'alerta
per les previsions
meteorològiques
de ben fort
a partir
de demà
dimecres al matí
sobretot
a la zona
del Pirineu
i a les comarques
del nord-est
n'anirem informant
som 10.000
el magasin
de Ràdio Masquefa
Televisió
tots els dimarts
de dos quarts
de sis de la tarda
a vuit del vespre
passant tres minutets
de les sis de la tarda
continuem
el som 10.000
i quan escolteu
aquesta música
fantàstica
doncs vol dir
que tenim
a l'altra banda
de la peixera
el Ramon Vilanova
Ramon
molt bona tarda
molt bona tarda
senyor
molt bona estrena
i tant
és la primera vegada
que et tinc
a Ràdio Masquefa
ben content
ben content
jo també
molt content
de tenir-te
i a més a més
de saber
que ho fas
amb aquesta secció
fantàstica
que es diu
a partir d'avui
a partir d'ara mateix
La Gramola
La Gramola
i que doncs
cada setmana
ens parlaràs
d'un artista
català
català
o no català
o no català
també pot ser
val
però ja anireu
pillant el rotllo
de la secció
del Ramon Vilanova
i tu diràs
explica'ns una miqueta
qui és el Ramon Calduc
o diguem
si vols
que posem
algun tema
perquè a partir d'ara
manes tu
d'aquí
fins a les 18
i 18 minuts
que hem quedat
i 18 en punt
són les 6 i 4
manes tu
bueno
farem una mica
de biografia
d'aquest senyor
Ramon Calduc
aquest senyor
va ser
un gran
cantant líric
i un gran cantant
de música popular
catalana
que va néixer
amb un cadir
reixac
el 5 de novembre
de l'any 28
era un gran cantor
un gran cantant
de la cançó
melòdica espanyola
es va fer popular
a les dècades
de l'any 50 i 60
i interpretant
temes melòdics
i versions
d'artistes internacionals
en llengua catalana
i castellana
és una cosa que
jo crec que molta gent
no sabia
i és que el Ramon Calduc
que el coneixem molt
i en català
doncs també
era aquella època
exactament
i es va dedicar
aquest senyor
matint a marxar
fora d'aquí
de Catalunya
per donar-se a conèixer
el món de la música
doncs sí
i per exemple
hi ha una cançó
no sé si voldries
que la posés
ara mateix
que l'havíem conegut
en català
però que resulta
que també la té
en una versió
en castellà
però manes tu
eh
posa'm la Maria
de l'estrada
ah
doncs no era la que t'anava a posar
jo
però et trobo perfecta
a veure si la gent la coneix
escoltem-la
jo crec que sí que aquesta cançó
vull dir
si la conec jo
l'ha de conèixer tothom
li costa molt encara
a la gent
explica'ns una miqueta
la trajectòria artística
d'aquest senyor
aquest senyor
l'any 48
es va donar a conèixer
per participar
als festivals
als anys 50 i 60
a la cançó
del Mediterrani
i Venidor
seguint l'exemple
del festival de Sant Rem
aquest senyor
també va coincidir
amb les melodies
de Josep Guardiola
la santa
aquest senyor
també va col·laborar
amb destacades artistes espanyoles
al món del copler espanyol
com la nostra
Carmen Sevilla
i la Sarita Montiel
és top
aquí hem de fer un stop
fantàstic
perquè clar
m'acabes de tocar el cor
no només amb el Ramon Calduc
sinó amb la Sarita Montiel
que dius tu
una gran senyora
com la Carmen Sevilla
també
com la Sara Montiel
sí, sí
escolta
té cabuda
a dintre de la gramola
tindria cabuda
parlar de la Sara Montiel
algun dia?
sí, sí
i tant
i tant
tindria dintre de la gramola
et prenc la paraula
en parlarem
en parlarem
de fet seré pesat
i de la Carmen Sevilla
també en parlarem
i de la Carmen Sevilla
hi ha alguns artistes
ja tinc aquí a mà
un po' descansin
sí
un po' descansin
sí, sí, sí
som un lligat
d'espigues d'or
Maria
les teves estrenes
Ramon Calduc
també
dintre la seva artistassa
l'artista que va ser
va actuar
al Teatre Romeu de Barcelona
amb la Mali Sant Pere
la comèdia
La reina ha relliscat
que va ser un gran èxit
del Teatre Musical Català
de la zona republicà
que ja parlarem
amb el seu dia
també la gramola
concretament
la setmana que ve
la setmana que ve
la setmana que ve
parlem de
la Mari Sant Pere
que també té una biografia
molt maca
i molt bé
d'escoltar
les seves cançons
llavors aquest senyor
també es va dedicar
a fer cançons
en castellà
que va triomfar molt
amb les cançons
de los gitanos
i el vell franc
ah molt bé
escolta
et sembla bé
si fem una paradeta
i escoltem
una d'aquestes cançons
los gitanos
los gitanos
doncs vinga
aquí la tenim




anys de l'any 70
va fer una gira
amb la seva carrera musical
saltant a la cançó lírica
seguint les teles
de l'Emilio Benrell
passant d'aquestes dècades
l'any 95
es va publicar
un LP
de tot cor
en què va actuar
a les festes de la Mercè
que va ser un triomf total
també va col·laborar
els nostres artistes
de la nostra terra
que són molt coneguts
i ja us dic els noms
que sovint que els coneixeu
és en Diango i Moncho
home
no ho sabia
que eren catalans
sí
no ho sabia
que el teníem
a la biografia
i me sentenama
doncs sí
escolta
i una altra cosa
que l'any 76
que jo estava a punt
a punt de néixer
crec que va treure
el disc en català
amb les cançons
tradicionals
catalanes
que vaig conèixer jo
que es diu
Catalunya Triomfant
sí
Catalunya Triomfant
que va ser un èxit total
un èxit total
però bueno
que va patar
a tota la terra catalana
això
em vaig recordar
d'aquest disc
que jo la tenia
amb un caset
groc
d'aquells
amb una enganxina groga
era d'un blanco roto
el caset
i tenia una enganxina groga
i em vaig recordar
l'altre dia
el dia de la diada
quan vaig sentir cantar
a l'himne de Catalunya
no l'himne de Catalunya
ara no recordo
el nom de la cançó
que diu
és la terra
no
bueno
que la vaig sentir
parlar
la vaig sentir cantar
el dia de la diada
i em va recordar
aquest disc
de l'any 76
sí
sí
què més
què més
sí mira
l'any 2002
Ramon Calduc
va rebre un gran homenatge
per la seva trajectòria musical
a la seva ciutat natal
que era Montcadi Reixac
Montcadi Reixac
sí
i ja va
a mi em va bastant
la seva cançó lírica
i tant catalana
com normal
de cantar
perquè
es va posar
bastant malament
de la seva salut
i va tenir que deixar
totes les cançons
però ja va acabar
però és que estem parlant
de l'any 2002
2002
d'aquí 4 anys
hagués fet 100 anys
llavors
l'any 2002
potser en tenia
uns quants
uns quants
a sobre de la seva esquena
no va ser jo
va ser un dels cantants
que a mi
sempre m'agrada molt
Ramon Calduc
com altres
que ja parlarem
que serà
ja tenia
que serà molt
molt maco
escoltar
les cançons d'ells
i la seva biografia
doncs sí
et sembla si escoltem
la Pepa Macà
sí i tant
i tant
aquesta per mi
és la preferida
sí
doncs aquesta la sentim sencera
i com la sardana
la sentim sencera
quan hi ha una altra cançó
que també vull que posis
que és la final
amb aquesta acabarem
de moment
la Pepa Macà
de la Pepa Macà
de la Pepa Macà
Allí en la costa brava
junto a la luz azul del mar
se halla la luz llamada
con vello a todos
sin por
la llaman la Pepa Maca
como el perfume
de una flor
sonrisa
que nos encanta
al desvelar
sin robar
al llegar
al llegar
el plenilunio
i amb el Ramon
com altres cantants
van triomfar
tant aquí a Catalunya
com el rest d'Espanya
de cantar en castellà
obligat històricament
es pot dir
però bueno
ara
molts anys
que anàvem venint cap aquí
de cara a el que és
Catalunya nostra
ja cantava en català
però va tenir
una època de cantar
de cantar en castellà
sempre
perquè si no
no tenia futur
aquí a Espanya
el català
estava perseguit
durant el franquisme
no quan ell va néixer
l'any 28
no hi havia el Franco
encara
però ell va viure
absolutament
tota la dictadura
nosaltres parlàvem en català
amb un copet de companys
allà on anàvem al poble
per exemple
per Riguera
i tenim la Guàrdia Civil
darrere
i dins de català
nada
castellano
però bueno
això ja s'ha acabat
parlar en català
i tirar endavant
sí sí sí
a més ara
en català
pots triomfar
a tots els estils
i en tots els estils
s'ha modernitzat molt
la música catalana
hi ha gent molt jove
i és una manera
per cert
de promoure
el català
el català
que portem
potser una dècada
que cada vegada
es parla menys
sobretot
entre la gent jove
doncs crec que
una de les maneres
més ràpides
i fàcils
d'arribar
a la gent jove
és cantant
en el seu idioma
amb els seus estils musicals
i hi ha música catalana
molt bona
i molt moderna
exactament
jo el català
ja dic
el català
jo sento moltes cançons catalanes
tant sigui
el líric
com la cançó
de
no sé
com
conçigo això
de
de gospel
també
que es pot parlar
en canç de català
reggaeton
també
i
bailoteo
bueno
seguim a la sardana
sí seguim a la sardana
seguim a la sardana
i són les 6 i 14 minuts
i ara posarem
per acabar
aquesta primera edició
de la gramola
explica'ns quina cançó és
però primer de tot
abans de posar-la
dir-te que
benvingut
gràcies
benvingut al
Som 10.000
benvingut a
Ràdio Mas
que fa televisió
i que sí
per molt temps
sí
segur que sí
perquè ho has fet molt bé
ho has fet molt bé
home
el primer dia encara està una mica així
però bueno
un mica en mica
ja anem preparant-nos
moltes cosetes
i
però escolta
no se't nota
sembla que
de tota la vida
home
alguna cosa
vaig fer Ràdio Esparriera
ah
veus que ja deia jo
ja deia jo
home
però no pots dir
el nom de la competència
no
ah sí no
que les Ràdios Públiques
no passa res
tinc els amics d'Esparriera
i soc fill d'Esparriera
i tinc molts amics
de Ràdio Esparriera també
molt bé
doncs escolta
amb quin tema acabem
aquesta primera edició
de la gramola
del Ramon Calduc
com ja
que salem a la
amb la sardana
de la patrona de Catalunya
la Muraneta
toma ja
doncs amb la Muraneta
marxem
fins la setmana que ve Ramon
fins la setmana que ve
però continuem
el Som 10.000
fins ara mateix
vinga
bona tarda a tothom
és la Muraneta
la fe del poble català
l'estel del seu camí
l'afany dels seus amors
de l'escolonia
la veu al cel
han escoltat
i el so
de l'oració
ressona
per tot
un serrat
tota la muntanya
et volta
d'una
amb se les mans
sardana
de l'amor
d'un poble
de cristians
sondra
batadora
no sé
que tenen
els seus calç
batlleu
senyora
pels
catalans
no sé
tels
tels
Tota la muntanya, el poble donant-se a les mans,
certana de l'amor d'un poble de cristians,
sonia la tenora, no sigui que tenen els seus canls,
veieu, senyora, els catalans.
Som 10.000, amb el Darío Mui.
Fa més de 20 anys, la Mari Carme Junyent
entrevistava a través de les zones d'aquesta casa
a Ràdio Masquefa 62 dones de la nostra vila.
Així va sorgir el Masquefines.
Després de tot aquest temps, recuperem aquelles gravacions
i les podreu escoltar cada dimarts per finalitzar el Som 10.000.
Ens escoltarem a la Teresa Estruc.
Per què us explico tot això?
Perquè el passat 1 d'octubre es va posar en marxa públicament
el nou Masquefines, una iniciativa de la Regidoria
de Feminismes, Igualtat i Diversitat,
de l'amat de la Isabel Albiol,
amiga personal de la Mari Carme Junyent.
I aquí tenim els nostres estudis avui.
Molt bona tarda, Isabel.
Hola, bona tarda.
I li donem la benvinguda també a l'Olga Codina,
regidora, com ja hem dit, de Feminismes, Igualtat i Diversitat.
Molt bona tarda, Olga.
Hola, bona tarda.
És una iniciativa de la regidoria,
perquè ho he dit així, aventurant-me.
Sí, sí.
Val, explica-ho.
Sí, digues, digues.
Perdó.
De la regidoria amb el Roger, amb l'alcalde.
Hòstia, estaria xulo,
perquè ens va entregar el material de fa 20 anys.
I primer vam veure la idea entre el Roger i jo.
Vull dir, no és estrictament de la regidoria.
Sí, entre el Roger i jo.
I després, evidentment, d'un altre cafè,
amb la Isabel Albiol.
I per veure com ho veia, què li semblava.
En principi no li vaig plantejar directament
que ho havia de portar a ella.
Després amb la Isabel, com ja he dit,
amiga personal de la Maria Carme Junyent.
Sí, en aquell cafè em van preguntar
que si a mi em semblaria bé,
a nivell, bueno, així, fent un cafè entre amics,
si em semblaria bé.
I, evidentment, em va semblar,
em va emocionar que haguessin pensat en,
doncs això, tornar a fer el mascafines,
perquè, bàsicament,
perquè sé de la...
...en que jo potser faria mascafines,
que en aquell moment ni m'ho vaig ni plantejar,
en aquell primer cafè.
Sí, sí, era una trobada trampa.
Sí, ara ho veig.
Expliqueu-nos, explica'ns, o les dues,
quin és el llegat del mascafines de la ràdio?
Quin és el llegat?
Des que ho va fer,
o ella, a mi almenys m'ho havia...
Soc conscient que ella n'estava molt contenta
i que pensava que era un...
...que tenia un valor històric
com a, doncs això,
com a història de masquefa,
com a història de dones de masquefa,
i un dia, això, sopant a casa,
ja fa un parell d'anys o així,
li va proposar amb el Joan, amb el meu fill,
que perquè això quedés material a l'Ajuntament,
doncs que li va demanar que s'hi digitalitzava,
perquè va pensar que ella tenia els disquets i tal,
però que era més difícil
o que potser arribaria un dia
que aquell material potser es podia perdre.
Llavors, li va demanar amb el Joan
d'això, que el digitalitzés,
perquè quedés...
Com a arxiu.
Com a arxiu, exacte.
Com a arxiu a l'Ajuntament.
I llavors, la veritat és que en aquell moment
el Joan li va dir que sí,
li va portar el material,
però no s'hi va posar fins que...
Vam saber que la Carme estava malalta
i el Joan va dir, m'hi poso
perquè vull que sàpiga que li he fet aquest...
Bueno, que m'ho va demanar
i evidentment el faig.
I al cap de...
Bueno, ho va fer
i la Carme...
Li vaig portar a Barcelona una tarda,
recordo que li vaig portar els disquets
i tot el digitalitzat
i m'ha dit, no, no,
aquell dia allà hi havia també la Teresa Estruc,
allà a casa la Carme,
i va dir, una de les dues,
ja us ho podeu endur.
Jo això no ho vaig demanar
que ho féssiu per mi,
vull perquè es quedi l'Ajuntament.
I la Teresa ho va portar a l'Ajuntament, no, Olga?
Exacte.
Llavors, la Teresa,
quan un dia va quedar amb el Roger i amb mi,
crec que també estava el Dani aquell dia,
i ens va portar tot el material
i aquí és quan li vam començar a donar voltes.
Quan penses, hòstia,
això va ser molt xulo fa 20 anys,
és una història de dones,
és història,
i no es pot quedar...
una manera de continuar-ho.
Potser és aquest el...
Sí.
Has dit que ella ja sabia
que era important,
que estava orgullosa, no?
Sí, estava molt contenta.
d'aquesta feina,
i ella ja era conscient en el moment en què ho va fer.
La resta de bilatants,
la gent que l'envolteu,
éreu conscients o som conscients d'aquesta importància,
o ens hem adonat,
i ens adonarem ara,
escoltant aquestes entrevistes?
a nivell personal,
llavors ella me n'havia parlat,
i la veritat és que,
home, jo l'escoltava,
i havia escoltat alguna conversa d'aquestes,
de les que va gravar en aquell moment,
però era l'any 2000,
no sé,
ens fem grans,
o valorem les coses potser
quan ha passat el temps,
però també l'altre dia,
el dia de la presentació,
va sortir,
ho ha dit l'Anna Mas,
que en aquell moment,
i ara ja parlo amb el meu nom,
sí, vaig escoltar,
llavors la Carme va entrevistar
la meva tieta,
a la meva mare,
a la meva germana,
i aquelles segurament
sí que les vaig escoltar,
i sí,
sí que les vaig escoltar,
i segurament alguna d'altra,
però no li vaig donar la importància
que ara realment,
ni la importància,
ni el valor que els hi dono ara,
ara quan les he tornat a escoltar,
abans que jo sabés
que es tornaria a fer el Mas Cafines,
quan el Joan les va gravar,
doncs me les vaig anar escoltant algunes,
i realment,
n'hi ha algunes que me les he escoltat
dues, tres i quatre vegades,
perquè les trobo precioses,
i ara sí que els hi dono,
potser en aquell moment sí que li va haver gent,
evidentment,
que li va donar importància,
però jo fins ara no li he donat
la que penso que realment té.
La Carme sí que ho tenia clar,
i no només a nivell històric,
sinó també,
i estem parlant de 20 anys enrere,
també des d'un sentit feminista,
des d'un sentit d'igualtat,
del projecte.
del projecte.
Mira,
jo sempre dic,
el Darío,
que la vaig conèixer poc,
a la Carme,
de fet,
moltes vegades,
li he dit a la Isabel,
o a la Teresa,
que eren les seves grans amigues,
que jo comparteixi,
no?
Vull dir,
persones que jo conegui,
i que la coneixien amb ella.
I jo,
no la vaig conèixer,
per tant,
no vaig sentir,
i no vivia ni amb Eskefa
als anys 2000,
no vaig sentir,
al principi vaig venir aquí al 2004,
no les vaig sentir,
aquelles entrevistes,
no les havia sentit mai,
però sí que és veritat
que ara tinc la sensació,
per el que parlo amb la Isabel,
per el que va dir l'Anna,
i per la vibra del dia de la presentació,
que és veritat
que no li dones moltes vegades valor
fins que estàs aquí.
I que sí que crec
que la Carme era,
permetem l'expressió,
una tia visionària,
perquè és això,
va treballar la història
amb clau de dona
quan en el país
no es vivia d'aquesta manera,
vull dir,
ella sí que era una tia
molt innovadora
o molt moderna per l'època,
molt anticipada per l'època,
sí,
jo penso que ella sí tenia clar
que el que estava fent
era una feina xulíssima,
una bona feina,
dins dels mitjans,
no?
Evidentment,
la ràdio m'esquefa,
un poble petit,
vull dir,
però sí,
i mira,
el resultat.
Des de la ràdio
hem de fer,
jo he de fer
la meva culpa,
perquè porto
15,
16 anys,
he vist aquests CD's
a l'emissora
tots aquests anys,
els he vist,
encara els tinc aquí,
ara a l'oficina,
perquè els tinc molt presents,
però tampoc m'havia parat
perquè no sabia
de la importància
que escoltant els programes
avui en dia tenen.
Sí,
què li dóna?
És curiós,
parleu de la Carme
com una tia moderna,
no?
i avançar del seu temps,
això està claríssim,
no?
Quan parlaves amb ella
la vida que havia triat
i lo rebel que era,
que això vau parlar,
vau parlar l'altre dia
a la presentació.
La Teresa ho...
Sí,
i la Teresa en la seva conversa
ho diu,
no?
I els adjectius que has dit,
que penso que els hi escauen tots,
jo li afegiria
el de molt,
molt treballadora.
La Carme era
molt pencaire,
molt,
molt,
molt,
moltíssim,
però molt treballadora,
molt.
I a vegades,
doncs això,
no?
Treballar el que li agradava,
però com que
quan es posava un projecte
és perquè li interessava
i li agradava molt,
ja podia ser,
però si ella hi creia,
doncs,
els tiraven davant
per això,
perquè era molt,
molt pencaire.
Doncs sí,
el Masquefines al final
sempre serà la Carme.
I fixeu-vos,
l'altre dia a la presentació
es va parlar d'ella
tota l'estona,
avui,
doncs,
portem uns minuts també
i estem parlant
d'ella tota l'estona.
Sí, a més,
que quan,
a veure,
que s'entrevistaran
i aniran fent les converses
que aniran sortint
amb aquest nou Masquefines,
però potser també
que sí,
que la Carme sempre hi serà,
evidentment,
n'estic d'acord amb tu,
però que també és
que aquest primer,
aquest primer esconverses
del Masquefines nou
vam voler
que fos amb la Teresa
i també perquè,
perquè fos amb la Teresa
perquè volíem fes
com d'enllaç
amb el primer Masquefines.
Evidentment,
no tenia sentit
tornar a entrevistar la Teresa
i fer-li unes converses
com la que ja va fer
ella amb la Carme,
sinó el que ens va semblar
que va haver-hi
i penso que vam encertar
és això,
perquè és la primera conversa
i que fa de pont
entre les noves Masquefines
que no tindran,
potser seran dones
que no hauran conegut la Carme,
perquè en el fons
sempre es parlarà de feminisme,
segurament es parlarà
del Masquefa,
segurament es parlarà
de llengua,
vull dir coses relacionades
amb la Carme segurament,
però segurament
que no hauran ni conegut la Carme
ni sabran qui és.
Hem començat a parlar
ara del nou Masquefines.
Quina és la intenció
de posar en marxa
aquestes entrevistes,
de reprendre aquest projecte?
Daru.
Com estàvem dient,
entenc que neix
del projecte de la Carme Junyent,
és una idea
que t'obre
el fet que ella falti
i ella ens entregui.
Neix la idea de fer
hòstia,
doncs era xulo,
però al final
l'essència
o el que vol
és això,
és continuar explicant històries,
continuar
seguir
sensibilitzant
el poble,
el país,
la vida,
que les dones estem,
que les dones fem,
que les dones som
les dones
i que t'expliquin
les seves pròpies realitats,
tampoc,
però entenc que és,
perquè per això és un projecte
que neix des de la,
aquí és on està la regidura
de feminismes,
vull dir,
el projecte,
augmentació,
ens mou
la tripa
i decidim continuar,
evidentment,
perquè falta la Carme,
perquè la Carme
ens fa arribar
una documentació,
però al final
la dona
seguim,
no?
Per això
la visió
és el que t'estava
dient una mica
ara la Isabel
que no tota,
la primera
evidentment
era obvi
que tenia que ser
qui va ser,
que era,
va sortir per mi
rodoníssim,
era,
va sortir
el que jo tenia
visualitzat
que tenia que sortir,
per mi va ser perfecta,
però no totes
les entrevistes,
jove,
la idea és
entrevistar gent jove
que parli
de la seva vida,
de les seves vivències
i que se segueixi,
com te dit al principi,
parlant de dones
i explicant històries
de dones.
Per 20 anys
i per veure també
el que no ha canviat,
no?
Perquè
hi ha coses
que no han canviat
en 20 anys.
Per desgràcia,
sí.
Feu una
estrictament
del que va ser
l'acte
però també
emocionalment,
personalment,
de la presentació,
de la presentació
pública
que es va fer
l'altre dia,
que val a dir
que va ser un èxit,
va venir
moltíssima gent
a veure
aquell primer capítol
del nou
Masquefines.
Quina és la valoració
que feu
de l'acte
i personalment
de veure la resposta?
Jo de l'acte
va ser un èxit,
jo he estat
moltes vegades
amb moltes coses
a la sala
del CTC
i mai l'he vist
tan plena,
amb gent fins i tot
de peu,
o sigui que molt bé
l'acte com.
Per mi,
que soc la part política
no va ser res polític
perquè a mi hi ha gent
que m'ha dit
que hauria d'haver sigut
una mica més protocolar
i ja tenia ganes
que fos...
Bueno,
és que jo veig la política
de moltes maneres
i una és aquesta.
Per mi,
fer política
no és només...
que sí,
però que no és només
edificis
humana
de trobar-nos
de les dones
de xerrada,
per mi això
també és
política social
en un poble petit
i per tant,
doncs sí,
potser jo havia d'haver sigut
una mica més política
i no ho vaig ser,
però vaig ser...
Per mi l'acte ja t'he dit
molt bé
i jo a nivell personal
em vaig sentir genial
perquè a més,
ja t'he dit abans,
amb l'altra pregunta
per mi,
va ser tal com jo,
bé i la gent
com estava,
com se sentia,
a mi quan ens vam aixecar
i ens estàvem despedint
va haver gent
que em va dir
que s'havia emocionat,
vull dir...
Perfecte.
Isabel.
Doncs sí,
i és que,
bé,
se m'escapa
allò del tema polític,
vull dir,
què voleu que us digui,
jo...
Hi havia molt de gust,
evidentment,
doncs això,
no?
Només amb el fet
que pensar
el feliç
que devia estar
la Carmes
veient-nos allà,
per mi això
és el més important,
emoció,
i jo,
mireu,
quan em van proposar
de fer el mascafines,
primer,
clar,
vaig dir,
no,
això no ho sabré fer,
jo,
no,
busqueu algú
que sigui periodista
o algú,
o busqueu el Darío
relacionament amb la Carme,
i en aquell moment
el Roger em va dir,
què no s'ha entès?
Primer,
ha de ser una dona,
i segon,
aquí no val professionalitat
ni res,
ha d'haver-hi cor,
i llavors vaig dir,
doncs m'ho penso,
potser sí,
i realment,
si estem fent aquí
i si estic aquí
és perquè,
bueno,
perquè,
i no només per la Carme,
sinó perquè,
dic que,
que en principi,
bueno,
en principi no,
eh,
que sí, Olga,
m'han donat llibertat per pensar
i triar i parlar
amb qui jo vulgui,
i em fa molta il·lusió.
12,
si són 15,
les que siguin,
no sé si sortiran totes rodones o no,
però són gent
amb la que penso
que tenen coses a dir,
i em fa molta il·lusió,
perquè,
perquè m'ho crec,
i aquell dia,
perdona,
que me'n vaig de la pregunta,
aquell dia,
m'ho vaig passar molt bé,
i eren els que hi havien de ser,
segurament hi havia,
hi hagués hagut,
no,
hi ha hagut molta gent
que m'ha dit
que no hi va poder ser i tal,
però hi van ser presents,
tant és,
els que hi eren
i els que no hi eren,
però,
clar,
la Teresa també,
a la xerrada hi posa,
i allà també,
no sé,
va quedar tot molt rodó,
em sembla,
no?
Bueno,
al final potser la frase és
hi havia molt cor,
és que és veritat,
hi havia molt cor,
sí,
una cosa que està feta
amb molt carinyo,
per tant,
jo sempre dic,
crec que al principi de parlar
t'ho he dit,
jo la vaig conèixer molt poc
a la Carme Junyent,
jo crec que he parlat
amb la Carme dos bones tardes
i cinc minuts
el dia del debat,
de l'últim debat,
vull dir,
jo és una persona
amb la qual he parlat
poquíssim,
però jo sempre dic
que l'estimo,
perquè sí que he treballat
amb un fill d'ella
que és una cocada de criu,
d'home,
i per la Isabel,
i així,
jo al final
és una persona
que l'he acabat
apreciant o estimant,
o sigui,
jo vaig,
bueno,
em vaig sentir fantàstic
aquell dia,
sí,
trobo que va ser
un acte xulo,
no ho sé.
Parleu de política
com a,
és a dir,
i és veritat
que l'imaginari popular,
el primer que penses
quan parles de política
és amb el negatiu,
i hi ha coses
que són política,
perquè al final
tot és política,
però que són molt importants
i són molt positives.
El fet de parlar
en clau feminista,
el fet d'escoltar
les dones,
clar que és fer política,
però és fer política
de la bona,
per fer entendre
aquest punt de vista
de potser
que aquí no som dones
i no ens n'adonem
de tot el que
feu les dones,
no?
Que és moltíssim,
vull dir,
no té per què
tenir aquesta connotació
negativa
a la paraula política.
I ara,
no sé si me'n vaig
una mica del tema,
però amb això
que dius de fer política,
feminista,
evidentment,
però d'integració,
jo què sé,
jo quan aquests dies
i hi ha hagut dones
fins i tot
que m'ho han dit,
ja,
però és que com que,
clar,
jo és que no soc d'aquí,
què vols dir que no ets d'aquí?
És que
em portem quatre
de les que estan
noves mascafines
gravades,
n'ha sortit una,
l'única mascafina
de les quatre
que hem gravat
que és nascuda
amb escafes,
la Teresa,
mascafes som tots
i que som molt diversos
i això també està bé
i això també s'ha de fer política,
no?
Que tots tenim,
no sé,
tots podem escoltar
i així aprenem tots.
La regidora,
la regidora tampoc va néixer
mascafa.
La regidora tampoc va néixer
mascafa.
Però és que no,
és que a veure,
no portem la marca
de qui ha nascut
a mascafes i qui no,
qui fa més de dos anys
o tres anys.
Allà,
allà el dia de la presentació
quan després vam fer tardulia
també va sortir,
és que jo no soc
de mascafes per dona,
totes ho som,
no?
Al final,
nascudes o no,
però totes ho som
i totes d'alguna manera
participem.
Bueno,
és que sí,
és que fer coses socials,
quan deies tu,
no?
Tot és fer política,
al final és que tot és,
depèn com tu miris,
tot és fer política,
clar.
La part social
és...
És important també,
vaja,
molt important,
jo crec que és del més important
a l'hora de fer política,
no?
les coses que transformen,
que transformen la societat
i no parlant només de totxu.
Portem 400,
porteu,
portem 426 visualitzacions
en sis dies,
que està molt bé.
Això,
vist aquest matí,
no sé del matí a la tarda,
ara mateix,
que estem parlant,
si hauran pujat o no,
però sigui com sigui,
està molt bé,
està força bé.
Jo us volia preguntar
si es farà,
ara potser no ho sabeu,
és una trampa,
però si es farà una projecció pública
de cada capítol.
No sé si és molt lío per a vosaltres,
però jo crec que va quedar molt bé
i que seria maco,
però bueno,
us ho pregunto i ho deixo aquí.
Sí,
jo...
jo no ho tenia molt clar,
amb la Isabel un dia vam dir,
no cal,
potser la primera,
que ha sigut la presentació,
però a mi sí que és veritat
que hi ha gent
que m'ha aturat
i m'ha dit
que no tothom té xarxes socials,
que no tothom té accés al YouTube,
que no tothom té accés...
Llavors al final,
potser tampoc,
com no és una presentació,
potser tampoc cal ni que a totes
hi estigui jo,
ni que a totes hi estigui la Isabel,
ni que a totes...
Però sí es pot dir
com l'últim o martes
de cada mes,
potser sí,
que es pot obrir
la sala de la biblioteca
o la sala...
Crec que la sala de la biblioteca
és més idònia per fer això,
que aquest dia es va fer el CTC
perquè estava ocupada la biblioteca,
però potser si ho organitzem amb temps
crec que la biblioteca
és més còmoda
per veure...
Bueno,
li acabaré de donar una volta
perquè l'últim dimarts d'octubre
ja està aquí.
Acabarem projectant,
tots estiguem o no nosaltres.
I la Isabel,
mira,
no ens veuen els oients,
però té una cara
d'això no ho sabia,
no?
Jo he dit
que no serà necessari
que siguem tots sempre,
però sí que hi ha gent
que tampoc costa tant
que ho vagin
i que ho vegin
no cal que estigui.
He arribat a un punt
que ja
que faci falta.
Vinga.
No, no,
vull dir,
jo què sé,
és veritat que ja ho vam dir.
Com fer la presentació
i aprofitar i fer una projecció
i aprofitar i xerrar.
I potser no calia a tots,
però clar,
la gent a mi m'ha preguntat.
Aleshores,
no t'ho dic al 100%,
però...
public cada mes.
a l'últim dimarts
de cada mes.
A l'últim dimarts
de cada mes,
perquè per cert hem de dir
que el primer capítol,
tot i que es va projectar
i es va presentar
l'1 d'octubre,
és el capítol de setembre.
Partany a setembre.
El que les dates
ens van enganxar fatal,
setembre jo no ho sabia,
però va planíssim
d'activitats
i se'ns va menjar el temps.
I quan no?
I quan no?
Bueno, sí.
Això ja és una cosa personal.
Es fan moltíssimes coses
amb es que fa.
L'últim dimarts de mes
el tenim aquí ja.
Ja, per això,
per això,
que li tinc que acabar
de donar una volta ja.
Quina feina està feta
fins ara?
Quantes entrevistes
hi ha enregistrades?
Tenim gravades
les quatre
que serien del 24,
o sigui setembre,
octubre, novembre
i desembre.
I ahir
ja estàvem començant
a posar data
per al desembre
començar a gravar.
Però aquest any
ja està
i al cap nostre
ja estan les 12
del 25
pràcticament.
Sí, sí.
Perfecte.
És un projecte allà.
Per molt que
aquí estiguem
l'Olga i jo
aquí parlant,
la nostra feina
és molt fàcil,
molt fàcil.
Aquí la que curra
és la Marta,
que és la que grava
i la que fa el muntatge
i la que fa feina.
Nosaltres,
jo almenys feina
res,
una conversa...
Bueno,
tota la feina
és important.
Sí,
però que...
Encara que no costi
fer-la.
Sí, sí, exacte.
I segurament
a ella també li agrada molt
perquè si no,
no li sortiria tan bé,
però que...
Però que la feina
de gorda
és muntatge previ,
no se sap,
vas allà,
graves,
no,
vas allà,
graves,
muntes,
fem un clip
per presentar,
fem un clip
per no sé què fem...
Està clar que la feina
gorda, gorda
és la de la Marta,
sí senyor.
Però bueno.
Doncs,
continuarem parlant
del Masquefines.
De fet,
el tenim més present
que mai
perquè,
amb l'excusa
de la feina
que heu començat,
doncs,
a Ràdio Masquefa
recuperem
el Masquefines.
Sí, jo per...
Deixa'm-ho dir.
Jo penso que és el que
realment és interessant,
les converses
que sortiran a la ràdio,
que són les que va fer la Carme,
que no dic que les que fem
nosaltres no estiguin bé,
però que val la pena
que la gent les escolti,
perquè...
perquè estan molt bé.
Perquè la visió
de fa 20 anys, oi?
Sí, sí.
I realment,
la Carme va poder parlar
amb dones
que...
no sé,
dones
que avui
ja no hi són,
que parlen
de la guerra,
avui que ens queda...
Que tenien una història.
Ostres,
que no dic que les que...
Ara no tinguem una història,
tots tenim una història,
però aquella història
se'ns queda molt lluny
i és de fa quatre dies,
són dels nostres avis
i són molt interessants.
interessants.
Doncs sí,
i d'aquí 20 anys,
aquest valor
que li estem donant
a aquelles entrevistes
de fa 20 anys,
doncs,
li donarem...
Tindran el seu valor,
llavors.
Ja el tenen avui en dia,
el que passa és que...
ens passa com ens ha passat
amb el primer masquefines,
no ho hem valorat
fins que ens hem fet grans
i fins que ho hem recuperat.
Isabel i Olga,
moltíssimes gràcies
i seguirem parlant,
seguirem parlant,
tornareu a venir
al Som 10.000 segur
d'aquí pocs dies,
poques setmanes.
Quan tu vulguis.
Quan vulguis.
Moltes gràcies.
A veure si bona tarda.
Falta un minutet
per tres quarts
de set de la tarda
i escolta,
anem on time,
és a dir,
teníem previst
que a tres quarts de set
de la tarda,
minji un minut,
sonés aquesta sintonia
i aquesta sintonia
és la que està sonant.
I a partir d'ara
quan escoltem aquesta música,
què vol dir?
Doncs que puja
a la gramola
anava a dir,
no,
puja el Som 10.000,
ja no ha de pujar,
no estem ni a l'autobús
ni al creuer,
no,
el programa Som 10.000,
vaja,
que ja ha arribat aquí.
La Luisa,
molt bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Què tal?
Molt bé, molt bé.
Bueno, bueno,
que contento
de tenert-te aquí.
Gràcies,
igualmente.
Les coses
de la Luisa.
cada dimarts,
no sabem l'hora,
perquè això va a ir variant,
ara cap amunt,
ara cap a baix,
ja veurem com...
les coses de la Luisa.
I aquí tenim a la Luisa,
la Luisa R,
no,
la Luisa B,
no,
la Luisa R.
La Luisa R.
I la Luisa R,
de què ens parles avui?
Pues mira,
hoy os voy a hablar
de una cosa muy curiosa
que está ocurriendo
en todos los mercadones de España.
Mercadones?
Uy,
és que escucho mercadones
i se me posa la pell de gallina.
Más garrifa.
Com deia el gargamel,
no, els barrufets,
no en barrufa.
T'acuerdas de la sèrie esta
de los barrufets de pequeñito?
Seguro que tus hijos lo veían.
El gargamel.
Qué malo.
Qué malo era.
Ay,
si os agafa el gargamel.
Qué mal rabia.
Bueno,
va,
Luisa,
qué pasa a los mercadones?
Qué locura,
eh?
Pues mira,
es que es muy curioso
porque,
como digo yo,
de cualquier modo
no deja de ser curioso
como poco.
Pero vaya,
como poco,
pero como de aquí a Lima.
Exactamente.
Que no sé por qué es UACIC
que un día lo podíamos buscar también.
Pues sí,
pues sí.
¿Por qué se dice de aquí a Lima?
Porque está muy lejos.
Claro.
Mucho.
Y todos los caminos
conducen a Roma.
A Roma,
no.
Bueno,
o a Santiago.
¿Qué le pasa aquí a los supermercados?
Es que es muy curioso
porque ahora la gente
le ha dado por ir a ligar
al Mercadona por las tardes.
Ya me dirás tú a mí.
No hay sitio para ligar.
Madre mía.
No hay otro sitio
al Mercadona.
Eso me recorda
de cuando estábamos
en la pandemia
que solo nos dejaban salir a comprar.
Miro al Eric
aquí en la meva banda,
pero el pobre
ni se debe acordar
porque hacía tantos años
y era muy chiquitillo él.
Pero no,
con que nomás nos dejaban sortir
a comprar al supermercat,
que dábamos al supermercat
para su vida social.
Claro.
Era el único sitio
o en el Mercadona
o en el hospital
o en el ambulatorio.
Sí, pero bueno,
mejor el supermercado.
Mejor el supermercado.
Sí, sí, sí.
Bueno,
total,
que la gente va al supermercado
a ligar.
Y digo yo,
¿qué se dicen
cuando se encuentran
en el susodicho pasillo?
Porque hay un pasillo.
Hay un pasillo determinado
que la gente
coge una piña
y la pone con los pelos
para abajo.
Uy, pero el pasillo de la piña,
a ver,
discúlpame que te diga.
Yo pensaba que cogías la piña
y te ibas al pasillo.
No,
es el pasillo de la piña.
Es el pasillo de la piña.
Pues aquí a Masquefa
a yo,
aquello es una orgía.
Porque claro.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
Hoy tengo que ir,
no,
bueno,
debería ir antes de ir a casa
a comprar algún supermercat.
Que no piña.
No, piña no.
Yo ya la piña en casa.
Tú ya la tienes en casa,
la piña.
La piña en casa.
Ya no hace falta.
Sí, sí.
Es como la anuncia
aquel de la tele
que se encontraban dos
en un ascensor
y le decía
tú has hecho sabroz.
No, tú has hecho...
Tú has hecho arroz.
Tú has hecho arroz.
Tú has hecho arroz.
Sí, sí, sí.
Es pura vermella.
No, no, no.
Yo la piña en casa.
La piña en casa.
Y el arroz también.
Yo toda casa,
toda casa.
Todo casa,
todo casa.
Total,
que el pasillo de la piña
en Masquefa
es como enorme, ¿no?
Es muy ancho
porque es el de la fruta, ¿no?
Ahora la gente
coge la piña
y lo pone con los pelos
para abajo.
Con los pelos para abajo.
¿Qué significa
con los pelos para abajo?
Pues significa
que está buscando ligue.
Ah, que busca rollo.
Claro, busca rollo.
Sí, sí, sí.
Manaba tirar rollo yo aquí
y digo voy a decirlo
a lo joven.
Digo no,
pero la única frase
que me viene joven
es la que hemos dicho
antes fuera
que no la voy a decir
en voz alta.
No, mejor que no.
Bueno, pues
la ponen boca abajo
la piña.
Sí, la ponen boca abajo
y digo yo
¿qué se dicen cuando se encuentran?
Pues ¿qué se dicen?
¿Cómo tienes la piña?
¿Cómo tienes la piña?
Niño o niña.
Niño o niña, mira,
con rima y todo.
Sí, sí.
Que ¿cómo tienes la piña?
Y dice el señor ya
que está así un poco
flo, flo, flo.
Pansía.
Pansía, tengo la piña.
Pansía, un poquito así,
asá.
De aquella manera.
Oye, y los pelos
van para abajo.
Sí.
Y si los pones para arriba...
Pues querrá decir
que te la quieres comer
o que ya has ligado.
No lo sé.
Ah, que ya has triunfado, ¿no?
O sea, tú cuando veas
a dos que van con el carro
y cada uno con su piña
para arriba...
Es que ya han ligado.
Es que se van al parking
a hacer algo.
Algo, algo, algo.
Qué bueno, qué bueno, qué bueno.
Entonces digo yo,
¿por qué una piña?
Eso me pregunto.
¿Por qué?
¿Lo has investigado esto?
Sí, sí, lo he investigado.
¿Y por qué es la piña?
¿Por qué una piña?
Pues será porque
como es tropical,
digo yo que será
por eso del calorcillo tropical.
Sí, pero bueno,
eso luego falsas esperanzas
porque aquí de tropical...
Tienes demasiadas expectativas
y me parece a mí.
Sí, después te encuentras
un muermo allí
y ni piña ni aguacate.
Ni nada.
Nada de nada.
Nada de nada.
A ver,
¿por qué en vez de la piña
una pescadilla?
Una pescadilla.
Como más español.
Sí, hombre,
una pescadilla...
Una pescadilla
o una bananita.
Yo soy más de banana
que de pescadilla.
Es una banana,
es una banana.
Yo si te veo
con una pescadilla
no me acerco.
Fría como una pescadilla.
Sí, sí, sí.
Porque claro,
la banana es también
como mucho más sugerente, ¿no?
A ver,
¿yo qué quieres que te diga yo
donde se pongo una banana
que se quita una pescadilla?
Claro,
pero la banana
no tiene pelos.
La banana,
hombre, no.
Para ponérselos
para abajo,
para arriba,
no tiene pelos.
La banana hay que llevar
la arregladita.
Hay que llevar
la arregladita.
Muy bien, puestecita.
Bueno, puesta ya,
depende ya...
Además,
porque la banana
si la pones para arriba
o la pones para abajo,
¿qué querrá decir?
Claro.
Según el humor
que tenga cada uno.
No lo sé,
el humor que tenga.
Y luego te lleva sorpresa
porque ni para arriba
ni para abajo,
para la derecha
o para la izquierda.
Ya te han engañado otra vez.
Vaya.
Ya te han engañado.
Y con esto
el rollo de la piña,
va una persona
a comprar piña
porque se la quiere comer,
no queda ni una.
Ah, verdad.
Todos los ligoteos,
todos la han cogido.
No hay ni una piña para...
Luego vas tú a buscarla
y cuando ya no...
Como no ligan alguno,
pues cogen la piña
y la dejan por cualquier sitio.
Claro,
yo me recordo también otra vez,
volvemos a la pandemia,
cuando nos quedamos
sin papel higiénico.
Igual.
Que ya se entusa,
que no está ni papel higiénico.
Y sin harina.
Se debe estar limpiando el culo
con el papel del año 2020 todavía.
Sí, señor.
De marzo del 2020.
Sí, sí, sí.
Pues con la harina igual.
A todo el mundo
le he ido por hacer bizcocho
y luego,
cuando acabó la pandemia,
5 kilos o 6 de más.
Con tanto bizcocho
y tanta magdalena,
pues...
Sí, sí, sí.
Yo conozco gente
que tenía habitaciones de su piso
todo lleno de papel higiénico
y de yogures.
Como que si caduca es igual,
¿no?
De igual.
Pues ya está,
se vuelve otra vez a mezclar
y a la...
Bueno, bueno,
qué sorpresa.
Total,
que esto porque venía...
Ah, porque claro,
vas al súper y no hay piñar.
Es que es lo que yo digo,
el tema del ligoteo
es que está fatal, ¿eh?
Está muy mal.
Tener que recurrir
a ir a un supermercado
para ligar...
Sí,
otro día podemos hablar
de las aplicaciones para ligar.
Eso, ¿eh?
Porque las hay, las hay.
Hombre, a ver las aislas
como las meigas.
Ahí, ahí, a ver las aislas.
Lo que hay es que encontrá aislas.
Hay que encontrá aislas.
Y luego lo que te encontrá aislas
ahí en las aplicaciones
ves a saber tú.
¿Cómo está el tema?
¿Cómo está el tema, Norma?
Está fatal, está fatal.
Bueno, puestos a ligar,
puestos a ligar,
yo creo que es mejor ligar
en el super
que en una aplicación de estas
porque al menos en el super
te estás viendo.
Exactamente.
Te hueles.
Ves el aspecto que tiene.
No, vas a poder ir...
Si está decente,
si se ha duchado.
Si se ha duchado.
Si no el alerón.
Los alerones huelan solos.
Sí, que no le huelan los caquis.
Ahí, ahí, ahí.
Ni los piños.
Quina tarda més agradable, escolta.
Claro.
Per cert,
avui és una excepció
i per una qüestió d'horaris i tal
no acabarem el programa amb tu
que abans he dit jo.
No sabemos cuando de la tarde mentida.
A la Luisa,
les coses de la Luisa
ho tindrem sempre
just abans del Masquefinas.
Molt bé.
Just abans.
Avui hem fet una excepció
però dic perquè m'ho estic passant tan bé
que és del que es tracta.
Claro.
Fem dues hores
de així més seriós i tal
i acabamos con un ja, ja, jiji.
Claro que sí.
De tota la vida.
A veure,
què més me puedes decir de...
Pues es que no sé,
aunque tengo que decir
que está muy bien,
como dice el refrán,
hace el amor y no la guerra.
Claro que sí.
¿Y ahora qué dices?
Hace el refrán y...
Ay, hace el refrán.
Dice el refrán.
Hace el refrán y no la guerra.
Pues yo te tenía preparada aquí una cosa
que concretamente es una canción maravillosa
y hasta vas parant a que digueses que hagas el...
Bueno, estoy esperando ahora mismo
a que acaben los anuncios, pero...
A...
Una canción que son así de, escolta.
Para cuando dijeras a hacer el amor.
Hacer el amor y no la guerra.
Nunca, la guerra, nunca.
Por si acaso se acaba el mundo
Todo el tiempo hay de aprovechar
Corazón de vagabundo
Voy buscando mi libertad
He viajado por la tierra
Y me he dado cuenta de que
Donde no hay odio ni guerra
El amor se convierte en rey
Tuve muchas experiencias
Y he llegado a la conclusión
Que perdida la inocencia
En el sur se pasa mejor
Para hacer bien el amor
Hay que venir al sur
Yo me iría al suroeste
Ay, amigo, tú sí que sabes
Sí, sí, para el suroeste, para el suroeste
Para ligar, escolta, pues está la cosa fatal, ¿no?
Muy mal, muy mal
Es que ya te digo
Es que tienes que recurrir a eso
Sí, pero bueno, que puestos a ligar
Yo prefiero un súper, ¿eh?
Sí, sí
Que se ha perdido también lo del...
El conocerse así en cara a cara
Sí, es verdad
Verdad, una conversa
Sí, sí
Además, si vas al súper
Conoces a la persona
Qué hábitos alimenticios tiene
Claro, eso es lo primero
Yo lo primero que haría sería
Yo entraría con el carro
Senza piñas ni rey
Yo, el carro buit
Y la voz comenzaría a hacer voltas así
Mirando con el rabillo del ojo
Con el del ojo, ¿eh?
Mirando así con el rabillo
A ver
Los hábitos alimenticios
Alimenticios higiénicos
Higiénicos también
Sí, sí, sí
Qué gel usa, qué colonia, qué pasta de dientes
Todo un poco
Si coge pasta de dientes
Eso, eso
Toallitas para el baño
Ahí, ahí, ahí
O se limpian seco
Eso
Claro, son cosas que hay que tener en cuenta
Qué champú usa, si tiene caspa o no
Claro, claro
Que sí
Bueno, igual lo usa de forma preventiva
También, también
Uy, es que el súper...
O algo para la caída del cabello
Caída del cabello
Algunos tan calvitos, ¿eh?
O algo para otro tipo de caídas
Ahí, ahí
Claro, claro
Una cremita para una flaccidez
O un descolgamiento
Claro, claro
Para la piel seca
La piel reseca, claro, claro
No, no, al final
Mirando el carro
Se pueden saber muchísimas cosas
Totalmente
Sí, sí, sí
Todos sus hábitos
Pues mira, me voy a fijar yo ahora
Claro, tú al loro
Ahora no porque tengo presa para arriba a casa
Pero vaya, ¿qué?
Otro día me voy a fijar yo
Sí, sí, fíjate
Porque es importante
Lo importante es que lo hagas con quien quieras tú
Y si te deja no lo pienses más
Búscate otro más bueno
Vuelvete a enamorar
Para hacer bien el amor
Hay que venir al sur
Para hacer bien el amor
Y de dónde estás
Sin amantes
Pero bueno, tú me haces una reflexión final
Porque al final tampoco te desagrada tanto la cosa
Pues no
La verdad es que no
Así que yo pienso
Que cualquier sitio es bueno
Para encontrar la media piña
O la media naranja
O el amor
Así que como los tiempos han cambiado
Sí, sí
Es que yo ahora estaba pensando
Pero no te interrumpo
Cualquier sitio es bueno
Si la pizza es buena
Exactamente
Ay, no se puede decir eso
Pero
Tú ya lo has dicho
La pechina
Volví a decir la pechina
La pechina
No, porque este mamurari
Brutasite
Eso
No se puede decir
No, no, no
Cualquier sitio es bueno
Para encontrar el amor
Claro que sí
¿Cómo lo llaman amor
Cuando le quieren decir sexo?
Eso, eso digo yo
Porque al final
Cuando conoces a alguien
Lo que primero piensas
Es lo que piensas
Bueno
Qué guapo es
Qué ojos tienes
Claro
Entre otras cosas
Sí, sí, sí
Si va sirviendo pana
Ahí, ahí, ahí
Oye pana
Oye brother
Pues escolta
Luisa
Muchísimas gracias
Por tus cosas
Muchas gracias a ti
Por darme esta oportunidad
Que me ha encantado
Le he pasado muy bien
Yo también me voy a pasar mes B
Hem de fer més minuts
Més minuts de las cosas de la Luisa
Espero que los radio oyentes
También lo hayan disfrutado
Claro, claro que sí
Ens tornem a trobar la setmana que ve
Molt bé
Que ja podem dir del que parlarem
Això
Del reciclatge
Però no us penseu
Que nos vamos a poner aquí ahora
A explicar
Que si el contenidor vermell
Ai, vermell no n'hi ha
Que que va el contenidor vermell
Que que va el contenidor groc
Que que va el contenidor
No, no, no
Les coses de la Luisa
Sempre en clave de la Luisa
De humor
De humor
De humor
De humor
Sempre
Perquè hem de riure'ns
Una mica de tot
La vida tiene que ser con humor
Siempre
Doncs Luisa, moltíssimes gràcies
Un plaer haver-te tingut aquí
Igualmente
En aquest primer programa
Benvinguda
Com li he dit al Ramon
Gràcies
I amb tots i totes vosaltres
Tornem d'aquí
Tres minutets
I quatre minutets
Després de les notícies
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Tres minutets
Tres minutets
Tres minutets
Tres minutets
Tres minutets
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Continua tallada la circulació de trens de la línia R3 entre Manlleu i Ripoll per l'incendi de la catenària.
La línia ha estat tallada des de tres quarts de nou del matí. El foc ha afectat la part del final d'un tren que anava en direcció a Vic i la setantena de passatgers han estat evacuats. Dos d'ells han resultat ferits.
El nou FMA, Sergi Vives.
Ens ho ha explicat un dels usuaris, l'Arnau.
Jo estava tranquil, assentat el tren i d'acord, doncs, han començat a sortir gent del vagó cridant foc, foc, foc. Hem parat el tren, hem clicat la palanca d'emergència i hem sortit tots corrent.
El 35% dels Mossos d'Esquadra mostren símptomes de depressió, ansietat o estrès per les condicions laborals en què treballen. Així es desprèn d'un estudi de la Fundació per la Seguretat Pública a Barcelona.
El director general del CO, Josep Lluís Trapero, s'ha compromès a fer-hi front mentre que des de la Fundació el seu president, José Gazqueda, explica els motius d'aquests resultats.
El que causa aquest estat emocional no és la feina, no és la professió, són estats organitzatius i condicions externes a la mateixa professió.
Temes com la seguretat jurídica, no?, o el reconeixement institucional, sentir que allò que fas té un cert reconeixement per la ciutadania, doncs, són factors que influeixen molt en que una persona se senti plena i se senti bé.
En cultura, segons ha pogut saber la xarxa, l'antic Escurxador es mantindrà com a nova sala de projeccions pel Festival de Sitges.
Pel que fa a la programació, aquesta nit es presenta Daniela Forever, de Nacho Vigalondo i amb Natali Poza.
Por edad también me imagino que conozco muy bien el duelo, siguen apareciendo duelos constantemente y me parece siempre un tema fascinante para contar en el cine, ¿no?, para ver cómo hacemos cuando no sabemos despedirnos, cuando queremos mantener vivo lo que es imposible mantener vivo.
I en esports, Jordi Cervantes, Andrés Iniesta, penja les botes.
L'exfutbolista Manxec tanca els 40 anys d'una trajectòria plena d'èxits.
Després de 22 anys de professional, Iniesta deixa el futbol després de sumar una quarantena de títols.
Amb el Barça en va guanyar 32 sent el jugador més llorejat del club només per darrere de Leo Messi.
Destacen 4 Champions, 9 lligues i un Mundial i dues Eurocopes amb la selecció espanyola.
Notícies en xarxa, edició vespre.
Notícies en xarxa, edició vespre.
Som 10.000!
Primer programa d'aquesta temporada
i primer programa d'aquest programa
perquè l'estrenem avui.
Es diu Som 10.000, com ja us he dit,
tot i que, com ja ens ha dit l'alcalde,
en primícia,
no som 10.000, sinó que som 10.038!
El que no podem fer és, aquí cada setmana,
anar canviant el nom del programa.
Ens diem Som 10.000, arrodonim cap a baix
i ja som prou, ja som prou.
Doncs, com us deia, passant quatre minutets
ja de les set de la tarda,
som al primer programa de Som 10.000
i és un plaer tenir amb nosaltres
els estudis de Ràdio Masquefa Televisió,
el Lluís Castro i el Santi Esteve.
Molt bona tarda, tots dos.
Bona tarda.
Bona tarda.
Que bé que se us escolti,
perquè jo quan he de donar pas a algú
sempre pateixo que falli alguna cosa,
perquè sol passar que falla.
Però avui, escolta,
està sortint tot, tocarem fusta.
Fantàsticament bé.
Perfecte.
Heu tocat fusta, vosaltres?
Ah, dic, aquí hi ha un eco, molt bé, molt bé.
Escolteu-me, estic molt content que esteu aquí.
Fa molt de temps que sento parlar d'aquest projecte
i finalment, el passat 11 de setembre,
vaig tenir coneixement, vam tenir tots coneixement,
que s'havia constituït que ja era una realitat,
l'entitat, l'associació, tots iguals, Masquefa.
Això mateix.
I què? Un procés llarg, no?
Fins que ho hem aconseguit?
Bueno, diguem-ne que fa dos anys que ja està constituïda
i, clar, la idea ja és començar a arrencar, no?
I, bueno, en principi aquest any és l'any,
bueno, tenim fins a final d'any,
no tenim gaire més,
però penso que el temps que tenim fins a final d'any
podem fer cosetes,
però, clar, l'any d'arrenc total oficial
serà el 2025.
Bueno, escolta, però no és res.
Tenim una altra primícia aquí,
a Ràdio Masquefa, ja està.
I a l'any que ve que s'enteri la gent,
però aquest any ho fem aquí, a Ràdio Masquefa.
Parleu-nos una miqueta de l'associació.
Què és? De què es tracta?
Mira, jo, si vols, Santi, començo.
Sí, endavant, endavant, maco.
A veure, això va sortir arrel d'una reunió,
en moda popular, diguem-ne,
va néixer la idea de constituir una societat tipus
per ajudar persones,
en principi nens i nenes,
amb problemes d'integració a la nostra societat.
Ah, ah.
I llavors ja sigui per diferents motius,
físics o psicològics,
i llavors l'àmbit o ràdio d'acció
de les persones implicades,
en principi seria la nostra comunitat
o poble de Masquefa, en aquest cas.
Directament aquestes persones
i els seus procedents tots,
com a pares i tutors.
Llavors, arrel de tot això,
van sorgir uns objectius,
tot i que en una primera instància
eren uns objectius
en moda borrador,
de dir, doncs mira,
anem a fer,
anem a constituir un document
que sigui en moda borrador
per les persones fundadores,
que som el Santi i l'Alvira,
que no ha pogut venir,
i jo mateix,
i així fem,
tenim un document per basar-nos
almenys en unes activitats
i en unes possibles tasques
que podríem fer.
I quins són aquests objectius?
Doncs mira, t'explico.
Al principi, doncs seria
suport a les nens,
nens i nenes discapacitades,
com he dit,
física i psicològicament,
promovent activitats inclusives
per a tothom que vulgui participar.
Activitats extraescolars,
voluntariat,
recolzament i lleure,
i a més a més,
dintre d'aquest procés,
d'ajuda.
Tot el que ha relacionat
amb l'art, disseny,
llocs i esbarjo i esport,
i directament tot el que estigui relacionat
amb tot això.
Llavors, la finalitat
és que aquestes persones
tinguin una millora
en la seva qualitat de vida,
comptant amb personal,
evidentment,
professional i especialitzat.
Perquè, clar,
amb el futur,
doncs, bueno,
es tracta que això
es consolidi
de manera com altres associacions
que ja fa molts anys
que estan constituïdes,
però tinguem projectes
més sòlids.
Ara estem,
com dèiem abans,
estem en fase d'arranque
i, bueno,
una miqueta tot això.
Llavors,
per aconseguir
aquestes finalitats,
com et deia,
l'associació
durà a terme
diferents tasques
i activitats.
Està constituïda,
aquesta societat
està constituïda
al domicili,
en aquest cas,
del jefe,
que és el Santi,
perquè havien de posar
una adreça
i què millor cal
que el Santi
per tenir
aquesta adreça
de Constitució.
Llavors,
les activitats,
com deia,
i diferents tasques,
en principi,
seria el que és
Masquefa
i els voltants,
però pot ser fins i tot,
a veure,
més tendria
fins i tot
tota Catalunya.
Més enllà,
doncs,
no sé,
d'aquí 10 o 20 anys,
si encara som vius,
doncs,
mira,
la resta d'Espanya
o fins i tot,
jo què sé,
poblacions fora d'Espanya,
no hi ha problema.
Llavors,
com a idees desitjables
d'aquest projecte,
van sorgir bastants,
però,
bé,
n'he proposat
com a activitats així
a mig plaç
o fins i tot
curt plaç,
doncs,
mira,
escriure un llibre,
d'escriure un llibre
que tothom pugui llegir,
fins i tot als nens
amb una discapacitat
relativa,
i si no,
que siguin els pares
els que,
aquest llibre
que escriurem,
en aquest cas,
la idea és meva
d'escriure-ho jo,
però,
bé,
col·laboraria amb tots,
que siguin els pares
els que puguin transmetre
les idees d'aquest llibre,
no?
I de què tracta aquest llibre?
Aquest llibre...
O de què tractarà?
Aquest llibre...
Sí,
tractarà,
tractarà.
Aquest llibre és un llibre
d'un tema genèric.
En principi,
no té a veure
ben bé
amb el que és el projecte.
És un llibre
de fàcil lectura,
que el tema sigui
molt amè
i molt fàcil
d'entendre.
La idea la tinc,
el que passa és que,
bueno,
la tinc la gent madurar
i tot això
i segurament,
si et sembla bé,
d'aquí un temps
podem tornar a parlar
i dir,
mira...
Com tot bon artista,
aquí no suelta prenta
ni...
Vaja,
fins que això no estigui lligat
i ben lligat.
I llavors,
com a més objectius,
així tenim dos o tres
més importants.
Per exemple,
teràpies de grup,
ficar sota la taula
possibles resolucions
interessants
de cara a inquietuds
que tinguin aquests nens.
Això és molt important.
Arrel d'això,
també,
i directament relacionat
que aquestes idees
i que aquestes activitats
tinguin premis,
tipus diplomas
o coses d'aquestes.
I, bueno,
és que hi ha moltes idees,
molts objectius,
però, bueno,
és un borrador que tenim
i l'important penso jo
que de cara a final d'any
com l'any que ve
comencem
i arrenquem
amb tasques
de petita col·laboració
en principi
amb l'Ajuntament
i més endavant
ja farem col·laboració
amb l'Ajuntament
i ja fem una mica
la nostra també
amb les diferents entitats,
col·laborant,
entitats tipus bancs,
etcètera.
O sigui,
perquè a banda de...
Perdona, Lluís,
a banda del...
És a dir,
a banda de treballar
per la inclusió
d'aquestes persones,
treballareu també,
que crec que és una feina important,
de cara a que...
ens...
És a dir,
la inclusió no de les persones
amb discapacitat,
sinó que
els que ens hem d'incloure
són els que no tenim discapacitat
amb la gent que té discapacitat.
discapacitat.
Correctíssim.
És a dir,
que al final
puguem conviure,
no sé si és aquesta la idea,
però que puguem conviure al final
i si hi ha una activitat municipal,
doncs que sigui una activitat municipal
pensada
en qualsevol persona
tingui les capacitats que té
perquè...
perquè no sé si d'això
us podem parlar
ràpidament
sobre el terme
de discapacitat,
no?
Que jo al final
que he tingut la possibilitat
de treballar
per ser en un projecte
que ja ha acabat,
no?
Però que era el dia
de l'aviació adaptada.
I al final
la reflexió
que fas
com a persona
que no tens discapacitat
és
que, ostres,
potser aquest terme
no és just,
no?
Perquè
les capacitats
que té la gent
a la que anomenem
discapacitada
són unes altres
que no són les teves
però que les teves
no són les
les rectes, no?
Tota la raó.
Passo la paraula
al Santi.
No sé si m'estic explicant.
Sí, sí.
Estic aquí...
Perfentíssim.
Daniel,
nosaltres també
sabem que tu
estàs molt implicat
en aquest món
perquè has col·laborat
en moltes coses
i
oi que és una
és una cosa
que la fas
i passa els teus nervis
però
la satisfacció
que tens
quan l'has acabat
és impressionant.
No l'hi pots explicar a ningú
perquè
n'aprens tu d'ells
i d'elles
i ells
també n'aprenen de tu
una miqueta
però nosaltres
sobretot
n'aprenem molt d'ells
i d'elles
perquè
em sembla que
ells i elles
tenen una manera
de viure
i els valors
els valors
de la balança
d'aquest món
em sembla que
el poden establir
completament ben pla
perquè
no creen problemes
Sí, sí, sí.
No creen problemes
no tenen
desitjos
que no
existeixen
sinó
són
reals
naturals
i van juny
amb el planeta
Bueno, i jo crec
que més reals
potser
que els que tenim
tots els prejudicis
que tenim al cap
totes les històries
al final
Bueno
Sí, una miqueta
el que diies tu
persones que en principi
entre cometes
són normals
a vegades costa
trobar-li
capacitats
llavors
el que és interessant
és trobar
bones capacitats
en gent
que en principi
no té capacitat
això és superinteressant
això que comentaves
Sí, sí
Bueno, al final
o sigui
la feina
es tractaria
també
d'això
al final
és a dir
que
convivim tots
d'una manera
natural
amb tota la feina
que heu de fer
perquè és important
tenir aquestes
aquestes entitats
crear aquestes entitats
perquè hi ha molt
pel que lluitar
però al final
la fita
la fita final
hauria de ser
que no existís
fíjate lo que
us estoy diciendo
o sigui
venim aquí
a presentar
a presentar
l'entitat
i us estic dient
que l'ideal
no, no, no
el que heu de fer
és moltíssima feina
és fantàstic
que feu aquesta feina
nosaltres com a
persones
una mica
el que comentaves tu
nosaltres com a persones
ens crearem
les nostres capacitats
al red d'això
al red d'aquest projecte
crearem unes capacitats
que ni tan sols
ara mateix imaginem
sí, sí, sí
el fet de fer
les diferents activitats
conviure amb la gent
amb els pares
super important
d'aquests nens
crearem
que ens crearem
unes capacitats
bueno
jo quan
quan
arrel d'aquesta
d'aquesta reunió
en un principi
quan el Santi
em va dir
Lluís
t'animes a fer això
a mi el primer
que se'm va córrer
va ser
buah
per suposat
és que ni m'ho penso
però és que
el segon després
el que se'm va córrer
va ser
crearem un munt
de capacitats
el Santi
crearà un munt
de capacitats
al seu cap
i jo també
i l'Alvira
la tercera
sòcia fundadora
i això
va ser
qüestió de segons
sabeu
quina és
de les primeres
accions
que fareu
de les primeres
activitats
perquè
com estàveu dient
és abans
abans de final d'any
voleu fer alguna cosa
sí
volem fer alguna cosa
col·laborar amb l'Ajuntament
amb el que és
el tema de Nadal
tota la temporada
de Nadal
col·laborarem
amb l'Ajuntament
amb tasques
que
escolta
Lluís
escolta Santi
tenim pensat fer això
us animeu a participar
per suposat
i volem començar
per aquestes petites coses
per crear-nos
experiència
i començar
a fer un rodatge
molt bé
doncs escolta
contentíssim
que hagueu vingut
a Ràdio Masquefa
a presentar-nos
moltes gràcies a tu
tots iguals Masquefa
un nom ben important
sí, sí
Santi
no, perdó
volem donar
un agraïment molt gran
a l'entitat
de Dispiera
exacte
nosaltres coneixem
moltes associacions
i moltes entitats
de tota la comarca
i més
perquè
en aquest camí
t'hi has de posar
i si t'hi has de posar
doncs estàs allà
amb tots i totes
i
tothom
tothom
que hem parlat del poble
des d'un principi
des d'empreses
persones
entitats
gent gran
gent joveneta
tothom
està d'acord
amb que això
funcioni
després
coneixes també
les persones
que tenen
fill o filla
amb
una petita
discapacitat
i per exemple
doncs
han d'anar
al psiquiatre
al psicòleg
o al psiquiatre
han de marxar
amb Arturell
han d'anar
amb el nen
que el nen
té claustrofòbia
amb el tren
són moltes coses
que aquí m'esquefa
a mi em sembla que
estem al segle XXI
em sembla que
podem subsistir-nos
nosaltres mateixos
persones
que tenen estudis
que treballen
d'això
de psicòlegs
i són d'aquí
per què no els tenim aquí
amb nosaltres
i es poden fer
conjunts
de teràpies
individuals
i també en grup
perquè
nosaltres pensem
que
la primera cosa
que ha de fluir
és
quan s'ajuntin
ells i elles
aquí m'esquefa
tots junts
i
comencem
a entendre'ls
a parlar amb ells
i
que ens hi ha d'aprendre
moltes coses
i nosaltres
estem així com
bueno
nosaltres sabem
el número de persones
tant homes
com dones
que hi ha aquí
amb discapacitat
i no són pocs
així que
fila l'agulla
i hem d'estar
pels nostres
doncs mira Santi
és molt important
això que estàs dient
perquè
de vegades
igual ens costa
concretar
els temes
però això
que estaves dient
dels psicòlegs
o els psiquiatres
si necessites
l'ajuda
d'un professional
home
estaria bé
i més ara
que no és per fardar
de nom
però és que
som 10.000
és que no som pocs
és a dir
hem de començar
a tenir serveis
hem de començar
a tenir serveis
que fins ara
no teníem
que per la quantitat
de gent
i al cap i a la fi
per les necessitats
de la gent de Masquefa
i com molt bé dius
si hi ha psicòlegs
i n'hi ha de molt bons
molt bones
aquí a Masquefa
potser no fa falta
marxar fins a Martorell
que l'administració
que és qui ho ha de fer
allà deixem la pilota
qui ho ha de fer
doncs que procuri
que aquest servei
estigui a l'abast
de tothom
i fins i tot
la gent que està
últim any de carrera
que li mancan dos anys
un any
acabar la carrera
i començar a fer pràctiques
aquesta gent
superinteressant
perquè són gent jove
que té ganes
de fer coses
i d'ajudar-los
clar
veus
quan comencem
a concretar
comencem a
clar
comencen a sortir
exemples de coses
que es poden fer
i si es poden fer
només depèn
de la voluntat
de qui
ha de permetre
que es facin
i ho deixo aquí
no donaré més pistes
i és que podríem parlar
de moltíssimes coses
però no sé si
no dona temps
no, no dona temps
perquè hem d'acabar
d'aquí 45 segons
molt bé
se m'ha fet super curt
això què vol dir?
jo no m'he enterat
que heu de tornar
tornarem
que heu de tornar
tornarem
sí, sí, sí
no sé si és una cosa
normal aquesta tarda
però se m'està fent curt
cada cosa que he fet
les seccions
amb la gramola
les coses de la Luisa
se m'està fent curt tot
les entrevistes
també
no sé si haurem de fer
4 o 5 hores
del programa
però sigui com sigui
us emplaço
us convido
a que torneu
ben aviat
podem quedar
ara mateix
quan sortim d'aquí
perquè nosaltres
ho hem de deixar aquí
molt bé
sortirem
farem un cafè
tots iguals
Masquefa
presenten l'entitat
aquí
a Ràdio Masquefa Televisió
i és un orgull
que ho facin
i ens tornem a trobar
ben aviat
Lluís Castro
i Sant Esteva
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
a vos
i deixem a la gent
per acabar
amb aquest
primer programa
del Som 10.000
amb el Masquefines
que va fer la Maria Teresa
ai la Maria Teresa Estruc
no
la Teresa Estruc
és l'entrevistada
la que va fer
la Maria Carme Junyent
a Ràdio Masquefa
aquí
fa uns 20 anys
i aprofitant
amb l'excusa
que s'està fent ara
el nou podcast
també anomenat
Masquefines
i que la primera entrevista
va ser
a Teresa Estruc
d'aquesta nova etapa
doncs ens quedem
acabem
el Som 10.000
d'avui
amb aquesta
reposició
del programa
amb la veu
de la Teresa Estruc
però també
de la Maria Carme Junyent
fins la setmana que ve
ets un crac Darío
que ho sàpigues
vinga
gràcies
adeu
adeu
adeu
adeu

a Teresa Estruc
Masquefines
a Teresa Estruc
Maria Teresa Estruc
mestres
nascuda
amb Esquefa
el 19 de setembre
de 1957
a Teresa Estruc
a Teresa Estruc
a Teresa Estruc
Más enlides
a Teresa Estruc
ll�
a Teresa Estruc
a Teresa Estruc
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, no sé si l'ho has explicat algun més, però a casa meva es feia molt!
Tu anaves cosint o fent el que sigui!
I havíem d'endevinar dèiem!
Una casa que hi ha!
Dos avis!
Dos pares!
I havíem d'endevinar el tram de carrer!
Quan el teníem situat!
Això vol dir que ens coneixíem totes les cases i tots els habitants!
Cosa impossible!
Ara!
És un joc totalment desaparegut a Masquefa!
I tots els noms de les cases?
I tots els noms de les cases!
I qui vivia a cada casa!
No tenien cap avi localitzat!
els avis, els nens, els pares i els tiets que vivien.
I quina era casa teva?
Cala Pepeta als Cavalls, de Cala Estopa,
o casa meva de Cala Pepeta als Cavalls.
I saps la història de per què es deien?
Home, perquè, a veure, la meva àvia es deia Pepeta.
Sí.
I a casa teníem, el meu àvia era traginer,
i portava vi amb cavalls, havíem tingut molts cavalls,
no sé, jo ara no recordo, em semblava que fins a 7 o 20,
i el meu pare es dedicava a jugar a cavalls,
els comprava joves, els ensenyava,
i els venia per tirar, ensenyats.
I la de Cala Estopa, de què ve?
De Cala Estopa, l'estopa és de l'estopa de l'Espart,
venia d'alguna cosa que devien fer, no sé,
d'això, però no sé exactament de què venia.
I no heu demanat drets d'autor, el s'estopa d'ara?
El s'estopa d'ara no, mira, veus?
Potser sí, ho podrien fer-ho.
I després la de Cala Sabina?
Cala Sabina suposo que venia d'un...
D'algun nom, d'alguna iaia.
D'alguna iaia que es deia Sabina, sí, en aquell temps.
Molt prematura, perquè és un nom que ara està més de moda,
però aleshores...
I dels teus pares?
Dels meus pares, mira, de la meva mare recordo
que tot el dia treballava.
Tot el dia marxava molt d'hora i tot el dia estava treballant.
I del meu pare, doncs, com que feia horari de pagès,
mira, de vegades ens havia de cuidar ell,
quan hi havien faltat els avis.
De fet, a nosaltres ens cuidaven els avis,
ens feien les trenes la iaia, ens ho feia tot,
excepte una vegada que van operar l'avi,
i ens ho feia el meu pare, no?
Perquè la meva mare, doncs, anava, va a treballar sempre,
també jo a Bacales i Dret,
i després a la fàbrica del Cotteró,
però feien moltes hores, començaven a les 6 del matí fins a les 2,
i feien moltes hores, i a la tarda fins molt tard també.
I la meva mare la feia podri.
La feia, bueno, ella sempre m'ho deia,
que et desitjaria que tinguessis unes filles
la meitat de tossudes del que has sigut tu.
Tinc una que deu-n'hi-do.
Que les vegades que me'n recordo d'ella,
perquè jo reconec ara, als meus 44 anys,
reconec que era difícil de suportar.
Perquè quan eres...
Tossudes, el morro fort, sempre he sigut molt.
No baixava mai del burro,
i la meva mare la feia podri.
Sempre portant-la a contràries,
era tot allò que no vols, que siguin un fill, no?
Vull dir, contestava, no replicò, no desapareixia,
no em trobaven mai, sempre fora de casa,
em havien de buscar a les hores de menjar,
passava la vida a casa d'una veïna,
a casa l'Amàlia, la mare de la Maritresa Tort.
A l'Amàlia sí que m'explicava
totes les històries del recte de Vallfogó,
no me les va explicar elles.
Totes, totes, sí, totes,
encara les explico a les meves filles.
I amb l'Amàlia sí que tenia verdadera adoració,
allò que passa, sempre amb els de casa,
tot era millor a les altres cases.
I cada hora de menjar em havien de venir a buscar allà.
I sempre m'agradava el que menjaven ells,
tot allà.
Tothom ha tingut un veïn que ha cuidat la canalla,
d'avui, de casa meva,
i jo feia vida a Calamàlia.
Això també és una cosa que ja no passa tant ara, eh?
No, no ho sé.
Però depèn del caràcter de la canalla.
Jo en tinc una de gran,
que els nanos sempre han vingut a casa meva,
i en tinc una xica que passa la vida a casa dels amics.
Però al marge dels amics de la canalla,
que els veïns agafen la canalla.
Dels amics, sí, no, no, no.
Perquè jo també vivia a casa dels veïns, eh?
Sí, sí.
Entre la Justina, la Paquita, la Francisca.
Sí, sí, tot allà.
Sí, sí, ell anava molt allà.
I sóc que no tenia ningú de la meva edat,
però l'Amàlia tenia molta paciència,
i me'n recordo que va ser la primera persona que se'm va morir.
Després va morir a les avis, i em va d'altre molt.
Però jo era petita, i quan es va morir a l'Amàlia,
el recordo moltíssim.
L'altre, doncs, ja tenia més ús de raó,
i ja ho vaig sentir diferent, no?
Però aquell era el primer contacte amb la Marió,
el vaig dir amb l'Amàlia.
I a l'escola?
Anaves a l'escola?
Sí, anava a l'escola, i sí, sí,
també era bastant trasto.
Sí?
Jo havia copiat moltes vegades,
no tocaré les emblemes nacionales,
moltes vegades, perquè...
quan acabàvem que ens posaven la bandera,
ja havíem de cantar el cara al sol, i...
Tu havies arreplegat d'enya Sofía i d'enya Rita encara?
Sí, senyora.
Sí, senyora, vaig tenir l'honor
de arreplegar d'enya Sofía i d'enya Rita.
I la Matamala no la vas portar?
La Rosa Matamala també,
i una senyoreta que es deia Tresa, entre mig.
Sí, més jove.
Que devia ser de pàrvols.
No, no, no, de pàrvols vaig tenir la...
la Guia, la Marcela Guia.
Sí.
I després, de grans, vaig tenir un any entre mig,
mentre no va venir la Rosa Matamala
i va marxar d'enya Rita i d'enya Sofía,
i va haver una senyota que es deia Teresa,
que era jove,
però no recordo si va ser un any o més, eh?
Després jo ja vaig marxar a Igualada,
vaig estar en un internat allà com si visquéssim
a l'altre punt del món,
venint cada 15 dies a casa
i després, ja de mica en mica,
perquè tenia una germana més gran que reivindicava,
doncs vam aconseguir venir cada setmana,
aleshores feia classe el dissabte i tot.
De fet, a mi l'internat no em va costar mai
i sempre dic que vaig estar en unes manges molt pobres
pel que hi havia a l'època, eh?
I després tenia una cosa molt important,
tenia la meva germana allà, ja.
Suposo que a ella li va anar més.
A mi, jo ja tenia molts coneguts,
jo era bastant protegida de les grans,
hi havia la papita Mates,
hi havia la meva germana, gent gran,
i després de la meva edat hi havia la Mercè Miralles
i la Teresa Esteve.
Però nosaltres estàvem ja una mica protegides
per les grans, ja ho teníem controlat, això.
em posaven un abric llarg i em feia sortir pel forat de la carbonera
a buscar, jo la...
Sí, per l'esdorxata i xutxes allà al manyo, allà a la...
Carai.
Sí, a buscar xutxes.
Però vaja, bé, bé, aleshores bé.
Ah, perdó, de la meva edat també va venir la Carme Bas,
però durant poc temps i després va plegar.
Però això ben bé era un internat light, eh?
Sí, bastant light.
Jo sí que el primer any em feien anar a missa,
que tampoc no en tenia la meva cosina,
tenia la mateixa edat que jo,
però que feia un curs més.
A mi em feien anar a missa i em veia no,
però de seguida es va acabar.
La veritat és que vam viure molt bé
i com més va més, sí.
I, escolta, tu quin record tens de la Matamala?
Perquè, a veure, aquí amb doña Sofía i doña Rita
hi ha opinions dividides,
n'hi ha que no les podíem veure
i d'altres que diuen que bé.
però amb la Rosa Matamala
hi ha unanimitat que ningú la suportava
i fins i tot una va demanar
que traguessin el nom que li han posat a l'escola.
Era restant sergento la Rosa Matamala,
el que passa és que penso que jo
als 10 anys vaig marxar.
Vull dir que, clar, la gent que va estar
dels 10 al 13,
que ja tenien més ús de roba que em deia abans,
vull dir que suposo que la valoració és diferent, no?
La gent que vam estar...
Imagina, del 6 al 10 ja vaig tenir 3 mestres,
segurament amb ella només la vaig tenir un any, no?
És que no ho recordo, la veritat és que és una etapa
que no devia passar prou malament per recordar.
Amb 4 anys vaig tenir 3 mestres
i no recordo amb quina vaig repetir, eh?
Per tant, sí que era sergento,
però jo devia ser més o menys petita
i no em va afectar.
De totes maneres, em costa molt a mi de tenir traumas,
ja ho veig, que suposo que me'n mollo bastant.
Això sí que reconec-ho, sóc, tinc una mica de personalitat camaleònica
i m'adapto bastant a la gent.
I no...
Hi ha molt poques persones que m'hagin marcat.
Molt poques.
I la Comenió?
Vas fer la Comenió?
Vaig fer la Comenió, vestida de llarg,
molt vestida de la meva germana.
i bé, tampoc no record especialment.
Jo vaig estar aquí amb mossèn Ramon, encara,
però vaig ser la primera que vaig...
Potser les primeres,
per fer la Comenió, mossèn Anessi.
Devia ser les primeres, però no,
les primeres perquè vaig ser jo.
Tu la primera?
El primer any.
Ah, jo després, sí.
Jo sé que vaig ser...
Jo havia estat a mossèn Ramon
i vaig ser dels primers,
no me'n recordo si el primer any,
segon, vull dir, sé que va ser...
Va ser el 62 el primer any de l'any, sí.
Jo vaig ser el 64.
Doncs, bueno, sé que...
Que havia estat...
Recordo molt de Sant Ramon
i possiblement la gent de la meva edat
no se'n recorden tant
perquè jo tenia una vida...
lligada a la parròquia.
Lligada a la parròquia.
Per què estaves lligada a la parròquia?
Perquè tenia una iaia
que era una cosa terrible.
Lligada a la parròquia.
Per tant, les netes érem lligades a la parròquia.
Jo vaig ser la Comenió
t'haig de dir amb 6 anys
que tampoc ja no sé si tocava.
La meva àvia ja s'encarregava
que sapigués la doctrina.
No hi havia prou mossèn Anési
ni mossèn Ramon
ni amb el que fes falta, no?
Ell ja se'n cuidava.
I després,
això de...
que era lligada a la parròquia
perquè hi passaven moltes hores.
Feien moltes coses
i llavors...
De fet, no hi havia tant per distreure's
i des d'allà sortien activitats
no totes lúdiques
ni molt menys
però abans
com deies
que havíem de parlar d'abans
jo no sé si sortirà
però m'agradaria dir-te
que una de les coses que...
algunes coses
que més recordo del passat
són les olors.
És el record que tinc més vius.
El de més ja veus
tot amb el temps va passant,
però les olors
les tinc molt vives.
Les olors de...
Una de les olors, per exemple,
és l'olor del netol
de netejar les patenes
i de netejar els canelobres
perquè havien passat moltes hores.
Aquella olor del netol
la casa meva gairebé no la sentia
però la tenia...
Per mi, si ara la tornes a sentir
em vindria automàticament
l'olor de l'església,
l'olor de l'incens,
l'olor de les flors de corpus,
de les alfombres
i de les capelles.
Era, sense voler,
era tota una vida lligada
a la parròquia, no?
N'hi havia d'altres.
L'olor de la verdura
quan entraves a casa a l'hivern
que sempre hi havia una olla al foc
bullint,
l'olor de les olives
al temps del trull,
que el meu pare feia oli al trull
i anava tot feia aquella olor,
l'olor del setembre,
l'olor de la brisa
i del rim,
de...
No sé.
Les olors sí que és una cosa
que les tinc molt presents.
Vull dir, en qualsevol moment
que tornes a sentir aquelles olors
doncs tornaria a viure aquell moment.
Les persones, per mi,
van deixar molt petit empremta.
I quan vas acabar l'escola
encara ets infermera,
vull dir...
Sí.
I com te va donar per aquí?
Jo vaig acabar l'escola forçada
perquè mon pare estava malalt,
va haver de plegar de fer de pagès
i la meva germana estava estudiant belles arts
però de seguida va començar a treballar mitja jornada
i a casa meva no podien pagar-me l'escola,
l'internat era costós.
Aleshores la meva mare treballava a la fàbrica del cartró
i es casava la Blanca
i li van dir
si jo volia venir,
volia anar a les oficines
en lloc de la Blanca.
I cosa curiós,
aquesta vida m'ha passat més vegades això, no?
Anar quatre o cinc persones amb una prova,
l'única que no la vull
és l'única que em toca.
Tothom anava allà a voler treballar
i jo era l'única que no volia anar-hi.
Jo em vaig arribar una setmana santa,
la meva mare m'ho va proposar,
em va sentar fatal,
reconec que jo pensava acabar el curs,
estava fent cinquè
i volia acabar el curs,
no tenia cap intenció de posar-me a treballar
i em van dir,
home, almenys provo perquè m'ho han dit,
per quedar bé.
Bueno, va bé, sí,
vaig anar a la prova amb més gent,
tothom havia deixat d'estudiar
i tothom volia una feina,
excepte jo,
i la feina va ser per mi.
I a més a més reconec
que vaig fer allò que no s'ha de fer,
que és donar molt temps
posar-me d'esquena i fatal, no?
Fins que va arribar un moment
que vaig entendre que no tenia remei.
La ja vaig arribar aquí un divendres
i em van dir,
dilluns comences a treballar
i no vaig ni voler tornar a l'escola,
vaig anar amb el meu pare a recollir
les coses un dia de cada dia
perquè no vaig voler tornar a veure a ningú.
I després vaig començar a treballar,
molt real, si ja et dic,
amb gens de ganes,
costava molt,
jo tenia 14 anys,
dir-te,
jo tenia la idea de fer altres coses
i no...
Fins que vaig veure que m'havia de mullar
i que no em quedava més remei,
el que havia de fer era buscar una sortida
i la vaig trobar,
vaig tornar a repetir el curs
perquè el vaig deixar sense acabar
a l'Institut de Martorell,
nocturn,
vaig fer 5è i 6è
i aleshores vaig poder entrar
a l'Enfermeria,
Igualada,
ja tenia una cosina i una tieta,
la meva padrina,
la germana de la meva mare,
vivia a Igualada i em va dir
escolta, aquí a Escola d'Enfermeria
i vaig traslladar a Igualada
i estant a casa cera, doncs,
i donant un cop de mallà
i fent el que ajudava a la botiga,
cuidava els nens i així,
i fent feines,
em vaig anar pagant els estudis.
Bé, me'ls vaig pagar,
vaig acabar el juny del 79
la carrera d'Enfermeria
i amb el primer sou del juliol
vaig acabar pagant els estudis
perquè encara en devia, no?
però m'ho van acceptar
i vaig dir que aquesta era la situació
i quan vaig plantejar-ho a casa
em van dir,
feia 4 anys que treballava a la fàbrica
i em van dir,
bé, ara no et podem pagar els estudis
però en tot cas
ara podem prescindir del teu sou.
La situació havia canviat una mica
i jo vaig posar-la a estudiar
i em vaig anar pagant els estudis,
doncs, mira,
cuidant lleies a la nit
i estava a la consulta d'un metge
que va obrint la porta
i ajudant,
anant els dilluns ajudant l'operar
i mica a mica vaig anar
buscant feines,
sempre em vaig anar fent
de totes maneres
ja he fet
absolutament de tot
els dissabtes venia
feia els empadronaments
a l'Ajuntament
els diumenges anàvem
el Lluís Gómez
a pintar planos
sempre m'he apuntat
a tot el que ha sortit
he fet suplències
de mestres
a Sant Esteve
a Igualada
amb pàrregols
quan hi havia qualsevol cosa
doncs sempre he anat
he anat subsistint així
fins que vaig tenir
la primera feina
bueno, la segona
el 79
vaig acabar el juny
i el juliol
doncs em van agafar
a Igualada
i encara hi soc
molt bé
doncs ara sentirem
una cançó
que te l'hi triada
molt especialment
i després parlarem
de la teva vida pública
no me amenaces
no me amenaces
ja estàs grandecito
ja entiendes la vida
ja sabes lo que haces
perquè estàs
que te vas
i te vas
i te vas
i te vas
i te vas
i te vas
i no te has ido
i jo estic
esperant a tu amor
esperant a tu amor
esperant a tu amor
o esperant a tu olvido
no me amenaces
no me amenaces
si aquí ya fue tu destino
olvidar mi cariño
vos agarra tu rumbo
y vete
pero no me amenaces
pero no me amenaces
no me amenaces
ya juega tu suerte
ahí estáis la baraja
yo tengo
yo tengo
yo tengo los hace
porque estás
que te vas
y te vas
que te vas
que te vas
y te vas
y te vas
y te vas
y te vas
y te vas
y no te has ido
Y yo estoy esperando tu amor, esperando tu amor, esperando tu amor, oh, esperando tu olvido.
Escolta'm, i ara que ets a l'Ajuntament, a tu això et ve de família o ets la primera de la teva família que has de dir que aquestes coses?
Jo sapigués que era la primera, el que passa que quan els del camp van fer un homenatge als alcaldes de la República,
que van treure aquell llistat de gent que havia estat als ajuntaments, vaig veure que no era la primera, no recordo gaire exactament.
Sé que de regidors hi havia hagut algú i vaig pensar que ja no em ve tant de nou.
De fet, jo a casa meva he imaginat que la meva àvia era republicà i la meva àvia franquista.
Vull dir, política se n'havia parlat sempre molt poc, eh?
I els meus pares eren de no ficar-se'n sereus.
Vull dir, quan les coses a l'època franquista hi havia sereus, hi havia opinions,
més aviat a casa no es parlàvem perquè tot portava discòrdies, doncs ja sempre era un tema que no es havia parlat mai a casa.
I al marge de la política, vull dir, vida pública sí que n'has tingut.
Sí, sí, una mica de rodar-me amb tot i és una cosa que la tinc innata i em sap greu perquè veig que les meves filles segueixen el mateix camí.
Suposo que sí.
A veure, també ho hem viscut, no ho sé, suposo que en aquella època,
bé, també hi havia gent que vivia a la mateixa època i no s'apuntava a cap carro, no?
Però des de molt joveneta jo, per exemple, ja vaig tenir el camí de la meva germana.
Ella estava a la Comissió de Reis i llavors en aquell moment era rotatòria, no?
Com ara que sempre són els mateixos, fixa per què no s'hi posa ningú més,
és com un peix que es mossega la cua.
Però aleshores doncs era rotatòria, hi havia l'Àngel Mates, la meva germana, la Montse Julià
i llavors els més joves ja anàvem entrant i durant molt temps el meu home, el Jordi,
jo i...
vam anar entrant i tu també, sí, no?
És que eren molts i no volia dir noms perquè...
era moltíssima gent.
I de seguida ja vam acabar liats amb això fins a l'última hora,
nosaltres vam estar fins que s'ho va quedar a l'Ajuntament.
Després teníem el grup de joves al centre Esplei on hi havia coses de nanos,
que aquí no hi havia participat gaire mai, que es havia fet al centre Esplei Baguera.
Després feiem la revista nosaltres, l'any 76 ja vam participar al Congrés de Cultura Catalana,
vam presentar la ponència de Sant Isidre, vam fer la recuperació,
vaig estar a la comissió de Sant Isidre també fins, bueno, fins al...
que vam plegar també tots en bloc perquè l'Ajuntament hi col·laborava,
sempre havíem tingut problemes d'aquesta mena.
Vaig ser també membre del Club d'Opinió,
vaig estar a l'APA des que es va formar ara de la segona etapa,
ja n'hi havia hagut una anterior, des de l'inici de la formació,
l'últim any vaig ser presidenta i després vaig plegar per entrar a l'Ajuntament
a aquestes últimes eleccions.
Però des de l'any 91, des de les eleccions de la 91,
vaig començar a col·laborar com a independent amb el grup socialista,
per amistat, amb l'Egep Durán, amb la gent que hi havia en aquell moment.
Vaig entrar-hi, vaig estar 8 anys a l'oposició i ara, mira, sóc aquí.
I què s'aprèn a l'oposició?
Jo crec que s'aprèn molt, eh?
Sí.
Jo crec que estaria bé que hi passés a tothom,
perquè a vegades les coses es veuen totalment diferents.
I també t'haig de dir que a 8 anys a l'oposició hi havia coses
que ara reconec que no eren com jo les veia en aquell moment, no?
Vull dir, un cop des de dintre les valoracions s'han de fer diferents.
No sé, a veure, poso sempre el mateix exemple, no?
Ja vaig tenir un problema, estant aquí a l'Ajuntament,
estant com a alcaldessa, doncs, amb un arbre que podia caure.
Si tu estàs a l'oposició, tu pots cridar perquè es fa tallar un arbre.
Un arbre és una cosa que s'ha fet allà,
i que no es pot fer tallar, naturalment.
Però si tu tens un informe d'una enginyer que et diu
que aquest arbre pot caure,
doncs, l'has de fet allà.
Però molt bé que et sàpiga,
i que sigui un arbre simbòlic allà on estava.
Igual n'has de plantar 10 per compensar-ho, si tu vols, no?
Però una única raó,
si tu estàs a l'oposició i aquest arbre cau,
pots dir, mira, no m'ho pensava,
no hauria dit mai que hagués caigut.
Però si tu estàs manant i aquest arbre cau,
doncs, les conseqüències van per tu,
i a més a més no t'ho perdones mai.
Per tant, el mateix arbre,
doncs, es veu d'una altra manera quan estàs...
La valoració és diferent.
Has de tocar més de peus a terra,
i hi ha algunes coses que des de fora et pots permetre
aventurar-te i dir jo crec que no és així,
i l'altra manera dir jo haig de creure
si és així o és aixà o has de valorar tot.
I, escolta'm, ara, abans que entrem a la teva etapa d'alcaldessa,
de totes les coses d'abans,
amb quines coses estàs, no sé si dir més satisfeta o és igual,
d'haver contribuït,
o amb quines tens més consciència
que la teva participació va ser important?
Amb l'Ajuntament?
No, no, abans, després parlarem de l'Ajuntament,
amb tot el que has fet.
Amb tot el que he fet,
jo, sobretot, amb tot aquest tema d'aquests anys
que parlàvem ara de Sant Isidre,
llavors sí que era una participació activa,
no era només el que pensaves,
que moltes vegades t'has de limitar a fer,
deixar un pensament,
sinó que en aquell moment no,
era una idea i un fet,
es posava en pràctica,
i allà sí que havíem treballat moltíssim,
i a més a més amb una satisfacció enorme,
perquè la majoria d'aquestes coses perduren,
i creus que vas fer una feina important en aquell moment, no?
perquè la festa ja no es feia,
la festa de Sant Isidre era la...
La festa de Sant Isidre ja no es feia,
i no només això, vull dir,
en aquell moment es volia entrar al tren,
es va participar activament,
el tren ja no,
i encara el tenim,
vull dir,
eren unes etapes on les actuacions que podies fer
eren indefinides,
es recabaven mai,
i a més a més,
la majoria van fer tot l'efecte
que preteníem en aquell moment,
vull dir, vam estar els primers de setembre,
a veure, no perdura gràcies a nosaltres,
ni molt menys,
però, bueno,
podem pensar que vam ser una peça clau,
també, no?
Vull dir,
vam participar als inicis,
i ja...
això,
aquesta etapa,
potser sí que la recorda molt més satisfacció.
I com es posa a ser...
es nota a ser la primera dona alcaldessa d'un lloc,
en aquest cas de Masquefa,
si fa una diferència, això?
Jo no sé si la gent la fa,
jo no la faig,
jo dic i repeteixo,
i de debò que ho dic amb l'ànima,
que això és una cosa accidental,
o sigui,
de tota la meva vida,
que un dia, doncs,
pot quedar resumida amb quatre ratlles,
aquesta serà una de les ratlles, no?
Serà una cosa accidental,
una experiència,
i més,
que durant quatre anys,
doncs,
he fet això,
igual que abans parlava d'altres coses que havia fet,
crec que és una experiència,
i que m'ha donat oportunitat de fer coses
i de conèixer gent,
que possiblement no és la que tothom es pensa
que m'agradaria haver conegut,
i potser, doncs,
les coses que he valorat de tot aquest temps
són les coses més petites,
més ínfimes,
que potser una altra no les hauria valorat,
perquè ja tinc una visió molt diferent,
veig,
de la gent que es dedica a la política,
no?
La gent potser el que els hi faria això
seria obrir portes,
a mi les portes,
tampoc fa un segon d'haig d'obrir per mi mateixa,
doncs,
igual m'ha donat oportunitat de veure coses
que no les hauria vistes,
o de disfrutar coses que no les hauria fetes
si no hagués estat aquí,
però jo crec que és una cosa accidental,
jo tota la vida he sigut la Teresa,
i la meva feina ha sigut fer d'infermera,
i quan això acabi,
que acabi quan acabi,
la gent ho ha de dir,
jo no tindré cap problema,
jo l'endemà seguiré fent el mateix,
seguiré sent infermera igual que sóc ara,
i seguiré sent la Teresa,
que per molts anys.
De vegades la gent et diuen,
de vegades jo de ben a fer algú,
m'he trobat que m'ha dit,
li desitjo molts anys d'alcaldessa,
he dit,
mira,
desitjo molts de vida,
que em farà més gran favor,
perquè la veritat és que,
tampoc,
penso que és una cosa molt accidental.
I,
explica'ns alguna d'aquestes coses,
o sigui,
què recordaràs d'aquest període d'alcaldessa?
almenys d'aquest primer període,
perquè el futur no ho sabem encara.
No, no,
no ho sap ningú.
El que recordaré,
doncs,
aquests llocs
que he anat a veure la cluenda del Congrés
de municipis,
que es va fer a l'Ajuntament de Barcelona,
amb unes actuacions de la Montserrat Caballé,
la seva filla,
o sigui,
aquestes coses,
si no hagués tingut el títol que tenia,
jo no hagués pogut estar allà.
Entens?
Vull dir,
és aquestes valoracions,
no la gent que has conegut,
important,
no haver parlat amb el president,
ni haver...
Això,
per mi,
no té importància.
Vull dir,
penso que no és això el que et queda,
no?
Si no aquelles coses,
això,
o dies enrere,
per exemple,
que després jo em puc tornar a disfrutar.
Jo tinc una...
La meva tieta sempre em diu,
quines coses són les que...
Això que t'estic comentant ara,
no?
I dies enrere li vaig dir,
he fet una cosa d'aquelles
que m'ha fet tanta il·lusió
amb el mil·lenari de Sant Cugat,
doncs vam tenir ocasió
d'anar als ajuntaments
que hi participam
i ens van fer una visita
que jo sé segur
que com a viletar de peu
no l'hagués tingut,
no?
Vaig ben baixar des de les...
A baix,
que estan enterradas
les morelles romanes,
fins a dalt,
a sobre l'absis,
que hi ha un altre...
Un altre absis,
hi ha un espai entre mig,
bé.
Doncs això,
ara ja tampoc no té el valor que tenia
perquè amb la cloenda
del curs dels cafès amb història
vam poder anar
amb molta gent de mescada.
Vam estar molt contenta
que tota aquesta gent
també vagi a poder fer el mateix.
Aquestes coses
són les que jo recordo.
I què creus que recordarà
la gent de tu?
Almenys pels...
han passat tres anys
des d'aquests alcaldessa
perquè això,
ara ho gravem
i sortirem...
No en tinc ni idea
del que recordarà de mi.
Jo crec que...
Això segueix sent la mateixa,
la gent no segueix saludant exactament
la mateixa gent
per tot arreu.
El que sí que voldria
que recordés
és per haver treballat moltíssim
i això t'ajudo que ho hem fet molt
i dir que hem fet
perquè em sap greu
que el programa és per mi
però la Meritxell
hi ha treballat moltíssim
sobretot amb el que és serveis personals.
Jo crec que feia falta
i crec que hem donat una bona arrencada.
L'hem treballat molt
des de cultura,
des del tema del pla d'igualtat,
des de...
Bueno, tu més que ningú ho saps, no?
Totes aquestes coses que hem fet
i amb les que ja has participat la majoria
jo crec que són les que m'agradaria que quedessin
i això ja ho vaig dir un dia.
Vull dir,
el que queda normalment
són les obres que perduren amb el temps,
les obres de ciment,
però en el meu cas
jo crec que soc una mica rebel,
doncs crec que les obres de ciment
es pot fer qualsevol
i aquestes altres no.
I aquestes no perduraran a la vista
però perduraran el record de la gent
i crec que aquestes són molt importants.
Doncs jo,
com que tu no ho pots dir,
ho diré jo,
jo crec que amb això sí que s'ha notat
que hi havia una dona a l'Ajuntament
perquè hi havia molts àmbits de la vida
amb Esquefa
on t'adonaves
que a l'Ajuntament
ni tan sols t'entenien
perquè tenen una altra perspectiva,
vull dir,
tothom té l'experiència que té, no?
i que per fer moltes coses
doncs cal conèixer els problemes
des d'una altra banda
i jo crec que amb això sí que s'ha notat.
El que m'agradaria que recordessin
o que creguessin
és que havien millorat el dia a dia
dels mascafins i mascafines.
Clar,
que és una cosa de la que sovint s'obliden.
Que és una cosa,
doncs que això que et dic
que no es valora econòmicament
perquè no té un cost
d'una obra
i que a més a més
no queda a la vista
per molts anys
però que jo espero
que això s'hagi consolidat tant
que segueixi quedant
a la vida de la gent.
Sense acabar el temps
però no et vull deixar
sense dir alguna cosa
que t'hagi quedat penjada
o d'allò?
Alguna cosa que t'agradaria dir
o algun record
que hagi quedat penjat?
No, però sí, no.
A veure,
jo abans
quan he parlat dels records
he parlat molt al parar
perquè clar,
havíem de resumir 44 anys
en tan poc temps.
No, el que sí que volia dir
és, a veure,
he parlat molt poc dels meus hàvils
i només
i molt poc dels meus pares també
i que recordava de la meva mare
que treballava molt
i amb això ja m'han anat
a una altra cosa
i perquè jo ho faig molt bé
s'ha de donar una cosa a l'altra
però que bé
que els meus pares
doncs han sigut molt presents
a la meva infantesa
i que el meu pare
era una persona molt recta
i que abans
t'ho deia
que feia com una mica de por
quan era petita
i que després
de molts anys
doncs va
suposo que
perquè va estar malalt
es va tornar més tou
i jo em vaig tornar
més gran
i a més a més
a sobre vaig a l'infermeria
i ell doncs
estava malalt
doncs vam
vam acabar
bé
sent
depenent
un de l'altre
molt molt molt
tant doncs
que jo sempre havia pensat
que ell depenia de mi
fins que se va morir
que em vaig donar a compte
que jo també depenia d'ell
doncs
molt bé
moltes gràcies
per haver-nos explicat
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies