Molt bona tarda, oïdores, oïdors de Ràdio Masquefa Televisió.
Passen dos minutets de dos quarts de 6 de la tarda i arrenquem una nova edició del Som 10.000.
Tenim com cada tarda, des de fa 3 setmanes, aquesta és la tercera setmana, un programa ple, ple de contingut.
Tenim ja els nostres estudis a l'Enrique i l'Eduardo de l'associació Pat a Pat.
No sé si ho he dit bé, però això serà el primer que els preguntaré.
I ja els tenim aquí perquè hem de parlar del trànsit, d'accidents de trànsit.
Parlarem després amb el col·lectiu Aixarculant, parlarem de les plantes oblidades.
Ens visitarà també el president de la Societat Recreativa i Cultural, el Zinà.
El Ramon Vilanova, que avui ens parla de la Sara Montiel, a la seva secció La Gramola.
També la Luisa amb les coses de la Luisa.
Avui riurem molt perquè ens ve a parlar del llenguatge de la gent jove.
i dir que riurem molt perquè no és ni el que utilitza ella ni el que utilitzo jo.
Tenim aquí la rae del vocabulari jove, que és l'Èric, que és el nostre becari,
que està aquí fent pràctiques i que gràcies a ell també es fa aquest programa al Som 10.000.
Finalitzarem amb una nova edició del Masquefines.
Amb això acabarem, però no marxeu de Ràdio Masquefa,
perquè just després d'això ens posarem seriosos, com ha de ser,
i tenim el debat de política local.
Que avui ja us ho dic, ja així per començar.
Viene calentito.
Igual de calentito que l'últim ple.
Viene calentito que l'últim ple.
Som 10.000, el magasin de Ràdio Masquefa Televisió.
Tots els dimarts de dos quarts de sis de la tarda a vuit del vespre.
I ara s'hi passen sis minutets de dos quarts de sis de la tarda i comencem el Som 10.000 d'avui
i li donem la benvinguda a l'Enrique Rodríguez.
Molt bona tarda, Enrique.
Bona tarda, Darío.
I al Eduardo Sánchez. Molt bona tarda, Eduardo.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Parlem.
Sou de la asociació.
Al primer que us volia preguntar, Enrique, por enésima vez.
Pat, a Pat, ¿està ben dito esto?
Sí, està ben dito, sí.
Está ben dito.
Vale, vale.
Asociación que os dedicáis a la concienciación, entre otras cosas, de lo que son los accidentes
de tráfico y me gustaría que presentaras a Eduardo, me explicaras cómo lo conociste
y entonces ya empezamos, Eduardo, con tu historia, que creo, y lo tengo clarísimo desde que me lo
hablamos con Enrique, que es muy interesante también escucharte.
Vale.
Enrique.
Bueno, nosotros como asociación de víctimas de accidentes de tráfico colaboramos con
los cursos de recuperación de puntos en las autoescuelas y hace unos meses en Martorell
yo conocí a Eduardo en uno de sus cursos porque se estaba sacando su permiso de conducir y el
diría que lo conocí, aparte de sorprenderme mucho por el tipo de testimonio de persona
que era, me quedé impactado porque nunca jamás me había pensado que podía conocer a alguien
del otro lado de los accidentes de tráfico, él es directamente un afectado por accidentes de tráfico, ¿no?
Sí.
Y a raíz de ahí, pues, está en la asociación y puedo decirte que quizás sea una de las, para mí actualmente,
una de las personas más importantes de mi vida.
Vaya, que... ¿Cómo te quedas, Eduardo? ¿Cómo te quedas?
Bienvenido.
Gracias.
Y como dice Enrique, hay que escuchar también a la gente que está al otro lado de un accidente
de tráfico, ¿no? Y en este caso estamos hablando, pues, de una persona que ha, no sé si decir
provocado o, pero bueno, que en el accidente de tráfico no ha sido la víctima, sino también
afectado, pero no lo que entendemos por víctima, ¿no?
Correcto. Yo soy el que genera el accidente, soy el responsable del accidente.
¿Cuánto hace que pasó el accidente?
Pues, poco más de siete años.
Yo la primera pregunta que quiero que respondas, si te apetece también, porque también te la
he hecho fuera de antena, y es preguntarte cómo estás, porque entiendo que tampoco debe
ser fácil estar en tu situación, ¿no?
Es complicado porque al ocasionarte un accidente, como el que ocasioné yo, al haber habido
un fallecido, una víctima directa, es muy complicado porque la sociedad en sí ya te pone, te cataloga,
¿sabes? Entonces se te cierran muchas puertas y tú no te vas, te vas quedando con todo eso
y es muy difícil poder conseguir ayuda, porque tú mismo te cierras para poder conseguirla,
pues ya sabes la respuesta, las miradas, las críticas, ¿sabes? Eres como juzgado continuamente
a nivel social.
Tú sigues viviendo en el mismo ambiente donde vivías anteriormente, es decir, ha tenido también
que evolucionar tu entorno contigo, ¿no?
Sí, claro.
En estos siete años.
Toda mi familia se vive todo el proceso del accidente y han tenido que convivir conmigo
todo este proceso y es difícil.
Un poquito cómo ha sido esta evolución desde que pasa el accidente, ¿cómo lo vives tú?
¿Y cómo ha sido la evolución hasta el día?
Al principio, durante cosa de un año más o menos, yo no era capaz de hablar con nadie
porque rompía a llorar y era imposible.
Yo llevo desde entonces con terapia por estrés postraumático, terapia psicológica.
Yo tuve que hacer todo un reproceso con una terapia cognitiva, bloquear, porque tu cerebro
automáticamente hace un bloqueo y tiene todo bloqueado, ¿sabes?
Entonces, a través de una terapia cognitiva con mi psicólogo, pues tuve que recrear.
Y poco a poco he ido pudiendo primero hablar del accidente con los más cercanos a mí
y ahora último ya tengo el día de poder ir a un curso de recuperación de puntos, por ejemplo,
de carnet y explicarle a la gente desconocida o ahora mismo poder estar aquí.
Porque eso para mí era impensable.
Sí, sí.
Era totalmente impensable.
Directamente, ya te digo, rompía a llorar y no podía.
No podía explicar nada.
Era totalmente imposible.
¿Cómo lo superas o lo sobrellevas?
Dices que estás en el día del accidente, ¿no?
¿Cómo se sobrelleva esto?
¿Cómo se sobrelleva?
Pues...
Doy por hecho que se sobrelleva.
Se aprende a vivir.
Se aprende a volver a vivir de una manera totalmente distinta, ¿no?
Y en mi caso, pues, el apoyo de mi familia, de mi mujer, de mis hijos, el hecho de verlos y saber que tengo que salir adelante, ¿no?
Que no me puedo hundir.
Que tengo que...
Ellos están allí en el peor momento que yo podía estar.
Que ni estuve en prisión, ellos siempre estuvieron.
Entonces, por ellos mismos tienes que coger esa fuerza y tirar para adelante y aprender a vivir de otra manera.
De todo lo que has hecho, de todo el daño que se ha generado con tus actos,
y no quieres volver a repetir nada de eso, tienes que aprender a cambiar totalmente.
Toda, completa, tus actos, todo, tienes que verlo ya de otra manera.
Y eso es lo que he ido, yo te digo, con la terapia, he ido a aprender, vamos hablando de lo mismo, ¿no?
De, bueno, y si pasa una cosa, ¿cómo la enfrentas? ¿Cómo actuamos?
Cuando te ofuscas, cuando te pones nervioso, cuando...
Entonces, vas buscando las opciones y vas aprendiendo eso, ¿no?
A no buscarte tan rápido, a no cerrarte tanto, y si no, a ver qué hay más.
Yo hoy día tengo la suerte de poder estar aquí y contarlo.
La otra persona no.
O sea, y eso es una gran suerte.
Dices que has pasado por Prisís en las cárceles también, que está muy bien.
¿Tienes la sensación, cuando se hacen estos cursos de recuperación de pu...
¿Tienes la sensación de que le llega a la gente?
¿Realmente les transmites...?
Sí.
¿Sí?
Sí, sí que la tengo.
Cuando vas viendo sus caras, ¿no?
Porque los primeros cursos íbamos con Enrique, íbamos los dos,
para que yo fuera más o menos viendo cómo era la metodología y tal, ¿no?
Escuchar a una víctima y luego escuchar a una persona que provoca un accidente
es un choque muy fuerte, ¿sabes?
Y ver la cara de la gente, ¿no?
Cómo estas dos personas, con un pasado tan distinto y tan crudo,
pueden a día de hoy estar aquí.
Y juntos.
Exacto.
¿No? Porque al final, si no se trata bien la historia,
pues, Enrique, que pudieras ver en Eduardo el reflejo de...
que te ha destrozado la vida, ¿no?
En tu caso.
Y, o sea, tener la capacidad de poder juntar a la gente, ¿no?
De lo rápido que te puede pasar algo en la vida que te trastoca.
Sí, pero, a ver, yo te puedo...
Por eso digo que es tan especial para mí.
Porque a mí con Eduardo es como si se me cerrara el duelo por la muerte de Iván, ¿no?
La gente en los cursos me preguntaba qué haría yo si veía a la persona que mató a mi hijo y todo.
Y es un trabajo que he hecho durante...
Ponles en un curso a una persona que era compañero de trabajo,
la persona que mató a mi hijo,
me dice, ¿qué haría usted si lo viera?
Y yo le pregunté, ¿tú lo conoces de trabajo?
Y a mí me salió del alma decirle...
Perdón.
Si quiere tomar un café conmigo, que me llame.
Yo siempre he trabajado la...
La persona que mató a mi hijo,
yo sé que aquella mañana no se levantó,
y dice, voy a matar a Iván en la esquina, ¿no?
Nadie se levantó a matar a alguien,
aposta, no.
Entonces lo vi como...
Empecé a llamarlo...
La otra víctima.
Del sí.
Víctima, víctima, no me encajaba, ¿no?
Tengo que decirte que en principio,
en los primeros años, para mí era el asesino de mi hijo.
Pero bueno, siempre...
Había pensado siempre cómo vería yo
a la persona que mató a mi hijo
si algún día tuviera encontrármela en un curso.
Y el día que vi a Eduardo,
que conocí a Eduardo,
y vi las necesidades que él tenía,
cómo estaba,
es como si a mí...
Lo que me faltaba por el duelo de Iván se me cerrara.
Entonces,
el valor de ir,
no, yo creo que no es valor,
yo creo que es amor.
Vida, amor por lo que haces,
y ves que estás haciendo algo positivo,
porque Eduardo lo podrá confirmar.
Las miradas de agradecimiento,
los abrazos,
las gracias,
te das cuenta que conectas.
No quiero crear absolutamente ningún tipo de morbo
ni historia rara,
pero tengo curiosidad por saber si ese café...
No, no, a ver,
ese café no se ha producido
y casi creo que no se producirá.
Yo realmente no tengo aquella necesidad de café con este señor,
porque yo el duelo por mi hijo
lo tengo puesto en un sitio
que no me impide seguir viviendo y disfrutando de la vida.
Yo más bien le dije,
si él necesita hablar conmigo por cualquier cosa,
me puede llamar.
Yo no lo rechazaré.
Lo consensuada con los monstruos de escuadra,
yo no puedo llamarlo a él
ni él me puede llamar a mí, ¿no?
Entonces...
Esto es así.
Sí, sí, sí, sí, sí,
esto funciona así.
O sea, yo tengo su teléfono,
tengo que ser a través de los monstruos de escuadra
que ellos se pongan en contacto con él
y si él acepta
esa llamada,
nos veremos.
Porque estas situaciones se dan.
Sí, pero muy pocas veces.
Muy pocas veces.
De 100, una.
que se pueda dar una situación así,
¿sabes?
Es muy, muy difícil.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Yo recuerdo el día que yo tuve el juicio,
pues la familia era en prisión
y es lo más lógico.
Había quitado su ser querido, ¿sabes?
Entonces es muy difícil llegar a ese perdón.
Sí, sí, sí.
A esa...
Vamos a conversar, ¿no?
Vamos a escucharte a ti también.
Es muy, muy difícil.
Pero lo entendéis también, ¿no?
Lógico.
Lógico.
Yo siempre lo he dicho, ¿no?
O sea, de hecho,
con mi familia yo les decía
poneros en el caso contrario.
¿Sabes?
Poneros en el otro lugar
y pensar qué es lo que desearíais
si fuera al caso contrario.
Los cursos también lo digo, o sea,
hay que ponerse en el otro lugar.
Y si ya imaginarte lo es difícil,
imagínate lo difícil que tiene que ser vivirlo.
Me estoy intentando poner en tu situación,
Eduardo,
en el sentido de que
cuando vas a hacer unas charlas,
o sea,
a ti te ha pasado una cosa muy fuerte en la vida
y tú vas a tu experiencia, ¿no?
Sí.
¿No te dan ganas de cogerles a veces
y decirles,
¿sabes?
Cómo sacudirles y decirles
que es que te puede pasar.
Bueno,
se los digo literalmente.
Los sacudes también, ¿no?
Sí,
es como una sacudida, ¿no?
Sí, sí, sí.
Siempre hay uno
o más de uno
que
a mí nunca esto me va a pasar, ¿no?
En su cabeza.
Y ahí es cuando les digo,
hey,
que yo era igual que tú, ¿eh?
Yo era exactamente igual que tú.
Hacía lo mismo que haces tú.
¿Sabes?
Es que nos...
Recuperé mi carnet
igual que como estás tú
ahí recuperando el tuyo.
Es que, bueno,
somos así en la vida, ¿eh?
Nos pensamos que no nos...
A nosotros no nos pueden pasar
las cosas,
pero...
Pero bueno,
pasan.
Al final pasan.
Sí.
Hablarme de rueda de recambio.
¿Qué es esto de rueda de recambio?
Bueno,
rueda de recambio
es unas...
intervenciones,
talleres,
no sé cómo llamarlo,
que hacemos en las cárceles.
El mes pasado,
este mes,
estamos yendo a Brians
y acabaremos el año
yendo a Cuatracamins.
En la asociación,
tanto Eduardo,
nuestro presidente Vicente
y yo también,
pues vamos a las prisiones
a hacer charlas
con personas que están allí
por delitos de tráfico.
Y te puedo decir
que es una iniciativa
que hemos empezado
que ya la hacíamos
antes de la pandemia,
pero ahora la hemos recuperado.
Quizá sea una de las cosas,
junto con los cursos,
de diferente manera,
pero una de las cosas
más satisfactorias
que yo creo
que se pueden hacer.
Porque hablar con esas personas
que están allí
porque se piensan
que ir sin seguro,
excesiva de velocidad,
drogados,
bebidos,
sin permiso de conducir,
que actualmente son delitos
y depende de la historia
que tú tengas
puedes acabar
en prisión.
Entonces,
es un trabajo
que hacemos en PAD
actualmente
que nos está dando
unas satisfacciones enormes.
perdón,
que me había desconectado
el micrófono.
Y hay muchos,
hay muchas personas
que pasen por prisión
por delitos de tráfico
porque
es una cosa
que tampoco se habla mucho,
¿no?
Sí, sí,
que hay bastantes,
¿eh?
Yo me parece
que la última vez,
la última estadística
que yo vi,
me parece que había
más de 4.000 personas
en España
por delitos de tráfico
presas, ¿no?
Lo que pasa
es que en estos cursos
que vamos nosotros
puede haber 8,
10,
porque es una cosa
que tienen que hacer ellos.
Es voluntaria.
Sí,
como una especie
de curso
que tienen que hacer
allí dentro,
pero claro,
no todo el mundo
quiere hacerlo, ¿no?
Entonces,
sí,
8,
10,
depende.
Por ahí,
por ahí está siempre
el número de personas
que están
en estos cursos.
Y claro,
el compartir
la historia que tienen
y la historia
que tienes tú,
pues,
enriquece.
Y como vamos
cuatro veces
durante un mes
cada semana
un día,
por ejemplo,
yo,
si hemos ido
los lunes,
ahora estamos,
hoy deberíamos estar
en Briand,
pero tanto
Eduardo como yo
hemos preferido
venir aquí
porque tú nos habías
pedido venir
y, a ver,
yo vivo en Másquefa,
es radio Másquefa
para mí,
pero tendríamos
que estar en Briand.
Bueno,
os lo agradezco
muchísimo,
aparte porque
de verdad,
de verdad
que soy consciente
de que no es fácil,
¿no?
Tampoco,
y os lo agradezco
de corazón
que vengáis a explicar
cosas tan personales
al final,
pero bueno,
el balance es positivo,
¿no?
El balance
de este trabajo
que hacéis,
es que al final
lo que ha pasado
y te ha pasado,
ponerse a trabajar
en positivo
os compensa.
Sí,
sí,
sí,
de hecho,
a mí me sirve
hasta incluso
como una parte
de mi terapia,
¿no?
El ir a exponer
mi experiencia
a gente
que no conozco
de nada,
que han cometido
los mismos delitos
que he cometido yo,
que se han equivocado
igual que como
me he equivocado yo,
pues,
te compensa,
te compensa
cuando acabas,
¿no?
Y ves las caras
y ves
que más de una persona
ha calado el mensaje
y si realmente cala,
esa persona,
pues,
seguramente ya no seguirá
actuando igual
a la hora de coger
el volante,
¿sabes?
Y eso es lo que importa.
Bueno,
tenemos que acabar
en cuatro minutitos.
Te quería preguntar
también,
Eduardo,
que has dicho
al principio
de la entrevista
que la sociedad
te etiqueta,
¿no?
Y te estigmatiza
ni has podido
volver a trabajar,
has podido volver
a hacer una vida
más o menos normal.
Sí,
por suerte sí.
Por suerte sí,
pero ya te digo,
no es algo
que lo vaya comentando,
por ejemplo,
a la hora de trabajar
ni nada,
es algo
que mejor,
por precaución,
mejor no hacerlo.
¿La gente lo entiende?
Lo entiende,
quiero decir,
cuando se enteran,
se lo explicas,
descubren,
cómo reaccionan.
Te cuestionan,
¿no?
Te cuestionan
los actos,
te cuestionan
pero por qué
lo hiciste,
por qué
no actuaste
de otra manera,
pero luego
te das cuenta
que la gran mayoría
de los que te cuestionan
hacen exactamente
lo mismo,
o sea,
es esa doble moral,
¿sabes?
O sea,
a mí me pasó
con personas
que decían
que eran amigos míos,
o sea,
me cuestionaron
en el momento
de que tuve el accidente
y tal,
y luego,
pues,
estaban recuperando
puntos
por retirada
por positivos
en THC,
entonces,
dices,
¿con qué doble moral
tú a mí me cuestionas
cuando tú
vas en la misma línea,
vas en ese mismo camino?
¿Qué es THC?
Consumo de
hachizo,
marihuana.
Ah, vale,
vale.
Mira,
yo siempre digo
una cosa
y no es que yo
vaya sentenciando
cosas,
pero nadie
somos ejemplo
de nada
y sucede
muchas veces
en la vida
que queremos
ser ejemplo
de algo
o moralizar
a la gente
o intentar
dar lecciones
y al final
nadie somos
quién
para dar lecciones
de nada
precisamente
porque después
se da la vuelta
a la tortilla
en esta vida
y
a veces
nos vemos
en situaciones
que
hemos puesto
a caerte un burro
y que
vaya lo peor,
lo peor
de la vida
y bueno,
yo creo que tenemos
que hacer un ejercicio
también
de
no sé,
de no juzgar
a la gente
y pensar
que al final
pues en la vida
pasan cosas
que uno no espera
que le pasen.
Pero sí que hay,
por ejemplo,
hay una cosa
que yo siempre he aprendido,
a mí siempre se me ha dicho
no,
pero es que fue un accidente,
fue un accidente,
yo más que un accidente
sí fue un accidente
porque yo no hice algo
a cosas hechas,
pero sí estoy seguro
que se podría haber evitado,
entonces son
las tomas de decisiones
las que uno tiene
que tener muy en cuenta
a la hora de
cómo uno actúa
a nivel general,
entonces hay que saber
tomar bien las decisiones
porque luego
vienen las consecuencias
y ahí es cuando
no estamos preparados
para asumirlas.
Pues sí,
Eduardo,
Enrique,
tenemos que dejarlo aquí
porque llegan
las noticias
de las seis,
muchísimas,
muchísimas gracias
por venir a
a explicarnos
vuestro testimonio
y a explicarnos
el trabajo
que hacéis
y que tan importante
es
para la sociedad,
de verdad,
es un
es un trabajo
muy importante.
Muchísimas gracias.
A ti.
Gracias a ti
por invitarnos.
Y nosotros
continuamos,
continuamos
al
Som 10.000
y lo hacemos
como ya hemos dicho
ahora
a las noticias
de las seis
al bolletí
de noticias
y en tres
minutos
conectemos
con
el
Albert
del
coletivo
Eixar
Colán.
Fins ahora
mateix.
No lo he
he hecho
clavar
porque queda
un segundo.
Ahora sí.
Tenemos un compromiso
claro que ya he
trasladado ante ustedes
en otras muchas ocasiones
y el propio presidente
del gobierno
lo ha subrayado
de nuevo en esta reunión
y es que no vamos a parar
el gobierno
no va a parar
hasta haber
concluido
hasta haber
solución
a España
y que vamos a
movilizar
todos los recursos
necesarios
que vamos a
utilizar
todas las herramientas
que sean necesarias
para consolidar
el derecho
de la vivienda
como el quinto
pilar
del estado
del bienestar.
Ya han participat
una trentena
de representants
dels col·lectius
i sectors
relacionats
amb l'habitatge.
Esquerra Rodríguez
també ha avançat
que el Ministeri
d'Habitatge
dels representants
del sector
es veuran
cada sis mesos
i activaran
nous grups
de treball.
A més,
la ministra
el Congrés
per explicar
les polítiques
en habitatge
del govern
de l'Estat.
D'altra banda,
també en habitatge
a Catalunya,
el Consell Executiu
del Govern
ha aprovat
el decret
del Pla Territorial
Sectorial d'Habitatge
que té per objectiu
assolir el 15%
d'habitatge
asseguible a Catalunya
en 20 anys.
El Pla determina
els municipis
inclosos
a les àrees
de demanda
residencial
forta i acreditada
i fixa els objectius
quincanals
municipals
de solidaritat urbana
així com
l'increment
del parc
d'habitatges
de lloguer social
a assolir.
I una trentena
d'inversors
lleidatans
s'han vist
involucrats
en una macroestafa
piramidal
en què s'hauria perdut
la quantitat
de 3 milions d'euros.
El jutjat d'instrucció
número 1
de Lleida
és qui investiga
el cas
i actualment
disposa
de 3 carelles
contra 3 individus
pels delictes
d'estafa groujada.
La actua de decaptació
es feia a través
de diverses reunions
on es guanyaven
la seva confiança
i no farien inversions
mancades de risc
amb alta rendibilitat
suposadament garantides
i supervisades
amb la Comissió Nacional
del Mercat de Valors.
Un cop els inversors
feien aquest pagament
els estafadors
retiraven els diners
en efectiu
sense deixar rastre.
Les víctimes
comprenen les edats
entre 55 i 86 anys
i els investigats
també tenen causes
obertes a Tarragona,
Bilbao, Màlaga,
Madrid, Huelva i Pamplona.
I en esports
expliquem que el Girona
juga avui
la tercera jornada
de la Champions League
a Montilivi.
Els gironins
que no passen
per un bon moment
i que no ha sumat
cap punt a Europa
reben l'eslògan
de Bratislava
a partir de les 9 de la nit.
A les 8 baixes
ja conegudes
per Mitchell
s'afegeix la de Belroïd
amb problemes musculars
a la doctor.
I fins aquí
les notícies en xarxa.
Sí, sí, cap problema.
Notícies en xarxa.
Ara sí.
Sí, perfecte.
I tu a mi?
Massa alt, bé, correcte.
Genial.
Miguel,
un apuesto joven
que trabaja en el tren
nace en Aleguia,
Euskadi
en el momento
que era complicado
si tenías ideales
diferentes
y hacías mucho ruido
después
del asesinato
premeditado
de Melito
Manzanas
decidieron
que
todo aquel fichado
sería detenido
encarcelado
torturado
deportado
lejos
a pueblitos perdidos
ella
abrió la puerta
y preguntó
me
Música
Tú tienes madre, así un tío
No sé de dónde vienes, ni lo que hiciste ayer
Aquí tienes un techo, un plato en la mesa, esta será tu casa
No tienes ni lo que hiciste ayer
Aquí tienes tu cama, una madre, una hermana, esta será tu casa
Así como al principio desconfían de él
Nadie compran de qué hace allí ni por qué
Cada día pasa por el cuartelillo da constancia de que no se ha ido, que no hablo
Al fin, todo el pueblo se me preguntan, no quieren saber
Hasta el médico le deja un traje para acompañar a la dama de fiestas en el baile
Él era un hombre bueno usar más nada
Doncs passen 4 minutets de les 6 de la tarda
Continuem el Som 10.000 a Ràdio Masquefa Televisió
I ara tenim a l'altra banda de ràdio per vosaltres
Jo el tinc aquí en pantalla, l'Albert, molt bona tarda, Albert
Molt bona tarda, Dario
Albert Castells
Sí, correcte
Del col·lectiu Eixèrcul
Un plaer parlar amb tu
I, sobretot, el que estic molt content és perquè jo porto molt de temps veient coses de vosaltres
De fet, fa molt de temps que volia contactar amb vosaltres
Perquè, ostres, veient el que feu, doncs és una cosa molt guapa, no?
I molt diferent
Explico des d'aquesta associació
Molt bé, doncs mira, t'explico
Nosaltres som una entitat que bàsicament el que ens dediquem és a plantes oblidades
Què entenem per plantes oblidades?
Doncs per nosaltres serien aquelles plantes silvestres comestibles
I també les varietats agrícoles tradicionals
És a dir, com a plantes silvestres comestibles
Podríem entendre, doncs, per ficar-te un exemple
Doncs l'ortiga, la borraina, el lletçó, la ravenissa blanca
Moltes que potser per nom no les coneixereu
Però que les tenim a tocar de casa nostra
Que les veiem segurament cada dia
Per marges, per camps
I després serien, doncs, molts cops aquelles varietats
Doncs que tenim a l'horta, en aquells horts
Aquell tomàquet que nosaltres dèiem, doncs, el tomàquet de penjar
Que més o menys, molts tomàquets que s'han anat perdent
Doncs tots aquests tomàquets que molts cops hi havia en horts
O que tenien els nostres avis guardats
Totes aquestes varietats de pomes
A dia d'avui, doncs, en els supermercats
Totes les trobem gairebé igual
Doncs tot això que s'ha anat perdent
Nosaltres el que treballem és per recuperar-ho
Per, d'alguna manera, que es pugui tornar a consumir
I torni als circuits, d'alguna manera, doncs, dels usuaris
Llavors, què intentem és recuperar tot això
I ho fem de maneres molt diferents
Explica'ns, explica'ns d'aquestes maneres
Ara et faré preguntes jo
Principalment el que fem és
Tenim diferents línies de treball
Perquè nosaltres pensem, doncs, que
És difícil que si una cosa que pots
I la veus per primer cop
L'has d'entendre o t'ha d'arribar per diferents missatges
Per diferents indrets
Llavors
Per tant, nosaltres el que, per exemple, fem
Doncs és
Anem a parlar amb persones grans
Que guarden i conserven, doncs, aquestes llavors
O que tenen aquests
Els seus horts
I el que fem és
Ens recuperem la llavor
Llavors, nosaltres d'aquesta llavor
La tornem a plantar
I amb aquesta llavor plantada
La llavor, per exemple, doncs, és com
Imagineu-vos un museu
Però un museu viu
On hi tenim, doncs, les diferents varietats de llavors
Que s'estan perdent o que volem recuperar
Temps, doncs, les plantem
I amb aquestes llavors que plantem
El que fem és
Les posem a la venda
O les donem a diferents entitats
Associacions
Doncs, les recuperem
Un tomàquet que s'ha perdut
O una varietat, doncs, que no trobem fàcilment
Doncs, la puguin plantar al seu hort
Recuperar-la
I tornar-ne a fer llavor, no?
Una miqueta el que fugim és
D'aquest sistema
De venda de llavors típic
Que han fet grans indústries
O grans
D'alguna manera
Grans empreses
Comprar la seva llavor
Havies de comprar, doncs, el seu producte
Per cuidar la llavor
I que després, quan se t'havia acabat l'any
L'havies de tornar a recomprar
Nosaltres volem fugir d'això
I el poder llavors
Que serien llavors lliures
On la gent se les pugui intercanviar
Les pugui plantar any rere any, etcètera, etcètera
Això seria, per exemple
Una manera, doncs, d'aquestes plantes silvestres
I tot això
Incluso ornamentals
Tradicionals
I de posar-les al mercat, no?
Doncs, per aquí tenim una manera
Però no només ens quedem amb això
Perquè, clar, imagina't que el col·lectiu
Eixarcolant, doncs, et facilita unes llavors
Nosaltres el que vulguem és que la gent les planti
M'interessa és que això que han plantat al seu hort
Aquestes plantes silvestres comestibles
Doncs les consumeixin
Però què ens passa?
Que a vegades, clar, si és una cosa que està una miqueta general
El que volem és que sàpiguen, doncs, com cultivar-les
I com menjar-les
Perquè aquestes plantes també poden ser comestibles i molt bones
Doncs llavors el que fem és
On donem a conèixer i on fem
Diferents publicacions per nens, per adults
Diferents llibres
On donem a conèixer
A través d'aquests llibres
Doncs menjar-les
Com cuinar-les
Receptes, etcètera, etcètera
Però ja no només ens quedem amb això
Sinó que intentem també
Doncs que la gent
Diu, vale, vale, molt bé
Tu m'has dit que la cultiva i que les puc recollir
Però a mi tot això no m'agrada
Jo directament les vull tastar
Doncs el que també fem és altre tipus de projectes
Com, per exemple, tenim un forn
A costat d'Igualada
Doncs on fem coques i fem diferents productes amb totes aquestes plantes i aquestes varietats
No? Coca d'ortigues, coca d'ablet
També en fem pestos i multitud de productes
I a més a més, doncs treballem amb diferents línies per portar-ho a restaurants
Per portar-ho a menjadors al Ramon Castelltort
On hi ha un cuiner, doncs que de tant en tant li portem aquestes plantes
I en fa menús escolars pels nens, no?
Doncs això és una mica diferent d'accent
Per apropar, doncs, aquestes plantes i aquestes varietats
Que perquè no es perdin, doncs les introduïm al nostre dia a dia
També col·laboreu amb l'escola, pot ser, amb l'hort del projecte Coema?
Correcte, de fet, amb Escafa hi hem dut a terme diferents activitats
Un exemple és a la Font del Roure
Estem intentant, doncs, engegar diferents projectes amb aquesta escola
S'ha col·laborat amb l'hort, de fet
Les feia molt que els féssim una petita explicació, doncs, de com era el funcionament d'una cooperativa
I, de fet, jo vaig anar-hi a fer una visita amb els nens
D'on el que, bàsicament, el que vam fer és explicar-los el funcionament de les cooperatives
Els vam deixar provar i jugar amb diferents plantes silvestres, no?
Clar, no creien nens
I els vam demostrar que es poden menjar i que realment són molt bones, no?
Que no és només aquella planta que, si et toca, pica, no?
Exacte, de fet, per tot, en el fons, simplement té un secret, que és escalfar-la
Tu agafes una ortiga i el que et pica són aquells típics palets que veus petitons, no?
Simplement, les ortigues les poses en una paella, amb una miqueta d'oli i amb una mica d'escalfor
Aquells palets es van desfent
I, al final, el que té un producte, hi tires tres ous a sobre i tens una truita d'ortiga
I és deliciosa i boníssima
I es pot consumir, per exemple, així
O una altra forma molt a... el pesto
Doncs, per exemple, el que s'ha d'agafar és l'ortiga
Triturar-la amb una mar de morter per matar i trencar tots aquests palets
És un mini pimer
Elimines tots aquests palets
I en pots fer un pesto per posar els macarrons o amb diferents productes, no?
Quines coses, no?
De fet, clar, és molt interessant perquè amb les plantes silvestres comestibles
se'ns sobren uns mantalls increïbles
Per posar-te un exemple, imagina't que les roselles, els pètals de rosella
doncs són comestibles i els pots posar en una amanida
doncs per donar-hi color i vistositat
O la ravenissa blanca
Segur que la tens vista
La ravenissa blanca és una planta que la trobaràs entre les vinyes
que fa una floreta blanquinosa molt sovint
Doncs aquella planta, el que n'hi diuen el wasabi català
perquè tu la trenques, te la menges
i et fa un gust picantón
que et pots fer com si fos una maionesa o un alli oli picant
amb aquesta planta
Després tindríem l'oxalis
L'oxalis té un pot supercítric
i que si el poses unes quantes fulles d'oxalis
amb una esqueixada
doncs pots aconseguir aquells gustos
com si posés una o de coses
que et donen aquest punt àcid
un punt que et pot recordar cítric, no?
i després hi ha el plantatge
una tigeta
que per exemple
depèn on la posis
doncs pots aconseguir gust a bolet
Imagina't que agafes i la barreixes amb una crema
aquest joc
de fer com si fos una espècie de punt gust de bolet
semblant al roquefort
una salseta doncs molt divertida
No diré mai que les plantes silvestres
i les varietats agrícoles tradicionals
siguin millors que altres productes
sinó que el que ens permeten
és obrir un ventall
si potser
doncs només mengem enciams
o només mengem un tipus de tomàquet
o un tipus de poma
doncs poder obrir aquests ventalls
ens permeten fer
normalment
molta gent no menja meló a l'hivern
però hi ha varietats que t'ho permeten arribar a fer
Varietats naturals
Sí, sí, totalment
sempre diem que aquestes varietats
aquestes plantes silvestres
realment estan molt adaptades al nostre territori
estan molt adaptades a la sequela
de fet gairebé creixen
és a dir, creixen soles pels marges
te'n faries creus
doncs aquí al costat de
jo visc a Igualada
doncs aquí al costat de casa
tot i les escletxes dels eduquins
o de les rajoles
doncs surt la verdulaga
és una planta també
per fer-ne amb vinegrats
i creix sense fer-hi res
sense cuidar-la
de la vorera
del costat d'una esquerda
que hi trobis
doncs allà et sortirà la verdulaga
no?
Tota aquesta sabidoria
que tu ets jove
i segurament
qui utilitzava aquestes plantes
no és tan jove
això és correcte
el que ens hem donat compte
a partir de la postguerra
moltes persones grans
el que volien era
donar-los carn als seus fills
donar-li aliments
perquè ells
per desgràcia
i a vegades també
per sort
havien consumit molts cops
plantes d'aquest tipus
quan tenien gana
per tant
el que moltes
no, no
jo aquests coneixements
no els vull transmetre
jo vull anar
a un supermercat
i comprar-li això
carn
o un producte
precuinat
als meus fills
que no mengin això
de les butxaques
quan anava al camp
o la gent que tenia
un tros d'or
doncs
molts cops
aquestes plantes
es menjaven
antigament
les borraines
a l'Aragó
són molt
realment
a l'Aragó
estan molt reconegudes
però sí que és veritat
que això
que hi ha moltes persones grans
que les consumien
i que no han anat
transmetent
aquest coneixement
de generació en generació
per tant
el que nosaltres
hem fet
molts cops
és anar a fer
doncs això
prospecció
etnobotànica
que se'n diu
per territori català
hem anat
al Pirineu
hem anat
al Camp de Tarragona
n'estem fent
al Penedès
i això bàsicament
és anar
a diferents persones
a diferents pobles
anar a preguntar
doncs qui conserva
varietats
de llavors
qui té un hort
qui els cops
això el que fem
és
ho plasmem
amb escrits
amb àudios
ho recuperem
i
d'aquest coneixement
el que anem a llibres
on parlem
d'aquestes persones
o tot aquest seguit
de llavors
que nosaltres guardem
al banc de llavors
nosaltres en fem
uns petits paquets
que acabarem
i on posa
doncs
qui està la persona
que l'ha recuperat
i què en feia
d'aquella llavor
i tot aquest coneixement
doncs
l'anem transmetent
i el que volem
és que això
que sigui un coneixement obert
que tothom
doncs pugui
per tant
si hi ha molta feina
darrere
que
que molts cops
doncs
en el fons
el que ens ajuda
doncs
a poder fer tot això
doncs
són persones associades
a l'entitat
de fet
tenim
1.450 socis
i socis
a tot el territori
doncs
dels països catalans
i una miqueta
doncs
el que intentem
és amb aquests recursos
i després també
amb alguns recursos
que a vegades
doncs
obtenim
d'alguna subvenció
o d'alguna ajuda
doncs
anar recuperant
tot aquest coneixement
i anar fent
tota aquesta feineta
de formiga
doncs
per això
per intentar
doncs
que al final
quan vagis
a un restaurant
o te'n vagis
a la botiga
del poble
o te'n vagis
inclús
a Mercabarna
doncs
que algun dia
puguin
aquestes plantes
aquestes varietats
trobar-les
i tenir-les
per consumir
perquè és molt millor
i molt més sostenible
doncs
poder provar
un tomàquet
de cupons
que no pas
un tomàquet
de l'altra punta
del món
que arribi a Barcelona
doncs
sí
mira
aquest estiu
precisament
parlaven
amb
l'Ivan Puerta
de la fonda
de Camparellada
i
té un projecte
i és molt guapo
i al final
potser no sabem
trobar la manera
de fer
aquesta xarxa
de quilòmetre zero
aquesta xarxa
de productes
que tenim aquí
a prop
i
ho parlàvem
amb ell
i ara
escoltant-te
doncs
ostres
podríeu ser part
d'aquesta xarxa
de fet
has dit
que parleu
amb restaurants
també
per portar-los
productes
que coneguin
que això
es pot
convertir
en àpats
no?
Sí, sí
de fet
hi ha restaurants
molt interessants
aquesta setmana
passada
estaven parlant
per exemple
amb la Yolanda Bustos
que se li diu
la xef de les flors
que és una cuinera
amb tot aquest tipus
de plantes
de fet
segurament
inclús
potser
te'n vas
a restaurants
al celler
de Can Roca
i a diferents
d'aquests
de superluxa
i a vegades
et pots trobar
productes
d'aquest tipus
i el que nosaltres
volem
és que aquest producte
al final pugui estar
a tots els restaurants
si ho aconseguim
amb una escola
amb un menjador escolar
doncs
podríem
arribar
a molts llocs
i el que és més interessant
és que si hi ha demanda
de totes aquestes plantes silvestres
potser
el pagès
que no es guanya la vida
amb el blat
perquè
el prou del blat
li marquen
a Estats Units
doncs potser
dirà
escolta
no cultivo blat
i faig un camp
de roselles
o faig un camp
doncs
de qualsevol altre
d'aquests productes
on
jo podré marcar
un preu
una miqueta superior
al que m'estan pagant
del blat
guanyar realment
la vida
i no passarà
aquest problema
doncs
que fa
si us en recordeu
fa uns mesos
molts
molts pagesos
i pageses
doncs
van fer aquestes
tracturades
i la queixa
perquè realment
el sector
s'està morint
per tant
hem de trobar
alternatives
perquè aquestes
persones
doncs
es puguin guanyar
bé la vida
com
molts d'altres
val
que si miqueta
a miqueta
anem treballant
al final
doncs
aquests pagesos
podran sobreviure
i podran deixar
l'explotació
doncs
pels seus familiars
per tant
sí, sí
hi ha moltes
polítiques
que realment
l'administració
seria interessant
que
que hi invertís
i per poder
doncs
fer realitat
tot això
per posar-te un exemple
des del col·lectiu
xarculant
ara estem
ajudant a gestionar
el parc agrari
de la Conca d'Òdena
la Conca d'Òdena
que és tota aquesta zona
doncs
que ja ha passat
el túnel del Bruc
i que inclou
doncs
Vilanova
Igualada
Jorba
doncs aquí
recentment
s'ha creat
un parc agrari
per intentar
doncs
revertir
totes aquestes
polítiques
que doncs
que fa anys
que potser
l'administració
no va fer
suficientment
i que ara
doncs
s'intentaran
doncs
de millorar
d'alguna manera
per tant
sí, sí
és molt interessant
tots aquests
petits projectes
doncs
que puguin
que puguin fer
tant els consumidors
com les persones
que volen oferir
doncs
en el seu restaurant
qualsevol plat
d'aquest tipus
com
quina rebuda
teniu
per part
de la societat
perquè
quina rebuda
teniu
per part
de la societat
quan feu xerrades
veieu que la gent
està engrescada
amb el tema
o no?
Mira, realment
estan molt
engrescada
de fet
cada cop
és un tema
que més gent
s'interessa
per tot això
per com consumim
què realment
mengem
doncs sí
la veritat
que
per ficar-te un exemple
nosaltres
el col·lectiu
Xerculant
el 28 de setembre
doncs
vam dur a terme
la novena jornada
gastronòmica
de les plantes
oblidades
que es fa
a la ciutat d'Igualada
i és la novena edició
i realment
perquè et facis
una miqueta
la idea
calculem
que van passar
més de 8.000 persones
per allà
vam tenir
al voltant
de 130 activitats
en un mateix dia
de les quals
es van omplir
el 80%
estaven omplertes
uns dies abans
ja
i pràcticament
van quedar
totes plenes
i venudes
i les activitats
que eren lliures
i això també
totalment plenes
van venir uns 200 voluntaris
d'arreu de Catalunya
doncs
a fer la realitat
perquè es va fer
tot això
a nivell voluntarial
des de
des de l'entitat
i
i nosaltres
estàvem contentíssims
perquè
es
van
van dinar-hi
800 persones
totes van menjar
productes
en plantes silvestres
no
dinars fets
per diferents cuiners
i tothom
els veiem
doncs
encantats
i això es nota
perquè
durant tot l'any
allà el col·lectiu
eixerculant
no parem de dur a terme
tallers
activitats
de fet
aquest cap de setmana
en tenim
en tenim
vàries
de programades
aquí a l'anoia
per ficar-te un exemple
doncs
aquí al costat
a Piera
doncs
durem a terme
una sessió
de cinema
no botànic
la gent podrà
veure una pel·lícula
que tractarà
doncs
sobre
sobre el món
de les llavors
no
o per exemple
doncs
aquest cap de setmana
també a Jorba
doncs
farem un taller
de recuperar
els queixos
de roser
de les
de les
de les
de les
cent fulles
no
per ficar-te
doncs
exemples
que la gent
cada cop
vol fer més tallers
de recuperar
cistelleria
no fa gaire
gelida
doncs
vam fer un taller
de fer cistells
amb ginesta
per exemple
no
doncs
no només
les plantes
ens serveixen
per alimentar-nos
sinó també
per recuperar
doncs
tots aquests coneixements
ungüents
cistelleria
i moltes coses
doncs
que ens poden
arribar a oferir
de fet
a Masquefa
de fet
a Masquefa
esperem
doncs
que es puguin
anar fent
moltes més
iniciatives
recentment
també
vam fer
un teatre
pels nens
vam anar a visitar
els tres
les tres
escoles
de Masquefa
amb una obra
de teatre
doncs
que parlava
una miqueta
de les plantes
no també
perquè és molt interessant
doncs
els petits
de la casa
anar-los
introduint
doncs
Albert
hem de deixar-ho aquí
perquè
s'ha acabat el temps
sabia que seria
una xerrada
interessant
però
has superat
les expectatives
m'has deixat
amb moltes ganes
de més
de saber
de saber-ne molt més
estarem atents
hem d'estar atents
a les vostres xarxes
per veure
com molt bé dius
totes aquestes activitats
que es fan
que per cert
una
és aquí a Piera
aquest cap de setmana
però
però
per descobrir
per continuar
descobrint
aquestes plantes
oblidades
i tot
tot el món
que envolta
aquestes plantes
especialment
el culinari
que
segurament
ens sorprenem
jo m'he sorprès molt
de moltes coses
que has explicat
però
però bueno
encantadíssim
d'haver xerrat
amb tu
Albert Castells
del col·lectiu
Eixerculant
et convido
a que hi hagi
més xerrades
i tant
nosaltres encantats
de tant en tant
nosaltres encantats
moltes gràcies
per convidar-nos
i això
convidar tota l'audiència
doncs a visitar
les xarxes
que ens trobareu
a xerculant.cat
a la web
i a l'Instagram
al Facebook
o al Twitter
doncs Albert
moltíssimes gràcies
i fins la propera
merci
adeu
Som 10.000
el magasin
de Ràdio Masquefa
Televisió
tots els dimarts
de dos quarts
de sis de la tarda
a vuit del vespre
de Ràdio Masquefa
de Ràdio Masquefa
don't be
a macho man
you want to be
tough
better
do when you
can
so
beat it
but you wanna
be fed
just beat it
beat it
no one thought
beat it
true
open up
i need the
ろう
to shove
Sonic
fighter
it doesn't matter
who's
loser
right
just beat
beat it
just beat it
beat
beat it
beat it
beat it
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit