I quan falten dos minutets per un quart de sis de la tarda, continuem el Tots Som 10.000 i això ho fem per primera vegada, però esperem fer-ho més vegades, que és introduir al programa un altre programa que es fa a Ràdio Masquefa Televisió, que és Pregunta a l'alcalde. Molt bona tarda, Dani. Molt bona tarda, què tal, com estàs?
Daniel Gutiérrez, però l'altre dia em vas dir que Daniel, només et deia ta mare. Daniel, només ho diu ma mare quan està emprenyada, sí que Dani. Doncs Dani, benvingut als estudis de Ràdio Mascafat de la Visió. I també, com sol passar amb la Lleida Murphy, avui és el dia que més preguntes...
Crec que m'han arribat, o sigui que anem per feina. Vinga, som-hi. La primera. Per què si ens hem adherit al Pacte Nacional per la Llengua hi ha dues regidores que no parlen català amb els anys que porten aquí?
dues regidores que no parlen català i també hi ha un altre regidor que no parla català. I és més, em consta que una de les regidores, que deu ser la línia breu, està fent un esforç molt gran per parlar català, parla català en els actes públics i per tant està tirant endavant, aprenent i fent feina en català. Jo crec que això, precisament el Pacte per la Llengua el que busca és que les persones també, les persones que venen de fora,
facilitar, fer de pont perquè puguin parlar en català. I jo em felicito per l'esforç que fan per parlar en català. Ara bé, jo crec que les persones a l'Ajuntament i en els partits polítics hi ha de tot, i en tots els grups polítics hi ha de tot. Jo crec que tothom entén el català perfectament, i una altra cosa és expressar-se, i quan tu vols expressar-te amb la màxima comprensió i que les persones t'entenguin,
sols utilitzar la llengua que més fàcil és perquè tu puguis parlar. Per tant, m'agrada molt que les persones facin un esforç molt gran i també penso que és important que les persones es puguin expressar amb el seu idioma que els va més bé per poder comunicar millor aquella feina que fa.
Següent pregunta. Qui és la persona que s'encarrega, quin criteri es pren i com es fa la selecció amb els estudiants que han anat al viatge a Brussel·les? Perquè per les fotos que s'han penjat, la majoria són fills de pares que estaven a les teves llistes electorals. És una pregunta molt capciosa. Tothom sap com funciona aquest projecte. Es van presentar nou joves, els quals van fer una sessió de...
una sessió de formació sobre valors i valors institucions europees i després aquests no joves es van fer 5 reels, que és el que han de fer, 5 vídeos curts a xarxes socials. El jurat està conformat per un tècnic en audiovisual
per la representació de la Comissió Europea Barcelona i per un publicista. Són tres perfils, en cap cas interactua l'Ajuntament de Masquefa, sinó que els vídeos presentats es donen a aquestes persones i fan la selecció. Han sortit aquests cinc, podria haver sortit altres,
Però que un nen, un jove, sigui el fill d'algú que ha anat a una llista, em sembla que qui fa la pregunta no l'encerta gaire.
Precisament és que 5 joves de Masquefa han pogut viatjar a Brussel·les, han pogut conèixer les situacions europees, han pogut veure que Europa és molt més del que passa aquí sinó que també passa a Brussel·les i que ells tenen l'oportunitat d'estar no només a Brussel·les sinó als 27 països de la Unió i aquest és el valor important d'aquest projecte. L'any passat van anar 3 joves, aquest any han anat 5 i espero que l'any que ve puguin anar 5 més.
Per què van treure Masquefa sense fils deixant-ho sense connexió social? És perquè aquesta iniciativa va sortir de l'altre alcalde? Els bilatants ens mereixem una explicació. En Masquefa sense fils el que ha passat és que ha cobert una funció. Aquí hi ha moltes coses que comencen amb un alcalde i segueixen amb un altre i acaben amb un altre. Són projectes de poble i Masquefa sense fils és un projecte de poble. I és un projecte molt positiu
i que va complir una gran funció social durant el temps que va funcionar, sobretot a l'inici del seu funcionament, que era treballar contra la bretxa digital i apropar i que tothom tingués l'oportunitat de tenir connexió a internet.
Ara bé, arriba un moment on hi ha les poques persones que hi són apuntades, els costos que tenen i les ofertes que hi ha al mercat fan inviable aquest projecte. Per tant, el que hem considerat és que la funció de Masquefa Sense Fil ha fet un gran treball
però que l'evolució de les eines digitals, de l'accés a internet ha canviat molt i que ja és una eina que no és necessària. No té res a veure si ve d'aquí d'un alcalde o va cap a un altre, al contrari, ens felicitem, perquè són les coses bones de Masquefa. És un projecte bonic que ha tingut un molt bon impacte en el seu moment, però que ara ha arribat a la fi del seu projecte.
Què s'estan fent de les imatges que se'n registren a les càmeres de vídeo del carrer Major davant de la farmàcia? El de l'entrada de Can Valls, l'entrada del polígon, etc. Qui té accés i per què serveixen? Les càmeres existents als carrers de Masquefa té accés bàsicament la policia.
Hi ha dos tipus de càmeres. Unes càmeres de control i seguretat que enfoquen constantment i es veuen les persones el que succeeix al carrer, com pot ser el carrer major. I després, a les sortides i entrades dels barris,
i la beguda, també hi ha càmeres de control de matrícules. Maschef ha estat delit a un sistema català, nacional, a nivell espanyol i europeu, de control de matrícules. Quan es detecta una matrícula que forma part d'un expedient, d'un delicte, que estigui sancionat o que formi part d'una situació delictiva,
aquest protocol ajuda a detectar aquestes matrícules. Per tant, quan es comet un delicte a Barcelona i les persones que van al cotxe arriben amb esquefa, la càmera, si hi ha la matrícula posada a Barcelona, detecta aquesta càmera, ràpidament se'ls pot localitzar i hi ha tota una operativa policial que permet que aquests delinqüents siguin detinguts.
és una eina de prevenció. Aquestes matrícula no graven persones sinó matrícules i compten les matrícula que estan passant, de tot tipus de vehicle que passen per aquests espais. Per exemple, ho posem al revés. Una matrícula detectada amb esquefa que cometa un delicte o que pot haver comès un delicte perquè hi ha un moment temporal en què s'ha comès un delicte posem a camparellada
Si es detecta aquesta càmera s'avisen a totes les policies que utilitzen aquest sistema perquè puguin controlar si està aquesta matrícula o no. Si aquesta matrícula apareix en un municipi, podríem dir Martorell, ràpidament s'actua un protocol de policia que va anar a buscar on està aquesta matrícula. Això serveix per detenir els delingüents.
Estaves explicant això i no parava de pensar jo. Quantes coses passen al nostre voltant que no sabem? Perquè tot aquest sistema que estàs explicant... Ostres! És un sistema que com més policies i municipis s'impliquin, millor. Perquè és una xarxa.
els temes de seguretat, com d'altres temes, són temes de xarxa. I aquest és una qüestió que no vivim sols, sinó que vivim en un entorn i els delinqüents en general es mouen per un entorn que tots els municipis, i em consta que tots els municipis del nostre entorn tenen, però no només el nostre entorn.
i més enllà a nivell nacional espanyol i a nivell internacional europeu. Quan una matrícula com aquesta fa un delicte masca i fa, hi ha moltes més possibilitats de trobar-los aquests delinqüents i portar-los davant el jutge. Què es pensa fer amb la ràdio a partir del mes d'abril?
No tinc res a veure amb aquesta pregunta, eh? M'ha fet gràcia que es fes, però... Bueno, entenc que també els radioigents saben que, Darío, que tu... És públic, és públic.
malauradament deixes Masquefa i te'n vas a viure una nova aventura. Jo entenc que ja comencem a parlar, haurem de veure el ràdio Masquefa, el seu funcionament, cap a on volem que vagi en el futur i a partir d'aquí establir un mecanisme de com es fa aquest canvi i tots els processos de transició tenen un temps de què és el que hi havia ara,
al moment de transició i cap a on volem anar. Jo crec que el que hem de començar a estudiar és quin model de ràdio i cap a on volem anar. Per què està el bar del CTC tancat ja des de fa molt de temps? Com és que no ho agafa ningú? Són molt exigents o hi ha condicions molt elevades? Precisament, sí, és cert que ha estat molt alt, molt de temps tancat,
De fet, es va fer una primera licitació que no va representar ningú i just ara s'ha fet una segona licitació en la qual es van presentar diversos licitadors. Ha guanyat, això és notícia molt fresca, ha guanyat un licitador, és una noia, i ara és una qüestió de resoldre tota la documentació legal, els tràmits i en poc temps urirà el bar de CTC.
És una exclusiva, aquesta és d'una nara. Podria ser una exclusiva, no sé, però... A mi m'agrada pensar que sí. És una exclusiva. Se està previst fer alguna cosa sobre les abelles asiàtiques, aquí el carrer Salvador Dalí i Picasso, hi ha bastantes. I la mateixa pregunta, tenim en molts llocs del poble, nidos de avispa velutina, què va fer l'Ajuntament al respecte?
És una molt bona pregunta i agraeixo que es faci aquesta pregunta perquè crec que és d'interès de tothom. La vespa velutina és una plaga perillosa, però no perillosa per als humans,
per les abelles i altres insectes i pel nostre medi natural. L'abella velutina com a tal no presenta un perill pels humans, més enllà de si tinguessin moltes abelles, igual que si tinguessin moltes vespes de les nostres.
El problema més greu i més important amb la vespa velutina és que s'estan carregant les abelles nostres, que són els màxims polinitzadors del nostre entorn. Sense abelles no tenim, a part de mel,
el cicle vital de la vegetació no es desenvolupa i això és un greu problema. Què fem? Nosaltres treballem conjuntament amb l'ADF i posem trampes en alguns àmbits, anem fent campanyes informatives, però realment a l'espai públic és molt complicat. Si està en un arbre que es veu, ràpidament actuem i es neutralitza el que es diu
El concepte clau és neutralitzar, que és que s'injecta un gas dins del panell i aquest panell, totes les vespes moren i després es retira. Alguns panells que veiem al carrer ja fa temps que estan neutralitzats i no hi ha vespes.
però també és cert que aquests són uns quants, d'altres estan enmig del bosc, enmig del bosc, enmig de la vegetació, és realment molt difícil trobar aquests panells de vespa velotina, hauríem d'estar assegant tot, passejant metro quadrat, metro quadrat per veure on estan aquests panells. És una feina molt complicada. Per una altra banda, també hi ha les vespes que estan dins de la propietat privada, i aquí...
ja sigui una comunitat, ja sigui un edifici, aquí s'han de posar els propis veïns, zones que són encarregades de solucionar la situació. Realment és un problema greu, és un problema greu més des del punt de vista de la biodiversitat, però que ens afecta als humans, és evident. Pregunta sobre el centro de día, que ya está en proyecto hace muchos años, y si al final se va a hacer. Y también sobre vivienda. He oído que se van a hacer bloques de pisos en la zona del skatepark.
Dues preguntes de la mateixa persona. Anem al centre de dia. Són bones preguntes. Al centre de dia ho hem explicat una miqueta, el que tenim previst és...
i les vicissituds d'aquest centre de dia han estat llargament explicades, feia bastant inviable els projectes que hi havia anteriorment. El que hem fet durant aquest mandat és segmentar bé quina és la població, gent gran i persones amb dependències de Masquefa, i després fer un altre document que era important, que era la viabilitat d'un centre de dia.
Perquè és un nom popular que coneixem, però jo crec que un nom que si es cau més és un centre integral d'atenció a les persones grans i a les dependències. Perquè el que es tracta aquí és un nou concepte d'espai, és un nou concepte d'atenció comunitària, molt més comunitària, a la gent gran i a les dependències. Estem parlant d'un centre obert, un centre obert on hi haurà usuaris
directes, són els usuaris que van a un centre de dia, però també hi haurà usuaris indirectes, és a dir, usuaris externs que podran accedir al centre de dia o a aquest àmbit perquè hi haurà altres serveis com bogaderia, podologia, perruqueria, etc. o fins i tot menjador comunitari, perquè es tracta també de treballar conceptes com la soledat, per exemple, que provoca moltes malalties mentals
i a la vegada el centre també dona el servei a domicili, és a dir, que està previst que hi hagi uns usuaris directes però també hi hagi uns usuaris indirectes. Aquesta és la idea general. Per tant, estem parlant d'un nou concepte. Per què parlem d'un nou concepte? Perquè atenem integralment a les persones grans en funció de les seves necessitats, evidentment atenem a les persones en dependència,
i això es fa amb una mateixa visió. Per aconseguir-ho, el que plantegem és, i també per acabar de concretar aquesta qüestió, el que la gent vol és viure el màxim de temps possible a casa seva. Nosaltres el que aconseguim amb aquest centre és atendre totes les persones que tenen un nivell de dependència fins que no s'arriba a la dependència màxima, que és un altre nivell,
ja que ja entren en funció d'altres serveis assistencials com podria ser una residència. Per aconseguir això, el que hem fet durant aquest mandat és un pla de viabilitat, un pla de segmentació de la gent gran, un pla d'usos, el que s'està estableix és un projecte bàsic que es va realitzar l'any passat i just fa uns dies es va licitar a la redacció del projecte d'execució.
ja està adjudicat i per tant en dos mesos i mig tindrem el projecte executiu. El pas següent serà fer l'obra. L'obra en el nostre calendari està previst que comenci
junts, juliol, més o menys del 2026 i que es desenvolupi el projecte que potser tindrà una durada d'obra d'aproximadament 12, 13, 14 mesos. Més o menys el projecte té un cos aproximat, tancat, claus en mà,
de dos milions cent euros aproximadament, dels quals tenim una part important ja d'aquest finançament, però tenim aproximadament més d'un milió d'euros d'aquest finançament garantit. Per tant, hem fet una molt bona feina d'aconseguir recursos
recursos públics que ens ajudaran a fer realitat aquest projecte i que en el 2027 serà un projecte que està en marxa i que donarà el servei que toca, dignificarà el servei a les persones grans i independència de Masquefa i crec que és un dels projectes més importants i més transformadors de Masquefa dels últims anys.
L'altra qüestió era l'habitatge. És evident que l'EFT és una zona on l'habitatge, com en molts altres llocs, és un problema. Les persones, des del punt de vista del lloguer com de la compra,
A Masquifa, a Joguer, aproximadament el 43% de la renta familiar. I això és un greu problema. Això hauria de situar-se, si estiguéssim en un entorn normal, al 30%. Com això no succeeix, durant els últims anys hem anat desenvolupant eines que ens ajuden a treballar tota aquesta qüestió. La primera va ser tenir un pla local d'habitatge.
La segona, si no recordeu, va ser poder declarar amb esquifa són habitatge tensionat. I ara el que ataquem és la capacitat des del sol públic, per tant, des de l'administració pública, de construir habitatge assequible
perquè està construït en sol públic per les famílies i els joves de Masquefa. I d'aquesta manera garantir que tant les famílies com els joves de Masquefa es poden quedar a Masquefa i no han de marxar en joc, sinó que poden fer el seu projecte de vida per dir-ho aquí a Masquefa. Per fer això possible hem activat dos terrenys. Un, Caladroguer, ens situem davant de l'estació de tren, el carrer Montserrat al final. Aquí el que ha fet l'Ajuntament és comprar a través d'una herència, i això he de dir que és un projecte que ve de juny,
que primer s'ha preparat, s'ha treballat i anys més tard ho hem pogut comprar i aquí el que hem previst és que hi hem promogut una modificació puntual urbanística on aquí el que hi haurà serà habitatge dotacional, que són serveis, que tenen serveis també a les persones que estan dins. Aquí hi haurà la possibilitat d'aproximadament uns 25-26 habitatges.
Aquests habitatges, el que aconseguim aquí és que nosaltres cedim el sol, aquest sol ja ha estat entregat, per dir-ho així, al fons de sols de la Generalitat de Catalunya, i a partir d'aquí el que treballem és un operador que pugui gestionar no només la construcció, sinó també la gestió d'aquests habitatges durant 70 anys. Al cap de 70 anys, per dir-ho així, aquest sol públic i aquest edifici torna al patrimoni municipal. Per tant, en cap moment es privatitza.
Estem fent alguna cosa semblant a la zona del carrer Granollers. El que hem plantejat aquí és una zona que era verda,
traslladar aquesta zona verda a un altre punt, al davant del carrer Granollers, i aconseguir aquí tres parcel·les per construir tres edificis de 12 habitatges cadascun aproximadament, seguint la línia del que hi ha. Aquí estem en una fase molt inicial, però el que hem obert ja és l'oportunitat que això pugui passar. Per tant, ja estem en tràmit i el que aconseguirem d'aquí a un... aconseguirem des del punt de vista...
que s'aprovi d'aquí a un any, un any i mig, això realment s'aprovi per totes les instàncies, administratives existents, que això estarà destinat a habitatge dotacional i a partir d'aquí també veurem com es desenvolupa. Per tant, el que hem fet és, fixa't, t'hem parlat de primer, un pla local d'habitatge, dos, treballar tota la qüestió dels preus a través de les persones tensionades i ara, en aquest any, en aquests dos anys de feina, en el que hem fet és
obrir l'oportunitat que amb el sol públic de Masquefa es pugui construir habitatge assequible. Què és? Aquesta és una pregunta que em fan moltes vegades al carrer. Què és habitatge assequible? Habitatge assequible és habitatge que està a un 25% per sota del preu de mercat.
Les persones que poden accedir a un lloguer assequible han de tenir nòmina, han de tenir recursos suficients per poder assumir un lloguer. Si ara posem que un habitatge de 60 metres quadrats estaria al voltant de 750 euros de lloguer,
estem parlant que un 25% menys seran uns 550 euros aproximadament. Això vol dir que les persones que optin aquests habitatges, es treballarà amb un reglament, amb un...
amb unes mesures, un acte totalment transparent, han de poder fer front al lloguer d'aquest habitatge i que aquest lloguer d'habitatge no pot superar aproximadament el 30-33% de la seva renta. Hi ha una informació de servei per poder optar a aquests habitatges
o habitatge serviu i assequible en altres municipis, s'ha d'estar donat d'alta sí o sí al registre de sol·licitants d'HPO de la Generalitat de Catalunya.
Diria que és www.registrahpo.cat, però en tot cas ho busquem després i a través de la web, així podem donar aquesta dada correctament. No sé si té a veure amb habitatge, però hi ha una altra pregunta que diu, bon dia, a mi m'agradaria saber qual és el projecte real de l'Ajuntament per a la fàbrica del cartró.
Está bien preguntarle a la gente, pero sin conocer el verdadero proyecto, al participar los ciudadanos nos sentimos como niños escribiendo la carta a los reyes. Entenc aquesta posició i aquesta pregunta. No hi ha un projecte real. El projecte real el estem dibuixant. Nosaltres el que hem marcat és un.
La fàbrica Alcartró ha perdut el seu sentit, com a tal, com a fàbrica, és un edifici que és una ferida urbanística, perquè s'Antoni té un mur, perquè no deixa que hi hagi un moviment de persones entre una banda i l'altra, i perquè és un àmbit que ha de recuperar el seu sentit, i els espais urbans, els espais públics, han de tenir una funció pública. Algú dirà, no, però ja té una funció pública, que és tenir la brigada, que és tenir associacions, entitats...
És evident que aquestes entitats, la brigada, etcètera, totes les activitats hauran d'estar en altres ràmbits. El que estem plantejant és que en un espai de 8.000 m2 la funció pública ha de tenir un impacte positiu sobre els veïns i veïnes. El marc que hem dibuixat és que això ha de ser un nou espai urbà,
li diríem un nou barri, però tampoc té identitat com a barri, però és un nou àmbit important de 8.000 m2 que ha de donar resposta a les necessitats de Masquifa. Hem de poder parlar d'habitatge? Parlem d'habitatge. Hem de poder parlar d'equipament? Parlem d'equipament. Hem de poder parlar de zones verdes i sectors terciaris serveis a les persones? Parlem de zones verdes i serveis a les persones.
Això és el que s'està definint. Això és el que es treballa en el procés de participació del qual estic molt content perquè la resposta està sent molt interessant. Després vindrà tot l'encaix jurídic, després vindrà tot l'encaix urbanístic i després vindrà
el seu desenvolupament, no estem parlant d'una cosa que hi ha de succeir ara, ara ens estem donant un any per pensar, i això és un luxe, perquè quantes vegades els veïns de Masquefa han participat durant un any en pensar com serà un àmbit de Masquefa.
Per mi això és molt important i jo crec que això és una nova manera de fer les coses, una manera que explica que sense la participació ciutadana els projectes no tenen legitimitat, els costa molt tenir legitimitat perquè si no estan validats per la ciutadania és difícil. Que la ciutadania estigui participant directament d'un projecte com aquest crec que és una bona notícia i donen els bons resultats.
Última pregunta, no és l'últim aspecte que tractarem perquè hem de parlar d'una cosa d'actualitat, que és la pesta porcina, però l'última pregunta que hem fet els uïdors i uïdores de Ràdio Más que han fet televisió és per què no es fa el mercat de Nadal com cada any?
El mercat de Nadal entenc que es refereix al mercat que feia el comerç... M'entenc que sí. Jo crec que segurament hi haurien diverses respostes. El calendari de Nadal és ampli, tenim activitats per totes, i no totes les activitats estan organitzades per l'Ajuntament directament. A mi em sembla que aquesta activitat està organitzada pel Masquefa Comerç, per l'entitat,
Per alguna qüestió, aquest any s'ha decidit, pel que sigui, que no s'organitzava i per tant aquest any no s'organitza, però també s'organitzen altres qüestions que ompliran l'agenda i que les persones que fa, els veïns i veïnes, gaudirem d'aquests dies fantàstics amb família, amb les amistats, etcètera, etcètera.
Molt bé, doncs aquestes eren les preguntes de la gent, les preguntes del públic, i m'agradaria acabar parlant amb l'alcalde de Masquefa de la pesta porcina, perquè fa tres dies, crec que va ser fa tres dies, ens llevàvem amb la notícia de la prohibició d'accedir al medi natural de persones i animals domèstics. Eh...
en quin punt estem d'aquesta alerta i quina és la previsió al llarg dels dies. I després m'agradaria també acabar amb una reflexió, perquè sobre aquesta publicació que va publicar l'Ajuntament i després van publicar a Ràdio i Más que fa televisió, a Ràdio i Más que fa televisió hi havia tres comentaris.
I clar, al llegir-los, un d'ells ja no hi és. No sé si... Bueno, el deu haver esborrat qui el va posar. Però es referia a l'Agenda 2030, però d'una manera despectiva. No, rotllo, mira, ara em prohibeixen d'anar al tal. I un altre dels comentaris és, aneu a la merda, o aneu a cagar, no sé. Eh...
En quin moment estem i una reflexió sobre aquest negacionisme de tot i aquest estat d'ànim social. Anem a explicar en quina situació està la PES de porcina africana. La PES de porcina és un virus que afecta els porcs de granja i els sanglars.
i és un virus que està al nostre entorn, no és nou, no és una cosa que cada any hi ha aquest tipus de virus, però la diferència està on s'ha donat aquest any la plaga, on s'ha donat aquest any el punt important de peste i ha sigut una zona molt urbana que és l'àrea metropolitana.
La pesta bocina no afecta les persones, no afecta els animals, però afecta molt ràpidament i es contagia molt ràpidament els senglars i els porcs de granja. I aquí és on realment hi ha el perill. Què passa?
Quan s'afecta molt ràpidament, el problema està en que l'ordre no ve del govern ni de la Generalitat ni d'Espanya, ve directament de la Unió Europea. És a dir, com és una enfermedad que es distribueix de manera molt ràpida, passa les fronteres i ràpidament afecta els porcins, el sector porcí de França, d'Alemanya, d'Itàlia...
I això és precisament el que no volen que passi. I per tant li han dit a Espanya o això es controla o d'aquí no sortirà cap porc, per dir-ho així. I no viatjarà cap porc i per tant es tancaran les fronteres a l'exportació porcina espanyola. I això és un problema greu i econòmic perquè una part de l'economia important, sobretot del primer sector, però també d'altres àmbits de l'economia del nostre país, sobretot de Catalunya, estan relacionades amb la carn, amb el
i amb la carn de porc. Per tant, és un problema, un, de salut entre animals, dos, és un problema greu econòmic, com estem veient. Per tant, hem de situar la situació aquí. Per una altra banda, el focus està dedicat a la serra de Coixerola, que és el parc natural de l'àrea metropolitana.
i no s'estan detectant altres animals infectats fora d'aquesta àrea. Hi ha dues àrees, la zona de risc màxim i la zona de risc baix on estem nosaltres. Però aquí s'estan anant, i aquesta és una explicació gràfica i crec que és interessant anar-hi, així com a la Covid vam anar sempre per darrere,
Aquí s'han pres totes les mesures per anar per davant. Per tant, el que s'ha fet és confinar, per dir-ho així, no pots accedir a cap espai natural a la zona de màxim risc, que és la Sagrada Coixelora, està tota tancada, i tampoc pots accedir a la zona de baix risc, com estem nosaltres, als entorns naturals. I algú ho dirà, i així ho lligo també amb les reflexions. Però per què? Per què hem de tancar el pas? Perquè els màxims distribuïdors...
del virus, de la peste, per si no som els humans i la nostra activitat humana. Allà on hagi estat un porc senglar o un porc contagiat, nosaltres ens podem portar aquest virus a les rodes del cotxe, a les rodes de la bici, a les rodes de la moto, a les soles de la sabata. I portar aquest virus cap a una altra banda en res, en mitja hora, perquè ens movem en cotxe i anem a Barcelona. Per tant, el que es pretén és evitar que els humans siguem el vector
de trasllat del virus i de distribució del virus. És per això que el que s'està demanant és que durant uns dies no fem ús de l'entorn natural perquè mentre s'està combatent el virus a la zona del punt 0 de focus de màxim risc, que és la zona de conxerola, a les altres zones no siguem agents, no siguem vectors de distribució de la malaltia.
I aquest és l'element fonamental. 1. No es trasllada als humans, no es trasllada als animals, el que estem fent és una protecció dels porcs i dels sanglars, però a més una protecció de l'economia del nostre país, perquè si no controlem aquesta pandèmia, si no controlem aquesta malaltia, les fronteres es tancaran pel producte català i espanyol.
Fins el 14 de desembre? Ara estem fins el 14 de desembre, en la situació actual. El que vam fer el passat divendres, vistes les informacions i la comunicació que ens venia de la Generalitat, és posar en marxa el Gabinet d'Emergències Municipal, que és la segona vegada que utilitzem en aquest any. La primera vegada va ser per l'apagón del mes de febrer o març, crec.
Ara l'hem utilitzat per coordinar que totes les forces de seguretat que tenim al nostre entorn, ja siguin la policia local, els voluntaris d'abducció civil o l'ADF, treballen per controlar, un, hem determinat quins camins s'han de tancar, s'han senyalitzat, i treballen conjuntament perquè les persones intentem, i faig una crida, que les persones intentem respectar al màxim la senyalètica. Ha sigut, i ho dic amb tota sinceritat, i em fa mal dir-ho,
però ha sigut molt difícil controlar que les persones no se'n vagin cap a les zones naturals. Jo faig una crida que les persones no vagin cap a aquestes zones. Ens estem jugant molt, no ho sembla. No és una qüestió de perill pels humans, és una qüestió de perill per l'economia del nostre...
del nostre territori. Llavors, el que us plantejo és això, que hem de fer cas que no trenquem les senyalitzacions, que no ens ressaltem i que durant uns dies fem cas a les recomanacions que s'estan emetent des de l'Ajuntament, des de la Generalitat, etcètera.
Doncs sí, jo he de dir que vaig veure en directe el tall, anava amb les meves gosses cap al medi natural, a l'abaguda, i em va adelantar el cotxe de la policia que anava amb protecció civil i la brigada amb una tanca i vaig fer la volta i vaig entendre perfectament que són coses que passen i que ja no sé què més ens ha de passar. També vaig fer aquesta reflexió perquè dic lo siguiente los aliens, perquè ja no es queda res més.
per viure en els últims cinc anys. Estem en temps complexos, passen moltes coses, però és que en una societat que es mou com ens movem nosaltres, que ens movem amunt i avall, ja sigui per viatjar, ja sigui al nostre entorn, fem uns intents del nostre entorn, coses que abans no passaven, ara passen, és evident. Doncs sí, Dani Gutiérrez, alcalde de Masquefa, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu i als ràdio d'Ullens per escoltar aquesta...