Agenda de Matadepera
Breu espai on es repassen les convocatòries més destacades del poble del dia. Conferències, exposicions, competicions esportives, xerrades, sessions de cinema… tot hi cap en aquesta Agenda de Matadepera conduïda per Albert Beorlegui, en antena des del 2009 i que ja ha sobrepassat les 700 edicions setmanals. Breu espai on es repassen les convocatòries més destacades del poble del dia. Conferències, exposicions, competicions esportives, xerrades, sessions de cinema… tot hi cap en aquesta Agenda de Matadepera conduïda per Albert Beorlegui, en antena des del 2009 i que ja ha sobrepassat les 700 edicions setmanals.
Transcribed podcasts: 39
Time transcribed: 3h 25m 28s
Time transcribed: 3h 25m 28s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
de 9 a 10 del vespre, al 107.1. Mata de pera, ràdio. Buenas tardes, sería tan amable de ponerme la canción Yo no voy a lavar. ¿Cuál? Yo no voy a lavar. A ti la tengo.
Década de los ochenta. I noventa.
No he sabut trobar el moment per sincerar-me ni la manera d'avançar. M'he trencat a cada pas sense pensar-m'ho. M'he fet mal per ser capaç d'imaginar. No vaig veure les senyals mentre esperava perquè el cel em va remoure la veritat. He après que callar-se les paraules per molt que tinguis ganes és el que et farà avançar.
I vaig cagar-la, idealitzant-te, sense pensar ni escoltar la gent. I vaig cagar-la, imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present, ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me i parar fer l'idiota.
No sapigut trobar el camí, jo ja t'ho vaig dir. Vas trobar-me perdut enmig de les nits fredes. M'aixec com pujar el Puigmal enmig d'una forta tempesta. I ara no sé com guiar-me amb les estrelles. M'has ennubolat i ara no em deixes veure. No sé com tornar, hauré d'improvisar i baixar per la tartera.
I vaig cagar-la idealitzant-te sense pensar ni a escoltar la gent. I vaig cagar-la imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present. Ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca sense resposta és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present. Ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca sense resposta és intentar agradar-me i parar de fer l'idiota. Estimar-me en mi, no pensar en ningú. Estimar-me en mi.
molt abans que tu abraçar-me fort a mi. Estimar-me a mi, no pensar en ningú, estimar-me a mi, molt abans que tu abraçar-me fort a mi.
Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre't lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre't lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me.
Fins demà!
Fins demà!
Década de los ochenta. I noventa.
No he sabut trobar el moment per sincerar-me ni la manera d'avançar. M'he trencat a cada pas sense pensar-m'ho. M'he fet mal per ser capaç d'imaginar. No vaig veure les senyals mentre esperava perquè el cel em va remoure la veritat. He après que callar-se les paraules per molt que tinguis ganes és el que et farà avançar.
I vaig cagar-la, idealitzant-te, sense pensar ni escoltar la gent. I vaig cagar-la, imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present, ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me i parar fer l'idiota.
No sapigut trobar el camí, jo ja t'ho vaig dir. Vas trobar-me perdut enmig de les nits fredes. M'aixec com pujar el Puigmal enmig d'una forta tempesta. I ara no sé com guiar-me amb les estrelles. M'has ennubolat i ara no em deixes veure. No sé com tornar, hauré d'improvisar i baixar per la tartera.
I vaig cagar-la idealitzant-te sense pensar ni a escoltar la gent. I vaig cagar-la imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present. Ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca sense resposta és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present. Ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament. Ara el que toca sense resposta és intentar agradar-me i parar de fer l'idiota. Estimar-me en mi, no pensar en ningú. Estimar-me en mi.
molt abans que tu abraçar-me fort a mi. Estimar-me a mi, no pensar en ningú, estimar-me a mi, molt abans que tu abraçar-me fort a mi.
Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre't lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre't lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me.
Fins demà!
Fins demà!