Un petó.
I això és molt millor fer-ho de la mà dels grans avis i escriptors.
La lletra ferida us ofereix un racó per pensar el bon viure sense presses, perquè avui en dia el luxe és poder parar i llegir, o, en el vostre cas, aturar-vos i escoltar.
Els ulls se't il·luminen com les nits de París. Mil tambors de guerra que desperten dins el pit. I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de paus entre rutines i neguits, si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia i més enllà.
Et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas. Si és un càstig o és un premi encara està per decidir. A vegades val la pena arriscar-se a patir. Tota nit de borratxera deixa pas a la raça cap al matí.
i digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints. Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins, però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia, i més enllà creuarà
Et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas. Quedant amb mi aquesta nit, perseguirem l'Alba fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas.
Fins demà!
Fins demà!