Vull ser més ràpid que el vent i despullar-me entre les branques.
Agafa aire fresc. Relaxa't. Relaxa't. Conversa. Relaxa't. Conversa't. Mato de pera ràdio. Mato de pera ràdio. Mato de pera ràdio. La claqueta. Amb Ignasi Serra i Marc Pitarch.
Bon vespre a tothom i benvinguts una setmana més aquí, a La Claqueta, al vostre espai de cinema aquí a Mata de Pere Ràdio. Va, agafeu crispetes, apagueu els mòbils o almenys, si us plau, poseu-los en silenci i prepareu-vos perquè durant la pròxima hora parlarem, com sempre, de la nostra gran passió, la que és el cinema. Bon vespre, Marc Pitar, com estàs?
Molt feliç i molt content. Molt content, eh? Comencem a estar ja... Home, és que aquest cap de setmana... És gran. És un cap de setmana gran. Cap de setmana gros, que diríem, no? Sí, sí, sí. Hi ha moltes ganes. Moltíssimes ganes. Granes. Granes. Moltíssimes ganes de fer els Òscars en directe, que ho recordem. I ho anirem recordant durant el programa. Sí, sí, sí, sí. Diumenge a les 11 de la nit, hora oficial, obrirem directe a Matadepera Ràdio. Qui diu les 11, diu les 11 i quart. Exacte. Si poses la ràdio a les 11 i no ens escoltes...
Paciència, que és la mare de la ciència. Exacte, efectivament. Bé, avui tenim un programa, com sempre, i m'encanta dir aquesta frase, Marc, tenim un programa ben complet. M'encanta aquesta frase. Començarem fent una ullada a les notícies més destacades de la setmana.
dins d'aquesta indústria que tant ens fascina i que no ens enganyem, ja sabem que mai descansa, i nosaltres tampoc. Sempre hi ha estrenes, projectes nous, polèmiques o sorpreses que valen la pena comentar amb tots i tots vosaltres, d'acord? Després, el senyor Mar Pitar, que ens portarà una crítica d'una pel·lícula que està generant força conversa a les plataformes, que és War Machine, que està disponible a Netflix. Una proposta que segur que donarà molt a dir i que analitzarem amb calma. I, per cert, que hem vist ja els dos. L'hem vist els dos.
I estan entretinguts, estan entretinguts, això. T'ha agradat a tu? A mi sí. A mi m'han entretingut molt. M'han entretingut molt, que crec que pel que està feta. Després en parlarem. Exacte. Més endavant, jo us parlaré d'una pel·lícula que ens toca molt de molt a prop, podríem dir, que és la pel·lícula de Balandrau.
Una producció catalana, feta en català, que s'endinsa una història real tan tràgica com realment colpidora, i que ha emocionat a moltíssims espectadors durant aquest últim mes. Intentarem entendre una miqueta per què aquesta història ha arribat tant al públic. Ja sabem que és nostra, però segur que hi ha algunes cosetes més. També dedicarem uns minuts a parlar dels Òscars, perquè aquest any a Mata de Pere Ràdio els viurem d'una manera molt especial, molt, molt especial. Recordeu que els retransmetrem en directe, així que estem entre una miqueta nerviosos i emocionats. Una mica. Una miqueta, eh?
Serà una nit llarga, això està clar, però sobretot serà una nit molt cinèfila i molt, molt èpica. Així que ja ho sabeu, pugeu una miqueta el volum, acomodeu-vos bé i deixeu-vos portar, perquè aquí comença la claqueta.
I arrenquem, com sempre, amb les notícies més destacades de la setmana. Oh, i tant, i tant. Vinga, va, primer tràiler de Desert Warrior. Ja tenim el primer tràiler de Desert Warrior, la nova pel·lícula dirigida per Rupert Wyatt i protagonitzada per Anthony Mackie i Ben Kingsley. La història segueix una princesa que fuig al desert per escapar del seu pare, un governant despietat, podríem dir, i allà acabarà unir forces amb un bandit llegendari per intentar sobreviure i recuperar el control del seu destí. La pel·lícula s'estrenarà als cinemes, exclusivament als cinemes, el 24.
4 d'abril. I he de dir una cosa, és que el tràiler està força, força bé. No l'he vist, no l'he vist. Interessant. Té coses de moltes pel·lícules, ara quan el vegi ja veuràs com agafa idees de moltes pel·lícules i sembla que pot sortir alguna cosa realment interessant. Bueno, tindrem molt en compte Desert Warriors, sí senyor.
Aaron Pierre tornarà a ser Jon Stewart. Ho vam dir la setmana passada, l'actor Aaron Pierre tornarà a interpretar el personatge de Jon Stewart, un dels Green Lantern, en aquesta sèrie de DC que s'estrena a finals d'any. Però ara sabem, confirmat pel director James Gunn, que també sortirà com a Jon Stewart a la pel·lícula de DC Man of Tomorrow, o el que seria Superman 2. El film arribarà als cinemes el 9 de juliol del 2027 i formarà part dels nous projectes de l'univers DC. No et va encantar, tu, Superman?
Gràcies.
Em va agradar i prou. Sí, entretinguda, no? Sí. A mi és que soc tan nostàlgic de les originals dels anys 80-90. No, jo ho entenc, eh? Jo ho respecto moltíssim, però sí que és veritat que després del gènere de quasi terror que vam tenir amb Superman, amb Henry Cavill i amb el Zack Snyder, que a mi tampoc em desagradava, estava bé, aquest em va... Sí, està millor, és entranyable, bocet... Sí, aire fresc. Aire fresc. Aire fresc i és un univers de ser que acaba de començar...
I bé, estarem molt i molt pendents. Atenció perquè torna Malcolm in the Middle. Ja hi ha nou tràiler de la sèrie seqüela de Malcolm in the Middle. Què m'estàs contant? Totalment. Aquesta nova etapa recuperarà els personatges de la mítica sitcom dels anys 2000 i s'estrenarà el 10 d'abril a la plataforma Hulu, que aquí és Disney+. No us oblideu. Ok.
Tens ganes d'això? Més que ganes tinc curiositat. Saps algú del cast? És la mateixa gent? La mateixa gent, efectivament. Tu et sona a una sèrie que es deia Padres Forzosos? No, no em sona. Hi havia una sèrie quan jo era petit que es deia Padres Forzosos. I les meves filles es van enganxar a Madres Forzosos, que són els mateixos personatges 30 anys després...
amb evolucionats en la... Però estem una sitcom i tal... I m'ha fet pensar en això. Bé, doncs tindreu Malcolm in the Middle per una estona més. Molt bé.
Atenció perquè Universal amplia les finestres d'exhibició als cinemes. Doncs bones notícies per les sales, Marc. Universal Pictures ha anunciat que ampliarà el temps d'exclusivitat de les seves pel·lícules als cinemes. A partir d'ara, totes les estrenes tindran un mínim de 5 caps de setmana en exclusiva als sales. I escolta'm, a partir de gener de 2027, aquesta finestra s'ampliarà fins a 7 caps de setmana abans d'arribar a altres plataformes. Ho celebrem. I tant. Ho celebrem. I tant. I tant.
Mira, el que tindreu clar és que podreu veure The Odyssey 18 vegades al cinema, si voleu. Perquè Universo la deixarà no 5 setmanes, la deixarà 18. I no creus tu que pels títols que no funcionin els acabaran retirant? Sí, sí, clar, suposo que sí, òbviament. Però en teoria la idea és aquesta. Veurem com evoluciona la cosa. Però bona notícia.
Vinga, doncs, possible director per la seqüela d'Alien Romulus. Segons diverses informacions, el director Michael Sarnowski, responsable de Quiet Place Day One, podria dirigir la seqüela d'Alien Romulus, la pel·lícula que va dirigir Fede Álvarez fa un parell d'anys. De moment, el projecte està en una fase molt inicial, és cert, però l'estudi ja estaria buscant qui es posarà al darrere de la càmera. Jo, sincerament, he de dir, Michael Sarnowski em sembla un director interessantíssim, Marc. Va dirigir una pel·lícula que es diu Pic...
amb el Nicolas Cage, que em sembla molt interessant, molt, molt, molt interessant. I sí que és veritat que aquesta pel·lícula d'Un Lugar Tranquil o Dia Uno em va agradar més inclús que la segona part de la trilogia. Així que estic molt in amb aquest director. Sí, senyor. Cain's Weasley...
Kate Winslet s'uneix a la nova pel·lícula del Senyor dels Anells. Kate Winslet, eh, Marc? Ha estat confirmada com a protagonista femenina de The Lord of the Rings, The Hunt for Gollum, o La caça de Gollum, el nou projecte ambientat a la Terra Mitjana. La pel·lícula sí que és veritat que ampliarà la història al voltant de personatges de Gollum dins de l'univers creat per JRR Tolkien, però escolta'm una cosa.
Kate Winslet. Tinc entès, he llegit que han tardat un any a convèncer-la perquè entres al cast. Sí, és una pel·lícula que de fet ja s'ha dit que es basa... És que és fort això, eh? És una pel·lícula que durarà, òbviament, quasi tres hores, com totes les del Senyor dels Anells. El Senyor dels Anells juguen quatre, inclús. Però que es ficaran en el temps, com si diguéssim, a la primera pel·lícula, quan Gollum perd l'anell.
i després, bueno, un xou. La línia de temps ara mateix està molt boja amb el Senyor dels Anells, és molt dilatada, hi ha moltes pel·lícules, el hobby del Senyor dels Anells, hi ha la sèrie, però bé, tenim aquells Winslet i també hem tenit a Kate Blanchett a les pel·lícules. Això és molt èpic. Molt de Kate. Així que jo contentíssim i amb moltíssimes ganes de veure aquest projecte. Compartim ganes per tot el que tingui a veure amb l'univers Tolkien. Totalment.
Vinga, actuacions musicals confirmades pels Òscars 2026. Bueno, per si algú no s'havia enterat, fem els Òscars en directe. Què dius ara? Sí, home. Vamos con ellos. El diumenge, molt bé. I escolteu-me, l'Academy Awards del 2026 ja ha confirmat alguna de les actuacions musicals de la gala. Per una banda estarà AJ, Audrey Nuna i Rery Ami interpretant el tema de Golden de les K-pop Demon Hunters. Ho he dit bé, Marc?
Sí. Perfecte, gràcies. També hi haurà una actuació especial de Mild Cantons i Rafael Sàdic, que interpretaran I Like To You, la gran cançó de Sinners, acompanyats per un gran ensemble amb artistes com, per exemple, Buddy Guy, Jamie Lawson, Kingfish, Alice Smith, Shabuzi... Bé, serà increïble, serà increïble i tenim moltíssimes ganes de veure la gala. I, a més, t'he de dir una cosa, Marc.
Jo ja t'ho dic, ja. És que I Lie to You, la cançó d'en Miles Cantona Sinners, s'hauria d'emportar, no un Òscar, no, s'hauria d'emportar tots els Òscars de la nit, directament, amb millor pel·lícula també, la cançó, el que sigui. No, em sembla tremendo, estarà molt divertit i ho veurem aquí, en directe.
Arnold Schwarzenegger vol tornar amb Conan i Predator. Mare de Déu, aquesta és epiquíssima, perquè l'actor ha revelat que s'està desenvolupant una seqüela de Conan the Barbarian o Conan el Bárbaro, i segons l'actor el projecte podria estar escrit i dirigit per ni més ni menys que Christopher McQuarrie, el director de les últimes pel·lícules de Missió Impossible.
A més, Schwarzenegger també ha explicat que ha parlat amb el director Dan Trachtenberger sobre la possibilitat de tornar a aparèixer en una futura pel·lícula de la saga Predator. Increïble, increïble. Jo estic in a tot, dic que sí a tot. Tindrem Predator amb Schwarzenegger, potser, tindrem Conan també potser amb el senyor Schwarzenegger. Així que jo contentíssim, contentíssim, la veritat. Però si tu estàs content, jo estic content. Doncs això, bé.
Doncs anem amb les estrenes de la setmana, Ignasi. Ai, mare de Déu, quina setmana, Marc. Ai, senyor. Perquè està marcada per una estrena èpica. Èpica.
I que en parlarem la setmana vinent sí o sí. Home, home. Perquè avui anem a vora dels dos. Jo proposo que fem dues crítiques la setmana que ve d'aquesta pel·lícula. Exacte. Que en facis tu una i jo una altra sense haver llegit cadascú de les altres i veure què passa. Potser inclús intercalar un paràgraf cadascú. Ojo, eh? Ojo, eh? Perquè segurament tindrem una opinió molt semblant. Espero que sí. Perquè, senyores i senyors,
Avui, divendres, dia 14 és o 13? 13. Viernes 13. Viernes 13, exacte. Arriba als cinemes Torrente Presidente. Poca broma. Poca broma. Poca broma i hi ha coses que explicar aquesta pel·lícula abans de seguir amb les altres estrenes.
Sí, ho comentàvem fora d'antena. Jo crec que és la primera pel·lícula de la història del cinema, almenys en aquest país, que s'estrena, un, sense cartell, dos, sense tràiler i tres, sense passe de premsa prèvi a l'estrena. De fet, el passe de premsa el teníem el dilluns vinent. El dia 16. El dia 16. I hem dit, ni de conya.
Ni de conya, això no ens ho podem perdre per res del món. Hem de ser avui. Hem de ser avui mateix... De fet, sortim d'aquí... I anem. Jo surti d'aquí, me'n vaig al cine. Jo perquè la vaig veure a la nit, però tu vas ja, tu vas corrents. A la nit, tots dos, quan sortim d'aquí. Aquestes veritats.
Tens tota la raó del món. Ai, senyor. No sé ni en quina hora ha vist ni res. És divendres. És divendres. Bé, tenim moltíssimes ganes de veure a Torrent de Presidente. Moltes, moltes. Més per res per la curiositat de veure què ha fet ara Santiago Segura. Des d'un punt de vista antropològic. No és que ens agradi aquest tipus de cinema, ni que tinguem per res un tarannà feixista, ni filofeixista, ni res.
però a nivell antropològic... És molt interessant. Jo sempre explico que quan vaig a veure Torrente I al cine hi havia gent parlant amb la pantalla. Torrente, no vayas por ahí! És que crec que és el que passarà avui, eh? Sí. Crec que és el que passarà avui, perquè he mirat ja com està la sala i està plena.
Una sala de 500 butaques està plena. Bueno, aquesta és l'altra cosa. El tio ha fet preventa de quantes milers d'entrades parlàvem? Estava ahir per 150.000 i suposo que avui ja haurà arribat a les 200.000 fàcilment. Increïble. Increïble. Això en el primer dia, eh? Sense marketing, sense trailers, sense pòster, sense re de re. El tio ha sortit i ha dit, esto es para los fans...
Los fans lo van a ver primero que antes que nadie y a mí los críticos me dan igual. Disfrutad. I nosaltres estem encantats. Encantadíssims. Bueno, però escolta'm, què més s'estrena? Exacte. O no s'estrena res més? Bueno, s'estren alguna pel·lícula més, però poquetes. És que la següent pel·lícula que s'estrena és el Testamento de Anne Lee, la pel·lícula protagonitzada per Amanda Seyfried sobre un...
sobre una, podríem dir, un culte, no?, un culte d'aquests una mica terrorífics. Bé, no l'he vist, no l'he vist, de moment no puc dir res, però pinta molt, molt interessant. Sí que és veritat que és una pel·lícula una mica llarga. Després tenim una pel·lícula francesa, bueno, dues pel·lícules franceses, una es diu El arquitecto i l'altra es diu Águilas del Cairo. I això és el que s'estrena avui, dia 13, viernes 13, serà increïble, segur. Molt bé, Ignasi, doncs fins aquí l'entro d'avui. I tant, molt bé. Va...
Uh, quina tensió, no? Uf, molta, molta, moltíssima. Bé, doncs, Ignasi, avui porto jo una crítica. Això m'encanta a mi. Sí, sí, de tant en tant porto alguna coseta i avui us vull parlar d'una de les estrenes d'aquest mes de març a plataformes. Es tracta de la pel·lícula War Machine de Netflix, que sona així.
Sí, senyors, War Machine, una pel·lícula que, si l'he de resumir ràpid, és bastant fàcil d'etiquetar. És el que jo anomeno una pel·lícula palomitera. Exacte, és literalment això. Estem d'acord. Estem molt d'acord, molt d'acord. Funciona com entreteniment, manté el ritme i té prou acció per passar l'estona. Però això no vol dir necessàriament que sigui una gran pel·lícula, que des del meu punt de vista no ho és.
En fi, si us sembla, abans d'entrar en la crítica, situem una mica el projecte. La pel·lícula està protagonitzada per Alan Richardson. El millor. Un actor que probablement molts coneixeu per la sèrie Richard, no la pel·lícula. No, no, no, la pel·lícula és del Tom Cruise. De Tom Cruise, Mr. Cruise, de la sèrie Richard, i que en els últims anys s'ha convertit en un dels perfils d'heroi d'acció de Hollywood. Totalment.
Físic imponent, presència molt clara en pantalla i una manera molt directa de portar el pes d'una història. I això, precisament, és una de les claus de War Machine. Perquè si alguna cosa sosté realment la pel·lícula, és ell, Ignasi. Ritchon té el tipus de presència que permet que moltes escenes funcionin simplement perquè ell hi és. No és tan una qüestió de matís interpretatiu. No estem davant d'un personatge psicològicament molt complex. No ens enganyem. No.
sinó carisma físic i energia d'heroi d'acció a punta pala. Però total, eh? És que el físic d'aquest home... És que és gegant, aquest tio. A mi em recordava, hi havia escenes que a mi em recordava el paio, el Sylvester Stallone més xatat de la història. Més i tot. I Schwarzenegger, eh? És que té un cos... És gegant, el paio. És un gegant. A més que fa dos metres d'alt. Sí, sí. És que té una esquena, tio. No és que sigui un armari, és que són tres. Són tres armaris empotrats, aquest paio. És increïble.
En fi, Ignasi, la càmera confia molt en ell i el film... El film... També et dic una cosa. Més val que confia en ell la càmera. Perquè jo no m'hi fotria jo amb aquest paio. Jo no m'atreviria a dir-li, jo amb tu no confio. Jo confio cegament. Confio cegament en aquest paio. Per telèfon, igual. I de molt lluny, de milions de quilòmetres. Oye, Alan, mira, que te quería decir algo. Te llamo después y te lo cuento. I encara així, perquè com aquest tio arrenqui a córrer...
Estem fumuts, eh? Perdó, perdó, jo callo. En fi, deia això, que la cap mare confia molt en ell i que la pel·lícula pràcticament es construeix al voltant de la seva figura. Res que no hem dit. Un action man. Un action man literal.
En fi, a nivell de ritme, la pel·lícula funciona força bé. No es recrea massa en explicacions, no s'encallen subtrames innecessàries, alguna ja, i manté una sensació constant de moviment. Això fa que, com a espectador, no sentis gairebé mai que la pel·lícula s'aturi.
El problema és que quan mires una mica més enllà de l'entreteniment immediat, el guió comença a mostrar algunes limitacions. Els personatges secundaris són bastant esquemàtics, els conflictes no tenen gaire profunditat i moltes situacions semblen escrites simplement per portar-nos cap a la seqüència següent d'acció.
És una estructura molt funcional, però també bastant superficial, no ens enganyem. I això és un element que sorprèn una mica mitja pel·lícula. I no vull fer espòilers. És que és increïble. No vull fer espòilers, però us diré que el guió decideix fer un gir bastant inesperat. Però molt interessant. Inesperat de gènere, per almenys. Sí, sí, sí, totalment. Perquè no ho videm, és una pel·lícula de guerra. És bèl·lica, és bèl·lica. Sí. Sí, sí.
Bueno, doncs hi ha un gir que us sorprendrà, tot i que va donant abans unes pistes que ja pots veure-ho. És a dir, tampoc s'ha de ser molt intel·ligent, tampoc és un gir de sospechosos habituals, entén-me, no és el final de Seven, però sí que hi ha aquesta ànima de sorprendre i s'agreix. És que trobo que és molt atrevit. S'agreix. Exacte.
comença com una pel·li d'acció militar relativament convencional i en un moment determinat canvia les regles dels jocs d'una forma que pot descol·locar una mica l'espectador. Totalment. Però que jo crec que és la gràcia de la pel·li al final. Sí, sí, a mi m'encanta. En fi, hi ha qui ho trobarà divertit perquè de sobte la pel·lícula agafa un aire molt diferent. Jo. I segur que hi ha qui pensarà que és un giro una mica arbitrari, com si la història necessités reinventar-se mig camí. En qualsevol cas. És probablement el moment més singular de la paret.
Totalment, sí. Estàs d'acord? Sí, sí. Vale, vale. Ara bé, aquest gir tampoc acaba d'aprofitar-se del tot. Ignasi, la pel·lícula el fa servir més com a mecanisme per augmentar l'espectacle que no pas per explorar idees noves o donar la lectura diferent al que està passant. Perquè al final es queden curts. Sí, sí, és que... No? Jo t'he de dir una cosa, i és que... És el que has dit, no acaba d'aprofitar-se del tot. Bé...
No facis spoilers. No puc dir res. No diré res. Diré que és un espectacle total. És un espectacle. És més, no sé si has llegit, que ja estan preparant la segona part. Tant el director com l'Alan Richard han dit ja... Alan Richard, eh? Richter. Richton.
¿Es Jack Richard? Rich... Richardson. Richardson. No ho sabía ni dir yo ni yo ni tú. Richardson. Es que... Hijo rico. No podria dir Jiménez. Exacto, no podria dir... ¿Qué ha dit Richard? Clar, Richard de la serie. Estic molt llumat.
En fi, el senyor Alan, el bo de l'Alan, ja ha dit que estan ja pensant a la segona part. I no m'estranya perquè la veritat és que ha tingut un èxit a plataformes brutal. Brutal. Bueno, pel·lícula palomitera, està clar. Una pel·lícula que funciona mentre la mires perquè té ritme, té acció i té un protagonista que aguanta molt bé el centre de la pantalla.
Però quan s'acaba, doncs tampoc deixa un gran rastre. No, no, no, és divertida, és entretinguda, està bé. No és una d'aquelles pel·lícules que et fan pensar, ni que et sorprenen especialment a nivell narratiu, ni que tinguin una identitat visual o una temàtica molt marcada. És bàsicament, doncs, entreteniment correcte. Jo, si l'hagués de puntuar, em quedaria en un 6 sobre 10. Sí, sí, sí, és que és...
És que és una espectacle molt divertida. Està bé. Va el que va, és correcta, és concisa, és grotesca. Compleix el que promet. Sí, sí, i tant. El que es deixa veure amb facilitat. Sí. Però que difícilment entrarà a la llista de les pel·lícules més memorables del gènere.
No, perquè al final jo crec que és això, no, Marc? És una pel·lícula molt palomitera, val que va... I et dic una cosa, a mi em fa molta ràbia no haver vist aquesta pel·lícula del cinema. Perquè visualment és potent. Sí, sí. Visualment és potent. Sobretot a l'hora de... Bueno, hi ha coses molt interessants. Puc dir una cosa sense dir spòilers? Vinga, va. Hi ha una escena... Quina? On algú està perseguint algú, diré això...
amb un cotxe, on deixen un cotxe totalment rebentat, aquella escena no la trauré mai del cap, crec, perquè estàvem amb els ulls complets dient, això és una bogeria. És una bogeria. No puc evitar somriure perquè m'ho estava passant molt bé. De fet, la vaig veure amb mon pare, i és pel·li de pare total. És que és pel·li de pare. I el meu pare va acabar la pel·li i diu, hòstia, està molt bé, això.
I vaig dir, però sí, és veritat, tens tota la raó del món, això ha estat increïblement divertit. És que és una pel·lícula molt divertida. Jo crec que, si us agrada l'acció, és el vostre. Sí, sí, totalment. Totalment d'acord. Enfiguar-me així la trobareu a Netflix.
Doncs som aquesta música, que és una miqueta tristona. En canvi, no? Hem baixat una mica el nivell, aquí. Ara estic trist i desolat. Ara en Ritson s'ha desinflat, eh? Mira, ho dic aquí, en directe. M'acaben d'enviar ara mateix, abans de començar la meva crítica, m'acaben d'enviar ara mateix...
fastiguejant-me, m'han espulejat. Qui surt? Hi ha un cameo molt espectacular. No, no ho diguis! De Torrente Presidente. No ho diré. M'ho acaben de dir i no m'ho puc creure. Però algú que l'ha vist? Sí. Perquè el primer passant era de 5. Ah, bueno, clar, ja són les forts d'avui. Bé...
No puc dir res més. No ho diguis, no ho diguis. No puc dir res, però és increïble. És increïble. No ho puc creure. Només una pregunta. Et puc donar una pista? Està al sistema espanyol o internacional? Mira, et diré dues pistes. No està al sistema espanyol, és internacional.
I és un actor que té dos Òscars. Hola, què m'estàs dient, tio? Espectacular. Ja està, ja ho hem dit, ja ho hem dit, ja ho hem dit, però... Hòstia... Bé, interessant. Em deixes començar la meva crítica? És que això ho havia de dir en directe. No, no, està bé, està bé. Això és notícia d'última hora. La ràdio és la ràdio. Vols que torni a posar la música? Sí, torna'm a posar la música, que ens centrem una miqueta. Oh, amb tranquil·litat, anem... Oh, sí, sí, sí, sí.
No, és que s'havia de dir. S'havia de dir. La música, la música. Perdona. Oh, angelical, eh? És angelical. Bueno, sí, però... Ah, ja està, perdona. Va, que... Avui, mira, Marc, potser crec que us donaré una miqueta la xapa, eh?
Però crec que val molt la pena. Perquè l'altre... Ja fa dies que vaig anar a veure la pel·lícula de Balandrau.
I la veritat és que vaig sortir molt content, molt content. Crec que és una pel·lícula que m'ha funcionat a mi, personalment, molt bé, i que crec que té bastants elements que la fan destacar moltíssim. Bé, primer, per començar, les interpretacions. Crec que la pel·lícula està liderada per dos actors que ja han demostrat moltes vegades el talent que té. Estem parlant d'Àlvaro Cervantes, que li van donar un golla l'altre dia, i de Bruna Cosí. I crec que aquí tornen a estar a un nivell molt i molt...
digna. Són interpretacions realment contingudes, òbviament, molt humanes, i això és important perquè la pel·lícula parla d'una història real molt dura, ja la sabem, tot el que va passar al Balandrau. D'aquelles, són aquestes històries que demanen moltíssim respecte i molta sensibilitat. Igual, Ignasi, no sé si tothom coneix la història de Balandrau. Vols explicar una mica? O ho tenies més endavant que jo? Ho tinc una miqueta més endavant. Però no ho podem explicar ràpidament. Sí? Eh...
Simplement van ser cinc excursionistes que van marxar a fer, bueno, a pujar el Balandrau en si, la muntanya del Pirineu, i els va agafar un torn. Un torn fent que quatre d'aquestes cinc persones, doncs, morissin congelades.
El que havia de ser una excursió tranquil·la de diumenge va acabar sent una història molt i molt trista. Les coses són com són. No sé si va ser l'any 2001, crec. Va ser per aquells anys. I bé, és una història molt dura. És molt dura. Aquí a Catalunya, òbviament, va tenir molt de rebombori, això. De fet, tota la gent es va volcar molt a intentar trobar tots els excursionistes.
De fet, després d'aquest grup de cinc persones, hi havia uns altres grups, hi havia més gent que també va quedar sepultada per la neu i pel fred. Però bé, això és el que ha narrat la pel·lícula. Ja ho he dit, demana molt de respecte aquesta pel·lícula, demana una sensibilitat potent. Però bé, això és el que va passar. D'acord. És el que va passar. Resumit, d'aquestes maneres, és el que va passar. Sí que és veritat que van aconseguir trobar una persona viva,
una persona viva que de fet la van entrevistar fa poc a RAC1, al Via Lliure, bé, i explica una miqueta la història de com va viure aquesta persona, no?, aquestes hores i aquests dies tan durs, tan durs. Però ho estava dient, és que està liderat per Álvaro Cervantes i Bruna Cusí, que estan els dos molt, molt bé,
I crec que precisament, crec que la pel·lícula encerta molt en això, crec que no es busca molt l'espectacle fàcil aquí. De fet, crec que la direcció és molt centrada, és molt mesurada, amb molt de respecte i sap mantenir molt l'equilibri entre aquesta tensió de la tragèdia i el retrat humà dels personatges en si. Ja et dic, no és una pel·lícula que vulgui impressionar-te amb grans gestos, és una pel·lícula que prefereix acostar-se als personatges i deixar realment que la història respiri.
Bé, també funciona molt bé la manera com construeix aquest ambient, no? La muntanya, el fred, la sensació d'aïllament, tot això està molt ben treballat i acaba generant una atmosfera crec que molt i molt potent, i és que els efectes espacials estan força bé. Sí que és veritat que en algun moment, Marc, pots dir, ostres, això es veu una mica malament, potser les escenes d'helicòpter, no?
però per tot l'altre crec que hi ha moments en què pràcticament pots sentir el vent i el silenci d'aquesta muntanya i això ajuda molt a entendre la magnitud del que va passar realment. Per això dic que més enllà de la tragèdia que explica, la pel·lícula aconsegueix una cosa que no sempre és fàcil, que és implicar-te emocionalment.
és que és duríssima, de veritat, de fet, quan jo vaig anar, la sala estava... tota la sala plorava, jo escoltava tothom plorar, i és que és molt dura. Al final no és només verons fets, és entendre que les persones que hi havia allà, és entendre això, les persones, les decisions que es prenen en aquell moment, i la fragilitat humana davant de la natura. I és que he de dir una cosa, i a mi sincerament m'ha atrapat la pel·lícula de capsapeus. És així, és així, trobo que està molt, molt bé. I dit això...
és on potser ve la xapa que us deia aquest principi. Va, va, sisplau, tens tot el dret del món. Perquè sortir del cinema després de veure Balandrau també em va fer pensar en una cosa que cada vegada tinc molt més clara i ja la sabem i l'hem comentat aquí mil vegades, és que el moment que està vivint al cinema català és boníssim. És veritat. És boníssim, Marc, de veritat. Veure actors com Álvaro Cervantes o Bruna Cosí, com he dit abans, liderant produccions d'aquest nivell genera una sensació d'orgull crec que molt real.
almenys personalment, no crec que sigui només el talent interpretatiu, és l'ambició dels projectes, és la mirada pròpia, és la sensació que cada vegada hi ha més creadors que creuen que aquí també es pot fer cinema potent, amb molta identitat. I crec que això és molt important, tant per nosaltres com per nosaltres els espectadors, com per la...
tot el món del cinema d'aquí, perquè estem en un moment audiovisual català molt i molt fort. Hi ha projectes molt valents, hi ha directors amb molta veu pròpia, hi ha ganes de jugar a primera divisió, i crec que el més interessant és que tot això torna a mirar cap enfora, Marc. Ens estem anant que les produccions catalanes tornen a circular, a viatjar, a ser reconegudes fora, no? Tenim a cirat amb dues nominacions als Òscars, de fet. I per mi, sincerament,
Jo crec que això ja és motiu de celebració. Que es facin pel·lícules com Balandrau vol dir que el cinema català està viu, que és ambiciós i que té molt de futur. I us ho dic de veritat, feia temps que no sortia del cinema tan content, no només per la pel·lícula, sinó crec que pel que representa.
Però ja s'acaba, Marc, ja s'acaba.
Ah, Ignasi, sí, música de gala, perquè la matinada de diumenge, dilluns, arriba una de les grans cites de l'any cinematogràfic. Per no dir la més gran. La 98th Academy Awards. La 98ena...
entrega dels Òscars que se celebren al Dolby Theatre de Los Angeles i que aquest any presentarà Conor O'Brien. Molt bé. Bé. Jo molt content amb Conor O'Brien. Sempre m'ha agradat molt aquest ball. Bé, a veure què tal. Sí, sí.
En fi, la temporada de premis ha estat especialment oberta. No hi ha un favorit absolut, tot i que hi ha dues pel·lícules que han dominat les nominacions. Per una banda, Sinners, que ha fet aquestes històriques 16 nominacions, que és la pel·lícula més nominada de la història dels Òscars. És boig, eh? És molt boig. I per una altra banda, potser One Battle After Another,
que penso jo que la segueix de prop amb 13 nominacions i que podria ser també una de les grans guanyadores. I tant, i tant. En fi, com ja m'has explicat moltes vegades, doncs aquest any la claqueta seguirà en directe la gala dels Òscars. Ho farem aquí, a Mata de Pere, a ràdio. Ens podreu escoltar, doncs, des d'una hora abans que comenci la gala, que serà aproximadament... Les 11. Sobre les 11 o alguna cosa així, ens podreu escoltar, i que estarem, doncs, que s'entregui el darrer premi.
I a més de l'Ignasi i jo mateix, doncs estarem molt ben acompanyats, no, Ignasi? I tant, i tant. De fet, ho vam comentar al programa anterior, però ho tornem a comentar. Sí. Tindrem els amics del podcast de Cameo, tenim l'Hector García i el Biel Figueres, i també tindrem el Joan Ribacoll, que és un periodista, que està amb mi al màster i que això serà una festa. Han trencat del cinema, això serà brutal, Marc. Estic molt content. Doncs sí, doncs sí, doncs sí, doncs sí.
En fi, per arribar a la gala dels Òscars amb els deures fets, anem a fer ara una prèvia ràpida, si et sembla. Repassarem les nominacions a les categories principals i ens mullarem una mica amb la nostra predicció de què podria acabar enduant-se la prestigiosa estatueta. Sí, perquè les coses han canviat una miqueta, eh? Sí, eh? Jo crec que les coses han canviat una miqueta, ara ho comentem. Ben, va, som-hi!
Va, doncs anem amb millor pel·lícula. Teníem Bugonia, F1, Frankenstein, Hamlet, Marty Supreme... Hamlet, has dit? Ai, per favor, Déu meu. One Battle After Another, The Secret Agent, The Sentimental Valium, Sinners i Train Dreams. Ah, ah. Ai, senyor. A mi el cor em diu One Battle After Another. Però el cor ens diu una cosa, Marc, i el que sigui pot ser una altra.
Jo tinc aquí One Better After Another, penso que és la que guanyarà i si no fos així... No ho vols ni dir, eh? Perquè et fa por dir-ho, eh? Però saps que pot ser. No, jo penso que en millor pel·lícula, als meus ulls, Martí Supreme està per davant de ciners.
Sí, bueno, davant dels meus ulls també, però... Aquesta és la meva predicció, o sigui... Tu dius que guanya One Battle After Another. I si no, que sigui Marte Suprem, però em sabria greu. Doncs jo diré que la meva predicció ara mateix és que guanya One Battle After Another, però que Sinners es pot emportar a l'Òscar a millor pel·lícula aquest any. I no perquè ens agradi més o menys a nosaltres, no.
sinó perquè ja sabem com són els Òscars, sabem com van de política, sabem que a l'acadèmia hi ha, en aquest cas hi ha molta gent negra, que ha votat literalment Sinners, i ho sabem, això està escrit, això s'ha dit al Hollywood Reporter, igual que la gent també està votant a Michael B. Jordan com a actor principal. Això pot passar més, per mi és més probable, ja arribarem a millor actor protagonista, però penso que és més probable que passi això a no millor pel·lícula. De fet, els dos... Si Sinners han votat millor pel·lícula, jo em sembla una mica decepcionant. Bé,
Millor pel·lícula, els dos diem One Battle of Terror, amb cosetes que poden passar. En el meu cas, Sinners, i en el teu, Martí Suprim. Martí Suprim. Bueno, estem bastant d'acord. Sí, molt bé. Bien, bien, sorpresa. Molt bé.
Bé, la següent categoria, que és igual de destacada com millor pel·lícula, seria millor direcció. Sí, efectivament. Tenim a Chloe Zhao per Hamnet, a Josh Safdie per Marcy Supreme, a Paul Thomas Anderson per One Battle After Another, a Joaquim Trier per Sentimental Valium i a Ryan Coogler per Sinners.
Saps què m'està passant, Marc? Què t'està passant, company? M'està passant que això m'està olorant una mica a Chamusquina. I és que als americans els agrada molt Ryan Coogler, però sí que és veritat que si he de dir alguna cosa, per mi això s'ho ha d'emportar Paul Thomas Anderson per one battle after another. Però realment no ve que Chloe Zhao ni a prop, no ve que Josh Sabdi ni a prop, no ve que Joachim Trier ni a prop, però el que sí ve que a prop...
És el senyor Ryan Coogler. De fet, si em deixes parlar un moment, et diré que a mi Ryan Coogler no és un director que m'encanti. De fet, va dirigir les dues de Black Panther, que la primera em sembla bona i la segona em sembla horrorosa. Ha dirigit ara Sinners.
I crec que va dirigir una altra pel·lícula, però ja ni me'n recordo, imagina't. No la tinc ni present. Però Ryan Coogler és un nom molt important. És un nom molt important per Hollywood ara mateix. Bé, sabem com són els Oscars de polític, sabem què passa, però per mi això ha d'anar, sens dubte, i crec que és a qui anirà al final, per Paul Thomas Anderson, per One Battle After Another.
Bueno, aquí pensem igual. Sí. Jo és que, o sigui, que no, que Paul Thomas Anderson no s'emporti l'Oscar a la millor direcció em semblaria directament un insult. Sí, sí, per mi seria insultant, sí. He de dir que no hi ha cap director d'aquí, directora en aquest cas, que s'apropi a la direcció de Juan Walter Cerenoder, però bueno...
En fi, Ignasi, al final els Oscars representen una indústria que mou molts, molts, molts milions de dòlars i el que a nosaltres ens sembla anecdòtic és que un director sigui millor o hagi dirigit millor una pel·lícula, en el fons és una expressió
més econòmica que artística. Exacte. Per tant, és difícil de preveure què passarà, és difícil que puguem entendre inclús què és el que els porta a decidir o a votar una cosa o una altra. Jo penso que la fe Napol-Thomas Anderson és excel·lent. És boníssima. Els premis que arrossega amb aquesta pel·lícula ho demostren. De fet, ho guanya tot.
ho ha guanyat tot i qualsevol cosa que no sigui que s'emporti ell l'estatueta em semblaria trist seria trist per la indústria em semblaria una falta de prestigi pels Oscars has parlat de decepció abans potser a mi aquí sí que seria decepcionant que no som porters per Thomas Anderson no em semblaria tan decepcionant que som porters ciners com a millor pel·lícula però sí que som porters Ryan Coogler per a millor direcció això sí que seria totalment decepcionant
Jo penso que és més probable que s'emporti l'Òscar Ryan Cooler a que ciners guagin millor pel·lícula. És que, o sigui, en el meu cap no hi cap cap cap que no cap el cap. Però te'n recordes què va passar, per exemple, amb La La Land? Teníem La La Land, tenim Moonlight, i Moonlight es va emportar l'Òscar a millor pel·lícula. És que... Ojo! I La La Land havia guanyat a millor director. I havia guanyat a mil coses més.
i original, etcètera, etcètera, millor música... Ostres! Aquests Oscars seran molt interessants jo crec que per això, perquè tenim la pel·lícula més nominada de la història, que és Sinners, perquè sabem com és l'acadèmia, perquè coneixem els uns votants, pràcticament sabem com són els acadèmics, i...
Ojo, ojo, de veritat. No les tinc totes, no les tinc totes. M'agradaria que guanyés la millor direcció, Paul Thomas Anderson, però em fa una miqueta de por. Compartim criteri i por.
Va, doncs seguim amb una altra de les categories destacades que seria la de millor actor protagonista. Oh, aquí tenim el senyor Timoteix Adamed per Martí Suprim, tenim a DiCaprio per One Battle After Another, tenim a Ethan Hawke per Blue Moon, tenim a Michael B. Jordan per Sinners i tenim a Wagner Moura per The Secret Agent. Ignasi...
Comparteixes amb mi la idea que potser és la categoria més disputada? Doncs mira, et diré que entre millor acto protagonista i millor actriu de repartiment... De repartiment, ja. Exacte, són les dues que són més disputades. Perquè han passat coses aquests dies, no sé si te'ls ha enterat, Marc, amb Timoteix Alamet. Uh, sí, una mica de flame, eh? Una mica de fuego, podríem dir. I és que ja sabíem, i s'estava parlant que Timoteix Alamet segurament seria qui s'emportés al...
a l'Òscar Milloc, però sabem com som els joves, els joves som una mica boques a vegades, i l'altre dia va anar a un podcast del Matthew McConaughey, i va, bueno, va declarar, o va donar unes declaracions una miqueta, podríem dir, poc acertades. Va parlar sobre l'òpera,
d'una manera que no s'hauria de parlar de l'òpera. En aquest cas parlem que ell estava parlant sobre el cinema i deia que volia formar part d'una indústria gran i que ell no li agradaria dependre tant del públic com per exemple fa l'òpera, que és una cosa que segons ell s'està perdent i que la gent que hi va és molt poca. Òbviament són declaracions que han afectat
Han afectat moltíssim, perquè també és un ambient artístic, d'entreteniment, i sabem com és la gent de l'òpera, que és molt d'elit. Bé, no dic que no tingui raó, dic que és poc acertat per estar en campanya d'Òscars.
Ignasi, per mi es defineix amb dues paraules. Niño pijo. Sí, sí, sí, és així, és així. I ho sabem tots. I és un bo cas. I sabem que Timoteix Alamed, en aquest cas, no és el llapis més esmolot de l'Estoig. No ho és. No ho és perquè sempre ha donat declaracions una mica tontes i és així. Que tingui la millor actuació d'aquest any és cert? Perquè jo crec que sí. De fet, crec que se l'hauria d'emportar ell. Però què ha passat ara? Doncs que Michael B. Jordan...
puja les apostes. I ara les apostes donen com a guanyador a Michael B. Jordan. Bueno, i també no oblidem a Ethan Hawke. I a Wagner Moura. Bueno, i a Leonard DiCaprio, que és el meu candidat. És que escolta'm una cosa. Això et dic, és una categoria molt disputada. Jo de veritat crec que s'ho emportarà Timoteix Alamed per Martí Suprim. Però ojo, perquè crec que DiCaprio està fora, Ethan Hawke està fora, Wagner Moura no està fora,
I Michael B. Jordan no és que estigui fora, és que Michael B. Jordan, si no està per davant de Timotex Salahmet en votacions de la mateixa, l'està trepitjant als talons. O sigui, per Rosmí, tu diries Òscar al partit de Timotex Salahmet i, si no, Michael B. Jordan. I, si no, Wagner. Jo trec a DiCaprio i a Ethan Hawke. Sí, però Ethan Hawke acaba de rebre el premi, també. Sí, però principalment perquè DiCaprio no s'ha emportat res, en cap gala, no ha guanyat res, ni un premi, ni un, eh?
ha tingut per davant a Wagner Moura, a Michael B. Jordan, i ha tingut per davant també a Ethan Hawke, i òbviament a Timothy Salamett. Per mi DiCaprio està fora, és l'últim de tots. Però, clar, és que... Quins noms hi ha aquí, eh, tio? Mira, Ignasi, jo sóc molt tossut. És que ets un tossut. Jo sóc molt tossut.
A mi em va impressionar molt el paper de DiCaprio a una batalla de la sota. És que està fantàstic. Em va agradar moltíssim. És veritat que és una pel·li molt coral, és veritat que la pell no sostén ell ni molt menys, passen moltes coses, però el paper que fa és un personatge que evoluciona, és un personatge que està molt viu i està molt ben interpretat. I és el millor que he vist d'aquest home.
En molts anys. Aleshores, jo segueixo apostant per Leonardo DiCaprio perquè penso que s'ho mereix. Ets un valent, eh? Sí. A l'últim de la llista és el que votes tu, eh? Sí, soc de l'Espanyol, company. És veritat, és veritat, sí. T'hem de tractar de pobret. No, és broma, és broma. Que no em cancel·lin a mi ara tampoc. Ui, ui. No em cancel·lin, que jo soc barcelonista, però jo els de l'Espanyol... Que si de l'òpera, què? Com? No, no, no, no he dit res, no he dit res, us ho prometo. Vale, vale.
Però escolta'm una cosa, que de moment sí que és veritat que jo dic Timotè, però si no és Timotè, és Michael Jordan, i si no, serà Wagner. Doncs jo diré DiCaprio, i si no, amb la boca petita, diré Michael Jordan. Molt bé. Timotè Chalamet, és que...
Quan vaig veure Martí Suprim no em va entusiasmar, tampoc digués que no m'agradés. També és cert que a mesura que passen els dies em queda més bon regust de boca de la pel·lícula que quan vaig sortir del cine. Però sí que el mateix ara me fa un gran paper. És boníssim. És boníssim. No ho sé. Està gegant el tio. I mira que és un paio que és prim, és petitet, i el tio està gegant. Mira, jo et dic una cosa, si no guanya di cap, jo que guanya qui sigui, m'és igual. Perfecte, molt bé.
Va, doncs seguim amb millor actriu protagonista. Doncs tenim a Jesse Buckley per Hamlet, a Rose Byrne per If I Had Legs i Kick You, a René Reinsbé per Sentimental Valium, a Emma Stone per Bogònia i a Kate Hudson per Song Song Blue. Bé, aquesta és la categoria on ja se sap qui guanyarà. Doncs ja està. Aquesta la sabem perquè això s'on portarà Jesse Buckley per Hamlet. Hamlet? Sí, exacte, per aquella, just. Bé, ja es diu, se sap, no hi ha, de fet...
cap actuació que se li apropi en aquest cas. No sé si has vist Hamlet, tu. Hamlet? Sí. L'has vist? No, no l'he vist. No l'has tingut el plaer. He vist Hamlet? Sí, Hamlet sí. Però Hamlet no, no? Hamlet? Oh, per favor! Prou, prou! No, no l'he vista, no l'he vista. Aleshores...
La meva opinió és, veient això, veient una miqueta les crítiques i les apostes per on estan anant, doncs té pinta que Jessie Buckley se l'emportarà. Bueno, i és que al final s'emporta tots els premis anteriors. Vull dir... Aleshores, és la gran candidata. Si no és ella, home, jo la tinc molt carinyo amb Stone. També és veritat que igual la Bogònia no és el seu millor paper. No, gens. No, si no fos Jessie Buckley, jo li donaria a Rose Byrne o a René Reimsby. René Reimsby, sí. Però...
No, és Jesse purament Buckley. Bueno, no ens allarguem més. Doncs seguim amb millor actor de repartiment. Vaja, aquí també hi ha Teca.
Aquí podem parlar de coses, Marc, perquè tenim a Benicio del Toro per One Battle After Another, a Jacob Elordi per Frankenstein, a Delroy Lindo per Sinners, a Sean Penn per One Battle After Another i a Stellan Skarsgat per Sentimental Valium. Uau, no sé molt bé ni per on començar, perquè hi ha una notícia d'última hora que s'ha donat fa unes hores. Extra, extra! És que el senyor Sean Penn segurament no anirà ni a la gala dels Oscars perquè diu que li és absolutament igual.
En sèrio? Ho prometo. Seria el gran... De fet, era la meva... Sí, era el meu vot. Jo li hauria donat a Sean Penn per guantar a Serenader, però ara, amb aquesta notícia d'última hora, bé, també li segueixo donant, perquè crec que és el millor. Tu creus que ells ho saben? No, no crec que... No té per què haver relació entre la seva decisió de no anar i...
Però bé, és que tenim a Benicio del Toro, que és un personatge també espectacular de la pel·lícula, de One Battle of Terror, tenim a Jacob Elordi, com a Frankens, d'Indeu meu, i al senyor Estelen Skarsgat, per Sentimental Valium, que pobra, l'han opiat últimament a pràcticament totes les gales de premis. Així que és el que hi ha, és el que hi ha. Si he de dir alguna cosa, Marc, em quedo amb Sean Penn per One Battle of Terror, i si no...
Fico abans a Xico Belordi per Frankenstein que a Benicio del Toro. En sèrio? Sí, la veritat és que sí. És que Benicio del Toro fa molt bon paper però al final només són 12 minuts.
És que són 12 minuts en pantalla. Només són 12 minuts en pantalla. Però és acto de repartiment. Sí, sí, sí, però això en té més presència. Jacob Elordi està gegant com a Frankenstein. Mira, aquí no ens posem d'acord, perquè jo li dono del toro. Li dones del toro, eh? És que també està molt bé el paio. És que surt 12 minuts, però 15-12 minuts. És el carisma pur de la pel·lícula, aquest paio. Bé, aquesta és dura, però és que la que ve ara...
La que ve ara és més gran encara, Marc, és la veritat, perquè estem parlant de millor actriu de repartiment, que tenim a Elle Fanning per Sentimental Valium, tenim a Inga Ibsdoter-Lileas per Sentimental Valium també, tenim a Amy Madigan per Frankenstein, tenim a Unmi Mosaku per Sinners i tenim a Tejana Taylor per One Battle After Another.
Ah, Déu meu, senyor. La veritat és que està la cosa una mica complicada. Però... Vols que digui alguna cosa? Digue'm.
Això anirà per Amy Madigan per 8 punts. Aquí ho he dit, sóc el primer en dir-ho. No, no és problema, no sóc el primer. Però sí que és veritat que crec que Amy Madigan s'emportarà el millor... Està entre Amy Madigan, de fet, i Won Me Musaco, de la pel·lícula Sinners, però crec que sí que Amy Madigan es pot emportar la statueta a casa seva, la veritat. Però bueno, algú a dir, tu, d'aquesta... No sé, què vols que et digui? Millor triu de repartiment.
T'ha complicat. És dur. Jo escomproc cap a casa i et diria Theiana Tyler, saps? Sí. I és que vull que se'm porti tota aquesta pel·li. Què vols que et digui? Em sembla una pel·lícula arriscada, em sembla una pel·lícula entranyable, em sembla una pel·lícula que emociona, em sembla una pel·lícula que té acció, em sembla una pel·lícula amb un repartiment increïble...
Em sembla una pel·lícula que tots els actors i actrius donen la talla a un nivell brutal. Em sembla una pel·lícula amb una fotografia sensacional. Em sembla una pel·lícula amb un guió increïble. És que jo, la veritat és que, o sigui, jo li donaria tot. Li donaries tot, eh?
Sí, les 13 denominacions són parella per mi. Vale, molt bé. Què vols que et digui? No, no, està molt bé. Sóc així, sóc un hooligan. Doncs anem amb la següent perquè tenim la millor pel·lícula internacional. Sí. D'acord? Tenim l'agente secreto, tenim un simple accidente, tenim valor sentimental, tenim Sirat i tenim la voz de Hinn.
Ojo, que aquí hi ha teca, també. Aquí hi ha tela, Marc, perquè jo diria que s'ho hauria d'emportar, i crec jo, per nominació, número de nominacions i tal, s'hauria d'emportar Sentimental Valium. Però, ojo, ma la gente secreto, que sabem com són els brasilers. Clar, és que Sentimental Valium, si mires els premis que ja acumula, s'ho ha emportat tot. Jo crec que serà qui s'ho emportarà.
És que és on hi ha més números. A mi és que mi Agente Segreta em va decepcionar. Sí, a mi també. A mi també. Ho vam comentar aquí i coincidíem, no? Que la primera hora de pel·lícula es divaga d'una forma? D'una forma? No saps molt bé per on anirà? No saps què passarà? Sí, és una miqueta boig. Però bé, jo sí que és veritat que li dono Sentimental Valium. I si no, ojo, ojo, ojo de veritat amb el Agente Segreto.
A mi el cor em demana que sigui cirat. Sí, clar, però sabem que no té res a fer aquí. Ho sabem. En el fons ho sabem. Ho hem d'acceptar.
També tenim millor guió original. És el que t'anava a dir, en zona de temps de parlar millor guió també, no? Sí, tinc millor guió original, tinc millor guió, tinc tot aquí. No et preocupis, ho tinc tot muntat. Tenim millor guió original per Blue Moon, Un simple accidente, Martí Suprim, tenim Valor sentimental i tenim Sinners.
Vols que et digui per què anirà això? Diguem-ho. Millor guió original se'n porta Sinners, de Ryan Coogler. Sense cap mena de dubte. Ho tinc claríssim. Claríssim. Saps què m'agrada més Martí Suprim com el guió que no pas Sinners? És que no m'ha agradat Sinners. Ja ho sé. No m'ha agradat Sinners. Ja ho sé. Paro la música i tot. Ho sabem. No m'ha agradat Sinners. Ho sabem. No la detestes, però no t'ha agradat. No la detestes, però no t'ha agradat. Les coses són com són.
No m'ha agradat, és que no m'agrada aquesta barreja de gèneres, no m'agrada aquest anar i venir de coses estranyes, aquest ha virtuoso l'amanecer de l'any 2025. No m'ha agradat, no m'ha agradat. Doncs mira, sí, se'm portarà millor guió original. Em sap molt de veure que no t'hagi agradat, però és el que hi ha. I a més, no és que estigui segur, és que estic molt segur. Mira, saps què? Què? Jo penso que Sinners serà la gran decepció dels Òscars. Setz denominacions, zero estatuetes. Aquesta és la meva predicció. Vamos con ellos!
És la pitjor predicció que ha dit ningú en una ràdio i en un podcast. Imagina't què passa. No passarà. Si passés, què m'adones? Et convido a sopar 18 dies seguits. 1. Als restaurants que tu vulguis. 1. 16 nominacions, 0 estatuetes. 0. Jo dic que s'emportarà 9 Òscars.
Zero. Bueno, ho parlarem, ho parlarem. Va, que també tenim Milloc i Adaptat. També tenim Bogònia, Frankenstein, Hamnet, Una batalla tras otra, i Train Dreams, i això ha d'anar per Una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson. És que no té cap mena de... Bueno, ja està, ja ho hem dit.
Pol Tomàs Anderson, ja està. Fàcil, aquesta és molt fàcil. Ens donem-te'ns a fer una més? Sí, un parell. Millor fotografia, fem millor fotografia, que em sembla molt interessant. Tenim Frankenstein, Martí Suprim, una batalla tras otra, Tenim Los Pecadores i Tenim Train Dreams. Jo diré una cosa, m'agradaria que s'omportés Train Dreams, però, i aquí t'enfadaràs amb mi, crec que s'omportarà Los Pecadores. Home, no! La fotografia? Sí, sí, sí. Sí.
Millor que bomba té l'Apteranode. No és que sigui millor, però crec que és un purgat. Però si la foto d'una batalla és increïble, n'havíem parlat. És increïble, a més és a mi, Max. Però, ojo, Marc. Ai, ai, ai. Tinc unes sensacions. Tinc unes sensacions. I have a dream. I have a dream, sí. Bé.
Bueno, escolta'm... La predicció estàs fins aquí. Podríem seguir fent prediccions i prediccions, però ja no ens dona. No ens dona el temps. Quants premis hi ha en total? Quantes... No ho sé, ja hi ha 20... Sí, no, clar, perquè entre també documentals, animació... Millor curt documental, millor curt, millor documental, millor pel·lícula d'animació, millor muntatge, millor fotografia, millor banda sonora, millor cançó... Millors cafès.
Exacte, millors cafès, són els que portava jo a RAC1, i que no me'l van donar l'Oscarami aquest, em sembla fatal. Em van donar el ratzi.
Però bé, fins aquí la nostra predicció, Marcus. La veritat que ha estat interessant, això. Bueno, escolta'm, recordar una vegada més, ens escoltem el diumenge, la marinada diumenge-dilluns, a partir de les 11. Tots aquells que tingueu ganes. I fins aquí el programa d'avui, no? De fet. Fins aquí el programa d'avui, perquè no ens dona temps a més. Així que tanquem ja. Moltíssimes gràcies sempre per estar. Un petones ben gran de part del Marc Pitarch.
I d'aquí de l'Ignasi Serra. I esperem amb candeletes que ens escolteu, que em mereixerà molt la pena. De veritat serà un directe excepcional. I, de fet, m'atreveixo a dir, Marc, que el recordarem sempre. Perquè és el primer directe que fem tu i jo a la ràdio als Oscars. Em refereixo a uns Oscars com a tal. I això serà un xou.
I recordar als oients que fa més de 10 anys que Matada Pere a ràdio no fa els Òscars en directe, que hi ha hagut grans periodistes que aquí a la ràdio l'han retransmès, i que és un honor i un orgull poder-ho fer nosaltres aquest any. A més a més...
Sembla ser que molt possiblement pot passar que succeeixi que potser el senyor director de la ràdio vingui el matí amb uns croissants i uns cafès. Oh, sí!
El que feia jo racó potser ho fa l'Albert Berlegui. T'imagines? Albert, t'estimaríem tant. Albert, uns cruzanets. I donar gràcies, abans de tancar, al senyor Pere Mas, que ens ha estat ajudant en tot el rotllo tècnic de poder muntar les teles, HDMI's, sons... Aquesta és la part que no es veu a la ràdio, però hi ha tot un desplegament tècnic
Prou important. És molt gran. Prou important. Vull dir que s'ha hagut de readaptar una miqueta tot l'estudi de la ràdio per poder retransmetre en directe. I el Pere Mas ha estat responsable tècnic i n'estem molt agraïts. Molt, molt agraïts. Ens veiem diumenge, ens escoltem diumenge. Sempre un plaer. Adeu.
Entreteniment. Evasió. Bromes. Divertesta.