El peu de la mola. La claqueta, amb Ignasi Serra i Marc Pitarch.
Bon vespre a tothom. A tothom, a tothom, a tothom. A mi també? Sí, a tu també. A tu també, Mar Pitar. Molt bon vespre per tu també. Bon vespre, compadre. Va, benvinguts a La Claqueta, al vostre programa de cinema aquí a Mata de Pere Ràdio. Mar Pitar, com estem? Feliç i content. Bon vespre, com estàs? Bon vespre. Estàs bé? Estic bé, estic bé. A més a més, avui és que porto una crítica d'una estrena.
Bueno, bueno, bueno. Al cine. Bueno, bueno, bueno, bueno, però què ens està passant? Què ens està passant? Bé, sí, portes una estrena molt interessant i potser una de les estrenes més potents d'aquest any, ja s'estava parlant. Portem la 26, segurament. La millor, segurament, la més potent. Però he de dir una cosa, i és que a mi m'encanta aquesta frase que vaig dir ara, i saps, perquè la poso cada programa, és que avui venim carregats, perquè el cinema no s'atura i nosaltres tampoc. Molt bé.
Va, que farem un bon repàs a les notícies més destacades de la setmana, com sempre, i també donarem un cop d'ull a les estrenes que arriben a Cartellera avui. Algunes amb molt bona pinta, d'altres, bé, jo ho veurem. Després, aquí en senyor Marc Pitarch agafa el comandament...
podríem dir el comandament d'una manera força bona, i farà una crítica de Project Hail Mary, aquí traduïda com Proyecto Salvación. Easy. Easy, no se'n complica gaire. Que bé, que és una d'aquelles pel·lícules que arriben amb expectatives força altes i que veurem si realment estan a l'alçada o, bueno, mai millor dit, es queden flotant a l'espai.
També ens passarem pel Festival de Barcelona, perquè el cinema d'autor també té el seu espai aquí a la claqueta i sempre val la pena descobrir petites joies que potser no arribaran a les multisales. Sempre està bé parlar d'aquest cinema més d'autor, més independent, no? I acabarem jugant una mica, que ens encanta això, i feia dies que no ho feien, de fet, tornem al nostre joc de bandes sonores, on posarem a prova l'oïda i potser també una mica de dignitat cinèfila, perquè he de dir una cosa, l'últim dia vaig fer 6 de 6.
I un 6 de 6 no es diu ràpid, però no és senzill. Avui té pinta que serà... Més complicat, eh? O no, o més fàcil. Quantes portes avui? Quatre. I tu quantes portes? Jo cap. Ah, mira. Avui em tornes a posar a prova. Sí, avui posem a prova l'Ignasi. Sí, perquè des que vaig fer el 6 de 6 no m'ho has perdonat gaire, llavors vols que falli algun. De fet, t'he bloquejat el WhatsApp.
Així que va, ja ho sabeu, poseu-vos còmodes que comencem. Això és la claqueta.
Va, doncs anem amb les notícies. Som-hi. Un barri que viatja a la prehistòria. Ja tenim el primer tràiler de The End of Oak Street, protagonitzada per Anne Hathaway i Ewan McGregor. La pel·lícula segueix una família que descobreix que el seu barri ha retrocedit a l'època prehistòrica. Una premissa tan surrealista com atractiva, podríem dir, que veurem cap a quin costat cau. S'estrena el 14 d'agost i és del director de It Follows. És interessantíssim, això.
Ryan Gosling s'uneix als directors més imprevisibles del moment. Doncs sí, l'actor protagonitzarà la nova pel·lícula dels Daniels, els creadors d'Everything Everywhere All At Ones, que es van portar, crec, set òscars? Sí, sí, sí. Una bogeria. De moment tot és bastant misteriós, però amb aquest nom sobre la taula l'expectació és força alta. Pel·lícula que arriba als cinemes al novembre de 2027.
Vinga, va, i fem ja un primer cop d'ull a la nova sèrie de Harry Potter. Ja s'ha publicat el primer tràiler de la sèrie de Harry Potter, que arribarà aquest Nadal a HBO, HBO, com li vulgueu dir. Paramount. Paramount, exactament, totalment. Que realment és un dels projectes més delicats dels últims anys, amb la difícil missió de tornar a adaptar una saga que és icònica. Bé, no és que sigui icònica, és que és molt més que icònica.
Com substitueixes els actors i et fas algú decent? La cosa és intentar convèncer uns fans que no ho posaran gens fàcil. Has vist el tràiler? He vist el tràiler. Què t'ha semblat? Em sembla que és semblant a la pel·lícula. Sí? Digne? És digne, clar. Els mitjans i el pressupost que tenen... Pregunta. Sabem si el leitmotiv musical de la sèrie agafarà el de les pel·lícules? No.
De fet, la banda sonora estarà a càrrec de Hans Zimmer, no de John Williams. El tràiler no s'entreveu o no s'escolta una banda sonora molt espectacular, això és veritat. Si t'has de patar el de Williams, millor que sigui per Hans Zimmer que per un desconegut. Bé, el tràiler no està malament, però clar...
Fins a quin punt això és necessari? Necessari? No. Negoci... Moltíssim. Moltíssim.
Dreamworks aposta per una història emocional amb Forgotten Island. Doncs primeres imatges del film, la novel·la, la novel·la, anava a dir, la nova pel·lícula de Dreamworks. Com estem avui, eh? Es nota que és divendres, eh? Es nota que és divendres i volem greix que ja... Home, que ja tenim la Setmana Santa aquí... Sí, exacte. Ets molt debot, Cristià, oi? Jo molt, moltíssim. Tens la palma ja i tot. Jo sí, jo i tant. Home, tu... Com pots dubtar, aquesta? No, no, no. Puc explicar la notícia? Quina? Sí, sí, sí, la de Dreamworks.
Perquè tenim les primeres imatges de Forgotten Island, la nova pel·lícula de DreamWorks. La història segueix a dos millors amics atrapats en un món místic que només poden abandonar si esborren tots els records que tenen l'un de l'altre. Dirigeixen Joel Crawford i Januel Mercado, els responsables del Gat amb botes, l'última pel·lícula del Gat amb botes, que és fantàstica, el Gat amb botes. Bé, una pel·lícula que apunta i agrimeta fàcil. El tema dona, l'animació és molt bonica, així que... Bueno, plorarem. Veurem.
I atenció, perquè el Senyor dels Anells tindrà seqüela i no és cap broma. Doncs no, no és broma. S'ha confirmat una nova pel·lícula que continuarà l'univers del Senyor dels Anells. La història se situa 14 anys després de Frodo, amb Sam, Merry i Pippin revisitant el seu viatge, mentre la filla de Sam, filla de Sam, eh?, descobreix un segret clau sobre la Guerra de l'Anell. Al guió el Q escriu Stephen Colbert, cosa que no estava cap bingo. Stephen Colbert té un programa...
als Estats Units, el típic late night, no?, aquest late show, podríem dir, no me'n recordo com es diu ara mateix, però, bueno, que es vol que ha deixat el programa per dedicar-se completament al guió de la pel·lícula i a fer la pel·lícula. No et fa una mica de mandra? Sí.
Bé, et dic sí, però en veritat no, perquè a mi m'ha demorat el senyor dels anells. Ja, però que la història, que la filla... O sigui, això s'ha tret de la màniga. Això el senyor Tolkien no havia escrit, això no? No ho sé, crec que no. Jo el que tinc entès és que explicaran... O sigui, vindrà a explicar algun dels passatges que la pel·lícula passava molt per sobre... Exacte. De la novel·la de Tolkien...
Però... Jo és que, clar, no he llegit les novel·les de Tolkien, jo. Llavors, no sé si realment la pel·lícula acaba on acaba la novel·la. Sí, ja... Jo crec que se'n van al període en què... És a dir, el llibre va fent flashbacks, no? Vale, sí. I crec que volen parlar de la relació de... Com es diu el bitxo? El Gòlum. De Gòlum amb l'anell i com... No sé si a la pel·lícula expliquen com has d'haver Gòlum... Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, exacte.
Jo crec que, tenia entès, es podria centrar en alguns passatges d'aquell... No, aquesta és l'altra pel·lícula, dels anells de l'any que ve, clar. És que hi ha dues pel·lícules ara mateix en marxa. Ah, vale, vale, vale. Hi ha La casa de Gòlum, dirigida per Andy Serkis, que és la que s'estrena l'any que ve, i aquesta és una nova pel·lícula preparada pel 2028-2029.
Clar, aquesta és nova. I això no té... No té res a veure amb Gollum, això. I amb Tolkien? És a dir, està basat en algo... Sí, en teoria sí, però no sé en què. També en passatges de la pel·lícula no... No tinc idea. És que no ho sé. No ho sé perquè no hi hagi dels llibres, però el que sé que és un nou projecte completament des de zero.
Però saps si està basada en la novel·la de Tolkien? En teoria sí, en teoria sí. Perquè això de la filla, la filla d'aquí? La filla de Sam. La filla de Sam, això no surt al llibre. No tinc ni idea, no els he llegit, no ho sé. No surt al llibre. No sé si el Marillón és d'abans, inclús. I de Frodo ni de su madre. Doncs Peter Jackson produeix. De fet, va fer un vídeo Peter Jackson a les xarxes socials dient que estaven fent un nou projecte i que Stephen Colbert escrivia amb el seu fill.
Ho vaig veure per sobre perquè em pensava que era... Doncs no, no, no, no. És un nou projecte del Senyor dels Anells. Sí, sí, una bogeria. És la primera seqüela que tindrem del Senyor dels Anells. Perquè hem tingut El Hobbit, tenim la caça de Gòlum, l'any vinent, que és una pel·lícula que se situa just enmig, i tindrem aquesta, que és una seqüela-seqüela. Així que, bé, la notícia és aquesta. Mira, t'acabes d'entrar fins i tot tu. Sí, gràcies, Ignasi. Llampa perfecta. Vols mantenir-ho per la claqueta de les coses?
Seguim amb notícies perquè l'univers John Wick continua expandint-se. Doncs sí, tindrem l'espin-off Kane dins l'univers John Wick, que començarà a rodar-se el mes vinent. Estarà protagonitzat i dirigit per Donnie Yen, que és un paio fantàstic, un heroi d'acció de tota la vida i que realment ja va destacar en aquella quarta pel·lícula de John Wick. Bé, acció garantida. Segur. Jo estic jo content. Sí, bueno, divertimento. Segur. Entretinguda? Segur.
Disney trenca amb OpenAI i cancela un acord milionari. Doncs sí, Disney ha cancel·lat un acord amb OpenAI que implicava una inversió de mil milions de dòlars i l'ús d'intel·ligència artificial per generar vídeos amb personatges de Marvel, Pixar o Star Wars, inclús. A més, OpenAI tanca la seva plataforma de vídeo amb IA.
que és la que es deia Sora. No sé si no en recordeu d'aquest vídeo que va sortir de Tom Cruise pagant-se amb Brad Pitt, tan famós, que va ser Sora qui el va portar a terme. Jo crec que això és un moviment molt important en la relació entre Hollywood i la intel·ligència artificial i ara mateix he de dir una cosa, estic molt content. Ja és hora, no? Ja és hora. Ja és hora. Ostres. Eh! Ostres, aquí m'has pillat.
Aquí, con la guàrdia baja, otra vez. Bueno, no sé, molt content perquè això feia molta por. Sí, que el cine segueixi sent cine, si us plau. I atenció, perquè tenim ja el primer pòster del retorn de The Punisher. Sí, tenim el primer pòster del nou especial de The Punisher, que arribarà el 12 de maig a Disney+. Bé, és un personatge que genera expectació, mola, mola aquest personatge, i també certa por per com el tractaran, perquè és una mica
un heroi, podríem dir, un antiheroi, no?, que juga molt amb aquest terreny de l'R, podríem dir, no?, molt sangrient, molt passat de voltes, i a veure com Marvel ho porta. Recordem que això és un especial. Va haver un especial de Marvel fa un anyet o dos que va ser el de l'Hombre Lobo. Però, més enllà d'això, són especials que duren 45-50 minuts. No són pel·lícules senceres ni tampoc són sèries. Que quedi clar.
Bueno, i tanquem les notícies amb una informació que per mi em fa saltar la llagrimeta directament. Sí, i tant. Que és que torna al fenòmeno. Home, i tant, per favor, Déu meu. El famós cinema Fenòmeno de Barcelona torna a obrir les portes el dia 2 d'abril. Fenòmeno Experience. Fenòmeno Experience, efectivament. Ara sí que serà una experiència total. Si ja ho era, ara ja serà una experiència espectacular. Bé, ahir ja vam fer el primer pas per la gent que...
Van obrir per primer cop per la gent que va pagar aquella entrada milionària de 100 euros per presentar el projecte i ensenyar-los com havia quedat al cinema. Segur que estava a ple. Sí, segur que estava a ple. I bé, se l'ha de dir que les imatges que han ensenyat són espectaculars. Són espectaculars. El bar queda totalment reformat.
Ara és com un lloc on pots prendre copes, inclús. Tens pòsters per tot arreu, tens el hall de 2001, ho dic en l'espai allà penjat del sostre. Tens mil coses, sí, i han deixat la sala molt bonica, els seients estan renovats, la pantalla és nova... Espero que el sistema de so segueixi sent olviat molt i sigui el millor. El so d'aquesta sala era increïble. Increïble, increïble. Però bé, obren oficialment el dia 2 d'abril, que és ja, pràcticament,
I que sapigueu que a partir de Setmana Santa teniu una cartellera espectacular. Un programa, Marc.
que vaig dir-ho de males maneres. He pa cagar-se. He pa cagar-se. He pa cagar-se. És un programa espectacular. Teniu Tiburon, teniu Christopher Nolan, tenim de tot, és que hi ha Mad Max, hi ha Indiana Jones, tenim això, Christopher Nolan, em refereixo, tenim El Caballero Oscuro, tenim Interestelar, tenim Inception. Bé, és que... Més les estrenes. Més les estrenes, com Projecto Hail Mary, també, que és una pel·lícula que ficaran molt. Tenim Kill Bill a partir del dia 10-11, el Blue Diafer. Bé,
Hem de tornar al fenòmen. Aneu al fenòmen, aneu al cine, si us plau. Si us plau, aneu tots al cine.
Tanquem la capçalera de programa amb les estrenes de la setmana. Doncs sí, a Cartellera arriben a Project Hail Mary, òbviament, com ja han dit. Arriba una pel·lícula molt, molt esperada per la gent que li agrada l'acció que es diu Te van a matar. Una pel·lícula de cleques. D'aquestes, Marc, jo els dic de cleques. Acció pura i dura, gore i un divertiment total.
Després es trenen pel·lícula de Jason Statham, d'acció, que es diu Shelter. Tenim pel·lícula espanyola, que es diu Altes Capacidades. Tenim una pel·lícula catalana, que es va estrenar el de fa una setmaneta, que es diu Un altre home, de David Moragas. I finalment tenim una pel·lícula francesa, que es diu Yo te creo. Una setmana variada, amb propostes comercials i altres més petites que realment poden inclús donar una sorpresa. Així que hem acabat.
Fins demà!
Bé, doncs, com deia l'Ignasi, a la capçalera, avui sóc jo, que us porto la crítica del que és una de les estrenes més esperades d'aquest primer terç del 2026. Estic parlant de la pel·lícula dirigida per la dupla Phil Lord i Christopher Miller i protagonitzada per el gran Ryan Gosling. Porta per títol Project Hail Mary, traduïda com a Proyecto Salvación. I sona així de bé.
La veritat és que després d'Interesteller, qualsevol pel·lícula ambientada a l'espai que vulgui brillar té un problema. Sí, amb això estem d'acord, sí. I no és perquè Project Hail Mary no ho intenti. Intenta ser espectacular, intenta ser emocional, intenta tenir base científica.
Però em sap greu no jugar a la mateixa lliga. És molt difícil jugar a la mateixa lliga que el senyor Christopher Nolan. Això no vol dir que no funcioni. Vol dir que jugueu a un altre joc. Totalment. És comprensible.
Project Hail Mary és l'adaptació de la novel·la que porta el mateix títol, escrita per Andy Weir. Boníssima, per cert. M'agrada molt. Tu l'has llegida. L'he llegida aquestes últimes dues setmanes, abans de veure la pel·lícula. Molt bé. I he de dir una cosa, m'ha semblat una novel·la espectacular. Fins i tot diria que ha passat a ser una de les més novel·les clau. Això és perquè no l'has llegit a Senyor dels Anells. Això sí, és veritat. Amigo. Sempre tens on pillar-me.
En fi, com a adaptació és una pel·lícula que enganxa, funciona prou bé, t'atrapa des del principi i et manté dins durant bona part del metratge. Dic bona part perquè potser dues hores i mitja pot ser que allargueixi una mica. En fi, però quan rasques una mica, quan surts de l'impacte inicial, comencen a aparèixer una mica les costures. D'entrada, estem davant d'un blockbuster intel·ligent,
d'aquests que volen fer compatible l'espectacle amb una certa ambició científica i emocional. I aquí és inevitable fer la comparació amb Interestelar, Ignasi, com us deia, és que comparteixen ADN, no? Supervivència, ciència, espai i una mirada més o menys humanista. Sí. Ara bé, ara bé, no estan al mateix nivell. Em sap molt greu perquè, clar, estic comparant qualsevol pel·lícula comparada amb Interestelar... Clar, clar.
Jo crec que és això, una miqueta cadascú... Al final l'estàs comparant, però saps que cada una juga a una lliga diferent. Sí, sí, sí. Ho entenc. A veure... Deia, no, és que la Interstellar juga en una altra lliga, perquè allà hi havia una sensació de vertigen, de misteri, de profunditat conceptual, que aquí no acaba d'aparèixer. A veure, el Project Hail Mary és més directe, és més explicativa i és més, diré, domesticada. Mhm.
A veure la pel·lícula té interès científic.
Sí, sí, sí, a punt de partida sí. Però al meu gust cau sovint amb la sobreexplicació. És a dir, no fa falta que m'expliquis tot. Deixa'm que imagini coses, saps? No hi ha massa espai per a la interpretació. Tot està molt verbalitzat, molt traduït a un llenguatge accessible, com per tots els públics, al final. És per anar a veure amb les meves filles. Sí, és que al final jo crec que és això, no? És una pel·lícula molt familiar, diuen. Sí, sí, sí, és el que ve a ser, és el que ve a ser.
I després hi ha un punt que a mi em treu una mica de pel·lícula. Jo crec que... A veure, no és un espòiler molt gran, però...
Mira, et diré, si no vols escoltar-ho, tapa les orelles durant 10 segons. Tu que ens estàs escoltant, si no vols escoltar l'espòiler, compta fins a 10 amb les orelles tapades. Comencem ja. Ja. A veure, que un extraterrestre entengui l'anglès des del principi, que comparteix codis emocionals, que tingui sentit de l'humor, que sigui simpàtic...
Doncs funciona a nivell d'entreteniment, però a nivell científic o fins i tot conceptual és més aviat discutible. Ignasi, què vols que digui? Sí, ho entenc. Fin de la cita, vale? Tanquem l'espoiner. En fi, ara bé, si hi ha una cosa que aguanta la pel·lícula veritat és el seu protagonista. Ryan Gosling està, un cop més, molt i molt bé. El tio té una capacitat molt concreta que sostenia una pel·lícula gairebé sol. Gairebé sol, ell i un tros de porexpant pintat de marró, saps?
Té la pel·lícula amb carisma i amb una presència molt natural, la veritat. És molt bo. Aquí aconsegueix que connectis amb el personatge, que entris en la seva experiència, fins i tot quan el guió no és especialment brillant. És probablement el millor de la pel·lícula, juntament amb l'apartat visual. Perquè, si no, us hem de dir que visualment aquí la pel·lícula sí que juga fort.
És més, he estat veient alguns making-ofs i a veure... Home, es veu potent. Està molt ben feta, la pel·li està ben feta. Hi ha imatges molt potents, molt ben construïdes, amb una sensació de gran producció que es nota.
En cada seqüència especial, Ignasi. És una pel·lícula que demana pantalla gran. De fet, si pots... IMAX. IMAX. IMAX. IMAX. El problema és que a Barcelona tenim una sola sala IMAX, però val la pena, perquè una part important de l'experiència és precisament aquesta, deixar-te impactar per la dimensió visual de la pel·li. Sí. Val molt la pena, de veritat. Si podeu, IMAX, no dubteu. I per mi això connecta amb una idea clau. Project Hail Mary és una pel·lícula que es viu més que no pas es pensa.
No és tant el que explica, sinó com ho fa i com t'ho fa sentir en el moment. El problema és que quan surts del cine el record que et queda de la història no és especialment potent, la veritat. Sí, peliculeta familiar. Sí, exacte. El fil argumental és bastant previsible, no has d'haver llegit el llibre. No, no, clar, no crec.
Més allà de l'arrencada, que és molt potent, on hi ha grans sorpreses, no hi ha girs que et descol·loquin o que et facin replantejar el que has vist. Tot avança de manera força lineal, complint amb el que s'espera d'aquest tipus de relat. Sí.
I aquí és on la pel·lícula per mi perd una mica de pes, perquè dura dues hores i mitja. I tot i que el ritme està ben gestionat, sí que vaig tenir la sensació que és llarga, es fa llarga. No perquè estigui mal muntada, sinó perquè el que explica potser no justifica tota aquesta duració.
Ignasi, és que dues hores i mitja... A veure, potser soc jo, que necessito que estigui molt ben justificat quan una pel·lícula dura més d'una hora i mitja. Mira, podríem dir que tu pràcticament només acceptes que una pel·lícula duri dues hores i mitja quan la dirigeix Paul Thomas Anderson...
O quan la dirigeix, el senyor Christopher Nolan. I inclús Spielberg podries acceptar. Bueno, sí, o... I Dennis Villeneuve. O alguna pel·li de Lynch, o alguna pel·li de Cronenberg, o alguna pel·li d'algun director que diguis, vale, dues hores mitja... Però sí que és veritat que ara estem en aquesta moda, Marc. En aquesta moda de fer les pel·lis llargues, llargues, que totes siguin una experiència i un... i un event gegant, no? Sí, però el tema és que no hi ha prou densitat dramàtica o conceptual per sostenir...
Tanta estona amb la mateixa intensitat. Ho puc entendre, sí. En resum, Ignasi és una pel·lícula que funciona molt bé mentre l'estàs veient, però que té menys recorregut un cop acabada. Molt bé. O aquest és el meu punt de vista. A veure, tu encara no l'has vist. Tinc moltes ganes de parlar amb tu quan l'has vist. Jo, de fet, la veig demà perquè, clar, aquesta setmana ha sigut impossible anar a res. Ni a passes de premsa ni a res. Estic amb el festival i la feina i la vida, però tinc ganes.
En fi, val la pena veure-la. Sí, el cine, sí. Clarament, sí. Perquè és una experiència visual potent, perquè Ryan Gosling aguanta molt bé el conjunt i perquè, tot i les seves limitacions, doncs és una pel·lícula entretinguda i efectiva dins del seu gènere.
Ara bé, ara bé. També cal ajustar expectatives. Sí, clar. Si vas esperant una cosa a l'alçada d'interès telar, probablement et quedarà curta, ja et dic ara. Probablement no, segur. Seguríssim. I si vas amb la idea de veure un blockbuster ben fet, amb un punt de ciència i una execució solvent, doncs t'ho passaràs bé. No és una gran pel·lícula, però és una bona experiència de cinema.
Molt bé, doncs... M'ha agradat molt que portis la crítica. Sí. M'ha agradat moltíssim. Encara que... Jo sé que a mi m'agradarà més que a tu. Sí. Perquè jo crec que soc més... Bé, sempre ho he dit, no? Que a mi m'agraden més les coses que a tu. Tu ets més crític en aquest aspecte. Jo soc molt crític. I més en la ciència-ficció. I més després d'haver vist Interestel·lar. Clar. És que qualsevol cosa se't fa petita. No, jo sé que t'agradarà. Sí, jo m'ho passaré bé. A més, he disfrutat molt la novel·la. He estat molt enganxat, de fet. I crec que la novel·la...
té una base científica molt bèstia, potser sí que a la pel·lícula això s'ho peten, perquè pel bé del cervell de cada espectador, perquè és una bogeria, però bé, ara em toca parlar a mi, Marc, i és que aquestes últimes setmanes, dic últimes setmanes perquè vaig començar la setmana passada, i aquesta també, he estat immers en el festival de Sirema d'autor de Barcelona, el famós Da, que de fet ja fa uns dies que és en marxa, com ja he dit, i he pogut seguir bastant a prop, realment. He vist de moment...
Podria dir que són poques, però després m'entendreu que no són poques. Un total de cinc pel·lícules, i encara me'n queda alguna per veure. Potser diumenge a la nit hi torno. Així que puc dir que n'he fet una bona immersió, una petita immersió que, bé, per provar i tastar una miqueta d'acabar la cosa, doncs està molt i molt bé. He de dir una cosa, Marc, l'experiència ha estat interessant. Si més no, interessant. Ja sabeu una mica com funciona aquest tipus de festival de cinema d'autor, i si no ho sabeu, doncs us ho explico ara mateix.
Cinema d'autor, propostes més arriscades, més personals. Sovint són pel·lícules allunyades del que veiem habitualment a cartellera, no són molt populars. I aquí és on passa una mica de tot. Hi ha pel·lícules que et sorprenen molt, d'altres que et deixen més fred, i algunes que directament et fan preguntar què acabes de veure, què acabo de veure, què faig aquí, perquè estic viu. Potser hagués sigut millor no néixer, inclús...
Però, precisament, aquesta és la gràcia. És un cinema diferent, que potser no és per tothom, i dic potser, però ja us asseguro, no és per tothom, però que et treu de la zona de confort, i això és guai, i et proposa mirar el cinema d'una altra manera. De fet, de, en magentarai, vol dir... D'autor. D'autor. Clar. És D'apòstrof A. Efectivament, sí, sí. Així que, si us sembla, us explico una mica què m'he trobat aquestes primeres pel·lícules del festival.
Vinga, i la primera pel·lícula que vaig veure al festival les he posat en ordre de les quals les vaig veure. Ah, molt bé. Sí, perquè no he agafat la millor i pitjor i he fet un rànquing, no. A l'ordre. L'ordre amb la qual vaig entrar... Un tio endreçat. Un tio endreçat, un tio correcte, un tio decent. Doncs la primera pel·lícula...
Mira que se m'acudeix amb molts adjectius, però decent no és el que faria serè per descriure, Ignacio. No, de fet, si algú està escoltant aquest programa i em coneix personalment dirà, què diu aquest paio? Què està dient aquest paio? En fi, s'ha de dissimular. La primera pel·lícula que vaig veure, i és una pel·lícula documental, es diu Ghost Elephants, de Werner Herzog.
un payú que és excel·lent, un director que la majoria de gent coneix, i que, he de dir una cosa, Marc, aquest últim any s'ha fet molt famós per una cosa, Werner Herzog. Tu no estàs en el món de TikTok, no estàs en el món de les xarxes, però jo t'ho explico. Explica'm. Hi ha un documental de l'any 2005 que tracta sobre pingüins, de Werner Herzog, i a TikTok es va fer famós un clip
que deia que un pingüí decidia marxar pel seu propi peu, lluny de la seva manada, i fer la seva vida, i provar coses noves, i viure una vida que la seva manada no tindria. I es va fent molt famós aquest tros, veient com el pingüí se separava de tothom. Saps que? N'he sentit a parlar d'aquest clip, però no l'he vist. El pingüí no nihilista, li deien. Totalment, no? És aquest... Jo me piro d'aquí, tio! Estoy harto de vosotros!
que el que feia era marxar cap a les muntanyes i fer la seva vida. I a partir d'aquí la gent va començar bogíssima, dient, ostres, potser és el meu destí, separar-me de tothom i fer la meva vida. I això se'ls va fer un boom.
espectacular, el mes passat això va ser increïble. Sí, em vaig sentir parlades. Sí, oi? Doncs el pingüí aquest ha deixat marca i Werner Herzog està una mica dins de tots nosaltres. I cobrant royalties. Sí, molts royalties, molts, molts, molts. Va, que us explico una miqueta de què funciona i de què va. Ghost elephants. Ghost elephants, sí, els elefants fantasma, no?
És un documental fet per Werner Herzog que simplement tracta de trobar aquests elefants fantasma tan famosos dels que es parla dins d'aquestes terres altes d'Angola, que sempre estan cobertes per boira, us podeu imaginar, podeu fer-vos una imatge mental, aquest bosc cobert per boira i elefants. I el que fa principalment és agafar un científic expert en mamuts i elefants i se l'emporta cap allà.
Però és pel·lícula o documental? És documental, ja ho he dit abans. És una pel·lícula documental. Caram, tu. Guai. I els troben? No t'ho puc dir. Home, digue-m'ho. Qui no ho puc dir? T'ho dic després, que ens escoltarà la gent i dirà, però ja no ho veig. Vale, vale, vale. Un documental es pot considerar spoiler? És que és un documental.
Bé, doncs no diré res. Si voleu veure-ho... Xuxuegeu. No, no ho xuxuegeu. Si voleu veure la pel·lícula o el documental... Però si no està enlloc, això. Sí, està al Movistar Plus, que no em deixes parlar. És que avui estic així com impacient. Vols acabar? Sí. Vols marxar? No! Ah, ja deia jo. I això el que fa és anar cap a aquells pobles d'Angola, aquelles ciutats petitetes... Ja us he explicat, això. I aquestes tribus... Sí, però deixa'm parlar, hòstia! No acabaré mai! No acabaré mai, Marc!
Aquí entretenim a tot el nostre. Endavant, va, endavant. Doncs bé, es van trobar en aquestes petites ciutats i està bé, van conèixer la gent, els fan passar rituals per anar cap al bosc, perquè, clar, són boscos sagrats, no? I bé, això està molt bé, és divertit. T'ha agradat? Sí, m'ho vaig entretenir molt. I Werner Herzog, narrant, té molta xispa i queda bé. El tio té un bon sentit de l'humor i a vegades quan es veu coses molt estrafolàries en pantalla el tio diu, bueno, ahora estamos haciendo esto,
No sé muy bien por qué, pero era obligatorio para llegar a... Bueno, la veritat que he de dir una cosa, i és que si hi ha algú capaç de compartir allò invisible en una experiència hipnòtica, aquest és el senyor Werner Herzog. És boníssim aquest paio. Si no heu vist documentals del Werner Herzog, sisplau, vayeu documentals del Werner Herzog. És un paio excel·lent.
Molt bé, la segona pel·lícula que vaig veure... És que avui no es pot fer, eh? És que m'agrada tot molt. Estic disfrutant moltíssim. Què he fet? No ho sé, els tempos d'això al final de la cançó, saps? Tot molt bé, tot molt bé, endavant. Vale, puc seguir? Sí. Doncs mira, aquell dia... El dia... El dia en que jo... Avui no ens podem prendre aquest programa en sèrio. No, va, aquell mateix dia vaig veure després una pel·lícula que es diu Barrio Triste. Vaja.
Barrio triste, sí, molt trist. Hosti, Ignasi, costarà molt això. Sí, costarà molt. Bé, de què va barrio triste? Bé, és una molt bona pregunta. No ho sé.
No sé de què va Barrio Triste. Un barri que és trist. No, és un barri a les afores de Medellín que literalment t'ensenyen o et presenten a quatre nois que són criminals, que roben, que... Bé, és que jo t'explicaria la sinopsi que tinc apuntada, però és que la sinopsi que tinc apuntada no és de què va la pel·li. Perquè la sinopsi a mi em va enganyar
La sinopsi diu, unes luces aparecen en el cielo de Medellín i la gente se empieza a volver loca. Ui. No és això. A mi em van enganyar. Què dius ara? Festival de cinema d'autors. Si m'esteu escoltant, m'heu enganyat. A mi i a pràcticament tota la gent que estava a la sala. Que tots van quedar amb cara d'on està l'estraterrestre. Una pel·lícula de càmera en mà amb una resolució de 260 P's. Ah!
que no es veia res, una música tortuària, una cosa horrorosa. I dius, bueno, doncs estic veient com quatre criminals fan això, com atreguen una tenda, com arriben a casa seva, com un es dutxa, l'altre doncs el peguen perquè ha fet algú malament i ha matat algú que no havia de matar. I bé, tot això a mi em sap molt de greu, però és que a mi em sembla un treball de final de grau amb unes ínfoles que...
que no pas una obra amb identitat pròpia, de veritat, és que em sembla una cosa horrorosa. Hi ha moments, inclús, que sembla que estiguis veient una pel·lícula de terror, perquè vas amb la càmera per passadissos de Medellín allà al mig de la ciutat. Sí, tot fos, de cop apareix un...
un pitjo molt estrany que resulta que és un àlien, dius, per favor, per favor, prou, prou, expliqueu-me algun sentit, que sí que la pel·lícula parla sobre lo difícil que és la vida en aquelles terres, i l'adolescència, lo cabrona que és, per favor, per favor, cinema d'autor, prou, sisplau. A aquesta pel·lícula li falta mirada, li falta gràcia, i sobretot alguna cosa que justifiqui la seva existència. És que no té cap sentit, és horrible. Saps el pitjor? Què?
Que jo vaig sortir a la pel·lícula i vaig escoltar darrere meu. És una obra maestra. No! Això és lo pitjor. És una obra maestra. Això és lo pitjor. Perdeu. Perdeu. Potser ens hauríem de fer mirar aquesta vista i l'oïda. Perquè era horrible. La pel·lícula és horrorosa. No us la recomano per res. I a més us diré una cosa. No us la recomano i la vida us farà un favor, perquè això no ho podreu veure a cap lloc. No, oi? Jo ho he viscut i és una experiència... Això t'ho portes ja. Això no t'ho treu ningú. Jo quan mori me'n recordaré de Barrio Triste.
per molt mal que em faci.
Que bona és aquesta música, eh? És millor aquesta música que la pel·lícula de Barriotriste. Endavant. Va, després vaig veure el dia següent una pel·lícula que es diu Rose of Nevada, que si t'explico una miqueta de què va, és interessant. I és que es tracta d'una misteriosa embarcació que torna a un poble 30 anys després d'haver desaparegut. I amb aquesta premissa dius, ostres, que guai, torna a aparèixer un vaixell petitet a un port i aquest vaixell havia desaparegut, feia pila d'anys, no?
Doncs bé, són dos homes que s'uneixen a la tripulació amb l'esperança de trobar una vida millor, aquests típics pobles d'Anglaterra, que són molt costers, molt pesquers, on la feina, podríem dir que és una mica com Barcelona, que està molt fotuda, i és el que és. I després d'un sol viatge en aquesta...
En aquesta embarcació, surten a pescar i tal, després d'un sol viatge, es troben transportats enrere en el temps. Què dius ara? On són confosos amb la tripulació original. Clar, aquesta premissa és interessant, no, Marc? Tu pots dir, ostres, per ser cinema d'autor, fins i tot podríem tractar temes de ciència-ficció, i és prou atrevit, no? Però bé...
Bé, vols que et faci una petita crítica del que m'ha semblat Rose of Nevada? Sí, sisplau. Doncs mira, et diria que són gairebé dues hores, per no dir que són dues hores, realment són dues hores, preguntant-te què estàs veient.
Sí, sí, sí. Però no sempre en el bon sentit, eh? Tu el tema de cine d'autor no... A mi em costa, sí. Jo veig, jo veig. Jo crec que és una pel·lícula que aposta molt per aquesta ambiguïtat constant, però que acaba sent molt desconcertant. És que acaba sent més desconcertant que inclús sugerem. Té moments potents, la pel·lícula, eh? De dir, està ben rodada. És inclús molt bonica de veure. Però, ja dic, sobretot en el disseny de so, també, no? El conjunt... Jo crec que... Bueno, està bé.
Però és que s'acaba fent molt llarg i per moments és una pel·lícula força, força feixuga. A vegades podríem dir que menys misteri i més claredat també és una virtut i aquí tothom intenta passar-se d'autor i al final crec que l'acaben cagant. És el que és.
No és una mala pel·lícula Rosals Nevada, simplement se'm fa molt llarga. Se m'extenen el temps i dic, ostres, potser això si hagués durat mitja hora menys, hagués estat millor i potser hagués sigut millor no venir, potser hagués sigut millor estar a casa, potser hagués sigut millor que la meva mare m'hagués castigat fa 10 anys dient no pots anar a veure aquesta pel·li. Clar, no ho pots saber, no? Però bé.
Tu ets el que quan està veient Barrio Triste o Rose of Nevada, el moment que et trobes el mòbil per mirar... No, mai, mai. A mi la pel·lícula em pot estar semblant un esperpent visual espectacular i una cosa terrorífica, però mai a la vida agafaré el mòbil al mig d'una projecció, i menys, en un festival de cine,
Per veure i, jo què sé, per ficar-me a Instagram. A mi m'ha passat Torrente. Estava mirant Torrente i als meus dos costats hi viatjava a mirar el telèfon de mentres. Això és terrorífic. Ostres.
No es van perdre per això l'argument. No, no, no hem fet crítica de Torrente, Marc. Ho he pensat diverses vegades, que no hem parlat de Torrente, que vam... vam flamular el globo de Viene Torrente Presidente, no sé què, i jo he tingut pebrots de fer una ressenya i portar-la aquí. Jo sí, però... però sé que estàs tan en contra... No, no, no, endavant, endavant, igual cremem l'estudi, però...
Sí, sí, potser sí. Però, mira, jo crec que sigui els del Festival d'Escolten aquest programa, perquè normalment s'ha d'enviar tot el material que fas de premsa, que veiem que estem parlant de Rose of Nevada, Barrio Triste i Cosa Elefants i de cop hem passat a parlar de Torrente Presidente i que ens hi quedaríem una estoneta més parlant de Torrente Presidente. Potser no ens tornen a convidar mai més. Tu què creus? Jo crec que podem anar per la següent pel·li. Efectivament.
I ara vols parlar d'una pel·lícula que el meu germà m'ha dit que és molt, molt recomanable, perquè va anar també al Da, ahir, i em va dir, uah, aquesta pel·li, literalment, posa, molt, molt recomanable. Entenc que a tu et va agradar molt, també, oi?
Pel·lícula anomenada Sound of Falling. Falling, perdó. Una pel·lícula alemana, alemanya, el que sigui. Ja no sé ni què estic dient, perquè la pel·lícula em sembla un xurro, Marc. Em sembla un altre xurro. Per favor. No t'ha agradat res, tio. T'ha agradat un documental d'elefants fantasmes. És el que més t'ha agradat. Que no els troben, perquè no existeixen els elefants fantasmes. No fa falta que m'ho diguis. Si et dic que m'ha agradat més un documental d'elefants fantasmes,
Què? Barrio Triste, Sound of Falling i Rousos Nevada? Pots imaginar-te com són Sound of Falling, Barrio Triste i Rousos Nevada. Sarà el que et vull dir, no? Un germà diu que és molt recomanable, no molt recomanable, molt, molt recomanable. Jo dic que és molt, molt, molt, molt, molt poc recomanable. És...
És molt dura. És que l'hem de portar un dia aquí amb un germà i que us enfrontar-lo. No, perquè llavors sí que potser cremem l'estudi. Una batalla. Potser cremem l'estudi, sí. No, va, que t'explico una miqueta de què va. Explica'm. Es tracta de quatre generacions d'adolescents que passen la seva joventut a la mateixa masia al llarg de l'últim segle, no? I tot i estar separades per dècades emergeix
ressonàncies entre les seves vides, podríem dir, els seus desitjos, aquestes angoixes, aquests secrets i veritats, aquestes mirades, no? I la resposta, podríem dir que, bueno, és que... A mi em sembla un xurro, Marc.
És que són dues hores i mitja de pel·lícula contemplativa. A tu t'agraden les pel·lícies de dues hores i mitja, no? Ah, no eres a tu que t'agradaven les pel·lícies de dues hores i mitja? Sí, però hòstia... Doncs dos tazes, col·lega! No fotem! Pel·lícula alemanya de dues hores i mitja contemplativa... I és que el problema d'aquesta pel·lícula, Marc, no és el que explica, que el missatge està molt clar, sinó com ho explica. El muntatge és que és desesperant. Després sóc jo el crític, saps? No, és que a tu, Marc, no t'agrada mai res, no sé què, mira...
Igual hauria anat i m'hauria agradat a mi. No, segur. Només per portar-me la contrària a mi, només per portar-me la contrària a mi, te l'haurien encantat totes. Jo és el que dic, que no és el que explica, sinó el que explica. El muntatge és desesperant, és que és desesperant. És caòtic, és reiteratiu i té un ritme que converteix aquestes dues hores i mitja, és que es diu ràpid, dues hores i mitja amb una travessia interminable. És que no s'acaba.
Qualsevol fosa, o fosa de tancament a negra, podríem dir, dius, ah, ja s'acaba, ja s'acaba, ja s'acaba, una altra escena. I dius, no, no, prou, prou, sisplau. És com un partit de l'Espanyol. Em fa molt de mal al cap. Que s'acabi ja, per favor. Exacte, és com veure un partit de l'Espanyol. Sobretot quan aneu perdent, llavors, és quan dic que s'acabi. Eh, jo puc fer bromes de l'Espanyol, a tu no. Vale, tens tota la raó, perdó, perdó. Avui estem xisposos, eh? Bé, bé, bé. Escolti, el problema acabaran mal de cap.
al final, és d'aquelles pel·lícules que acabes mirant el rellotge i tens la sensació que el temps s'atura, Marc, s'atura, que els minuts no passen, que els segons no compten. Però això és una virtut, s'està fent viatjar en el temps. Sí, em fa viatjar en el temps, però ho passo fatal.
Llavors no m'ho passo gaire bé, saps què et vull dir, no? I la cosa és el que et dic, és que la pel·lícula, una cosa és ser contemplativa, i una altra molt diferent és fer que l'espectador es vulgui tirar d'un pont a la mitja hora. Si us plau, una mica respecte pel cinema, una mica respecte. Amb tot el respecte per la intenció de la pel·lícula, que per cert he de dir una cosa, la posada en escena és molt potent, això és veritat. Ah, mira, ara resulta que li agrada la posada en escena. La posada en escena és molt, molt recomanable? Sí. Doncs estàs d'acord amb un germà. Molt bé. Vinga.
Deixa'm acabar, que no havia acabat. Es puja la música. Si no t'ha agradat, però tens moltes ganes de parlar-ne, no? Sí, perquè a mi les coses que no m'agraden, com m'agraden... O sigui, a mi m'agrada pràcticament tot, ja ho saps. I llavors, quan no m'agrada alguna cosa, jo soc molt crític. Perquè si no m'agrada alguna cosa, és que la cosa està molt fotuda. Saps el que et vull dir, no? Llavors, el que et dic, amb tot el respecte, per la intenció, que és bona. Ho prometo que és bona. L'execució em sembla un suplici. Un suplici
de nivells astronòmics, de nivells Project Hail Mary. O sigui, no puc més. Deixeu-me viure tranquil. Necessito descansar.
Ho estic passant pipa. Ho estic passant molt bé. Bueno, has vist alguna altra cosa que t'hagi agradat o no? Sí, he vist una que m'ha agradat molt. Ah, bueno. Parlem d'això. Parlo d'això. Quants temps tenim, per cert? El que vulguis. Sí, no? Sí. Perfecte, doncs ara anem a la buena, la que m'ha agradat, la que m'ho he passat bé, la que he disfrutat, la que he arribat. Torrente Presidente. Efectivament, som-hi! Vamos!
No, no, no. La pel·lícula que he vist, mira, la vaig veure ahir, de fet, al passi de premsa de Pizza Movies, de Carlo Padial. Ah, home, de Carlo Padial. De Carlo Padial, que, bueno, jo estimo molt el Carlo Padial. És un home interessant. És un home molt... està molt boig, aquest home.
Està molt boig. I ahir vaig descobrir que no ho sabia, que la seva parella és la de Cire de Fez, que és crítica de cinema, i també és guionista, i és escriptora, que va treure un llibre. Ostres, em vaig donar una conta d'ahir i vaig flipar, no ho sabia. Bé, de què va Pizza Movies? No ho sé. Doncs t'ho explico. Que radiofònics acabem d'assemblar, eh? Hòstia, estem arribant al nostre pic de ràdio. Va, que enmig d'una crisi professional, una parella, un home que treballa en un...
podríem dir, en un despatx d'arquitectura, i una dona que és periodista cultural, de cinema, és crítica de cinema, decideixen deixar-ho tot enrere. Diuen, prou, estem cansats de viure d'això, i què fan? Doncs comencen un nou negoci, que és fer pizzas en una dark kitchen d'aquestes que després s'han de portar a casa dels que les han demanat. Bé, jo aquí, la crítica, he ficat una paraula que no la pots llegir al guió,
Allà ho veig, la polla. No ho diguis. És bo que et posa el guió? Sí, però no una vaig llegir, perquè això no es pot dir. És molt, molt divertida. Molt, eh? Sí, a més crec que és un carlòpedial molt més accessible. Berto Romero està fantàstic. Judit Martín, que és una actriu que he descobert ara, pràcticament. Què dius? Sí, no l'havia descobert jo, pràcticament. Judit Martín, clar, jo sóc molt fan, perquè la tipa ha estat molts anys... Caracú.
Arraco, el versió, fent l'Habana, fent mil personatges, la poetesa... És boníssima. És una dona d'una creativitat... És delirant, és increïble. És delirant. La tia està increïble. És que la peli té sentit per ella. I Alberto Romero i ella fan una parella en pantalla. Són ells la parella protagonista. Que de veritat... Alberto és coproductor també, no? Sí, sí, exacte. I també l'ha escrit, crec.
L'ha escrit amb el Carlo Padilla, l'Alberto i la de Chiré, de fet, són els guionistes. És una pel·lícula petita. És una pel·lícula feta entre col·legues. És una pel·lícula que s'estrenarà dels cines, per cert, perquè la porta a contracorriente films. Ah, molt bé. Però us la recomano moltíssim, perquè té gags d'esternillants. De veritat, són molt divertits, molt divertits. Jo tinc una escena al cap d'ells dos parlant d'obrir una pizzeria.
al llit, abans d'anar a dormir, que és increïble. Increïble, de veritat. A més, és una crítica molt àcida a la gent que... Bé, als periodistes en general, no? Una crítica, podríem dir, però ben portada. Una crítica als periodistes culturals, una crítica a tot aquest nou món del globo, no?
de portar pizzas a casa, de portar hamburgueses, de portar tot, qualsevol cosa. Te traiem-nos la compra a casa. La pel·lícula és molt divertida. De veritat, ahir va ser un gran espectacle, perquè ho vam veure amb tot l'equip. Vaia estar amb el Berto Romero, amb el Buenafuento, hi havia tothom, Jaume Palagaró, Paco Plaza, hi havia moltíssima gent. A l'Aribau, per cert, la sala gran de l'Aribau, que hi caben mil persones, Marc. És increïble. És increïble, i jo no havia estat mai. Què tal sona?
Molt bé, però molt bé, eh? De veritat, molt, molt potent. Recomanadíssima, Pizza Movies. Top. Divertiment tremendo. Això sí, clar, si us espereu una pel·lícula sèrie, no ho és. És una pel·lícula feta entre col·legues, ja ho he dit, una pel·lícula que... Bé, la podríem haver fet tu i jo, Marc, aquesta pel·lícula, i ens ho hauríem passat molt bé rodant-la. Segur. Però no sé si tan bé com s'ho han passat ells.
Escolta, i et queden altres pel·lícules per veure el Dao? Sí, em queda una pel·lícula que es diu Tenit, de Pep Prieto, no, no va dir Pep Prieto, Pep Prieto és un altre, és un autobut. Exacte. És una pel·lícula catalana també que em queda, no sé gaire, perquè jo he agafat pel·lícules sense saber molt bé el que anava a veure, principalment perquè la informació que hi ha és poca.
I a partir d'aquí, doncs, tu tires, depèn de si et crida l'atenció... Quasi per horaris, no? Sí, si et tiren... T'encaixa l'horari o... Exacte, vas fent. Igualment, clar, com és un cinema que... Ai, és un festival que només fa pel·lícules per les tardes, si tens algun matí lliure no pots aprofitar tampoc per veure alguna pel·lícula. Però és normal, és a plena Barcelona, és a la Sada Zaribau, hi ha el Teatre CCB, hi ha l'Auditori CCB, així que... Bé, és complicat, és complicat. Escolta, i a nivell de públic, què tal...
Tio, doncs estic molt sorprès perquè jo pensava que en moltes pel·lícules, com per exemple aquesta de Barrio Triste o Rosa Nevada i tal, que hi hauria poca gent i, ostres, totes les sales estaven plenes, Marc. Sí, eh? Totes, eh? Ostres, és un festival que estic veient que mou molta gent, moltíssima gent, i gent molt jove. Home, fa anys que el fan, no?
Sí, ja fa anys, però clar, jo no hi havia anat mai. És la meva primera immersió, aquest festival. I podríem dir que no ha sigut molt bona, potser perquè no ha sabut escollir gaire bé, o simplement perquè el que passa amb aquest cinema d'autor no està fet per mi i no passa res. I no passa res. Vull dir, s'ha de provar. Has d'experimentar una mica per saber si sí o sí. Ja creixeràs, Ignasi. Sí, ja creixeré. He sigut dolent. No, no, no.
Hi ha gustos i gustos, i també, no sé, també depèn de moments, no?, i de, jo què sé, doncs mira, t'he enganxat en un moment en què no t'entren, igual, igual acabes sent superfan de Sound of Falling, saps? Exacte, exacte, exacte, els gustos canvien, i dius, molt, molt recomanable.
Però, clar, la meva primera entrada ha sigut aquesta. I encara que hi hagi hagut dues pel·lícules que m'han agradat força, com, per exemple, la Pizza Movies i els telèfans, doncs hi ha hagut aquestes tres que no m'han agradat gaire. I no passa res, ja es diu. Perquè saps ser sincer, tampoc he de mentir. Bueno, d'aquí venim a això, no? A explicar que els nostres gustos si ens ha agradat i si no ens ha agradat. Però t'he de dir una cosa, m'ha sorprès molt, perquè hi havia molta gent jove, Marc. És un festival que mou moltíssima gent jove. I, ostres, és guai. És guai, no? Estar rodejat de tota aquesta...
podríem dir, tota aquesta gent que ocuparà els cinemes d'aquí molts anys. Som gent jove, al final som els que hem de tirar cap allà. Sens dubte, sí, sí. I tal com estan les coses, doncs això és una celebració. S'ha de celebrar, tio. Perquè... Mira, et diré una cosa. Parlàvem fa poc que la gent gran és la que va menys al cine.
I els joves són qui estem anant més al cine ara. Si la taquilla funciona és gràcies a nosaltres. Jo et dic nosaltres, però et conto tu, eh? A mi em consideres jove? Sí, sí. Que fort. Sí, jove, no fotem. O ja faig 44 anys d'aquí i res? Mare meva, 44 anys no són res. Bueno, no són res.
la vida, tio. Estic molt a favor que els joves continuem al cinema i siguem nosaltres en part qui el mantingui viu. És important. I molt emocionant. Molt emocionant.
Bueno, valoració per acabar, de l'1 al 10 del festival. Un 6 i mig. Un 6 i mig. Sí. 6 i mig. Perquè ja et dic, perquè jo sé que han passat pel·lícules que són bones, i de fet han passat pel·lícules que jo vaig veure al festival de Sant Sebastián. Ah, uau. Exacte. Les han agafat com a selecció oficial. Bueno.
Però bé, bé. És que no és un festi petit, el de tampoc. No, no, no, no, collons, no. Jo pensava que era més petitet, però no, és força potent. Un sis i mig. Molt bé. I queden molts dies de festi? Queden dos. Dos dies. Dos.
Dos dies. Bé, doncs ja ho sabeu, qui tingui ganes de cinema d'autor, queda un parell de dies del Festival de Barcelona, teniu a la sala Gribau i també al CCCB. I tant, sí, sí, sí. Molt bé, Ignasi, doncs moltes gràcies per anar-hi. Una cobertura decent.
Bueno, Inés, doncs mira, ens queda res, escassos vuit minutets que els aprofitarem per fer el concurs de banda sonora que fa dies que no fem. I que tot i que he de dir aquí en veu alta i per l'audiència tu no has fet els deures... Jo no he fet els deures. Jo sí que els he fet. Ha sigut per culpa de... I jo salvaré la secció. Proyecto Salvación. Amic, estàs preparat? Estic superpreparat. Per on vols que comencem? La que vulguis.
hi ha com una gran pista, però no sé si dir-la... No la diguis. Jo penso que és millor no dir-ho. Exacte. I quan anem avançant, tu mateix diguis, anda! Opa! Opa! Epa! Vale, vale, molt bé, molt bé. Comença per la que vulguis. Doncs comencem per aquest mega, mega temarraco. Som-hi.
Ui, quina cara que fa, Ignasi, que no sap per on anem. Em sona, això, eh? I tant, que t'ha de sonar. Això és solo en casa? Solo en casa! Solo en casa! Molt bé.
John Williams. John Williams, efectivament. Ostres, m'has fet dubtar, eh? Sí, té bé la cara, dic, home, pot ser que no la conegui. No, no, la coneixia, però estava dubtant, entre altres pel·lícules. Em sonava molt nadalenca, no? Clar, és que és una pel·lina nadalenca. Solo en casa. Jo estava pensant en pel·lícules nadalencas que no eren solo en casa fins que m'ha vingut solo en casa. Això és el moment aquell que la mare es lleva i diu... ¡Lo hemos dormido! Exacte. I comencen a anar corretats amb ella. Sí, és bona, solo en casa. Home, està molt bé. Un clàssic de Nadal. Un clàssicazo total.
Molt bé. Tenim la primera. Anem per la segona. Va, som-hi. Sí, estic preparadíssim. Ja te veig, eh? Sí, sí. Vinga. Ostres. Això també és John Williams. Ja hauries de saber què és. Això és ET. Sí, senyor! Vamos! Let's go! Home, i tant.
Bueno, aquí tens la pista ja sobre la taula. Són quatre temes de John Williams. Ah, molt bé. Home, molt top, això. Fàcil, familiar, no? Si només perquè és el compositor amb més bandes sonores de la història, aquesta pista funciona molt bé. Però és molt de leitmotiv, enseguida, no? Com el sol i la pel·li estan molt associades. I, bueno, a veure, igual les dues que venen són una mica més complicades. Vale, a veure. Perquè dic, bueno, primer anem a fer, no? Pam, John Williams, no t'he posat Superman ni Indiana Jones, perquè...
Amb un segon ho tindries, però tenia el dubte, dic, aquest xaval recordarà ET o no? Home, i tant, per favor. Pel·lículot, eh? És que ara vaig veure tan petit. Sí, jo també, clar. Pel·lícula d'infància. Molt bé, molt bé. Tu dos de dos, eh? Dos de dos, eh? Ben, ben. Són 8 de 8, eh? És una bogeria. És una bogeria. Mira...
Si encertes el que ve ara... No, no dic res, perquè ets capaç d'encertar-la. Però... Què et poso, la més xunga o la deixo pel final? La deixo pel final, la més difícil. Va, doncs escoltem la següent cançó. És Hook. Sí, senyor! Let's go! Let's go!
És Hulk. Sí senyor. El Capitán Dorfio. Que fort, no? No tenia clar que l'encertessis, eh? Ostres, molt bé, no? Molt bé, tio. I sense dubtar gaire, eh? No, no, no, no. M'agrada molt aquesta pel·lícula. És l'escena del vol cap a... Exacte, sí, em sembla una molt bona pel·lícula, aquesta. Ai, sí, ai, sí. Molt bona. Doncs, Ignasi, anem per l'última. Som-hi. Estic jo nerviós, ara. Mira què et dic. Si encertes aquesta... No ho sé.
Et convido a un aldar. Quina putada. Vale, ok. Vinga, va, escolta'm l'última. Va, som-hi. És la més difícil de les quatre, eh? Crec que ja la sé. És una pel·lícula que surt Brad Pitt...
Pot ser. Siete años en el Tíbet. ¡Sí, señor! ¡Let's go! Locura máxima. Però això és una bogeria. L'he tirat com un triple. No, no, no, pues l'has fotut, tío.
A dins, clavada, ha entrat neta. Això ha sigut bujíssim, Marc. Porto Déu de Déu. Déu de Déu, tio. Déu de Déu en pel·lícules que no eren fàcils, tampoc. Les de l'altre dia sí. Algunes sí. Les de l'altre dia. És veritat. Sort en casa. Sí, sí. I et té també. O sigui, que hi ha tardes si estàvem sort en casa. Però amb aquesta de 7 anys del Tíbet... No, no, aquesta jo no l'hauria encertat. I la de la princesa prometida l'altre dia també va ser increïble. Va ser un golazo. Però per l'esquadra. Per mirar càmera lenta.
Ostres, sí, sí, volea de Zidane, eh? Instant replay, tío. Molt bé, tío, hòstia, increïble. Molt bé, molt bé, molt bé, escolta'm... O sigui... No ho sé, fiquen pel·lis, van de sonar de pel·lis russes dels anys 70. Començàvem amb pel·lis de cine d'autor, perquè és la teva... No, no! És d'autor punfeble, saps? Ja veig per on et puc pillar, eh? Bueno... Quin plaer, Marc, he tornat a acertar a totes.
Ha sigut increïble. Bé, hem de dir una cosa, i és que els festivals tampoc s'acaben. Nosaltres hem acabat el festival d'ara, però a l'abril ve el Barcelona Film Fest, que també el tindrem per ahir i farem una bona cobertura. O, si més no, ho intentarem. Ho intentarem.
que, per cert, porta William Dafoe de convidat. Sí, sí, sí. Així que serà interessant veure això. El podem fer venir aquí, la claqueta. T'imagines? Guillem. Guillem. Guillem David. Guillem David, mira cap aquí, que t'apliquem. Marc, ha sigut, és i sempre serà un plaer tenir-te aquí amb mi, a la claqueta, a Matadé Pere Ràdio. Gràcies per tot, Marcus. Gràcies a tu, mestre.
Escolta, que tinguis una fantàstica Setmana Santa. Sí, sí, sí. A tu i a tots els nostres oients. I res, primer disfrutar el cap de setmana que ve ara. Sí, tranquil, tranquil. I després, doncs, pels que treballeu... Ànims. Ànims, que la setmana serà curta. Jo treballo. I jo no. Doncs ànims per mi. Ànims per tu i per la resta, doncs res. No sé si tenim programa el divendres Sant...
Mirarem de tenir el club, potser. Parlem amb l'Albert a veure què. Ja decidirem. Molt bé. Ha sigut sempre i sempre serà un plaer estar aquí amb vosaltres. Gràcies a tots i a totes. Que vagi molt bé i aneu al cinema.
cançons, les notícies, la gent, la diversió.