Sempre acompanyats per un convidat o convidada relacionat.
Entreteniment. Evasió. Bromes. Divertesta. Benvinguts a casa. La claqueta. Amb Ignasi Serra i Marc Pitarch.
Bona tarda o bona nit. Benvinguts i benvingudes. Això és la claqueta aquí a Mata de Pere Ràdio, el programa on parlem de cinema. Just quan arrenca aquella època de l'any on tothom reparteix premis, tothom opina i ningú està del tot d'acord amb absolutament res. Avui toca un programa, podríem dir, amb vestit de gala.
Perquè estem oficialment en temporada de premis, d'aquelles setmanes en què el cinema no només s'estrena, sinó que es jutja, es compara i es premia. Com sempre, el meu company, aquí, Marc Pitarch. Bona tarda, bona nit, com estàs? Bona tarda, bona nit, com estem, companys? Estic molt bé, estic molt bé, estic molt content d'estar aquí un altre cop, una altra setmana.
Quines dates més apretades, això dels premis i tot plegat, eh? De fet, avui tenim un programa que s'ajunten moltes nominacions, molts premis. Avui és un programa completament informatiu a la nostra manera, eh? Però és bonic, eh? És un programa xulo. Sí, molt de contingut. Aquell fan del cinema, no? Són dates que, hòstia, és molt emocionant, no? Sí, sí, molt bé. Et dic una cosa, saps quants programes portem ja, temporada?
Quinze? Quinze programes de temporada ja, eh? Sense comptar la temporada d'estiu. La temporada d'estiu que van ser sis o cinc. Sis o set, alguna cosa així. Sí, no sé, no me'n recordo, però van ser uns quants. Déu-n'hi-do. Home, portem molts programes ja aquí, eh? I quina meravella, no? Quina meravella i espero poder seguir aquí molt de temps. Sí, sí. Molt de temps. Bueno, com sempre, començarem amb les notícies de la setmana, que el món del cinema no s'atura ni quan està ocupat escrivint discursos d'agraïment. Jo ja ho he fet tot avui de gala, eh? Jo ho he fet tot avui de gala. Ja també.
I després, doncs, la catifa vermella desplegada. Parlarem dels guanyadors dels Globus d'Or, que es van entregar diumenge passat, i també de les nominacions dels Premis Goyes que s'han donat fa uns dies. El dimarts, no? Exacte, sí. Bueno, han generat alegria, sorpreses, i algun podríem dir, no, com pot ser que aquesta no hi sigui en aquesta...
Bé, un programa molt de premis, molt de noms propis, molt d'aquestes ja tocava i aquesta no me l'esperava pas. Així que poseu-vos còmodes, afineu l'oïda, que piquem claqueta i comencem. Doncs anem amb les notícies, no? Som-hi amb les notícies. Vinga, va.
Baz Luhrmann presenta Epic, Elvis Presley in concert. Comencem amb música imita. Ja tenim el primer tràiler d'Epic, Elvis Presley in concert, el nou projecte de Baz Luhrmann que torna a Elvis després d'haver fet la pel·lícula biogràfica. Però aquesta vegada no és una pel·lícula convencional, Marc. És un concert film amb imatges de concert inédites o poc vistes d'Elvis, entrevistes recuperades i una experiència pensada per la pantalla gran.
Que sàpigueu, o que sàpigues tu també, Marc, que l'estrena està programada per ser Animax durant una setmana a partir del 20 de febrer. Ja estarà a cinemes de tot el país a partir del 27 de febrer. Una celebració del rei amb el segell habitual de Bad Lurman, que és aquest accés i aquesta emoció. Jo estic in. A mi la pel·li d'Elvis no em va encantar, em va semblar ok, però a mi Elvis com a personatge i com a cantant i figura m'interessa. Totalment. Veurem.
Avengers Doom Day, ja tenim quatre tràilers. Doncs Marvel ha decidit no anar amb mitges tintes, Marc. Ja han sortit quatre tràilers diferents d'Avengers Doom Days. No són quatre pel·lícules diferents, sinó quatre peces promocionals centrades en blocs de personatges diferents. Sense entrar en espòilers, un se centra en el retorn del Capitàn d'Amèrica...
Un altre posa el focus en el costat més fosc del personatge de Thor, que se'l veu resant al seu pare. Un tercer que juga molt amb la nostàlgia, ensenyant els antics X-Men, o els X-Men, o com els hi vulgueu dir. I el quart ven la pel·lícula com una peça conjunta mostrant els Wakandians de Black Panther i els quatre fantàstics.
Marvel deixa clar que aquesta és una d'aquelles pel·lícules que no et pot saltar, i això, sens dubte, ja se sap. Quan es tracta de Vengadores o Avengers, és històric el que es lia al cinema sempre. Estem parlant de taquilla molt gran, estem parlant de gent embogida, i jo ser-ho d'ells, eh? I tant, ho esperem amb ganes. I tant.
Va primer tràiler de The Mummy, de Lee Cronin. Canvi de registre cap al terror, Marc. Ja s'ha publicat el primer tràiler de The Mummy, o la mòmia, dirigida per Lee Cronin, el director d'Evil Dead Rise, aquella pel·lícula que ens va donar fa un parell d'anys i que, sens dubte, estava bastant bé. Tot indica que aquesta vegada la saga torna al terror pur, eh? Sí, sí, total. Estrena als cinemes el 17 d'abril i Universal sembla voler deixar enrere la versió de Tom Cruise, aquella pel·lícula tan horrorosa, i recuperar la mòmia com a figura fosca inquietant.
Bueno, veurem. I jo he de dir una cosa. Pinta bé. Promet. Jo he vist un parell de fotogrames. Doncs bé, bé. Pinta bé.
Ryan Coogler dona novetats sobre el rebut d'X-Files. Sé que aquesta no t'agrada, aquesta notícia, perquè no ets gaire fan dels reboots i d'aquestes coses que van sortint, però notícia important per als amants de les sèries. Ryan Coogler, el director de Black Panther, ha compartit nous detalls del seu rebut d'X-Files. Combinarà episodis de Monstra de la Setmana, podríem dir, amb una gran conspiració de fons. Es veu que ha rebut també consells de Vince Gilligan com a front a la televisió, que, si recordem, Vince Gilligan és el creador de Breaking Bad i Better Call Saul.
I... És una sèrie molt top que estan fent ara, no?, que no he vist. Quina? Ah, sí, Pluribus. Sí. Pluribus, efectivament. L'has vist a tu? No l'he vist encara, no l'he vist encara, no he tingut temps. Parlen molt bé d'aquesta sèrie. Molt bé, de Pluribus, és d'Apple TV, i tinc ganes de veure-la. Sí, de fet, ara en parlarem, que els Globus d'Or s'han portat més d'una coseta. Es veu que també serà el proper projecte del director, i Black Panther 3 vindria després. Ah, ok.
Recordem que Ryan Kugler també és el director de Los Pecadores, o Sinners, que aquí es va traduir una mica així. Kugler admet que sent molta pressió, però molt positiva, perquè hi ha molts fans molt exigents d'X-Files. És un gran admirador de Gillian Anderson i de David Duchovny, els protagonistes de la sèrie original, però no confirma realment si tornaran a la sèrie.
X-Files, Expediente X. Efectivament. Però tu no havies nascut, no? Jo no havia nascut, però l'he vist. Perquè la meva cosina un cop em va deixar tots els DVDs i ho vaig disfrutar molt. Em va agradar molt, sí. Això ho feien per Telecinco, quan jo era petit, i al meu poble no s'agafava Telecinco. Era aquella època que la televisió no anava per cables ni històries, sinó amb repetidors, i al meu poble no es veia Telecinco. A mi això em sona a l'edat de pedra. Sí, és que fa una colla d'anys. Home, la sèrie és molt guai.
No, no, no l'he vista. Ah, no? No, no, no, clar, no, no. No vols poder? No arribava. Bé, doncs te la recomano que la veigis. Igual que els hi recomanem a tothom que si no han vist Expedient X o X Files, doncs li donin una ullada. Som-hi.
Vinga, va, el gran colabrot de l'any, ja et diria. De l'any passat i d'aquest. Netflix, Paramount i Warner. Doncs tornem-hi, tornem-hi perquè hi ha més notícies. Seguim amb el colabrot aquest que no s'acabarà mai. Bé, no sé fins quan, però no s'acabarà mai. Escolteu, Paramount...
Demanda a Warner Bros, ara. No em vols vendre? No m'ho vols vendre, ha posat demanda? Exacte, totalment. Entrem en el terreny més empresarial, però ho expliquem fàcil, d'acord? Anem a fer-ho fàcil. Paramun ha presentat una demanda contra Warner Bros per obligar-la a donar més informació financera sobre el seu acord amb Netflix.
Paramon sospita que aquest acord podria perjudicar el valor real de Warner i beneficiar excessivament a l'altra plataforma com més Netflix. A més, Paramon vol proposar directors afins als Consells d'Administració de Warner amb l'objectiu de bloquejar o votar en contra de l'acord amb Netflix. Tot això és molta informació.
Molta informació, és difícil explicar-ho, molt senzill, però és el que és. És així. No hi ha més. No ho podem fer més planer, realment. És el que és. Què passa, doncs, amb tot això? Doncs Warner respon a la demanda i respon amb molta duresa, per cert. Diu i assegura que la demanda és oportunista, que l'acord amb Netflix és legal i beneficiós i que Paramount només intenta frenar una operació que realment no pot controlar. Es podria dir que és una batalla de despatxos.
però amb unes conseqüències clares sobre el futur del cinema i les plataformes. Ja ho sabem i ho vam parlar fa 3, 4 programes, 2 programes, no sé. Ho hem parlat cada programa, potser, inclús. Espereu. Espereu perquè això no acaba. Tenim tot això. Tenim la demanda, Warner Respond, diguem que no estan gaire contents. Doncs espereu que ara ve l'ho gros. I això és el que ens ha fet aixecar-nos de la cadira a tots i dir què està passant exactament aquí i fins a quin punt això és legal. Doncs Netflix...
estudiar a comprar Warner Bros. d'una altra manera. I no us ho imaginaríeu mai. I aquí arriba, podríem dir, la gran bomba. I és que, segons diverses informacions, Netflix estaria preparant una oferta totalment en efectiu... A tocateja, tio! A tocateja per comprar Warner Bros. I m'imagino un camió ple de billets allà.
Com pot ser això? Molt heavy. És molt boig. Ens podríem portar nosaltres a portar les maletes. Mira, et dic una cosa. Sigui Netflix o Paramount que s'emporta el gat a l'aigua, la primera pel·li que farà Warner serà la història d'això. La història. Hauria de ser la història, totalment, sí. Però és que això és increïble. És una nadolla. Amb efectiu. Estaríem parlant de 108 bilions de dòlars amb efectiu.
Tres anys comptant bitllets, tio. I quatre anys comptant bitllets, vull dir que i cinc, i sis, jo fins que em mori podria estar comptant bitllets. Doncs recordem que si això arribés a passar, no sé com podria passar, Netflix passaria a controlar HBO, Warner, DC i tot el seu català. Canviaria una miqueta completament l'equilibri de poder a Hollywood, òbviament començaria a formar un gran monopòli, que això és un problema.
i posaria encara més pressió sobre Paramount, Disney i Universal, que són les que queden. De moment, no hi ha una confirmació oficial sobre tot això, però aquest rumor explica perfectament que Paramount està molt fotuda. Sí, sí, està clar. Està fotudíssim. Era desesperada. I que Warner, sens dubte, està negociant i està jugant molt fort.
Molt fort, perquè... A mi tot això em sembla com una broma de mal gust, de la que realment es podrien fer, no una pel·lícula, sinó una trilogia. És que es rolla Scarface. És totalment Scarface. Els veig allà amb malatins i una muntanya de cocaïnes. És com me'ls imagino ara mateix. Totalment saludar de mi amiguito i traient diners. Traient bitllets de 5. Increïble. El que també està clar és que Netflix està accelerant com mai la seva història.
Molt heavy. És bogíssim. Bé, i fins aquí les novetats i fent-ho fàcil perquè tothom ho entengui, perquè això és una absoluta bogeria. Marc, no sé si tens res més a afegir. No, no, no. Simplement, bueno, estarem pendents del col·lebrot aquest. Ens interessa molt. Molt. Crec que tot el món del cinema està totalment pendent. Sí. I res, veurem quina és la següent bogeria que treu amb aquest tema.
Sí, perquè realment anem de bogeria en bogeria i tiro perquè me toca. Així que estic esperant ja la següent. Bé, doncs molt atents estarem. Molt atents.
Molt bé, i deixem enrere les notícies per entrar ja de ple en la temporada de premis. Avui tenim un programa dur i llu, eh? Aquesta setmana s'han entregat els globus d'or, uns guardons que tradicionalment marquen el tret de sortida de la cursa cap als Òscars i tothom ho sap. Són premis sovint bastant imprevisibles.
amb decisions que a vegades sorprenen, a vegades divideixen, però que sempre serveixen per començar a dibuixar. Quines pel·lícules i quins noms arribaran forts els pròxims mesos? Així que fem un repàs als guanyadors dels Globus d'Or d'enguany, que s'han dut cada premi, i aquí s'han dut cada premi, i sobretot, què ens diu això sobre la resta de temporada? Molt bé. Endavant.
Vinga, va, doncs, la guanyadora a millor pel·lícula drama. Doncs mira, anava a dir totes les nominades, però no ho direm perquè, si no, ens anem de temps. Com vulguis. Jo crec que és millor dir la guanyadora, no?
Com ho veus, això? Jo aniria per la guanyadora. Sí, és que clar, és que també tenim els Goya, eh? Sí. També tenim els Goya. Doncs mira, la millor pel·lícula de drama en si ha estat Hamlet. Hamlet? No, per favor, no, aquesta broma, no. Portem sis programes dient-la, per favor. Hamlet de Cló de Jau ha sigut la guanyadora. M'ha arribat que hi ha gent que encara la riu, per això la faig.
Sí, és veritat, és veritat. Ma mare sempre que... Es pot ser un petit somriure, saps? Però sí, la guanyadora ha estat Hamnet de Chloe Zhao. Per la banda de... Per la banda de pel·lícules molt potents, com era, per exemple, Valor sentimental, El agente secreto, Un simple accidente, Los pecadores, Frankenstein, etcètera, etcètera. Bueno, sorpresa? Tu què creus? No, per mi no és sorpresa. Que, per cert, ja he vist Hamnet, i ja parlarem de Hamnet quan s'estreni, però bueno, ho deixo aquí. Bueno, molt bé.
Vinga, va millor pel·lícula musical o comèdia? Doncs la guanyadora estava clara. Estava clara des del principi. Claríssima. Estem parlant d'una batalla tras otra de Paul Thomas Anderson. Ja està, no falta dir res més. Que té de musical el que jo tinc de violorús. I de comèdia en té, però perquè surt el DiCaprio. No sé per què li diuen comèdia.
No entenc jo les seccions aquestes, comèdia musical... De fet, durant la gala, que la vaig veure, es feien bromes sobre totes aquestes seccions on fiquen pel·lícules. La presentadora, de fet, es va enriure de tothom. De tothom, sí, sempre. Ho fa molt bé. Aquesta dona ho fa molt bé, molt divertida. Així que la guanyadora va ser una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson, que estava, sens dubte, ja asseguradíssima. Sí, jo crec que sí, i que clarament és la més clara candidata a l'Òscar. A factivi wonder. Sí, sí, sí.
Vinga, va al Premi a millor direcció. Doncs sorpresa. Per qui anava a ser el Premi a millor direcció? Doncs una altra vegada per Paul Thomas Anderson per una batalla tras otra. Estava molt clar. Jo crec que sí, de nou. Per mi és claríssimament el que passarà als Òscars també.
Em sorprendria molt que algú li passés per sobre. Sí, teníem, per exemple, nominats a Ryan Cooler per Sinners, Guillermo del Toro per Frankenstein, el Panahi per un simple accidente, Joaquim Trier per Valor sentimental, i estava Chloe Zhao per Hamnet, que podia ser una contrincana, tenim compte, però realment jo tenia bastant clar que Paul Thomas Anderson era qui s'omportava. Jo crec que és l'any de Paul Thomas Anderson. Sí, jo crec que també, sí.
Bueno, doncs seguim amb millor guió. I seguim també amb el senyor Paul Thomas Anderson per Una batalla tras otra. Jo crec que aquest home es mereix un aplaus. Un aplaus. Venga, grande. Gracias, Paul Thomas Anderson, por tus películas. M'agraden molt les pel·lícules. Sí, home, sí, m'ha nascut. És un director excepcional. I molt poc galardonat, vull dir que... Sí, sí, molt poc. Que penso que és de justícia, també, repartir... Home, ja li tocava. Així que recordem que millor guió ha anat també per Paul Thomas Anderson per Una batalla tras otra.
Mira, va, millor pel·lícula en llengua no anglesa. I aquí és on, per mi, hi ha la primera sorpresa de l'any. I és que la guanyadora ha sigut El Agente Secreto o Uagente Secreto. Uagente Secreto. Que tu vas tenir-la en compte, i jo va ser una pel·lícula que vaig veure al Festival de Sant Sebastià i no em va agradar gaire, realment. Però, clar, aquí teníem acirat. Jo el que he vist i el que he llegit la deixen molt, molt bé. Sí, la deixen molt bé. La veritat és que sí, i a mi és una pel·lícula que em va costar, em se'n va fer llarga, potser perquè ja portava 4 pel·lícules aquell dia i la vaig veure a les 10 i mitja de nit
La tornaràs a veure quan l'estreni? Sí, sens dubte, sens dubte. Però, bueno, aquí teníem pel·lícules molt potents, teníem un simple accidente, teníem No Water Choice, de Parxambuc, teníem Valor sentimental, teníem Sirat i La Bot de Gin, pel·lícules que són excepcionals totíssimes. Bueno, doncs la primera sorpresa, no? Sí, sí, realment sí. Molt bé. Vinga, va, el Premi Millor Interpretació d'una actriu en una pel·lícula drama...
I aquí va ser on vaig acertar. La guanyadora ha sigut Jesse Buckley per Hamlet. Hamlet. Oh, Déu meu. Oh, Déu meu. Per Hamlet. Acabaré dient Hamlet jo al final. Bueno, tenia contingants com Jennifer Lawrence, Renat Reinsberg per Valor Sentimental, Julia Roberts. Sí, sí, estava Julia Roberts. Estava Tessa Thompson i, perdona, i Eva Víctor. Bé, per mi estava molt clar. Jesse Buckley, el paper que fa Hamlet és espectacular i el premi és completament merescut. Molt bé.
A veure on estem, si millor interpretació d'un actor en una pel·lícula drama. Doncs mira, una altra sorpresa. Una sorpresa molt gran. I és el primer brasiler a guanyar un Globus d'Or per millor actor principal. Estem parlant de Wagner Moura per l'Ugente Secreto o l'Agente Secreto. És un gran actor.
És un gran actor, aquest paio. I el paper que fa és excepcional, de veritat. La pel·lícula no m'agrada gaire, però el paper que fa, i ell està molt, molt bé. Home, competint amb Jeremy Ellen White, Michael B. Jordan, Oscar Isaac, Joel Edgerton, Dwayne Johnson, per The Smash & Machine... Home, és un guanyador inesperat, et diria. Inesperat. Estic molt content que hagi sortit.
Jo m'alegro molt, li tinc moltes ganes, aquesta pel·li, i en part és per ell. Sí, clar, sens dubte, sí, sí. Jo ja et dic, bueno, quan la vegis podem fer un dia només un especial d'aquesta pel·lícula. Un do. Sí, ojo, eh, ho dic. Vinga. Sí.
Vinga, millor interpretació d'una actriu en una pel·lícula musical o comèdia. Doncs mira, aquí t'he de dir que també n'hem portat una petita sorpresa, perquè la guanyadora ha sigut Rose Byrne, per la pel·lícula que es va estrenar a Sitges, si pudiera, te daria una patada. Una pel·lícula sobre la maternitat molt dura, on la Rose Byrne pateix tota la pel·lícula, la veus cridar, la veus embugir a poc a poc, i tenia contrincants com Chase Infinity per una batalla tras otra, Cynthia Eribo...
Kate Hudson, Amanda Seyfried, Emma Stone per Bogònia. Vull dir, una guanyadora que, sens dubte, s'ha de tenir en compte pels Òscars. Ojo, aquí ho deixem.
Vinga, millor interpretació d'un actor... Actor. En una pel·lícula musical o comèdia. Doncs home, aquí estava claríssim. Sí? Aquí ho teníem claríssim. Per mi estava clar i era el senyor Timoteix Alamed per Martí Suprim. Jo és que segueixo pensant que DiCaprio... Està molt bé, sí. Podria haver-se endut el premi per una batalla tras otra. Home...
I ojo, Timotè, que competiem amb el senyor Clooney, amb el senyor Ethan Hawke, amb Jesse Plymouth, Leonardo DiCaprio i Libby Jung, que és la No Other Choice. Bé. Sí, sí. Uau. Un xaval de 30 anys passar-li la mà per la cara a una colla de veterans. Una colla de veterans que són molt bons. Molt bons, molt bons. Bueno, veurem els Òscars, no? Veurem què passa. Pinta. Pinta que el senyor Timotè s'emporta. Jo segueixo confiant en el senyor DiCaprio. Jo no.
Jo no. Bueno, mira que... Hagan sus apuestas. Va, doncs, millor interpretació d'una actriu en un paper secundari. I aquí també va anar per una batalla tras otra per Tejena Taylor. Un paper que és excepcional i fa de completa radical d'una manera excepcional. Està fantàstica. I mira que realment el paper no és gaire gran...
No, no, no. Però quan surt es menja la pantalla. Tal qual. Es menja la pantalla. Bé, crec que estava entre ella o Inga, Ibsdoter, Lilias, per valor sentimental. Però bé, estic molt content. Molt content que hagi sigut Diana Taylor, que se l'hagi importat. Sí.
Seguim amb millor interpretació d'un actor en un paper secundari. Bueno, aquest discutit. Aquest és discutit. Se l'han portat Estelan Skarsgat per Valor Sentimental, teníem Adam Sandler per Jake Kelly, teníem a Sean Penn per una batalla tras otra, a Paul Mescal per Hamnet, Jacob Elordi per Frankenstein i Benicio del Toro per una batalla tras otra.
De nou, és que Déu n'hi do, eh? Déu n'hi do Estelan Escargat aquí, eh? Mare de Déu. Aquesta et diria que és una de les seccions o categories més disputades. Perquè tots són excepcionals i tots estan increïbles. Increïbles. Estic content. Sí, m'agrada molt Estelan Escargat. I va fer un discurs molt maco. Així que jo a tope amb ell.
Seguim amb millor pel·lícula d'animació. I no t'ho creuràs, però he guanyat l'única que no he vist, que és Les guerreres K-pop, de Netflix. K-pop, perdona. K-pop, perdona. No estàs en la onda, tio. No estàs en el prank, colega. T'he de dir que no he vist aquesta pel·lícula.
No l'he vist. Jo he vist un tros. Diuen que està bé, diuen que està molt bé. Està bé, està bé, està bé. Però no l'he vist, no puc opinar. La veuré avant als Òscars, està clar. L'està clar. Però fins ara no l'he vist, així que suposo, home, competiria amb Zotrópolis, Elio, The Monslayer... Però aquí votaves per Zotrópolis, eh? Sí, jo aquí votava per Zotrópolis. I me l'he matxat. Bueno, xopre, xopre. Sí, sí, ok.
Vinga, la següent categoria és la d'assoliment cinematogràfic i de taquilla. Doncs és una categoria nova que han implementat aquest any per celebrar quines pel·lícules han fet més taquilla, no? I això és una mescla entre qui ha fet més taquilla i qui té més bona crítica. I la pel·lícula guanyadora ha sigut Sinners o Los Pecadores. No ho crec.
Home, compaties amb Avatar? No m'ho crec. Compaties amb F1, amb les guerreres K-pop, amb Mission Impossible, amb Weapons, amb Wicked Part 2... No em diràs que Pecadores... No em diràs que Pecadores mereix el premi per sobre de Mission Impossible sentència final. O d'F1. Per mi, aquí qui s'ho havia d'emportar era Avatar.
Ja està, perquè no hi ha ninguna perigua que faci taquilla com Avatar. Avatar... I si es vol celebrar el cinema, i si el cinema segueix viu, perdoneu que us ho digui, però és gràcies al senyor James Cameron. Perdona, et digui, Avatar no és ni cinema. És cinema total.
Cinema total. Aquí un dia arribarem a les mans. El vidre aquest. Mira, jo t'he de dir que a mi los pecadores em va agradar molt, celebro el premi, però realment no pensava que aniria a ell. Jo ja ho he dit i ho torno a dir, per mi los pecadores és una de les grans decepcions del 25. I per mi és una de les grans triomfadores. De fet, la vaig ficar al top número 3 o número 4 de l'any.
Vinga, seguim amb millor banda sonora original. Opa, aquí potser et ve canfadat, jo, tu. No, era per allò de la banda sonora. No, no, sí, sí, però pel guanyador potser et ve canfadat. Perquè ha guanyat Ludwig Gonansson per Sinners o Los Pecadores. Tenint Alexandre Desplat per Frankenstein, a Johnny Greenwood per una batalla tras otra, a Kang Ding Ray per Sirat, Mac Rister per Hamnet i Hans Zimmer per F1. Hans Zimmer, xaval...
Jo he de dir que la millor banda sonora de los pecadores em sembla una obra d'art. No estic d'acord. Una obra d'art. I Johnny Greenwood amb una batalla entre nosaltres també està increïble. I F1 és brutal. I la de Hamnet també està molt bé. Totes estan molt bé. Potser la que menys m'agrada aquí és la de Sirach i Frankenstein. Però bé, fins aquí jo bé. Bé.
Seguim amb la millor cançó original. Aquí tampoc hi ha hagut sorpresa, no? No hi ha hagut sorpresa, però a mi m'hauria agradat que guanyés una altra. Ha guanyat Golden, de les guerreres K-pop. A veure, és un temazo. És un temazo, eh? I són inclús per les ràdios. És una cançó d'aquestes que l'escoltes i ja la tens enganxada. Sí, sí, sens dubte, però sí que és veritat que per mi no és tan cinematogràfica, és una cançó pop normal, i potser hauria d'haver guanyat, doncs, I Lie to You, de Los Pecadores, que és un tamarro amb una escena increïble
Però bé... Jo, veient les candidates, les candidatures, jo crec que Golden és mereixadora. Sí, sí, ho és, ho és. Tothom canta, aquesta cançó. Tothom la canta, tothom està disfrutant... I com a músic i pseudocompositor, t'he de dir que és molt difícil aconseguir que una cançó hagi escoltat una o dues vegades... I la tinguis al cap. I ara l'estiguis cantant. No, no, és increïble. La cançó a mi m'agrada molt, eh? Jo t'he de dir que m'agrada molt. Però sí que és veritat que... Ostres, per mi no és tan cinematogràfica, no? Podríem dir, per mi és...
Una cansa més.
Bueno, doncs seguim amb totes les categories de referent a la televisió. Sí, perquè els lobus d'or porten cinema. I també televisió, que a vegades dius, ostres, ostres. I si ho fessin només de cinema, per favor? No, home, no. Seria més curta la gala. Això sí. Seria més curteta. I no fa falta tenir tantes seccions ni tantes categories. Mejor actor de reparto en drama. Mejor actor de reparto en musical i comè. Mejor actor i punt. Com fan els Òscars i punt. Deixeu-me en pau ja.
Bé, la primera categoria de televisió que us volem parlar és millor sèrie de drama. Sí, efectivament. Bé, guanyadora bastant clara. De pit. De pit. Bé, jo no l'he vista, diuen que és un escàndol. Diuen que és increïble. I s'ha estrenat la segona temporada fa molt poquet.
Bé, competies amb Pluribus, Separaciones, Low Horses, White Lotus, La Diplomàtica. La Diplomàtica. Que diuen que està molt bé, també. Molt bé, molt bé, La Diplomàtica. Bé, jo estic contra amb The Pit, encara que no l'he vist, i he vist dos de les altres només, però... Però, bueno, diuen que està molt bé, disfruten molt tothom, la idea és original, està ben executada, així que... Bueno, un gran per bo. Sí, sí.
Va, doncs, millor sèrie de televisió musical o comèdia. Doncs aquesta ens ho esperava, Marc. Ha sigut la guanyadora d'estudio. Oh, sorpresa. Oh, sorpresa. Oh, Seth Rogen, fent una de les millors sèries que recordo últimament de comèdia, per no dir la millor que he vist en molts anys. Jo l'he seguit, he arribat al capítol 4, si em toca el cinquè, l'estic gaudint, però he de dir que potser esperava una mica més. Oh! Ostres, jo crec que quan...
No, tu segueix-la. És que hi ha capítols que venen després que són espectaculars, de veritat. El segon capítol em sembla una obra mestra. El següent? El segon. El segon quin era? El plano seqüència. Bé, tots són plano seqüència, no? No, no, no, hi ha detalls. Hi ha un que és un pla seqüència sobre un pla seqüència. És boníssim.
És boníssim, és boníssim. És sensacional. És boníssim. La veritat és que sí, aquí teníem Colegio Abbott, The Bear, Hacks, Nadie Quiere Esto, Solo Asesinatos en l'edifici, que també és una sèrie molt reconeguda. Així que a millor sèrie de televisió, musical o comèdia, són porta d'estudio.
Vinga, millor minissèrie, sèrie antològica o pel·lícula per televisió. Doncs la guanyadora, i també estava clar, ha sigut Adolescència, o Adolescència, o Adolescents, com li vulgueu dir. Bé, és una sèrie espectacular. Bé, ara parlant de plan seqüència, jo crec que a nivell tècnic... És de lo millor... És lo millor que he vist... En sèries de televisió mai. En la història de televisió. Sí, sí, sí. Vull dir, és que és el que és i punt.
Després els personatges estaran millor o pitjor, que estan molt bé. La trama serà millor o pitjor, que estan molt bé. Però és que a nivell tècnic és un disbarat. Vull dir, no tinc cap mena de queixa. No puc dir-li res dolent, pràcticament, a adolescents. És una sèrie que em deixa totalment estesa al terra, deixant-me pensar durant dies. Bé, em sembla una genialitat total. Totalment d'acord? Sí.
Doncs seguim amb la millor interpretació d'una actriu en una sèrie de televisió drama. I mira, just parlàvem d'aquesta sèrie que diré ara, la guanyadora ha sigut Ria Seahorn per Pluribus, aquesta sèrie de Vince Gilligan que s'ha estrenat fa poquet a Apple TV i que ja s'ha emportat el premi a millor interpretació d'una actriu en una sèrie de televisió de drama. Ria Seahorn ja la coneixem, sortia a Better Call Saul també i la veritat que a Pluribus està espectacular.
Moltes ganes de veure-la, la veritat. Diuen que està espectacular, perquè jo no l'he vist tampoc. He vist dos capítols, i els dos capítols ens fan tremendos, però l'he de seguir. L'he de seguir, la tinc pendent, quan tingui temps m'hi fotré a tope.
Vinga, doncs seguim amb millor interpretació d'un actor en una sèrie de televisió drama. I el guanyador ha sigut Noah Wilde per The Pits. Bé, res més a afegir. Bueno, passant per davant de, per exemple, Diego Luna Ando. I de Gary Oldman, de Mark Ruffalo a Tasc, també, per Adam Scott per Separación, Sterling Cabrón per Paradise. Bé, Noah Wilde és un actoràs.
És un actoràs, la veritat. Com que no l'he vist, no puc opinar. Doncs et recomano molt de pit. Ostres, em fa't mandrota, eh? No, no, ja veuràs, és superentretinguda, super. Bueno, millor interpretació d'una actriu en una sèrie de televisió, musical o comèdia. La guanyadora ha sigut Jean Smart per Hacks. No he vist Hacks. Diuen que està divertida.
que està molt ben actuada, no l'he vist, no puc opinar. No fa molt per tu. I, de fet, les nominades que eren Christian Bale, Ayodeviri, Selena Gomez, Natasha Lyon, Gina Ortega per mièrcoles... Bé, no he vist pràcticament cap sèrie d'aquestes, així que realment jo estic més informant del que ha guanyat que opinant sobre aquesta categoria. Em fa molta gràcia aquesta actriu que es diu Christian Bale. Sí. És com Christian Bale. Sí, és veritat, però en femení. És veritat, no m'ho havia donat compte, això ho tindré en compte jo.
Millor interpretació d'un actor en una sèrie de televisió musical o comèdia. Oh, sorpresa! Sorpresa! Sona la campana en el poble i el guanyador ha sigut Seth Rogen per The Studio. Estava claríssim, claríssim. La veritat, és que no tinc res a dir.
Doncs ja està, si està tan clar. Jo he de dir que em sap greu que no se l'emporti Steve Martin, perquè jo ho vaig comentar aquí, soc ultra fan d'aquest home, he vist moltes pel·lis d'ells dels 90 i em sembla... És boníssim. Un personatge molt divertit i, bueno, un reconeixement també a la seva trajectòria, m'hauria semblat molt xulo, però val a dir que Seth Rogen... És que està espectacular. Està molt gran. Molt gran.
Va millor interpretació d'una actriu en una minissèrie, sèrie ontològica o pel·lícula per televisió. La guanyadora ha sigut Michelle Williams per Dying for Sex. Teníem Amanda Seyfried, Claire Denise, Ay, Claire Danes, perdó, Rashida Jones, Sarah Snook, Robin Wright per La Nòvia. Però així, Michelle Williams es torna a portar un altre globus d'or que ja en té un, de fet. Però s'esquiva el segon.
Va, seguim, que això s'està fent llarg. Millor interpretació d'un actor en una miniserie, sèrie antològica o pel·lícula per televisió. Doncs Stephen Graham, per adolescència, el pare, el tafada pare, està fantàstic. I m'alegro molt que a mi m'agrada molt aquest ballo. A mi també. M'agrada molt. Jo crec que el vaig descobrir, crec que és Snatch, Cerdos i Diamantes. Oh, Déu meu, sí, sí, sí. Fantàstic. Fantàstic. Molt bé, molt contents.
I seguim amb millor interpretació d'una actriu en un paper secundari en televisió. Ha sigut la guanyadora Erin Doherty per adolescència, aquesta persona, aquest personatge que fa de psicòloga, que està brillant. Té un capítol que és increïble, és el tercer, crec. És increïble, Marc, al·lucinant. El capítol aquell del nen amb la psicòloga és del millor que he vist, també.
Fa un gran paper. Gran paper. Fa un gran paper. I com a psicòleg he de dir que per mi borda molt el... Sí, el paper, el lloc on es posa un psicòleg. Està fantàstica. O sigui que hi ha moltes felicitats. Moltíssimes felicitats, sí.
Va, millor interpretació d'un actor en un paper secundari en televisió. Mira, l'actor més jove de la història en guanyar un globus d'or ha sigut Owen Cooper per adolescència. És que fa un papalàs. Res a dir. És una de les millors actuacions d'un nen que he vist a la meva vida. Jo l'únic que els diré... Bueno...
Christian Bale. Ah, sí. Sí, exactament. Però sí, sí, fa un... Fa un paper... És que, no ho sé, jo us diria, si ens estàveu escoltant, i no heu vist l'adolescència, sisplau, mireu-la. Perquè, per mi, quan la veus, dona aquesta sensació que tens a vegades com a usar-ho de dir, hòstia, això és història del cinema. Bé, de les sèries, de la televisió, sí. De cinema, de televisió. És espectacular. Són sèries que, bé, que queden per sempre... A la història. Sí.
Sí, i que sempre recordaràs, perquè no marxarà mai del teu cap.
Va, doncs seguim amb millor actuació de comèdia stand-up a televisió. I ara venen dues categories noves. El guanyador ha sigut, com sempre, Ricky Gervé, per el monòleg Mortality. I tenim una última secció, que és una nova també, que es diu Millor Podcast, que va guanyar Good Hang with Amy Poehler, que també és una actriu famosa. Ni idea. Ni idea. A mi aquests premis em són absolutament igual. He de dir...
No sé, aquests han sigut els globus d'or, aquests s'han repartit, ja tenim idees pels Òscars, tenim menys idees, tenim més idees, és igual. Però ja sabem una miqueta per on aniran els trets, Marc. Bueno, sens dubte, és l'antesala, no?, que sempre es diu, de l'avançala dels Òscars, dona moltes pistes de per on pot anar, i alhora...
també de ben segur que hi haurà sorpreses. Moltes sorpreses. Molta gent que es pensa que amb Globus d'Or té la catifa posada pels Òscars i els Òscars sempre ens deparen alguna sorpresa. Efectivament. L'any passat va passar, per exemple, amb The Substance, amb la David Moore, i a Nora va ser la gran triomfadora dels Òscars aquella nit. Així que tenim moltes ganes. El dia 18 sabrem les nominades dels Òscars i ja s'ha començat a votar per les nominacions.
Mirarem i veurem i estarem superatents. Estarem molt atents.
Què, Ignasi, parlem dels Goya? Parlem dels Goya, va, més premis, més premis. Vinga, va, doncs bé, com dèiem a l'arrenca del programa, ja s'han fet públiques les nominacions als Premis Goya 2025. 26? 26.
Anem un any enrere, ara. Les 25 també són públiques, ja. Sí, exacte. Fa un any que són públiques. No has dit res? No, no. No has dit res que no sigui veritat. També les del 26. Periodismo Verité. Ara volia dir també les del 26. Exacte. Una edició especial tant pel 40 aniversari dels guardons com pel retorn de la gala a Barcelona. Sí. El pròxim 28 de febrer
amb Rigoberta Bandini i Luis Tossar com a presentadors. Una edició que retrata amb força claredat l'estat actual del cinema espanyol.
La gran favorita, així per arrencar, podríem dir que és Los Domingos, de l'Audre Ruiz de Zoua, que lidera amb 13 nominacions, confirmant el pes creixent d'un cinema íntim i social al país. La segueix Sirat, d'Oliver Laxe, amb 11 nominacions. Mare de Déu. I la va afegit de ser la pel·lícula escollida per representar els Òscars a... A Espanya. Representar a Espanya als Òscars? Sí.
Destaquen per això altres pel·lícules, per exemple, Maspalomas, amb 9 nominacions, La cena amb 8, La sorda, Los tigres i El cautivo amb 7, i Romeria amb 6, que potser és una de les que... Aquí podrem parlar, eh? Que parlarem ara quan repassem les categories. Segurament ja ha estat una mica una de les sorpreses. Sí.
Bé, doncs un panorama molt repartit que potser evidencia l'absència d'un consens únic. Penso que en el fons és bon senyal, vol dir que cada cop hi ha més bon cine i cada cop és més difícil destacar una pel·lícula per sobre les de més. De fet, Los Domingos, Sirat, Maspalomes i Sorda parteixen com a favorites en combinar millor pel·lícula i millor direcció.
I, com dèiem, tot i que sorprèn també l'entrada amb força de la cena, o fins i tot la primera nominació d'Albert Serra com a director per Tardes de Soledad, que també donarà molt que parlar. I tant.
Les nominacions anunciades per Tònia Costa i Arturo Valls incloven 28 categories, les quals s'assuma un goia d'honor per Gonzalo Suárez. En conjunt, uns goia marcats per la diversitat, el pes del cinema d'autor i poques apostes unànimes, cosa que agredi més o menys al palmarès final. Sempre és una bona notícia.
Doncs si et sembla, Ignasi, anem a repassar les nominacions. No sé si tindrem temps, són 28. 28, eh? Jo et diria, anem fent. Estan endreçades per, diria, rellevància. Vale. I anem veient fins on arribem. Home, i tant, perfecte. Endavant.
Va, doncs, la millor pel·lícula, Ignasi. Home, tenim la cena de Manuel Gómez Pereira, Los Domingos, de l'Auda Ruiz de Azúa, Mas Palomas, de José Mari Goenaga i Aitor Arregui, Sirat, de Oliver Laxe i Sorda, de Eva Libertat. Què me'n dius, tu? Voleu que me la jugui? Vull que te la juguis. Vale, doncs no me la jugaré gens i diré Los Domingos. Sí, eh? Sí. Jo crec que aquí anirà la cosa molt apartada entre Los Domingos i Sirat. Sirat, sí. Los Domingos igual és...
El relat més sòlid, no? Sí, podríem dir que és menys visual i menys generadora que Sirat, i això fa que el públic s'apropi més a ella. Però Sirat té l'aval de ser candidat als Òscars, que això també pesa molt. És espectacular, és que Sirat és molt bon. Jo dic Los Domingos. Vinga, doncs jo dic Sirat. Vinga, som-hi.
Vinga, va, categoria millor actor protagonista. Tenim Alberto Sanjuan per la cena, Miguel Garces per Los Domingos, José Ramón Soroiz per Maspalomas, Mario Casas per molt lluny, Manolo Solo per una quinta portuguesa. Què, què me'n dius? José Ramón Soroiz per Maspalomas. Sí? Està espectacular, de veritat, està espectacular. Jo penso que Alberto Sanjuan parteix amb avantatge, eh?
Jo és que l'escena és una pel·lícula que l'he vist, em va semblar correcte, però no l'hi trobo gaire. Ok. No l'hi trobo gaire. I no creus que Miguel Garcés pot tan bé beneficiar-se una mica de l'efecte a los domingos? Sí, sens dubte, però realment, si Edu opina amb sinceritat, crec que José Ramón se lo ha dit amb Mas Palomas, té un paper que potser és el millor paper masculí que he vist aquest any en una pel·lícula espanyola. Ok. Sí, la vaig veure de la Sen Sebastià, de fet, em va agradar molt aquella pel·lícula, molt. Sí.
Vinga va, millor actriu protagonista. Ángela Cervantes per La Furia, Patricia López, Arnaiz per Los Domingos, Nora Navas per Mi amiga Eva, Susana Abitua per Un fantasma en la batalla i Antonia Zegers per Los Tortuga. Ho tinc claríssim.
Jo també. I això anirà per Patricia López Arnaiz. Penso igual, que és la favorita Clara. És increïble l'actuació d'aquesta dona en aquella pel·lícula. He de dir que em va al·lucinar i part que la pel·lícula sigui així de bones gràcies a ella. Fixa't. Bé, doncs mira, amb això estem d'acord. Sí.
Va, seguim amb millor actor de repartiment. Tenim a Miguel Reyán per El Cautivo, a Juan Minujín per Los Domingos, Cándigo y Cándido Oranga per Mas Palomas, Tamar Novas per Rondallas i Álvaro Cervantes per Sorda. Bé, aquí és disputat, aquí és disputat, perquè Cándido Oranga per Mas Palomas em sembla espectacular i Álvaro Cervantes per Sorda també em sembla molt bo. Jo llegia que Miguel Reyán, igual és el nom que per trajectòria és el que més sona.
El problema és que el cautivo no l'he vist. Ja. No l'he vist. I llavors no puc opinar i tenir una opinió sincera o ben formada sobre aquest actor i aquesta actuació. Però per mi Cândido Uranga i Álvaro Cervantes són dos noms a tenir molt en compte pel premi. Ho veurem.
Va, seguim amb millor actriu de repartiment. Anem amb millor actriu de repartiment. Complicada. Jo també penso que és una categoria una mica trampa i que hi ha molta qualitat que serà molt difícil. Potser Elvira Minguez...
El Vinaming ha d'estar molt bé, diuen que està molt bé. Té un paper molt visible, la cena. Però mira, sí. Nagore Aramburu. Si me l'he de jugar... Igual pot ser la sorpresa, també. Si me l'he de jugar, diré Nagore Aramburu. Ja. Sí, està molt bé. I és que, bueno, és una mica el que deia abans, igual l'afecte a los domingos pot ser que pesi, també. Sí, és que pesa molt, sí.
Va, seguim amb una de les bones. Millor direcció. I aquí és on la vida es posa complicada, Marc. Jo, saps què? Jo crec que és bastant clar. Jo diré Oliver Laxe per Sirat. Sí? Sí.
Jo penso que se n'emportarà l'Ula de Ruiz i Azua. Pot ser. Són els dos noms més grans, Junho amb Albert Serra. Mira, Albert Serra, jo crec que el sol fet que estigui nominat ja és una gran victòria simbòlica. Home, és que la pel·lícula va triomfar molt. El Festival de Sant Sebastià, de fet, es va emportar la Concha d'Or, eh?
És que aquesta, podríem dir que aquesta secció, aquesta categoria, ojo, tinguem... És una de les categories importants. Per mi, la més important. Junt amb millor pel·lícula, millor director, és la més important. Bueno, veurem. Segueixo dient que Oliver Lacks, per Sirat... Sí, eh? Sí.
Va, millor guia original, Ignasi. Ojo, ojo. Tinc dubtes. No diré Sirat.
no diré cirat, i me'n vaig per Mas Palomas o Los Domingos. Jo saps què penso, Ignasi? Què penses? Penso que Los Domingos arrasarà en aquests os, en aquests collas. En aquests collas. I penso que millor i original serà també Los Domingos. Sí, és que... és que és fantàstica, Los Domingos. És una pel·lícula excepcional, de veritat us ho dic. Si no heu vist Los Domingos, la teniu a Movistar Plus, i és una de les pel·lícules de l'any. I la podeu veure el dissabte, no passa res. Efectivament.
Va, seguim amb millor guió adaptat. Guillermo Galoi, Víctor Alonso Verbel per Ciudad Sin Dueño, Cilia Rico Clavellino per La Buena Letra, Joaquín Oristei i Manuel Gómez Pereira, i Yolanda García Serrano per La Cena, tres guionistes, Carla Simón per Rumaria i Eva Libertat per Sorda. Uau. Jo crec que és molt difícil. També saps què passa? Mira, me la jugaré, Marc. Eva Libertat per Sorda. Jo crec que és on portarà la cena. No, pot ser, pot ser, pot ser. És que està molt divertida la cena, eh?
Està molt bé, està molt bé, em va agradar, sí. Jo dic Eva Libertat per Sorda. Bueno. Va, anem avançant amb aquesta marea de categories i anem a millor direcció novell. Ion de Sosa per Baleàric, Jaume Claret Muixart per Estran Riu, Gemma Blanco per La Fúria, Gerard Homs per Molt Lluny, Eva Libertat per Sorda. I aquí a la vida m'agradaria molt que digués Jaume Claret Muixart.
Jo també penso que és la favorita natural. Sí, sí, sí, completament. Veurem, veurem. Bueno, va, millor actor revelació. Què? Què?
Jan Montepalau per Estran Riu. Sí? Sí. Jo crec que Julio Penya potser és el nom més popular. Sí, sens dubte. No sé si això sempre ajuda, a vegades no. És que Jan Montepalau per Estran Riu està molt bé. Sé que la pel·lícula és el que és, no se li pot demanar de tant, però Jan Montepalau està molt bé. Molt bé.
Va, seguim en millor actriu revelació. Tenim en Nora Hernández per la cena, Blanca Soroa per Los Domingos, Elvira Lara per Los Tortugues, Lucia García per Romaria i Miriam Garlo per Sorda. Ho tinc clar, Marc? Tu sí? Ho tinc prou clar i dic Blanca Soroa per Los Domingos. El paper de Blanca Soroa a Los Domingos és la nena, de fet, la protagonista de la pel·lícula. És espectacular. Està molt bé.
Jo no sé què dir-te, Blanca Soura, penso que té papadetes. També Miriam Garlo, per sorda. Sí, per sorda, sí. Arriba amb molta força. De fet, són les dues que dubto més. Veurem. Jo el que sí que crec, sens dubte, és que Romaria, amb les 6 nominacions, no se'n portarà cap. Jo també penso que no és l'any. No, no és l'any. Però tampoc ho era per Alcarràs, quan tenia 13 nominacions. No va ser, i ja està. Ja es diu i punt.
Va, doncs anem a una d'aquestes categories que sempre costa una mica. Sí. Que és millor pel·lícula europea. Tenim el Conclavé d'Edward Berger, una xica de l'Aguja, de Magnus Bonhorn, On Falling, de Laura Carrera, que és una pel·lícula horrorosa, per cert. Un simple accidente de Jafar Panahi i Valor sentimental de Joaquim Trier. Bé, si ens fiquem polítics, això és molt fàcil. Si ens fiquem polítics, la pel·lícula serà... La pel·lícula guanyadora serà Un simple accidente de Jafar Panahi. I si ens fiquem sentimentals, la pel·lícula serà Valor sentimental de Joaquim Trier. I què penses de Conclavé?
M'agrada molt Conclavé, però no li donaran tenint aquestes dues nominades. Jo també penso que Sentimental Value... És que diuen que està... Bueno, diuen perquè jo l'he vist i a mi no m'agrada, però a la gent li agrada molt Sentimental Value. No ho sé. A mi m'agradaria que fos Conclavé, que vols que et digui. Sí, clar, a mi també m'agrada. De les pel·lícules aquí que hi ha, les que hi ha són les que més m'agrada. Però no serà.
Vinga, millor película iberoamericana.
Ho tinc clar. Això anirà per Belén, de Dolores Fonsi, pel·lícula argentina. De fet, la vaig veure a Sant Sebastià. Jo no sé què dir-te. Em sembla una categoria, et diria, imprevisible. Sí, és complicada. O sigui que no sé què dir-te. Jo dic Belén, de Dolores Fonsi. El meu vot és en blanc. Molt bé.
Va, seguim avançant i anem a millor pel·lícula documental. Jo crec que aquí és molt clar.
Tu la tens molt clara i jo no tant, jo estic entre dos. Jo dic, estic entre Tardes de Soledad, Albert Serra, òbviament, òbviament, i Flores per Antonio, de Helena Molina, i és aquí a la cuesta, que em sembla un documental preciós, preciós. Jo crec que és Tardes de Soledad. Sí, sí, serà, jo crec que sí, jo crec que sí. I ojo no doni la campanada a millor director, eh? No. Ojo, aquí ho dic. No, jo crec que justament que se li donarà millor documental perquè no se li pot donar millor direcció. Bueno, veurem. Veurem.
Va, doncs seguim amb millor pel·lícula d'animació. Tenim Bella, Decorado, El tesoro de Barracuda, Norbert i Olivia i el terremoto invisible. Bé, si aquí tiro d'acord, jo vull que guanyi Decorado. Diuen que és la que aparteix com a favorita, no? Una mica per trajectòria, reconeixement premi d'Alberto Vázquez... Exacte. De fet, conec el productor de la pel·lícula, és amic meu, així que jo vaig a tope amb Decorado i espero que triomfi. Doncs som-hi, som-hi. Sosplau. All in.
Seguim amb millor muntatge. Doncs Ciudadans sin sueño, Los Domingos, Los Tigres, Sirat i un fantasma en la batalla. Epa, aquí, mira, pensa una cosa, Marc. Pensa una cosa. Estarà disputat entre Los Domingos i un fantasma en la batalla. Jo saps què penso? Què penses? Que és... Igual m'equivoco, eh? Però és una categoria de compensació. És a dir, si Los Domingos s'han portat tots els premis grans, li donaran a Sirat. Jo no crec que Sirat tingui un bon muntatge, eh?
No crec que tingui un millor muntatge que Un fantasma en la batalla, que és una pel·lícula que és normaleta. Que tingui un millor muntatge que Los Tigres, Los Domingos o Ciudad sin sueño, inclús. Així que... No ho sé. Vaurem. Vaurem.
Va, anem per una categoria que per mi em sembla molt important, tot i que acostuma a passar-me una mica desapercebuda, que és millor direcció de fotografia. Tenim Ciudad sin sueño, Los Domingos, Los Tigres, Mas Paloma i Sirat. Bé, estic entre dos, Marc. Estic entre dos, Joqui. I no poso Los Domingos. Jo penso una miqueta igual que millor muntatge. Crec que Los Domingos arrasarà i que millor fotografia li donaran a Sirat. A Sirat o Los Tigres, jo dic...
Los Tigres té escenes aquàtiques molt potents. I la fotografia i la manera en com estan gravades són molt guais. Bueno. Va, seguim millor, maquillatge i perruqueria. Tenim el cautivo, tenim Gaua, la tregua, Maspalomas i Sirat. Mira, m'agradaria molt que guanyes Gaua aquí. M'agrada molt Gaua a mi. Ja. Però està complicat. S'omportarà el cautivo. El cautivo, Maspalomas igual. No, s'omportarà el cautivo. Sí? Sí. Posa el cautivo. Sí.
Va, seguim millors efectes especials. Tenim enemigos, tenim Gaua, tenim los tigres, Sirat i un fantasma en la batalla. Bé, m'agradaria molt que guanyes Gaua aquí, és la més fantasiosa, és la més visual, no? M'agradaria molt que som porters, sí. Doncs vinga, donem-li a Gaua. Gaua, sense dubte. Gaua.
Va, doncs seguim amb millor disseny de vestuari. El Cautivo, Gagua, La Cena, Los Domingos i Romaria. I aquí segueixo dient que somportarà el Cautivo, però Gagua està fantàstica. Jo penso que el Cautivo... Mira, i si Romaria pot guanyar alguna cosa que no sigui vestuari? No, no, no. Vestuari no somportarà. No? És que tenir el Cautivo i Gagua és impossible. I Los Domingos, inclús. Jo penso que és més subtil, potser és menys lluïda, però... Veurem.
Va, seguim amb millor cançó original i aquí no hi ha la de K-pop, eh? Exacte, aquí tenim el talento, Leon Lu, Los Tigres, Mas Palomas i Sirat. Millor música original, això està segur que guanyarà Sirat. Jo també penso que això va molt en diferència. No sé si Mas Palomas podria... No, no, no, jo dic Sirat. Jo crec que la música de Sirat acompanya molt bé tot el seu univers i això... Sí, sí, i tant.
Pues seguim amb millor so. Millor so tenim el cautivo, los domingos, los tigres, cirat i sorda. Millor so son portará cirat. Jo també penso que serà cirat. Sí, sí, sens dubte, sí. Pues vinga, va a millor direcció d'art. Tenim el cautivo, la cena, los tigres, más palomas i cirat. Millor direcció d'art jo crec que s'ho pot emportar entre el cautivo o cirat. I más palomas? No. No? No. No? No. No.
Va, anem avançant, anem avançant. Millor direcció de producció. Ciudad Sin Sueño, El Cautivo, Los Domingos... Los Domingos. Los Domingos. Los Domingos, Los Tigres i Sirat. Millor direcció de producció. Perdona, però m'he n'acudit ràndol. No, està bé. Perdona, segueix. No, ja està. Ciudad Sin Sueño, El Cautivo, Los Domingos, Los Tigres i Sirat. Millor direcció de producció. El Cautivo. Sí? Sí. Jo segueixo pensant que Los Domingos arrasaran pràcticament tot. Bueno, endavant.
Vinga, va, una categoria on segur que no rep cap premi i els domingos ni serà millor curmetratge documental. Tenim Angulo Muerto, tenim Sucre, tenim el cuento de una noche de verano, Sexo los 70, y una cabeza en la paret. No he vist cap, encara. Sempre me'ls veig abans dels Goya. No he vist cap, no puc dir res, però aquests són els nominats.
Jo crec que és molt difícil de preveure. També penso que el recorregut en festivals marca molt, té molt pes. També el vot intern... No ho sé, és una mica una loteria. Jo no m'atreveixo a dir res. Fet.
Fins aquí les dominacions dels Goya. Sí, la veritat és que sí, han estat bé. I tanquem programa allà, que se'ns fa tard. No, home, no, ens quedem encara 5 minutets. Ah, sí? Pensava que tancàvem ja. No, el que passa és que hem acabat els Goya. Ah, no, no, que va, encara queda millor curtometratge documental i millor curtometratge d'animació, Marc. Hòstia, m'has saltat. T'has saltat, has decidit que ja no, aquests no tardaven.
Ah, hòstia, ara ho veig. Hòstia, tu, m'ha venut directament. A veure, quins dius tu? Cortometratge de ficció. Millor cortometratge documental. Cortometratge, estem dient. Cortometratge, sí. Un cortometraje...
Millor curtometratge. Millor curtometratge. Que catalans de poble som a vegades. Clar, però és que millor curtometratge de ficció has llegit els de documental, em sembla? No, no, no, ho he fet bé. Ha sigut tu que estàs distant. Però si has dit sucre. Perquè sucre és millor curtometratge de ficció. Curtometratge. Exacte. I són els que hem fet? Clar. Ah, vale. Mare meva. Ai, que necessitam una siesta. És que és divendres, tu. Sí, sempre passa igual. Bueno, doncs seguim amb millor curtometratge. Curtometratge.
Jo, curtmetratge documental. Doncs tenim dissonància. El santo la conversación que nunca tuvimos de Painter Room y zona... Uau. Uau. No sé, no els he vist. I curtometratge? Ja dic curtometratge perquè se m'ha quedat. Escolta, jo penso que hem de canviar el nom del programa i dir-li curtometratge.
Benvinguts a cortometratge. No he vist cap, i realment el cortometratge documental no és una secció que m'interessi gaire ni que m'apassioni. Bueno, és el que dèiem, és molt difícil, és molt difícil de dir, molt poca gent l'ha vist, aleshores això, el vot intern compta molt, també, com deia abans, recorregut per festivals, jo no els he seguit la pista, per mi és una loteria, no tinc ni idea. Sí, sempre. O sigui que, no sé, ens deixarem sorprendre. I tant.
Bueno, i ara sí, queda una categoria, oi? Sí, només una. Millor curtmetratge d'animació. Doncs amb millor curtmetratge d'animació tenim Buffet, Paraíso, Carmela, El corto de Rubén i El estado de Alma i Gilbert. Mira, jo pel títol et diria El corto de Rubén.
Ostres, pel títol, eh? Això és valent, eh? Doncs jo pel títol diria L'estado de Alma i Gilbert. És que dir-li a un curtmetratge el corto de Rubén... No, curtmetratge, no, curtometratge. És com una peli, dir-li la peli de Jesús, la peli de Javier, saps? La peli de Javier. Tu ja li donaries un premi només al títol. És que el títol es mereix un premi. Podríem crear una categoria que fos millor títol. Millor títol. Millor títol. Ja està. Això és donar peu a que gent faci coses molt bojes, eh? Això seria molt divertit.
Bueno, bueno. Ojo, s'hauré de tenir en compte, Marc. S'hauré de tenir en compte. Pues... Ja està. Ja estarien, no? Hem donat una d'informació avui. Déu-n'hi-do. La gent que ens hagi escoltat deu haver dit no sé on tinc el cap ara mateix, però necessito anar a dormir 3 dies seguits. Jo vull pensar que aquell que ens ha escoltat ho ha fet amb la llibreta a la mà, amb el bloc de notes del Windows obert. Exacte, dient, ostres, això és molt...
prenent notes i dient, hòstia, l'Ignasi i el Marc són molt bons, Marc i l'Ignasi són excel·lents, informadors... Bé, ens hem deixat dues categories, però no passa res, és igual.
Però, bueno, companys, ha sigut un superplaer tornar a estar aquí amb vosaltres un dia més, un divendres més, a un altre programa de La Claqueta. Què dir-vos? Ja no tinc res més a dir-vos. És tot fantàstic. Ens veiem i ens escoltem la setmana vinent. Marc, vols despeguir-te de la gent? Sí, home, sí. Vull dir jo un bon cap de setmana a tothom. Home, i tant. Aneu al cine, sisplau. Si us plau, aneu al cinema. Aneu al cinema. Si no ho veus encara, on va té l'Esteranoder... Hauríeu de veure-ho. Aneu a veure-la. Sí.
i quan escolteu dir que és la Clara nominada a endur-se amb Paul Thomas Anderson millor pel·lícula i millor direcció als Oscars, millor tot, millor tot. Veureu que no és gratuïta l'afirmació. Efectivament. I també feu el favor d'obrir Netflix i veure Adolescents. Oh, per favor, per favor. Apagueu la ràdio. Apagueu la ràdio i no veu Adolescents. Perdeu, home, ja està bé. Ignasi, ens escoltem. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, ens escoltem i ens veiem. Salut. La setmana vinent. Adeu.
Mata de Pere Ràdio Benvinguts a casa