Gràcies.
La claqueta, amb Ignasi Serra i Marc Pitarch.
Què tal, què tal? Molt bona nit o tarda a tothom. I bon any. I bon any. Bon any, clar, és el primer episodi. No, és el segon. És el segon. Però bon any també. Bon any també, per la gent que no ens escolti des l'últim dia. Doncs un bon any. Un bon any per tothom. Bon any a tothom. Bon any. Bon any. 2026. Vamos con ello. 2026.
Un any que... Què promet, Marc, aquest any? Grans aventures. Grans aventures, grans descobriments i molt de cinema, eh? I molta diversió. Molta diversió, molt de cinema... No sé, jo tinc bones sensacions, eh? Sí? Fixa't que després... Bé, no, no, diré una cosa després ja, després ja la dic.
Fora d'antena. Benvinguts una setmana més a La Claqueta. Esclaquetu! Esclaquetu! El vostre refugi cinèfil de confiança aquí a Mata de Pere Ràdio. El programa on sempre parlem de cinema amb passió, amb criteri i de tant en tant amb una mica de mala llet. De tant en tant, una miqueta.
Perquè a vegades el cinema també es discuteix, Marc, i a nosaltres ens agrada molt discutir. Sí, però... De bon rotllo. De bon rotllo, amb bon criteri, com diem. I és que avui tenim un programa complet, com sempre. Nosaltres sempre tenim programes complets. Aquesta hora l'omplim sempre.
Imagina't que a mitja hora ja estem. No, impossible. Nosaltres amb el que parlem és impossible. Com sempre, començarem amb les notícies de la setmana, repassant què s'ha mogut a la indústria i què ens ha cridat més l'atenció, per bé i per malament. Molt bé. Després ens endinsarem en un fenomen inesperat, una d'aquelles pel·lícules que ha anat creixent de boca a orella fins a convertir-se en una conversa realment obligada. Parlem de La assistenta, que va ser ja un bestseller brutal, ha vengut milions de llibres i ara s'ha estrenat la pel·lícula. Sí.
Què té aquesta pel·li? Perquè tothom en parli, Marc. Ja m'ho explicaràs tu, que l'has vist. Exacte, és hype o hi ha alguna cosa més, no? Què és exactament? Ja la segona part ja en camí. Efectivament, efectivament. Però bé, després quan fem la crítica doncs veurem què passa amb aquesta pel·lícula.
I per acabar, mirarem una mica cap al futur, les pel·lícules més esperades d'aquest 2026. Farem una petita llista, bueno, dic petita, però no és tan petita, farem una llista, la repassarem una per una i veurem què ens fa vibrar, què ens genera dubtes i quines ja tenim marcades en vermell al calendari. Així que va, poseu-vos còmodes, ajusteu el volum, claqueta i acció, que comencem!
El Tecnasi com s'han portat els Reis? S'han portat bastant bé. M'han portat coses que necessito, sobretot, que són importants. Són importants les coses que necessito. M'han portat tèrmiques, samarretes, aquests pantalons també tèrmics. Coses per abrigar-me, perquè està fent un fred, Marc. Sí, noi. Està fent un fred. Idò. No l'he vist jo a la meva vida, a casa meva, aquest fred.
I ara estem aquí a Matadepera i, sens dubte, aquí fa més fred que a casa meva. Sí, a casa meva fa més fred. I aquí... O sigui, fa fred. I aquí encara fa més fred. Imagina't com estic. Vinc amb tres tèrmiques, quatre pantalons... Semblo el muñequillo Michelin. Però, bueno... No ho sé, però... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Tens dubte, no he de tornar a re. Així que estic content. La meva mare sí que ha de tornar a una cosa, pobra, que li vaig regalar i no li he de fer res. Que li van portar els reis. Sí, clar, clar. Que tu havies demanat que els reis li portessin. Jo vaig demanar al Baltasar, li vaig dir, escolta'm, això és molt important...
Això és molt important que l'hi compris i l'hi portis. Llavors, doncs, hi ha hagut un moment on l'hi ha portat, però ella no ha acabat de... Però els reis són màgics i et donen el tiquet i pots canviar. Clar, exacte, sí, sí. De fet, li he demanat al Baltasar que li canviï.
Molt bé. Nosaltres no som d'anar a tendes, nosaltres som de directament anar cap al lloc màgic i el rei ens ho canvia. La màgia. La màgia, el que és la màgia del Nadal, eh? Que bonic. I tu què? Què tal amb les filles? Força bé, força bé. Mitjons, calçotets, un buf que porto posat. Molt bé, ets que molt bé, eh? Gràcies. Molt bé, de res, de res. I alegria i felicitat, sobretot. Això és només un aplaudiment per l'alegria i la felicitat i que no falti la salut, Marc. Clar que sí.
Que no falti la salut. Molt bé. Molt bé, estic molt content. Llavors, bé amb les nenes, tot fantàstic. Tot bé, tot bé. Molt bé. Doncs d'això es tracta, d'això es tracta. I amb ganes de cap de setmana i... Clar, ja arriba, ja està aquí, ja està aquí. Som a divendres. Ja està, ja està aquí, estem tocant. Nosaltres, quan sortim d'aquí, ja és cap de setmana. Exacte. Això és el principi de la cap de setmana. És el principi de la felicitat. Quan la gent posa la ràdio i està sonant la claqueta,
És allà de... També és un somriure a la cara a poc a poc. Això vol dir que ja és cap de setmana. Exacte. És bonic, això. Que maco, eh? És bonic. Oh, que maco. Bueno, què, et sembla que anem a les notícies? Anem a les notícies. Vinga, va, som-hi, va.
Doncs bé, la primera notícia que us volem donar és que ja s'han celebrat els Critics Choice Awards. Doncs ja tenim palmarès dels Critics Choice Awards i com cada any no només serveixen per repartir premis, sinó per començar a llegir cap on pot anar la temporada. No són els globus d'or ni els Òscars, però acostumen a marcar tendència. I aquest any el missatge és bastant clar, tot i que no exempt de sorpreses, com sempre.
Comencem pel cinema, on hi ha una pel·lícula que sobressurt per sobre de les altres o per sobre de totes, que és One Battle After Another. Ha guanyat la millor pel·lícula, millor direcció per Paul Thomas Anderson i també el guió adaptat, és a dir, el pack complet d'autor amb suport crític. Aquí caldrà veure si els Globus d'Or i els Oscars segueixen aquesta mateixa línia o si, com passa sovint, la cosa es fragmenta o canvia.
Ja veurem, però és un pel·lículot, eh? És un pel·lículot. Jo la tinc a la meva quiniera dels Òscars, estarà de tot. Sí, sens dubte, i jo crec que els Òscars arrasarà. Però, bueno, veurem, i surten el dia 18 les nominacions dels Òscars, i veurem els Lobos d'Or, que són el dia 11, que ja ho tenim a tocar, ho tenim a tocar, pràcticament. Un altre títol molt present és The Sinners, o Sinners, la... The Sinners, o Sinners, he dit, increïble, eh? Sinners o Los Pecadores, que aquí es va traduir, no?
que no guanya el premi gros, però sí amb molts de pes, com per exemple el guió original per Ryan Coogler, música per Ludwig Goransson, càsting i també reconeixement interpretatiu, com alguns premis més són. És la típica pel·lícula que pot no arrasar els Òscars, però que realment ningú pot ignorar, perquè la pel·lícula a mi m'ha agradat molt. Ja t'ho vaig... Bueno, ho vam parlar al... Sí, n'hem parlat, n'hem parlat. Al programa passat, i a mi em va semblar un pel·lículat molt gran. A mi no, però bueno. Bé, però...
A nivell interpretatiu, dos noms molt clars. Timothée Chalamet guanya com a millor actor per Martí Suprem, consolidant un any absolutament estratosfèric. Que no l'hem pogut veure aquí, Martí Suprem. Encara no, encara no. Però està a punt, està a punt. I Jesse Buckley s'emporta el Premi a millor actriu per Hamlet, confirmant... Exacte, un altre cop, la mateixa broma...
Confirmant que és una de les actrius més respectades del cinema actual. Una altra pel·lícula que encara no hem vist i s'estrena a finals d'aquest mes. Són dues pel·lícules que tinc unes ganes boges de veure. Bogíssimes, crec que seran dos titans. Què més dels awards? En apartats tècnics, Frankenstein de Guillermo del Toro destaca fort amb vestuari, maquillatge i producció, mentre que Fórmula 1 s'endú el muntatge i so.
Ai, Fórmula 1, eh? Són premis molt d'ofici, molt de gremi, podríem dir, dels que després solen pesar molt en les votacions finals. En animació, victòria clara per les guerreres... Sí, les guerreres que pop, és aquella pel·lícula de Netflix, no? Sí. I en pel·lícula internacional, el triomf és per The Secret Agent, que comença a colar-se en totes les travesses i quinieles. Lamentablement per Sirat, però té pinta que Secret Agent... I mira que és una pel·lícula que no em va agradar gaire, eh? Està bé, però... Has vist tu, Secret Agent? Sí, la vaig veure a Sant Sebastià.
Anda. Bueno, no està mal. Ja parlaré. Jo li tinc ganes, eh. Bueno, ja està bé que la tinguis ganes. No pot ser que només li tingui ganes jo tot.
Alguna altra cosa dels awards aquests a la tele, no? Sí, sí, passem a sèries, on hi ha una paraula clau, que és adolescence. Guanya millor miniserie, millor actor, millor actriu de repartiment. És una d'aquelles sèries que els crítics s'abaracen sense matisos, realment. En drama, The Pit dona la sorpresa com a millor sèrie, amb Noah Wilde com a millor actor, que també ha guanyat, i en comèdia, Dominic Club de The Studio, amb Seth Rogen, guanyant com a millor actor, també. Una sèrie fantàstica.
Menció especial també per Severance, que no guanya el premi principal, però sí molt secundari, és confirmant que continua sent una de les sèries més respectades del panorama actual. Bueno, Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do, un bon repàs en un moment. Molt bé. Fantàstic. Molt bé.
Va, que Stranger Things no s'acaba. Netflix activa els spin-offs. Tot i haver-se acomiadat per la porta, Gran Stranger Things està lluny de dir l'últim adeu. Netflix ja ha confirmat que l'univers de la sèrie continuarà expandint-se i el primer spin-off arribarà aquest mateix, 2026.
allò que en diuen d'estirar el xiclet, no? Totalment, i molt ràpid, a més. Es dirà Stranger Things, relats del 85. Serà d'animació. Tornarà a situar-se a Hawkins i comptarà amb els mateixos protagonistes clàssics, el Mike, el Will, el Dustin, el Lucas i la Eleven.
al capdavant del projecte, com no podia ser d'una altra manera, i tornen a ser els Daffer Brothers o els germans Daffer, que prometen nous monstres, inclosa una planta carnívora gegant, que això pot estar molt bé, però ho veurem. Tot molt anys 80, tot molt reconeixible, però amb ganes. La història... Ui, perdó.
La història se situarà entre la segona i la tercera temporada de la sèrie original. I tot i que els personatges seran els mateixos, no tindran les veus dels actors originals. Un detall menor, però que ja marca que això no és una simple continuació, sinó una nova peça dins del mateix univers. I encara hi ha més. Netflix també prepara un segon spin-off en acció real, centrat en l'origen de la misteriosa pedra vinculada a Becna. Això sí, d'aquest segon projecte encara no hi ha dates, ni càsting, ni guions tancats.
Escolta, Ignasi, has vist l'última temporada d'Estranger Things ja o no? No, no l'he vist encara. O sigui que això de la pedra de Beckner no... No sé el que és. No sé el que és, tothom m'ha parlat, però no, no l'he vist encara. Quan tingui rato i temps i estona per dedicar-hi... Les tres coses, rato, temps i estona. Sí, que és el mateix, és exactament el mateix, però entre sinònims i està bé, queda bonic, queda bonic.
Quan tinguis les tres coses... Quan tinguin les tres coses, doncs podré veure-ho. De moment només en tinc una. No sé per què penso que si hagués estrenat l'últim capítol al cine, hauries vist tota la temporada per anar al cine a veure-ho. Mira! Quina bona deducció. Efectivament. Sí, tens tota la raó del món.
Vinga, The Batman 2 continua pescant a Marvel. Després d'Scarlett Johansson, The Batman 2 podria sumar una segona estrella de Marvel al repartiment. Segons Deadline, Sebastian Stan està a punt de tancar un acord per unir-se a la pel·lícula, en un paper que, de moment, es manté en segret. L'operació confirmaria una tendència cada cop més clara al trànsit d'H2 entre Marvel i DC.
El projecte tornarà a estar liderat per Matt Reeves, que es repeteix com a director i guionista, mentre que a l'apartat tècnic hi ha un canvi important, i és que Greg Fraser, el director de fotografia, no torna. I el relleu l'agafa Eric Messerschmidt. M'ha costat molt dir aquest nom, eh?
Més Serge Mead. Sí, efectivament, que és col·laborador habitual de David Fincher. Gran Fincher. Molt gran Fincher. El rodatge, després de múltiples retards, ja està previst per al segon trimestre de 2026 i l'estrena punta l'1 d'octubre de 2027 sota el paraigua de DC Studios amb James Gunn i Peter Safran al capdavant. Quines ganes que li tinc. Jo també. En sèrio, eh? Sí.
Va una notícia tista, tista, tista. Adeu a Belatar, el cineasta que va aturar el temps. Doncs sí, ha mort Belatar als 70 anys a Budapest, una de les veus més radicals i influents del cinema europeu, clau del que s'ha conegut com a cinema lent o slow cinema. La seva filmografia, breu però molt decisiva, està marcada per plans llarguíssims, ritme contemplatiu i una mirada profundament pessimista sobre la condició humana. La seva obra més emblemàtica era 70 en go,
que jo l'he vist, és una pel·lícula que m'agrada. L'he vist sencera? Sí, l'he vist sencera, és molt llarga, dura 5 hores pràcticament, 7 hores més, o sigui, durava moltíssim. L'he vist en dues parts. Bé, que realment aquesta pel·lícula ja és una peça fonamental de la història del cinema.
Títols com també La Condemna o Workmeister Harmonies, Tara es va retirar el 2012 amb el Cavalló de Torín, premiat a Berlín, i va deixar clar que no tornaria a dirigir mai més. Des d'aleshores es va dedicar a la docència i a projectes artístics fora del circuit comercial. Avui el cinema és una mica menys incòmoda i una mica més pobre.
Hugh Jackman torna a encarnar un mite. Ara és Robin Hood. Doncs després de Logan, Hugh Jackman torna a explorar el declivi d'un heroi legendari amb The Dead of Robin Hood, una reinterpretació fosca i crepuscular del mite, de la qual ja n'hem pogut veure el primer tràiler, que per cert és espectacular.
espectacular. La pel·lícula està descrita i dirigida per Michael Sarnowski, responsable de PIC i A Quiet Place Day One, i planteja un Robin Hood molt allunyat de la icona clàssica, podríem dir solitari, ferit, perseguit pel seu passat, violent i cuidat per una misteriosa dona mentre s'afronta les conseqüències de les seves decisions. Encara no hi ha data exacta, The Dead of Robin Hood arribarà als cinemes al llarg del 2026. Penso que és una de les sorpreses interessants de l'any. Sí, i Hugh Jackman, ojo, va aparèixer al tràiler, ningú sabia res.
Molt bé. Veurem. Sí. Va, i l'última notícia d'avui és que Marvel rescata els X-Men per reanimar l'univers. Doncs Marvel torna a jugar la carta de nostàlgia. El notícia de Vengadores Doom's Day confirma l'arribada dels X-Men a l'univers Marvel, però no amb cares noves, sinó recuperant-les de sempre.
En un context de fatiga superheròica cada cop més evident, Marvel Studios sembla disposada a tot per tornar a seduir el públic. Les coses són com són. El tràiler recupera els mutants de l'etapa de Fox, en Patrick Stewart, Ian McKellen i James Martzen, reprenent el seu paper com a professor X, Magneto i Ciclop, respectivament de cada actor, òbviament. La jugada és molt clara, Marc, apel·lar als fans veterans després d'una saga del multivers que ha anat perdent pistonada i, tot i que algunes imatges funcionen,
Com la de Cíclope o jo què sé, enfrontant-se als Sentineles, podríem dir que la sensació general és més de recurs desesperat que no pas de nova etapa il·lusionant. He de dir una cosa, a mi el trailer dels X-Men em sembla increïble, increïble. És un trailer que dura un minut o menys.
I les imatges són espectaculars. Han fet una cosa que és anar traient tràilers. Han tret el primer de Capitán Amèrica, han tret el segon de Thor, han tret el tercer, aquest dels X-Men, i ara ve un quart que s'estrena la setmana que ve, que jo ja l'he vist perquè s'ha filtrat, que és dels Wakandians amb els quatre fantàstics.
Tinc moltes ganes de veure vengadores d'uns d'ahir. Estic emocionat, sí. Realment estic tornant a tenir aquesta estima, aquest amor que tenia per la saga en el seu moment. Però bé, veurem. Fins al desembre no ho descobrirem pas. Així que veurem. Doncs fins aquí les notícies d'avui. No sé si vols afegir alguna altra cosa. No, no vull afegir res més. Tot claríssim. Doncs va, deixem-ho.
Tarda aquesta cançó, Marc. Segona pregunta. L'Anna del Rei. L'Anna del Rei, és molt l'Anna del Rei. Jo sóc més de l'Anna del Jersey. Aquesta em m'ha agradat molt. Sí, puja, puja la música, puja la música.
Afronta't tu destino. Escolta, vols que et parli una mica de la pel·lícula de l'assistenta que se'ls va estrenar la setmana passada? Pot ser una altra broma? Pot ser una altra broma. Jo dic més de Kashmir Del Rey. Ok.
Sí, home, sí, vull que em parlis de l'assistenta. Sí, doncs... Mira, t'explico una miqueta què m'ha semblat, perquè és una d'aquelles pel·lícules que arriben envoltades d'una obra gairebé intocable. És un èxit editorial previ, té una legió de lectors entusiasmats, crítiques que són majoritàriament bones i excel·lents, s'ha de dir, i, esclar, expectatives que van pels núvols. Potser aquí ja hi ha part del problema, Marc, perquè vista la pel·lícula la sensació és clara. A mi m'ha semblat...
una proposta prou fluixa. Sí? Sí, la veritat és que sí. No és una pel·lícula desastrosa, ni molt menys, no. Està correctament rodada, és entrenadora, té ritme i compleix amb el manual, vull dir, és el que té, però també és una història que no arrisca gairebé gens i que viu massa còmode dins dels clitxers del típic melodrama, podríem dir. Les actuacions són correctes, tenim Amanda Seyfried i Cindy Swinney, que són dos...
que són dues noies que ara mateix estan, dues actrius que estan en el moment àlgid de la seva carrera pràcticament. I la veritat és que elles estan força bé les dues. Tot es compleixen, podríem dir. Però realment he de dir que no hi ha cap que s'elevi o que et quedi molt gravat. Tot funciona, però realment res brilla.
I és que el gran pes de la pel·lícula recau en la història, i aquí és on entra el debat. És la història que és, sí, però el problema és com s'explica. El problema és que realment tot resulta massa previsible, massa subratllat, amb girs que es veuen a venir, conflictes que semblen pensats per provocar reaccions molt concretes a l'espectador, gairebé com si estiguéssim veient una adaptació de manual per agradar a tothom.
De fet, hi ha moments en què la pel·lícula, o l'assistenta, sembla més una telenovela turca de tarda de l'antena 3 que no pas un drama cinematogràfic amb voluntat d'anar una mica més enllà. Mirades molt intenses, ja ho sabem, aquests silencis aters, música emocional, entrar en calçador, com aquesta cançó que està sonant de l'Anel Rei. Pots pujar-la un moment? No.
I és que està tot molt enfocat a remenar aquests sentiments, però sense gaire profunditat real. Les coses són com són. I aquí és on sorprèn més el contrast amb les crítiques tan entusiastes. Potser el llibre juga en una altra lliga. Potser el material original té més matisos que la pel·lícula. O que la pel·lícula realment no sap o no vol traslladar res, podríem dir. Però com a obra cinematogràfica, l'assistenta es queda a mig camí. És correcte, és consocions.
però és absolutament prescindible i aquest és el problema de la pel·lícula crec que en resum i per dir una cosa ràpida que tothom pugui entendre és una pel·lícula que no ofèn però que tampoc emociona ni deixa cap mena d'empremta d'aquestes que veus comentes durant 5 minuts i al cap de dos dies ja gairebé has oblidat i potser això per un fenomen tan celebrat com és l'assistente i el llibre és el més decebedor de tot així que bé aquesta ha sigut la meva opinió
Conec gent que li ha agradat moltíssim. Conec gent que té la meva opinió, com sempre. Ja et dic, les opinions dels crítics són totes molt positives. Però a mi no m'enganxa, no és el meu, no estic en la meva salsa, podríem dir. Havies llegit els llibres, tu? No, no he llegit mai els llibres, però m'han dit que és una adaptació que se sembla prou al llibre. Ok.
Així que en aquest cas, potser el problema no és de la pel·lícula, i és del llibre, que no era lo suficientment bo. Jo no ho conec, però sí que he de dir que abans de venir, la meva filla gran em preguntava, què parlarà avui de la claqueta? I dic, mira, l'Ignàcia ha vist l'assistenta, la vol comentar. I diu, ah, sí, l'assistenta, conec, sí, una trilogia de llibres molt bona. Ah, sí, l'he llegit? Joder, l'he llegit? No ho sé, no sé si ho he llegit. Home, no és un llibre, eh, per les teves filles.
La meva filla gran és una devoradora de llibres. Llegeix amb una velocitat que no l'atrapo. Però igualment no sé si és un llibre massa apte, eh? A mi no sap veure mica. Clar, vull dir, el llibre no ho sé. La pel·lícula té moments que no són gens aptes per menors. Però bé, té sorpreses la pel·lícula. Deia que té alguna sorpresa que altra.
Que no és el pitjor que veurem a la vida, eh? No. No és el pitjor que veurem a la vida, no. No. El pitjor que veurem a la vida és a mi despertar-te un dilluns a les set i mitja al matí. Uf. Després potser és l'assistenta, però primer va això. Primer va això. T'ha agradat la meva opinió? Què penses? Vols veure-la? No. Tens alguna intenció? Gens. Cap intenció de veure-la? No.
No, bueno, és el de sempre. Jo igual no tinc tant de temps com tu per anar al cine i aleshores intento escollir molt bé el que vaig veure. I passa aleshores, com comentàvem al programa anterior, que dic, ostres, anem a fer un top 5 o un top 10 de les pitjors pel·lícules de l'any. És que no les he vistes. Ja, ja, ja. Perquè intento escollir molt bé...
Igual sí que em passa, com dèiem, coses que em decepcionen. Però no com per incloure les pitjors pel·lis de l'any. No ho sé, no crec que la vagi a veure. Potser quan arribi a plataformes li trobaré una estoneta. És pel·li de Netflix total, eh? Ara així d'entrada no li tinc moltes ganes.
Bueno, i és el que has dit abans, que ja hi ha marxa una segona part. És el que ha recaudat molts diners, moltíssims diners durant la primera setmana, i és el que diem, és que és un fenomen. I segur que té el seu públic. Sí, el té, el té. I conec gent que li ha agradat molt, ja et dic, jo no tinc res en contra de la gent que li hagi agradat, només faltaria. No, no, però sí que és veritat que em sorprèn, em sorprèn perquè és una pel·lícula molt clàssica, realment. Ja...
de girs argumentals que et deixen una mica boig, però res més, i entenc a la gent que l'hi pugui agradar, però és una pel·lícula molt planeta, és molt planeta. Però bé, és la meva opinió, Marc, és la meva opinió. Jo sempre m'estimo a mi mateix, és el que té, i a vegades m'agraden les coses i a vegades no, i a vegades em semblen simplement mediocres i res més. N'està bé.
Aquesta és una pel·lícula de... Si hi hagués debutat en 5 estrelles, li ficaria 2. 2. No l'aprovo, però es queda un 4, 4 i mig. Veus? Exacte. No li ficaria mai un 3 ni un 2, aquesta pel·lícula. No, està bé, està bé. Però, bueno, ja està. Esperarem la segona part, que la veuré. La veuré, segur. Perquè si veig la primera, ve de veure la segona. I perquè al final és això. Potser és una pel·lícula que directament va ser un divertiment ràpid...
I hi ha UG per qualsevol persona. I ja està. Ja està. No s'ha de donar més voltes a vegades. Tal qual. Però bé, ja està. Molt bé, Ignasi. Va, doncs, som-hi.
¿Pero qué está a tsunami, Ignasi? ¡Pero qué es buena, qué es buena! ¡Doc, hemos cambiado el futuro! ¡Ah, hemos cambiado el futuro, eh! ¡Hey, Doc! ¿A dónde vamos? No necesitamos cinturones.
Ai, senyor, doncs si sona regreso al futuro. Que guai. Doncs perquè parlarem una mica del que ens espera aquest futur. Sí, efectivament. Deixem el present i ens posem el cinturó perquè ens endinsem en les pel·lícules que han de marcar aquest 2026. Exacte. Grans estrenes, retorns esperats i alguna sorpresa que ja comença a generar una mica de hype. Home, ja ho pots ben dir. Aquest és el menú cinematogràfic del futur immediat. Va, comencem.
Segurament una de les més esperades, a menys per mi, és The Odyssey de Christopher Nolan. Home, adaptació èpica de l'Odissea d'Homer sobre el llarg viatge d'Ulisses per tornar a Itaca després de la Guerra de Troia. Un sapo, un sapo. Després de la Guerra de Troia. Si més no, el primer tràiler que vam presentar fa una setmana i mitja o dos és increïble.
I és que Nolan per mi és assegurança total d'espectacle cinematogràfic. Bueno, ara mateix Nolan està al top 5, sent generós, podia dir top 3, de cineastes amb més talent. Amb més talent, sí, sens dubte. En Hollywood, sens dubte. I que estigui ell encapçalant una adaptació de l'Odissea d'Homer...
Promet molt. Promet molt, i ja he tingut moltes crítiques al trailer ja, pels historiadors, ja han començat a enfadar-se, perquè el vestuari no és de quad, no podia ser negre, perquè, clar, si aquestes columnes no poden ser quadrades, perquè han de ser rodones... Escolteu una cosa. Però és que no vegin de Bridgerton, saps? Clar, clar, no vegin de Bridgerton, les tornaran bojos, i per favor, que no vagin a veure l'assistenta, tampoc, eh? L'assistenta als historiadors que no la vegin, per Déu. Perquè potser els agrada molt.
Compte, compte, ojo. Però sí, he de dir que The Odyssey és, per mi, una de les pel·lícules més esperades d'aquest any, amb diferència, i espero molt d'ella. Espero moltíssim, amb en Matt Damon protagonitzant-la, Tom Holland, està a Zendaya, està en Hathaway... No ho sé, li tinc moltes ganes, li tinc moltes ganes. Crec que top 5 de pel·lis esperades d'aquest any entra segur. També passa moltes vegades, quan poses tantes esperances o esperes tant d'una cosa...
que més fàcilment es pugui fotre un ostiot. Sí, i que la decepció sigui més gran, exacte. Però bé, qui seria jo sense il·lusió, Marc? I qui series tu sense il·lusió? I és el que dèiem fa uns dies, que igual faltava una adaptació de l'Odissea, igual molt sàviament no s'ha fet abans, perquè quan toques un clàssic d'aquesta manera és per fer-lo bé, si no, no el facis. Exacte.
Però esperem que Nolan estigui a l'alçada. Home, jo crec que si no és Nolan no sé qui podria estar a l'alçada, pràcticament. Així que jo dic sí. Molt bé, molt bé. Doncs una altra de les grans esperances... I tant. ...d'aquest 2026 és la tercera entrega de la saga de Dione. I tant, Déu meu, dirigida per Denis Villeneuve. Què en pots dir? Home, has vist les dues anteriors? Sí, home, i tant. Jo crec que estem parlant d'una saga...
que per mi és història del cinema. És una de les millors sagues, bueno, trilogia en aquest cas, de ciència-ficció, de la història. Amb diferència. Quan parlo de Dune, se'm posen els pèls del cos com escàrpies, tio. Però per emoció i emotivitat. Crec sens dubte que la tercera part serà més impressionant encara que les altres dues.
Jo tinc la sensació que serà la bona, entre cometes. És a dir, no és que no m'agin agradar les dues primeres, però tinc molt aquesta sensació de preparem el terreny per el que ha de venir, per la gran. I això a mi em resulta una mica cansí, no ja n'hem parlat aquí una vegada, no és per menyspirar-les, molt menys. Crec que tota l'atmosfera i l'univers que dibuixa és molt potent, però també tinc la sensació que potser amb tres hores menys de saga es podia haver explicat la història.
Jo aquí no. Jo aquí crec que les hores invertides veient aquestes pel·lícules són màgiques. A mi, di un per dos, em va semblar una obra magna, però magna de la sense ficció, i sens dubte és una de les millors pel·lis de l'any passat, per no dir la millor. No es van portar gaires Òscars, tranquils.
Tranquils. Li va passar el mateix al Senyor dels Anells. La primera i la segona es van portar gaire i va arribar la tercera i es van portar 14 de 14. Bé, veurem, veurem. Però sí, estic il·lusionat, Marc. Estic il·lusionat per aquesta. Què més tenim?
La següent que volem comentar era Avengers Doomsday. Home! Dels germans russo. Home, i tant. A veure, és que és els Avengers que s'enfronten al doctor Doom que, sens dubte, és el gran esdeveniment coral del nou cicle Marvel. Aquí discrepem. Aquí discrepem. Perquè jo et diré una cosa.
Sí que és veritat que els últims projectes de Marvel no han sigut els millors, han sigut bastant patètics, alguns inclús. Però a mi aquesta pel·lícula m'emociona. M'emociona perquè... Estàs plorant. Estic plorant, eh? Que m'emociona molt aquesta pel·lícula a mi. No, però perquè... No sé si ho sabies, jo tinc tatuada. Tatuada, la d'Avengers. Què dius? Sí, la tinc tatuada. No em diguis on, és igual. No t'ho diré, no fa falta. Tampoc a la gent no li interessa. Però sí que és veritat que és una...
És una saga que m'ha marcat moltíssim i ha sigut una de les millors experiències cinematogràfiques de la meva vida, veure Vengadores Infinity War, Vengadores Endgame al cinema. Tu és que ets molt de superherois, eh?
Soc de que m'emocionin. I no hi ha gaires pel·lícules que m'emocionin, perquè em pot emocionar... L'assistenta. L'assistenta em pot emocionar molt i plorar a la sala i llegeix una obra mestra. Com poden venir Los Vengadores i fer-me emocionar, com pot venir Scorsese i fer-me emocionar, com pot venir... Jo què sé. Paddington. Paddington 2 és una pel·lícula exquisita.
i m'emociona, i és d'un os, un os de perú. Els Gunis t'emociona? Els Gunis m'emociona. Llavors jo sóc una persona que s'emociona fàcilment. Però sí que és veritat que amb Vengadores sóc públic molt fàcil. A mi, en general, les pel·lis de superherois...
Per mi és diumenge a la tarda, res a fer sofà i, segurament, un ull mig... Mig tancadot, no? Fent com la siesta un ratet amunt i la siesta un altre. Exacte. És a dir, no em desperta especial interès. Segurament les miri i em sembla una distracció interessant per una estona, però no és el cine amb majúscules que m'agrada veure. Ho entenc. Bueno, és que al final... Jo crec que també és una cosa d'edats, eh? Ja...
M'estàs dient vell? No, no, no. M'estàs dient vell? M'estàs llamando viejo? M'estàs llamando viejo, eh? No, però jo crec que sí que és veritat que... Clar, tio, jo 2008, quan es va estar en Iron Man, que és la primera pel·li de l'univers Marvel, tio, jo tenia 9 anys, jo veia en el cinema, i jo he crescut veient totes aquestes pel·lícules del cinema, i això, vulguis o no, fa que els hi tinguis més amor a l'espai.
pel·lícules, siguin més bones o siguin més dolentes. Llavors, potser jo per això m'emociono més fàcilment. Per al final, jo he crescut tota la meva vida ha sigut veure pel·lícules de superherois al cinema i seguir una línia, seguir un fil conductor que portava a que una pel·lícula es poguessin juntar tots, tots aquests que has vist en pel·lícules separades. Llavors, a mi m'emociona, m'emociona i la tornada dels X-Men, doncs, em sembla bastant guai. Així que, bueno, no sé, jo crec que tu l'anines a veure o no l'anines a veure?
Ets persona d'anar a veure Vengadores o no? Sincerament, jo crec que m'esperaré a veure la... El Disney+. Sí. Això que... No, per favor, no vull tornar a escoltar això mai més. No vull tornar a escoltar. Va, ves a la següent, ves a la següent.
Doncs com no, seguim amb una altra pel·le de superherois. Spider-Man Brand New Day. De Destin Daniel Crayton. Peter Parker intenta començar de zero, ja ho sabem. Sol i anònim, mentre redefineix el que significa ser Spider-Man. Bé, doncs Spider-Man. A qui no li agrada Spider-Man? A mi sí. A tothom li agrada Spider-Man. Per què? Perquè és un home que podríem ser qualsevol.
Podríem ser qualsevol, Spider-Man, si ho penses. Què té d'especial, Peter Parker? Que li pica una aranya. I això és el més especial que li ha passat a la seva vida, perquè és un fricazo de la parra, que li agrada la fotografia, li agrada la ciència. Podríem ser qualsevol de nosaltres. Llavors crec que la gràcia de Spider-Man és aquesta.
De fet, Stan Lee ho va dir. La gràcia de Spider-Man és que, i per això ens sentim tots com una mica Spider-Man a vegades, no? De dir, ostres, però això és molt Peter Parker. Bueno, és que al final Peter Parker és un xaval normal i corrent. Jo estic a tope.
Amb aquesta pel·lícula? Mira, jo de superherois he de dir que en la casa considerem Batman un superheroi, que suposo que sí. Jo és de les poques sagues que realment espero amb ganes per anar a veure el cine. Però li tinc bastant carinyo a la saga d'Spider-Man. Home, Spider-Man, les primeres vols dir, no? No, i en general, si Spider-Man, Brad New Day, jo si puc anar a veure el cine.
Home, és que aquesta és bona. A mi les últimes les has vist al cinema? No. No, però les has vist a casa teva o al Disney Plus o alguna cosa, no? No sé, a mi em semblen pel·lícules que estan força bé, no són les millors de Marvel ni de l'univers cinematogràfic, però clar, quan parlem de Spider-Man de Sam Raimi estem parlant d'un tità. Absolutament, total. Així que jo estic a punt per Spider-Man, que arriba el juliol, crec, i estic emocionadot, així que bé. Doncs veurem què ens explica el senyor Peter Parker. I tant.
Però seguim amb superherois, no? Quina fatiga. Supergirl de Craig Gillespie. I és que Cara Zorell arriba a la Terra amb una visió més dura i menys idealista que la de Superman. A tu no et va agradar gaire Superman de James Gunn? No, no molt. Tres estrelles de cinc.
Bé, doncs la persona que surt al final de la pel·lícula és aquesta Supergirl. I aquesta Supergirl promet ser molt destructiva i molt taradeta, eh? I és el que és els còmics, així que han sortit el primer tràiler, de fet, i està força bé, força bé. Bé, és la segona pel·li de l'univers cinematogràfic de DC.
Vaurem, vaurem. Jo crec que Superman és una pel·lícula que m'agrada molt i és un començament molt bo. Jo vaig veure Superman, les primeres, com es deia l'actor? El Christopher Reeve. Christopher Reeve, o així. Quan jo era molt petit i li tinc molt de carinyo en aquella saga. Home, clar, tio.
Aleshores, qualsevol cosa és com que es queda a mig camí. No està mal, no està mal, la Superman de l'any passat, no està mal, però em passa el mateix. Per mi és pel·li de diumenge a la tarda, no tinc res a fer i em poso una pel·li per distreure'm. De fet, te la vaig deixar jo, la pel·lícula. Sí, sí, sí. Però això no ho podem explicar, no? No, jo te la vaig deixar amb Blu-ray. Ah, sí, amb Blu-ray. Blu-ray no ha sortit encara. Ah, no? Va, segueix, segueix.
Aquest any també surt The Bright, de directora Maggie Gyllenhaal, que és la germana de Jake Gyllenhaal, per cert. És una lectura fosca i feminista del mite de Frankenstein, centrant en la figura de la Núbia. Molta curiositat per aquesta pel·lícula, Marc. Va sortir el tràiler i tinc...
molta curiositat. No l'he vist al tràiler, no l'he vist. Molt fosc, molt dark i tot, molt edgy, podríem dir. Li tinc molta curiositat. No sé si he vist algun cop a Maggie Gyllenhaal dirigint. Crec que no, i si l'he vist no me'n recordo. Però, ostres, és que aquesta visió nova sobre una pel·lícula que es diu La nòvia. La nòvia amb exclamació. Veurem. On saps qui fa de Frankenstein?
Christian Bale. Ostres! Aquesta no la sabies, eh? I la que fa de la nòvia és la senyoreta que ha guanyat un Òscar, que guanyarà un Òscar segurament, i que ha guanyat un Critic Choice Award aquestes nits passades, que ha sigut la de Hamnet, que és Jessie Buckley.
Així que, oh, tenim un repartasso, eh? El repartiment promet. Tenim un repartasso i... Jo només que sigui una mica millor que la Frankenstein de Benicio del Toro, ja... Bé, si més no serà diferent, perquè la visió és molt diferent. Llavors pot ser interessant. Et pot agradar més o menys, però indiferent no et deixarà, això segur. Molt bé.
Una altra pel·lícula que esperem aquest any és Woodening Hikes. Home, aquesta pel·lícula dirigida per Emerald Fennell, que ja la vam conèixer per Saltborn, és la nova adaptació de cims borrascosos, es diu aquí, està traduïda bé així, a cims borrascosos. Ho he posat així, però és combres borrascoses. Combres borrascoses...
que no sé com és cumbre, en català en aquest cas, no sé si l'han traduït com a cim. Cim borrascosos, sona molt malament. Sí, sona bastant malament, la veritat. Tothom sap de què estàs parlant. Doncs és una nova adaptació marcada per aquesta passió, l'obsessió i la violència molt emocional. Tenim a Jacob Elordi, el nostre Frankenstein, que també es va emportar per ser un crític, Joyce Award, amb millor actor de repartiment. I tenim a la poca salva de Frankenstein. Sí, sí, està fantàstic ell, està absolutament fantàstic.
Però, bueno, tenim Margot Robbie també a Cumbres Borrescoses, aquesta nova... Molt bé, molt bé. I el tràiler té una pinta brutal, també. Així que jo, a tope. Dia de... què, febrer? Sant Valentí. Dia de Sant Valentí s'estrena. Oh, uau. Just, sí. Molt bé.
Una de les que sí estic esperant per aquest any, Ignasi, és la segona part de The Devil Wears Prada. Doncs dirigida per David Frankel. Mare de Déu, qui no espera aquesta pel·lícula? El Diablo Viste de Prada, el que va ser, no? Doncs mirant de Priestley, torna en un món de la moda dominat per xarxes socials i noves jerarquies de poder. Això serà divertidíssim, Marc.
A més, jo crec que una de les fites de la pel·lícula és que han aconseguit el càsting. El mateix càsting. Tenia el mateix repartiment que la pel·lícula original després de més de 20 anys. Sí, tio. Està en Mildestrip, està en Hathaway, està en Milakunis... Això és realment una fita i fa que la pel·lícula guanyi dividends. Saps què? Penso que si no haguessin estat elles 3 o elles 2, no s'hagués fet la pel·lícula i ja està.
O no s'hagués fet, o s'hagués fet, però hauria estat com residual, que no hauria tingut una mena de... Un ribut molt dolent, segurament. No, tinc ganes de veure-la. Serà divertida, ens ho passarem bé. Tothom coneix el Diablo Vista de Prada, les coses són com són. I bé, jo és que per veure Meryl Streep en pantalla ja m'és igual. La bec, sigui el que sigui. Sigui el que sigui, la veritat. Així que, a tope. Molt bé.
Un altre dels moments del 26 que segurament marcarà és l'estrenada de Mandalorian en Grogu. Dirigida per Jon Favreau, director també d'Iron Man, per cert, no sé si ho sabies. Doncs aventura cinematogràfica de l'univers Star Wars amb el duet... Ah, mira, fem una foto. Ojo, ojo.
Hem fet una foto molt bé, de l'univers Star Wars amb el duet més popular de la sega recent, que és aquest Mandalorian i aquest Baby Yoda, aquest grogu. Sens dubte, si la sèrie és bona, perquè és molt bona, molt bona, molt bona, espero grans coses d'aquesta pel·lícula i...
No sé, si més no, a mi les tres temporades de Mandalorian em semblen tremendes. La tercera és una miqueta més fluixa, però la primera i la segona estan molt i molt bé. Aquest una mica estrany és que és el pas de sèrie a pel·lícula, no? Sí, però és perquè crec que ha tingut tant èxit, tantíssim èxit, que el més fàcil és portar-ho al cinema. Perquè a més és molt per tots els públics.
Les coses són com són. Sí, però passem de vuit hores per temporada a hora i mitja dues. Bé, l'espai es duren dues hores i mitja, la majoria. També és veritat. Home, ho veurem, veurem com ho resolen o cap on ho volen portar. És cert que les sèries han despertat molta passió. Sí, i tant. Mirar Andor, per exemple.
És el que anava a dir, no al nivell d'Andor, que segurament és la cosa més seriosa que s'ha fet de l'univers de Star Wars, però sí que ha tingut molt de seguiment. També és veritat que el Grogu, el personatge aquest, el Baby Yoda, doncs ha calat profundament... Però moltíssim.
I xavals que no han vist ni tan sols la sèrie tenen el ninotet. Sí, o saben qui és. Saben qui és. Exacte. I això, sens dubte, ja és un... És un molt dir, això, eh? Molt dir. Jo tinc ganes de veure-la. S'estrena a l'estiu, això és el que sabem, però realment fins a quin punt serà bona o serà dolenta, no ho sé. Ganes en tenim. Ganes tenim, que això és l'important. Molt bé.
Una altra de les esperades aquest any per moltíssima gent és la nova entrega de Toy Story, Toy Story 5. Dirigida per Andrew Stanton. Nova etapa per Woody, i vas en un món on la tecnologia ha canviat de la manera... Bé, la manera de jugar en si dels nens. Sens dubte. O sigui... Sí, sí, és el que hi ha. És pura realitat. No és una pel·lícula que espero, Marc. No? No. Tu i jo potser no, però penso que hi ha moltíssima gent que s'espera. Clar, és Toy Story, tio. Però és que jo m'he emportat el fiasco amb Toy Story 4... Ja...
És que Toy Story 4 em sembla una molt mala pel·lícula, tio. Molt dolenta, de veritat. No hi ha per on agafar aquella pel·lícula, perquè la 3 era el final perfecte. Un final que em feia plorar.
Però necessitàvem ingressar més calés. Però en Disney i Pixar necessitava més calés i va decidir fer Toy Story 4 i fer una de les pitjors pel·lícules de la història de la humanitat. Bé. Jo dic el nom de la companyia, fa pixar. Sí, literalment. No sé, no l'espero amb moltes ganes encara, que òbviament, Marc, aniré a veure-la.
Ja ho sé, tu aniràs a veure tot, Ignasi. Sí, la veritat és que no sé ni per què ho dic, perquè ho aniré a veure tot. Ho aniré a veure absolutament tot. També aniràs a veure la següent pel·lícula que volem parlar, que és el Reg 5. Home, i tant, dirigida per Val Torn. Clar que aniré a veure el Reg 5. Qui no aniré a veure el Reg 5? Jo no l'aniré a veure. No l'aniràs a veure? No, crec que he vist només la primera. Però què dius, no has vist la segona de Reg, si és la millor pel·lícula de la història d'animació?
No m'ho puc creure. Sí, per davant d'Akira i per davant de... Però mil vegades, eh? No l'has vist? No, company. Això és agafar les teves filles, sentar-te i veuràs Reg 2. Ah, sí, eh? Increïble. És una de les millors pel·lícules d'animació que he vist mai. Em va semblar una pel·lículeta.
Hòstia, la segona és increïble. És el retorn de l'ogre més famós del cinema, que combina aquest humor molt meta, no? Aquesta nostalgia i nous personatges. Però és que jo ja et dic, és que estic in. Per favor, és Rec 5. La tercera i la quarta, me, me, me. Però la segona, per favor, has de veure Rec 2. Només falta que vegis. Rec 2 i ja està, res més. Ok. Increïble pel·lícula. De veritat. M'ho apunto. Molt bé.
Quina endaí? Quina endaí? Doc, eres tu? Jo soy... Ergato Combota. Bé, la propera pel·lícula que volem parlar també és un clàssic de Disney, no? Moana. Bueno, clàssic, clàssic, no sé, però és un live action de Moana. Bueno, aquí es diu Ballana, eh? Aquí van canviar, es diu Ballana. Dirigit per Thomas Kale, que és l'adaptació en acció real del clàssic de Disney. Bueno, podríem dir clàssic, podríem dir no clàssic, ja té molt fandom, amb una aventura molt... Clàssic modern.
Sí, clàssic modern, m'agrada molt, m'agrada molt. Amb una aventura oceànica més èpica i més realista. Bueno, està The Rock o Dwayne Johnson. Ara ja no se li pot dir The Rock perquè és un actor de mètode i ara és Dwayne Johnson. Bé, no espero gaire, però la veuré. Evidentment, que tu la veuràs, no tinc cap dubte. Jo veuré tot, encara que no soc gaire fan dels live action de Disney.
Ostres, el de la sirenita és horrible, Marc. No l'he vist. En aquest moment volia veure el rei León, però no la vaig veure. També volia veure el del llibre de la selva, tampoc la vaig veure. I el rei León encara està mitjanament bé. El llibre de la selva, bueno, està acceptable. Però la de Blancanio és que va entrar l'any passat. Ja, ja, infumat. La que t'acabo de dir, quina era? Ja se m'ha oblidat, inclús. Una castanya, la sirenita. Uh, la sirenita, Déu meu! Jo vaig anar al cinema a veure la infecció de sirenita
Tu ets un malalt. Jo estic fatal del cap, sí. He de replantejar-me moltes coses en aquesta vida. Ara mateix estic amb la mà al front. Tens un tato de la sirenita? Tinc un tato, però el cul no te'l puc ensenyar. Em sap greu. No sé, l'aniré a veure. Tinc ganes? No, cap ni una, però la veuré, perquè soc així. Molt bé, així m'agrada.
Va, seguim que en queden encara unes quantes. Esperem també per aquest any 2026, 28 years later, The Bone Temple. Doncs sí, perquè s'estrena ja. S'estrena la setmana que ve, crec. És la primera pel·lícula de l'any 2026 molt gran i és que és la nova entrega de la saga post-apocalíptica iniciada per Danny Boyle en el seu moment i que va reiniciar fa just un any amb una societat encara més deshumanitzada, no podríem dir. No li tinc gaires ganes perquè no em va agradar gaire, l'última. Ja.
Però no em sembla una mala pel·lícula, simplement em sembla que no està acertada en alguna decisió directiva, podríem dir, de com dirigeix la pel·lícula d'Anny Boyle. Però jo no sóc director de cinema, així que tampoc ho puc dir gaire alt. Li tinc més ganes a aquesta, que es veu millor i més entretinguda que l'anterior, però tampoc li tinc moltes. Òbviament, digue-ho tu, digue-ho tu. L'aniràs a veure. Fantàstic, ja està. Ho tenim, ho tenim.
I parlàvem fa una estona de Sam Raimi, no? Efectivament, sí. Que també es trena pel·lícula aquest any. Sí, Help, es diu. És un thriller de supervivència amb humor negre, podríem dir, no? On dos desconeguts atrapats en una illa després d'un accident aèri, doncs, bueno, intenten sobreviure. Ja d'entrada el plantejament m'agrada. Crec que el plantejament està mal escrit. L'he escrit malament. Perquè no són dos desconeguts, són dos companys de feina que s'ho dien a mort. Millor encara. S'ho dien a mort i es queden sols en una illa deserta. M'agrada molt. Ja està. El plantejament és divertit.
I el trailer és divertidot. I Sam Raimi darrere. I és Sam Raimi. I serà violent, òbviament, una mica passada de rosca. S'estrena d'aquí poquet també, no tardarà gaire, però crec que és una pel·lícula que tenim en compte i que tots podem anar al cinema a passar-ho bé un ratet i a patir, no? Això de patir una mica, estarà bé, estarà divertit.
Doncs per aquest 2026 esperem també la segona part de Ready or Not. Dirigida pels mateixos de la primera, que són Matt Bettinelli, anava a dir Bellineti, imagina'm. Bettinelli l'últim. Sí, i Tyler Gillett, que és la tornada d'aquesta comèdia de terror amb rituals familiars, sang i moltes satirals socials, podríem dir. La primera és molt divertida, fa molts anys que la van estar. Jo no l'he vist. La primera està molt bé, sobre una dona que s'acaba de casar i va celebrar la seva nit de...
de Podorrio, podríem dir, amb la família també del novi, i el que fan i el que decideixen fer és, ahora vamos a jugar a un juego y tú lo que tienes que hacer, novia recién casada, es fugir de nosaltres perquè nosaltres t'intentarem caçar per la mansió.
Increïble. Ok. Molt divertida. Sí? Segur? Sí, i passada de voltes, eh? Bastant passada de voltes amb imatge. No l'espero moltíssim, òbviament. Serà un divertiment i ja està. Però la primera està força bé. La recomano si algú no l'ha vist. Molt bé.
Seguim aquest viatge al futur amb una de les pel·lícules segurament estalviables d'aquest 2026, que és l'adaptació cinematogràfica de Street Fighter. Sí, serà molt estalviable. De fet, la veuré, però amb poques ganes. Sí, eh? Molt poques, sí. Nova adaptació cinematogràfica del videojoc clàssic, amb, òbviament, els combats molt estilitzats. Se sap a alguna cosa del repartiment? Se saben cosetes, però no me'n recordo. Vale, vale. Ha sortit un petit mini-trailer, és un... Com podríem dir? Un...
Els primers... Un teaser. Sí, un mini-teaser. Mini-mini-mini-teaser. I fa molt mala pinta, sí. Fa molt mala pinta. Una mandrota, eh? Sí, molta mandrota. L'únic que sé és que s'ho surt Jason Momoa. Bueno. Bé, bueno. Street Fighter potser és lo seu i no fer Fast and Furious ni pel·lícules ni tan miniserament sèries. Així que, bé, no espero gaire. És que no et sembla a tu que és una saga que està basada en un videojoc que està obsolet? No, o sigui, qui juga a Street Fighter? Ningú juga a la Street Fighter, ja. O sigui, és com tot molt ronyós. Però...
I si estrenen una pel·lícula, Marc, i al mes següent treuen el nou Street Fighter? Això podria ser, home. Ojo, eh? Treixin el Street Fighter per Play 15. Per què no em fitxen per marketing, aquesta gent? Els de Capcom. No ho fa venda. No, la vida és que no.
Bueno, una altra de les pel·lícules, perquè el 2026 és Minions 3. Oh, dirigida pel mateix paio que va dirigir la segona, i que la segona és patètica, perdó. No m'agraden els Minions. Jo només he vist la primera, la vaig veure de viatge en un ferri. I ni tan mal. I, bueno, com que la vam posar... La vaig veure com 3 vegades seguides.
i vaig poder veure els detalls, allò... Home, jo només espero que hi hagi més caos, Marc. Més caos. A mi m'agrada veure els Minions fent tonteries i cafreries. I fent coses així, no? Eh, tu! I que es peguin entre ells i sigui divertit. És el que espero dels Minions. No espero res. No gaire més que això.
No, amb un argument, però no l'espero. Òbviament, això, arribar a l'estiu, és obvi. Això, pels nens, farà taquilla, moltíssima taquilla, guanyaran molts milions i faran uns Minions 4, uns Minions 5, un Minions 6, un Minions 7, Ignasi Serra i els Minions, Marc Pitar, Ignasi Serra i els Minions... I segurament aniràs a vore del Sina. Sí, sobretot la meva, sí. La d'Ignasi Serra i els Minions segur que aniria. I la teva, la que surts tu també, eh? Però bueno. Jo no. Ja veurem.
Va, una que segur que sí que estàs esperant. Bueno, sí, segur que sí, coneixent-te. The Legend of Ang, The Last Airbender. Doncs no l'espero gaire. Com que no? Perquè no he vist la sèrie mai. Però tu, home, estem parlant d'alguna cosa que de moment estén l'univers d'Avatar, del qual tu ets molt fan. No, no, no, no és l'Avatar de Cameron. No, no, no, és l'último guerrero, The Last Airbender, el manga.
Tu te'n recordes d'aquella pel·lícula molt dolenta que va fer el Shaya malan fa molts anys? No. Doncs d'un nen que pot controlar els quatre... No m'interessa. No t'interessa. Jo has llegit aquí el guió Univers d'Avatar i dic, home, això, ho estàs esperant aquest home amb cantaletes? Doncs no, no és de Pandora. Els demano disculpes a tu...
I a tots els nostres oients. Sí, perquè ja he equivocat, ho sento molt, perdureu-me i això no volerà ocurrir. Hi haurà molta gent que s'haurà sentit molt ofesa ara mateix i tu estàs aquí tant... Novita! Novita! Però clar, això no pot ser, no. The Last Airbender és l'último guerrero de no sé què que pot controlar el foc, l'aire, la terra, l'aigua... Mandra absoluta. Sí, mandra absoluta. Van treure una sèrie de Netflix que no he vist, mandra absoluta. No, no vull veure-la. Per què l'has posat al guió? Perquè és molt esperada per molta gent, però no per nosaltres dos.
Una que sí que estem esperant tu i jo és una que hem nombrat ja abans, que és Martí Suprim. Sí, dirigida per Josh Sabdi, que l'he considerat d'aquest any, 2026, però és de l'any 2025. Sí, però aquí arriba el 2026. Bé, òbviament l'esperem, Timothy Chalamet. Ja està, no falta arribar res més. Sens dubtes, si no és una de les pel·lícules de l'any passat, jo la contaré de l'any passat, ara, perquè ja compta com a premis d'aquest any. Bé, no sé, ja està, no tinc res més a dir. Timothy Chalamet, Timothy Chalamet. Estem contents.
Molt bé, doncs un altre que també hi haurà algú que esperarà, no sé qui, potser tu, segurament l'aniràs a veure al cine. Segurament, segurament. És Flowervale Street. De David Robert Mitchell, aquell director d'It Follows, Marc. Bé, és un misteri suburbà amb elements fantàstics i molt inquietants en la mateixa línia que la pel·lícula que t'acabo de dir, que és It Follows. Que a tu t'encanta.
A mi m'agrada molt It Follows, em sembla molt correcte i, si més no, aquest director s'ha de tenir molt en compte, molt en compte perquè fa coses molt boges i també està fent It Follows 2, que ja veurem quan l'estrena. Bé, molt bé, no ho sé. Ai, què era?
I estrena també que el 2026 és Ridley Scott. Un altre cop. Ridley Scott. No es cansa Ridley Scott de digipel·lícula? La mare de Déu. Com t'ha de cansar el Ridley Scott de digipel·lícula? Què estrena el Ridley Scott? Estrena The Dog Stars. Doncs és un drama post-apocalíptic sobre la supervivència, la pèrdua i l'esperança després del col·lapse al món. Sembla que està feta a mida per mi, aquesta pel·li. Sí? M'encanta. T'encantarà, Ridley Scott. Post-apocalíptic, supervivència, col·lapse del món... Exacte. Panellets... És maco. És maco. Dóna... Fa califo. Fa califo. Fa califo.
Bé, l'anirem a veure perquè li li escot. I ja està. No sabem gaire més de la pel·lícula, sabem una petita sinopsi, no sabem pràcticament càsting tampoc. No hi ha tràiler, no hi ha res de res de res, així que no, res. Bueno, sorpresa. Sí.
Ens queden moltes més pel·lis i anem avançant fins que el rellotge tingui prou, et sembla? Sí, sí, que hi ha 4 o 5. Evil Deadburn. Home, aquesta sí que l'espero. La nova seqüela o preqüela o el que sigui d'Evil Dead. Més Evil Dead, més Sam Raimi, encara que no la digueix ell, però la produeix ell. Bé, una nova reinvenció de la saga Evil Dead, amb aquest terror tan físic i tan brutal i tan gore i tan passat de voltes. Com t'agrada el cine de terror? A mi m'agrada molt el cine de terror. I Evil Dead...
La tinc molt al cor. M'agrada molt. Així que ja està. No hi fa falta que faci res més. M'agrada molt, l'Evil Dent. M'agrada molt, l'Evil Dent.
Una altra pel·li que comptaria com a escena de terror, i jo la posaria molt entre cometes, és Scream 7. Sí, perquè per mi no és de terror, ja és de pura comèdia. És comèdia involuntària i, bueno, no, totalment voluntària ja. És divertidíssima. Estic super a favor de Scream. La saga Scream em fa molta gràcia, perquè riuen d'ells mateixos d'una manera... D'una manera...
I crec que aquí està la clau, aquí està la clau en fer bones pel·lícules. L'última de Scream, l'última de Scream és divertidíssima, és que empatava de riure al cinema. Jo crec que només he vist la primera, en vaig tenir prou, no costé. No, és que no... I la primera no és gaire divertida. No. La primera sèrie, podríem dir. Suposo que a partir de la segona es comencen a autoreferenciar i a riure d'ells mateixos, no? Sí, a partir de la tercera o quarta ja es comencen a riure d'ells mateixos,
¿Cuál es el asesino? ¿Quién es? ¿Quién es? ¿Hay uno, hay dos, hay tres, hay cuatro, hay cinco, hay seis? I llavors és molt difícil. Falta la zona de Fletcher per allà, no? Sí, és molt divertida, de veritat. Si voleu riure i passar una miqueta de sustito, d'aquesta por, veieu Scream. La saga Scream és perfecta. Però és que en porten set, ja. Sí, però hi ha una reinvenció, hi ha un... És guai, és guai, de veritat, sí, la recomano.
Ho poses al calaix de necessaris o calaix d'innecessaris? No, necessaris, necessaris, sí, sí. És un mal ben portat. No, mandra, com fot? Ai, Déu meu, sí. A mi em fa molta mandra. A tu tot? A mi, quasi tot.
Ja acabem, ja acabem, eh? Una que sí que em fa molta mandra, que ja et dic que jo no aniré a veure. Jo sí. És la nova versió de Masters of the Universe. Home, dirigida per Travis Knight, eh? Ui. Ojo, eh? Aquí tenim nova versió èpica de He-Man amb fantasia clàssica adaptada al cinema modern. Pot sortir molt malament, això, eh? Sí.
No sé, no he vist Trader, no he vist res, però... Pot sortir tan malament. Jo recordo l'adaptació de Masters of the Universe dels finals dels 80, primers dels 90. Sí, sí. No sé si l'has vist. Sí, sí. És un trunyac. És horrible. És un trunyac. És horrible. A més, és l'època en què jo jugava amb els ninots de... de Masters of the Universe. Del Keiman, sí. Sí, no, no.
És a dir, quan estàvem amb el hype més alt de Masters de l'Universo, la pel·li va ser un trunyaco... Sí, és un trunyo, sí. Doncs ara què? Diguéssim que és un univers que li repampinfla a tothom... A tothom, eh? És que a ningú li interessa. Serà encara més trunyera. O no, potser fan una obra mestra de... Fan un thriller. Deixa'm dir-te una cosa. Com a He-Man allà... Crec que no. Crec que no faran cap obra mestra. No.
Té pinta de canó, eh? Ah, mira, no la tinc ficada, però l'afegeixo ràpid, que és la pel·lícula d'Esteven Spielberg, Disclos Your Day, que va sortir tràiler. Ha sortit tràiler i no pinta malament. No, pinta estranya, pinta molt J.J. Abrams, i això és una cosa que em fica un ambient nerviós, però bé, no pinta malament, no l'he ficat a la llista, queda una encara, però no l'he ficat, així que la dic ara. Tenim ganes de veure Spielberg. Molt bé, aquestes hi aniràs, eh? Sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Dance my boy.
Va, i l'última que tens a la llista, quina és? Doncs és Godzilla Minus Zero, dirigida pel mateix director de la primera Godzilla Minus One, de Takashi Yamazaki. És el retorn japonès al Godzilla més dramàtic i devastador, amb aquest to molt seriós i molt crític, al·lucinant la primera pel·lícula.
Al·lucinant, la primera pel·lícula. No sé si l'has vist. Negatiu. Però és un Godzilla molt currat. Va guanyar millors efectes especials a l'Òscar, el 2023, si no m'equivoco. Una pel·lícula excepcional, de veritat. Una banda sonora molt bona, molt currada, molt sèria. Molt sèria, de veritat. Els japonesos, quan sopremen en sèrio, sopremen en sèrio. I estic esperant amb candeletes, aquesta segona part. Sé que serà un espectacle com ho és la primera.
Molt bé, doncs no et dic que no la vagi a veure. A Godzilla en general li tinc cert carinyo. Jo també, jo també, m'agrada molt. Veurem. A mi totes aquestes pel·lícules de caijos i bitxos gegants m'agraden. Sí, soc públic fàcil. Molt bé, he de dir que jo trobo a faltar una pel·lícula d'aquesta llista. Digue'm, digue'm.
Torrente Presidente. Torrente Presidente. Oh! Però com se m'ha oblidat Torrente Presidente. Déu meu senyor, no m'ho puc perdonar la vida. 13 de març. Divendres 13 de març. Allà hi serem. Hombre, jo si puc l'anar a veure amb 3D. I max. Jo amb 4DX. Fixa't. I amb ScreenX no, perquè mira, estic dient coses per dir ja, eh? No sé si existeix això, però crec que sí. Però amb 4DX perquè quan estiri un rot, el Torrente olori la sala.
Oh, i tremoli tot a les butaques. Que maco, eh? Oh, quina imatge m'ha vingut al cap. Que horror, per favor. Quin horror. Bueno, serà divertit. Serà divertit, si més no. Bueno, doncs fins aquí la llista d'avui i també el programa. Hem d'anar acabant. Doncs acabem ja. Ha sigut un plaer, com sempre, estar aquí amb vosaltres. Marc, algú a dir? Res, que ens veiem aviat. Doncs ens veiem la setmana que ve i ens escoltem també la setmana que ve. Va, fins aviat. Adeu, adeu, adeu.
Agafa aire fresc.