Entreteniment, evasió, bromes, divertesta, la mata de Pere Ràdio. Benvinguts a casa. La claqueta, amb Ignasi Serra i Marc Pitarch.
Bon vespre a tothom. Benvinguts i benvingudes a La Claqueta, el programa de cinema de Mato de Pere Ràdio. Marc, amic, com estàs? Feliç i content. Estàs feliç i content. Aquests dies ha plogut moltíssim, eh? Home, sí, però és divendres. Sí, però igualment ha plogut. Imagina't que plou, però és dilluns. Oh, això sí que està horrífica.
No fotem, no fotem. Anar a treballar mentre plou és de les pitjors coses del planeta Terra. Va, aquí avui tenim un programa, com sempre, plou complet. Començarem com és habitual amb el nostre repàs a les notícies més destacades de la setmana.
Parlarem de tan nous projectes que s'han anunciat, de tràilers que ja circulen per internet, de cegues que tornen, algunes que segurament ningú havia demanat mai, i també algun moviment important dins la indústria que pot canviar bastant el futur de l'estriming. Espoiler, i ja us ho dic ja, ja sabeu de què va el tema. Oh, sorpresa! Sorpresa, dius mi o no? Otra vegada? Doncs sí, un altre cop. Va, que després entrarem en matèria amb una de les estrenes destacades d'avui, que és la nova pel·lícula de Pixar, que es diu Hoppers.
Bé, Pixar ja sabeu que és un estudi que sempre genera expectatives molt altes perquè quan estan inspirats són capaços de regalar-nos autèntiques meravelles de l'animació. Així que avui comentarem de què va aquesta nova proposta i sobretot si aconsegueix emocionar i divertir com ens tenen acostumats o si es queda una miqueta a mig gas. Veurem, veurem, veurem.
També tindrem temps per mirar cap aquí, cap a casa nostra, perquè fa pocs dies es van celebrar els Premis Goya aquí a Barcelona. Ja sabeu que és la gran festa del cinema espanyol. Repassarem, com no, el palmarès, parlarem de les pel·lícules que han sortit més reforçades de la nit i també comentarem una mica la gala en si, si va ser entretinguda, si es va fer llarga, si va tenir moments memorables o si va ser una d'aquelles gales que mires mentre estàs més pendent del mòbil que una altra cosa. Ja sabem com va el tema de les gales. I per acabar el programa, repassarem
recuperarem un dels nostres moments preferits, que ens encanta fer això, Marc. Ens encanta o no? Ens encanta fer això. Ens encanta molt. Ens encanta fer això, que és el joc de les bandes sonores. El Marc, com sempre, portarà tres temes i jo portaré tres més i veurem si som capaços d'endevinar a quina pel·lícula pertanyen. Un joc que sempre sembla així i de primeres bastant fàcil, fins que comença a sonar la música i de sobte el cervell es queda convertiment en blanc i no saps quina pel·li és, no saps absolutament res.
Els nervis del directe. Sí, sol passar. Així que ja ho sabeu. Durant la propera hora parlarem de cinema, de música, de premis i de tot allò que fan l'experiència d'anar al cinema molt gran o, bueno, de fet, de mirar una pel·lícula a casa teva. Les coses són com són. Comença la claqueta. Som-hi!
I comencem, com sempre, repassant les principals notícies del sector. Et sembla, Ignasi? I tant. Vinga, va, The Wild Robot tindrà seqüela. Doncs després de l'èxit de crítica i públic de The Wild Robot, el robot salvatge, DreamWorks ja ha confirmat oficialment que hi haurà seqüela. La nova pel·lícula estarà dirigida per Troy Quain i Heidi Jo Gilbert, mentre que Chris Sanders, director i guionista de la primera entrega, tornarà a escriure el guió.
Encara no hi ha una data d'estrena, però l'objectiu és continuar explorant la història del robot Roth i la seva relació amb la natura en general. Una bona notícia pels fans de l'animació recent, perquè la primera va ser una de les grans sorpreses, realment molt emocional. La pel·lícula de fa dos anys, de fet es va emportar l'Òscar, veurem. A mi la primera de dir que em va agradar moltíssim, la vaig disfrutar molt. És una experiència de cinema total. Si no l'has vist, Marc, si algú no l'ha vist, la teniu al Movistar Plus, que la vaig veure fa poc.
Primer tràiler de Lanterns. Ja s'ha publicat el primer tràiler de Lanterns, la nova sèrie de l'univers DC. La sèrie arribarà a l'agost a HBO, HBO, com li vulgueu dir, i seguirà els personatges de Hal Jordan i John Stewart, els famosos Green Lanterns, en una història amb un to que promet ser més de thriller i investigació que no pas de superherois clàssics.
Ah, interessant, no? Sí, molt interessant, el trailer està molt bé. Aquest projecte forma part del nou univers de DC que està construint James Gunn, com ja ho sabeu, així que serà una peça important per entendre cap on va la franquícia.
Scary Movie 6 vol cancel·lar la cultura de la cancel·lació. L'actor i productor Marlon Wayans ha explicat que Scary Movie 6 vol recuperar l'esperit irreverent de la saga. Segons ell, paraules textuals, diu, el que volem és tornar a fer riure, recuperar la comèdia tal com era abans, i l'única manera de fer-ho és cancel·lar la cultura de la cancel·lació.
De fet, ja s'ha publicat el primer tràiler i apunta un retorn a la paròdia sense filtres que va fer tan famosa aquesta saga als anys 2000. Veurem si el públic actual està preparat per aquest tipus d'humor o la cosa ja ha passat de moda.
I sens dubte una de les notícies de la setmana és que Warner prepara una pel·lícula de Game of Thrones. L'univers de Game of Thrones podria arribar per primera vegada al cinema. Warner Bros. està desenvolupant una pel·lícula basada en la franquícia amb Bo Willimon, guionista de la sèrie Andor, encarregant-se del guió. De moment no se sap si la història continuarà als esdeveniments de la sèrie o si serà una trama nova, però tot indica que HBO, HBO, o com li vulgueu dir d'una vegada, perquè ja no puc dir més idiomes, Marc, no puc dir més idiomes...
HBO i Warner volen seguir explotant el món creet per George R. R. Martin. Veurem, veurem. T'he de dir, Ignasi, que jo tinc més notícies sobre aquest tema. A veure, digue'm, digue'm, digue'm més. Està clar en què s'entrarà la trama de la pel·li, eh? Sí, ja s'ha dit. És un dels reis anteriors a tots aquests, com 300 anys enrere, un del rei Aeron, Aergon, un d'aquests.
Ostres, mira que no ho havien dit des del mitjà d'on sempre agafo les notícies. No ho havien dit, no ho havien donat aquesta notícia. Potser ha sortit avui, eh? Potser ha sortit avui i no ho he vist. Què que vaig veure ahir? No, pot ser, pot ser, pot ser. És un dels reis Tergarians, Tergarians, amb...
M'hauria d'haver apuntat, però no... Bàsicament això, un dels reis més importants, que ha sigut nombrat, de fet, en les tres sèries, o les dues, primer segur, La caça del dragón i Game of Thrones. A part sèrie, estic veient El caballero de los siete reinos, que ja en parlarem algun dia. Ja l'he vista. Ja en parlarem. Sí, sí, sí.
Bé, doncs això, que hi ha informació de la trama. De fet, com que és un univers que hi ha tanta literatura al voltant i pots inclús trobar els arbres genealògics dels reis i demés, pots inclús acabar d'adovint una miqueta en què se serà la pel·lícula. Molt bé. O sigui que, bueno, ahí està. Estarem pendents. La veritat és que jo, com a fan de la saga, en tinc moltíssimes ganes. No, i tant. Déu meu. Estarem pendents.
Vinga, ara una notícia una mica més trista, doncs Bruce Campbell anuncia que té càncer. Sí, l'actor Bruce Campbell, icona del terror gràcies a Evil Dead, oposició infernal, ha compartit una carta explicant que li han diagnosticat càncer. Tot i així, el missatge ha estat sorprenentment optimista. Campbell escriu...
així que espero continuar per aquí durant força, força temps. Un missatge molt en la línia del seu humor, realment, i la seva actitud combativa. Bé, una notícia dura, però és el que és, és la vida, i ens hem d'enfrontar a aquestes coses a vegades. Esperem que les coses li vagin bé.
Bueno, doncs seguim amb el serial de l'any que... Déu meu. És que Paramount i Warner revelen els raig de la seva fusió. Sí, la fusió entre Paramount i Warner Bros continua avançant i ja s'han revelat alguns detalls importants. Entre els punts principals, i això ho farem per punts, d'acord? HBO Max i Paramount Plus es fusionaran en una sola plataforma, suposant, òbviament, que HBO Max desapareixerà. Acabarà sent tot Paramount Plus.
Després, un altre punt, cada estudi produirà 15 pel·lícules a l'any, amb 45 dies d'exclusiva als cinemes. Una bona notícia, això, sens dubte. Una altra notícia, un altre punt, la nova empresa tindrà uns 79.000 milions de dòlars de deute.
Bé. Saps qui ho pagarà tot això, oi? Exacte, sí, efectivament. Bé, no direm res més. Un altre punt és que es preveuen 6.000 milions en retallades de costos. És que són números tan desorbitats que costa molt d'entendre. 6.000 milions de retallades, 79.000 milions de deute.
6.000 milions de retallades de costos, que això significa que molta gent s'anirà al carrer. I que la qualitat de les pel·lícules entenc que també es veurà afectada, no? Veurem. Un altre punt és que no hi ha plans de vendre canals de televisió. Un altre punt és que es mantindrà la llicència de contingut a altres plataformes. I l'últim és sobre la intel·ligència artificial. Idò.
que diuen que asseguren que serà una eina per als artistes, però mai un substitut pels guionistes. Quan diem que és una eina pels artistes, també ens estem referint a que les retallades seran grans. I aquí molta gent s'anirà al carrer. És això, ho tenim escrit aquí, és el que és, és el col·labrot de l'any, amb diferència, i seguirem informant.
Vinga, seguim amb més notícies. Una nova pel·lícula de Matrix en desenvolupament. El guionista i director Drew Goddard ha confirmat que s'està desenvolupant una nova pel·lícula de Matrix. De moment no hi ha detalls sobre la història ni sobre si participaran actors de la saga original, però l'objectiu és continuar expandint l'univers creat per les germanes Wachowski. Si aquí no està Kino Reeves i aquí no està Laurence Fishburne, això no té cap ni peus. Bé, estarem al tanto, ara què? Com sempre, amb tot.
Va, i l'última, primera imatge de la sèrie de God of War. Finalment s'ha publicat la primera imatge oficial de la sèrie live action de God of War, que arribarà a Prime Video. I, sincerament, Marc, la cosa no pinta l'aire bé. No? No, no pinta gent. La imatge ha generat bastanta crítica perquè el disseny i l'aspecte visual...
semblen bastant pobres, semblen una mica com de fandom, podria dir, no? I especialment per una franquícia que als videojocs és tan i tan espectacular. Encara falta veure material en moviment, és obvi, però la primera impressió, hem de dir, que no és gaire prometedora. Les coses... Oh, sorpresa! Són com són. Amazon, oh! Doncs jo acabo llavors de començar una sèrie d'Amazon i no m'estàs agradant. Quina?
La nova de Sherlock Holmes. El home en Sherlock Holmes. Ah, és veritat, sí. Sí, sí, l'he vist anunciada. Força bé. Ah, sí? Força bé. Sí, com més proper a Pinky Blinders que igual a... A Pinky Blinders, eh? Una mica. Perquè dir piqui, no, és Pinky. Pinky. Has dit piqui o pinki? De rosa. Rosa Blinders. Pinky.
Peaky Blinders. Bueno, sí, com aquesta barreja entre pel·lícula d'època però amb música rock actual, això que s'estila molt ara també. Com es diu aquesta sèrie dels pneumàtics? Dels pneumàtics? Sí, Bridgertons. Ah, Bridgertons, ostres, aquí m'has enganxat a mi. Aquesta broma preparada. Que fan això també molt, de barrejar com a estètica vella i nova. A tu això no t'agrada. Els Bridgertons no.
Jo soc més de Pirelli. No, però en si no t'agrada dir que barregin una època amb cançons que no són una època? T'hi vas queixar amb Martí Suprim, de fet? Sí, sí. No m'agrada, no m'agrada. Però aquí et queda bé. De fet, Piki Blinders a mi no és una sèrie que no m'agrada. Però m'agrada l'humor anglès que fan servir a... Els anglesos amb l'humor són molt bons.
A Sherlock Holmes m'agrada que dibuixin aquesta època de joventut, d'un personatge rebel. La veritat és que és xulo. Bé, doncs mira, una recomanació més, sempre està bé. Exacte. Fins aquí les notícies d'avui. Fins aquí. Vinga, va.
Bailas, cariño. Bailo, nene.
Quin tamarro, no? Escolta, que hem de parlar de la nova pel·lícula de Pixar. I aquesta cançó? Doncs de la pel·lícula. Això és de la banda sonora? Això és de la banda sonora, i tant. M'agrada molt, eh? Està molt bé, està molt bé. És que la pel·lícula també està molt bé. Estem parlant de Hoppers, la nova pel·lícula de Pixar. No, no, te tallo més. No em tallis, no em tallis, sisplau. No, i tant, i tant. Talla'm sempre que vulguis. Sí? Escolta'm, que després... Ara tallo un altre cop. Ostres, no, senyor. A veure...
Silenci, silenci. Quin silenci, eh? A vegades el silenci diu més que mil paraules. Silenci a la ràdio, poca broma. El silenci a la ràdio és el pitjor que pot haver, eh? A veure, tornem a fer un altre?
Ui, s'escolten els meus pensaments, Marc. No podem tornar a fer això mai més. Escolteu-me, acaba que parlarem de Hoppers, la nova pel·lícula de Pixar, i és que ja sabem que després d'uns anys prou irregular semblava que a Pixar Animation Studios navegava entre aquesta nostàlgia i aquesta repetició de fórmules, no ho podríem dir, però realment amb Hoppers l'estudi crec que torna al lloc que millor sap fer.
que és convertir una idea aparentment molt esbojarrada en una història sorprenentment profunda. Ja ho era, per exemple, amb Inside Out, no sé si recordes aquella pel·lícula dels sentiments, és una pel·lícula boníssima. I aquí la premissa...
És delirant, però és prou estimulant, jo crec. És que els humans que es transformen en animals a través d'una màquina capaç de transferir la consciència. És literalment això, d'acord? Però no, no és avatar. D'acord? Que la gent recorda com el d'avatar, eh? Passem el meu cos a un altre cos. És com que no he vist avatar? Bé, ets l'única persona del planeta Terra que no ha vist avatar, doncs... Ni tampoc titànic. Bueno, tancat la gent càmera. Ja sabia com acabava i vaig decidir no veure-la. T'en prometo que no l'he vista, eh?
Ens faran fora d'aquesta ràdio, per favor. I és el que us dic, que quan parlem de transferir aquesta consciència, jo crec que aquí és on Raúl parla la gràcia. El punt de partida realment pot semblar molt simple, un artefacte còmic simple, realment, però la pel·lícula va molt més enllà. El que en aparència és un joc d'identitats que van convertint-se en una reflexió inesperadament incisiva sobre la relació entre humans i natura. I crec que és aquí on Hoppers troba la seva veritable força.
La veritat és que estan molt bé, i la transformació física en si funciona com una metàfora superpoderosa, al meu entendre, totalment. Només quan l'ésser humà habita literalment el cos d'un altre animal, és capaç d'entendre què significa viure en un ecosistema amenaçat. No entens res. No has entès res? Per què no?
Un animal que transfereix la consciència i que després... No, un home. Una persona que transfereix la seva consciència a un animal. Ja està. Ah, el més normal del món. Exacte. Això ho hem entès? Fins aquí sí. Doncs ja està. Potser no m'estava explicant bé. Potser no estava escoltant. Ah, aquesta jo crec que és aquesta, eh? Ojo, eh? Potser ens ho hauríem de fer mirar això.
Ai, per Déu, va. Ja no sé per on anava, Marc. Ja no sé per on anava. Ai, company. Tinc aquell guió, però ja no sé per on anava. Bé, això us estava dient, que podríem tenir una metàfora poderosa, que és aquesta, que és quan només l'ésser humà evita literalment el cos d'un altre animal, és capaç d'entendre que significa viure en un ecosistema prou amenaçat.
I és que l'ecologisme que planteja la pel·lícula crec que no és pamflatari ni és didàctic, no t'ensenya res de l'altre món. Jo crec que el missatge emergeix de l'experiència, de la incomoditat i fins i tot del perill. Podríem dir que posar-se la pell d'un animal deixa de ser una frase feta com a tal i es converteix en una experiència molt i molt emocional i molt divertida en aquesta pel·lícula. Crec que en aquest sentit Hoppers connecta amb una sensibilitat molt contemporània, molt nova, la necessitat urgent de repensar el nostre lloc al món.
Aquesta tecnologia, lluny de ser presentada com en amiga total, apareix com una eina prou ambivalent. No sé si m'explico del tot, però pot ser com un pont cap a l'empatia radical o una nova forma d'explotació. És així. Tot depèn de l'ús que en fem. Aquesta ambigüitat podríem dir que és una de les virtuts de la pel·lícula. No simplifica el debat, ja us ho dic, no ofereix respostes fàcils i confia en la intel·ligència de l'espectador. Gràcies, adéu.
Aquesta m'agrada més, a mi. També apareix a la pel·lícula. A veure. Senyor Elton. Elton Jonas. Don't go breaking my heart. Hombre, és un tamarro, també, eh? Un tamarro. Honey, if I get restless. Baby, you're not that kind.
I és el que just us deia, que no ens pren per tontos la pel·lícula, i aquí és on la pel·li sorprèn. Sorprèn, perquè Hoppers, he de dir una cosa, té un to més fosc del que podríem esperar. En sèrio? Sí. Hi ha moments realment inquietants, fins i tot en un punt podríem dir creepy, que juguen amb la pèrdua de control del propi cos i amb la fragilitat de la identitat.
No és un terror, òbviament, però bé, sí una atmosfera que flirteix amb sensacions més adultes. I jo crec que Pixar no tracta el públic com si fos ingenu. S'atreveix a tensar l'acord emocional i a explorar zones menys còmodes.
I és que aquesta aposta tonal conviu amb un sentit de l'humor molt ben calibrat. Els gags no s'aturren al conflicte central, no molesten, sinó que el reforcen. Crec que el contrast entre la consciència humana i els distints animals genera situacions mega divertides, però també revela contradiccions prou profundes. Riure i pensar no són experiències incompatibles, i segons el meu parer, Hoppers, aquesta pel·lícula de Pixar, ho entén perfectament.
No es veu, però estem ballant aquí. Estem ballant, estem passant pipa.
I és que és just el que us dic. Narrativament el film funciona amb un ritme molt àgil que evita caure en l'accés explicatiu. La història avança amb fluïdesa, alternat moments d'aventura amb escenes més íntimes que donen un gruix més emocional al relat. Hi ha cor, que és això que sempre associem amb Pixar, però aquí batega amb una maduresa prou renovada, et diria. I és que no hi ha una manipulació sentimental gratuïta com en altres pel·lícules, com per exemple Coco.
que és molt bona, ja que crec que aquí l'emoció neix de les decisions dels personatges i de les conseqüències que aquests tenen. És així. Visualment, la peli també juga amb un contrast suggerent entre el món humà i l'experiència animal. Jo crec que sense necessitat de grans visuals, la posada en escena transmet la diferència de percepció d'escala i de vulnerabilitat. És així. L'espectador no crec que només vegi el món des d'un altre punt de vista. Es podria dir pràcticament que el sent.
I és que potser el més estimulant d'aquesta pel·lícula és que recupera una sensació que semblava molt adormida, que és la d'estar davant d'una proposta realment original. Sempre ens queixem que no hi ha coses originals últimament. I en una indústria cada vegada més obsessionada amb seqüeles i universos compartits, aquesta és una aposta arriscada amb una idea nova al centre. I el risc crec que en aquest cas surt molt rodó.
La pel·lícula no només diverteix, que sí, que ho fa i moltíssim, sinó que et diria que deixa una miqueta de marqueta, Marc. Surts del cinema prou content, però també amb preguntes. Preguntes com, per exemple, quin poden ser quin dret tenim nosaltres a intervenir en aquests ecosistemes que no entenem, no? Fins a quin punt la tecnologia ens enyunya o ens acosta a la natura? I sobretot, podríem preguntar-nos per què necessitem convertir-nos en animals per aprendre a respectar-los. És així. I és que aquesta pel·lícula, Hoppers...
pel·lícula de Pixar, demostra que encara té idees fresques i que no ha renunciat a incomodar lleument el seu públic. Potser no és una revolució absoluta, no ho és, ja us ho dic, però sí és una empenta molt estimulant i molt atrevida. Crec jo, eh? Una pel·lícula que arrisca, que juga amb tonalitats més fosques i que, sense perdre el sentit de l'aventura, proposa una mirada crítica sobre els nostres temps. I ja sabem que això avui dia, que m'agrada molt a mi aquesta frase, això avui dia ja és molt.
Treu, treu, treu aquesta... No, per favor, no més. No, sisplau, no m'ho feu. Què és aquesta música, Ignasi? Gala.
La música de Gala. Però espera't, que tenim els escors aquí a la porta de l'esquina. Agafarem una altra cinturia de Gala, només per no tornar a escoltar aquesta, de veritat. Ai, senyor, doncs re, la gran festa de Sino Espanol. Espanol. Tornarà a començar. Sí.
La gran festa del cinema espanyol ja ha repartit els seus premis. I tant. La gala dels Premis Goya ha tornat a reunir la indústria per celebrar el millor de l'any amb una nit marcada per algunes favorites que han confirmat pronòstics i altres sorpreses que han animat el palmarès. Repassarem tot seguit aquí amb l'Ignasi, si et sembla, les pel·lícules que han sortit de la gala amb més estatuetes i en quines categories han triomfat. Va, doncs som-hi, endavant.
Doncs arrenquem amb cirat, amb sis premis. Sí, s'han portat amb música original, amb muntatge, amb millor so, amb millor direcció de producció, amb millor direcció de fotografia i direcció d'art, que era una miqueta crec que per on anaven els trets. Sí, suposo que sí, suposo que sí. Sí, perquè crec que tècnicament, sobretot parlant de so i d'imatge, és una pel·lícula potent, és una pel·lícula potent.
Sí que hi ha, o inclús en la música, la banda sonora és tremenda. Recordem que està nominada als Òscars pel seu so. Exacte, per so, sí, sí, i tant. Però sí que he de dir que, per exemple, quan parlem de direcció d'art o de direcció de producció, potser jo hagués anat per altres pel·lícules, i és cert. Potser El Cautivo, que tenim un disseny de producció molt gran. El Caudillo. El Caudillo, sí. El Cautivo, que és això, que és una pel·lícula...
que té un disseny de producció i un vestuari força espectacular, doncs s'ha anat de buit. S'ha anat de buit, no s'ha emportat res. No és una bona pel·lícula, ho he de dir, però sí que és veritat que en temes de producció és força espectacular. Així que tenim cirat amb sis premis, però podríem dir que no ha sigut la guanyadora espectacular de la nit.
No, perquè la guanyadora penso que és Los Domingos amb 5 estatuetes. Exacte, s'han portat el premi a millor pel·lícula, millor direcció per a Laura Ruiz y Azúa, a millor guió original, a millor actriu protagonista, a Patricia López Arnaiz, i a millor actriu de repartiment, que és Nagore Aramburu. Crec que s'han portat els premis més grans de la nit. Sí, menys el millor actor. Exacte, que no n'hi ha. La resta...
Se'ns ha emportat ella? Sí, sí. De fet, és el que es olorava una miqueta, des de Lluny. En veritat, Los Domingos és una pel·lícula que és excepcional. De veritat, si no ho heu vist Los Domingos, uf, és una pel·lícula molt, molt interessant de parlar-hi. Inclús algun dia, si tu la veus, Marc, podem dedicar mitja hora llarga de programa a parlar només de la pel·lícula, perquè dona de sí, de veritat. Jo crec que per mi estava clar que s'anàvem a portar millor pel·lícula,
Estava claríssim. De fet, es va emportar la conxa d'or a Sant Sebastià. Però sí que és veritat que hi ha una cosa, i és que millor direcció jo pensava que li donarien a Oliver Laxe, per silat. Bé, més que res per tot el xou que munta aquest paio cada cop que parla. Però bé, sí, Los Domingos ha triomfat. Cinc premis i s'en portaran els cinc grans. Sens dubte. Sens dubte. Sens dubte.
Per nombre de premis, la següent seria Sorda, amb tres premis. Sí, millor direcció novell, que és per Eva Libertat, tenim a millor actor de repartiment per Álvaro Cervantes i millor actriu revelació per Míriam Garlo. Doncs sí, és que ho veig tot molt just, la veritat. Sí, sí, la veritat és que sí. Pues seguim.
La següent seria la cena amb dos premis. Sí, això està molt bé perquè ha guanyat amb millor guió adaptat i amb millor disseny de vestuari. No pensava que era un portaria per vestuari, he dit que pensava que era un portaria del cautivo, però per millor guió adaptat va estar molt bé perquè van sortir els guionistes a agafar el premi i van dir...
Gracias por haber apostado por una comedia para dar este premio. Normalment a les comedies no se'ls fa gaire cas, en aquests premis en general, a les gales. Però bé, molt content. Trobo que és una pel·lícula molt divertida. Està força bé. Sí, sí, tant.
Ens queden dues pel·lícules més. Una és Mas Palomas, amb un premi. Sí, vull un premi gegant, que és el de millor actor protagonista per José Ramón Soroiz. Bé, és que Mas Palomas, si s'assusté sobretot, és per l'actuació del protagonista. De veritat que està fantàstic i la pel·lícula és molt atrevida. És una pel·lícula difícil, però també recomanadíssima. I José Ramón Soroiz està gegant, gegant.
Bé, ens queda una última pel·lícula premiada, que és Valor Sentimental. Sentimental Valium. Sí, Sentimental Valium, que està ressenat a tot arreu i que ha guanyat el Premi a Millor Pel·lícula Europea. Bé, Sentimental Valium... Ja, bueno, sí. Fa son, però té pinta que final... Sí, sí, és un portarà. És la que acabarà ressenat a... Bueno, com?
Nasi, Nasi! Per sentimental value, home. Ostres, em quedo adormit, tio. Només de pensar en aquella pel·lícula. Nasi! Em quedo adormit en aquesta pel·lícula. Em veig aquí la nit dels Oscars roncant, tio.
Bueno, estava clar que se l'emportaria, sí. Escolta'm, jo tinc unes preguntes per fer-te. Nasi! Sí, sí, digue'm, digue'm. Nasi! Sí, sí, sí. Arriba, arriba. Que no dors per la nit? Oh, fatal, fatal. Ai, no vull saber el que fas. No. Escolta'm, jo crec que la primera pregunta, que és una mica obligada, és si al Palmarès et sembla just o si creus que hi ha alguna decisió que t'ha sorprès especialment. Bueno, mira, just ho estàvem repassant, que ja ho estava dient una miqueta. Crec que em sembla...
Pràcticament just tot. Pràcticament just tot, eh? Una forma ben curiosa de dir-ho. Sí, crec que diria que hi ha algunes coses que sí que no quadren, com per exemple que el cautiu no s'hagi importat res perquè el disseny de producció és espectacular, la pel·lícula de Men Avar, però bé, estava claríssim, claríssim, claríssim, claríssim que la gran triomfadora anava a ser Los Domingos, Marc.
És que és molt bona pel·lícula, de veritat. És excel·lent i té un guió original que és al·lucinant. A l'au de Ruiz Azúa fa el que vol a l'hora de dirigir com a l'hora d'escriure. És just, sí. Crec que és millor pel·lícula que Sirat. Sirat és una pel·lícula diferent. És una pel·lícula diferent, és també molt atrevida, però no és per tothom i potser aquí s'ha premiat... Bé, jo crec que s'ha premiat també que al públic li hagi agradat més. És una cosa que han tingut en compte segurament.
Però sí, crec que la majoria de Premiers han estat justos. I crec que tant com actors protagonistes, com actriu, com repartiment, crec que era un any que se sabia ja pràcticament abans de començar. Llavors sí, crec que tot és molt just.
Va, Ignasi, sobre la gala, creus que va ser entretinguda o més aviat una d'aquelles que es fan llargues? Els goies fan llargs. Els goies fan molt llargs. I aquesta no va ser una excepció per la teva cara? No va ser una excepció, no. De fet, a mi el que em molesta molt d'aquestes gales és principalment que es diguin tan llargues...
tan llargues, estan parlant que portàvem una hora i cinquanta i encara quedàvem per repartir dotze premis. Mare meva. Que les actuacions musicals estan molt bé, de veritat. Que molt bé, que sí, que portis... Però amb dues hores t'ho hauries de polir. Home, i tant. Porta una, dues persones, no facis set actuacions.
No, perquè em trenques el ritme de la gala. Em sap molt de greu. Em sap molt de greu. A mi se m'ha fet molt llarga. I crec que tan Rigoberto van dir ni com... Com Luis Tosar era? Luis Tosar. No van ser bons presentadors. No? No va haver-hi química entre ells. Però havien de cantar alguna cosa junts i tal. Sí, al principi van sortir cantant. I tal, que va ser una mica... Una mica estratosferi, una mica passat de voltes. Però...
Però no va ser gaire divertida. I és que, escolta, aquí hauríem de fer una cosa. Aquí hauríem de fer una cosa i és, principalment, treure moments musicals. És que no pot ser. No pot ser, de veritat. Que hagis repartit dos premis que són grans i en tallis perquè surti la Batguial a cantar amb qui sigui. Igual no fa falta, no? No fa falta, no fa falta. I jo entenc l'espectacle, entenc que és un moment on estàs celebrant i ok, i dones la teva vidilla, però fins a un punt...
Fins d'un punt, perquè ha començat a les 10 de la nit, si no m'equivoco, i no m'acaba fins la 1 i alguna cosa, una llargues. Insofrible. Insofrible, molt llarga, prou avorrida, amb poca gràcia, et diria, no vaig riure gaires vegades dels acudits dels presentadors.
I crec que aquí el que fa falta és interacció, també, entre la gent i actors i actrius i directors que hi hagi entre el públic. És el que als Oscars fa molt. Fan molt, això de tirar brometes o pollites entre actors, directors, i aquest any ho tindrem segur, també. Però aquí fa falta. Sembla que li tinguem por a dir coses que puguin, potser, ofendre una mica. No, feu-ho passat de voltes. Mireu Ricky Gervé. Mireu Ricky Gervé, i és així.
Però no tenim a Riqui Gervé. Teníem a Rigoberto Bandini i a Luis Tossar. Que sí, que són molt bons en lo seu. Ok, fantàstic. Ignasi, et dic una cosa. L'any que ve el presentarem. Som-hi. Vinga. Si us plau.
Com dèiem, los domingos s'ha acabat enduent els Goyes a millor pel·lícula i a millor direcció. Els dos premis, sens dubte, més importants. Et sembla merescut? Sí, sens dubte. Sí, aquesta és una resposta molt fàcil. Sí, sí i sí. Mil vegades. De fet, la vaig veure a Sant Sebastià, ja t'ho he dit mil cops, i ho he dit aquí 3.000 milions de cops també, i em vaig emocionar moltíssim a la sala. Estava just al cursal, que era ja un gran escenari per projectar la pel·li amb tot l'equip darrere,
I un moment super emotiu, super emotiu i super bo, i a part és que la pel·lícula és fantàstica, de veritat, merescudíssim, sí. Molt bé. Escolta'm, cirat, parlem un moment de cirat, perquè s'endú sis premis, però són tots més aviat tècnics, no? Cap dels premis importants, ni pel·lícula, ni direcció, ni guió, han caigut del seu costat.
Et sembla una mica, entre cometes, la perdedora de la nit? A veure, em van tenir sis premis i la perdedora de la nit és fort, però entén-me. Sí. Home, és la pel·lícula que s'envita als Òscars. I no s'emporta cap dels premis grans, no? No. Queden sis premis menors. És la decepció de la nit, tu creus? Potser per Oliver Lacks sí. Ja...
Per mi no és la decepció de la nit, perquè ja et dic, són sis premis, que són molts, i els tècnics són molt importants, però... Bé, és que el problema aquí va ser enviar Sirat i no los domingos als Oscars. Crec. Ja. Però és un error d'aquí, perquè es veu que als Estats Units Sirat ha triomfat. Ha triomfat. És que és un fenomen total. Però què passa? Que aquí s'han d'enviar les pel·lícules abans de l'octubre. Ja.
i Los Domingos no es va estrenar fins al 20 i no sé què d'octubre. Així que hi ha Navantar. Mal fet per la productora, sí. Mal calculat, no? Molt mal calculat, sabent que era una pel·lícula tan potent com aquesta. Mira que són coses que es miren molt, eh? Es miren molt, sí.
En l'indústria musical també, en l'indústria dels llibres també, és com, bueno, la data en la que publiques ha d'estar molt d'acord amb quina trajectòria comercial ha de dir. Què passa? Que potser vam veure que estava cirat, que era un fenomen que ja havia triomfat a cants, i ja vam dir, doncs potser és igual.
Potser és igual, perquè no. Però, ostres, em sobta aquesta manera de no voler lluitar, no? Aquesta manera de no voler provar, podríem dir. Ostres, és estrany. Però, bé, per la d'hora de la nit, cirat? No, per mi no ho és, però sí que és veritat que sent la pel·lícula espanyola que ha anat als Òscars, home, doncs s'espera més. Clar, estem parlant que, en teoria, envies a l'Òscar,
La millor pel·lícula. La millor pel·lícula, sí. Així que, per lògica, hauria de ser... Si Natia hagués guanyat tot. Però bé. O ni que sigui millor direcció, no? Exacte. Tinc la sensació que et tiren pedres també a la possible carrera dels Òscars d'aquesta pel·li, no? Sí, no té gaire sentit. Si la mateixa Acadèmia Espanyola no la premia com es mereix, per què ho han de fer els americans? Exacte, exacte. És...
És per aquí el que no entenc gaire bé, la jugada de los domingos, d'estrenar-la més tard... No ho sé. Segueixo dient que no és la perdona de la nit, són sis... És la pel·li que més golla s'ha portat. Però, clar, estem parlant dels tècnics, que no és que siguin menors, però són potser una miqueta menys importants que els grans, podríem dir. Bé, no és perdona, però sí una mica decepcionant. Sí. Ok.
Mira, Ignasi, les gales a Premi sempre busquen moments memorables, no? Sens dubte, ara en parlàvem amb els Òscars, no? En fi, aquesta, en va tenir algun de realment memorable, que recordarem d'aquí uns anys? Et podria dir algun, sí, però molt agafat amb pinceta. Sí? Com ara què? Mira, jo, home, el d'Àlvaro Cervantes recollint el Goya, millor actor 1, actor 1, no sé què dic. Actor 1. Actor de repartiment per sorda.
Va ser emocionant. És la seva ciutat. El Baró és d'aquí. I, vulguis o no, guanyar un premi, un Goya, la teva ciutat, amb la teva gent, perquè el va presentar. Aquest Goya el van presentar tant com, per exemple, qui va ser? Eren uns cinc companys de feina seus de Carlos Cuevas...
Estava el de la casa amb flames, que ara no recordo, l'Auquer. L'Auquer, sí. L'Auquer també. Bé, tots eren amics. Llavors va ser emocionant veure com s'abraçaven tots junts, no?, quan pujava a l'escenari. Al final crec que és un moment bonic de la gala i totes aquestes gales tenen moments sempre però emotius i emocionants. Però si algú m'hagués de quedar és amb el d'Álvaro Cervantes. Sí, també perquè ho estimes més, no?, que sigui d'aquí i dius, ostres...
Doncs mola més. Però, per exemple, Míriam Garlo, que va guanyar millor actriu novell. No, novell, va ser grec.
És novell. Sí, sí, novell, novell. Miriam, Garlo actiu revelació. Exacte, sí, revelació, em sap greu, que no ho sabia ja. Va fer un speech, clar, ella és sorda, ella és sorda de veritat, i va intentar parlar i fer un speech que sí que es va allargar, òbviament, però ningú li va voler dir res, òbviament, perquè no toca, però molt emocional i molt emotiu, també. Va haver també un discurs de... És que jo no ho vaig veure, eh? Sí.
Però d'algú que va fer un discurs en euskera i no se'l va traduir... El soroiz. I va haver com crítiques, no?, de dir, hòstia, tanta gala i tanta hòstia, i no tenia aquí un intèrpret, saps?, un traductor... Sí, realment no té gaire sentit.
Perquè en aquesta gala es va parlar català, es va parlar castellà, es va parlar osquera i es va parlar inclús anglès en algun moment. Està molt bé. I està fantàstic. Però has d'estar preparat, no? Però no té cap sentit. És un país que té 3 idiomes oficials. Has d'estar preparat, bueno, 3-5, no? Exacte, anava a dir, no, més, més. Però no té gaire sentit. Bé, sí, falten...
Falta un traductor, perquè surt José Ramón Solís d'agafar el Goya, millor actor protagonista... Carrega el coi! I la gent allà va, eh? I segurament hi fa un molt bon speech amb Mosquera, però jo no l'he entès. Això són els discursos, no? Exacte. Però si no tens un traductor... Ostres! El serà fort. És estrany. Sí, no té gaire sentit. Però per tot l'altre, com parlem de moments memorables, sens dubte, Miriam Garlo i... I Álvaro Cervantes per sorda va ser bonic.
Ja que parlem de discursos, els Goya sempre tradicionalment ha tingut discursos, a vegades reivindicatius, inclús polítics. No sé si que t'han semblat especialment presents o la Gala ha estat més aviat continguda en aquest sentit. Mira, et diré una cosa, crec que ha estat continguda perquè es feien a Barcelona. Ah, sí, eh? Sí. Sí, sí, sí. Sí. Crec que Barcelona ha tingut un paper molt important aquí.
Perquè la política no es va tractar gaire. Per què creus això? No es va tractar gaire la política. Sempre es tracta molt. Sempre es tracta moltíssim. I en aquesta edició... No fos que ho parli. Vaig veure que tot era molt políticament correcte, molt relaxat. Bé, no ho sé. No sé què hi ha darrere de tot això. Curiós, eh? Molt curiós. Sí que hi ha en algun moment...
Doncs, per exemple, quan surt el president de l'Acadèmia Espanyola de Cinematografia, que sí que diu un parell de coses i tal, però no s'hi atreveix gaire, tampoc. Com el contingut. Sí, sí, tot molt contingut, massa políticament correcte, poca xispa, podríem dir, bastant ok, sense més. Molt bé, Ignasi, ja per acabar, mira, volia preguntar, hi ha algun premi que t'hagi fet espassar l'il·lusió?
Home, sí, ho he dit, el de Cervantes, l'Àlvaro Cervantes, em sembla molt guai. I em fa il·lusió... Mira, em fa molta il·lusió el de... el de la cena, a millor guió adaptat. Perquè avui no havies sopat i tenies gana. Sí, exacte, tenia molta gana i no havia sopat. Em va fer il·lusió. No, perquè vaig trobar que el discurs que van fer els dos guionistes va ser interessant. Va ser interessant, perquè no s'acostumen a donar aquests premis, aquestes comèdies, no? I...
Sí, em va semblar, em va semblar xulo i em va semblar donar-li un premi a una pel·lícula que és atrevida, també, parlant del que parla. No sé, em va fer il·lusió. Aquests dos moments, tant Álvaro Cervantes, que és el que més il·lusió em va fer, òbviament, com el de guionistes de l'escena, va estar molt guai. Molt bé, Ignasi. Poc més, eh? Poc més, la veritat. És que no hi ha gaire on rascar. No. Molt bé. Doncs, Ignasi, gràcies per seguir la gala i fins aquí el repàs que en fem la claqueta. Sí, sí.
M'encanta aquesta sintonia, eh? És guai, eh? És Edmund, no, vas dir? És Edmund, sí, ja.
Bueno, doncs ens queden a veure uns 15 minuts, 20 minuts gairebé, per poder fer una de les seccions favorites del programa. Juguetoni, joguetoni. Per nosaltres i també per l'audiència. Ens ha arribat que agrada molt això de concurs de bandes sonores. Sí, totalment cert. Sempre diuen això ens agrada molt, això està molt bé, però també és jugar amb els oients. Un dia l'hem de fer en directe, aquest programa. Ostres, sí. I fer la meitat del programa de concurs i que la gent truqui per dir quina banda sonora són. Sí, sí, i tant.
Això seria molt xulo. Això seria molt guai, molt guai. És més, et dic una cosa, i el dia dels Goya no podríem preparar pels convidats... Sí, i tant. ...concurs i posar-los... Sí, no, no, és que el dia dels Goya hi ha moltes sorpreses. Vaja, vaja, vaja, però jo, com a tècnic de SOE, de saber quines sorpreses... Sí, no, no, no et preocupis, rebràs un dossier gegant de 160 pàgines... Oh, my God! ...fet per Ignasi Serra...
amb indicacions, músiques, bé, de tot. Portarem de tot. Perfecte. I serà una nit estupendíssima, ja veuràs. En tinc moltes ganes. En tinc moltes ganes. I tant.
Bueno, doncs anem amb les bandes sonores o què? Home, doncs, va, som-hi, som-hi. Què, t'en tiro una de les meves? Vols començar tu o comencem jo? Ai, no ho sé. Comencem jo o comencem... Comencem tu? Ostres, ja no sé ni parlar. Començo tu? Quan jo dic que ens fotran fora d'aquesta ràdio, és totalment cert. Ens fotran fora, ens fotran fora. I això que estem... O sigui, totalment sobris i serents. Clar, la nit dels Oscars ja ho veurem. I ningú es pensi que venim aquí... No, no. No. No, no. De moment, no. No.
Què vols? Vols que dispari una de les teves o...? Va, dispara una de les meves, va, que em fa il·lusió. Et fa il·lu, eh, company? Sí, em fa molta il·lusió. A veure, doncs començarem... Amb la número 1. Amb la 1 que m'has posat, que he d'endevinar. Exacte. Que a veure si sona així. Sempre tarda una miqueta, des que quan les poso jo. M'has de baixar la mirada amb cara de vergonya. Ah. Sona...
pel·li èpica d'època. Bueno, és èpica però no és d'època. Aquesta és gaitesa mentida i aquests òrgans de plàstic. Complicada? Con el bàrbaro. No tinc idea, tio. És una pel·lícula dirigida per Michael Bay.
que té una cançó molt famosa a la pel·lícula d'Aerosmith. No sé quina pel·li és, company. Armagedón. Això és Armagedón? És Armagedón.
Amb Bruce Willis. Gran Bruce. Gran Bruce. Mira, jo penso que aquesta l'acertaries perquè és més del teu... Sí, però saps que no sé si l'he vist fa molts anys? Ai, per favor. Ens fotran fora. És aquesta que se'n va en un satèl·lit, en un meteorit i la fa explotar. No l'he vista. No has vist Armageddon? Oh! Ens faran fora. Ens faran fora? Ens faran fora. Albert, no ens vellis fora.
Albert, sisplau, no es fallis fora, que t'estimem moltíssim. Hòstia, Armageddon, pues... Armageddon, Armageddon. Pues ni idea. Ostres, pues mira, té bona banda sonarà. Zero de una. No, em sap greu. Què, tinc una altra teva. Som-hi, per la segona. Més fàcil o més difícil? Bueno, ai... Pues a veure què m'has posat. Aviam. Això és Doctor House, tio. Se sembla, però no. Això què és, tio? És una sèrie o una pel·li? És una pel·li, és una pel·li.
I no és la... de Nokia, eh? No és quan et truca... No és el politó, no la Nokia. Hòstia, jo això ho he vist, tio. Sí, tant, que l'has vist. A veure? Se la conec. I tant que la coneixes. És bona aquesta, eh? És bona, eh? Aquí t'estic fent pensar, eh? Mhm.
Segur que hi ha algú cridant a la ràdio, és aquesta, trons de tòtil. L'has vist, l'has vist. Vols que et digui de qui és la banda sonora? No crec que ho sàpigues igualment. Doncs dona'm una peste que sàpiga, aleshores, tio. Mira, et diré, al pòster de la pel·lícula apareix una dona despullada. Hòstia, nazi. Sí.
Sí. LA Confidential. No. És una pel·lícula protagonitzada per un home que està cansadíssim ara mateix. Que també va sortir una sèrie que es diu House of Cards. Ah, l'home aquest... Aquesta cançó... Kevin Spacey. Això és de... Sospitxuses habituales? No. Tens una oportunitat més. Hosti...
Protagonitzada per Kevin Spacey. Una dona nua, completament nua, a la portada, l'etapa... American Pie, no. Ah, has tingut l'American... American Beauty. Exacte.
amb els pètals de rosa i tal. Exacte, sí. Mig punt, no? No, punt, punt sencer, i tant. Per mi aquesta era complicada, eh? Per mi aquesta, jo a mi m'hauria costat adivinar-la, perquè no recordo tant la banda sonora, però quan l'he escoltat, dic, home, i tant. És un tema conegut, que s'ha fet servir moltes coses. Però molt bé, un aplaudiment. Sí, un aplaus. Necessitem un efecte d'aplaus. Sí, necessitem un efecte d'aplaus, perquè el fem nosaltres és molt cutre. Això és molt trist. I ara anem per una, que per mi és fàcil,
i per tu no sé fins quin punt és fàcil. Serà de superhéroes. A veure... És superhéroes segur, ja ho veig. Batman. No, escolta, escolta, no és de Hans Zimmer. No ho és. Espectacular.
El nazi està emocionadíssim. Està emocionadíssim. Pel·lícula de l'any 2007. Hamlet. Pearl Harbor. No, no és de Hans Zimmer. És veritat.
Soy Optimus Prime. Optimus Prime? Optimus Prime. No m'ho puc creure. Optimus Prime? Això és el robot aquell, no? Clar. Com es diu aquesta pel·lícula? No ho sé. Transformers? Transformers? Això és Transformers?
La banda sonora brutal. No he dit mai, tia. Jo me'n recordo els dibuixos de Transformers. Ah, Transformers. No. Ah, doncs la banda sonora espectacular. Sí, ho veig. Espectacular. Super èpic. Super. De Michael Bay, també. Ok. Ostres, jo penso que l'havies vist, aquesta. I és que conec en Michael jove. Michael Bay no el conec. Ostres. Hostia.
Molt bé, Ignasi, ara te'n poso jo tres. Sí, i tant. Pensava que havies vist Transformers. Jo també em pensava que havia vist... No, no, jo no he vist Transformers. Doncs mira, et diré una cosa. Crec que són pel·lis que estan completament infravalorades. Les dues primeres són pel·lis d'acció èpiques amb uns efectes visuals
Em perdó, eh? Que no m'escolti ningú, però que t'hi cagues. Que t'hi cagues a sobre. Que t'hi cagues a sobre. És espectacular, de veritat. A veure, Ignasi, jo et porto sis bandes sonores. ¿Cómo? Sis? Jo t'he portat tres. Jo... Bueno, et posarem tres, si vols. És que n'hi ha una que no sabia si l'havia posat allà i l'he tornat a posar. Perquè si ja l'he posat...
Ja l'Ignasi la sabrà. Ara tinc por. I si no l'he posat, és que havia d'entrar, perquè fa molt que hauria d'entrar. Ara tinc por. Aleshores... Digue'm quin grau de dificultat pels que comencem. El que vulguis. No, tu decideixes, grau de dificultat. Doncs... Baix, mig o alt? Mig. Mig. Anem amb mig. Vinga, comencem amb això. Això és Los Vengadores.
D'Alan Silvestri. Sí senyor, sí senyor. Quina banda sonora, eh, nen? És que és molt icònica, no? Espectacular. Aquesta per mi era molt fàcil. Ja ho sé, però és que per això... Va, espectacular, eh? És górdia, és górdia. És brutal, brutalíssima. Bueno, se'ns dotar una de les bandes sonores que ha passat més a la història. Sí, sí, sí. Aquest tema dels venjadors o Avengers és increïble. Increïble. A més de la primera pel·lícula, aquesta.
La recordo perfecta. Grande, Ignasi! Grande, vamos! Bueno, la deixem un moment o... Com t'ho vegis. No, seguim, seguim. Seguim, seguim, seguim. Aquesta... A veure? Què vols? Que la dificultat. La fàcil, ara. La fàcil? Sí. Perquè potser és més difícil que l'anterior. Clar, és que la fàcil... Aquesta.
Vale, estic entre dos. La tinc, la tinc. Estic entre dos. Això és The Dark Knight. Sí, sí, sí. El jodido caballero oscuro, nena. Composada per... Hans Dioszimmer.
Mare de Déu. T'agrada, eh? És espectacular. És espectacular. Mare de Déu. Quin bici. Ai, sí, senyor. Quin bici té aquesta amb la senyora. Molt bé, dos de dos. Dos de dos és espectacular. Molt bé, molt bé. Ara, diguem, grana de dificultat.
Vale. És que me'n queden quatre. Podem triar... Vale. La difícil. La més difícil? La difícil. Em sap greu, perquè volia posar-te una altra, però si vols la difícil serà això. Ah, aquesta és difícil, eh? Em sona molt.
Ostres, vaig a tirar-me un triple. Si l'encertes me'n vaig. És la princesa prometida. Grande! No, no! Increïble! Grande! Grande, grandíssim! De Rob Reiner. Uala, xaval! Uau! Espectacular! Molt bé, vaya triple t'has fotut a l'últim segon des del mig del camp. I diré una cosa més.
És de Marc Nofler, això. És Marc Nofler, sí senyor. Mare de Déu, però estic en plan total. Però et jugo a la loteria, ara, quan surtis, tete. Sí, sí. És la 6.49, fes alguna cosa, no sé, de Bonolot o alguna cosa. No tinc un euro.
Increïble, he tirat un triple que flipes, eh? Molt gran, molt gran. Anava a dir la de Caballero, com es diu? Estava entre aquesta i Aprendiz de Caballero. També em sonava. És la princesa prometida. Molt complicada aquesta, eh? Era difícil, eh? M'agrada molt aquesta pel·lícula. És molt gran.
M'agrada molt. El nombre es Íñigo Montoya. Has matado a mi padre. Prepárate a morir. Espectacular. Brutal. Ignasi, en tinc 3 més. Ens queden 5 minuts. Estic en ratxa. Hem de seguir. Aquesta és un homenatge al meu gran amic Ignasi Serra. Som-hi. Ja sé quina és. Ja ho sé. Ja sé que ho saps. Ets un malalt. No sóc un malalt, estic fatal.
Això és Spiderman, de Daniel Elfman. Oh, sí senyor. Una de les millors bandes sonores que he escoltat mai. És molt gran. Mira, és que volia fer un concurs de bandes sonores només de músiques de... Daniel Elfman. No, de superherois. Ah. I aleshores dic, vinga, Superman, Spiderman, Avengers, no sé què. Però és que serà molt fàcil tot això per ell. Sí, per mi sí. Bé, doncs colo alguna altra. Ostres, la de la princesa prometida l'he fotut. Molt bé, molt bé. Vinga, aquesta, una més.
És de superherois, també. Sí, sí, ja sé qui més. Sí, ja? Crec que sí. Si son una guitarra... A veure... És de BF, eh, que sí? Ah, Déu meu. A veure si son la guitarra. Si son la guitarra...
No sona, eh? Hi ha una guitarra, que ve. Sí, no? Sona Wonder Woman, això. Sí, senyor! Estàs en vega ranxa, chaval. Increïble, això no tornarà a passar mai més. Mai més. I no sona la guitarra, eh? Que és el tema principal. Aquí, aquí sonava.
A veure si sona en algun moment, però recordo perfectament el... A veure... No, no és aquí, però sé que sona en algun moment. Vols l'última cirereta del pastís? Tenim temps, eh? Tenim temps, fem-la. 6 de 6 és una bogeria, eh? 6 de 6 és... És increïble, és impossible. Estàs preparat? Estic preparat.
No sé si l'havia posat allà o no, estic al dubte. Sonar en cutre, a més. Sí, no és l'original, no? És l'original. Però hem ballit molt malament. Em sona Gremlins, això. Sí, senyor! ¡Madre mía! Molt bé. Joder, Ignasi.
No, no, no. Et convido a sopar. Perfecte. Això ha sigut una bogeria. Ha sigut increïble. 6 de 6 és de bojos. O sigui... Em sento... Estoy ahora mismo en una nube. Increíble. Increíble, sí. No, una bogeria. Aquesta ha sigut loco, eh? Ha sigut molt boig, això. Bueno, ens ho hem passat pipa. Com sempre. Com sempre ens ho hem passat pipa. Tanquem ja el programa. Tanquem el programa. Bueno, sí, tens un minut per despedir-te tranquil·lament, si vols. Bueno, ens despedim tranquil·lament i recordem que la setmana vinent
Bueno, ens queda un programa més. Però després del programa que ens queda el divendres, ve el diumenge, que són els Òscars aquí a Mata de Pere Ràdio. Amb convidats, amb sorpreses... Serà una nit espectacular. No sabem a quin horari encara. En teoria la gala comença a les 12.
Però... Teníem pensat que eren les dues i que ens posaríem a la una. Exacte. Però la notícia és que sembla que comença a les 12. Exacte. Per tant, abans de mitjanit estarem per aquí ja a l'emissora. Ho confirmarem, eh? El divendres que ve ho confirmarem tot. Donarem tota la informació necessària. Però bé, ens ho passarem pipa, Marc. Fins aquí el programa d'avui. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos sempre. Ens escoltem i ens veiem la setmana vinent. Adéu-siau. Un cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!