La claqueta, amb Ignasi Serra i Marc Pitarch.
Bona nit, amics, bona nit, amants del setè art. Bona nit a tots els que creieu que el cinema no és només una pantalleta, com si diguéssim, sinó una manera de mirar el món i la vida, pràcticament. Avui la claqueta no és un programa més, no ho és, no ho és. Avui és la nit, la nit en què Hollywood es vesteix de gala, els actors es posen vestits
Hi ha jots, podríem dir, una mica impossibles. Els directors intenten semblar molt tranquil·lets, com per exemple ara el nostre senyor Oliver Laxe, i milions de persones arreu del món s'asseuen davant de la pantalla per veure qui s'emporta a les estatuetes més desitjades del cinema. Aquesta és la nit dels Òscars, i nosaltres la viurem en directe.
Durant les pròximes 3-4 hores estarem aquí a Mata de Pere Ràdio comentant la gala, analitzant els premis, celebrant les sorpreses i segurament queixant-nos d'alguna injustícia monumental. Perquè si una cosa tenen els Òscars és que sempre hi ha alguna decisió que fa enfadar a mitja cinefilia mundial. Així que va.
Poseu-vos còmodes, prepareu crispetes, si us plau, prepareu moltes crispetes i serviu-vos una copa, si sou uns esnobs, dels que celebren el cinema com cal. Perquè ara mateix comença l'especial dels Òscars de la claqueta.
May I have the honour, please?
Fins demà!
I aquesta nit no la passaré sol. Bé, aquesta nit estic molt ben acompanyat. Marc Pitarch, molt bona nit. Molt bona nit, Ignasi. Caram, molt feliç i molt nerviós també. Aquí hi ha una sensació de nervis a la taula. Jo irradio ara mateix molt de nerviosisme, però perquè és un directe molt especial avui.
Primer, o sigui, és en directe. És en directe. I després, sí, home, és una ocasió molt especial. Hi havia moltes ganes. Fa mesos que anunciem que arribaria aquest moment i aquí estem. Home, és bonic, això. La veritat és que sí, molt feliç. Molt bonic. Molt feliç.
Ja us ho he dit, aquí al meu costat hi ha el meu company de viatge, pràcticament, d'aquest programa. I, bueno, és company de viatge en aquesta pentura radiofònica, l'home que pràcticament és capaç de reconèixer una banda sonora amb només tres notes. Sí, sí, ets tu, marpitant. No, és veritat. Molt bé. També ets molt d'encertar el compositor abans que acabi el primer compàs. Tu ets d'aquests, eh? Sí, sí. Bueno, avui és la gran festa del cinema. I encara que tots sabem que els Oscars no sempre premien la millor pel·lícula ni el millor director...
ni el millor actor, el que és indiscutible és que segueixen sent el gran ritual anual del cinema mundial. I pràcticament des de fa gairebé un segle. Estem parlant que és la 98a edició dels Òscars. És una bogeria. I bé, és curiós perquè els Òscars tenen una cosa que no té cap altre premi, que són aquestes històries, moments que s'han quedat gravats a la memòria del cinema. No sé si, Marc, te'n recordes tu d'algun?
Hi ha moments com aquell I'm the king of the world del senyor James Cameron quan va guanyar per Titanic o quan el senyor Roberto Benigni va pujar literalment damunt de les butaques del teatre quan va guanyar per la vida es vella aquest moment és històric absolutament o inclús aquell moment surrealista en què es van equivocar amb el sobre
i van anunciar l'Alalan com a millor pel·lícula, quan en realitat la guanyadora era Moonlight. Bé, una història de la televisió total. Bé, m'agradaria molt presentar a la gent que ha vingut avui aquí amb nosaltres. Avui ha vingut a passar la nit gent molt, molt, molt, molt interessant. I realment demostraran si saben tant de cinema com diuen. Però això els hem portat, eh? Sí, sí, totalment. Joan Riba, molt bona nit.
Què tal? Bona nit. Com estàs, company? Quina pressió, eh? Hi ha pressió. Jo pensava que venia aquí a passar molt bé i a gaudir de la gala i ara hem de demostrar els nostres coneixements, eh? Bé, però és interessant. El Marc i jo tenim sempre un joc de bandes sonores que potser durant la nit, si hi ha alguna petita pausa, us podem clavar alguna banda sonora perquè intenteu adivinar.
Aviam, no sé si en tres segons la podré treure jo. Bueno, és que aquest és un expert. Héctor García, bona nit, company. Què tal, com estàs? Tot bé. Home, és un bon estudi, eh, diuen. Espiro viure aquí. És el que... Espiro la vida. Exacte. Molt bé, molt guai. I sempre amb ganes de parlar d'Òscars i de cine. Molt bé. Moltíssimes gràcies per estar aquí. I Biel Morcillo Figueras. Good night, bona nit. Molt bé, aquí. Estàs bé? Sí. Sí? Content? Jo jo coneixia el poble, però està guai. Estic ben aquí a la mata de per.
Quan ens xupilem, venim a venir aquí junts, en plan epiblàs, allò aquí junts. Sí, adossades. Exacte. S'ha de dir una cosa, hem sopat, hem fet una miqueta de sopa de germà abans. Que sapigueu que realment és un plaer estar aquí amb vosaltres i, principalment, donar-vos les gràcies, tant a tu, Joan, Héctor Biel, inclús el Marc, que està aquí fent de tècnic, el millor de tots, per haver vingut fins mata de pera a passar aquesta nit fantàstica amb nosaltres. L'Héctor i el Biel són creadors i formen part del podcast anomenat Cameo.
Escolta, quant de temps porteu amb aquest podcast? Com va tot? 6 anys. 6 anys gairebé, des de Joker? Des del 19? Des del primer capítol que vam fer va ser sobre Once Upon a Time in Hollywood. Ah, no, és veritat. És veritat, és veritat. Però és aquell any, és aquell any. 6 anys. Hem tingut diverses etapes, primer ens dèiem l'almenaque, després vam dir cameo, i vam saltar el català fa un any i mig, i aquí seguim vivint. I què tal aquest salt el català?
Bé, perquè era més natural per nantros, perquè al final parlem en català, la majoria de la gent que va portar era catalana, que clar, evidentment, hi ha tres espectadors, però crec que ho havíem de fer i és una aposta que està allà, perquè no hi ha programes en català, per exemple, n'hi ha molt pocs. Hi ha poquets, sí. I també d'esperar a m'omplir una mica aquest mitjà avui. Sí, exacte. Però ara estem, vull dir, l'últim mes i mig estem recuperant bastant.
Sí. Molt bé, molt bé. I escolta'm, també dic que tenim en Joan Riba per aquí, és periodista, òbviament cinèfil com nosaltres, que també ha treballat una miqueta amb això dels podcasts i la ràdio, no? Sí, sí, sí. Una miqueta. Ara ho tenim una miqueta abandonat, però sempre s'ha de temps de tornar-hi. Per falta de temps, potser? Bé, o per falta de recursos o del que sigui, no? Què has estat fent? Explica'm una miqueta a la gent. Bé, ara ens trobem tu i jo en un màster a Radiofoni. Sí, és veritat. I des d'allà, doncs, intentar posar el nostre pauet en aquest món del periodisme tan complicat, no?
Home, i tant. Ja ho pots ben dir, ja ho pots ben dir. Bueno, anem a l'important. Anem a l'important perquè avui és la nit dels Òscars, companys. Vull fer-vos una pregunta així en general i començar a respondre al Biel, que li veig cara d'interessant avui. Què esperes d'aquesta gala dels Òscars, Biel? Com ho veus? Tens nervis? Tens ganes? Què tens? Què tens? Digue'ns.
No, no tinc nervis, tinc ganes que passi ràpid, vull dir, perquè jo a les gales, vull dir, jo estic aquí amb vosaltres perquè us tinc estima, us tinc carinyo, m'agrada el cinema, òbviament els Oscars és la cosa més important de l'any, per dir-ho així, en el món del cinema, però a mi les gales, mentre no m'avorreixin, vull dir, jo ja no, vaig als mínims, que no m'avorreixi gaire, que passi rapidet i que no em faci enfadar gaire.
Tu una mica igual, Hector? No, o sigui, jo sóc un nen que ha crescut amb els Òscars i per mi és com un esdeveniment. Segurament dels pitjors berrinxes de la meva vida els he agafat quan m'han deixat nòvies o quan han perdut pel·lícules que jo m'estimava, com quan va perdre l'estalón, quan va perdre l'alant, però m'he agafat rebots d'aquells de dia a trencar coses. Llavors tinc moltes ganes que avui vull veure per fi un dels millors directors de la història, i ho dic del qual,
guanyi el seu Òscar i com és petir ell. Llavors, jo sempre en tinc ganes. Per mi l'Òscar és un dia molt especial. Així que, millor o pitjor, sempre ho gaudeixo, sempre ho recordo. I més avui, que estarem ben urgent. Molt bé, Joan, alguna cosa a afegir? Jo ara vull veure com l'hector trenca coses. És el que espero ara. He de dir una cosa. Esperem que no sigui en aquest estudi perquè sortim empapelats tots, eh?
Però aquí hi ha una plaça bonica que hi ha coses que es poden trencar. Hi ha una cullera per allà tirada. Els pèls de ruix se mata la pera. Sí, sí. Quina entrada, no? Primer dia, arribar aquí a mata la pera i pam, destrossant ja... S'ha d'entrar a lo gran, sí. Ben fet, ben fet. Com no guanis Xalamet, passaran coses, ha vist-ho. Uh, sí, eh? Bueno, clar, parlant una miqueta de Xalamet, també volia preguntar-vos així, també una mica generalitzant, les vostres preferides, Joan? Tens alguna pel·lícula preferida? Algú que t'hagi marcat més en aquesta edició, durant aquest any?
No sóc gaire original, si dic que One Battle of the Grandmother. És la meva preferida i crec que també arrasarà en el més important. Ara bé, n'hi ha moltes d'altres que també m'agraden. Martí Suprim, Sentimental Value, Hamnet, em va xocar moltíssim quan la vaig veure al cinema. N'hi ha moltes coses. Hem de dir una cosa, aquí has dit Sentimental Value. En aquest programa no diem Sentimental Value, diem Sentimental Valium. Que sí que és veritat que us ha agradat molt a tot. Ho trobo concertat, sí, sí. I tampoc, bueno, jo no dic mai...
Sí, no diu mai Hamlet, diu Hamlet. Li va agafar l'adèria i a partir d'aquí... És el mateix nom, segons la primera escena de la pel·lícula, vull dir-ho. Cada vegada que l'Ignasi digui Hamlet, jo diré Hamlet. Sí, sí, és així. És com un running joke que tenim. Sí, però és constant. Ja arriba un moment que, no sé si m'estic tornant boig o és real, és així. Tu ja has dit, Hector, que Paul Thomas Anderson parteix com a preferit ja directament per tu.
Sí, és que és un dels millors directors de la història, ho repeteixo, és un director que té 6 obres mestres, aquesta és l'última, i no crec que sigui la seva millor pel·lícula, però clar, és que el nivell està més alt, llavors és impossible, però com no l'hem donat per altres obres mestres, com Magnolia, Potos d'Ambició, és que de màster mateix em sembla l'obra mestra, a mi L'Espitza m'encanta, Booginatge em flipa, és un tio que l'Elo Invisible és meravellosa...
Vull dir que ja toca que una pel·lícula tan gran com aquesta guanyi l'Òscar. També agrada molt Martí Suprem, és una pel·lícula que agrada moltíssim. Trobo que és una mica... El cinema que s'està fent ara és agafar llenguatges del cinema que s'ha fet tota la vida, dels 70 i 80, també una mica amb One Battle of the Another, però el Satfi ho porta a l'extrem a Martí Suprem, que és una plica hiperrodona. I a banda crec que la de Xalamet és una actació increïble i és un tio que em sembla un cretí, eh? Ho dic tal qual, en tots els sentits, però és que no has de ser la mare Teresa de Calcuta per guanyar un Òscar. Llavors...
No, realment t'he de dir una cosa, ara el Marc t'està escoltant i el Marc és una mica no estàs en contra total de Martí Suprim però tens coses contra Martí Suprim, realment
A mi em va decepcionar, però potser perquè l'estava esperant molt, s'havia creat molta expectació. A nivell comercial s'ho han currat molt. El màrqueting que s'ha fet preestrena va ser molt bèstia. Igual perquè esperava molt em va decepcionar una mica. Però em passa el mateix amb Sinners.
A mi, no sé, n'esperava molt, me n'havien parlat molt bé i vaig sortir decepcionat del cinema. A mi el cines em va passar, quan la vam veure, recordo que la vam veure junts a Diagonalmar, vam dir, bueno, però no em sembla tant, perquè venia d'un esquit que es votava als Estats Units, es va estar aquí, igual el mateix dia,
A l'abril, recordem que això és una pel·lícula de l'abril passat. Setmana Santa, devia ser, segurament. I és una pel·lícula que no ens va semblar. Va bé, trobava coses, però era molt llarga, però la vaig tornar a veure al Nadal i vaig dir, vale. Em va passar de temps a la mateixa. O sigui, el seu visionat em va agradar molt més. Com més hi pensava, els dies després del primer visionat, més m'agradava. Totalment d'acord. I tu, Biel, també ets de Paul Thomas Anderson? Sí, tot i tot i. Avui vas amb Paul Thomas Anderson?
Sí, però si guanyen els altres tampoc em sabrà greu. O sigui, és una gala, és una edició que no em sabrà greu si guanyen els tres favorits, per dir-ho així. Saps? Vull dir, si guanya Cine, si guanya Timothy o si guanya Paul Thomas Anderson, si guanyen, no em sabrà greu cap dels tres. I que això ja és important. Tot i que a mi la pel·lícula no em sembla dels millors del Paul Thomas Anderson, però per carrera que li donguin ja, saps? Li donguin ja, perquè si no, vull dir que ho estem allargant molt.
És l'ho de Nolan, una mica. Sí. Sí, no és la seva millor pel·lícula. No, no, ni per res. Tot i que m'agrada. És bona. He de dir que Oliver Lacks és una mica Mario Baquerizo avui. Que, per ser, el tenim parlant ara mateix. No sé si, Marc, pots pujar a la televisió. A veure què diu, a veure què li comenten.
Tengo mucho peligro, mucho peligro. A ver, si la terapia de choque, que no se asuste la gente, la siguiente va a ser más terapia que choque. Pero va a ser una ceremonia, va a ser un viaje. O sea, la gente va a saber que va a ir al cine y que todo puede pasar en el cine. Y eso es lo que hay que repetir a la gente.
Eso está muy bien. Lo necesitamos mucho. Sé que tú escuchas música cuando escribes. ¿Qué música escuchas últimamente? Es un personaje. Estoy escuchando Ícaros. Estoy escuchando Los del Río. Los del Río. Muy bonitos.
Muy inspiradores. Mañana por la mañana, cuando te levantes, ¿qué vas a pensar ya después de toda esta locura? Pues estar con el equipo, con todos estos artistas que me rodean, productores, artesanos y los amigos.
I pensar ja en voler a casa. Bueno, doncs és l'entrevista una miqueta cutrera que li hem fet a Oliver Lacks. Tampoc sap molt bé què dir, eh? Sembla que estic una mica sadíssim. Està cansat. Sembla un secundari de Sandman. Sí, sembla jo.
És que de veritat, saps? O El Cuervo, El Cuervo 3. No, totalment. Totalment. Totalment. Bueno, clar, és que el tenim en pantalla, acaba de parlar, però ha passat alguna cosa amb Oliver Lachse entre ell avui, que han sortit unes polèmiques que s'ha discutit amb Rodrigo Sorovellen. Ah, sí? No, no mentarà.
Sí, es veu que en un bar ha sigut això? No, no, a un karaoke de Santander. En un karaoke de Santander? Sí, és una cosa molt estranya. I no sé com ha passat exactament, però es veu que Rodrigo Soragoyen va dir-li que la seva pel·lícula no li semblava partant. I, bueno, una trifulca espectacular.
Es veu que ho va dir anteriorment, ho va dir en petit comitè, com el cinema d'Espanyol és molt petit, es va enterar, i l'altre, com tenia l'orgull ferit, i com va dir dos metres, va dir, tu, nano, vén aquí, i a veure què ha passat-ho. I de bo que es va mig barallar, però que al final diuen que va ser una trifulca sin más. Però que va arribar una mica de crits. Vull dir, tampoc és una cosa, però fa gràcia que dos directors més potents del cinema d'Espanyol... Perquè ho són, les coses són com sommentes. El millor de tots, que el radio sorgueixen per mi, de sobte hi hagi aquest moment moguda, i que l'altre no accepti que algú pugui dir que a la seva política no li agrada, descompte.
Però ja sabem com és una mica Oliver Lacks, i de fet ho estem escoltant i ho acabem d'escoltar, és un paio molt místic, molt tranquil amb les seves opinions, però bastant punyents. I que per menys tenir a Sorogoyen li diu, no, tu no ets un director, tu ets un realitzador. Un realitzador? Li va dir realitzador? A Sorogoyen. A Sorogoyen, que tu ho has dit, per mi també és el millor director que té...
a Espanya ara mateix. Aquest any estarà a secció final de cants. Exacte. Però està molt guai això de surta fora, surta fora del bar que et parteixo la cara perquè imagino que... A les 5... Et dona melodice a la calle! Et dona melodice a la calle! Jo a la calle te mato, eh? A les 5 al pi, per barallar-nos. És increïble. Sí, bueno, no sé, anirem escoltant mentre vagin sortint.
Anirem escoltant mentre vagin sortint aquestes petites entrevistes, si ens interessa la gent. Però, escoltem una cosa, avui hem portat el Marc i jo una porra. Tenim aquí fulls que heu omplert amb les vostres prediccions sobre la nit, que anirem repassant, òbviament, durant cada categoria.
Sembla perfecta. Qui més encerti, què li donem? Una colleja. Ignasi, també penso que és molt important recordar a la gent que ens està escoltant des de casa en aquests moments que si volen poden trucar, si volen participar, dir la seva opinió sobre els premis que s'hagin donat o inclús fer les seves apostes, la seva porra, doncs poden trucar. El telèfon és al 93 73 00 00 00.
730-0000 truqueu i res us punxarem en antena si teniu alguna cosa a dir
Molt bé, doncs perfecte. També teníem, òbviament, bé, la sorpresa que pot donar Ciner's avui, companys. Estem parlant de 16 nominacions. O la patacada brutal si no s'emporta res. Òbviament s'emportarà. El Marc diu que s'emporta un total de zero premis a casa, això és impossible per mi. És el meu desig, però perquè em dóna cert morbo, saps? La més nominada de la història i no se llevo nada.
però seria un desastre. Realment veuríeu descabellat que Sinners avui s'emportés l'Òscar a millor pel·lícula? Cremaria coses. No, no, és que no. Mira que m'agrada, torno a dir-ho, però és que no té cap sentit. I ja et dic, a banda, des que hi ha hagut les mogudes i tal, bé, no n'hi ha hagut cap moguda amb Paul Tomás Anderson, però que no tindria cap sentit. És que ha tingut la carrera perfecta. L'únic que no va guanyar va ser el SAC. O sigui, els actors segurs, vull dir, que al final no tindria cap sentit que guanyés Sinners.
I a banda, que des d'un principi s'ha dit que era l'any de Paul Thomas Anderson, i quan va ser l'any de Oppenheimer, vull dir, és l'any de... Però a mi hi ha un director legendari. Hi ha una onada, porta a Paul Thomas Anderson i guanyarà. Vostres creieu fermament, doncs, que Paul Thomas Anderson s'enportarà als més grans. A menys que li afecti el sistema aquest de votació entre... que poden guanyar les... La volta diferencial. Exacte, sí, que guanyin la tercera millor perquè és la...
La més comuna, però no crec que passi aquest any. Guió adaptat a millor director i millor pel·lícula els té... I secundària, jo crec que ha guanyat també secundària. Jo, de fet, crec que com a guió adaptat, secundària i a millor director el té, però dubto molt, amb millor pel·lícula. En sèrio? És que jo crec que avui Ciners pot donar una patacada, de veritat ho dic. I encara que aquí l'héctor diu que cremarà coses i ens matarà a tots... No va.
Jo és que tinc ganes que guanyi cine. Però és per veure el show, no? L'èxit de cine realment ja ha sigut la taquilla que ha tingut, que una pel·lícula amb gent negra sigui mainstream, vull dir que... Jo crec que l'èxit és això, i ja tenia aquestes denominacions, que al final d'això és una mica... Ho hem parlat molt el Biel i jo al programa, però al final és una mica...
és maquillar, perquè al final hi ha moltes més categories, jo estic convençut que d'aquí dos anys hi ha una pel·lícula que tindrà també un càstig molt ampli i tindrà 18 nominacions i diran, és venda un titular. Al final, últimament, les últimes pel·lícules que han tingut moltes nominacions, moltes seran de 8. Sí, cert, cert. Bé, vam tindre, per exemple, no sé si us en recordeu, però pel·lícules que han tingut moltíssimes nominacions, em podeu dir alguna que no s'hagi importat pràcticament res?
Jo, per exemple, Barbie no va guanyar pràcticament res. I teníem moltes nominacions. Va guanyar cançó, si no recordo malament. I va guanyar millor actor secundari, que va ser Ryan Gosling. No, no va guanyar. Va estar nominat, però no va guanyar. Ah, va guanyar millor cançó. Va sortir cantar, de fet, l'Amjus Ken. Però vull dir que hi ha moltes... Bueno, a Espanya va passar amb el Carràs de nominacions dels Goya, però n'és cap premi. Vull dir que això sol passar. Només que t'enduguis un o dos.
Però jo que ja està, Martí Suprem, jo crec que com a molts s'endurà el de Xalamet, si se l'endú. Sí, perquè ara parlem del Xalamet també, ara parlarem, perquè... No penseu que es pot emportar guió, Martí Suprem? No, perquè guió que està molt marcat, original serà per Sinners, per adaptat serà per OneBath and Astronother. De fet, aquí, a les porres que hem fet, pràcticament a guió original tothom ha posat Sinners. Jo em desmarco, eh? Em adaptat, he posat Hamnet, eh?
Adaptat Hamnet, eh? Hamlet. És la meva aposta, eh? És una mica de... Va, sisplau, dona-li. Jo hem adaptat, sí que he ficat One Battle After Another i estic bastant segur que pot ser One Battle After Another. Jo també. Però, ojo, el guió original el que decidiria el guió original seria siners, però sobradíssims. Jo apostaria un dia d'ara mateix. Sí, sí, sí, jo també. A més, Hamnet no és tan bona adaptació, ho diuen.
Jo vaig llegir el llibre dues setmanes abans de veure la pel·li, el vaig devorar, em va encantar, i d'una part sí que em sembla que no està gaire encertat a l'hora de desenvolupar el començament de la pel·lícula, perquè el llibre és com que li dóna més importància al moment en què el fill se'n va buscar ajuda per cuidar la germana, i per la pel·li es passa per alt, directament no existeix aquest moment, i és un moment que m'agrada molt del llibre, però en canvi al final...
És una passada. M'agrada molt més el de la pel·li que no pas el del llibre. Aleshores, crec que per aquí sí que... És que el final de Hamnet és impressionant, eh? Jo trobo que és el pitjor de la pel·li. Per mi la catarsi és el pitjor de la pel·lícula, Hamnet. Ah, no, doncs per mi crec que és del millor de la pel·lícula. Molt forçada, no m'agrada més. Jo me'n recordo la sala, es va quedar glaçada. Sí, sí, sí. Jo escoltava la gent plorar. És que ens esdequem i diem, hòstia, què ha passat aquí?
Per cert, acabem de saber-ho, i això és fora de cinema. Joan Laporta acaba de guanyar les eleccions. Joan Laporta és actor secundari de quina peli? Torrente Presidente. És l'únic que faltava, en veritat. L'únic que falta és en Laporta, aquí, la peli. Per les setenes. A Martí Supreme encaixava també, com a amic de Kevin O'Leary. Ja deu estar a l'Udegas caminant. I què penseu de la categoria de so?
Perquè s'ha colat cirat, que penso que és com la mega sorpresa, no? Home, sí, va ser sorprenent. Creieu que té possibilitats d'endur-se la cirueta? No, jo crec que cap ni una. Fórmula 1. Fórmula 1 també, eh? Jo també em poso per Fórmula 1. És que en si l'experiència de veure Fórmula 1 al cinema va ser molt gran. No, és increïble. Va ser molt gran.
I al final és un Top Gun amb cotxes i és una pel·lícula clàssica de Hollywood. Jo la vaig disfrutar moltíssim i tot el tema tècnic és una bogeria. És una bogeria. De fet, no se sorprengui la gent si a millors efectes especials no s'ho emporta a Batari, s'ho emporta a Fórmula 1.
Jo tinc F1 a la meva porra, eh? Tant de so com d'efectes especials. Si guanya Avatar, allò, bàsicament, si allò és una porqueria 3D, vull dir que jo, bàsicament, això no són efectes especials, bàsicament, és quasi un paint, allò, pintatge blava... A part de ser els dos de l'Espanyol, compartim l'odi per Avatar. És que no és ni cinema, Avatar. No, és que no és un vídeo especial. I mira que vam de blau, eh? Podria ser...
Fas falta que siguin mig blanc, mig blau. Podríeu agafar de mascota. O un barrufet. Jo veig més un barrufet. Hem parlat una miqueta de Martí Suprim i parlem una mica del tema de Timotè Xalamet, també. Hi ha hagut picabaralla, també, amb tota la gent de l'òpera, al teatre en general. Expliqueu una miqueta què ha passat, perquè aquí el senyor Timotè s'ha pogut jugar l'estatueta. Se l'ha pogut jugar i les coses són com són.
s'ha de dir que qui mata de pera té pinta que hi ha gent que li ha de l'opera i el ballet, eh? Sí, sí, sí, qui hi ha socis és el target, eh? Llavors, és el target, llavors espero no ofendre-vos perquè sóc molt d'ofendre i ho sento, llavors vagi per endavant, no? M'he enamorat només d'estar aquí dues hores però he de dir
A veure, Timotec Chalamet ho sabeu, és un niñato i molt cretí, tota la vida ha sigut perquè és un fill de Riggs, de Nova York, vull dir, és dels Knicks, que això està molt bé, que l'any passa a passar tots els partits de playoff, que això bé. Sí, és veritat, amb els New York Knicks, efectivament. No sé que t'any guanyem l'anell d'una punyetera vegada, però ja tampoc ho crec, però bueno.
Llavors, què va passar? Que se'n va en un podcast amb el Matthew McConaughey, i començaven a parlar, i ell va dir, perquè al final tot es treu una mica de context, que ell va dir que hi ha molts arts que estan morint. El seu pare és un artista savi, i entre ells deia al cine, però clar, creu que al cine no li passarà com a l'òpera i al ballet, perquè sí que és veritat que a l'òpera i al ballet tenen un públic, sobretot l'òpera, molt envellit. Llavors després va dir, però bueno, i ho va dir així amb tot distès.
a qui collons li importa l'òpera i el ballet. Llavors, per dir això, que ja veus tu, se li han tirat a sobre i deien que no podia guanyar l'Òscar des de la mandanga. I després de dir just això, va dir, bueno, que no se'ns ofengui ningú de l'òpera i el ballet. Però també es diu que... També es diu que potser anaven com sota els efectes del cannabis, perquè se sap que McConaughey és un fumador de cannabis empadernit,
i que pot ser que potser saps inés, intentant fer gracietes d'aquestes que després ho escoltes i dius, merda, no ha fet la gràcia que m'imaginava. Jo no sé Valtos, però jo no trobo una cosa tan greu. Per començar, per guanyar l'Òscar no has de ser una deitat. Quan va passar tot això, estaven botades... Estaven tancades les nominacions, sí.
Ja us ho dic, creieu que això afecta o no? No, no afecta. No afecta perquè ja està fet. És veritat que es va donar això just quan s'acabaven les votacions? O les votacions ja havien acabat? No ho sé exactament si va agafar just quan les votacions seguien obertes o just es van tancar. No ho tinc gaire clar, això. No ho tinc gaire clar.
Les votacions es van acabar a principis de març, no recordo el dia exacte, o el 28 de febrer, no me'n recordo, i això va ser el cap de setmana passat, o el cap de setmana de l'estena de la nòvia, per contraprogramar amb aquella brossa. Llavors, a partir d'aquí s'ha liat, però bueno, torno a dir, totes les campanyes tenen aquest tipus de polèmiques, el Laxin ha tingut tots els brasilienys, tot el de la Carles-Sofia Gascon, que això sí que li va costar l'Òscar a millor plico estrangera, perquè la campanya brasilera va ser molt heavy...
També va ser l'Odiar, perquè és un cretí, dient que l'espanyol era un llenguatge de pobres i criats. De fet, Emilia Pérez se'n va anar de 8. Va guanyar només les hores de Saldanya. I és una hora mestra per mi, Emilia Pérez. Uf, jo la detesto gros. Per mi és el millor de l'any. Va semblar la millor pericola de l'any. Va ser la més senora, però...
I tant, és que per mi Anora va ser... Anora és la millor de l'any. És una de les millors pel·lícules que he vist en temps, de fet, et diria. Sí, sí, també, però vull dir que per mi encara és una... O sigui, m'agraden les dues molt, molt, molt, eh? Però és que Milià Pérez és una cosa diferencial, és una plica única. I tot el que és ridícul funciona. Hasta Selena Gomez funciona, imagina't.
Sí, a mi se'm va... Sí, és que a mi se'm va fer bola la pel·lícula en si perquè teníem a Selena Gomez que li costava parlar espanyol, no sabia... Però sempre... Això era part del personatge. No vaig entrar. Era part del personatge d'aquests latinos que han anat a Nova York i que han oblidat... Parla així, parla així ella. Sí, sí, totalment. Era part del personatge que es volien assenyalar que eren aquests latinos que van a Nova York i obliden qualsevol rastre de llatinitat. Clar, clar, és que al final era part del càsting. El càsting és bo, s'ha de dir. El que passa és que a mi la pel·lícula...
No és que se'n fes bola, no. A mi se'n va fer, terrible. A mi em fascina, ho reconec. Però sí que ella és molt dolenta. Però... I tu, la Carla Sofia, que ara està a tot arreu, estava a Màlaga presentant un premi, va estar als Goya, fent bromes amb la seva cancel·lació. La recuperaran ara, eh? Faltava ella a Torrente, també, mira. Ai, sí, és veritat. Ai, sí, fent de... En el prostíbul, sí. L'escena que tu demanes de prostíbul. Sí, exacte. He sigut impressionant. Amb el paquirrín, allà.
El Paquerri, donant-ho tot. Hem parlat de Timoteu de Chalamet, que veurem si se la juga o no. D'aquí diem que no, estem segurs que es pot emportar aquest Òscar. Si no, he de dir una cosa. Em sabria greu que no se l'emportés. Sí, però em sabria més greu que se l'emportés Michael B. Jordan. He de dir...
Jo, tot i ser el seu descobridor, com us he comentat moltes vegades, em semblaria greu perquè no que sigui un paper d'Òscar. A banda, són dos papers. Jo només els distingia perquè un tenia una nòvia blanca i un altre una nòvia de color. I una va de blau i l'altra de granate. És del que m'han recordat. Llavors, els distingia per això. Tampoc sé com podes donar un Òscar a un tio que fa dos personatges. Llavors, per quin personatge els dos els premies. És una pel·lícula massa... Jo crec que la gràcia és aquesta, eh? No, però no... Que ets capaç de fer dos personatges. Ja, però suposa que també és per un personatge en concret.
Que sí, eh? Que t'entenc el que vols dir. Però, a banda, realment creieu que és una pel·lícula d'Òscar? Ah, sí, una pel·lícula, una actuació d'Òscar? No, no, per mi, no. La de Creed ho és, però bueno, no. I que era Estaloni no li van donar. No, tampoc, tampoc. Per mi la de Creed, tampoc. Però Estaloni sí que era. Sí, Estaloni. I li van prendre pel puto Marailans, que ningú recorda aquesta pel·lícula de Puente de los Espías. Exacte. No, he de dir una cosa. Mira, ningú la recorda, excepte jo, perquè a mi m'agrada molt.
Això a mi m'agrada, però tampoc d'ho és, que l'estalon és el paper de la seva vida, 40 anys després fent de malalt de càncer i no li dones. És veritat, tens tota la raó. Ja m'estic enfadant. Torno a agafar el fil de Michael B. Jordan amb els bessons i dic que per una actuació molt similar també ens queda lluny perquè és de començaments d'any, però és que Robert Pattinson amb Mickey fa exactament el mateix. Sí, sí, totalment. I no se li reconeix gens. Perquè la pel·li va ser un problema.
I parlant d'això, també teníem a Tom Hardy fent aquella pel·lícula de Legend, de Tom Hardy. Hòstia, que ja sí, però, del mafiós d'anglesa. A mi Tom Hardy sempre m'agrada, he de dir. Tom Hardy jo el veig. Legend m'agrada, eh? Jo defenso molt. Legend és bona, a mi m'agrada. Tom Hardy jo sempre el veig fent, bàsicament, un tio que està així encorbat, allò, i sempre molt enfadat. Però els dos papers són molt diferenciats, en veritat.
És una mica com tu quan guanyi ciners a millor pel·lícula. Si m'encorbaré i faré... Tu ets traient de pistoles sota a taula, saps? De Laurentiis, que parlàvem avui. I escolta, també tenim el senyor Sean Penn, que va dir obertament que no aniria a la gala. No sabem encara si està o no està. Deu estar tranquil·líssim o a casa seva o amb el Charlie Sheen.
O amb el Raül Castro. Ara que parlàveu de bessons i demés, algú recorda la pel·lícula Inseparables de Cronenberg? Home, i tant. Jeremy Irons. Jeremy Irons està gegant en aquella pel·lícula. Vols veure el remake en format sèrie de la Rachel Weisz? Sí, però allò és terrorífic. Em va semblar horrorós. Vas fer a Amazon fa un parell o tres d'anys. No l'he vist.
Va ser terrorífic. Anirem informant sobre si el senyor Champagne es dedica a presentar-se, perquè va dir una cosa. Ell va dir que no, però l'estatueta podria ser perfectament per ell, com a actor de suport o actor secundari. És la meva aposta, també.
Ho fa també de feixista? Per mi és una mica histriònic, el trobo una mica sobreactuat segons com. Però jo que és la gràcia, és la gràcia al paper. I recordem que just en aquesta categoria tenim el senyor Benicio del Toro també per la mateixa pel·lícula. Que surt 12 minuts, però quins 12 minuts? És que és pur carisme. Només 12 minuts, sí. És que és carisme. Per mi és el que el freno una miqueta d'endur-se l'estatueta, perquè per mi és un candidat sensacional. Surt un 15% de la pel·lícula només.
Sí, sí, res, 12 minuts que són i el paio es menja la pantalla. Les coses són com són. Després tenim a Jacob Elordi per Frankenstein que, jo he de dir una cosa, a mi em va agradar. Ell, com a Frankenstein, m'agrada. Doncs a mi no em funciona ell, eh? Com a Frankenstein guapo o tal, no sé què. La peli no em va agradar. Jo ho sento, però semblava, no dic cap redolent, eh? Semblava una trans de la Veneno.
No, no, ho sento, però és que... No, no, no, que no dic com a radiolem, però que no sembli que no... A favor de les trans. No, perdó. Transfòbico! No, no, no, contrari, però vull dir... Té com a mi els trans. Ara, ara explica, explica, explica. No, no, però... A veure, amigues de sars, no, coño. Ara és quan ens fiquem en lo bo.
Exacte, no, però en sèrio, Jacob Ellordia, Frankenstein, sí que és veritat que la segona part de la pel·lícula és una mica millor que la primera, però és una cursilada com tot el que fa el del Toro. Bueno, és que la pel·lícula, jo he de dir una cosa, i crec que el Marc i tu, Héctor, esteu d'acord amb mi, a mi Frankenstein em sembla una pel·lícula ok, que està bé, sense més. És una pel·lícula que se'm fa llarga, llarguíssima, se'm fa eterna.
El tema és que si vols adaptar una història com la de Frankenstein, has de fer alguna cosa molt top. Si no, no ho facis. És que ja s'ha fet. El problema és que ja s'ha fet. I la visió del toro a mi no m'aporta gaire cosa nova. No m'aporta gaire cosa nova. Sí que visualment és molt espectacular, té un disseny de producció molt bo, realment, però és que què dura la pel·lícula? Dos hores i mitja, dos hores i mitja? Sí, sí. Estem en seta hores. És absurd. Per començar, Frankenstein és inadaptable. Perquè és una novel·la molt filosòfica, molt de principis del segle XIX, vull dir...
no d'anar per gaire les adaptacions i, en veritat, mai s'havia adaptat tal com era si als anys 90 s'havia fet aquella versió, però seguint la novel·la no mai s'havia fet una versió de Frankenstein. No, oi? Gairebé com la novel·la? No, i no ho és, eh, com la novel·la. No, no, no, té moltes coses diferents. Com la novel·la, no. Vull dir, per començar a fer 30 anys més tard, saps mi que és als anys 1850, la novel·la és 1821. Això no ho dic, més o menys, por ahí. A tu ens ha agradat més el jovencito Frankenstein, no?
Home, sí. És que m'agrada més fins i tot la del Kenneth Branagh, que tampoc m'apassiona. És veritat que tots els Frankensteins clàssics que s'han fet, la Universal, la Hammer, tots aquests, no tenen res a veure amb la novel·la. Bueno, i parlarem un altre dia...
de la pel·lícula que es va estrenar fa dues setmanes que es diu La nòvia, que també és una readaptació. Aquella pel·lícula és un pluf total i un desastre per mi, crec que per vosaltres també. Demano presó jo per aquesta pel·lícula, per Jesse Buckley, per la directora i per Christian Bell, sobretot. A més, dic una cosa, una pel·lícula que va costar 90 milions de dòlars i ha recaudat 8 milions, crec. Aquest cap de setmana n'ha fet 3 més, em porta 11 als Estats Units només.
És un desastre brutal. Parlant d'aquests actors secundaris, també tenim a Delroy Lindo per Sinners, que aquest es va colar. Es va colar perquè jo no l'esperava, he de dir. No sé si l'esperàveu vosaltres. Jo no, perquè és un paper molt petitó. I sí que m'agrada molt el paper que fa, però...
Acaba la pel·li i tampoc és un personatge que se't quedi gravat. El veieu oscaritzable, aquest paper? No li veig tan poques possibilitats, crec que he fet tot temps davant i al final és un actor que porta tota la vida treballant com a secundari, premies també un actor negre, que això ajuda molt, perquè no n'hi ha els principals d'aquest any, més enllà de Michael B. Jordan. Llavors, no ho descarto del tot, però crec que s'ho endurà un dels dos de One Battle of Trenother, tot i que per mi l'hauria de ser, per estrenar el Skarsgård, tot i que és un frau de categoria, perquè per mi és protagonista, però clar, protagonista no té res a fer.
Estellen Descartes és, dic co-protagonista, però és protagonista de la pel·lícula sentimental Valium, que aquí la diem així. Mira, tenim aquí que està venint Spike Lee per la red carpet, l'alfombra vermella, catifa vermella, perdó. Demi Moore, també. I tenim Demi Moore. Tenim el protagonista també de F1. Sí, el xaval aquest, com es diu? No, hòstia, no us recordeu, no? Hòstia, no.
Però aquest paio, he de dir una cosa. Danson Cris. És Danson Cris i a mi m'agradava moltíssim a la sèrie de Snowfall.
És que no l'he vist jo. Aquesta és la de droga, no? Exacte. No l'he vist, no l'he vist. Us recomano molt Snowfall si no l'he vist, una pel·lícula exquisita. Ai, una pel·lícula, una sèrie exquisita. Que ara he vist que serà l'envaixó de la marca de Fórmula 1 l'han fet, aquest noi. Sí, sí, i de fet ja s'està preparant la seqüela de Fórmula 1. Onda. Això no ve clar, eh? La 1 és perfecta. O sigui, la primera ja per a mi queda ideal. Sí, no? Quins sucres de treure d'allà? Ja. Bueno, no, al final és... Bueno, la indústria és així. Si una cosa funciona, estirem el xiclet per recaudar pasta ni que sigui. Què serà, F2 o F1
F1 o 2, no? F1 o 2. És el que posava allò Next Home Las Vegas, ja que sigui Las Vegas, el premi de Las Vegas. I que sigui tots els pilots emborratxant-se, apostant... Això sí que és una bona pel·lícula. Alonso sortint del circuit, allò en plan com a gac recorrent... Com no li funciona el cotxe mai al pobre Fernando Alonso, doncs que baixi i se'n vagi... Això ho va fer Reconen un cop, a Monaco. Si es fa avui que estigui gratit per això, no? Sí, de veritat. Home, és el que mola, de la pel·li, no? Jo espero que no ho facin, de veritat.
De moment, Top Gun està aguantant sense fer-la, ha vist que Tom Cruise? O sigui, jo espero que Top Gun Maverick és la pel·lícula més perfecta del món, ja ho dic ara. Sí, és que és fanàtic de Top Gun Maverick. Sí, és increïble. Jo estic també en aquest part. I no m'agrada l'original. És molt bona.
A mi l'original em sembla bona, però és que Top Gun Maverick em sembla molt millor. És molt bona, és emocional, vull dir, és de tot. Fórmula 1 és una mica una versió, en Fórmula 1 una mica pitjor, però és que Top Gun Maverick és el retorn del gran blockbuster, el que feia als 90... És blockbuster clàssic, és blockbuster clàssic, pel·lícula d'aventures i d'acció clàssica total,
I jo ja et dic, experiències espectaculars també al cinema. Un cançoneta de Hold My Hand de Lady Gaga, vull dir, que és el que tenien les pel·lis bones del 90 i 80, una baladeta temazo que cantàvem tota la vida, com l'armagedon, allò... Sí, sí, totalment. Goonies, no? Goonies i la Sylvie Lauper, no? Hombre, per favor...
L'original de Top Gun sí que és un blockbuster també i és una pel·li molt d'acció i tot el que deia jo, però jo la vaig tornar a veure fa un any o dos quan va sortir Maverick i la primera obra de la pel·li em sembla tan sexy. És que és molt sexy. És un altre gènere totalment.
No, no, és que és brutal. De fet, jo no em considero homosexual, però l'escena... He de dir que l'escena de Top Gun Maverick... Menja amb Tom Cruise. Exacte. L'escena de Top Gun Maverick, on tots estan jugant al futbol americà a la platja... Ah, sí. I es toquen el cul. Exacte, es toquen entre si, una miqueta raro tot. És una escena espectacular. Amb la cançó...
És que és espectacular. Són pel·lícules d'acció sexis. Hi havia una teoria que deia que hi ha una reinterpretació de Top Gun. I és que la pel·li acaba amb aquella frase que li diu a l'Aise, li diu al Maverick, li diu...
Podríem traduir com... Podés muntar-me cola? Ja que estem aquí parlant de desitjos foscos, he de dir que ràpid, amb 60 anys, amb aquell mono ajustat a Fremolau, jo l'he dava. Home, i tant! Des de la meva heterosexualitat, també. I tant! Per respecte. Exacte. Ja cap a l'ordi de Frankenstein, no. Però... Pel que sigui, no, eh? Pel que sigui, no. Però...
Ja estem començant a barrejar noms i encara no hem començat la gala. De categories menys importants, rotllo documental, curtmetratges, heu vist coses? De fet, he de dir que són les dues categories on he vist menys.
tant curt documental com curt documental sí que n'he vist alguns però curt documental i curt en general no n'he vist gaires potser he vist un que és Two People Exchanging Saliva que em sembla bo i The Singers però els altres tres que són Jane Austen's Period Drama, Friend of Dorothy, Butcherstein no els he vist no sé si els heu vist vosaltres heu tingut alguna...
Jo he vist bastanta cosa de documentals i de curs, avui de documentals. Ara els estava aquí, gairebé els he vist tots, vull dir, me'n queden poquets, vull dir, i jo crec que la veicina perfecta és... El documental, aquest sí que l'he vist. Ostres, jo el vaig trobar fluix... O sigui, no... Jo l'hi donaria abans de l'Alabama Solution, em sembla molt impactant. Hi ha més treball en l'Alabama Solution?
Però la veïna perfecta, que és tot gravacions de policia, o sigui, tot, tot, tot, tot. Vull dir, és impressionant com allò que la policia et dona accés a tot perquè tu muntis la pel·lícula. Això és molt estrany, no? Que tinguin accés a totes les càmeres de policia. Home, és que és accés complet, perquè estem parlant de bodycamps.
I de trucar a les persones, al cap de la policia, a la família... Les càmeres de comissaria... És impressionant el treball aquest d'aconseguir-ho, tot i que el d'Alabama. També són les imatges als presos interns, amb mòbils il·legals...
per mi el d'Alabama és guapíssim i el de Putin està molt bé perquè és el d'un home que grava la seva oposició al règim de Putin amb la guerra d'Ucraïna és un profe dels orals de la ciutat més contaminada del planeta i és profe i va gravant-ho tot fins que un bon dia ja el comencen a tocar els nassos i fots el país s'amaga als Estats Units i allà amb un director munten un documental sobre la seva estada com a opositor al règim de Putin des d'un poble de merda dels orals
Sí que tenia ganes de veure aquest de Putin, però el temps és el que és, i la vida no dona part més a vegades, i hem intentat veure-ho tot, tot, tot, tot, però clar, encara així segueixin faltant coses. I de curs? Espera, ja la volia preguntar, i per què la vecina perfecta t'ha agradat més que, per exemple, el d'Alabama Solutions? M'ha agradat molt per com està desenvolupat, o sigui, com està desenvolupat allò, és perfectament lineal, o sigui, és tot el cas d'obertura-tancament, saps vist allò? No, no...
No s'obre res ni falta res. I és una cosa hiperdocumentada, o sigui, trobo fantàstic. Sí, a mi em va agradar, he de dir que em va agradar. A l'Alabama té més als i baixos. Però el que em va passar amb la vecina perfecta, en aquest documental, és que se m'acaba fent una miqueta pesat. El modus operandi d'agafar tota l'estona aquesta bodycam se m'acaba fent bastant feixuc. I l'última mitja hora em costa. Encara crec que la primera hora és excel·lent, perquè...
posa directament en la situació i en el conflicte. Em sembla un documental
Prou bo, però dubto que sigui oscaritzable. He de dir-ho. A mi em sorprèn que estigui... Nominat. Sí, no li acabo de veure res especial. O sigui, sí, el fet que hagin aconseguit totes aquestes imatges... El que em pregunto és, en aquest país suposo que seria impossible. Dono per entès que han privatitzat les càmeres de la policia i hi ha una empresa que ha vengut... Perquè si no, em costa molt d'entendre com poden aconseguir tot aquest material...
Però més enllà d'això, de mèrit d'haver-ho aconseguit i d'aconseguir que només amb bodycamps mantenir la tensió, el fil tensió de la pel·lícula, més enllà d'això, no li veig res gaire especial. Més enllà de mil casos que no, mil documentals per l'estil. Bé, doncs veurem, Biel, volies dir alguna cosa dels curs? Sí, dels curs. A mi el de Jan Austen...
explicant-li la regla amb un senyoret anglès del segle XVIII, és una cosa excepcional, divertidíssima, o sigui, és allò, molt, molt divertit. Jo aquest no l'he vist, aquest és dels pocs que em queda per veure. I de documental curt, el de les habitacions buides, que és també bastant espectacular, que és un senyor que va gravant les habitacions buides dels nens assassinats al...
en els tirotejos subvintejats dels Estats Units, i allò va gravant totes les habitacions buides dels nens, també per conscienciar, és brutal mitja hora, però és duríssima. Molt bé, i en teoria queden 15 minuts perquè comenci la gala. Esteu una mica pendents... Perdona, volia fer així, jo he vist de documentals curts, he vist el d'Armado solo con una càmera, i la veritat m'ha deixat
bastant igual. És la història d'un fotoperiodista que havia cobert moltíssimes guerres i que amb un tirotet se'l va encarregar a Ucraïna el 22, crec. És que, en veritat, del que va passar a Ucraïna hi ha molt poques imatges. El documental es dedica a fer un repàs d'altres guerres que havia anat cobrint ell i no em sembla que tinguin molt, molt d'interès la història.
Més enllà que és esculpidor, de veure i veure el seu germà, que treballa amb ell allà i demés. Però no sé què aporta. Pràcticament 15 minuts que comenci la galanteoria. Héctor, estàs revisant Twitter. Hi ha algunes cosetes d'aquesta que t'hi fa vermell que ens interessin?
Sí, moltes. Bé, primer el vestit de l'Emma Stone, espectacular, preciosa, tot i que està molt prima últimament, no sé què li passa, però està passant amb moltes. Les grans saldanyes són molt perillos. Ara ho deia l'Andrea Gómez, que semblava que totes ocupen l'espai d'un xupa-xup, i això és terrorífic, excepte aquesta, que està molt bé. Però...
El millor ha sigut que es veu que... Estic buscant el vídeo com un boig i no el trobo encara, però ja ha sortit imatges que es veu que el Timothy Chalamet ha quedat rodolant per les escales. No sé si és fake, això. És un meme... No he sapigut trobar d'on surt, però he trobat tweets de... Sí, sí, és un meme aquest de Globus d'Oro del 2023, ja n'he vist... Ho ha posat després un film que dius, en teoria són seriosos.
Bé, i en teoria també teníem el Riqui Gervé, que ha dit una cosa. Això és real. Li van fer presentar-li els Oscars i va dir fuck you. Deixeu-me en pau, sisplau, amb les meves coses. Estem contents amb Conor Obrellana. Home, i tant, Conor Obrellana està molt bé, encara que, òbviament, jo sempre prefereixo el senyor Riqui Gervé.
Chloe Zhao és una mica la bruja piruja de Torrente 4. Chloe Zhao ha arribat amb un vestit negre complet que sembla pràcticament la nòvia cadàver, però de negre. És una part de Llorona. Totalment. Sí, sí, sí, és l'expedient de Warren total. M'agradaria
repassar també, abans que comenci la gala, algunes categories més que trobo interessants, perquè jo crec que hi ha una que està molt clara, que és la d'actriu protagonista. Tenim a Jesse Buckley per Hamlet, tenim a Rose Byrne, a Kate Hudson, a René Rainsby per Sentimental Valium i a Maston per Bogònia. Òbviament, jo crec que això s'ho emporta Jesse Buckley. Encara que ja ho sé, Héctor, que a tu et costa Jesse Buckley i Hamlet la pel·lícula et costa en general, però...
Però he de dir que jo crec que és de les categories que estan més clares. Igual és la que està més clara, però tot i així per mi Renat i Emma Stone també estan a un nivell increïble. Que si se l'emportési no passaria absolutament res. No se l'emportaran perquè hi ha tota la carrera allà.
Va encaminada perquè se l'emporti Jesse Buck. Però és que si de primeres haguessin començat a guanyar Renate i Emma Stone, jo callo i no dic res. Però Emma Stone no és el seu millor paper dels últims anys. Però està tan divertida. El problema d'Emma Stone és que sempre està molt bé. Està molt bé en tot el que fa.
Llavors, podria ser qualsevol paper que faci totalment oscaritzable. Jo aniria un any cada any. Jo no tinc cap problema en donar-li un cada any. No és un problema personal. Però jo crec que ells valoraran donar-li aquest any per això. Creieu també en mi que Jesse Buckley té tots els números d'empresa.
És indiscutible, a banda jo crec, mira, a mi que no m'agrada ella, el trobo molt sobreactuada sempre en general, la Rose Byrne està fantàstica, una pel·lícula molt més petita que no ha vist ningú, en canvi, Hamnet... Pràcticament ningú l'ha vist, si podria teder-hi una petada. En canvi, Hamnet és una pel·lícula que ha arribat a tot el món, ha aconseguit 100 milions de dades, que avui s'ha fet oficial, llavors és una pel·lícula que...
Té tot el sentit que guanyi millor actriu. A banda, sempre els agrada que una actriu de teatre, una mica així, pizpireta, anglesa, guanyi. Vull dir, té tot el sentit i m'estanyaria molt que perdés tot el que jo soc Tim Rosebank. Sí, bé, és que Rosebank té un paper excepcional. Heu vist la pel·lícula? Sí, sí.
La pel·lícula en si no és gran cosa, però és que ella està gegant. De veritat, està gegant. La pel·li és ella. Sí, sí, totalment. De fet, hi havia un comptador de minuts de cada actriu quan surt a la pel·li. Rose Byrne és la que més ocupa. És pràcticament una hora i mitja de Rose Byrne. Surten totes les escenes.
No hi ha ningú que no surti. Però bé, també tenim la d'actriu... Crec que aquesta categoria, la que vaig a dir ara, és una de les més disputades perquè tenim actriu secundària. I aquí és on la cosa es complica. Tenim a Elle Fanning per Sentimental Value, a In Gapes d'Oterly Leas per Sentimental... Has dit Value, eh? Sí, és veritat. M'he equivocat, Value, perdó.
No sé molt bé per on anirà els trets, però he de dir, i si me l'he de jugar, que això és un porta Amy Madigan per Weapons.
A mi m'agradaria que s'endugués ella, s'ho endurà a la teiana, però a mi m'agradaria... A mi m'agradaria molt que s'endugués ella. Madigan fa un paràs increïble. És que a partida que apareix Madigan la peli canvia i es torna tan divertida. De fet, és Tia Gladys, es diu. Tia Gladys, que és un nom perfecte.
És una perfecta, inclús he vist gent disfressada de Tia Gladys al Halloween. És molt mamejable, vull dir, és increïble. De fet, et dic una cosa, jo crec que sí que li donaran l'Òscar a Amy Madigan, simplement pel paper tan esbojarrat que fa. És que és un paper molt loc, eh? A mi és que no m'ha agradat molt, avui, bons nois. Jo m'ho he passat bé. A mi m'agrada molt. Per mi li falta profunditat a la pel·lícula. Crec que la història està bé, però em sembla desaprofitat una miqueta. És a dir, el punt de partida és tan interessant, és tan potent...
que trobo que es queda amb l'anècdota d'una senyora que està boja i que és bruixa, saps? Però és com, hòstia, podria anar molt més enllà amb la trama, saps? I portar-ho a, jo què sé, on vulguis, tio, a extraterrestres, a l'apocalipsis, a una secta, a mil coses, no? I per mi es queda en la superfície. Al final es carrega en la paia i s'acaba i és com...
Bé, he de dir una cosa, a mi, és que a mi Weapons em va sorprendre, jo crec que és una de les pel·lícules de terror d'aquest any passat, per no dir la millor, és que hi ha escenes, la pel·lícula en si no fa moltíssima por, però hi ha escenes que de veritat et fiquen la pell de gallina.
Jo recordo alguna d'una dona sortint d'una casa, anant cap a un cotxe, que és terrorífica, amb un ganivet a la mà. Sí, sí, l'altre tan tranquil. Amb un ganivet a la mà, mentre una persona dorm al cotxe, i entra per darrere... Bueno, és terrorífica, aquella escena. És terrorífica. Més enllà d'això, bé...
Podria ser que el Fanning és oscaritzable, també, el seu paper. Jo igual és la que menys veig, eh? Sí, jo també ho crec. Abans li donarien a Linga. Sí, sí, sí. A mi també m'agradaria que guanyés l'Immadigan, abans de 40 anys de carrera, abans d'estar a casa d'Amet Harris, que per a mi és família. Sí, sí, totalment. Home, dolent de la roca, tio, per favor.
Ui, si ma mare t'està escoltant, ara has dit La Roca, ara et deus estar pujant per les parets, la seva pel·li preferida. La meva mare em ca molt bé. És Michael Bay. Millor director de la història. Aquest no té Òscar, espero que per la propera pel·lícula en tinguin, encara que sigui Transformers 6. Sí, ara mateix estic reçant perquè existeixi. No, però jo crec que guanyarà la Bumi Musaku.
Perquè és el que diem, li han de donar coses a Sinners i és com un premi que queda bé. És un premi com el de Quota, com el de fa dos anys. Tot i que aquest n'hi ha sentit, el de la Vinjo i Randolph per The Holdovers, quan ella sí que tenia un paper molt desenvolupat, que era molt important per la trama de The Holdovers. I una pel·li boníssima. Meravellosa. Espectacular. Jo espero que se'n porti la Tiana Taylor, que vols que et digui...
Mira, tenim a Nicole Kidman, ara mateix. La voleu escoltar? Sí, hi ha el Pedro Pascal, aquí, molt ben vestit. Ui, està doblada. Ignacio hauràs de venir aquí a... Sí, ara ho mirarem. El rodatge va ser estupendo en verano i ara es estrena en septiembre. Bueno, un dia.
Per cert, vull dir una cosa, és que està guapíssima Nicole Kidman. Pràcticament de màgia. Està guapíssima, sí, sí, totalment. Però està molt operada, eh? Acaba arribat a Timotec a la Met i realment sembla Héctor Bellerín, eh? Sí? M'ha caigut per les escales? No, no ha caigut, perquè porta un tratge blanc. Va tot, tot, tot de blanc. I veiem com està entrant també Steven Spielberg ara mateix. L'agenda. És no hi ha gent d'aquest país. Esteve...
Sí, sí, tota la raó del món. Tota la raó del món. Sí, i The Favelmans, per cert, que és una pel·lícula que no es troba a cap plataforma ara mateix. Em sembla insultant. Jo me la vaig comprar perquè no s'ha editat mai a Espanya i em vaig comprar una edició estrangera i vaig dir, pos, pel·lante.
Bueno, i aquest any... Aquest any en queden exactament uns 9 minuts, en teoria, perquè comenci la gala. Esperarem que comenci i mirarem. Però també tenim una categoria nova, que és la de càsting, que no s'havia adonat mai. I és interessant, perquè no sé fins quin punt i des d'on ho volen enfocar, això. Perquè realment trobo que, si parlem de càsting, per mi Martí Suprim s'hauria d'emportar... Sí? Sí, s'hauria d'emportar l'estatueta. Si no creus que quan va té l'Astranodera és molt coral...
És que crec que és molt més... Per parlar de coral, la pel·lícula més coral és Sinners.
La més coral és Sinners, i la segona no seria Martí Suprem. Jo crec que una teva d'altres és més coral que Martí Suprem. Jo crec que tot depèn de com s'enfoqui aquest premi. Si tu li dones valor al càsting d'haver trobat l'actor perfecte per fer aquest paper, potser se l'emporta Martí Suprem. No crec que se l'emporti ni que sigui així. I d'altra banda, si tu creus que li has de donar a aquesta pel·lícula que tingui...
Aquesta pel·lícula que tingui més actors que estan molt bé, aleshores sí que anirà per cines o en Battle of a Another. És que això per descobrir això, gairebé hauries de posar tots els actors de totes les pel·lícules i els 5-6 principals i anar-los puntuant, que tingués la mitjana més alta de film, com a guanyar aquest. És difícil anar en aquest sentit de...
Quin concepte tens tu de càsting, saps? De premiar el càsting. A partir d'avui ho descobrirem, no? Mira, millor actor, és fàcil saber qui representa un millor actor, una millor pel·lícula, un millor guió adaptat, un millor guió original. Però un càsting, vull dir... Jo crec que és la coralitat. Jo crec que hi ha pel·lícules més corals que altres. Per mi Martí Suprem, tot i ser per mi...
la guanyadora, gairebé guanyadora, però dels millors de l'any, jo crec que és molt més coral, Sinners, en si, que Martí Suprem. Ho comentàvem abans, mentre sopàvem, és que a mi em fa molta gràcia i m'agrada molt tot aquest fet que el Sabdi hagin anat a trobar just aquesta persona que encaixa perfectament amb el personatge,
i l'hagin trobat i sigui perfecte per la peli i trobes en un tio que es fa viral en un vídeo dels nics ho trobes amb el Kevin O'Leary que fa aquest personatge de te compro tu negocio a la tele i ho trobes amb el Tyler Decreator que a la peli fa d'amic del Timothy Chalamet perquè la vida real és amic del Timothy Chalamet és literalment tens l'Abel Ferrara que és un tio que ha fet totes les pelis de mafios de Nova York i fa de mafios de Nova York que és perfecte tens la Gwyneth Paltrow que fa d'una actriu en decadència i és una actriu de cadència és espectacular
Bonet Paltrow per mi hauria d'haver estat nominada com a secundària, perquè feia 15 anys que no, bueno, havia fet algunes coses als Vengadores i tal, però feia 15 anys que no tenia un paper així, perquè ja no volia treballar, estava venent bàsicament pomades pel cony, bàsicament. No, no, en sèrio, en sèrio.
Estava sagrastada a Marvel. I es passa a la web per si en voleu comprar. Si a Marvel sortia molt poc hi ha Infinity War. Res, dos escenes tontes. El tema, que parlem de càsting, que està fent un Twitter...
Un Twitter, eh? Un Twitter, sí. No, el tema és que és una categoria que bàsicament té tot el sentit que sigui Sinners, perquè jo crec que, de fet, té tantes nominacions per això, perquè Sinners és la gran pel·lícula coral. Martí Suprem té un personatge massa marcat. Jo crec que és la principal raó perquè li donaran a Sinners. Sí, sí.
Però fixeu-vos que tant Sinners com Una batalla tras otra, en totes les categories, o en pràcticament totes les categories d'actors, estan. Actor principal, actor secundari i actriu secundària. Després, és veritat que actriu principal no estan ni Sinners ni One Better After Another.
si no equivoco però sí que estan en les altres tres jo penso que com a coral jo em quedo jo diria que Sinners és una pel·lícula més coral que One Battle After Another perquè Sinners en veritat té més quantitat d'actors i té més quantitat de personatges no podem dir de profunditat però òbviament jo crec que al final el càsting s'ho emportarà Sinners sí o sí
Veurem com ho enfoquen. Com que és una categoria nova, falta veure quin enfoc li volen donar. És just el que he dit al principi, que és depèn de com ho enfoquin i a partir d'aquí, l'any que ve, sabrem per on aniran una miqueta els trets. Més enllà d'això, també tenim... Digue'm, Joan. M'acaba de sortir la notícia del diari que posa la imatge de Javier Bardem arribant a l'alfombra vermella amb pràcticament una targeta a la solapa del no a la guerra, o sigui que porta-la de Palestina i també porta un no a la guerra, pràcticament com si fos una targeta. Molt bé.
Bueno, Bardem, sempre molt reivindicatiu i gràcies a Déu que ho és, perquè a Hollywood fa una miqueta de falta gent així, eh? Més enllà d'això, també tenim categories potents, com pot ser la d'animació, millor pel·lícula d'animació. Què passa? Sé que el Biel sí que les ha vist pràcticament totes, jo també les he vist pràcticament... La que guanyarà no l'he vista, eh? No has vist la que guanyarà, que òbviament serà K-Pop Demon Hunters, i ho he dit bé, Marc, no dic K-Pop, dic K-Pop, que ho sé que sempre m'ho corregeixes...
K-pop aquí, vosaltres? Escolteu K-pop? No, de fet no he escoltat, crec que potser dos o tres cançons. I si Golden... Jo he vist la pel·li de mi. I si la cançó de Golden es considera K-pop, doncs potser sí que he escoltat una miqueta de K-pop a la meva vida. Però... Més enllà d'això... Me'n foten una body part i per això. Però si no, no en sabria tampoc. Sí, sí.
Tenim pel·lícules com Arco, Helio, la pel·lícula de Disney, K-Pop Demon Hunters, Little Amelie of the Character of Reign i Zootopia 2 o Zootropolis 2. Bé, si he de dir alguna cosa jo, i si me l'he de jugar, m'he de mullar una miqueta, sí que me'n vaig cap a K-Pop Demon Hunters. Encara que em sembla una pel·lícula que està bé, però res més enllà.
Des d'aquestes que no vull veure, és perquè s'obre la veda. Jo ja m'he fet gran per aquestes coses. Sí que he vist l'Ital Amelie i Elio, em sembla dels pitjors de Pixar, però l'Ital Amelie no me'n recordava i és una película bastant bona. Està bastant bé. I Arco també està molt bé. Que és animació europea, però amb un format japonès. De fet, he de dir una cosa, és que si hagués de dir quina m'agrada més perquè guanyi, jo diria Arco, encara que Cezotropolis 2 em sembla una bona pel·lícula també.
M'agrada més Little Emily, eh? Sense haver-hi ni Zotropolis ni K-pop, eh? L'han que va ser una batalla entre Toy Story 5 i Hoppers, segurament. Sí, sí, i ja ho veurem Toy Story 5 perquè a mi la 4 em va semblar horrible. A mi també, però i això que ha sigut el Budi Calp em dóna esperances, no sé. Sí, és cert, és cert. T'enfonsa la misèria però també em dóna esperances. M'interessa.
Bé, i una més, abans que comenci això, que queden uns dos o tres minutets, parlem ràpid sobre la pel·lícula internacional, o de parlar no anglesa, que és una categoria molt interessant aquest any, perquè tenim The Secret Agent, la pel·lícula brasilera, It was just an accident, Sentimental Valium, Sirat i la bot de Gin Rajab. Bé, si ens hem de guiar una miqueta per les nominacions de cadascuna, això hauria de ser per Sentimental Valium.
Encara que a mi em faci molt de mal, eh? O l'agente secreto, eh? Jo he posat... La màfia brasileña... Sí, és que la màfia brasileña dels Oscars és potent, eh? Jo tinc dubtes, eh? Jo he posat Sentimental Valium, però l'agente secreto... És que és molt potent, eh? Vosaltres creieu que si li donen l'Oscar internacional a The Secret Agent o l'agente secreto, Wagner Moura tindria números de guanyar a millor octoprotagonista? Més números dels que ja té, perquè en té, eh?
És que jo abans pensava, abans que surts la moguda amb Xalamet, pensava que el segon a l'Eterna era Wagner Moura, més que David Jordan. Però llavors, jo crec que no, i crec que guanyarà Sentimental Value perquè ha guanyat pràcticament tot. Però tampoc ho descarto, l'any passat no m'esperava que li tragués, jo no estic aquí, a Emilia Pérez. A mi m'agraden totes, excepte La voz de Hink, que em sembla una pel·lícula horrorosa. Sí, és una pel·lícula de què podríem parlar perquè realment fins a quin punt això no és pornografia de la misèria.
fins a cap punt és que ho és és una pel·lícula que directament a banda està molt mal feta és que ho treix una miqueta jo entenc que toqui un tema molt heavy però és una pel·lícula que bàsicament crec que s'està aprofitant d'aquest tema per sortir i llavors els altres quan apliques són millors llavors penseu tots que vosaltres serà sentimental value
Guanyarà Neon, però 4 de les 5 pel·lícules són seves. I a banda és molt curiós perquè la Bot de Gin no té distribució als Estats Units. No, és totalment... I de fet, el protagonista de la Bot de Gin, un dels protagonistes, no l'han deixat entrar als Estats Units. Sí, un dels 0-12 que tenen allà, sí, l'actor que feia de...
Sí, de teloperador, efectivament. Bueno, més enllà d'això, estem ara mateix a les 12 en punt de la nit i no sabem quan començarà, hauria de començar en breus, però mira, tinc una estoneta més per acabar de parlar amb vosaltres d'alguna cosa. Recordeu alguna gala espectacular, vosaltres dels Oscars? Aquesta que heu dit, l'he disfrutat, perquè què passa? Què passa amb les gales de l'Òscar? Que a vegades se'ns fan avorrides, se'ns fan lentes, se'ns fan feixugues. Hi ha alguna que vosaltres hagueu dit aquesta va mereixer molt la pena?
Home, fa dos o tres anys, sense anar més lluny, vam tenir l'hòstia del Will Smith. Sí, aquella va ser interessant. L'únic bo de la gala va ser això. De fet, jo el convidaria cada any perquè li fotessin hòstia algú. En plan a Will Smith. A veure qui li fot, no? L'encarregat de fer fora la gent del escenari. Ah, clar, és veritat. Va ser l'època pandèmia, va ser la gala de la pandèmia. Sí, l'any següent, els 21. És veritat. Sí, sí, va ser aquesta, la meta de Williams, que va guanyar després.
Mira, jo recordo molt entretinguda la de Barbie Oppenheimer, que va ser fa dos anys. Em va semblar correcta. Més que res perquè les actuacions musicals em van semblar molt guais. És que les actuacions musicals m'han fet molt en aquella vegada. Molt guais. I l'Emsersken era... Era un avent social. Jo recordo més de petit. Quan era petit, la Titanic és una de les primeres que vaig mirar. Va ser increïble. Però clar, de sobte tens la sa indio en cantant del Majer Gülgül. La Titanic és de l'any 97? Va ser el 90 avui. Jo no havia ni nascut. I tu, Joan, tampoc. Tu vas néixer... Jo vaig néixer el 99.
Hòstia, tu vas néixer després de Cris, doncs? Ja teníem 15 anys, nosaltres. Ja, ja, ja. De quin any sou vosaltres, via l'héctor? 84. Ah, 84. Però si jo us guanyo, nois, jo sóc de 82. Un aplaudiment. Per fi no sóc el més gran. I jo sóc de l'altre mil·leni, jo sóc del 2001. Ah, tu és encara més jove que l'Ignasi. Sí, sí, és més jove que jo encara. Quan va néixer aquests, nosaltres ja teníem 15. Ja fèiem coses, sí. Jo encara no en 15. Per què ser el meu fill?
Sí, literalment Tu vas néixer a prop d'Hospitalet també, no? Sembla que acaba de començar la gala amb un spot inicial on s'estan revisionant totes les pel·lícules Marc, si pots pujar una miqueta el volum de la televisió ara surt Formula 1 surt la Amy Madigan surt Marty Supreme
L'Emi Madigan fugint per totes les temes. Que no és l'Emi Madigan, que és el presentador de la gala. No és el Pablo Motos, s'ha de dir. No, no és el Pablo Motos.
ara mateix jugant a ping-pong amb el senyor Marti. Que ben trobat això, de fer la corra per tots els escenaris. Sí, molt bé, molt bé. Òbviament amb els nets per seguir, ara veiem Hamnet, aquesta catarsi de final del que hem parlat, i veiem també Amy Madigan totalment... Bueno, no, Amy Madigan, no. El Conan O'Brien. El Conan O'Brien fent de ti a Gladys, corretejant pel... Oh, ara en Benicio del Toro, el cotxe, amb One Battle After Another.
I amb els nens, òbviament, perseguint-los, també. Sin miedo. Sense por. Som-hi. Vèiem com surt del cotxe. Colin O'Brien, que se'n va directament a presentar a la gala, mentre els nens els persegueixen, òbviament. I amb les K-Pop Demon Hunters.
Eh, amb animació, eh, també, això està molt xulo. Molt ben fet. I, òbviament, surt... Em saludes dels... M'encanta. Ah, parlant noruec, parlant noruec, eh, molt bé.
Això no ho podem traduir. Ah, mira, els nens miren, miren la conversa. Diu, no em puc creure que hagi après noruec per fer aquesta sèrie. I fuig. I fuig corrents, també.
I ara anem a Ciner's. Molts aplaudiments, eh, per Ciner's? Sí, demanant que els deixin entrar, si us plau, en aquest bar musical que havíem muntat a les xarxes. Oh, Danny Paul, the pipe, the pipe for falling, yeah, this guy likes it.
Els nens tornen a perseguir-lo i canviem d'escena. Que bom, els vistibois, eh? Sí, sí. Cap allà directament, la catifa vermella dels Òscars, la gent aplaudeix, els nens correteixen les escales, els passadissos, fins a arribar a l'escenari. I així comença la gala dels Òscars d'aquest any. Donem la benvinguda a Conan O'Brien.
Aplaudiments, molts aplaudiments. Mentre sona sabotatge, ho hem dit abans. Sí, sabotatge aquí a tope. Quin escenari tan espectacular, eh? Quin gran inici. Sí, molt bo. Ha estat bé, les coses són molt bo.
Gràcies a Amy Madigan per la perruca. L'últim humà que presentarà els Oscars.
But this year, everything's going great.
Brometes cap a l'òpera i el ballet? Sí, clar. Somriu tothom, acompanyat de gènere.
I should warn you, tonight could get political, okay? And if that makes you uncomfortable, there's an alternate Oscars being hosted by Kid Rock. It's at the Dave & Buster's down the street. A lot of tickets for that.
Netflix, this is exciting. A lot of cool people are here and some of them behind the scenes. Netflix CEO Ted Sarandos is here. And this is exciting. It's his first time in a theater. This is what they're talking about. Why are they all together enjoying themselves? They should be home alone. Where I can monetize it.
Pocs aplaudiments de moment, eh? Bueno, s'anima, per obligació. Però no cambrou, eh? Tot molt tranquil. La gent patia, eh? Que l'enpoguéssim més aplaudir. Ha estat un any increïble pel cine, no? I és veritat, en veritat. Sí, cert, cert. Semlava que noia el final sí. I ara molt Hamnet i Bogònia.
Promet en begonia, també.
Mira, Marc, et donen les dos. I explica que a l'inici de Hamnet, un text que educa Hamlet i Hamnet les poden fer servir de forma indistinta. No.
Estima molt F1, pel·lícula palomitera. Diu que F1 és una pel·lícula que al final es tracta d'una persona que decideix anar més ràpid.
Quatre nominacions. Jo no entès aquesta broma, l'heu entès? No. No? D'acord. No, però ara aplaudeixen tots per Sinners. La pel·lícula més nominada de la història dels Oscars. Surt un Mimo Saku en pantalla.
Diu que el director de Sinners va declinar a formar part del juret dels Òscars perquè no volia jutjar els seus companys. I una batalla per sotre. Òbviament també amb un gran aplaudiment.
Fent bromes amb Sean Penn i les seves ereccions a la pel·lícula. I was in a movie this year. Yeah, I was in a movie with the lovely Rose Byrne.
I ara assenyalen a Rose Byrne, protagonista de If I Had Legs, I Kick You. Just el que ha dit? Fa la broma dient... Escolteu, és difícil actuar amb el cruix davant, però ho has fet molt bé, Rose.
Diu que un director de càsting guanyarà un Oscar aquesta nit.
Molta gresca als curs documentals. Molta gresca, més de les que hem fet nosaltres, perquè nosaltres poc gresca que hem fet. Ojo que acabarem acudit, això. Què està passant? Una mica de tristos, eh?
Amazon Studios n'ha d'obtenir algun nominació aquest any. Sí. També, Walmart, Alibaba, and Chewy. ¿Por qué no es el website de la web que he pedido papel de toilet paper ganen más Oscars?
Fa broma amb què Walmart no està nominada, tampoc. És el primer any des de... No, primer no, des de 2012. Diu que no hi ha anglesos nominats a millor actriu, n'hi ha millor actriu. Sí, exacte.
És irlandesa, clar. Exacte. Que s'enfaden, eh? Si dius anglesos. No li diguis així, Liam Murphy. Michael B. Jordan, you were incredible. Michael B. Jordan has estat increïble. Identical twin brothers, smoke and stack, and sinners. Just amazing. I cannot get enough for this man, so as a special treat, every seat filler at tonight's Oscars will be Michael B. Jordan. Check it out.
assenyalen molts Michael B. Jordans a la mateixa sentats en una petita grada. Com m'estic aquesta nit de guapo? Fan regular regular amb la mà.
Encara no havíem enfocat a l'editor. És el rei dels memes. I ensenyen... Els tres memes per excel·lència. Quin bigoti, no? Ben bigoti, oui, eh? Ja li estem fent un meme a la pantalla. Live. La vida.
Més d'un bilió de persones també amb els Oscars. La meitat ens escoltarà nosaltres. Ojo. Hola, soy con Rob Ryan. Es un placer darle la bienvenida a los Oscars. Gràcies, Conan. Hola, soy con Rob Ryan. Es un placer darle la bienvenida a los Oscars. Los Oscars. Los Oscars.
Yes, tonight is an international event. If I can be serious for just a moment...
Vinga, ara es posa a ser un momentat. Estan en temps caòtics. És a moments com aquests que crec que els Oscars són particularment ressonants. Fins demà. 31 llocs de sis continents són representats aquesta nit.
31 països han participat en aquesta gala dels Òscars, comptant totes les pel·lícules nominades de 6 continents. És el producte de milions de persones parlant de llenguades diferents, treballant difícilment per fer una cosa de beaut. Parem tribut a la nit, no només a un film, però a les ideals de l'artista global, col·laboració, paciència, resiliència i la qualitat més rara, optimisme.
Ha vingut a honrar, s'ha posat una mica sèrio i parlàvem que hi ha moltes llengües, moltes cultures participant. Ho celebrem. Celebra com que tots els països amb diferents llengües col·laborin entre ells. Per fer bellesa, no? Exacte, per crear el que celebrem ara mateix. No vol parlar de guerra, bueno, Nadia no va parlar de guerra, però sí. En el spirit of optimism, ok? Enjoy. I've seen a lot of these ceremonies...
I am always so impressed by how gracious the winners are. Really. When you guys win, you share your glory with your co-nominees, with your team, with your spouse. It's refreshing to see all this modesty and genuine humility. Diu que els actors que guanyen ho celebren sempre recordant els nominats amb molta humiltat. I don't know if I could do that.
If it were me, and I was up for an Oscar... Antonio Banderas en pantalla, René Zellweger, Denzel Washington, Glenn Close, i Conan O'Brien s'han tot en la butaca. Està nerviosa. Gràcies. I el guanyador és Conan O'Brien. S'aixeca de la butaca i ho celebra.
Li posen una capa, una corona, i s'acosta a l'escenari, i una persona que fa de papa de Roma el s'en diu...
He tingut deixar la meta aplaudint ara mateix. Trompetes... Molt bé. Òpera. Exacte, el que havia de sortir.
Pobre Timote. Ja li agrada, això. I Conan O'Brien al cim de la muntanya. César, el meu Òscar.
S'acosta un àguila a donar-li l'Òscar. Un àguila, mare meva. Un àguila. Un àguila de paper, eh? Afectes especials de Hannes. I un aplaudiment pel cantant d'aquesta opera. I un aplaudiment pel cantant d'aquesta opera.
I presenten a Zoe Saldanya. Com li ha dit? Zoe Saldanya.
What I loved about every single performance nominated for Supporting Actress was the sheer scope of contrast contained in each one. There was vulnerability and fearlessness. Fierce physicality and quiet emotion. Both subtlety and a balls-to-the-wall commitment to what each one of you put on screen.
I presenten les nominades a millor actriu de repartiment. Elle Fanning per Sentimental Value. Valium, perdoneu. I want a home.
Que vulgui donar un Valium a la senyora. Doncs tenim a Inga Ipsdoter-Lileas també per Sentimental Valium. Amy Madigan per Weapons. Amb més aplaudiments que les anteriors, s'ha de dir. Està espectacular, aquesta.
Tenim a Wunmi Mosaku per Sinners. El públic està amb Sinners, no? Sí, sí, sí, el públic està amb Sinners. Els Mike Levy Jordans estan aplaudint. Exacte. I a Tiana Taylor per una batalla tras otra. Que surt 15 minuts de la pel·li, s'ha de dir que és una mica... una nominació una mica ràndom, no? A mi m'agrada ella, eh? M'hauria mirat abans la Chess Infinity, secundària. Segurament, sí.
I els altres premis havien estat nominades. I l'Oscar va per... Amy Madigan per Weapons és la guanyadora de l'Oscar a millor actriu secundària. La primera he de dir que l'ha encertat. Jo també, m'empunto el gol. Molt bé. La primera derrota de Sinners.
La primera de la derrota de Sinners, efectivament. I el Marc ara mateix està sobreexaltat. Està exaltat. La celebraràs tota? La celebraré totes. Com a bon perico, celebrem les derrotes. Exacte. Un gran aplaudiment per ella mentre riu.
Això està superbé. Què ha passat en aquests 40 anys que de diferència hi ha? Doncs que ara tinc un Oscar.
una cosa que diria al que estava pulant. I don't have to worry about that. Sorry. You know, we were kind of advised that
Don't say all these names because nobody knows who the hell these people are, but you're not rattling them off. They're people that mean something to you, that you couldn't be here without them. First and foremost, I just have to thank Zach Kreger, our writer and director. He just wrote a dream part and when I let me just grab it by the throat.
And we had a ball. You know, I want to thank Mary, you know, who is on set all the time, our producer, and of course, you know, Warner Brothers and New Line and Pam and Mike. You know, it's all the people who helped me get here. You know, you're just...
A totes les persones que m'han ajudat, Cella. I un tribut a totes les nominades. I un gran aplaudiment que acompanya aquesta última frase.
Em tremolen les cames, diu.
Vol agrair a la seva filla, Lili, a Sean, i a tots els gossos. I sobretot a Ed Harris, en pantalla ara mateix.
Això no hauria tingut cap mena de significat si ell no hauria estat al meu costat sempre. Moltíssimes gràcies per aquest premi. Ens despedeix Amy Madigan i hem de dir una cosa. Això ha estat tremendo. Estic molt content, personalment, que Amy Madigan s'hagin portat l'Òscar a millor actriu secundària. No sé què penseu.
Primera sorpresa de la nit, no? Podríem dir. No molts pas, però estic molt content. Exacte. És potser, diríem, aquests Òscars agraïts, perquè no molesta que el guanyi, mi m'ha digut. De fet, jo és la que volia que guanyés. Llavors, el que no pensava, pensava que no. Però molt, molt feliç, molt feliç, perquè de banda és això, és una corrente de 40 anys, porta més de 40 anys treballant, feia 39 anys que no la nominaven, va tenir la seva nominació el 86. El 86, sí.
Llavors, és d'aquests actors que dius, tota la vida han estat treballant, en canvi altres com TNT i l'Hortal porten... És quasi la primera pel·lícula que feia. És la primera o segona pel·lícula, sí. Llavors, jo soc molt partidari del tema de nominar... Les carreres, exacte. Perquè crec que és molt merescut, només que nominar i donar premis, que a vegades la compensació és important. Molt bé. Hi ha actors i actrius que han guanyat premis per pel·lícules menors, però que potser, perquè l'havien perdut potser perquè altres anys no podien guanyar-ho per aquest paper. Llavors, molt a favor que aquests currantes reals de Hollywood tinguin el seu premi.
No, no, jo estic molt content, ja ho hem dit abans, a la prèvia que hem fet aquesta de quasi una horeta, ostres, és que Amy Madigan té un paper excepcional, i és que està ella brillantíssima, fa molt de mal rotllo el seu paper. Molt de mal rotllo. De fet, el Marc abans ho ha comentat, la peli en sí podria haver donat per més, encara que és una pel·lícula que m'agrada molt, però si la peli s'aguanta d'alguna manera és gràcies a la seva actuació. Sí, és quan apareix allà que la peli agafa quilats, eh?
Però perquè és una bogeria. De veritat, és una bogeria el que fa Amy Madigan a Weapons. Si no heu vist Weapons, és obligada. És obligada que la veieu perquè ella està excepcional. Doncs ja tenim el primer Òscar. Això ha estat fantàstic. S'ha dit que ja estan rodant l'espin-off. Estan rodant l'espin-off. La tia Gladys. També amb Zack Kreger dirigint i escrivint. Sí, sí, sí. Estan rodant, de fet. És una bona notícia perquè si surt de Zack Kreger jo hi confio moltíssim. Bueno, espero que no sigui com Joker 2 que va guanyar l'Òscar Joaquim Fènix i després van fer aquella cosa.
Sí, és veritat. Defoliador, que és un paper oscaritzat, ja el deixeu aquí. No crec que l'objectiu sigui tornar a oscaritzar-la a ella, sinó que serà una cosa divertidíssima i ens ho passarem molt bé. Esperem, esperem. És un spin-off que serà pel·lícula, això ja ho sabem. Pel·lícula, pel·lícula, sí. Esperem que vagi cinemes, per Déu. Sí, no, no, segur, segur. Segur, no? La fa Warner, també, vull dir que... Vale, vale, perfecte. Vull dir, a més, va fer una pasta indecent. Sí, sí, sí. Va fer molts diners. Va ser bastant...
Va fer quasi 3 milions de dòlars. És moltíssim. És una barbaritat per una pel·li que realment no va costar tantíssim. No va costar res i menys. No va costar ni 30 milions. No, no, va costar molt poc. El tractors són molt desconeguts. La primera, podríem dir, el primer guany ja per Weapons, una pel·li que està molt poc nominada, per no dir que aquesta és la única nominació. Quina és la única nominació? És la única nominació, 1 de 1, 100%. Bueno, era qui aposta segura. Gran guanyadora de la nit. Gran guanyadora de la nit. Està ara mateix verdent parlant? A veure si el podem escoltar amb un segonet. Digue...
lo que tenga que decir, ¿estamos de acuerdo o no estamos de acuerdo? Porque creo que, y sea la razón por la que estoy aquí principal, creo que se puede pertenecer a este circo, que es un circo, y al mismo tiempo ser ciudadano y decir lo que uno piensa y denunciar lo que uno cree que es importante. Por eso estoy aquí, para poder demostrar que se pueden o se debería poder hacer las dos cosas.
Moltes gràcies. Com sempre, Javier Bardem molt reivindicatiu amb els seus ideals. Almenys ha agafat la cartolina el mateix toc al traje. Sí, ha valorat-ho molt això. Aquest sentit estètic. Ho ha dit abans en Joan. Sí, en Joan ha dit abans que portava una cartolina enganxada al traje que posava no a la guerra, oi?
Exacte, sí, és el que porta. També porta un pin, crec que per gasa, si he vist bé. Crec que sí, és el que m'ha semblat veure abans. Ara entrevisten a Ana Palmera. Una mica amb el cabell de Conan O'Brien. Li falta un pin per la campanya de Víctor Font i ja està dit totalment. Totalment, totalment. Aquí ha sigut una mica el líder de la Palmera, ja sabem de qui parlem, quan has dit allò de la Palmera. Molt bé, doncs seguim endavant, de moment la gala segueix parada, comenten els de Movistar. Unmi Mosaku...
Tenia per guanyar. Jo pensava que guanyaria per el comento de la quota. Ho sento, eh? Però és que és tal qual. Però me n'alegro perquè no és un paper gens memorable i qui recordarà aquesta actuació d'aquí uns anys? Realment és el que crec jo. Quan vaig veure un Mimosa com anomenada com a actriu de repartiment em va sorprendre perquè vaig pensar el paper està bé, està bé, ella ho fa molt bé perquè és bona actriu, és una molt bona professional però més enllà d'això no el veig buscaritzable. No marca la pel·lícula. No, gens. Torna la gala, torna la gala, endavant, sisplau.
Va, tradueix-ho, va. No, no, però fes-ho traduir, em tancarà a la ràdio. Tothom aplodeix, això sí, eh? Bona broma.
A partir del 2029 els Oscars només es donaran per YouTube. Ja arribarem. I broma de Jane Lynch amb un anunci de YouTube. Amb el botó d'esquip. Òbviament.
Hi ha bromes a YouTube, inclús. Un altre anunci de Jane Lynch a YouTube. Òbviament, també amb el botó d'esquip. I skip, òbviament. O el passem. Pobre Jane Lynch.
Our next presenters are the two most aggressive alpha males in my book club. Please welcome Will Arnett and Channing Tatum. Will Arnett i Channing Tatum apareixen a l'escenari. Segons Conan O'Brien, els dos alpha males per excel·lència en els seus llibres.
L'excel·lència en animació, no? L'excel·lència en animació, no? L'excel·lència en animació. L'excel·lència en animació.
He fet una pel·lícula amb Bradley Cooper. Estimo molt aquest tio. Se la juga molt amb la gent que no és actor.
No he estat nominat mai, no. I les nominades a millor pel·lícula d'animació són... Arco, Hugo Bienvenot, Félix de Givri, Sophie Maas, and Natalie Portman.
Tenim la pel·lícula d'Helio de Disney i Pixar. Héctor, has dit que no et feia el pes, eh? Una de les pitjors que ha fet mai Pixar, a nivell de les seqüeles de Cars. Tenim, òbviament, les K-Pop Demon Hunters, pel·lícula de Netflix, que és la que té, per mi, tots els números. És la preferida de la Marc? Com, com? És la teva preferida, entès? És l'única que he vist de la categoria. No és una pel·lícula que m'agradaria especialment, però és l'única que he vist de la categoria.
Tenim també Little Amelie i també Zotropolis 2, que he de dir una cosa, Little Amelie no l'he vist, però Zotropolis està força bé. Ens va agradar, no? Sí, està força bé, sí. Bé, a veure. I l'Òscar va per... Per K-Pop Demon. No, ja surts. Estava totalment...
Sabeu per què va tan pelat? Per què va tan pelat? Pregunto, pregunto No sé si està rodant alguna cosa Però jo últimament l'he vist sempre pelat Fa un parell d'anys És un actor que no m'agrada gaire El Ruffman estava molt, molt bé Ruffman és una peli molt, molt bona Estic d'acord I no l'ha vist molta gent I la Kristen Dunst estava per nominació Exacte, sí, és una pel·lícula molt bona Pugen ara mateix Suposo que el productor i director O directors de la pel·lícula
Gent ràndom del K-pop, és igual. Sí, perquè no els coneixem. Són K-popers, aquest home? Són K-popers? Són un mica grans, no per ser K-popers. N'hi ha un que no sembla ni... N'hi ha un que no sembla ni coreà. N'hi ha un que no sembla ni coreà, per començar. K-popers és com a nom de crispetes.
Molt bé, doncs, arribem a l'escenari. No tenen pinta de K-pop, eh? No, no. Més que els pares de les que fan K-pop. Les àvies. Igual fan més poppers que aquí. Gràcies a l'acadèmia. I a tots els fans que ens han portat aquí. I a tots els que ens han portat aquí. I a tots els que ens han portat aquí. I a tots els que ens han portat aquí.
Això és per Corea i per tots els corans del món. La música i les històries tenen el poder de connectar aquestes històries. La música i les històries tenen el poder de connectar aquestes històries.
Tell your story, sing in your voice. I promise you the world is waiting.
Donem una petita empenta a aquests joves filmmakers perquè segueixin apostant per explicar les seves històries i puguin triunfar. Gràcies a la Netflix. A producció. A tothom. Sony Pictures. For your excellence in making films. And love to our spouses, Eric, Rad and Marine, for all of your support. Mom, this is for you.
I, finalment, mama, això és per tu, que sempre es mori. Mireu que la indústria coreana és potentíssima. Sí. Però aquesta pel·lícula és americana, realment. Sí, és una pel·lícula americana, però, clar, el K-pop, el sí, és un component completament coreà. Com indica el nombre. Però canten molt en anglès, s'ha de dir? Sí, sí, canten molt en anglès. No, és que canten el K-pop. A veure, tornen a pujar a Charing Tatum i Modernet. Celebrem gent, no intel·ligència artificial.
És un art que necessita ser protegit a tota costa. Jo també ho sento així.
I els nominats per millor curt d'animació són Butterfly. Tenim Forever Green. The girl who cried pearls. Retirement plan.
I The Three Sisters. La veritat és que no n'he vist cap, companys. No sé molt bé què dir. La noia que plorava perles. I l'Òscar va a part. La noia que plorava perles. I el Biel, com sempre, ho ha dit un segon abans que succeeixi. És com el Bingo, jo porto dues. Molt bé, noi. Dues de dues, aquesta no l'havia posat. No, dues de tres. I doncs pujan, òbviament, el director i el productor, o els dos directors, no ho sé exactament.
Estim molt nerviosos. Diu que tarden 5 anys a fer una pel·lícula d'animació. A la meva dona, a la meva filla, a la meva filla. Els productors...
Marc Bertrand and Christine Noel, our wonderful collaborators, Brigitte Henry, Patrick Watson, Colm Fiore, James Heinemann. And to get off quick, we just really want to thank our amazing neighbourhood and the amazingly talented community of artists that we've had the superb luck to work with. Thank you, the fantastic city of Montreal,
Molt bé, també n'agraeixen a Montreal i a Canadà i també a tots els artistes que formen part d'aquesta categoria. Doncs molt bé, tenim millor pel·lícula animada, K-Pop Demon Hunters, que ja ho hem dit, estava pràcticament cantat. I també tenim millor curt d'animació, que jo en aquest cas no havia vist cap, que ha guanyat la noia que plorava perles. Biel, crec que ets l'únic que l'ha vist.
Sí, no, està bé, està bé. Vull dir, és una fàbula a principis de segle XX d'un noi que comença a vendre perles d'una noia que plora perles. Vull dir, és molt maca les fàbulas com la desenvolupen 15 minutets. Està bé, saps? Vull dir, no està pesat. Vull dir, en aquesta animació que ja heu vist...
No, no, per mi m'ha agradat, vull dir. Jo us volia fer una pregunta. Creuríeu, perquè jo sí, i absolutament, i rotundament sí, els curs de les gales, de totes les gales del món, jo sí, rotundament sí. Són premis agraïts. La gent puja i està confiant. Ah, mira, espera, que torna la gala amb ciners. Actuació de ciners. Endavant. One day he's gonna follow you home.
I Lie to You, the Miles Cantor. Oh, yeah.
Donen ganas de cantar-la, eh, Marc? Canta, canta. No, no. Ui, però no. No es fastiga yo. Es canta.
Recordeu la pel·li Crossroads? Sí. No la de Britney Spears, eh? No, no, no, la història de Robert Johnson, el guitarrista. En el fons siners agafa alguna cosa d'això, no?
Sí, és de tota aquesta màgia del sud, del blues, d'aquests pactes amb el dimoni al mig dels quatre carreteres. És magnífica aquesta història. Sí, senyor. I Steve Bay, per allà, guitarrista mític. Històries semireals, d'agendes urbanes que existien. Tal qual, tal qual.
Aquesta cançó hauria de guanyar millor, cançó original. Em sap greu dir-ho que sóc. Jo crec que guanyarà, eh? Jo crec que serà per les K-Pop, no? Sí, molt bé. Desgraciadament, sí.
Ojo, apareixen, òbviament, les guitarres elèctriques, tornant a entendre aquella escena tan espectacular de Los Pecadores. És una de les escenes de l'any, sense dubtes. És una pel·lícula que, estilísticament... Òbviament, amb un DJ, hi comença a sonar una mica d'electrònica. Jo encara hauria posat la cançó del Número dos Vampires.
Mira, just dius vampirs i surten els tres vampirs. Que han anat amb uns colmillos. Ara ho veureu, surt de la catifa vermella, el Jack O'Neill. I apareix gent fent hip-hop, ballant hip-hop. Quin espectacle era mateix a l'escenari dels Òscars. No n'hi do. És espectacular. Bueno, ha de ser això, no? Els Òscars ha de ser show. Sí, sí, sí, la celebració total.
I apareixen, efectivament, tots els personatges que apareixen a l'escena. No falta ni un. Ni un. Espectacular. I ballets. I ballets. Falta en Michael Jordan, no? Falta a l'escenari? Sí.
Com canta aquest xaval, Miles Canton, sens dubte, és la revelació de la pel·lícula. A mi em sembla espectacular aquest ballo. Aquesta veu... Els que s'han quedat fora, com a Interpet, però tampoc era un paper molt... No, però ell està molt bé. Sí, sí, està molt bé. El públic de peu... I tothom s'aixeca aplaudint aquesta actuació. Vèiem a DiCaprio. Amb el seu bigot, per cert. Està molt bé, sí, sí. Michael B. Jordan. Amb el seu bigoti, també. I Ryan Coogler, també. Amb el seu bigoti, també. Vam, dones tots. Timo aquest que la meta amb el seu bigoti. Sí, sí.
I segueix la festa, segueix la festa a l'escenari, eh? Estava amb el seu bigoti, no? Sí. Segueixes també això ara, eh? Sí.
Molt bé, doncs això ha estat molt bé, és el que s'esperava realment. Sí, és el que han de ser els Oscars, actuacions musicals. Ara portem una bona estona molt bona. Sí, prou bona, prou bona de dia. Moments que et quedin pel record i que d'aquí uns anys recorden, hòstia, va bé aquella cançó de cines, aquell moment, aquella actuació musical. Portem 45 minuts bastant bons. Sí, de fet portem, exacte, són les 12.42 ara mateix, portem, ha començat gairebé ahir 2-3, més o menys, portem uns 40 minuts que estan sent...
prou entretinguts. Molt bé, les categories que tampoc tenen tanta importància se les han ventilat amb prou feines. Li han donat la importància que han de tenir i ja està. Ara podríem dir que aquestes categories que tenen menys importància podríem parlar, per exemple, de millor curt documental, encara no l'han donat? Han donat millor curt d'animació. Exacte, però no han donat el documental. Han matat tota l'animació i l'actriu de... Ara ve tot lo random, l'actor secundari, tot lo random. Llavors, l'època, el moment dur, però bueno,
Sí, perquè ara... Ara ve, ara crec que ve, ho hem dit abans, Joan, crec que ara ve millor vestuari. Sí. Millor vestuari que... Vestuari, maquillatge, perruqueria... Però després ja ve càsting. Càsting, després ve el millor curt documental, després ja el millor actor de repartiment... I cap amunt, eh? Sí, sí. Després va cap amunt, com ha de ser al final, també. Sí que és veritat que enmig de totes aquestes categories ens colen la del millor curt documental, que potser és la que...
Aquest potser jo sí que el trauria, abans has dit que si els traiem, no sé si t'he contestat, perquè no heu donat temps, però era una molt bona pregunta realment, perquè crec que no sé si els trauria a tots, potser deixaria el millor curt i millor curt d'animació, però jo sí que trauria el millor curt documental. No per despreciar, simplement...
Perquè mai estic posat en aquesta categoria. Potser no m'interessa gaire més del que... És un 30 minuts, eh? Sí, exacte. No, però no és per això. Jo crec que els curtmetratges haurien de tenir la seva pròpia gala, el seu propi target. De fet, jo crec que els curtmetratges hauria de ser una cosa privada. És una cosa que vegin només gent de la indústria per descobrir nostres talents. No crec que hagin d'arribar al públic. Però això és una...
que tinc de fa molt temps i la puc explicar-nos el dia avui no, però ja està bé llavors crec també que les gales són productes televisius llavors han de durar menys tu no pots tenir una gala amb 50 premis però això passa a totes les gales de tot el món sé que estic bastant sol en això però ve que els curtmetratges no tenen cabuda en una gala de cinema també perquè el consumidor en una gala de cinema no és només cinèfil vull dir, és només gent que un dia s'asseu i mira la gala completament a vegades se senten molt perduts
I a Espanya, per exemple, que et surti un senyor random documental i et faci un speech de 5 minuts. Sí. Jo crec que en si, el dels speech aquests, els hauríem de cortar, una miqueta. Jo, se'n fan llargs. Ja comencen, no, a posar la música de fons i tal. Exacte, això és una cosa que es va implementar fa uns anys, el de posar la música de fons perquè ja comencessi a marxar, però ja sabem que a vegades s'ho passen pel forro completament, així que, és el que hi ha.
Tot i així, aquest any els Goya ho van complir una mica i no van passar el minut. Les coses no són. Va ser una gala lleugera. Doncs mira, jo diré una cosa. A mi la gala dels Goya aquest any se'm va fer i llarga. Però és que sempre es fa llarga. I és avorrida i tota la torre política i tot, però vull dir que la pots aguantar.
Bé, ara mateix segueix la gala anant, encara no ha començat el tot, ara ho posarem, però mentre aquests de Movistar segueixen parlant, nosaltres inclús podem seguir parlant. Ah, mira, mira, crec que sí que passa alguna cosa ara mateix a la gala. Ah, no, és una repetició, és una repetició del millor curt d'animació. Bé, jo ja ho he dit, millor curt documental sí que el feia fora, a part són curts documentals que són llargs, ho ha dit el Biel, són 30 minuts. 39 o algun.
És que són llargs. Fins a quan s'accepta? Per exemple, hi havia la del Leo Skarax, aquesta que va anar a Kant, que eren 45 minuts. Jo crec que és menys d'una hora. Menys d'una hora es considera que és curt. O mig matratge. Exacte. És un format molt estrany. Encara que hi ha festivals que no accepten curs de més de 30 minuts. És que a partir de 30 és un mig matratge, en principi. Duríssima aquesta del Leo Skarax.
Sí, com es deia? It's not me era? It's not you, it's not me Sí, una cosa així molt curteta Sí, el vaig veure i em va semblar també fluixet Per cert, em recordava molt aquest mig metratge el pòster de Parten Ope
Tens raó, sí, sí. És una curiositat perquè sempre em passava que veia aquest pòster i el relacionaven per Tenope i l'enrevés, al contrari, també em passava. No sé, és una curiositat que us explico simplement per friquisme pur i dur. Vols dir que Sorrentino va tornar a rodar ara amb el segon Scudetto del Nàpols, amb el de Conte i una altra escena per una propera pel·lícula?
Mira, jo només des de dir una cosa. Ojalá Sorrentino mai pari de dirigir. Mai pari de dirigir. Ho trobem a faltar aquest any, eh? Bueno, tindeu la Gràcia ara. Jo la Gràcia ho vaig dir. A mi, l'actor principal, el Toni Servillo, hauria d'estar nominat a millor actor. El problema és que Itàlia no va portar la Gràcia a mirar pel·lícula. És el que dèiem amb la Emma Stone. No té cap sentit. Si donem un Oscar cada any a Toni Servillo, per mi també està bé. Qui no va dur Itàlia? No ho recordo. No va ser la Gràcia. No, però és que no enviar la Gràcia és un crim. Quan no envies la Gràcia quan obre Venècia? Van endur Vermiglio...
I aquest any no me'n recordo. Està bé, però és que a mi La Gràcia em sembla una grandíssima pel·lícula. Mira, torna a la gala ara mateix. I ella està increïble, el Toni Servildo. Sempre, sempre. Torna con un obra allà a l'escenari. Before we go any further, how about a hand for our brilliant conductor, Michael Bearden, and the incredible Academy Orchestra. Ostres, acabant d'agrair a tota l'orquestra. And concertmaster, Charlie Bicharod. Sir, we salute you.
El primer violí. Exacte. Aplaudiments per tota la bogesta.
Ah, bueno. Acabem de presentar el nou tambó Marty Supreme i apareix un cul amb unes pales de ping-pong. Si heu vist la pel·lícula, doncs ho entendreu. Tornem a celebrar els filmes de l'any, però hem de preservar la història de film. Hem de preservar la història del cinema. Hem de preservar la història del cinema.
per la gent, per tota la generació dels smartphones. A partir d'ara hauríem de fer pel·lícules en vertical i més curtes. Ara ho veu d'estar produint una sèrie en vertical. Sí, sí, això ja ho parlarem. I posarem també molta ia. Sí, sí!
Estan retallant en format mòbil totes les pel·lícules i no es veu absolutament res. I surt Martin Scorsese.
Molt bé. Ha estat bé, això. Ha estat bé. Interessant. Fem una miqueta de... Un repos de cul de Timothée Chalamet. A un moment en mi vida, he tingut dos de la seva haircuts. Prenem l'Oscar, Anne Hathaway, i la dame Anna Wintour.
I entra en Hathaway, si no entès malament, i Anna Wintour, que és l'exdirectora de Vogue, que veu que estan fent una seqüela del diàlegista de Prada, i són el personatge de la Miranda, que està basat en l'Anna Wintour, que és la parella del Vin Naigi. He de dir una cosa, que guapa i quin vestit porta en Hathaway. Guapíssima, sí, però aquest vestit és terrible. Ah, doncs a mi m'agrada. Hòstia, no. Aquest floreja. Whether it's two distinct, jewel-toned hats, a meticulously crafted headdress,
Les pastuaries són clau per explicar una història.
Fa la broma, Anna, directament. Com estic de guapa, com vaig vestida? Què penses del meu vestit? I els nominats són... Nominats a millor vestuari, eh?
Tenim Avatar, que no entenc que fa aquí. He de dir que és una categoria que no entenc. Tenim Frankenstein, que podria ser una de les guanyadores, realment. Tenim Hamnet. També tenim Martí Suprim. És una sèrie candidata, Martí Suprim, també. I, òbviament, tenim Sinners.
Aquí veurem si Sinners apunta moltes tatauetes o no. I l'Òscar va per...
Per Frankenstein! Zero de dos Sinners, eh? Zero de dos Sinners de moment. I el Marc somriu i ho celebra. Zero de dos Sinners i el Joan 3 de 3. L'has encertat totes. Ostres, jo no sé què he posat jo ara mateix. Mira, he ficat Frankenstein. Jo també, Daniel. No has encertat cap ni una. Jo de moment 3 de 3, molt bé.
Costum Design, Frankenstein, estava claríssim. Jo la meitat, porto bé. S'estimen molt a Guillermo del Toro quan fa totes aquestes producions. Li van donar un Oscar per una pel·lícula on Caramara es fullava una dona. The Shape of Water. Una pel·lícula horrible que sempre diré que és de les pitres pel·lícules que he vist mai.
No, en behalf of myself and the amazing team that I work with, the Arcasons, the Alchemists, the Dreamweavers, we're so grateful to the Academy for recognizing our craft, and it's been such a privilege to stand alongside Ruth Carter, Miyago Beletsy,
Està repassant les altres nominats. I Guillermo. Gràcies.
Molt bé. Totes les nostres nominacions són nominacions per tu Guillermo. Molt bé. Totes les nostres nominacions són nominacions per tu Guillermo del Toro. Gràcies, família.
Everybody who supported us along the way, the Netflix family, Scott, Miles, I don't know anymore, I've lost it, but I'm so, so grateful and thank you very much for recognizing our craft. Molt bé, doncs Frankenstein, molt bé. Frankenstein, bueno. Mira, he dit una cosa, ho veig molt just, perquè si algú em va agradar de Frankenstein encís el disseny de producció i el vestuari, em sembla espectacular.
I ara veurem a l'art també si li donen... Exacte. I veiem ara? Les cinc nominades són un exemple de visió i art. Gràcies, Emily. Gràcies.
I els nominats per millor maquillatge i perruqueria són per Frankenstein, Doolet, Cojujo, que no l'he vist.
No sé què és, no sé què és. Tenim Sinners, i si ho perdés ja serien 0 de 3. Tenim Smashing Machine, pel·lícula que ha passat completament desapercebuda, per cert. No em va agradar gens. I tenim The Ugly Step Sister, o l'hermanestra feia, que va ser la guanyadora del festival de Sitges, la millor pel·lícula. Aquí podem tenir la primera de Sinners, no? I l'Oscar va per...
Mike Hill, Jordan Samuel... Per Frankenstein. I aquesta jo l'he fallat perquè he posat Sinners. Jo porto pleno, eh? El porta pleno aquí, eh? Me'n portaré una colleja. La busco. L'Òscar... L'Òscar ha sigut per Frankenstein. Jo tenia Sinners aquí, eh? Jo també. Jo tenia Frankenstein. Porta dos... Tintra muntant. Dos Òscars, Frankenstein, eh, companys?
Dos Òscars Frankenstein? Però és la guanyadora, eh? És una vergonya quan als Òscars li agafen carinyo algú, que és com tot el que fa el premi. Pugen els guanyadors de l'Òscar a l'escenari, treuen un paperet de la jaqueta, diu, merda, que em costa molt treure'l. Oh, no.
Ah, treu les ulleres primer. És un honor estar aquí, moltes gràcies. Quan vam començar a fer aquesta pel·lícula vam començar alguna cosa especial i aquesta nit ens ho ha confirmat. Gràcies a Netflix, a Miles i a Scott.
Gràcies a Oscar Isaac. Gràcies a Oscar Isaac. El Mia Goff. Jacob Elordi. Per més de 400 hores de maquillatge. Em sembla una bogeria. Hi ha una cosa a estacar.
de Guillermo del Toro, que és l'artesania. Això li hem d'adonar sempre. I en aquest barat ho estarem sempre amb Guillermo del Toro. És l'artesania pura. A tu que no t'agrada l'AIA ni tot això, ni el CGI. En uns anys serà l'últim que ho seguirà fent. He dit una cosa, a mi el maquillatge i perruqueria franquesta em sembla excepcional. Sí, sí. A més és l'humidó de la pel·lícula. Héctor, no...
Es que del Toro ja has dit que no entenc. Ah, que és fantasiària, però no. No entenc. Em fan, feu mal, em feu mal.
Jo, en aquestes categories tècniques de vestuari, perruqueria, maquillatge... I després el disseny de producció, jo penso que aquí el tio ha d'arrassar. Vols començar a cremar coses, eh? Tu no ensiners, tio. Estava guanyant Frankenstein dos premis, tio. És que no té cap sentit. Home, jo crec que realment... Prefereixo que guanyi make-up, Hesterling, Frankenstein que no sinners, eh? Jo estic ja necessitat d'un Red Bull, perquè això no tira. M'està fent mal la Frankenstein. Ha frenat, eh? Ha frenat, això. La Frankenstein ha fet molt de mal.
Doncs farem una petita pausa i tornem en uns minutets abans que segueixi la gala. Ens veiem ara. Molt bé, i seguim ara mateix amb aquesta gala. Han aparegut del Roy Lindo...
Tenim, bueno, molts nominats. Wagner Moura, podem veure també. Estava Pol Mescal, que no està nominat. I el primer cop a la història que es nomina al càsting.
Un gran director de càsting és el que troba l'ànima a les pel·lícules.
Totes les gràcies a Chloé Sau, la directora, i a Jesse Buckley, per anar a aquesta mena de presentació en un actor de cada pel·lícula. Sí, sí, sí. L'ha encarregat, aquella... Ha estat molt bé Julio Padro. Julio Padro, sí. Atractiva, avui. And that comes from the brilliance of Jennifer Vendetti.
Jennifer, you have this rare ability to see people as they truly are and understand exactly how they belong inside a story. Donar gràcies a la directora de càsting de Martí Suprim.
Els teus ulls, cada personatge té una història per explicar i tens uns ulls molt bons com per descobrir actors i actius. I un aplaudiment molt gran per la directora de càsting de Marty Supreme.
I tenim a la directora de càsting de One Battle, After Another.
És el que no va dir, és la primera pel·lícula de l'actriu de Chase Infinity. Gràcies a la prota de la sequera del conte de la criada. Sí? Ho han dit. S'estan ara ja a l'abril.
I un aplaudiment. Una mica tímid al principi. Un silenci no m'ha fet incòmoda, no? No ha sapigut acabar-ho, no? I Wagner Moura. Un agente secreto, eh?
Gabriel Domínguez, director de càsting. Porta una mica el pantinat de Ronaldo Nazari. Tímid, eh? Un festiu molt tímid. Bé, òbviament, està a la banda tota la feina del director de càsting.
de trobar aquestes cares per aquests personatges. Sobretot la senyora gran aquella. Doña Angelina. Aquest en dos anys s'ha convertit en un senyor gran. Sí. Vull dir, ja és un senyor gran. Les ulleres i les canes sobreactuen. Joshua Jackson també, però... Penseu que ja anarcos tenia 40 anys. És veritat, fa 10 anys ja anarcos, Déu meu. Fa...
Molt bé, i també un aplaudiment al principi una mica amb un silenci incòmode últimament, no saben quan acaben els discursos. I del Roy Lindo... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns... Parabéns...
Si l'han d'aplaudir tots els del càsting, ja n'hi ha prou. És blanca. No li donaran, doncs. A la blanquita sí, li donaran. Hòstia, seria boníssima. L'únic premi que s'emporta a Sinners és la blanquita del càsting. Quins collons. Quins collons.
Vam posar una blanca DC, un càsting de... Com pot ser això? No ho comprenc. Només vas poller Ja Cocone, ella. Mhm.
Bé, el que estan fent aquí em sembla una mica indensari, però entenc que és una categoria nova. Però ho fan cada any, això, també amb alguna categoria? Sí, sí, amb millor actor i amb millor actriu. I l'Òscar és per... Per Cassandra Cullundris. Crec que és la... Exacte. No, perdona, Siders. No, no, no, Martí Suprem. Martí Suprem, Martí Suprem. Aquí els hi ha faltat d'informació, eh, perquè no ficaven de quina pel·lícula era. Bueno.
Ho celebro, eh? Home, i tant. S'està caient totalment Cines. Cines està entrant en un pou... Ha sigut el meu primer error, però me n'alegro molt perquè és el que dèiem abans. Jo celebro que estigui enfocat al càsting en aquest sentit de trobar el personatge perfecte.
No, és One Battle After Another. No hem posat el lletrer-ho. Clar, no hem posat el lletrer-ho i estem parlant del càsting a One Battle After Another. L'has encertada, nois. L'has encertada? Doncs mira, anava a dir una cosa i mentre ella parla, ara mateix després ja ho diria, no ho esperava per res, això. No, no, no. Jo tampoc. Escoltem.
Quan truca PTA... He posat tota la meva feina en això.
Gràcies. Gràcies.
I desitja que també se n'emporti un Paul Thomas Anderson aquesta nit. Us puc preguntar, mestres de l'amor, quina és la vostra pel·lícula preferida de Paul Thomas Anderson?
Uh! Magnolia. Sí! Sí, Magnolia és la meva pel·lícula preferida, de Paul Thomas Anderson. Em costa tant triar, però tant... Clar, ella també va fer el càsting de Magnolia. Sí, sí, sí. Que tenia 20 anys, 23. Sí, sí, porta... Aquest va ser 50 i escaig anys. Sí, segur. Sí, sí, ha sigut una bogeria. Bueno, quan fa la primera pel·li, la de Hard Day... ¿Com era de Hard Day? Hard Day. Hard Day, que també tenia 25 anys, 26 anys, era molt jove. I diria una cosa, Boogie Nights, Boogie Nights em sembla una pel·lícula excel·lent. Molt, clar, sí.
excel·lent. Sí, fotre aquests càstings amb menys de 30 anys. És una bogeria. És una bogeria. O sigui, qualsevol de les que heu dit podria ser la meva preferida, però... Pons Dranglov. Uf, Pons Dranglov, eh? És una aposta interessant, aquesta. L'últim any, eh? La més recent que tinc és Pons Dranglov. Perquè és una de les pel·lícules de Paul Thomas Anderson més estranyes, tio. Menys Paul Thomas Anderson, però he de dir que té un Adam Sandler que està...
Increïble. És que és un personatge per Adam Sandler. Jo crec que és el primer personatge que li veig a Adam Sandler que dius, hòstia, quin tros d'actor que és aquest tio. Sí, la veritat és que sí. I ho va demostrar després amb en Cat James del Sabdi, que jo no ho sé, no ho sé, com no va estar nominat. Però jo crec que en el moment que fa Pans Drangloth encara no s'havia descobert que Adam Sandler era aquest actor. No, no, totalment. De fet, a Paul Thomas Anderson li encanta.
És que li encanta aquest paio, li encanta Adam Sandler i sempre ho ha dit, sempre ha dit que és un gran actor. Però mira, tenim càsting per una batalla tras otra i és, per mi, una de les primeres sorpreses de la nit. I primer premi per ells. I primer premi per ells. Exacte. Et volia aprofitar per recordar el telèfon per si algú vol trucar. No sé si tothom està dormint aquí a Matadapera. Vinga, gent, desperteu. Va, home. Si no, els truquem nosaltres. Els truquem nosaltres. Exacte. Ara truco a l'Alberio.
Home, mare, que truqui. Mama, truca. 93 73 0 0 0 0 0. 93 730 0 0 0 0. Si teniu, no sé, alguna cosa a dir del que ha passat fins ara... Doncs benvingut. Sí. Jo, per mi, la gran sorpresa segueix sent, em sap greu, que siners 0 de 4.
Ostres, i 0 de 4 amb categories que tenia possibilitat de guanyar-les. Sí, sí, que hi ha les categories en les que podia guanyar... Possibilitats molt reals. Molt reals. Això igual apunta que s'endurà millor pel·lícula, no? Bé, o que no s'endurà res. O que no s'endurà res, que és el que jo deia, però vaja. Ostres, jo crec que algú s'emportarà... Cal com funcionen les votacions, no compensen, eh? No, no, no. Són diversos segments, qui vota. He de dir una cosa, estic molt sorprès. Estic molt sorprès perquè ja porten 0 de 4, eh? 0 de 4...
A veure, els queden moltes nominacions, hi ha totes les tècniques... Però les tècniques voten sobretot els tècnics. Els votacions als Òscars és un món com funcionen i si vota cada categoria... És una bogeria. És una bogeria. Però no tenen res a veure uns premis amb els altres. Dóna per programa sencer, això. És espectacular. Però és el que dic, a mi em sobta aquest 0 de 4 en categories que tenien molts números de poder guanyar l'Òscar, l'estatueta en portar-se a la casa. Fins aquí, bueno...
doncs he de dir que em sorprèn el càsting de One Battle After Another perquè potser em semblava millor el de Martí Suprem però clar, és que tampoc li podem dir res a la pel·lícula de Paul Thomas Anderson és que és un pel·liculot és un pel·liculot i és una de les millors pel·lícules de l'any i el càsting és encertadíssim és que no hi ha cap actuació que sigui directament que diguis, això no deixa cap sentit si totes les actuacions han tingut mínim una opció d'estar nominat
Bé, doncs de moment pèrdua total de Sinners i amb One Battle After Another amb un estatuet ara mateix a càsting, tenim Frankenstein amb dos guardons com ara són el de millor vestuari i millor maquillatge i perruqueria i de fet crec que hem fet el millor curt d'animació i la millor pel·lícula d'animació que ha sigut per K-Pop Demon Hunters
Bé, fins aquí la gala està sent correcta. Prou ràpida, he de dir. Portem sis premis. Prou ràpida. S'ha vist a 30, quasi. Sí, són moltes categories. I si els hi dona per posar més l'any que ve, que pot ser, doncs... I falten els immemòriams, aquest any prometen ser molt espectaculars, amb la Bàrbara Space, recordant...
diuen que no se sap encara, perquè ja té por cènic des de fa molts anys, si cantarà la cançó de Tal com ho éramos, una pel·lícula que ha pogut analitzar amb el Robert Redford, i com aquest any hi ha hagut morts molt importants, com el Robert Duval, Jim Hackman, Val Kilmer... Home, és un any... En Kito, especialment per mi. Pot ser que diuen que farà una cosa molt especial pel In Memoriam. Ha sigut un any de pèrdues dures. Terribles, terribles. Quants programes hem fet bé l'aquest any sobre... In Memoriams uns 3 o 4. Amb el bunyol, però...
Sembla el nostre amic Muñol, però avui és increïble la de gent important. És el que parlar, amb aquests actors amb els que hem crescut, tots els que tenen 80 i escaig, inclò que aquí directors de Palmas Corses i tal, és que en algun moment, per desgràcia, per llei de vida... Moriran, sí, clar, cauran. I he de dir una cosa, la vida és una miqueta més trista sense ells, perquè a mi quan, per exemple, em falti, podria dir Harrison Ford, o Clint Eastwood, que em sembla un mestre total...
o Jack Nicholson mateix quan en faltin aquests ostres Jack Nicholson realment és un tio que porta 15 anys sense treballar sí, sí, però igualment és tan històric, és tan gran que té 90 anys gairebé sí, sí, 88 o 89 heu de tenir bueno, i Clint Eastwood heu de tenir 94 o 95 aquest any em fa 96 molt bé, doncs torna a la gala ara mateix, sisplau Marc, gràcies, ets el millor
I surt Conan O'Brien. Està sortint molt, eh? Sí, està sortint força, eh? Amb un bufador aspirant les fulles. Els Òscars... Són un event internacional. Són un event internacional. Matt Berry. Matt Berry, directament des de Londres. Father! We're thrilled to have you, Matt. Who are you excited to see tonight?
Soc un fan de Benicio del Toro. Yo també. També soc molt fan de Benicio del Toro, però va a morir.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Kumail Nanjiani. I Kumail Nanjiani acaba d'entrar a l'escenari dels Oscars. Diu, té el cos d'un superheroi i la veu d'un col·leccionista. Sí, sí, sí. De fricades, podríem dir, no? És un tie a Silicon Valley fent d'un informàtic friki, si la recordeu la sèrie. Està molt fort, aquest tio. Sí, sí, molt, molt. Per Marvel. Sí, sí.
Eternals, de fet. Jo soc molt fan de... com era aquesta? The Big Story of Love. Ah, The Big Sick. M'encanta, m'encanta. És que t'apareix. És una història real que li passa a ell. Live act on short film. Molt bé.
Diu, podríem agafar una de les pel·lícules i fer-les més curtes, que tenim moltes coses a fer. The King's Tweet. Some of that jazz.
Call me by your nickname. Call me by your nickname. No county for old man. One battle. I ja està. One battle. Molt bé. Només una. Escull bé, Paul. Schindler's post-it.
I els nominats a millor curt live-action és Butcher Stane. Tenim A Friend of Dorothy.
Tenim Jane Austen, period drama. Que li encanta el Biel, per tant. Tenim The Singers, que sé que l'heu vist vosaltres. I tenim Two People is Changing Saliva, que és l'únic que he vist jo. És bastant curiosa. Està molt bé, està molt bé. A veure, a veure què. I l'Òscar va per...
Com? És un empat? És un empat? Com? És una exa-equa? Direu un i després l'altre. Sí, direu un, pujarà a l'escenari. Que estrany, no, això?
I first I want to thank my parents
Gràcies als meus pares, Sursa Meid, Davies i Jack Piat per The Singers. Gràcies a tots els pares, però especialment a aquests qui s'estan davant de mi, David Bruchell i Jack Piat, els meus produsers, que van fer això a l'existència. A la nostra increïble casta de primer timers, persones que no han actuat abans i que no han imaginat els mateixos en el llibre. Mike Young és aquí, el Subway Busker de New York. L'hi ha vist.
Thank you to Netflix, to my girlfriend Paris, and of course to the Academy Crazy Sentence. And finally, The Singers is a simple story about the power of music and art to bring us together in a moment when we live in an increasingly isolated world. May we keep looking for beauty in unexpected places, and may we all be brave enough to keep on singing. Thank you.
Doncs el que diu és que The Singers és un curt que el que fa és moure aquest poder de la música i ajudar que la gent... Doncs no sé ben bé què ha dit, però és això, no? És maco, sí, donar-li molt de suport al poder. A veure quin és Alex Eco, no? I Alex Eco és per...
I el segon Oscar es part dos two people exchanging saliva, que és l'única via visió i em semblava molt curiós. No he encertat a vent-hi dos guanyadors. Doncs mira, jo he encertat, he de dir. Jo en aquesta no me l'havia jugat perquè no n'havia vist cap, aleshores segueixo amb el meu... He de dir que porto quatre encerts, eh, nois? Jo quatre de cinc, dels que he posat, perquè els curs no els he posat. Jo porto quatre, també.
He de dir, estava buscant, n'hi ha hagut l'últim X-Eco que hi va haver, va ser el 2013. 2013? Que va ser per so, que se'l van portar Skyfall i La noche más oscura, que era aquesta de Zero Dark Thirty. Obra mestra de la Catherine Bigelow. Boníssima pel·lícula. Boníssima pel·lícula.
Molt millor que l'última, que la de un moment massa oscuro. House of Dynamite, no? House of Dynamite, gran peli. A mi em va agradar. Jo tinc un problema molt gran al final i amb que siguin tres històries diferents. Estan preparant la segona part? No, no, que va, que va. La Catherine Bigelow d'aquesta peli.
Això ho tinc entès. Bueno, mon germà, que és un gran cinefile, m'ha dit això, que estan preparades a l'estil. No he sentit res, però m'estanyaria molt que ella fes una segona part d'una peria. Té 7 i pico anys i que ha fet un llibre. Sí, és que és gran detallada. Bueno, va guanyar l'Àscar per Antierra Hostil. Sí, home, és que, em perdono que et digui, però Antierra Hostil és una pel·liculot. A mi no m'agrada tant, m'agrada més Ciro d'Accerti, que no va estar nominada, per cert. No. Però, bueno, ho puc entendre, eh? Perdó que t'interrompi. Ara mateix està Conan O'Brien...
Què ha passat exactament? Que havia marxat la llum i els han deixat sense... Semblava que els havien tallat el micro. Està explicant que hi ha gent de molts països dins de la CRIU
Fem cinema per intentar canviar l'ànima de la gent. I òpera i balè també.
Una trapulla. Bueno, moltíssimes gràcies. Doncs mira, jo a Live Action Film m'he ficat just l'única que havia vist. I exaequo. Compte, eh? Compte com a victòria per mi, eh? Sí, sí, jo també me l'apunto, la meva Singers. I just want to say congratulations to both winners. You just ruined 22 million Oscar pools. Ha, ha, ha.
Acabeu d'arruïnar literalment totes les apostes. Seguim. Donem la benvinguda al grandíssim Kieran Culkin. Totalment, totalment.
Aquest fallo és genial. I em sembla perfecte a mi. És genial. I ara tenim una categoria molt interessant, eh, companys? Millor actor de repartiment. Senyor, donar-vos una notícia que mai oblidareu.
I els nominats són Benicio del Toro per una batalla tras otra. Ojo, ojo, és molt gorda. Seria espectacular, eh? M'aixeco i aplaudeixo. Tenim a Jacob Elordi per Frankenstein.
T'anima del Roy Lindo per Sinners. És molt bon pabell. I està genial.
Tenim a Sean Penn per una batalla tras otra. Amb el cabell de Dani Elmo, s'ha de dir una mica... Totalment, és Dani Elmo total, però per mi és la millor actuació de totes aquestes. És que fa molta por, aquest tio, en aquesta pel·lícula. Fa molt bé de feixista. I com camina, i tenim finalment a Estela Neskarsgat per sentimental palium. Gràcies, saps? Jo és que em miro i veig Andor, saps, tio? I...
L'Òscar és per... Sean Penn. Que no hi ha anat a la gala, per cert. Per Sean Penn, que no ha anat a la gala perquè estem veient una fotografia seva. És un penjat. Que no hi ha anat. És un penjat. No ha pogut venir? No, no vull estar al lavabo. No ha pogut?
Així que l'acceptarà ell en el seu nom. Doncs Sean Penn estava molt disputada, aquesta categoria, companys. Estava molt disputada, però al final era el que estava cantat, que se l'enduria a ell. Doncs mira, he de dir que aquí em poso jo un altre tic perquè he acertat que Sean Penn...
Jo també. S'emportava l'Òscar a millor actor de repartiment. Jo havia d'haver fet com el Marlon Brand i enviar alguna cosa a la comunitat hindú per recollir l'Òscar. És espectacular. No recordeu quan va guanyar? Exacte, és veritat. He de dir una cosa, no sé, no ha anat perquè... He de dir una cosa, no hi ha anat perquè aquest tio està amb Charlie Sheen ara mateix rient-se de tothom
Mentre es fuma el que s'ha de fumar, i es nifen el que es nifen, passa-nos-ho molt bé. Si no heu vist el documental de Charlie Sheen de Netflix, que parla molt també de Sean Penn, us el recomano moltíssim, per això faig la broma de Charlie Sheen, perquè són dos penjats espectaculars.
Van conèixer a l'època Platon, 86, d'aquesta època Oliver Stone, clar, són fills d'Oliver Stone. Exacte. Així que Sean Penn s'ha posat per davant de Benicio del Toro, Jacob Elordi, del Roy Lindo i Estelan Skarsgat. Tercer Òscar, eh, de Sean Penn. Tercer Òscar de Sean Penn, és veritat. Bé, és el que esperàveu, Hèctor, Biel, Joan? Sí, jo ho sé. Ojo, però tres Òscars no ho sé tothom, eh. I segon per... Molt poca gent. I segon per on va de la Cerenodera. Exacte, no ens oblidem d'això.
Ara ja sí que no dubto gens de la... No. De millor director i millor pel·lícula, ara mateix està prou encaminat a que sí que s'ho emporti... Al final, igual l'encerto i Siner se'n va en blanc. Ostres, seria... Mai millor dit en blanc. Seria històric...
Bueno, de fet... Sense nominacions, no? La peli més nominada i... I no s'emporta res. No s'emporta res. Però jo crec que algun tècnic s'emportarà, no? Però estaria guai en plan... No en queden tant. És que no en queden tant. A què no hi ha huevos a anodar-li ningú? Home, sí que de so... Bueno, el guió original. El guió original, sí.
El guió original sí que el pot guanyar, però més enllà, a no ser que guanyi, els hi vagi el cap, i posin el muntatge. Disseny de producció, aquests premis menors. Però és que molts premis tècnics ja s'han donat. Ara portem un terç de gala. Però veient que s'han portat ja Frankenstein, maquillatge i vestuari, per mi, disseny de producció també anirà cap allò.
S'ha de dir que... Jo vull incidir una altra cop amb lo de Sean Penn, perquè té dos Oscars per Mystic River i per Harvey Milk. Ha estat nominat per Esbalt, Pena de Muerte, ha estat nominat per... Em sortirà Jo soy Sam. Vull dir, és increïble el que ha fet aquest tio i és una carrera brutal. Brutal. Portava 15 anys molt fora de Hollywood, realment, perquè ell és bastant... Com abans, pel tema que és molt comunista i tal, ha rajat molt de Hollywood. Llavors l'han tingut batat una mica i els papers que havia escollit eren bastant lamentables.
Però, Paul Thomas Anderson el va una mica recollir el Licor Ice Pizza, que va tenir un petit paper, si ho recordeu. Molt divertit, també. Sí, exacte. I ara li ha donat un altre cop un paper important. Llavors, jo sempre em preguntava per què Sean Penn, que fins al 2010 era un actor,
que el paper que feia, paper que era una pel·lícula gran, va desaparèixer de sobte, o el que es collia era bastant lamentable. Recordo una pel·li amb el Bardem i la Charlize Theron, que era terrible, la dirigia ell, diré tu nombre o algo així, que era de Metges sense fronteres, que era una cosa terrible. Després em va fer una amb l'Hidris Elba, que era d'acció, que és quan es va posar fort, que era horrible també. Cazar l'assassino o algo així, en plan... Però això en Pen és una llegenda de Hollywood i el tenim oblidat, i mira, me n'alegro molt que un tio així...
Moltes vegades aquestes persones queden apartades de la indústria per la seva ideologia. Sí, totalment. Perquè ells mateixos diuen, no, no, jo no vull fotre aquí, no vull treballar amb aquesta persona que pensa així. Sí, sí. I ells mateixos ja s'aparten una mica, vull dir, ho va fer. Sí. Quan ja tenia dos Oscars i s'ho podia permetre. I tant. I més això, guanyar el tercer no hi és a la gala perquè no li surt dels pebrots, així és. Mhm.
I la gent ho entén, perquè saben com és. Molt content per la victòria de Sean Penn, la veritat. Estic molt content, a més ja ho havia apuntat, tu també ho havies apuntat. Ho havies apuntat tu? Jo també, per sort. Doncs molt bé. Biel, també l'havies apuntat? Sí, no?
5 encerts de 6. Jo porto 1, 2, 3... Fem un repàs a veure com anem d'encerts. Joan, tu primer, què dius? Jo porto 5 de 6. Els curs i documentals i aquestes que han anat passant per aquí, que no havia vist, no me l'he jugat perquè no tenia cap sentit. Però de les que sí que he posat, 5 de 6. Biel.
Jo quatre. Quatre de sis són? De vuit. De vuit. Ah, vale, perfecte. Molt bé, de totes. Porto un, crec, només. Héctor. Portes un? Què dius, ara? Xampen. Xampen, sí. Doncs jo em porto un, dos, tres, quatre, cinc. Porto cinc encerts i n'he fallat dues. Així que... Jo, a veure, quatre encerts. No, n'he fallat tres, si no m'equivoco. N'he fallat tres. Dos, tres, quatre encerts. Sí, quatre...
Molt bé, de fet, els que podien fallar, que era normal que poguessin fallar, per exemple, amb maquillatge i perruqueria, perquè jo pensava i apostava que aniria per Sinners, però també et dic, pensant que la gala aniria molt més a favor de la pel·lícula. Veig que de moment... Està tirant cap a una altra banda. Està tirant cap a una altra banda i no sé fins quin punt el Marc tindrà reu aquesta nit. T'imagines? Em fa una mica de por, perquè jo tampoc la ve com perquè no s'emporti res. He de ser sincer, crec que Sinners és una grandíssima, grandíssima pel·lícula.
Però bé, més enllà d'això, sabem... Ah, mira, torna a la gala. Vèiem imatges de Bogònia, també. Sí, sí, i tant. És oblidada, una pel·lícula oblidada que no... S'ha canviat, no? Sí, s'ha canviat la roba. Va de blanc. Va de blanc.
Fa broma amb Sean Penn, que no hi ha anat. Exacte, està dient... Sí, no, que s'havia explicat, no? Matt Damon, en un podcast, explicava que les pel·lis de Netflix, com a mínim, han de tenir pauses on s'expliqui de què va la pel·li perquè la gent està mirant el mòbil. Sí, sí.
Casablanca, amb Conan O'Brien i Starling K. Brown. A veure això, aviam. Paradis. De totes les gins, de totes les llocs, de totes el món, ella passa a mi. Ella serà Ilse, ¿verdad? Sí, és el seu nom. Sí, això ha de ser difícil, perquè t'ha ghostat a la station de tren a Paris.
És fan que expliquen tot el que va passant perquè la gent no es perdi. World War II. That's the Hitler one, right? Diuen, la Segona Guerra Mundial. És la de Hitler, no? And Rick, to reiterate, you're just now realizing that you're still in love with Ilse even though she's married.
Explicant la pel·lícula sencera. Utilitzen el personatge del pianista per sobre-explicar la història una altra i una altra vegada.
Please welcome Chris Evans and Oscar winner Robert Downey Jr. I Els Vengadores, Capitán América i Aguirre Oman, apareixen el mateix... Crec que anem a guió, pot ser? Home, i una cosa, escolteu, aquí hi ha un guinyet, aquí hi ha una picada d'ullet que surt Robert Downey Jr. vestit de verd com Doctor Doom. El guió. Tinc aquestes ulleres del Chris Evans, què?
És el... Ostres! Promoció de Vengadores als Oscars. Tinc el regal del backstage.
Mira què tinc, això és per tu. És el valet de parking. Sóc un home de la gent. Però me'l torno a guardar, que la necessito. I els nominats a millor guió adaptat són Bogonia, per Will Tracy.
I'm supposed to believe you're a 45-year-old woman. Bongui o Bogonia, eh? És divertidíssim. Heu vist l'original, vosaltres? Sí, sí, sí. Em sembla curiosa, però faci Bogonia. A mi l'original se'm fa, potser, massa diferent. Tenim Frankenstein de Guillermo del Toro. Perdoneu. Si guanyo això, ja sí que em tiro per la finestra.
Comences a cremar coses amb la teoria? Sí, comencem a cremar coses amb la teoria. Tenim Hamnet, escrit per Mario Farrell i per Chloe Zhao, la directora de la pel·lícula. They will not agree but I don't care because I have no talent for waiting.
I tenim una batalla tras otra, escrit per Paul Thomas Anderson. Que, sense dubte, he de dir ja que és la meva preferida perquè guanyi el premi.
Molt bona, una pel·lícula. Hi falta Train Dreams, escrita per Clint Reynay, Clint Inley i Greg Quay. Sí, em sembla molt bona pel·lícula, amics. Un bon guió. A mi em sembla molt encantada de si mateixa, molt simismada. És una pel·lícula que té coses interessants. Molt Màlic, eh? Sí, Màlic d'Hacendado, també. A mi no m'acaba de convencer. A veure... Entenc que t'agradi, eh? Sí. I l'Òscar és per...
Una batalla tras otra pel senyor Paul Thomas Anderson. S'ha de dir que adapta el llibre Byniard del... Thomas Pinson. Sí, exacte. Per cert, que l'adapta d'una manera una mica allà, perquè es veu que el llibre és prou diferent. No l'he llegit, però diuen que és una adaptació molt lliure. El primer Òscar de Paul Thomas Anderson ja ho va fer a Byniard en baix.
Escoltem els aplaudiments un moment, que s'estan allargant, perquè... Aquest és la seva dona, el gran premià de la nit. Gràcies. Gràcies a tothom. Gràcies. Quin honor formar part de la història.
És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també... És una adaptació i que, en veritat, tot l'amor també, tot l'amor també... És
Molt emocionat pel Thomas Anderson. Demanava perdó als fills pel món que els hi estem deixant. Amb l'esperança que siguin ells els que hi posin pau. Els que posin una mica de remei a tot això.
Sembla que l'han fet fora, una mica. Sí, ha sigut molt ràpid. Primer discos de la nit. En tindrà com a mínim dos més. Direcció i pel·lícula productor. Es queda Chris Evans a l'escenari. I apareix Robert Downey Jr. per darrere. I was just Josh. Of course I got yourself.
Tinc una cosa per tu.
Una mica utilitzat, diu. I surt xanintat un dient, eh? El necessito de tornada, eh? Per què, exactament? Tinc després una feineta, company. I els nominats per a millor guió original són per Blue Moon.
Escrita per Robert. Sí, estaria molt bé. Tenim It Was Just an Incident per Jafar Panahi. Molt bé. Eh? Molt bé.
Em sorprendria molt que guanyés aquesta pel·lícula. Sí, no, no, no guanyarà, però... A mi m'agrada moltíssim. Sí, mira, veiem que està en anglès i en persa. Tenim Marty Supreme per Ronald Pronstain i Josh Stabdy. També seria un gran premi aquest per mi. Sí, sí. De fet, és la meva preferida. Jo aquí ho tinc claríssim. Te la guanyaràs cines, jo crec, eh? Però si no guanyes cines, aquí sí que ja crec que ho teniu el marc. Sí, sí.
Ojo, eh, si no guanya Sinners aquesta, tenim Sentimental Value també, escrita per Esquil Bog i Joachim Trier, el director de la pel·lícula. Home, és el premi per Sinners. Que si guanya això, Sentimental Value, també dono patec que guanyarà millor pel·lícula en llengua anglès. Sí, sí, és obvi, és obvi. I tenim Sinners, escrit per Ryan Cooler, també el director de la pel·lícula.
L'únic que els diferencia és que un va de Bordeus i l'altre va... Molt bé, doncs aquests són. Aquest és un gran premi, eh? Som-hi. Que l'Òscar és part...
Sinners. Sinners. Bueno, el primer per Sinners. Millor guia original és per Sinners, escrit per Ryan Coogler, com ja hem dit també, director de la pel·lícula. Bé, era la meva aposta. Jo he de dir que em poso aquí un tic. Jo també, ja em porto així. Ho he acertat. Jo també.
De fet, és el que hem dit, si això no s'hagués donat i no hagués anat per Sinners, sí que ens haguéssim pogut replantejar una debacle total de la pel·lícula en premis. S'hagués portat per no dir pràcticament res. Surt Ryan Cooler a l'escenari. L'aplaudiment és splendorós.
Por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, por favor, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please, please
Gràcies a tota la gent que ha estat envoltada per aquesta pel·lícula. Nois, noies, gent de producció, sou tots espectaculars. Sou molt bons.
Sou tots guanyadors de mis libros. Els meus pares que són per aquí. I als meus nens que estan a casa de ballant.
Ens estimo moltíssim a tots. Moltíssimes gràcies. Així és una mica com sonava el meu listening d'anglès a vegades, eh? Quan anava a segon d'ESO. Una mica complicat. Però bé. Molt content de moment. Molt content. Molt content. Eh... Doncs he de dir una cosa. Crec que s'ho mereixia, eh? Estava...
A mi, ja sempre he dit, i recalco, i torno a recalcar, encara que el Marc sempre em recordi que soc el pitjor del món, a mi Sinners em sembla un pel·lículot. Nois, em sembla un pel·lículot. Jo estic d'acord, a mi m'agrada més Martí Suprem, però entenc perfectament el que... I a banda és una pel·lícula que també s'ha de pensar, jo sempre dic que el tema indústria.
S'ha de pensar molt en el tema d'una pel·lícula que ha fet molts diners, una pel·lícula que torna a estar protagonitzada per actors negres i que hagi aconseguit ser mainstream. Això és important a Hollywood, i més com està al món ara. Jo ho trobo bé, a banda, repeteixo, és una gran pel·lícula.
És boníssima, és boníssima. I abans parlàvem també que és una pel·li que, com tu deies, ha vist moltíssima gent i és una gala que veu molta gent que no és tan cinèfila i que segurament ha vist ciners, ha vist fórmula 1... Sí, i més casual, no? I agrada també veure que les pel·lis que ell ha vist se'n vagin amb un Òscar. I ja no és això, és que crec que és completament mareixadora d'aquest premi perquè crec que el guió, aquesta mescla de gèneres que té, l'afavoreix moltíssim. Sí, sí.
De veritat, crec que és una aposta arriscada, però que surt molt i molt bé. Em sembla fantàstic. I que el gènere és que tracta... És molt bona pel·lícula, el gènere. Exacte. O sigui, la primera hora que és una pel·lícula de gángsters... De gángsters total. Funciona molt bé. I després, l'altra hora i mitja, és literalment... Bueno, hora, hora i mitja...
És pràcticament una pel·lícula de terror. I té un final increïble que penses una escena postcrèdit de les millors de la història del cine perquè no t'ho esperes. Això ho anava a dir. Crec que és la millor escena postcrèdit que he vist mai a la meva vida. La millor, però de les millors. Més impactants i més originals. I més llarga.
Sí, exacte, més llarga. De fet, he dit una cosa, crec que Sinners té una fotografia molt destacable. Molt maca. Sí, sí, exacte, perquè a mi he de dir que m'agrada molt, per exemple, la fotografia de Train Dreams, que em sembla molt minimalista, molt ben col·locada, però clar, ostres, davant Sinners, que jo tinc literalment frames al cap, de quan els dos germans estan mirant aquest... quan surt el sol, quan s'amaga el sol...
dient que és un gran dia per ser lliures, no?, finalment. De veritat, molt content per Sinners, és el primer guardó de la nit per ells, i a veure si se n'emporta algun més, no sé què creieu. Jo crec que algun de tècnics s'emportarà, no m'ho comentàveu. Però ara ja no sé quin, perquè com no s'emporti production, design... Bé, la música, en general, la banda sonora sí que crec que se la pot emportar. Podria ser, crec que serà per K-pop. Per Ludwig Goranson crec que sí que se la pot emportar, però la música, la cançó en si anirà per K-pop segur.
Ojalá no, eh? Ojalá he de dir que n'és... Jo espero que no, eh? Ojalá he de dir... Ja et dic, l'I like to you de Sinners em sembla una joia, inclús la cançó de Train Dreams de Nick Cave em sembla fantàstic. I estaria molt bé, eh? Sí, sí, ja. Nick Cave m'encanta i segurament és el que m'agadi més de tots els que estan nominats.
Doncs, bueno, seguirem la gala ara en un segonet, però més enllà d'això, fem un recompte ràpid com aneu de la vostra porra, aneu bé, aneu malament, com? Va, expliqueu-me. 6 de 10. 6 de 10, molt bé.
Jo vaig amb 6 de 7. Jo n'he certat 3, només. Només 3? Els 3 últims. Ah, bé, els 3 últims, però no vas a enratxar. Els bons, diguem. Vas a enratxar. Perfecte. Remuntada. No et funciona el micro? No, sembla que no. Bé, doncs ara provem una altra. Encara que t'agafarà un tortícolis, eh? No, cal canviar el micro, home.
Bé, la gala segueix, s'ha de dir que està sent prou entretinguda, companys. Sí, i no estem escoltant la gent de Movistar, que això ajuda. Sí, sí, això sempre està bé. Són una mica passadors. Bé, Bertor Rey, Juan Sanguino, els amiguetes dels amiguetes, això de sempre. Que per cert, pensava que estaria Alejandro Calvo? Bé que no està.
No, però ha estat l'any passat, m'ha estranyat perquè et van dir que sí, ha estat l'Areces. L'Areces ja porta uns anys. Sí, i l'Areces com a mínim saps de cine, ara està. I Alejandro Cabo també. L'any passat jo crec que quan la Leticia Oler començava a dir que Nora... Que Nora... Que Nora consigue que les mujeres quieran ser putes, va dir que ja no vull saber més.
Sí, sí, realment recordo aquell moment bastant tràgicament, principalment recordant la cara que se li va quedar a Alejandro Calvo quan... Va perdre el pèl que li quedava aquell moment. Bueno, una cara prou entretinguda de moment, destacable. Això sí, trobo que Conan Obrayan està correcte. Surt molt, que ho trobo bé jo. Però res espectacular, de moment tampoc.
Està sent interessant. Bruno Brian és molt, molt blanquet. No ho sabem. Ara sí que t'escolto, ara sí. Ara ens escoltem, perfecte, perfecte. Bruno Brian és més tirant a blanquet, vull dir, és més, diguem, potent que Jimmy Kimmel, com els últims anys, però tampoc és un tio que, i a més, sap on està, vull dir, hi ha molta gent mirant, és un, bàsicament, a vegades sembla una cadira elèctrica, la passepes en tots els Òscars, i tampoc vol passar-se una mica, perquè jo que el seu cos demana, Raja contra Tramasako,
Però també saben més als Estats Units que això és una gala i que l'estan mirant gent de totes les opinions polítiques diferents. Sí, sí, totalment. Mira, tornem a la gala, som-hi. Every year... Thank you.
Cada any... Bueno, doncs toca immemòria amb companys. Billy Crystal surt a l'escenari. Grandíssim Billy Crystal, eh? No hi ha més Ryan, però...
Es va dir que sortirien Mc Ryan i Blue Crystal quan Harry encontró Sally per fer un homenatge a Rob Reiner, que ja sabeu que va ser assassinat. Rob Reiner, quan em va ser cast a la best friend en un episodi d'All in the Family. I va ser tan bé, que Rob va dir, que va ser divertit playing your best friend, per què no hi haguem? I va ser un trill de veure-ho avall de un gran actor comic a un mestre storyteller.
Òbviament està parlant de Rock Rainer i la seva filmografia. Parla de la seva primera pel·lícula. Sensacional el meu comentari, l'heu vist? Sí. A Filmin, efectivament, sí. I que hi ha una segona part en marxa, no? No, ja s'ha fet. Va inaugurar línia dut l'any passat. Ok.
La princesa prometida. Alguns homes buenos. Boníssims. No te'ls acabes. Sí, sí, totalment. És beníssim. Flip it, flip it.
Flipet, sí. Llavors, és brutal, és un pel·lículum que jo no l'havia vist i m'ha agradat. A mi em va agradar molt. I ara només quan ho fan en contra salis no ha agradat. A mi em sembla una obra més. Elvia l'òdia perquè ho diuen les comèdies romàntiques, però a mi m'encanta. Alguna, alguna m'agrada? No és tan sentimental com vosaltres, elvia. Diu que li agrada viure-ho a la vida, no l'espera. Exacte, no necessito la pantalla. Jo he fet petons a la pantalla. I altres coses. Exacte. Ara mira, just parlen de mi sèrie, de fet. Gran pel·lícula. Gran pel·lícula, efectivament. James Cameron fa poc, també.
i molt bona novel·la, per cert. Molt bona novel·la. I de les meves adaptacions per mi de Stephen King. Sí, sí, sense dubte. L'acuso de desacato! Home, i tant. Boníssima pel·lícula aquesta. Tom Cruise, Demi Moore, Jack Nicholson... Jack Nicholson, increïble.
Then into the Oval Office sent an American president wrestling with a new love and his own morality. My friends Rob's movies will last for lifetimes because they were about what makes us laugh and cry and what we aspire to be. Far better in his eyes, far kinder, far funnier and far more human.
Són paraules d'amor totals, cap a la reina. No diríem el que sembla que hagis fet, però... És un pen. Què estàs fent, Sean Penn? Hem presentat en directe. És fatal, eh? Està el Billy Crystal aquí, i tu...
Treballes per la campanya de deportes? Bueno, aplaudiment gegant i espectacular per Rob Reiner i la seva dona. Van ser assassinats pels seus fills. Quina filmografia és espectacular. Veiem tots els pòsters de les pel·lícules a la jornada.
Vaig tenir el privilegi de poder treballar amb ell, conèixer-lo. I el bé que s'ho han passat sempre. Jo vull imatges, ara. Moltíssima gent a l'escenari. És Bàrbara? És Bàrbara, no? És Bàrbara per cantar...
Aplaudiment històric per Rob Reiner i Michel Singer. I tant. Molt grans.
Són dels artesans que han fet Gran Hollywood. No directors que hagin guanyat osques. I comença aquest, i en memòria, em tenim Isaia Whitelock Jr. Amb la música de la princesa prometida. Sí, no aniré a dir amb tots els noms, òbviament, perquè no acabaré mai. Però quan surti algun realment potent sí que ho direm. Home, Terrence Stamp, per favor. Un de gallina. Sí.
Lalo Schifrin, gran compositor.
Malita Maori, director. Claudia Cardinale. Belatar, director. Director que feia gales d'Òscar cada pel·lícula. Udo Kier. Eduardo Serra no és familiar meu, David.
Estem veient en pantalla com apareixen dues persones. Van sortint amb parelles. És més gent de la indústria. Sí, exacte. Van de dos en dos, ara comencem una altra cop amb una persona en pantalla. És guai, però no està a l'altura del que van fer els actors awards. Allò va ser increïble. Tenim d'allà la crida. És la mare de Laura Dett, recordem.
I a l'escenari... Rachel McAdams. Està guapíssima, Rachel McAdams. És espectacular.
Bueno, parlant de les actrius, pare de Claudi Cardinale, Diane Ladd. Home, ja tenim Jaqueline O'Hara també en pantalla. I un aplaudiment gigante.
que estàvem junts quan va morir, que ens ha fet riure sempre fins plorar. La mare de Kevin, Diane Keaton. També aplaudiment tremendo per ella. Annie Hall, The Godfather, Reds, and that's just her first decade.
For over 50 years, luminous on screen and indelible in life, believe me when I say there isn't an actress of my generation who is not inspired by and enthralled with her absolute singularity. She wore so many hats, literally, and figuratively, actress, artist, author, activist, but no hat more important to her than being mother to her two children.
She meant so much to so many of us. I remember she used to sing this old Girl Scout song on set, which is just so her. Make new friends, but keep the old. One is silver and the other is gold. A circle is round, it has no end. That's how long I'll be your friend. And so to our friend, Diane Keaton, celebrating a life in silver and gold,
Llegenda sense fi. Això ha estat espectacular. He de dir que ha estat molt bonic. I segueix a la immemòria ara mateix amb Diane Keaton en pantalla. Catherine O'Hara, com hem comentat. Són dues llegendes que no feien la sensació d'estar malaltes ni de ser molt grans. I va ser molt repentiu. Va ser repentiu, totalment.
Jo recordo que estava a Sitges, veiem Gawa, vaig sortir... Sí, sí, sí, era d'època Sitges, sí. Tenim Michael Madsen. Michael Madsen, és clar, molt jove també. Interessantíssim actor. De fet, jo el vaig conèixer sempre per les pel·lícules de Tarantino, Michael Madsen. Segueixen sortint...
Aquestes persones que, durant aquest any han mort, està sent bonic, realment. No al nivell d'altres anys. Sí, però encara queden els grossos. Exacte. Però a Diane Keaton, que li fa ser una part, m'ha agradat molt. I tant. Mortal Kombat, Kari Hiroki... Exacte.
Si fiques és l'Ona de Mike Figgis, que també és el director de las Vegas. Oh, Graham Greene. Déu meu. L'actor indica que hem de fer els papers d'India a Hollywood. Exacte.
Mira, en Val Kilmer. Val Kilmer és absolutament històric. Tom Cruise li va donar el gran epitafi a Top Gun Maverick. I Robert Duval en pantalla, que aquest ja és. M'encanta l'olor a napalm per les espanyanes. Brutal.
Un dels actors que millor ha sabut aprofitar els seus papers secundaris sempre. Robert Redford. Que, sense dubte, aquest ja per mi passa a ser llegenda absoluta. Aquest actor ha sigut magnífic sempre. Aquí n'hi ha tres que són llegendes, que són de Ian Keaton, Robert Duval i Robert Redford. I tant. Robert Redford com a estrella la que més. I de Ian Keaton també a l'altura. I surt a l'escenari... Bàrbara. Sembla que surt Bàrbara Streisand. Bàrbara Streisand, sí, efectivament. Això és el que volem als Òscars, joder. Sí. Tinc la pell de gallina, ja.
Uy, no li han obert el micro. No sé si té el micro apagat. Nada. Costa entendre. Parla de Robert Redford.
no tenia cap capaç, no hi ha cap capaç. I era lluny. Moltes lluny, Bob, finalment, era un acte bril·lient, subtl, brillant. I havíem un bon temps jugant-nos-hi, perquè no vam saber què l'altre va fer en una sèrie.
And I'm thrilled that The Way We Were is now considered a classic love story. But it's also about a dark time in our history, the late 40s and early 50s, when people were informing on each other and subject to loyalty oaths. Now, Bob had real backbone.
Està parlant de tot el que significava Robert per al cinema i, a més, de com es comportava ell en pantalla, com decidia si agafava els papers. I deia davant i darrere de la pantalla. Recordem que va crear Sundance, un festival que ha aupat amb molts directors joves i que es referenci. Totalment. Va començar allà...
El trobo faltant més que mai.
Em deia Babs. De la manera que ho deia, li feia riure. Després parlàvem per telèfon sobre política.
Babs, t'estimo moltíssim i sempre ho faré. I l'última nota que li vaig escriure va acabar dient jo també t'estimo molt, firmat Babs.
I l'orquestra amb una foto del senyor Redford de fons. I estressen cantant. Espectacular. Amb una poqueta veu, eh? Té 83 anys i està cascada, cascadeta, sí.
D'aquí dos anys la veurem a ella, per desgràcia. És un moment molt emotiu.
amb una frase de Redford sobreimpresa al port de la pantalla, que diu, la Glòria... L'has pogut llegir? No, no he arribat a... No ho sé. Que no només sobreviu al canvi, sinó que el pot liderar. Bueno, espectacular aquest moment, s'ha de dir que ha sigut emotiu, emocionant, una Barbara Streisand, que a mi no se m'estan caient les llàgrimes encara, perquè intento
mantenir els cabals, però, ostres, ha sigut molt bonic això, eh? Molt bonic. Espectacular, sí, sí. És els Oscars han de ser això, els Oscars han de ser això. Sí. L'espectar les seves llegendes, els que han fet gran al cine de Hollywood, i tant de Ian Keaton com Robert Reffert com Robert Duvalo, derivats, han sigut els que han aconseguit que això sigui una indústria, i perquè abans eren tant, però la gent veia les pel·lícules pels actors. Exacte, efectivament. I llavors aquests són els que han fet que això creixi fins que ja no necessiti els actors.
Bé, ha sigut una immemòria dureta, perquè és el que hem dit abans, Joan, hem perdut moltíssima gent, que hem crescut amb ells, els hem vist des que som petits, de fet nosaltres, que som d'una altra generació, que per exemple el Biel i l'Hector, quan érem petits aquesta gent...
ja era gran. Sí, sí, però tot i així, tot i que siguem de diferents generacions, són gent que ens uneix i que fa que ens trobem en aquest amor pel cine i és gràcies a aquestes persones moltes vegades.
Sí, no sé si teniu alguna cosa més a afegir sobre aquest immemòria. Jo crec que ha sigut un immemòria molt encertat. N'hi ha hagut altres anys que s'ha descuidat a gent o que s'ha passat per alt. Gent molt important i aquest any s'ha posat el focus on s'havia de posar. I aquests dos talls han anat molt bé. Aquests dos talls de destacar les dues persones més significatives abans amb Rob Drainer també. Destacar aquestes tres persones amb aquests talls jo crec que suma.
crec que li ha donat més força, més emotivitat. No només el vídeo, un vídeo, saps? Encara sí, ho podeu veure, però encara tinc una mica la pell de gallina, eh? Que, ostres, m'he emocionat una miqueta. Veure a Bàrbara Estrés encantant ha sigut maco. És que al final és això. O sigui, tu...
Tu t'enamores del cine per aquesta gent. Totalment. I quanta gent, sobretot els nostres pares, per ells el que significa Robert Redford. Doncs per nant-ho segurament significa el mateix DiCaprio, perquè jo vaig creixer amb ell, Tom Cruise, Brad Pitt, per mi són aquests les meves estrelles. Però a la vegada que he escut als 90, on De Niro, Pacino, Robert Redford, Jack Nicholson inclús, eren una mica els referents dels nostres pares, però també van ser meus, perquè els pel·lícules protagonitzaven ells.
Perquè tu vas créixer amb ells. Perquè ells eren les estrelles. Vull dir, tu anaves a veure la nova de Jack Nicholson, no la nova de Robert Redford. Això s'ha perdut ja, per desgràcia. Hi ha actors que ho aconsegueixen. DiCaprio i poc més, però de DiCaprio i Brad Pitt. Brad Pitt és un actor que segueix sortint al cartell i la gent diu, ostres, vaig a veure la del Brad Pitt. I és una cosa que tinc por que desapareixi. Jo que ha desaparegut ja. Quan acabi aquesta generació ha desaparegut. Jo no sé si ha desaparegut encara, però sí que és veritat que
Hi ha un salt molt gran, jo crec. El barem són les nostres mares. La vostra mare coneix Timothée Chalamet pel nom, sap dir-ho? No, no, no. La meva li diu les Cuchimizau. Però potser en 10 anys sí que ho és, però és el que vull dir. Entre DiCaprio i Chalamet hi ha tota una generació de Ryan Goslings... Que aquest encara ho ha aconseguit. De Matthew McGonagall, per exemple. McGonagall és més gran que DiCaprio, però vull dir... Mira, tornem a la gala. Endavant.
En Jacob Elordi ara mateix, aquí, que l'ensenyen. Tornem. Tornem.
Bueno, que els dos que sempre volen arribar al producte més jove, no? Ojo, que acaben de posar. Bantalla partida per la gent que era TikTok, que diguem, no? Que som una miqueta nosaltres, eh, Joan? Un vídeo del Silver... Ai, del Subway Surfers, això, efectivament.
Fes referència als Tik Toks aquells, que surt algú parlant i això te'l supo y surfer perquè tu estiguis entretingut. Exacte, perquè estiguis entretingut i no t'avorreixis del vídeo. Més dopamina. Més dopamina. Com? Sigourney Weaver i Pedro Pascal. Aquí poden fer la broma de materialis sobre l'altura de Pedro Pascal, perquè Sigourney Weaver fa dos metres. És veritat, eh?
Mira que maco va Pedro Pascal. I han posat tacons. Sembla que t'hagi de ser un daiquiri. Va estrafolar-hi el paio. I han posat tacons. Si, ella n'era plana. Production designers possesses... Production design, design de producció. Quina flor que porta aquest home, eh? Sí, sí. S'ha fet gran també. Sí. Cities, palaces...
Parlar de galàxies, aliens... Tens experiència amb ells, eh? Bons, dolents...
I l'adorable Grogu apareix en pantalla el senyor Baby Yoda. Perquè no oblidem que la nova pel·lícula de Mandalorian i Grogu s'estrena ara en breus. Senyora Kate. Kate diu, no puc fer res. Està aquí, al meu cantó.
I els nominats a millor disseny de producció són... Ojo aquí, Frankenstein, que s'han portat dos... És la meva aposta. Molt bé, doncs els nominats són, òbviament, Frankenstein.
Hamnet, production design by Fiona Kronke, set decoration by Alice Felton. Marty Supreme, production design by Adam Willis. One Battle After Another, production design by Florencia Martin, set decoration by Anthony Carlino. Sceners, production design by Hannah Buehler, set decoration by Monique Champagne.
A veure, a veure, a veure... L'Óscar és par...
Frankenstein. S'emporta la tercera statueta. Frankenstein. Estàs arrasant, eh? Doncs mira, jo m'havia equivocat i havia posat Sinners. Jo també. A veure un moment, deixa-ho posar el tic, el tic és més important, company. Vamos, molt bé, molt bé. Per Production Design se l'emporta Frankenstein, o disseny de producció.
Bueno, 3 Oscars. 3 per Frankenstein. 3 per Frankenstein, és una bogeria. La meva aposta des del principi ja ha anat encaminada amb el que dèiem abans. Quan l'acadèmia li dona per premiar Guillermo del Toro Malgo, estarà a tope. Estarà a tope, amb tot el tècnic. 3 per Frankenstein i 3 per One Bater l'Astrenover, de moment. Sí.
Bueno, obviamente, a la GAN, a Guillermo del Toro.
Bé, ho compartim amb tota la producció de Toronto i de United Kingdom d'Anglaterra. Creieu que em recordeu de Frankenstein d'aquí sis mesos? No, no, de fet no. No, de fet no. No, de fet no. Al meu marit, als fills. És una mica panagi aquí també. Sí, una mica panagi. Bé, aixeca els braços, dones les gràcies.
L'Òscar per design de producció torna a ser per Frankenstein.
Estic cansat, Biel? Estic cansat, Biel? T'he vist allò patint, ara. A veure... Doncs ara dels efectes espacials.
Doncs aquí estan els nominats per millors efectes visuals. Avatar, foc i cendra, que és, sens dubte, la meva aposta de la pel·li. Increïble. Digueu-me el que digueu. F1, que pot ser realment també una molt, molt seria competidora. Sembla brutal.
Tenim Jurassic World Rebirth, que de fet ningú se'n recorda aquesta pel·lícula i és normal, perquè és un horror. I ho puc dir... Tenim The Lost Bus, que encara no saben què fa aquí. L'heu vist aquesta? Una pel·lícula d'Apple. I què? Bé, normaletes. Matthew McConaughey passant-ho bé, no? I tenim Sinners, perdoneu. Saben nens d'un bus i ja està. Tenim Sinners, també. No és la meva aposta. No entenc per què Frankenstein no està aquí. Prou ja. Prou ja ser-hi. I l'Òscar és per...
Avatar. I mentre esteu tots aquí lamentant la vida que porteu dient que Avatar és una caca gegant, jo us dic, és de les millors, bueno, visualment, de les millors pel·lícules que s'han fet a la història del cinema, em digueu el que em digueu. I jo, amb tots els pebrots que tinc, poso un tic.
I serà 2040 i li seguiran donant el mateix Òscar a Avatar. Fins que hi hagi alguna que la superi. Quin bagatge cultural deixarà Avatar? El 3D, que no li importa a ningú. Avatar és una pel·lícula que incompensiblement té molt èxit i això ho reconec i no ho entenc perquè ningú parla d'Avatar. Marvel, que a mi me la pel·la,
Ningú és fan d'Avatar. Clar, Marvel té una mitologia, però és que Avatar no té res. Són tres hores de gent blava bailant al convallà. Escolteu-me una cosa. No, no. Aquí fora hi ha una paperera plena. Sí. Escolteu-me una cosa. Feia anys que no menjava, estan bons. El que fa James Cameron amb Avatar no ho ha fet ningú director en sa vida. I em s'ha agradat dir-ho. Tan malament. El que ha de fer és tornar a dirigir pel·lícules normals. Exacte, que ha de fer dirigir pel·lis. Aquí m'estiu fent una mica de bullying i de pressió de grup.
Venia a Titanic i em fas aquesta puta merda d'avatar? Jo ho accepto, jo ho accepto. Però Avatar mereixia aquest premi. No hi ha res millor visualment.
I si no, mireu-la en imax i en 3D i al·lucinareu. S'has deixat en silenci, Ignacio. Només hi ha una cosa més lletja que avatar visualment, que és Wigget per dos. Hòstia, és dolenta. Que allò directament és aberrant. I gràcies a Déu no s'han portat cap nominació. No, cap. L'any passat s'han mandat unes quantes, però aquesta... Bueno, estan sortint aquí, perdoneu que no... S'endú un Òscar Teves, no? Sí, no ho estem dient, però estan sortint els tres directors d'Efectes Visuals.
Els tres directors d'efectes visuals acaben de recollir el seu hoste. Per efectes visuals pel bar. I quan no obreiem l'altra cosa. Hi ha posat una bona creu. Està a la meitat de la gala. Sí, just les 2 i 10 de la matinada.
una altra sketch amb Grogu que aplaudeixi sent aplaudir però no arriba perquè té els braços curts tornarem ara amb més Òscars aplaudeix Grogu, aplaudeix sisplau amb la música d'ET molt bé doncs arribem a una altra paradeta d'aquestes que munten els dels Òscars com està la cosa fins aquí?
Bé, bé, de moment no estàs en una gala cuñàs, per sort. No, no. Espero que a les tres i mig estiguem. A quina hora és ara? Ho hem dit, són les dos i deu justes. No, jo que sí, perquè ja han passat els moments xungos i ara n'hi ha més, adeu a allò, perquè ja ha passat l'immemòria. Clar, llavors jo crec que queda... Falten quatre noms musicals. No, només n'hi ha dos. Només n'hi ha dos, els Sinners i no me'n recordo quin és l'altre. El de K-pop, Demon Hunter. Falta això, i llavors és premi, premi, premi.
Ântigament sí, però ja fa temps que no. De fet, és que últimament ja no hi ha cançons memorables. L'última cançó memorable que va ser la de Home and Hand de Top Band Maverick, aquella obra mestra que no em canxaré mai de reivindicar. Home, la de Barbiva de James Kent. Cantem la cançó de Top Band o què? Amb Jess Kent està molt bé. No, de veritat, teniu raó. Perdó, perdó, teniu raó. Amb Jess Kent, a sobre m'amunta un espectacle d'escenari espectacular. No va sortir Dua Lipa, no?
No, crec que no. Dua Lipa que passa molt pel nostre carrer Biel. Sí o no? Sí, va molt pel Barcelona perquè li agrada. S'ha fet bastantes fotos davant de casa meva quan jo no soc. No m'ho puc creure. Estaré acampant al cas de vostre. No sé si m'està explotant el cap ara mateix el que estic escoltant. Mira, el Marc s'estira, no pot més. T'agrada Dua Lipa, Marc? Marc està cansat, nois. T'agrada Dua Lipa? Dua Lipa no sé què és, és nom de gelat? Calipa, Calipa.
És una revolucionada i albanocosobar. He de dir una cosa, aquí se t'ha notat l'edat, quan has dit que és un gelat. Ojo, eh? Vigilem això. No has menjat mai calip, hosti? Sí, no. Vale, vale, anem a pensar. És per molestar-ho, que el veig cansador, pobre.
i necessita una mica d'energia ara si estigués obert a una botiga em menjaré un calipo perquè em ve molt de gust em fa molta nit jo soc molt de menjar calipos de llimona als estius a la nit quan estic veient una pel·li amb mon pare és religió abans de començar passar per la m'estic ficant tot vaig tenir un estiu que li vaig fer el salt amb els twisters però bueno
la gala potser està sent entretinguda però estem parlant de gelats jo volia explicar ja que parlem de gelats a l'estudi però aquí fora tenim coses que anem picant, anem menjant m'ha sorprès molt nois que no heu portat crispetes què passa?
Clar. No? Estem aquí celebrant el cine i no mengem crispetes? Aquestes de bossa són dolentíssimes. És que estan dolentes, eh? És poc cinèfil, la crispeta. O sigui, el cinèfil, de veritat, va al cine i veu crispetes i pega el de davant. I s'enfada, s'enfada. El cinèfil, de veritat, que va al verd, eh? Exacte. Que va al verd, eh? Jo no sé què dir-te, jo crec que el cine amb crispetes és molt millor. Jo també, estic totalment a favor. Jo també ho defenso, eh? Però és que aquí és que van més de purisme i senten algú menjar o algú... No saben menjar. El cine menja la gent que no és cinèfila.
el que s'està escoltant en aquesta taula aquesta nit el que s'està escoltant en aquesta taula aquesta nit és digne de no tornar a s'escoltar meves si vols anar un dia al Verdi has d'anar a comprar-les al Bosque i després te'n vas al Verdi ah molt bé fantàstic jo com no al Verdi jo el que passa és que al Verdi a mi em sembla bé que es mengin crispetes però no em sembla bé que la gent no en sàpiga menjar el que em molesta més
No tant que la gent estigui mossegant crispetes tota l'estona. El de remenar. Per què remen? És igual de bona. Hi ha gent que menja literalment com un hipopòtan. Són aquestes coses que no pots menjar. Comences, agafes una, però a partir de la tercera vegada vas agrapat. Home, però no fotem. Vas agrapat, però amb un respecte. El dia que va haver-hi escrim set amb aquest senyor d'aquí al costat, jo vaig veure una Coca-Cola, però ell tenia un covell gran de crispetes. I no parava de menjar tota l'estona.
A mi m'agraden les a sota. Deixeu les crimpetes que tornem a la gala. Va, som-hi. Mira, tenim el senyor Jimmy Kimmel. Cancelat per Trump, recordeu, durant dues setmanes. Tancat el programa, eh? I presentador de les últimes gales. La presenta com si fos al principi.
No soc jo el que t'ho presento. Conan va a prendre l'aire. Una categoria documental, no? Documental. Pensem, crec, en el short documental.
No sé si amb el curt o amb el documental total.
No, curt, d'ho comentat, eh? I ara el Joan acaba de... No ho vam dir, però el Joan acaba de marxar perquè no li interessa gens aquesta categoria. Digues-lo, Joan, digues-lo. Bueno, parlar d'aquests països on s'ha tret la llibertat d'expressió. Bromes amb Nord Corea. Sí, i amb CBS, que és una tarda d'allà. Sí, exacte.
Gràcies a Déu tenim gent que explica la veritat al cinema i que ens ensenya. Aquí estan els nominats a millor curt documental.
Bueno, no n'hauré cap. All the empty runes, aquest curt que ha dit en Biel. Sí, que investigar. Are made only with a camera, the life of the dead of Fred Renault. Children know more where and are gone. Tenim the devil is busy. I perfectly a stranger. Molt bé.
Y l'Oscar es... Par... All the empty rooms.
que, com ha dit en Biel... Pots repetir-ho, sisplau? Sí, és una... Bueno, es dedica a documentar les habitacions buides dels nois assassinats a les escoles nord-americanes. Realment, és una premissa molt turbulenta. És depriment. És dur, eh? No, no, és anar a visitar els pares, anar a visitar els pares després d'un cert temps que hagin matat el nen, de com estan les habitacions dels nens. No, no, és duríssim. És mitja hora... Hi ha pares que hi dormen, no? Mitja hora? Terrible, eh?
Bé, bueno, surten suposo que el director, productor i totes les gràcies a Netflix, com sempre. Bueno, hi ha tota l'equip. Parlant d'aquests quatre nens que van ser assassinats. School shootings, eh? Sí.
La mare d'una de les víctimes. Des d'aquell dia, l'habitació ha estat totalment congelada. La violència d'aquest dia és la noia de la mort en els fills.
Creiem que si el món pogués veure aquestes habitacions buides, seria una molt millor Amèrica. Bé, jo en aquest cas no n'havia vist cap. Ho he repetit ja 3-4 vegades. Héctor, tampoc n'havies vist cap. Joan, tampoc n'havies vist cap. Aquest just l'havies vist? Sí, dos. I tu, Marc? Jo havia vist la de Armed Only with a Càmera.
Tornem. I aquí estan els nominats a millor documental. A veure aquesta, interessant. Tenim The Alabama Solution, que per cert la vam parlar d'ella. Tenim Com See Me in the Good Light, en un programa vam parlar d'ella, efectivament. Tenim Gotting Through Rocks.
Tenim Mister No Body against Putin, que ens has parlat abans. I tenim The Perfect Neighbor, que per cert és l'únic que jo he vist i em sembla que està prou bé. Sí, està bé. És la meva preferida. A veure, a veure.
Oh, man, is he going to be mad his wife wasn't nominated for this? And the Oscar for documentary feature film goes to...
Mister Nobody Against Putin. La pulla a Trump bé perquè la seva dona fa un documental. Petita sorpresa, eh? La seva dona fa un documental i que li encantaria estar criminada. Mai. Mira, doncs ja ha acertat. Està bé per veure l'evolució de la societat russa des de l'inici de la guerra a les escoles, perquè és un professor.
fins que ell fuig al cap de dos anys davant la pressió inaguantable que es produeix en el poble, el poble més contaminant del món que està allà als orals, i aquest professor que va gravant dia a dia a l'escola i la seva vida, i aquesta batalla des de dins contra Putin és molt curiós. De fet,
Ho he dit abans també, és que aquest jo el anava a veure, però a mi la vida no m'ha donat el temps suficient com per poder-ho veure tot, però per tot el que estàs dient la premissa em sembla molt interessant. No sé si a partir d'ara que li donen l'Òscar el veure, espero que sí. Sé que està filmant, efectivament sé que està filmant, però bé, veurem. Mira, puja just el directe.
When we act complicit, when a government murders people on the streets of our major cities. When we don't say anything, when oligarchs take over the media and control how we can produce it and consume it. Bueno, la crítica al sistema és espectacular aquí. Bueno, escuteu-vos els aplausos.
But luckily, even a nobody is more powerful than you think. And here's Patra Tolonkin, the main character of our film. For four years we look at the sky for shooting stars to make a very important wish.
No hi ha països que han volgut a disparar a estrellas i disparar a bombes.
En el nom de tots els nostres fills, en el nom de tothom en si, parem totes aquestes guerres. El missatge és molt clar.
Mira, ens ensenyen ara mateix Bumbi Mosaku, marxen els guanyadors. És la banda sonora de Batman Returns, no? Ostres, m'has pillat. Sense jugar està jugant ell sol. Com és un tarat, aquest? Ja dic jo, que és una màquina. Juga contra ell mateix. Com que és que juguen els cacs contra ell mateix?
Molt bé, doncs tenim millor curt documental i millor documental. Eren les dues, potser junt amb millor curt en general, les dues categories, que bé, no que ens importin menys, però que tenen menys pes. Potser el documental no, perquè... Sí, el documental està bé. Últimament tots els documentals són molt polítics. Molt polítics, sí. M'interessa zero. Llavors, jo crec que abans guanyaven documentals com Sergi Inforço-Berman, documentals que t'explicaven històries.
ara és bàsicament, doncs, propaganda una mica, tot i que alguns són interessants, no dic que no, però molt polititzat, és veritat. El que va guanyar l'any passat, de fet, que va ser el de Mariupol, em va semblar un documental. No va guanyar No Otherland? No sé si va ser l'any passat, és No Otherland, l'anterior sí que és Mariupol. Exacte, fa dos em va semblar exquisit. Va estar nominat també el de Navalny, recordo, que ho vaig descobrir a StoryShift. Sí, sí, és veritat. Però vull dir que a mi em falta això, que grans històries, o sigui, grans històries que siguin alienes, com el món actual és complicat,
però s'està perdent una mica el format documental quan ara mateix estan fent molts documentals. Jo crec que el que està passant amb els documentals és això, que el món està tan fumut que l'únic que ressona en si és la política. Hi ha aquestes històries que tu expliques que ja no s'estan explicant o ja no s'estan duent a terme, és principalment per això, perquè potser el documental és l'eina amb la qual es pot reivindicar més.
Jo recomano molt també la solució a l'estil Alabama. Ah sí, el Marc la va veure, la de l'Abbama Solution, et va agradar.
Em va agradar molt, perquè és que esgarrifa veure una presó dels Estats Units que, si t'has margat així, sense haver vist rediries, que és una presó del Congo, d'un país com terçamundista, no? Grafacions internes expresos amb telèfons il·legals. És brutal, no? Fentressions, és impressionant. Però com si estiguessin als anys 50 o 60, com si fossiners, una presó del temps dels sinners, tal qual.
Presons amb el triple de reclusos dels que cabrien, amb la meitat del personal. Mantenen la presó amb el que treuen els presoners treballant. Amb assassinats, presos vivint a... Literalment, amb matalassos pels passillos. Roca anulterada per matar un presó o altre que els hi passa el guàrdia. Ostres, és un xou, això. Menjadors inundats d'escapes d'aigua, parets caigudes... Realment és... És garrifant, això. Recordo que crec que estava HBO...
HBO? Bueno, HBO, tant a curs documentals com a documentals d'Unidor, vull dir que dos dels curs documentals també són d'HBO. Sí, perquè el de Perfect Neighbor és de Netflix, si no recordo malament. Sí, o sigui, HBO i Netflix s'han endut la majoria de nominacions de documentals.
L'HBO ja és això en teoria, suposa que sent la plataforma de prestigi per la marca HBO està bé que pugi aquest tipus de... Sí, però abans eren com més independents, els documentals. Sí, però no, però és que són independents, es financien independentment i després es compren els drets per a la plataforma.
Bueno, és el que he dit, també teníem The Perfect Neighbor, que jo és el que havia vist, i ho hem parlat abans, però ho recordem, aquest documental que tracta, bueno, amb bodycamps de policies, un conflicte que va tenir una veïna amb, bueno, tot pràcticament un barri sencer, i que la va portar a assassinar una persona...
i després anar a aquesta presó es narra d'una manera original, perquè un documental sencer amb bodycams, de fet l'estem veient ara mateix en pantalla, el que fa és que entris més, crec, a la història. I trobo que és molt interessant, molt interessant. Més enllà d'això, no crec que fos oscaritzable. Jo el que estava pensant és que se'ns ha quedat fora de documental, no en aquesta categoria, però sí han animat Krantef Hamlet, no? Ostres!
Ostres, però no... Es considera pel·lícula? Perquè dura una hora i mitja, pràcticament. Home, sí, sí. Però igual hagués entrat, no?, a documentar animat. És un experiment espectacular, Grand Theft Hamlet. Podríem, de fet, fer un programa només parlant d'aquella pel·lícula. Tot i que jo estic amb un documental que no estava nominat, que és Cover Up, sobre el Seymour Hersh, que és que va descobrir a Vietnam totes les borràsques que s'havien fet, a Bucraí, tal, que havia estat nominat Asbaptop, però aquí no. I que és un documental bastant, bastant bo, eh? On està, aquest documental? Filmini.
Netflix. Algú sap quina és la pròxima categoria? Però ara ja anem per feina. Ara comencem amb banda sonora. Queden 4 minuts per les 2 i mitja de la matinada.
No sé si esteu una miqueta a Twitter, si hi ha alguna coseta per comentar. No està ben massa safreig, més enllà de la gent molt contenta amb el tema de l'inmemòria i que es confirma que Pedro Pascal portava talons i zancos. Jo és que tinc el Twitter ple de portes. Seguim. Bromes a Brad Pitt i la seva edat.
I aquí entran. Molt bé, teniu a Maya Rudolph, a Kristen Wiig. I ara, quan tornis a sortir, et recordaré els noms perquè els ha dit tan ràpid.
Són Maya Rudolph, Rose Byerne, Melissa McCarthy... Això és el fins aniversari de Bridesmaids, la boda de mi mejor amiga. Aquest lamentable títol que li van posar. Li van posar la boda de mi mejor amiga. És una gran comèdia i ha dit el tema de... Hi ha l'escena aquella on van vestides de novia i tenen diarrea. Sí, sí, sí. És una molt divertida comèdia del Pol Feig. Anem a la categoria música original, eh?
Està guapíssima que estigui últimament. Com diu l'actiu de la dreta? Erin McCarthy. Erin McCarthy. És la de Office. L'última recefinista. Jo la recordo com a Erin. Erin, sí. Oh, sorry.
Algo ha passat. Estan repartint uns sobres. Entre elles, se'l passen d'una a l'altra. Això és estrany. Esteu totes molt guapes. Estaven ballint bé. Signat Estelan Skarsgård.
Mira a la càmera i diu sec, efectivament. Rosbine diu... Està espectacular avui, eh? Però pots deixar-la mirar-me? Estic molt incòmoda. Estic molt incòmoda. Leonardo DiCaprio. Leonardo DiCaprio. Leonardo DiCaprio també amb el seu bigoti. Diu... Té 25 anys més, això jo. Em deixaré bigoti la setmana que ve? No, no, en sèrio, en sèrio. Ja està.
Melissa. Tot el que us heu fet a les cares és de bon gust. Firmat el Fanning.
Hi ha més. És broma, torno-s'hi jo, és Dylan Skarsgat. El fànic al final és la fànic que ha triomfat com a mínim més artísticament. Sí, sí, sinó.
Molt bé, doncs fan la broma d'esteu parlant molt i només heu de parlar de la banda sonora.
I Benicio del Toro toca el seu riotge dient aneu una miqueta tard, afanyeu gust. I jo també. Estic cansat. Signat el nen de Hamnet. I la senyora del nen de Hamnet també diu que sí.
I els nominats de millor banda sonora són... Frankenstein, per a Alexandre Les Plats. Està bé la banda sonora. Res destacable, res molt espectacular, però bé, està bé. Es diu Ellie Kemper, no Ellie Kemper. Tenim Johnny Greenwood, per One Battle of Zero Northern. Johnny Greenwood, guitarrista de Radiohead. Radiohead, efectivament. Molt bona, eh? Sí, molt bona, molt bona.
Tenim a Jeskin Fendrix per Bugonia. Per favor, no. No. És la sorpresa, no? Sí, no, sens dubte. Tot Bugonia, la sorpresa, trobo. Tenim el moment memorable de Bugonia amb la banda sonora, vull dir, que és el Jesse Plemons amb la bici, van cap a l'hospital. Sí, sí, sí. Però a part d'això... Ludwig Corenson per Sinners. Jo crec que ser la guanyadora. Sí, jo també.
I espero que sigui el Johnny Lingwood. És que la banda sonora de cine és espectacular. I és una pell de banda que es recordarà per la banda sonora. Sí, en veritat. Molt bé.
I l'Òscar és per... Sinners! Efectivament. Ludwig Goransson, si no m'equivoco... S'emporta, vaig a mirar-ho. S'emporta 3 de 3? S'han nominat 3 vegades i s'han portat 3 Òscars. No sé si ho estic dient bé, no sé si és una dada que estic dient bé, però... bé, és que aquest pell és boníssim. La veritat, és fantàstic. Doncs Ludwig Goransson recull l'Òscar. És el seu tercer Òscar. Però 3 de 3, eh?
Si no me equivoco. No, no va a guanyar. I'm Black Panther no va a guanyar. It was a John Lee Hooker album and even though it was on the other side of the world from a place my dad never been and a place he could not relate to.
Diu que la vida del seu pare va canviar gràcies a la música i que als 7 anys es va agafar la seva primera guitarra. És la guitarra que em va portar a les Estats i és la guitarra que em va portar a un dels mestres storytellers del nostre temps, Ryan Coogler.
Gràcies per la teva visió i per la pel·lícula que ha ressonat a pràcticament tothom i a tot arreu.
Per tant, anem tres Frankenstein, un teatre sotre i dos ciners. Molt repartit, eh? Molt bé, i ara millor cirat. La primera de cirat, eh, podria ser?
Què és el so? És un misteri, Maya. És un misteri. No sap què és el so ni Steven Spielberg. No sap què és el so ni Steven Spielberg. No ho sé.
Diuen que sense el so no escoltaríem res. He parlat amb una persona a una muntanya russa. He intentat veure en Martí Suprima amb el volum totalment apagat i no m'entrava d'ara. Quan pensem de Martin Scorsese,
Clàssic Marty, aquest soroll. I els nominats de millor so són...
Home, Fórmula 1. Si és per nivell tècnic, se l'ha d'endur a favor. Tenim Frankenstein. Si guanya Sirat, no ho sé, però podem fer una festa. Sortim aquí a la plaça del poble a fotre demanar-se una de Sirat.
Ahir sortia Oliver Lasche dient que es veia amb un 20-30% de possibilitats de guanyar. Tenim One Battle of the Universe també. I tenim Sinners. I per últim tenim Sirats. Pobre nen, no la porta. Mare de Déu. Molt bé.
Us imagineu? I l'Òscar és per... F1. F1. Vamos. Aquesta estava prou cantada, hem de dir. Jo crec que sí. Estava prou cantada. Sí, sí, perquè ja és una fita pràcticament que hagi estat nominada a l'Òscar de Milloso. Recordem que les tres persones que s'encarregaven del so són...
Tres catalanes. Tres catalanes que s'estan enfrontant contra els grans estudis de Hollywood del món. És veritat que és una pel·lícula molt de socialitat. Sí, sí, sí, totalment. Jo no vaig entendre com no van nominar la banda sonora, perquè a mi la banda sonora em sembla molt xula. Però sí que és veritat que no és tan l'escore com el so. La percepció que tens allà del perill a través del so. És increïble. Bueno...
surten els directors de so, en aquest cas, de Fórmula 1. Òbviament, dono les gràcies a Jerry Bulkheimer i jo també li dono les gràcies a Jerry Bulkheimer per insistir. Gràcies a ell hem vist en Mageddon, La Roca, Conair, les tres plecos de la meva vida. Hans Zimmer. Una mica Zidane, aquí. Sí, eh? Sí, eh?
T'has quedat en blanc, noia. S'ha posat nerviosa, obre una nota. Noia, noia tampoc.
Bueno, aneu a veure els grans blockbusters, també aneu a veure el cinema més independent. Quina tofa, amb 85 anys que té. Quin crac. S'ha de dir que el Fórmula 1 és una pel·lícula que va fer quasi 36 milions d'or. Sí, sí. És una pel·lícula original que costa molt que facin aquests diners i la veritat és que és una prouesa, encara que sembli que no, ara mateix aquests diners només els fan franquícies. Sí, sí, totalment, totalment. Ui, què ha aparegut ara mateix en pantalla? L'escenari és Lynette Howell Taylor.
presidenta de l'Acadèmia. Això és una mica turra, eh, companys? No, no serien els nostres presidents, no. No, no, no, no.
S'ha de dir, si em deixeu dir-vos, no sé si us interessa, però hi ha hagut una mica de polèmica a Twitter perquè s'han deixat a la memòria d'alguna gent com el James Van Der Beek, com el Tom Nunan, la Brigitte Bardot, aquest em sorprèn, que no és Hollywood, però igualment el Malcolm Jamal Warner, que és un actor negre que treballa molt a Hollywood, o l'Eric Dane, que a Moriparella fa poc, l'actor aquest de la Tornada. Ostres, aquest em sobte que no estigui...
És veritat que no han fet molt de cine, han fet més sèries, però per exemple James Van Der Beek té una pel·lícula que va ser número 1 a Estats Units com Bar City Blues, que és un vol americà, i no és molt bona, però a Estats Units va ser un fenomen. Bé, podríem dir que és de culte, pràcticament. Sí, és molt de culte, sí, sí.
Crec que comentava que han donat Òscars honorifics fa uns mesos, li van donar una a Tom Cruise. Que li van donar un Òscar honorific a Tom Cruise en una gala cutre. Això hauria d'estar ara mateix aquí. Haurien d'estar ara mateix aquí, sothom aplaudint a Tom Cruise per la seva carrera. S'ha que li van donar High John Ford i va ser el millor que m'he venit. No ho entenc. No ho entenc.
Avui en donaran algun d'honorífic o no es pareix? Els diuen els Governor Awards i això no canviarà fins que entre YouTube, segurament. No té cap mena de sentit. Imagineu-vos a Tom Cruise en el mateix pujament escenari, tothom aplaudint. És un heroi d'acció.
L'any que ve, però segurament. Si la pel·lícula d'Ignarri, tu, és mitjanament bona... Digger, no? Sí. I ella està bé, jo crec que és el seu moment. És com el que parlem del tema dels honorificis, dels honorificis, de la compensació, és que ell s'ho mereix. Bueno, havia de passar amb Demi Moore, en teoria. No, però Demi Moore no s'ho mereixia. Si a mi Demi Moore... Sí, sí, però no té una carrera que mereixen. No, no, però igualment la carrera està allà, les coses són com són,
I la substància està allà, que va ser una Demi Moore molt espectacular. Però realment, a veure, jo m'hauria encantat que el guanyi perquè jo soc tan bé que m'agrada que els guanyen per carrera i superestilles de Hollywood. És el que n'hi nominaria gent estrangera. Fixeu-vos en el que us dic.
Llavors, jo que són uns premis de Hollywood, i han de ser de Hollywood. Però, Demi Moore no té una carrera, ni té cap pel·li, ni té cap actuació memorable. Demi Moore, als 90, també perquè al cinema sexualitava més les dones i aquestes coses. Però Demi Moore no té cap pel·lícula que diguis, hòstia, què pedazo d'actuació de Demi Moore? Ghost. M'encanta Ghost. No, és bona. La té en Toni, però la primera és molt dolenta i ella està fatal. És quan es va parar els pits per restrictis. Vull dir, que és una tia que no era una gran actriu, mai va sigut. No.
La substància està bé perquè una mica està fent d'ella. Totalment, totalment. Però no és una gana que jo que mereixo un Òscar. Jo ho dic tal qual i si l'hagués guanyat hagués dit, oi, m'encanta. Jo vull que ho guanyen estrelles, però no és una... El Capiton Cruz té 10 actuacions que mereixen mínim nominació. Home, i tant. Bé, Magnolia era un actor secundari que no sé per què no el va guanyar.
A banda d'aquell any tenia X-WeChat, no va estar nominat per X-WeChat. X-WeChat és una bona mestra. Però, per exemple, nació el 4 de julio, no el va guanyar. Rindman, no el guanya. Vull dir, és un tio que té una carrera empassionant. Mira, bueno, Tropic Thunder tenia massa poc... Anava a dir, anava a tirar una d'aquestes de Tropic Thunder, també, que el tio està fantàstic. És que està molt divertit. Top Gun Maverick ni el nominen.
Ja. Que dius, per què no? I aquell any tampoc era un any que diguessis... Però jo, tu haguessis nominat a Tom Cruise per Top Gamble? Sí, clar. Bueno, tu haguessis nominat a tothom per Top Gamble. No, no, a banda, no. Película, direcció... No, estaven, estaven. Però és que Tom Cruise podia estar perfectament. És un paper on ell és el protagonista molt marcat. Crec que està molt bé, fa molt bé de l'heroi que està buscant una redempció. Sí. Jo crec que era perfectament nominable. No dic guanyar, eh? Però era perfectament nominable aquell any, per favor. Bé, a mi potser no em semblava per tant, però sí que hi ha pel·lícules que Tom Cruise mereixia aquella nominació. Però sobretot per Ice White Chat. És que a mi ja Ice
allà no va estar il·luminat però aquell any tenia Magnolia que era més fàcil que guanyar per secundari sí sí totalment però no guanya però mireu quin any però que Tom Cruise és un tio que per favor el que el que està clar sí sí home i tant m'agrada fer pel·lículums és que el cine és cine gràcies a ell també el cinema d'acció és cinema d'acció gràcies a ell les coses són com són i la saga mission impossible ha fet molts diners vull dir al final Top Gun Maverick pràcticament és la pel·lícula que fa retornar al cinema la gent a les sales el Marc se'n està morint estàs bé Marc? fes per codis de Tom Cruise? bé bé bé bé una mica adormit però bé
Se'ns està caient en Marc, eh? Necessitem una mica de tralla, eh? Doncs jo tinc moltes ganes d'aquesta pel·li d'Iñarritu. Sí, home, i tant. És que a mi ja us ho he dit abans, també, fora de micròfons, a mi Iñarritu em sembla espectacular. La veurem a finals d'any, potser? Sí. L'octubre? L'octubre, sí. S'estrena quasi a finals d'any. Però bé, que no estigui Tom Cruise recollint aquest premi honorífic a la gala oficial dels Oscars és una cosa que em molesta moltíssim. Molesta moltíssim.
No ho puc entendre. Hauria d'estar sempre aquí, jo ho tinc claríssim. Però bé, això és un problema de Hollywood i no sé si aquest any estan a temps de canviar. Però hi ha la gala aquesta dels Governors Awards, com us dic, que són al novembre o així, i els 4 que han passat aquest any eren Tom Cruise, Dolly Parton i no recordo qui és així gros. Dolly Parton, per exemple, imagina't la que hagués muntat aquí. Sí, no hauria sigut boníssim. Llavors, no sé això. Bé, el que està clar és que Banda Sonora estava força...
Estava claret. Sabut. Bueno, o sigui, n'hi havia diverses candidates que eren molt bones, però sí que tots tenien bastant clar que anava per cinders, no? Ah, de fet, jo crec que amb Johnny Greenwood crec que era del més destacable. Per mi era Johnny Greenwood, però també pel carinyo que li tinc a Radiohead. Sí, sí, sí.
Jo sé que a tu li tens més carinyo, i he de dir una cosa, la banda sonora de One Better After Another és espectacular. És que és espectacular. Després tenim en Mac Richter amb Hamlet, que hi ha una cosa que he de dir de Hamlet, no entenc per què acaba amb la música amb la que va acabar Rival.
És una decisió molt dolenta. És una decisió artística estranya. No ho entenc. A banda, és com Mac Bigster, que per a més dels meus compositors que ara mateix, té la banda sonada de Leftovers, una de les sèries... Boníssima, Leftovers. 50 anys. Vull dir, no té cap sentit que es collessi allò quan Arrival és una pel·lícula que coneix molt la gent. Exacte. No és un outsider que no ha vist ningú. I la cosa és que tothom coneix Arrivals...
i sobretot per la seva escena final. Tornem a la gala, va, som-hi. Tenim Lewis Pullman i Bill Pullman, pare i fill. Molt grans. Lost Highway. Molt grans. I el fill a Top Gun Mavericks.
Això anirà a millor muntatge. Bromes a pare-fills, com sempre.
Bueno, ho has fet prou bé, fill.
Sempre espero que la seqüela agradi més que l'original. Aquesta nit celebrem els muntadors.
I els nominats a millor muntatge són F1. Quin muntatge té F1, també. És brutal. Tenim Martí Suprim. Sí, sí, jo també.
Tenim One Battle After Another, que em sembla espectacular. És que és espectacular. Tenim Sentimental Value, que realment no sé què fan en aquesta categoria. Aquesta escena de la platja a Cannes és meravellosa. És el principi de la pel·lícula. Tenim Sinners, que de fet és la que he posat jo. Jo dic Martí Suprem, ara. Sí, One Battle After Another. Mira, tenim una de cada. Jo F1.
Molt bé. I l'Oscar és...
Una batalla tras otra. One battle after another. Crec que us estic arrasant a la porra. Sí, sí, sí. Et fotrem un clatellot, nen. Ja em porto 9 a la porra. 9? 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10. Mare de Déu. I posant menys categories que tu. Sí, exacte. Doncs aquí jo l'he cagada perquè m'he anat cap a Sinners i una altra batacada de Sinners, eh? Ojo.
Ojo. Barbie. Sí. I el quart Òscar per One Battle of Ceranoders, eh? Efectivament. Siners li queda aquí original, que guanyarà i poc més, crec jo. De fet, Siners l'ha guanyat ja. L'ha guanyat, ja està. A no ser que passi allò de... No ser que passi allò de Chalamet, que espero que no. Banda Sonora i cap a casa. I cap a casa. Ostres. Que no està mal, eh? Però una pel·li com Siners, vull dir... Ostres, però són sense nominacions. És que al final això carrega el diable, és el que et dic. És que al final no vol dir res.
No, no, clar, és obvi, però... Si és una pel·lícula que pots nominar-la en moltes categories, doncs clar. Sí, sí, sí, és obvi. Si no és un titànic, és un frontrunner en tot, saps? No, ni tampoc és el senyor dels anells, el retorn del rei, que s'ho va emportar tot també. Que hi va haver molta compensació pels altres dos, però... Sí, sí, totalment.
Bé, doncs, de moment, One Battle of the Another s'està coronant com la pel·lícula més premiada de la nit. Menys mal, eh, t'has dit...
A les 3 i mig estem, ja veuràs. Sí, ara mateix queden... 7 categories, em sembla. Sí, 10 minuts i seran les 3 de la matinada. Més a la qüestió musical de les niñes del pop. Del K-pop Demon Hunters. I mira, hablando de la reina de Roma, apareix Demi Moore. Som una mica espantaocells amb aquest castig, però... A mi sempre m'encanta. S'ha fet molt a centpiga, està molt prima. Està excessivament prima, em fa patir.
I ara anem a millor fotografia. Com la pel·lícula respira. I els nominats a millor fotografia són...
No és la meva aposta, però té dels planos més macos de tot l'any. Tenim Marty Supreme, també. Tenim One Battle After Another, que és una sèrie candidata, he de dir. Tenim Sinners. És la meva aposta. Jo també. I tenim Trade Dreams, que és la pel·lícula més bonica visualment. És la més bonica que té la fotografia. Molt bé. I l'Òscar és per...
Sinners guanya a millor fotografia. Bé. En porta tres, eh? Deu. Són tres, per Sinners. Otsa, per mi. Esteu en ratxa, eh, company? Tres Sinners, tres Frankenstein, quatre One Battle Estrenador. Està molt repartit, això, eh, de moment? S'ha de dir que està sent... He de dir prou just. Està sent prou just. No estic trobant tampoc una sorpresa gaire gran.
Aquesta més, si no ho és, ha semblat molt la Chase Wonders de The Studio. Ostres, però crec que no ho és, eh? No, no ho és, no pot ser-ho. No, no, no. No té cap sentit, però ho sembla. No, no, no. Que bona The Studio, eh? És boníssima. És comèdia meravellosa. De fet, vam parlar aquí al programa de The Studio i vam dir que era una de les millors sèries de l'any passat. Jo no soc molt seriós, no em veig gaire, però la meva novia em va recomanar molt que vayes The Studio i van sortar moltíssim. Boníssim, totalment.
L'aplaudiment és espectacular. Michael B. Jordan, del Rey Lindo, tothom aplaudint. Marc, puja'm una miqueta això, a veure si...
Sempre que dic que és el Ryan, diu, no, no, gràcies a tu, per creure amb mi.
Aquesta nena que podia fer qualsevol cosa segons sa mare, havia de conèixer en Ryan. Aquesta nena que podia fer qualsevol cosa segons sa mare, havia de conèixer en Ryan. Aquesta nena també havia de conèixer Rachel Morrison.
Vull que totes les dones de la sala s'aixequin. L'aplaudiment és massiu ara mateix. Totes les dones aixecades a la sala. Home, és un gran moment aquest, eh? I really, really, truly mean that.
Sento molt d'amor de totes les dones d'aquesta sala. Gràcies a la productora, distribuïdora, tot l'equip, i els actors principals i secundaris.
No pot ser que una persona de fotografia faci un espismesial. Jo ho sento, eh? Però a les Òscars hi ha d'haver classes i si hi fos un descollir és que siguin un actor. Al final Sinec s'emporta guió, fotografia i quin és l'altre? Banda sonora. Banda sonora, és veritat.
que són premis grans realment dins els tanics són potents el guió és molt gran i per mi fotografia el guió és la base de la història bueno doncs molt bé molt llarg aquest speech però no ha sigut emotiu ha fet que s'aixequi tothom i sembla que ara tenim tenim K-pop a veure si serà actuació i Òster per ells efectivament
Surt aquests personatges de la pel·lícula que són com ninjas. Un amb lliures que poden guanyar la escuritat. La nostra música ignora la soul i porta la gent juntament.
Ostres, però aquesta cassona no és Golden. Suposo que començarà. Sembla Tigre i Dragon, també. Sí, sí, literal. No sé que el 25 aniversari de Tigre i Dragon, eh? Perquè avui vam visitar algú. Ostres, no crec, no? No, no, K-pop. Suposo que s'obrirà això i apareixeran els tres cantants. I ara sí que comença Golden.
També cal que l'escolti, segurament. Sí? No, ja veuràs que l'has escoltada. És una bona cançó, he de dir. Bueno, és molt enganxosa, que és el que es demana de una cançó. Sí, literalment. Bueno, tot l'escenari s'ha compartit en taurat. S'agraeix que ho cantin en directe, que no sigui un playback.
Home, canta molt bé, eh? Sí, clar. És que ha sonat molt el tema. L'he sentit sense voler. Per la ràdio la s'ha passat mil cops. La s'ha passat amb les meves filles.
A veure, compleix el que requereix un tema oscaritzable, que és que la recordis. Sí, sí, no, clar, clar. És un tema icònic, és un tema que ha sonat a tot arreu. La cançó enganxa, te l'acabes sapent. Sí, sí. I és el contrari de la de Mickey, pel pobre. Sí, exacte. Totalment. Totalment.
Està tot el públic amb una espècie de llanternes de colors, com podem veure. Som bombetes, no? Sí, no? Daurades i blanques. I mentre aquestes tres noies canten, darrere hi ha un espectacle semblen de banderes d'or, no? Que van movent. Sí, una mica Cirque du Soleil, eh? Sí, sí. Bé, no ha sigut la millor actuació de la història.
Però compleix. Jo crec que l'han escurçat aquí, eh? Sí, tenia un parell més de subidones d'aquests. Mira, veiem en Mastone, a Winnet Paltrow, en plan dient, què collons és això? DiCaprio, a Tejana Taylor, Chloe Zhao, passant-se molt bé, també. Michael B. Jordan, no tant. Anava seguint el ritme amb el cap, que és un ballà molt hetero. Literalment. Sí, un ballà molt hetero, va fer gràcies, això.
Crec que ve pausa ara, si ve pausa. Nosaltres també farem una pauseta d'uns minutets i tornem en res. Ens escoltem ara. Som-hi.
Està amb una altra alerta, una battle after another. Ja tornem, eh? Ja tornem alguna altra cosa? Si? Son mi? Molt bé.
Doncs ara, mentre aquí els meus companys fan un petit aperitiu, sempre fora de l'estudi, que això que se sàpiga, tornem a la gala ara mateix. I torna a sortir Conan.
La primera dona en guanyar millor fotografia. No sabia... No sabia aquesta dada jo. Molt bé, doncs Pianca Chopra i Javier Bardem.
S'agrada ser pel nom Xofre. Per cert, Bianca Xofre... Ai, Xofre anava a dir. Xofre Carreras. Xofre? Segur que juga millor d'extrema que Xofre Carreras. Ui, Bardem, no la guerra. Free, Palestina, Palestina lliure. Molt contundent, eh?
Molt bé, doncs ara es donarà la millor pel·lícula internacional. Molt interessant aquesta, eh? Tenia en compte que tres quartes parts de la platja són jueus.
Doncs els nominats a millor pel·lícula internacional són... L'agente secreto, de Brasil. O Agente secreto. Tenim... Tenim... Tenim Sentimental Value, de Noruega.
Tenim Sirats d'aquí, d'Espanya. I tenim la voz de Jaim Rijab de Tunísia.
Molt bé, doncs ja ho tenim això. Sentimental Value, va, va, va. I l'Òscar és per... Sentimental Value guanya a l'Òscar a millor pel·lícula internacional. Ja ens ho veiem a venir, això. Molt content. Ja ho sé, ja ho sé. Jo aquí fallo, però fallo amb gust. Ben fet. L'empato, 11. Què havies posat, Joan?
Havia posat o agenda secreto. O agenda secreto. Jo també havia posat o agenda secreto. Jo havia posat sentimental bani. Perquè confiava en la màfia brasileña. Però, de fet, estic molt content. M'ha agradat molt sentimental bani. Però no heu guanyat un Òscar avui. Si me la sort. Però feixo el triplet. Se siente...
No guanyareu el triple. No, no, no. Ah, vale, vale, vale. Però faig els tres gols a Rafinha que a l'Òscar. No us enfadeu per futbol, eh? No, no, no. Molt content perquè Joaquim Trier és un tio que té una carrera llarguíssima, la persona en el munt d'una película, meravellosa, i aquesta és la combinació. Hi hauria d'haver estat la Palma d'Or. Home, sens dubte. Surt Joaquim Trier. És a Neon, la distribuidora.
De quatre de les cinc pel·li, recordem? Sí, sí. Del que va la pel·lícula de la família molt disfuncional, tot el contrari del que forma aquest grup de professionals darrere. Quanta gent ha dit que hi ha els crèdits? 1,000? En sé, 21? 1.072 persones han participat de Sentimental Value? Gràcies a la mama, al papa...
No és tan sencant de ser amb els filmadors, m'en amaré. Els meus fills...
Voy a acabar esmantant.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Molt contundent, eh? Molt contundent, Joaquim Trier. Veiem a Ryan Cooler totalment de peu i aplaudint. Bé, és el que s'esperava, Sentimental Value. A mi, ja us ho he dit, sóc l'únic d'aquesta sala, pràcticament, que no li agrada la pel·lícula. La vaig veure al Festival de Sant Sebastià, com tu, Héctor, i us va agradar a tots molt. Jo és una pel·lícula a la qual no vaig entrar-hi, simplement no vaig... Potser no vaig saber-li veure aquesta bellesa que tothom li veu, però bé, content...
perquè us ha agradat i consell perquè és la guanyadora. I millor que l'anterior. Jo aquest és un debat que també defenso. Si bé que estan los domingos, aquest i los domingos. Mira, entra... Entra ara mateix a l'escenari. Ostres, doncs no em sap el nom. Han dit que era un actor oscaritzat, però no serà... Bueno, per cançó original ho farem. Ui, ho he vist a molts llocs, aquest paio, eh?
All right, I'm back. All right, all right, man. He vuelto. És un cantant, no? Fa 40 anys que va guanyar l'Òscar. Dir 40 anys enrere és ridícul. And now I'm tortured with the idea that my birthday comes every Thursday.
Les històries no es poden explicar sense música. Està ficant bé. Els nominats a millor cançó original.
T'ha animat Dear Me. Diane Warren que porta 17 nominacions i encara no ha guanyat l'Òscar. Tampoc serà avui. Ja. És una llibre de Hollywood i no guanya mai.
T'anima Train Dreams. De Nick Cave. Nick Cave. Nick Cave. Nick Cave és brutal. Què us sembla, nois? És brutal, Nick Cave. M'agrada molt la banda sonora. Sí, és que ens anava a vegada molt Nick Cave. Sí, és boníssim. Una cançó que, sens dubte, passa desapercebuda. Una cançó preciosa. Sí, sí, sí. Em sap greu, però no... A veure, tant de bo. Sí, sí. Si hem de posar Nick Cave o K-Pop. Tenim Sweet Dreams of Joy de Nicholas Peake.
O Pike, perdoneu. En Rosamunt. Sí, exacte. Que sou que li agrada molt a Timothée Chalamet. A Timothée Chalamet li encanta aquesta cançó, molt, Timothée. Aquesta cançó. Tenim, I Lie to You, de Ludwig Goranson. Espero que no se'm porti això, perquè és que em sembla un insult. I Golden, de les K-Pop Demon Hunters. I ara això perquè no tenia cap sentit que l'haguessin tocat. Sí, guanyarà Golden.
Sí, sí. Bueno, no sé si Marascut, pero es la que es. Suposo que sí. Molt bé. I... L'Oscar és... Par?
Golden, de les K-pop Demon Hunters. Aquesta ja se sabia des de fa 3 anys, de fet. No havien fet la pel·li i ja sabien que... Algú havia posat algun altre? No, jo no. A Spotify té 1.500 milions de reproduccions. 1.500 milions de reproduccions. Aproximat.
Un més un menys ja no ve d'aquí. Clar, la cosa és que no és només Golden, és que són les altres de la banda sonora, hi ha un altre What It Sounds Like 544 milions, 585 milions, 468 milions. De fet, la pel·lícula de l'escape pop Demon Hunters té cançons que estan molt bé, té cançons, si no l'heu vist, té cançons que estan bé, és una pel·lícula decent, tampoc una obra mestra d'animació, ni molt menys, és una pel·lícula que està bé, i ara surten les cantants que han sortit abans a cantar Golden a recollir l'Òscar.
Parlo des del desconeixement. Són també les que fan de doblatge? No, no, no. O sigui, elles només canten. Exacte, sí. De fet, a la pel·lícula, llavors en versió original es nota molt el canvi de veu. I això a mi se'm fa una mica estrany.
Oh, és com... L'Héctor diu que no m'alcat, diu, ni de conya. Estàs fos, eh? Estàs venint avall, eh? En tot l'equip, eh? Vols una galeta de xocolata, company? No, no, no. Estàs bé? Som les Víctor Font, eh? Uau, on estàs, eh, Biel? Víctor Font ha d'estar pitjor ara. Que els hi posen la música perquè no s'enrotllin gaire, eh?
Sí, els han tallat amb la música. Molt alta, eh? Molt alta. Margeu ja. I segueixen allà davant del micro, com si... I els hi ha apagat la llum, eh? I els hi ha apagat la llum. Tira, tira. Una mica de racisme, o què està passant? Bueno, han de marxar per obligació, literalment. Era com musiqueta...
Això és una mica trist. Els apaguen les llums, els apaguen el micròfon, posen les músiques al volum 245 i cap a casa, que ja heu fet prou. De fet, acabaven de cantar, així que tampoc hi havia gaire més a dir.
Bé, al final jo crec que aquesta pel·lícula ha tingut aquest superèxit que diem, que al final són el tema de reproduccions de Netflix, però realment se n'ha parlat. Al final jo sempre penso que una pel·lícula sap si t'èxit o no quan se n'ha parlat. Em pensava que havia trucat algú al timbre i no és que surt fora a fumar. No, no, se'n va el Marc a fer un... Sí, ha trucat algú al timbre, vull dir. No, no sé, un veí. T'imagines? Hi ha llum. Truca a l'Urbana dient hi ha llum a la ràdio. Hi ha llum a la ràdio. Hi ha algú aquí dintre. Fem repart ràpid de quant porteu d'acertades.
Jo em porto una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set. Jo també set. Jo em porto dotze.
Hosti, jo porto 13. M'estàs guanyant. Espera, espera, no sé si he comptat bé. Deixa'm un moment tornar a comptar, perquè estava escoltant números per aquí i jo crec que m'he fet el lío. Vaig a comptar, mira, 1, 2, 3, 4, 5, 6, tinc 7, tinc 8, tinc 9, tinc 10, tinc 11, 12, 13, 14 tinc jo. Collons, tio. Porto 14, nens. Molt bé. Ojo, eh?
Sí, sí, estic escalfant el clatell ja per quan em foteu el clatelló per l'istillo. Bé, però s'ha de dir una cosa. Estic sorprès perquè està tot molt repartit, companys. Molt repartit. Estic feliç perquè crec que els premis que han donat realment són merescuts.
De moment, entre One Battle of Three and Others, Sinners i Frankenstein, s'ho estan enduent. Tenen veu. Només entre aquelles, eh? I ara, bueno, li tocarà el seu torn a Martí Supreme, li tocarà el seu torn a Hamnet, i ja veurem millor pel·lícula, que sembla que va cap a la rotlladora. A veure a Timotei el seu discurs, eh? Queden quatre premis. Queden actriu, actor, direcció i pel·lícula. Si queda la teca grossa.
Queden els MNMs, veiem. Queden els MNMs, efectivament. Tenim a fora, eh? No, no, jo ho he dit per això, però no tinc força. Estem tots d'acord en que en direcció s'emportarà Paul Thomas Anderson? Jo crec que els quatre, mira, jo crec que la meva porra és la que serà. Jesse Buckley, Timotex Alamed, Paul Thomas Anderson i no va tallar. Són quatre bastant fàcils. Crec que coincidim amb els quatre i crec inclús que... No, crec que el Marc ha posat l'Eonora DiCaprio en comptes de Timotex Alamed.
però és la seva pedrada l'únic que pot ballar és que si li fan una mica el buite a Chimoté però el Leonardo em sorprendria moltíssim
Sí, òbviament, però jo crec que està més a prop de guanyar-lo Michael B. Jordan que Leonardo DiCaprio. Si DiCaprio guanya, em deixa el bigot igual, però me'l faig demà mateix. No, perquè no. Era l'any passat, te'n recordes? Sí, i era horrorós. Semblava Freddie Mercury sense sida. Sense sida, no? Però un calvícia. Mira, tornem. Robert Pattinson i Zendaya, els nous protagonistes de la pel·lícula de drama d'A24. S'estrena dos mesos tard. Sí.
Recent casada, eh? Recent casada amb Tom Holland, sí. On s'han casat? No se sap. Mataró. El pare, la minyama, la ciutadana. Sí, l'oficiaté. Quina categoria fan? No ho he escoltat. Ara ho mirarem. Oh, millor director!
La cançó de Hamlet. Els nominats de millor director són Chloe Zhao per Hamlet. Hamlet? Tenim a Josh Tavdy per Marty Supreme, a Paul Thomas Anderson per One Battle After Another, a Joaquim Trier per Sentimental Value, a Ryan Coogler per Sinners. Sí, sí, sí. Ah, i ja està, perdó, que m'havia descomptat. Molt bé, doncs l'Òscar és per...
Paul Thomas Anderson, també. Justícia, història dels Òscars estem presenciant ara mateix. Història dels Òscars, efectivament. Un dels millors directors de la història, per fi, fer el seu cabezón. S'ha de dir que Scorsese va tardar.
Molt, molt, molt, sí, efectivament. No, 40 anys, va començar als 66 i el va guanyar el 2007, 28, vaja, per infiltrados, i ell ha guanyat 30 anys després. Llavors, bueno, anem millorant. Escoltem a Paul Thomas Anderson perquè el que estem visquent ara mateix és absoluta història. Ha aconseguit, per fi, un dels Òscars tan esperats. El segon de la nit per ell. Efectivament. Quina nit, quina nit!
Gràcies a tots. He treballat molt dur per un d'aquests, diu. Comparteixo amb una mica, ja no hi és. S'està prenent un gin tònic, al cert.
I want to thank the Academy for finding my work worthy of this highest honor. And my classmates, Chloe, Ryan, Joachim, and Josh. I couldn't ask for a better class.
No podria demanar els millors nominats a mi. És un honor de ser comptat entre vosaltres. És un honor de ser comptat en vosaltres en aquesta categoria. Sempre hi ha un dubte de si us hauria de caure vosaltres, però em sap greu que era per mi. They give me their faith and their time.
And that's the best part about being on a film crew, is being with people. We need each other. This is a wonderful gift, and I'm so happy to call the movies home. This is really terrific.
És un dels millors regals que m'heu fet mai. Gràcies des dels fons del meu cor. Moltíssimes gràcies. Doncs acabem de presenciar absoluta història dels Oscars. Paul Thomas Anderson s'emporta dos Oscars, un per a millor guió adaptat i l'altre per a millor direcció. Espectacular.
Recupero una vegada més la cartolina de Javier Bardem per dir-vos que no és la primera vegada que la portava, sinó que la va portar ja als Goya del 2003. Portava la mateixa cartolina al pit. Ah, molt bé. Acaba de sortir, per cert, Adrian Brody a l'escenari.
Es treu un xicle de la boca i se'l torna a posar i diu, bueno, és el que hi ha. I se'l traga. No! Eh, quasi s'ofega, eh? Mira, un immemorial en directe. Està sent una llarga nit, diu. I treu un munt de papers de la seva jaqueta. Hi ha una cosa per aquí que...
Li comencen a posar la música perquè s'està allargant. Riu. Pareu, pareu, pareu. Recordem que l'any passat va fer el discurs d'acceptació d'un premi més llarg de l'Oscar. Tinc una cosa molt important a dir. I els nominats a millor actor protagonista són...
Estan en Ethan Hawke per Blue Moon. Estan en la boca. Estan en la boca. Estan en Wagner Moura per la gente secreta. Oh, gente secreta. Oh, gente secreta. Oh, Mario.
Estaria molt guapo que aquí guanyessin l'oix d'oix. Tenim en Michael B. Jordan per Sinners. Podem tenir la gran sorpresa de la nit. Sí, aquí sí. Aquí és on ens podem ficar les mans al cap. Tenim a Timoteix Alamed per Marty Supreme. Seria el principal candidat, no? Sí, sí. De fet, és el que jo tinc posat. I tenim en Leonardo DiCaprio per One Battle After Another.
Bueno, quan ho ha guanyat tampoc s'ho mereixia gaire. Exacte. Renacido. Exacte. Thank you, sensei. Thank you, sensei. Viva la revolució, eh? Quina escena. Quina escena. Aquesta escena és memorable. Memorable. Molt bé. Doncs estem ja. I l'Oscar és per...
Michael Jordan s'emporta l'Òscar a millor actor protagonista. Mare de Déu, senyor. Si estem presenciant història dels Òscars, ara mateix acabem de pronunciar un assassinat en directe. El que li acaben de fer a Timothée Chalamet... Timotito. A veure si l'enfoquen.
no sabem ni què dir Michael B. Jordan s'acaba d'emportar ni el Michael B. Jordan no s'ho creu increïble recordem Frankenstein 3 estatuetes, Sinners 4 i One Battle 5 ostres mira, estem aplaudint però duríssim, escoltem sisplau ara mateix mira, escoltem sisplau els aplaudiments gegant, gegant Michael B. Jordan Héctor ja està fent tuit
Déu és bo. Déu és bo.
Sí, exacto. Vengo desde Ghana, señor Pará. Vengo desde Ghana, señor Pará.
Gràcies a Reencobrer per apostar per idees originals. Molt interessant això.
Bueno, gràcies a tot el cast en general, a Umi Mosaku, especialment a Delroy Lindo. A tothom, efectivament a tothom.
Està agradant a tothom, se n'oblida, se n'oblida. I l'aplaudiment, òbviament, per Michael B. Jordan. Estic aquí per la gent que m'ha precedit, pràcticament, per la de Cindy Poiter.
Gràcies a tota la gent que ha apostat per mi sempre en aquesta sala i gràcies en general per a tots.
Gràcies a tothom que ara mateix està a casa i ha anat a veure Sinners. Una, dues, tres, quatre vegades. Moltíssimes gràcies a tots. I aquesta ha estat una de les sorpreses de la nit. Sens dubte. Doncs no se'n va tan buida, Sinners. No se'n va tan buida. I ojo, eh? I ojo ara, eh? Ojo ara. Millor pel·lícula... Ojo ara, perquè...
Seria un empat a cinc estatuetes de One Battle. Perquè recordem una cosa, els Oscars que s'han emportat Sirius no són tonteria. Estem parlant de que s'han emportat a millor... Millor, millor. Quió original. A millor... Fotografia. Fotografia. Protagonista. I quina més em deixo? Ja està, aquesta espatra. I...
No, en T4, en T4. Guió original. En T4 i tota l'escena d'amèrica. Escolta'm una cosa, poca broma que els que s'han portat són potentíssims. Hi ha millor fotografia, que no ho veus, no sé si vol dir. Però el seu guàmbat de l'Aferranador també ho són. I encara més. Sí, sí, sí. És direcció, és guió, és montatge... Totalment. Parlem de coses serioses. És un escàndol. Sí, sí, sí. Anem a veure una cosa. O sigui, ara seriosament, Michael B. Jordan m'encanta, ho torno a dir. Ho hem estat discutint tota la nit. Tota la nit.
Michael Jordan no té un paper oscaritzable, Timothée Chalamet, Zicaprio també, Ethan Hawke també, però és que no té cap puto sentit que li doni un Òscar perquè la pel·lícula ha tingut èxit i perquè vols castigar un tio per gilipolles, perquè realment és això el que està passant. Anem a veure, i porta tres actuacions brillants aquest tio, bonca. Sí, no, brutals. Però què és això? És un paper icònic, és una pel·lícula que està a cada puto pla.
És que no té cap sentit, ho sento, tio. Em sap greu, però... Era un arc de personatge de Timothée Chalamet perfecte. Espectacular. En la búsqueda de la grandesa. Fa un paper que és literalment això i no li dones l'Òscar. És un escàndol. És el moment perfecte per donar-li. Per mi és molt injust que no se l'hagi importat Martí Suprime, de Timothée Chalamet per Martí Suprime. He de dir una cosa, estic una mica decepcionat. Estic decepcionat amb els Òscars avui perquè...
Bé, Michael B. Jordan està molt bé, sí, però fins quin punt el seu paper és d'Òscar per actor principal? Per mi, dels cinc nominats, era el pitjor, o el que menys m'agrada a mi. És que Timothy aconsegueix mimetitzar-se amb el seu personatge. Ara mateix ens passava, saps? No ens surti el Timothy, ens surti Marty. Marty, exacte, sí, perquè era ell. És que més d'un cop li hem dit Marty, saps? Marty-Motí.
Martí Motí, sí. Bé, és una mica escàndalós. Sí. Veurem ara. Veurem ara perquè queden... És la injustícia al nivell de DiCaprio, l'obo de Wall Street. Ho sento pres. Sí, sí, sí. Ningú recordarà Sinners pel paper de Michael B. Jordan. Torno a dir-ho. La recordarà com una pel·lícula en global. Però Martí Suprem és una pel·lícula d'un actor. Un actor que fa el que ha comentat el Joan. Un puto viatge. Sí, és un viatge total. És un puto sentit. És un viatge, sí. Bé,
Per mi, injustícia històrica. És una injustícia prou gran, sí. De fet, ho estàvem parlant abans i ho hem dit. Ojo amb Michael B. Jordan, ja se sabia que les apostes estaven més amunt, inclús que Timoteix Alamed després del que va dir del ballet i l'òpera, però... Jo crec que estava fet abans, les votacions estan tancades. Sí, però no sé si estan tancades, però és una tonteria...
Però potser mira el que ha passat. És veritat que la gala s'ha vessat bastant en aquestes declaracions. Sí, molta broma. Moltíssima broma. Doncs sí, senyors, tenim en Michael B. Jordan amb un Òscar a millor acto principal. I Martí Suprem que se'n va amb zero. De vuit nominacions se'n va amb zero, eh?
Igual també castiguen una mica Joe Sabdi, no?, per tot el tema que va sortir de... Sembla, sembla que sí. De James i tal, sí. Realment això no... Mai s'ha sapigut si és real o no. Ho va treure a banda TMZ. Vull dir que té la seva credibilitat. Tornem, tornem a la gala. Endavant. Saluda Michael B. Jordan.
Léon? You never know. Huh. This next presenter may bring back painful memories of accidentally watching Enora with your parents. Please welcome... ...that I did, Oscar winner, Maggie Madison!
Nadie Madison es presenta per donar el premi a millor actriu de protagonista. Perdoneu. Feia la broma a Conan O'Brien que podia portar mal records de veure Nora amb els teus pares. I diu, jo és una cosa que vaig fer. Mare de Déu, és preciosa. Mare de Déu, és preciosa.
Jessi, Rose, Kate, Renata, Ella. I les nominades a millor actriu protagonista són Jessi Buckley per Hamlet. No hi ha dubtes, eh? No hi ha dubtes. Bueno, espera, espera. Tenim a Rose Byrne per I by Hot Legs I Kick You.
Tenim Kate Hudson per SongSumBlue, que he de dir una cosa, no sé molt bé què fa aquí Kate Hudson. Sí, però no... A mi m'agrada bastant, eh? No sé, no m'acaba de fer. Tenim a Renat Reinsbet per Sentimental Palium.
Sí, una mica. Tenim a Emma Stone, no sé quantes vegades està nominada per Bogonia.
Us imagineu n'hem estat un ara mateix? A favor, jo el que vull és que deixi treballant amb Timos ja. Està segrestada, no? Que busquin, sí, tal com a Bogònia, que busquin altres històries. Molt bé, doncs, després del batacassu de Timoteix Alamed a l'Òscar, a millor actriu protagonista, és per...
Jessie Buckley per Hamnet. Estava cantadíssim. Sí, no s'ho pot creure, les mans a la cara. Està plorant millor que Hamnet. Està plorant, sí. No em va agradar a tu, Hamnet, eh? No, a mi la pel·lícula no em desagrada, però em sembla una pel·lícula que és bàsicament pornografia sentimental i on ella està molt passada de voltes tota l'estona. A mi ella em conmou moltíssim a la pel·lícula. De fet, crec que és la millor actuació d'una actriu aquest any.
I a més va amb el vestit d'avui també. Sembla la bandera república. No quadra gaire aquest vestit, sí que és veritat. Sempre com una versió de... Rosa i rojo punyetazo en el ojo de tota la vida. Totalment, he de dir una cosa, després de veure la novia, ostres. És que l'he de penalitzar aquella cosa. Pujem una mica, endavant a veure què diu. Moltíssimes gràcies. Això és... I riu moltíssim, no s'ho pot creure.
La seva família irlandesa està aquí.
On estan?, diu, no els troba.
I diu això de la seva parella que vol tenir 20.000 fills amb ell. Chloe Zhao, la directora, que la tallin ja, si us plau.
És més pesada que la pel·li, eh? Estàs enfaçada, Odi. Li ficaves tu la música, eh, Marc? Noia, què me n'ha d'adormir? Crec que és un bon dia per... No seré un dia de l'àvia.
Està fent un discurs del que tracta la pel·li, pràcticament, de ser mare. És un dels noms més grans i se'n va parlant irlandès. Una vergonya per Irlanda, que és amb ella. Hola, vinga, el que s'està dient aquí en aquesta taula avui mateix. I queda només una categoria. Pauseta i pel·lícula.
Sí, no sé molt bé ni què dir, perquè allò de Michael B. Jordan ens ha deixat una mica tocats, eh? Sí, sí, sí, ha sigut la gran sorpresa de la nit. I seguim directament, eh? Cap a l'última... Ah, mira, perfecte, pensava que hi hauria pauseta, però anem directe. Si surt Ewan McGregor i Nicole Kimmel. 25 aniversari de Malen Rusch. Efectivament. Aquest hauria de guanyar. Injustícia, que no la van ni nominar. Sí, cert. És molt petit, eh? Ewan McGregor, aquí. Adored...
Would you say you love them? What? Love, you know, like love is like oxygen. Oh.
Estan fent l'elefant de Berlí. 25 anys. Són els anys que tinc, tio. Gràcies per fer-me més gent.
Hosti, que bella està l'Obi One, eh, tio? L'Obi One, eh? Que l'Obi One, per favor. Transpotting, tio. All you need is love. All you need is love. All you need is love. All you need is love. Love is all you need. Hosti, 30 anys. Molt bé. Molt maco, això. I els nominats a millor pel·lícula són...
Ai, senyor. Quan són les 3 i 34 de la nit, horari espanyol. Bogònia. De Jorgo Lanzimos. La veritable història. Tenim F1, d'això sap Kosinski.
Tenim Frankenstein de Guillermo del Toro, tenim Hamlet de Chloe Zhao, produïda per Steven Spielberg i Sam Mendes. Tenim Marty Supreme de Josh Safdie.
Tenim una batalla tras otra, One Battle of Ternoder, de Paul Thomas Anderson. Un agente secreto... Bueno, està entre dues, eh? Sí. Sentimental Value, de Joaquim Trier. Sinners, de Ryan Coogler. Aquí desempata. I Train Dreams, de... No me'n recordo el director, és Clint... Clint Bentley. Sí, efectivament, Clint Bentley.
Ja ho tenim això, eh, companys? Arriba al final de la gala amb...
El guanyador l'Òscar. A millor pel·lícula és... Una batalla tras otra. S'ha fet justícia. S'ha fet justícia. Bueno, Paul Thomas Anderson s'ha emportat el que s'havia d'emportar. Millor direcció, millor pel·lícula, millor muntatge, millor adaptat. Ha fet els deures. Ha fet els deures. Paul Thomas Anderson ha fet els deures. Doncs molt bé, companys.
puja tot l'equip ara mateix d'una batalla tras otra, a l'escenari per rebre l'Òscar a millor pel·lícula de l'any. Molt contents, eh? Jo amb això estic molt content. Jo també. Marescudíssim, no? Sí, sí, sí, sens dubte. I Paul Thomas Anderson torna a liderar tot aquest grup de gent que està treballant a la pel·lícula i l'aplaudiment és grandiós. Timo Teixalamet, de peu.
Té Anna Taylor cridant, let's go. I la productora. Que és Meloni. Giorgio Meloni. Paul has already been the greatest filmmaking experience I can fathom, so receiving this award is
Rebre aquest premi és espectacular. Gràcies, com sempre, a tota la distribuïdora i productora. A sa família.
Josh, Ryan, I love you. I'm grateful for you. Pauli! I just want to say that in 1975, the Oscar nominees for Best Picture were Dog Day Afternoon, One Flew Over the Cuckoo's Nest, Jaws, Nashville and Barry Lyndon. There is no best sight among them. There is just what that mood might be that day. But we're happy to be part of this.
Quina viatge, eh? Quina viatge. Yo creo poniendo a los directores de seguridad de Gael, de Gael, de Gael, de Gael, de Gael, de Gael, de Gael, de Gael, de Gael.
Quina nit, eh? És increïble. Moltíssimes gràcies a tots.
Doncs fins aquí la 98ena gala dels Òscars. Companys, ha estat una nit magnífica, he de dir. Magnífica. Aquí a Léctor li està fent la peineta a la televisió dient no pot ser, que a Timoteix se la met. Bé, on va trenar la gran guanyadora, no? Espera que hi ha un últim gag. Som-hi. Espera, vols escoltar? A veure.
Diuen que serà el host per sempre dels Oscars.
Es un honor. Farán la Wombat de la Cerranodera al ficar en la habitación. Es tu nombre, ¿no? Host for life.
Aquest gag l'havéssim fet si no hagués guanyat la pel·lícula? Bona pregunta.
Ep, m'he oblidat les claus. Ara torno un segonet. El tancen. Conen-se seu a la cadira. Respira. Pica els peus sobre la taula. Host for life. Presentador per sempre. I de cop surt aquest gas del sostre.
perquè es quedi totalment paralitzat i mort, que se l'emporten. Aquí no té l'ull a la viruler, com si on venen a la pel·li, però... El posen...
a l'ingineradora, cap a dins, i aquí s'acaba la gala dels Òscars, la 98ena, gala dels Òscars. Ojo, que acaba canviant el cartell i posa Mr. Beast House for Life. Molt bé, doncs, companys, ha estat un super plaer estar aquí amb vosaltres. Piel, Héctor, Joan, Marc...
Sou la raó per la qual adori el cinema, en part. Així que, de veritat, moltíssimes gràcies a tots. Si algú ens ha seguit, si algú vol dir-nos qualsevol cosa, que sàpiga que tenim el Twitter, tenim l'Instagram, tenim tot. Anem a fer un petit repàs de les guanyadores d'aquesta nit i marxem! Marxem, que són les 3.41 i la vida... Necessitem dormir en aquesta vida.
Jo crec que bàsicament destacar les sis estatuetes de One Battle of the United, que és la gran guanyadora. Sí, totalment. En portant-se més premis molt importants, no? Home, i tant, i tant. Després tenim... El paper digníssim de Sinners, 4. Sí, molt digne. Molt digne, perquè començava que semblava que en tindria 0, 4. S'ha portat premis molt importants. La segueix Frankenstein, amb 3. Amb 3. També, que ha sigut força... Sorpresa, no? Penseu que no ens ho esperàvem. Molt tècniques, molt tècniques, però.
però jo crec que és les que s'havia d'envolta bastuari, maquillatge, no? Sí, sí, exacte, i bastuari, no sé si l'has dit bastuari, maquillatge i una altra que ara no hi ha gent de producció o sigui que un cop guanyes aquestes dues normalment l'altra ja va directa és la part més artesanal jo crec que ha sigut una gala bastant mitjanament entretinguda no ha sigut horrorosa, que això és important no, ha estat bé, ha estat bé la segueix a K-pop amb dues estatuetes
Sí, clar, la millor pel·lícula d'animació i la gran decepció és Martí Suprim. Totalment. Martí Suprim se'n va de vuit. I la decepció pel nostre país és Sirat, també, que no s'han emportat. Sí, no s'han emportat. Perquè ja... Ens ho esperàvem, però bueno. Però bueno, ha sigut tot un honor. Però més estar aquí, home. Exacte, és estar allà, és estar a la gala, és poder disfrutar-la i veure que la pel·lícula que has fet té dues nominacions als Oscars, doncs una bogeria. Ja va tindre la feina a Hollywood quan vulgui aquest tio, ja va estar dient, o sigui...
I tant, totalment. Biel, ha sigut un plaer, compta amb tu. Igualment. Hector, el mateix. I Joan, ens veiem dimarts. Ens veiem dimarts al matí. Però sempre un plaer que estiguis aquí amb nosaltres. Ha sigut un plaer, m'hem passat superbé i ha sigut una gran nit. Molt bé. Marc, tanquem aquí. Posem l'himne de la claqueta, sisplau. Sí? Vinga, espera't. Ens ho mereixem i marxem i tanquem perquè la gent vol anar a dormir i jo també. Jo també. Deixem aquí els dels Movistar que parlin sols un ratet més, que s'entretinguin
I nosaltres amb això acabem. Moltíssimes gràcies a tots, a tothom, a qualsevol persona que ens hagi seguit. De veritat, us estimem moltíssim i qui sap si ens escoltem l'any vinent. Gràcies per tot.