Fins demà!
Fins demà!
Aquest diumenge és 8 de març i Mata de Pere comemora el Dia Internacional de la Dona amb diverses activitats. Una exposició que es pot veure ja al Casal, que en vam parlar la setmana passada, una obra de teatre que tira lloc demà i de la qual també en parlarem avui, i el manifest que tira lloc aquest dia Endres. Com a resum, i més enllà dels avançaments evidents que s'han fet, resulta que queda encara un llarg camí per recórrer, ho diem cada any. Al nostre país les dones tornen a parlar que cobren menys que els homes,
que ocupen la majoria dels contractes a temps parcial i que dediquen el triple d'hores que els homes a les tasques no remunerades de la llar. I no només això, la societat continua mantenint els estereotips i allò que hem comentat, les noves tecnologies, especialment xarxes socials, no han ajudat sinó que fins i tot han reforçat els comportaments sexistes, especialment entre el jovent. Alguna cosa es deu estar fent malament perquè aquests darrers temps hi hagi hagut un retrocés en aquest sentit, de manera que podria caldria una reflexió per donar-nos que sí, que cal seguir pensant, però tota la societat, i no només uns quants.
Molt bona tarda a tothom. Benvinguts de nou al Mata de P Notícies. Avui el cafà número 672. Ja tenim aquí la regidora de Mèdia Natural, Sostenibilitat i Activitats, Anna Pinyol, que ens comentarà la campanya sobre la processionera de pi, entre d'altres activitats. També passarà per aquí en Jan Valentí Cortés, que és el protagonista de La Primera i les Mestres de la República, que es presenta aquest divendres.
així com també Patri Priego, que impartirà una conferència sobre hipertensió la setmana que ve. No hi faltarà el recull de titulars a més assegat de la setmana, ara mateix a Mèdia Vila, i l'agenda que tancaran aquest informatiu. De manera que, com sempre, rebeu una salutació ben cordial d'aquí us parla, que és l'Albert Biorleghi, en aquest nou mata de penotícies corresponent al 5 de març del 2026. Sigueu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, doncs, com sempre, amb el recull de titulars, el mes s'ha secat de la setmana, una informació que avui ens porta la nostra companya Miriam Vila. Miriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Bé, molt bé. Mira, estem parlant del dia de dona i m'adono que totes les convidades avui que tenim són dones. Són dones, mira. Ai, no, perdona, perdona, no, el jambal anticortès no, si de cas no, eh? Sí, el que passa és que parla de dones de la república, però, bueno, diguem-ne que tenim un... Justament, eh? De ben inconscient ens hem afegit, diguem-ne, a un contingut aminament reivindicatiu.
Ja està bé, ja està bé, així anem, diguéssim, que anem recuperant una mica aquesta presència, aquesta manca de presència històrica, diguéssim, de les dones i referents femenins en tots els àmbits. Efectivament. I és curiós el tema de les xarxes, que sembla que cada any més o menys sortirà, perquè aquest diumenge, evidentment, els mitjans n'hi ha en plensa, però això que hi hagi aquest retrocess per part del jovent, que representa que hauria d'estar més conscienciat, ens hauria de fer pensar una mica que alguna cosa falla. És evident, no? Sí, exacte, exacte. Jo crec que també...
Es pressuposa que les noves generacions estan molt més conscienciades en l'àmbit de la igualtat i el respecte i sembla que potser no tant. Vull dir que no s'ha de deixar d'insistir, de recordar i sembla que sigui repetitiu o que aquestes jornades... Ah, una altra vegada, sí, ja ho sabem.
d'alguna cosa, alguna cosa ens diu que són absolutament necessàries si hi ha aquestes dades, diguéssim, de retrocís en aquest sentit. Elements com el reggaeton tampoc no afavoreixen massa això, eh? No massa. Jo no sé, jo és que no m'entenc, eh? Jo m'estic fent gran, eh? Jo vaig veure allà a l'última Super Bowl que va sortir, vaig voler...
perquè, evidentment, l'espectacle més interplanetari que té audiències milionàries, no vaig entendre res, això que parla representant castellà, però aquest xicot és que no vaig entendre res del que deia, vull dir que ja no és només un tema, diguem-ne, d'ideologia, d'allò que es transmet, del missatge que es transmet, sinó el missatge en si, perquè és que em sembla que no l'entén ningú.
Bé, no sé si... Bé, molt aficionat al reggaeton, tampoc no tinc gaire gent o no. No, no massa, no massa. No puc opinar gaire. El que sí que és cert és que les lletres, com bé dius, no acaben d'ajudar massa en termes d'igualtat. Ni que siguin inintel·ligibles, eh? Això també... Exacte. No, de tant en tant, les paraules que entens precisament no són les més adients. Són moltes. Bé, anem a repassar el que està notícia aquesta setmana? Vinga. Doncs apa, som-hi.
Ara mateix, aquí al Casal de Cultura té lloc un ple extraordinari dedicat a diversos temes especialment relacionats amb temes econòmics. El Casal de Cultura acull aquest vespre un ple extraordinari, els punts més destacats dels quals seran les dedicions de compte de la liquidació del pressupost de 2025 i el control anual de l'exercici del 2026 elaborat per intervenció. Altres punts que se sotmetran a votació seran l'aprovació de l'expedient 2 de modificació de crèdits del pressupost,
la modificació de règim de retribucions i indemnitzacions dels membres electes de l'Ajuntament, l'aprovació del reglament de la biblioteca i la resolució de la sol·licitud de reequilibri del finançament mitjançant subvenció sol·licitada per Aigües de Matadepeda. I per altra banda, i mira, d'Aigües, doncs anem al Medi Natural, que una regidoria que advertés sobre l'aparició de la processionària.
La regidoria de Medi Natural, Sostenibilitat i Activitats ha advertit sobre l'aparició al poble de la processionària del Pi i en aquest sentit es vol recordar que és responsabilitat de cada propietari ocupar-se de fer retirar els nius per un professional a les finques privades i que pel que fa als arbres en domini públic se n'encarrega el consistori.
Qualsevol actuació s'ha de deixar en mans d'una persona professional que estigui acreditada pel Departament de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya. Doncs en parlem d'aquí a molt pocs minuts, present amb la regidora de Medi Natural de Socialitat i Activitats, l'Anna Pinyol, que ja tenim aquí als estudis. Per altra banda, han començat ja les serrades sobre l'educació afectiva o sexual.
En el marc del Pla Local d'Igualtat de Mata de Pere 2025-29, la Regidoria d'Educació i Formació ha preparat unes xerrades enfocades a l'educació afectiva o sexual d'entre 0 i 18 anys, que van adreçades a les famílies i docents i que estan impartides per Júlia Sánchez Andreu, sociòloga i mestra. N'hi ha previstes quatre. Aquest passat dilluns i dimarts es van fer les dues primeres, adreçades a edats de 0 a 7 anys, i la resta seran el dilluns 9...
que estan pensades per infants de 7 a 14 anys, i el dimarts 10 per infants de 14 a 18 anys. Totes les sessions tenen lloc a les 5 de la tarda al Casal de Cultura. La setmana passada vam parlar aquí en aquest Mata de Pere Notícies amb Júlia Sánchez, per tant, podeu recuperar l'entrevista sempre que vulgueu a la pàgina web de matadeperaradio.cat. Per l'altra banda, m'expliques un conte, que és una d'aquelles activitats que ja s'ha anat consolidant, ja escalfa motors per l'edició d'aquest 2026.
Des del proper 9 d'abril i fins al 19, Còdul, amb la Regidoria de Cultura, organitza una nova edició, la sisena ja de M'expliques un conte, un recull d'activitats, tallers i espectacles que giren al voltant de la literatura. Ara han fet una proposta de col·laboració oberta a tothom, adreçades a persones voluntàries, per fer un vídeo i donar així el tret de sortir del festival. L'objectiu és gravar-se llegint un fragment d'un conte.
Els vídeos que s'aniran gravant s'aniran per crear un muntatge que es publicarà el 16 de març. Per participar-hi cal posar-se en contacte a través del correu somcodul arroba gmail.com I allò que parlàvem a la portada d'aquesta dia de la 8M, doncs a Matàpera des d'aquest passat dilluns tenim una exposició, la que porta per nom Dones Estim.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, l'Àrea de Benestar Social ha organitzat l'Enciclopèdia de Dones Estim, una exposició que es podrà veure al Casal de Cultura fins al 12 de març. Oberta a tothom, s'ha inaugurat aquest dilluns al matí, comptant amb la presència de l'alcalde Guillem Montegut i la regidora de Benestar Social, Núria Garcia. I es podrà visitar els horaris d'atenció al públic de l'equipament.
La mostra és un recull de 20 investigadores, científiques, inventores, creadores i pensadores que es cataloguen des de diferents àmbits de la ciència.
També en vam parlar amb la seva responsable, la científica Núria Salan. I aquesta setmana hem tingut... De fet, va ser el divendres de la setmana passada que vam tenir la visita dels alumnes de la Torre de Mer a l'Ajuntament. El passat divendres, un grup d'alumnes de l'escola Joan Torre de Mer van visitar l'Ajuntament de Mata de Pere per veure com funciona l'administració local. El mateix alcalde, Guillem Montegut, els va explicar els trets bàsics d'un consistori i els va realitzar una visita guiada per les dependències municipals.
I no van dur a mancar l'Ajuntament perquè aquesta setmana hem tingut un reconeixement esportiu, precisament a la casa consistorial. Les dependències de l'Ajuntament van rebre el dimarts 24 de febrer tres components del CD Terrassa Hockey que darrerament han aconseguit diversos triomps esportius. L'alcalde Guillem Montegut i la regidora d'Esports Estel Riera van homenatjar els joves que, acompanyats de familiars i amics, han destacat en tenis platja, és el cas d'Ariadna Costa, i en hockey GP Martín i Mario Mena.
Costa va ser una de les protagonistes de l'èxit històric de la selecció espanyola de tenis platja i GP Mardin i Mario Mena integraven la selecció espanyola d'hoquei sub-21, que van quedar subcampiona a la Copa del Món d'hoquei que es va disputar a l'Índia. I una última notícia esportiva, 9 horts i 14 rècords pel Club Alterofilia Mata de Pera.
Les instal·lacions del Club de Peses Terrassa van acollir el passat 21 de febrer el Campionat de Catalunya Sub-17 Masculí i Femení d'Helterofília que va organitzar la Federació Catalana d'Helterofília. Un esdeveniment que va ser la fase prèvia perquè els millors classificats puguin participar al Campionat Nacional que tindrà lloc al Canyer del proper mes de maig.
El club Alterofilia Mata de Pere va obtenir una destacada participació que es va saldar amb 9 medalles d'or, 14 9 rècords de Catalunya i dues de les millors marques de tota la competició. Doncs fins aquí el recull de titulars al mes de secat de la setmana. Una informació que ens ha portat la Míriam Vila. Míriam, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I la setmana que ve, si tot va bé, doncs hi tornem. Hi serem. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu.
Doncs a més o menys l'hora de sempre, un quart menys cinc de nou del vespre.
Amb l'inici del mes de març ja comencem a albirar la primavera, que d'aquí a molt pocs dies ja serà oficial la seva arribada. I amb totes aquelles coses que sempre són bones i agradables, doncs aquesta estació, la més extraordinària de l'any, és a dir, l'arribada de les flors, la bona temperatura...
els dies més llargs, els vestits més curts, doncs clar, també hi ha tota una sèrie d'inconvenients. Segurament els dos més destacats siguin el tema de les al·lèrgies, que cada any és una constant amb totes aquelles persones que les pateixen, i al nostre poble i a les nostres latituds el tema de la processionària, que també és un d'aquells malsons que d'alguna manera o altra està ben present a tots aquells que estem al voltant de l'entorn natural.
Avui en volem parlar d'aquests i d'altres temes i ho fem amb la regidora de Medi Natural de Sostenibilitat i Activitats, que és l'Anna Pinyol. Anna, molt bona tarda. Bona tarda. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres una vegada més. Gràcies a vosaltres. Veiem això, que la primavera està molt bé, però tenim alguns inconvenients, un dels quals, evidentment, és la processionària, que cada any és una lluita de l'Ajuntament i de la brigada per tal d'erradicar la seva proliferació.
Sí, tant. De fet, bé, només has de llegir les xarxes socials per veure la preocupació dels nostres veïns i veïnes i també per part de l'Ajuntament per tal de reduir al mínim els riscos del que signifiquen aquests animalons. De fet, es posen en perill els nostres nens, especialment nens i nenes, només faltaria,
però també els nostres animals de companyia. Aleshores, és important que cada propietari faci la feina en el que és el seu terreny, la seva parcel·la, la seva propietat, i es preocupi de tenir net i polit el seu entorn, especialment per això que dèiem, per la seguretat de les persones i dels animals de companyia.
Lògicament, la processionària en si, per la natura, no és un problema. Clar, home, evidentment, no deixa de ser un animaló que fa el que ha de fer, no? Exacte, i a més a més serveix per alimentar ocellets. Evidentment, forma part de la cadena.
Això mateix, vull dir que entenc la preocupació, entenem la preocupació, i de fet fa temps que tenim una empresa que controla les plagues i que efectivament fa la seva feina, fa la seva labor de control, especialment a la zona de parcs i jardins i zones verdes municipals, que és la nostra...
àrea, diguéssim, la nostra competència. Com dic i enfatitzo, les propietats privades, cada propietari s'ha de fer càrrec, doncs, d'allò que li correspon. Amb el tema de les ventades, de les que ara en parlem també, recordem, va ser, doncs, mira, just fa tres setmanes, el passat dijous 12 de febrer, també s'ha insistit molt, just després, quan va ser tot el temporal de vent, s'ha insistit molt en què les propietats privades havien de recollir, doncs, allò que tenien de la seva propietat, però també allò que tenien al davant de casa. Era això, no?
Efectivament. Diguéssim que els que tenim la sort de viure a Matada Pere i que a més a més són propietaris, han de fer la labor de cuidar del seu jardí, del seu pati, dels seus arbres, i aquesta labor...
no podem deixar-la a l'atzar, que el vent ja m'ho tombarà i després ja ho faré. S'ha de fer una labor de manteniment, perquè si no tenim aquestes sorpreses, que ens poden caure arbres damunt de les cases, tant les pròpies com les dels veïns, damunt de tanques, damunt de cotxes, en fi, fins i tot a la via pública o els cables de l'energia elèctrica, no?
Aleshores, des de les diverses regidories, des de l'Ajuntament en general, es fa molt èmfasi en la necessitat de cuidar pels privats, pels particulars, les seves propietats. Òbviament, l'Ajuntament també té la seva responsabilitat en la part
que li correspon a les propietats públiques. Per tant, nosaltres també hem d'intentar mantenir totes les nostres competències al dia. Però en els arbres que caien al carrer, això sí que era també responsabilitat dels propietaris? Sí, efectivament. El que passa és que quan queda bloquejat un carrer o cau damunt d'una línia elèctrica, s'hi enviava...
la brigada o bombers, perquè era un problema de circulació. En el cas de la processionària, si la trobem amb pins que estiguin al carrer, això també és responsabilitat de l'Ajuntament o del particular? Si està al carrer, òbviament és de l'Ajuntament.
Però aquell arbre que té unes branques molt llargues que s'aboquen cap a fora, de fet, nosaltres ens passem el dia fent requeriments perquè aquests arbres, efectivament, les seves branques no vagin a parar al carrer, no s'aboquin al carrer. Perquè després passen aquestes coses, que si els animalons fan la seva feina no vigilen si estan de cara al carrer abocades al carrer o no. Per tant, és important fer la neteja corresponent dels arbres.
Un últim punt pel tema de la processionària, perquè recordem, aquells que hem conviscut o que de nens estàvem amb entorns naturals, sabem que les bosses, aquestes bosses que són també com molt desagradables, el punt urticant que té quan els toques també és just quan els veus, vull dir que jo em sembla que només la sola visió ja provoca una certa reacció al·lèrgica.
Doncs això, que tenen aquests pèls urticans, que fan aquesta... bé, doncs, en forma de processor d'aquí el seu nom, i que acostar-s'hi o trepitjar-los, doncs, pot provocar, doncs això, una certa assistència fins i tot mèdica. Efectivament, nosaltres agraïm moltíssim la col·laboració ciutadana cada vegada que es detecta que en un parc infantil, per exemple, doncs hi ha processionària, perquè hem de córrer.
els nanos no poden estar jugant en una zona on hi ha les erugues, eh? Són molt urticants, sí. Per a aquells particulars que ens estiguin escoltant i que diguin, va, molt bé, escolta, mira, me n'acabo d'adonar que ara mateix tinc un pi a casa en què té una bossa d'aquestes amb erugues dintre. Què és el que ha de fer?
Nosaltres recomanem, sobretot, evidentment, posar-se en mans d'un professional, d'un jardiner, d'un especialista, que traurà amb tota la cura i amb tota la seva seguretat per fer-ho, traurà les bosses de diferents maneres. Hi ha trampes...
però després els més agosarats també poden fer les seves trampes casolanes i a la xarxa hi ha moltes tips que en diuen per poder-te-les fer, són relativament barates, però la manipulació d'aquestes urugues després poden ser un problema, s'han de cremar,
Per tant, nosaltres, efectivament, des del web municipal, aconsellem que es faci amb cura i sempre millor un professional. Per tant, doncs, aquestes recomanacions de la Regidoria de Mèdia Natural de Sostenibilitat i Activitats respecte a això de la processionària que ja tenim aquí coincidint com cada any amb l'arribada gairebé imminent de la primavera.
Abans hem comentat el tema de les ventades. Va tenir lloc el dia 12 de febrer. Vam fer, recordo aquí, una entrevista també al mig de matí per analitzar una mica la situació. Ara, una mica, quan ja tot ha passat, quan es fa una mica balança de tot plegat, és quan ve sorgeix el tema de divan. Escolta, i els danys que han causat les ventades i els perjudicis que...
que hi ha hagut sobre la meva propietat o fins i tot sobre alguna casa, perquè fins i tot vam poder veure alguna casa tombada a causa d'algun arbre que havia caigut. Això, clar, no es pot reclamar. Llavors, clar, hem de recordar que la pàgina web de matadepera.cat té unes dades meteorològiques però que no són oficials, però que tot i així l'Ajuntament de Matadepera s'ha preocupat de buscar unes dades, diguem-ne, oficials perquè les asseguradores, en el cas que pertoqui, doncs puguin indemnitzar els danys causats, oi?
Efectivament, de fet, personalment ho trobo una meravella, que sigui així que des de la pàgina web es faciliti aquesta informació, que és un certificat per poder acreditar davant de la companyia asseguradora que efectivament les ventades van arribar a determinats nivells, per exemple a Sabadell a 86,4 i a Terrassa a 91,8 km per hora.
és una certificació que permet intentar rescabalar-se dels danys davant l'asseguradora. Per tant, totes aquelles persones que vulguin provar a veure si les assegurances o les asseguradores cobreixen això,
que casualment just no cobrecen, perquè és a partir de 3 o 4 quilòmetres més per hora, però a això ja no entrarem, doncs que poden trobar el certificat de les meteorològiques a la pàgina web de matadepera.cat en una notícia que s'ha publicat el passat 23 de febrer. Per tant, doncs, el dilluns de la setmana passada que la busquin.
No volem acabar aquesta entrevista, regidora, sense una notícia que vam fer anar a ressò també fa unes quantes setmanes, fa tot junts d'un mes, quan es va anunciar la instal·lació de caixes niu pels carers del poble. Què és exactament això?
i això és un petit projecte que hem impulsat des de la regidoria de Medi Ambient per promoure efectivament el coneixement de la nostra biodiversitat i fins i tot fomentar-la. La instal·lació de caixes niu és una acció petita, senzilla, econòmica però amb un retorn positiu molt immediat.
derivat d'aquesta col·locació d'aquestes 20 caixes niu d'ocells i també ratpenats, per exemple, anirà associada a una activitat que estem treballant també de...
visita, per dir-ho d'alguna manera, aquestes caixes niu. I que des de la pròpia empresa que ens ha facilitat la col·locació i seguiment d'aquestes 20 caixes niu, per veure si efectivament a dintre s'hi col·loca una parelleta d'animalons, si es reprodueixen, etcètera, ens farà, ens portarà a visitar-les i ens explicarà el sentit, l'orientació, el perquè d'aquella tria, d'aquell arbre...
En fi, crec que pot ser una activitat que cridi a grans i petits per conèixer el nostre entorn encara millor i facilitar que nosaltres mateixos a casa nostra, als nostres patis, als nostres jardins, puguem amb criteri instal·lar aquestes caixes niu que també són, fins i tot...
es poden fer per part nostra. Les podem comprar, però també les podem fer amb els nostres petits. Això s'ha encarregat, què sé jo, alguna empresa o algun organisme que té cura d'aquestes cases que saben les dimensions que ha de tenir, bàsicament per trobar cases que, home, ja sabem que el tema de l'habitatge està molt complicat, fins i tot per aquestes espècies insectívores. Però no sé si, què sé jo, per ratpenats requereixen d'una superfície o per si són puputs d'una altra.
Sí, hi ha tamans, hi ha formes, sí, sí, hi ha orientació, hi ha llocs on és millor una determinada tamany, per exemple, clar, no cal dir no, una mallarenca és molt petitona, en canvi, doncs, un gamarús, evidentment, no té res a veure, no?,
Per tant, sí, sí, s'ha tingut en compte això i esperem al llarg d'aquest any poder-ne fins i tot continuar amb aquesta visita a les caixes niu per insistir en la necessitat de valorar el que tenim al nostre entorn, valorar la natura, valorar, conèixer els nostres animalons i, per tant, afavorir aquest entorn cap a la biodiversitat.
Quantes han instal·lat, aquestes caixes? Doncs mira, en principi han sigut 20. A diversos carrers del poble, llavors entenc, sí? Sí, per tot arreu, eh? Si us hi fixeu atentament, hi ha el parc de la Torre de Mer, l'Àngel Guimarà, aquí a la Valdiró, a tocar de l'Ajuntament, diferents àrees, em sembla que l'Institut també. En fi, bastant... diguéssim...
per fer un seguiment al nostre poble, no s'han col·locat lluny. No, no, i a més està molt bé aquesta interacció, perquè no som un municipi que estigui aïllat o que doni l'esquena a la natura, sinó al contrari, que d'alguna manera hi ha una interlació entre tots els elements naturals, perquè cap de balla estem a part natural. Totalment, per tant, seguim aquesta línia.
Molt bé. Doncs no sé si tenim alguna cosa més. Em sembla que hem tocat ja tot l'espectre psicològic en aquesta entrevista. Vull dir que... Bé, hem volgut avui parlar, doncs, això amb la regidora Ana Pinyol perquè ens parli una mica, doncs, això del tema de la processionària. Recordem aquelles advertències que des de l'Ajuntament es fa de contractar, doncs, això, professionals que a través dels mètodes adequats puguin eliminar naturalment les bosses de les processionàries, però també aquest certificat de dades meteorològiques que podeu trobar a la pàgina web de matapera.cat per tenir un certificat, diguem, oficial de...
del Servei Meteorològic de Catalunya per si pertoca el cobrament o la indemnització dels danys que hagi pogut provocar la ventana del passat 12 de febrer. I hem acabat amb un aire, diguem-ne, més estiu, amb aquest aire, amb aquestes instal·lacions, aquestes vintena de caixes niu pels carrers de poble que afavoreixen no només tot això, la...
que pugui haver-hi un refugi d'espècies, però també que a la vegada pugui haver-hi una educació i una sensibilització ciutadana al respecte. Ana Pinyol, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui a Matre Pere Ràdio, que vagi tot plegat molt bé. Gràcies, Albert, igualment.
La commemoració del Dia Internacional de la Dona, aquest diumenge, dia 8 de març, ens va molt bé per recordar tota una sèrie de convocatòries que s'organitzen a Matapera. I una de les més destacades és la que tindrà lloc aquest divendres, a partir de l'estat de la tarda, quan dins de la temporada estable d'Arts Escèniques i Música es presenti la primera i les mestres de la República, un espectacle teatral que homenatge a la primera alcaldessa de Catalunya.
la mestra activista, feminista i miliciana Nativitat i Arzaplanes. Avui en volem parlar amb el seu protagonista, que juntament amb en Jaume Ferrer i la direcció d'en David Pintó és qui porta al capdavant aquest espectacle. Ell és en Jan Valentí Cortés, en Nan. Jan, molt bona tarda. Hola, què tal? Molt bé, bona tarda. Moltíssimes gràcies, abans que res, per atendre'ns aquí a Matapera Ràdio. No, a vosaltres, a vosaltres, per fer-ne ressò i fer arribar a més gent l'espectacle.
Tu estàs molt implicat en política, perquè ara comentarem que, a banda de la teva militància dintre d'esquerra a Igualada, des del 2018, que ja estàs involucrat en espectacles, sobretot amb en David Pintó, que és el director d'aquestes obres, juntament amb tu, i que va començar amb una obra que es deia Mort a les Cunetes, en què ja s'ho manetjava una mica les víctimes de la repressió franquista, oi?
Sí, com tu m'ho bé dius, des del 2018 vam fer el primer espectacle, Mort a les Cunetes, que de fet seguim representant, en tenim cinc d'espectacles, amb un que acabem d'estrenar, sí, aquest gener vam estrenar Dones del 36, la Guerra Civil,
Sí.
de violència policial que va passar Reus en el 73, vol dir ja la transició, una setmana després que el torturessin tan bestialment el pobre Cipriano es produeix la detenció d'en Puig Antic, que ara aquests dies recorda també el seu assassinat, i en canvi el cas del Cipriano queda totalment amagat, però el del Puig Antic tothom és ben conegut.
Aquest va ser el segon muntatge a Molotov. Després vam fer ja el que vindrem a fer aquí demà, que és la primera i les mestres de la República. I al maig del 24, de fa un any i mig, vam estrenar més que un club el feixisme contra el Barça. Amb el que també us deia que acabem d'estrenar dones del 36, són cinc aspectes.
amb les de memòria històrica i de repressió de llit antifeixista, i dos d'ells, sobretot el de demà i el de les dones, concretant sobretot amb les dones, que són les que també ja sabem que històricament són les que passen més amagades i que també són les que han rebut més.
És curiós com han passat ja suficients anys per tenir una certa perspectiva històrica, per valorar amb objectivitat el que ha passat fa 50 o 60 anys, però que és molt simptomàtic que s'utilitza el teatre, per tant, l'art per excel·lència de la representació de la ficció per conscienciar a la ciutadania, bé, doncs perquè no s'obliden tota una sèrie d'esdeveniments, de fets, que van marcar la vida de moltíssimes generacions, oi?
Sí, home, el teatre, les arts, sempre van reber, no?, el cinema, la música, van reber per fer arribar d'una manera, diguem-ne, pels poros, no?, el que es vol fer arribar, en aquest cas, doncs, el tema de la memòria, que com que sempre en aquest país anem tard, anem tard en temes de memòria,
per tot el que ha passat i per tot el que sabem, i més ara que quan el que es vol és reescriure, des de sectors d'extrema dreta volen reescriure, estan reescrivint la memòria, com que allò va ser una guerra de tots i que realment tots hem sortit perdent i que realment és millor passar pàgina i no obrir ferides.
Passes pàgina, l'altre dia vaig sentir uns companys que també ho deien, deien, home, si passes pàgina, però abans s'ha de llegir, no? O les ferides abans de tancar, perquè si no aquestes ferides, una ferida si no s'ha curat abans, i així estem, així estem lamentablement.
Clar, en aquest espectacle que es presenta aquest divendres, la primera a les mestres de la República, es tracta de la figura d'aquesta nativitat llarzaplanes. Poca gent la coneix i és possible, per tant, que serà el primer contacte que moltíssima gent, la gent que vagi al casal o que hagi vist l'espectacle, en tindrà referències. Qui va ser nativitat llarzaplanes més enllà de ser, doncs això, mestre, activista, feminista i miliciana?
A més a més, va marxar amb 60 anys, de l'època, el 36, cap al front d'Aragó, vestida de miliciana, amb la granota, es perdenyes, el fusell a l'espatlla. Era una dona, això, activista, una dona activista de tombant de segle, perquè ella va néixer, doncs, ja... Tot el tema d'ella era mestra quan es dona a la República, però la República li dona les eines per primera vegada per poder fer un activisme més...
més decidit, i per tant ella es presenta a les eleccions municipals d'un petit poblet de l'Anoia, de Vellprat, i guanya, guanya només amb cinc vots escassos de diferència, però guanya. I ella aplica, que ja ho havia fet a l'escola, doncs al
que era a la República, a l'escola, però després ajuda a ajudar tothom sempre. I ella va ser això, va ser una dona que arriba a ser la primera alcaldessa, tothom la crida, la criden de Palau, el president Lluís Companys, la criden de molts llocs per fer moltes xerrades, arriba a ser la presidenta del sindicat de mestres de la Generalitat, una dona que en el seu moment té tot una... que és coneguda en el seu moment,
però que no té els contactes adequats, que això ho expliquem a l'obra, i per tant al final de la guerra pot fugir a l'exili, marxa a peu fins a Tolosa, de Llengua d'Hoc, i allà desapareix, el seu rastre desapareix. No aconsegueix pujar algun dels vaixells que se'n van cap a Mèxic, i clar, i també li agafa la...
La Segona Guerra Mundial intenta venir cap aquí, però no l'obre, ja ho expliquem, que no ho aconsegueix, i acaba, diguem-ne, malvivint, auspiciada en un organisme americà que ajuda a persones espanyoles refugiades, i acaba vivint en la més indigència, diguem-ne, no?, i desapareix. I gràcies a l'Antoni Dalmau i a l'Isidre Sorroca, que són els seus biògrafs, s'aconsegueix amb una...
biografia fantàstica de la Fundació Irla que es pot trobar per internet. Si poseu una activitat llarga trobareu aquesta biografia que, a més a més, ens arriba a explicar fins i tot el lloc, el cementiri de Tolosa, on és enterrada i que més tard les seves despulles, al no ser reclamades per ningú, desapareixeran. Nosaltres ens vam poder agafar amb aquesta biografia
per explicar la seva història, perquè és una història singular, per això que dèiem, perquè és mestra, perquè és activista, perquè era activista feminista, llavors encara no es deia feminista, però sí que ajudava les dones, era un referent per les seves alumnes i també per l'alumnat i per les mares, per les dones. I després va ser això, va ser la primera alcaldessa. I a partir d'aquí,
anem explicant també moltes altres que també van trencar barreres en el seu moment, coetànies d'ella. Clar, es dona la sensació que realment el que s'ha fet en temps de la República, ara no entrarem a analitzar perquè, òbviament, la República té moltes facetes, la més violenta, la més incòmode, però també té facetes d'un progressisme o d'una modernitat que encara ara, passats 90 anys des de la seva proclamació o des de la seva existència, encara sorprenen, oi?
Home, la república va representar per primera vegada tenir, doncs, una... És que aquí també es confon molt els temes. De fet, haurien de parlar de guerra d'Espanya, perquè va ser un conflicte de classes, privilegiades contra les més humils. I la segona república, sobretot la Constitució del 1931, va representar, doncs, tota una...
una obertura, unes llibertats per a les classes més humils que realment van ser increïbles, sobretot per a les dones, perquè es va aprovar el matrimoni civil, la llei del divorci, la de l'avortament, es va permetre a les dones per primera vegada poder votar, això va ser en novembre del 33,
La igualtat entre homes i dones, fora el control del marit. Les dones van poder obrir negocis, administrar finques, propietats. Les dones podien tenir un treball remunerat, una llei del treball. Tot això, després, el franquisme s'ho va carregar tot.
s'ho va carregar tot, i no és fins molts més anys, alguns fins i tot fins als vuitantes, que no recuperen moltes d'aquestes lleis. Per tant, el que es va produir, sobretot en els dos primers anys de la República, que són els dels primers anys, que és quan manen realment les esquerres,
és quan es produeixen totes aquestes lleis. Després, a les eleccions del 33, doncs, bueno, aquí tornen a manar les dretes i aturen totes aquestes reformes. I després, les classes privilegiades diuen, bueno, prou s'ha acabat, de tanta llibertat, de tants drets, no pot ser, i fan el cop d'estat feixista. És així. I després hi ha una gent que sí que també, una gent que diu que s'ha de fer la revolució,
i hi haurà molts descontrolats en la revolució. Es van obrir les presons amb l'esclat del 36, i aleshores surten molta gent que farà moltes barbaritats, però realment les barbaritats es tripliquen, les víctimes es tripliquen en el bàndol de la repressió feixista.
A més, la repressió feixista ja comença molt abans del cop d'estat. Es planifica ben bé que es vol acabar amb tota aquesta Espanya que no pensen com ells, no? I, per tant, és aquella frase de Franco que diu si cal ens carreguem mitja Espanya. I, a més a més, hi ha moltes semblances en l'actualitat, no? Amb això de no reconèixer un govern legítim, unes eleccions...
Com entreu vosaltres en contacte amb Nativitat? La coneixeu vosaltres amb en David? Ja teniu contacte? O el fet d'involucrar-vos ja amb la història? Doncs això, eh? Bàsicament a través del mort a les conetes o a través de la història d'en Cipriano ja estava un bonic que familiaritzats i llavors va ser quan us atreureu aquesta història.
La Nativitat Llars era una persona desconeguda. Fa 15 anys era una de les tantes, dels centenars de personalitats republicanes empassades per això, per 40 anys de dictadura i 30 més d'oblit democràtic. Això també ho diem a l'espectacle. I aquí, com que clar, jo soc d'Igualada, Bell Prat també forma part de la mateixa comarca, i jo ja sabia que a Bell Prat ja se l'ho manatjava, i
i ja sabia que havia sigut la primera alcaldessa, no sabia que... Bueno, la primera alcaldessa de Catalunya es pensava fins d'on era la d'Espanya, però... I a partir d'aquí és quan trobem aquesta biografia que us deia de l'Antoni del Mau, l'Isidre Sorroca, i amb això sí que ja tenim unes eines per parlar. Vam creure que era això, una persona que representava totes les coses que volíem parlar en aquest espectacle, no?
Veus tornar l'espectacle l'any 2022, heu fet molts bolus, amb quina ha sigut la reacció de la gent? Doncs mira, vindrem a Matadepera, demà havent fet 96 bolus des del desembre del 22, que és quan... I per tant estem molt contents, perquè quan crees un espectacle no saps com funcionarà, la reacció del públic i segurament tindrà bona acollida, i encara esperem tot aquest any i part de l'altre, mentre ens el demanin seguirem fent, i
I sempre, al acabar l'espectacle, sempre ens venen persones, tant dones com homes també, que ens venen emocionats. I també aleshores també ens parlen d'experiències que han tingut o de familiars o de mestres també que els han marcat a la vida.
i per tant és molt gratificador. És un espectacle que encara que hi sigui jo a l'escenari, sóc un tio, però estic envoltat, ja ho veureu, les que vingueu veureu que hi ha moltes dones. La primera, la fundadora de la revista feminista feminal, la Carme Carr, o la primera dona llicenciada en medicina, la Dolors Aleu, l'Anna Maria Ventura, l'actriu que va passar per l'Escola del Mar, i parlem de l'Escola del Mar,
O, per exemple, la primera directora, o de moment la única directora de La Vanguardia, la Maria Luz Morales, que ho va ser l'any 36. O un dia. O la Isabel Vilapujol, sí, la Vanguardia va ser ella durant el temps de la guerra. I després la Isabel Vilapujol, que va ser la Isabel Cinco Hores, també li fem homenatge, perquè ella va ser també una lluitadora dels drets laborals dels treballadors, sobretot dels infants.
o de la Francesca Bonmesó en Ferriols, que va ser la que va crear la Biblioteca Popular de la Dona a Barcelona, que va ser la primera a tot Europa. Vull dir, clar, quan vas repassant la vida d'aquestes dones, l'ona Catalunya i l'educació en aquest país érem capdavanters a Europa, i després tot el que s'ha esdevingut, no? Per tant, és un espectacle que emociona, emociona per totes aquestes dones. Ja et dic, jo sempre dic que no estic sol, i a més a més...
No estic sol perquè també la veu en off de la nativitat llarxa la fa l'actriu Pep Aranós, gran actriu de teatre i de doplatge, que hi ha moments que ella ens posa frases i dialoguem en alguns moments de l'obra. Per tant, és un espectacle que jo recomano molt els que ens estigueu sentint i els que vingueu, perquè us ho passareu molt bé.
Escolta, una pregunta, més enllà de la recomanar, evidentment, aquest espectacle, aquest divendres a les set de la tarda, aquí al Casa de Cultura, la primera a les Messes de la República. A tu se't coneix televisiament per un personatge que està, home, una mica a les antípodes de tot plegat, perquè durant prop de 15 anys va ser en pau de la família Super3 i ets un rostre molt conegut. Això d'estar en aquests àmbits tan, tan diferents, què tal? Com ho portes? Sí.
Molt bé, rebé, perquè jo abans de fer del Pau ja feia teatre. Vaig estar també 15 anys o més amb comedians i després també feia espectacles. Jo vaig venir a matar de Pere al Casal de Cultura, justament, amb un espectacle. Es deia La Botaca.
A la butaca. Es deia la butaca, la butaca, i aleshores parlàvem del 1714. Era molt divertit perquè era una comèdia, i clar, la vam estrenar justament amb els 300 aniversari, i llavors vam venir aquí el 2015, jo crec que devia ser. I realment ja fèiem, era un espectacle ja de memòria històrica.
I amb la Pepa Plana, la Pallassa... Sí, home, i tant. I amb en Monti també vam fer... Amb en Monti també vam fer l'Èxoda, que també era un espectacle de la Guerra Civil, però a través dels pallassos. Ostres, tu... Era un espectacle de pallassos antivelicista, parlant dels Èxodes... Vull dir que una mica jo, en aquest sentit, m'hi trobo molt bé i també m'agrada molt explicar aquestes històries, perquè jo crec que hi ha moltes maneres, fórmules, maneres d'explicar-ho i de fer arribar...
I que, evidentment, la història del nostre país dels darrers 100 anys no està del tot exaurida, ni molt menys, sempre hi ha aspectes que sovint han estat com molt desconeguts, com gairebé oblidats, com gairebé apartats, com aquest que ens presentes aquest divendres, la primera i les mestres de la República. Recordeu, un nou espectacle de la temporada estable, extremadament recomanat una vegada més per la Regió de Cultura. Jan Valeti Cortés, Nan, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio. Està tot un privilegi parlar amb tu i que ens puguis presentar aquest divendres aquest espectacle.
Doncs moltes gràcies a vosaltres per fer-nos ressò. Espero que les associacions aquí, que he vist de dones lliures o de dama, que vinguin, perquè s'ho passaran molt bé. Gràcies, Jan, que vagi bé. A vosaltres, una abraçada.
Continueu al Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio, com sempre, els dijous a les 8 del vespre i en repetició els divendres a la mateixa hora. I sempre que vulgueu a la pàgina web de matadepere.cat. La rejoria de la Salut i el camp Mata de Pere continuen la setmana que ve, el dia 11, al nou cicle de xerrades que amb el genènic títol d'Escola de Salut tracta en temes d'interès general. La del proper dimecres tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda al Casal de Cultura i portarà per nom hipertensió arterial, l'enemic silenciós. Avui volem parlar amb la persona que impartirà aquesta conferència. Patri Priego, molt bona tarda.
Bona tarda. La Patri Pliego és la infermera del Camp Mata de Pere. Moltíssimes gràcies, abans que res, per atendre'ns aquí a Mata de Pere Ràdio. Gràcies a vosaltres per donar-me veu. Bé, abans que res, què és això de l'enemic silenciós, que sembla com una pel·lícula gairebé d'espies? Què és això de l'enemic silenciós referit a la hipertensió arterial?
La hipertensió arterial pot estar convivint amb una persona durant anys sense donar cap símptoma i quan dona aquesta simptomatologia i dona la cara ja pot haver fet un dany, sobretot a nivell cardíac. Per això l'anomenem l'anemic silenciós, perquè quan dona la cara ja hi ha danys.
I de quina simptomatologia o com ho podem controlar més enllà, doncs allò típic que sempre hem vist tantes vegades, que quan un va al cap, doncs escolta, el primer que li prenen és la pressió arterial per a si més o menys està bé.
A veure, està bé que a partir de certa edat, 45 anys aproximadament, o inclús abans, als 40, anem fent un control de pressió esporàdicament, un cop l'any, o aquestes revisions que es fan a l'empresa, o si no un dia que vas a la farmàcia. Fer uns controls aleatoris sense cap més no està malament.
Però la simptomatologia, quan ja tens una clínica, sol ser amb un debut d'un mal de cap, un malestar, que ja et trobes malament, si no és pitjor. Normalment sol ser això, quan es detecta és perquè tens un mal de cap, vas al cap, et miren la pressió i dius, ostres, estàs alt. I llavors comencem la fase de diagnòstic i de recomanacions. I quan estàs a baixa el problema és el mateix o no és tant?
No, no. Normalment el problema de tenir una pressió arterial baixa és que quan t'aixeques d'una cadira et pot voltar una mica el cap. Això es resol només amb pujar de la cadira a poc a poc. Normalment no tens més problema pel fet de tenir la pressió baixa, no sé que sigui realment molt, molt baixa, que normalment va associat a algun tipus de patologia. Però per la pressió baixa no sol haver-hi problema.
Llavors, tornem al tema de la hipertensió, que és aquest anèmic silenciós. Quines són aquelles maneres, diguem-ne, més o menys casolanes que podem controlar? A veure, jo diria que més o menys tothom ho té com bastant clar, però anem a recordar una mica quins són aquells elements que hem de tenir en compte per evitar aquest anèmic silenciós de la hipertensió arterial.
és important la prevenció. I la prevenció passa pel que sempre diem les infermeres, l'alimentació i l'activitat física. És molt important tenir una alimentació equilibrada, el consum de la sal és important, però si no hi ha problema...
Podem passar de més i de menys, però sí que és important evitar els processats, que tenen molta sal, moderar el consum de begudes amb gas, que també tenen sodi. No és evitar-les del tot, sinó un consum moderat. Les conserves fer un ús responsable, no fer un ús sovint d'aquests aliments. Els embotits també són un producte que tenen molt de sodi i que poden afavorir.
l'activitat física per afavorir el control de pes i tenir un bon estat de salut, sobretot cardíac. Hi ha d'haver-hi un component, més enllà d'aquests hàbits més o menys saludables, les begudes carbonetades, el tema de la sal, el tema dels embotits, i practicar més o menys un moderat esport físic, però hi ha d'haver-hi també un component genètic força important, o no?
Sí, sí que hi ha aquest component genètic, però si a més a més submem uns hàbits de vida que són insaludables, com és el sedentarisme o com és una alimentació no equilibrada, doncs afavorim que aquesta predisposició que tu ja tens i que potser se't desenvoluparia la malaltia amb 55, 60, 65, doncs s'avanci.
Tot el temps que aquesta hipertensió no dona la cara, és temps que... O sigui, quan l'hipertensió està descontrolada, la pressió arterial està descontrolada, està per sobre dels nivells que considerem normals, està produint un dany a nivell dels òrgans. Perquè estem treballant com si una mànega de regar anés amb la pressió molt alta. És el mateix.
I llavors hem d'intentar mantenir aquests nivells per sota del que sempre diem, el 140-90. Aquesta predisposició genètica es veu agreujada amb els hàbits de vida, amb l'obesitat, amb no mantenir el colesterol també una mica a ratlla, amb el consum de sal...
evitat, bueno, menjant uns aliments que no són saludables. Cuidar-se, vaja. O sigui, en el fons, tot es redueix, portar una vida més o menys saludable i de no fer excessos més enllà dels caps de setmana de la copeta de cava, per entendre'ns. És això, no? Més o menys? És això. Sí? Bé a ser això. Molt bé. Quan parlem d'aquest anèmic silenciós, clar, quines conseqüències pot tenir més enllà dels problemes cardíacs que comentaves al principi?
Sobretot el problema més important és el dany cardíac, perquè una hipertensió perllongada pot desembocar en un infart, en un ictus, o sigui, el problema són el que pot portar els problemes cardiovasculars. El més important és el dany que pot produir a nivell cardíac, tot i que pot lesionar altres òrgans, com són els unions, també hi pot haver problemes, però sobretot el dany més important de la hipertensió arterial és a nivell cardíac.
Encara que comentes que és bo controlar-se la pressió a partir dels 40-45 anys, sí que, per molt jove que pugui ser, també està bé no fer abús de determinades substàncies, precisament perquè tard o d'hora també acabaran repercutint en la teva hipertensió, no?
Per suposat. O sigui, el consum que estem tenint, sobretot a aliments ultraprocessats, això afavoreix que es desenvolupin factors de risc que també acaben desenvolupant una hipertensió i també s'estan veient que tenim problemes tant d'obesitat, perquè l'obesitat també és un component que afavoreix. Tenim joves amb problemes de tipus cardiovascular, el colesterol...
la pressió elevada, problemes d'obesitat... Clar, tot això, quan més joves comença a tenir uns hàbits saludables, més eficaç és la prevenció. Clar, l'estrès del dia a dia, el fet que no parem a casa per dinar, perquè amb un entrepà ja fem a la feina, l'abundància de tots els aliments ultraprocessats i una mica l'abandonament de la cuina, diguem-ne, de tota la vida, també ha hagut d'afavorir aquest creixement d'aquest enemic silenciós, oi? Clar.
Per suposat, efectivament. O sigui, el fet d'allunyar-nos d'aquesta cuina tradicional que es basava molt en la llagum, en la cullera, no? El menjar de cullera ha favorit, i el menjar ràpid, la vida més estressada, que tot és ràpid, tot és ja, els aliments que ja venen envasats, tot això ha favorit un augment de la hipertensió arterial, per suposat.
O sigui que abans hi havia menys enemics silenciosos, és això? Hi havia, però també és veritat que l'esperança de vida ha augmentat. Això també, clar. Totes aquestes patologies associades a l'envelliment, els hàbits són importants, però també és veritat que hi ha un component d'envelliment que afavoreix la repelició d'aquesta patologia.
Doncs ja ho sabeu, això serà condicut de la xerrada que s'impartirà la setmana que ve, dintre d'aquest marc de xerrades que tenen lloc en una periodicitat més o menys mensual, que organitza la Regió de Salut i el CAM Atàpera, i que la setmana que ve, el dimecres de la setmana que ve, el dia 11, a dos quarts de sis de la tarda, al Casal de Cultura, hi haurà aquesta conferència que així d'entrada, doncs, sembla que ens interessa a tots, aquest d'impertensió arterial, l'anemic silenciós. Serà impartida per la infermera del CAM Atàpera, Patri Priago, amb qui hem estat parlant aquests tres minuts.
Patri, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio, tant de bo que xerrades i conscienciacions com la teva ajudin una mica a prendre consciència dels parells d'aquest enemic silenciós que representa la hipertensió arterial. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau, ens veiem dimecres.
10 minuts i arribarem al programa de les 9 de vespre. És el moment de repassar tot allò que serà notícia a Mata de Pere per als propers dies. És l'agenda de Mata de Pere que ja sabeu que sona cada dia de dilluns a divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5, tots aquí, en aquesta casa. Però per la setmana que ve tenim diverses convocatòries, la primera de les quals, aquest divendres, dia 6, a partir de les 12 de migdia, aquest manifest institucional del 8M a l'Ajuntament de Mata de Pere.
També recordeu que aquest diumenge tindrem en diverses hores a les 9 del matí, a les 2 del migdia i a les 6 de la tarda el manifest elaborat per Dama Mata de Pere. Serà també aquí a Mata de Pere Ràdio, el 107.1 de la FM. El vespre d'aquest divendres, la primera i les mestres de la República. Aquest espectacle dintre de la temporada estable d'Arts Escèniques i Música que ens porta a la Regió de Cultura i de la qual hem estat parlant ara fa una estona amb el seu protagonista, en Jan Valentí Cortés. Serà aquest divendres a les 7 de la tarda i al Casal.
El 17, dia 7, l'excursió als Gorgs de la Fabró serà a partir de 7 de matí al pavelló 1 d'octubre, una activitat que organitza la Unió Excursionista de Mata Pere. I unes quantes hores més tard, a dos quarts de 12 del matí, tindrem l'inauguració de l'exposició de Xavier Carrion al Pla, a l'Espai d'Art Contemporani de Mata Pere, a la plaça de Pla de Sant Llorenç. L'exposició es podrà veure fins al dia 26 d'abril, a les orelles de cap de setmana.
El dilluns 19 tindrem l'aparador del llibre sobre els boscos, amb els obertures d'obertura de l'equipament de la Biblioteca d'Àngel Guimarà. I el mateix dilluns, la tercera xerrada sobre sexualitat, en el marc del Pla Local d'Igualtat de Mata-Pera, el proper dilluns 19 i el dimarts ja 10, les dues darreres serrades sobre la sexualitat, en l'espai del dilluns, entre els 7 i els 14 anys, i el dimarts entre els 14 i els 18.
El dimecres tindrem una xerrada sobre hipertensió arterial. Ho hem estat comentant ara mateix amb la seva responsable, la infermera de Càmata, Pere Patri Priego. Serà a dos quart de sis de la tarda aquí al Casal de Cultura. I el dijous l'hora de compte a la Granja Menuda, també a dos quart de sis, organitzada per la Biblioteca Àngel Guimarà.
Recordem que el divendres serà també l'últim dia de la Ciclopèdia de Dones Estim. Aquesta enciclopèdia que es pot veure aquí al Casal de Cultura i que ens ha portat a Núria Salan, de la qual en vam parlar la setmana passada amb ella mateixa. Serà en els horaris de l'equipament del Casal de Cultura fins al proper dijous 12 de març.
I acabem amb una mica de música. Una música que podria estar inscrita perfectament en el Dia Internacional de la Dona Treballadora. És per això que recuperem una de les bandes sonores originals emblemàtiques de reivindicació feminista. En aquest cas, de la pel·lícula Thelma & Lluís, dirigida per Ridley L'Escot l'any 1991, i de la qual escoltem el seu tema de Ballad of Lassie Jordan, que ens interpreta Marian Faithful de la seva banda sonora original.
In a white suburban bedroom In a white suburban town As she lays underneath the covers Dreaming of a thousand lovers Till the world turned to orange And the room went spinning round At the age of thirty-seven
Bona nit.
He was off to work and the kids were off to school. And there were so many wives for her to spend the day. She could clean the house for hours or rearrange the flowers. Horror naked through the shady street screaming all the way.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí teníem Mariana Faithful, de la banda sonora original de la pel·lícula Thelma & Lluís, interpretant aquest tema de Balaft of Lassie Jordan, una pel·lícula de l'any 1991, té, per tant, 35 anys, dirigida per Enric de l'Escot, com comentàvem, amb la Susan Sarandon, recentment coordonada, doncs, epa,
recentment guardonada amb la Premi Goya aquest passat cap de setmana, acompanyada de Gina Davis, d'en Harvey Gittle i d'un joveníssim, joveníssim Brad Pitt. Una pel·lícula que sempre ha estat una mica la banderada de la reivindicació feminista. Amb ella posem bonifilant aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio que us ha estat acompanyant, doncs això, des de les 8 del vespre.
Avui hem tingut a Miriam Vilas titulars i un servidor, l'Albert de Orlegui al control, a la producció i a la locució. Recordeu que tenim una adreça de correu electrònica, és matadepereradio, arroba matadepere.gat, i que la informació sempre està actualitzada a matadepere.gat, però també, com us dèiem, a l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de mig dia, 3 de la tarda i també a les 5. Nosaltres ens hi tornarem a posar, doncs, el proper dijous.
12 de març, però recordeu que si voleu tornar a escutar aquest informatiu ja ho podeu fer. A partir d'ara mateix a matadeperaradio.gats. Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana, certament bastant plujós, que estem a punt de començar. Adéu-siau!
Fins demà!
Hola, hola, hola a tothom. Això és la pròrroga del programa de Matèria Pere Ràdio on setmanalment repassem l'actualitat esportiva. Jo sóc el Santi Solà i, com sempre, compto amb els meus inestimables col·laboradors que no tenen ni idea de futbol però tenen molt a opinar.