Aquest dimecres hem acovidat al Carnesoltes i amb l'enterrament de la sardina i una sardinada al casal s'ha posat punt i final a unes festes que aquest any no han estat traïcides del tot, ja que divendres no oblidem es va anul·lar la rua a causa de la pluja i després el vent que van estar presents a bona part de la jornada.
Vistes en perspectiva actual, aquestes celebracions, per definició esbojarrades i transgressores, han deixat de tenir el significat que tenien pretèritament quan representaven el preludi de la Quaresma, els 40 dies de dejuni i abstinència abans de la Setmana Santa. Dies de disbauxa, en tots els sentits, que avui s'han reduït a unes rues aptes per tots els públics i que acaben amb l'enterrament de la sardina que, sense el degut context històric i religiós, pot resultar d'allò més insòlit.
La pèrdua de les tradicions, o si més no, la seva progressiva difuminació, no deixa de ser també la pèrdua d'una identitat. I és per aquest motiu que, encara que hagin perdut bona part de la seva essència, va bé conservar-les, ni que sigui en un format de baixa intensitat.
Bona tarda a tothom. Benvingut de nou a Mata de Pé Notícies. Avui ho fa el número 670. Ja tenim aquí els estudis de Mata de Pé a ràdio, a Xavi Val, sargent en cap de la policia local, que ens comentarà les noves càmeres de videovigilància. També vindrà el lector i excolaborador d'aquesta casa, Roger Batalla, un dels protagonistes de l'obra culpables de Joaquim Voldó, que es presenta aquest divendres aquí al Casal. I acabarem amb Manu Rodríguez, director de la biblioteca, que comentarà els clubs de lectura que es duen a terme.
No hi faltarà el recull de titulars amb més assecada a la setmana, a Míriam Vila, ara mateix, i l'agenda que atacarà aquest informatiu. Reveu, com sempre, una salutació ben cordial de qui us parla que és l'Albert Biorlegui en aquest nou mat de fer notícies corresponent al 19 de febrer del 2026. Sigueu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, com sempre, amb el recull de titulars al mes assegat de la setmana. Una informació que avui ens porta la nostra companya, Miriam Vila. Miriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Bé, estava pensant que d'això de dejuni i abstinència... Clar, és que... Poc se'm fa. Bueno, jo diria que...
pràcticament ningú en deu seguir. Excepte el poder col·lectius, diguem-ne, molt ortodoxes des del punt de vista religiós, però en general, clar. És que, a més, sense cap mena de context, o sigui, el tema de les disfresses ja, perquè forma part d'una mica el calendari, però, o sigui, un grup de persones que representa que van enterrar una mena de ninot que té forma de sardina, que fan veure que segueixen un dol i que després cremen la sardina, fan llavors una sardinada, clar, és que llavors...
Si no es contextualitza què és el que passa, perquè nosaltres encara bevem d'una certa tradició, diguem-ne històrica o religiosa, que sabem una mica de què va, eh? Possiblement a algú se li escapa la metàfora de la sardina. Segurament. Segurament.
Els de juny i abstinència, volia dir a tots nivells, no només alimentari, sinó també sexual. I entrar a la sardina volia dir el que tots imaginem que volia dir. Correcte, durant 40 dies aquí, amb l'ocellet ben amagat. Clar, si no contextualitzes una mica, la gent dirà, bueno, i aquesta gent per què s'eleven? I jo molt entemo que d'aquí a una generació es parlarà una mica del sentit històric, no? Sí, és que el sentit històric. Jo crec que a les escoles suposo que sí que s'explica encara...
Sabeu que s'ho posa massa, eh? Jo diria que sí, eh? A casa perquè nosaltres expliquem-hi tot això, perquè si no els nenos... Ah, avui toca batxita pijama, l'altre dia toca batxita... Però sabeu per què es fa això? Bé, jo diria que això pot semblar com molt alarmista, però jo trobo que té un punt inquietant, eh?
Sí, sí, certament. De fet, és això, si no ho contextualitzes i veus, diguéssim, tota la desfilada aquesta que comentàvem és una mica esperpèntic. En fi, a part d'això, tot plegat molt bé aquesta setmana? Sí, molt bé. Sí, ha anat bé? Sí, molt bé. Ja ens hem recuperat de les ventades, eh? Sí, però sembla que avui en tornem a tenir. Avui n'hem tornat a tenir, vull dir que... Perquè no oblidéssim aquesta mena de canvis de temps. Home, estem a l'hivern, és que, a veure, la gent es pensa que estem a la primera, però és que, clar, és que estan mitjats de febrer, eh? Sí, sí, sí, mira.
Avui, és que ara el menciona això que estem a l'hivern... No, justament estem acabant l'hivern. Sí? No, home, no. Falta encara un mes. Falta encara un mes, però és que justament un agricultor, diguéssim, de Matala de Pere, avui ha penjat una imatge a les xarxes socials, que comentava justament que el raïm, és a dir, els cips... Sí, sí.
resulta que per anunciar, és a dir, que és el seu procés natural, quan s'acaba l'hivern treuen una petita llàgrima. I ha penjat una fotografia i jo no ho sabia, ignorava això. I ell, diguéssim, que ressaltava aquest fet extraordinari. Que l'hivern comença ja a comidar-se. Exacte, l'hivern comença a mimbar quan el CEP treu una petita llàgrima. És especialment simbòlic i bonic, no?
Els ceps i els ametllers, també els ametllers també era el primer símbol de la primavera, quan floreixen els ametllers. Exacte, quan floreixen els ametllers. Nosaltres no comidarem l'hivern encara, ni tampoc cliquem amb l'informatiu, perquè tot just estem al principi. Llavors, si et sembla, què et sembla? Anem a repassar tota aquesta notícia aquesta setmana a Matàpera? Vinga. Doncs apa, som-hi.
Comencem amb un dels temes que ha estat tema de debat aquesta setmana a Matadepera, sobretot en xarxes socials, que és allò de qui ha de recollir les branques caigudes de la ventada de la setmana passada. Doncs això mateix, una setmana més tard a la ventada, l'Ajuntament de Matadepera està rebent trucades de veïns i veïnes que denuncien que encara hi ha branques.
i troncs a les voreres sense retirar. En aquest sentit, es vol recordar que cada propietari és responsable de la retirada de les restes vegetals que hi ha davant de casa, ja siguin troncs o branques. Amb la deixalleria municipal encara col·lapsada, hem de dir que es poden portar els troncs i branques a dos espais que s'han habilitat. Un és a les instal·lacions del CD Terrassa Hockey, a qui l'Ajuntament de Mata de Pere ha agraït pel fet de cedir aquest espai,
i l'altre espai seria l'antiga, és a dir, davant l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Molt bé, a banda d'això, aquesta setmana hem sabut que hi ha oberta una convocatòria d'una plaça de treballadors social a l'Ajuntament.
L'Ajuntament de Mata de Pere ha publicat la convocatòria i les bases específiques del procés selectiu mitjançant concurs d'oposició en torn lliure d'una plaça de treballadora social del grup A2, corresponent a l'execució de l'oferta d'ocupació pública de l'exercici 2023 i la constitució d'una borsa de treball de tècnics A2.
El sistema de selecció és mitjançant concurs oposició lliure i l'emissió de la convocatòria al desenvolupament de les funcions del treballador social que li siguin assignades dins del seu marc d'actuació. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 13 de març. I recordem que trobareu tot el detall de les bases de la convocatòria al web matadepere.cat. I com comentàvem a la portada d'aquest Matadepere Notícies, aquest dimecres van acabar les festes del Carnestoltes.
La comissió de Carnestoltes, formada per famílies d'AFA, de les escoles Torre de Mer, Ginesta i Moncau-la-Mola i la regidoria de festes, va posar aquest dimecres punifinal a una de les tradicions més lligades al Carnestoltes, com és el dimecres de cendre i l'enterrament de la sardina que preludia la quaresma. A Mata de Pere hi va haver vetlla de la sardina al vestíbul del Casal de Cultura fins aquest dimecres. A la tarda, concentració i una rua fúnebre pels carrers del centre.
i a continuació l'enterrament de la sardina i la sardinada per tothom a la plaça del Casal de Cultura a càrrec de Mata de Pere Comerç. L'organització va demanar que els assistents anessin vestits de rigoros tol. I una de les convocatòries que s'ha sorpès aquesta setmana, perquè hi ha hagut diverses anul·lacions, d'una banda el tema de l'òpera, aquest dijous, de l'altra el tema de la conferència de estupònims la setmana passada, doncs ha sigut un doble taller que havia de tenir lloc aquesta setmana, que és com cuidar els teus ulls.
La regidoria de Benestar Social havia d'organitzar pels dimarts 17 i 24 de febrer a les 6 de la tarda i a l'aula 1 del Casal de la Gent Gran un cicle de xerrades que havia de portar per nom Com cuidar els teus ulls perquè durin tota la vida, que aniria càrrec de Montserrat Lleonar. Em dedica el taller, però s'ha ajornat fins a nou avís.
i el que no s'ha ajornat sinó que obren portes les escoles de Mata de Pere. Les escoles del municipi obren les portes per mostrar els seus projectes educatius i les instal·lacions dels seus centres a les famílies interessades en matricular els seus fills i filles. L'escola Montcaulamola ja va fer la seva jornada
I ara hi ha tres centres més que també n'han organitzat. L'escola Joan Torre de Mer ho farà el 21 de febrer a les 10 del matí amb una xerrada i una visita a les instal·lacions. L'Institut Mata de Pere, per altra banda, ho farà el 25 de febrer en tres sessions, a les 5, a les 6 i a les 7 de la tarda. I finalment l'escola Ginesta oferirà un dia de portes obertes, que serà el 28 de febrer, amb una presentació del projecte educatiu i dues visites guiades per les instal·lacions.
I en pàgina cultural hem de fer referència a un grup Amapop que debuta en Entre Cuerdes. Amapop, una banda emergent de rock-pop del Vallès, acaba de presentar el seu primer single original, Entre Cuerdes. L'estrena va ser el passat divendres 13 de febrer a les principals plataformes digitals. El grup de pop-rock està format per 4 músics d'entre 15 i 17 anys,
procedents de Mata de Pere, Terrassa, Vila de Cavalls i Sabadell, units per la passió per la música. Els integrants del grup són Aleix Ortiz, veu i piano, Ian Baquera, a la guitarra, Enric Jiménez, al baix, i Jan Ringo Quesada, a la bateria. El guitarrista de la banda hem de dir que Ian Baquera va ser guardonat com a millor guitarrista a la primera edició de la Stay Alive Fest, celebrada a la Sala Polo de Barcelona. I en crònica esportiva tenim d'un debat dels podis del Club Ativata de Pere...
El Club Patimata de Pere continua sumant èxits aquesta temporada, darrerament en dues competicions, la Ronda 2 i el Trofeu Masquefa. Pel que fa al primer campionat, van assolir les primeres posicions Carles Serrano, Elsa Romero, Ivet Michel Piqueras, Ona Letosa, Julia Lorenzo, Lídia Espinosa i Berta Pérez. El club també va participar com a convidat al Trofeu Masquefa, on les patinadores van aconseguir uns resultats excel·lents
I per altra banda, els cinc títols pel Terrassa a la Supercopa Munic. La Federació Catalana de Hòquei va organitzar les instal·lacions de Can Sales, la Supercopa Munic.
on es van decidir els títols de les diferents categories seniors del hockey català. Dos clubs del poble van obtenir bons resultats. D'una banda, sis equips del CD Terrassa Hockey que van aconseguir classificar-se per disputar les finals de les seves respectives categories, aconseguint finalment cinc títols.
primera i la segona divisió femenina amb l'AD Rimes, el Més 40 femení, la tercera divisió masculina i els papis 11x11. El Mamis Més 50 va quedar subcampió. Un altre equip del Poble, el Mata de Pere 88 Hockey, va guanyar la categoria de Mamis 7x7. Doncs fins aquí el recull de titulars del mes assegat de la setmana. Una informació que ens ha portat la nostra companya, Míriam Vila. Míriam, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I la setmana que ve, si tot va bé, tornem. No fallarem. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu.
Un quart menys cinc de nou del vespre.
Fa uns quants dies es va publicar a la pàgina web municipal Matavera.gatz l'anunci que la Regia de Seguretat Ciutadana i la Policia Local havien anunciat que amb la voluntat de mantenir plenament operatiu i actualitzat el sistema de videovigilància municipal s'havien dut a terme aquests tres mesos diverses actuacions de reparació i de substitució de les càmeres de videovigilància a municipals.
És un tema que ha anat periòdicament sortint. Als principis sempre recordem que hi havia una certa reticència a acceptar aquesta mena de dispositius, però que els hem acabat acceptant. És amb aquella mena de peatges que, a canvi d'una major seguretat, diguem-ne que hem de sacrificar la nostra privacitat. Avui en volem parlar, perquè d'aquestes 74 càmeres que hi ha en operatives al poble, algunes són, diguem-ne, certament rellevants i ens poden proporcionar molta informació sobre la seguretat ciutadana. Xavi Val, molt bona tarda.
Bona tarda. Xaia Boles, el sergent en cap de la policia local. Moltíssimes gràcies una vegada més, Xavi, per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Bé, quins són els canvis que han hagut en aquestes càmeres de videovigilància? Bé, més que canvis, el que s'ha fet en aquests darrers mesos, que ja és una tasca que es va fent... Periòdicament, no? Exacte, periòdicament, és anar renovant el sistema de videovigilància municipal que tenim a Matà de Pere. Hem de...
Pensar que Matapére és un municipi pioner, des de l'any 2010 es van començar a instal·lar càmeres. O sigui, estem parlant ja de fa 15 anys, més de 15 anys? Sí, sí, sí. Caram. I, per tant, això requereix una actualització constant, sigui d'elements que porten les càmeres en si, bateria, switch, elements de manteniment, i de càmeres també, perquè les òptiques, tot el que és el material...
Que es fa malbé, evidentment. I o es fa malbé o també convé anar-lo modernitzant, perquè la tecnologia avança molt. Clar, perquè estem tenint en compte que aquestes càmeres estan a l'exterior i, per tant, les condicions climatològiques també acaben afectant-les, no? Exacte. Estan permanentment funcionant 24 hores al dia, estan a l'exterior i tot els hi afecta. Al llarg d'aquest darrer any 25 s'han fet diverses actuacions per anar mantenint el sistema plenament operatiu. Com deia, s'han sol·litut algunes bateries, s'ha canviat algun switch, alguna antena...
I a final d'any s'ha fet un esforç important amb la substitució de quatre càmeres, dues d'ambient, que en diem que són les que graven imatge, i dues lectores a matrícules, que són les que van llegint constantment matrícules. I a més a més d'això s'han creat dues càmeres noves.
Una, l'actor de matrícules a l'Avinguda Rocafort, a l'alçada d'Aixelleria, és un punt que la via és molt ample, ja en teníem una i ho hem volgut reforçar, i al carrer Sant Joan, a l'illa de Vianants, s'ha posat una altra càmera d'ambient per donar seguretat a l'illa de Vianants, zona de comerç, etc.
Estarien a ubicacions en què hi hagi gent, en què hi hagi trànsit, en què d'alguna o d'altra siguin punts neuràlgics importants a l'hora de traslladar-se d'un punt a un altre del poble, no? O d'entrades i sortides, entenc jo. Efectivament, és així. Com deia, el 2010 es va començar a instal·lar i al llarg d'aquests anys s'ha fet com un teixit o una xarxa
per donar cobertura a tot el que és el municipi, és a dir, entrades principals del municipi, entrades principals de les urbanitzacions, punt de pas que s'han detectat que puguin ser importants per tenir controlats, i en el cas que en dic, igual, el mateix, de mica en mica també s'han anat posant càmeres per donar, reforçar aquesta sensació de seguretat.
Per tant, entenem que les primeres càmeres que es van instal·lar, estem parlant de fa 16 anys, l'any 2010 eren com molt bàsiques, a ulls actuals, i que ara han anat progressivament sofisticant-se. Quins són aquells elements que d'alguna manera o d'altra ho han fet com de tecnologia més capdavantera? El tema que es pugui filmar de nit, el tema que es pugui captar en detall, sobretot pel que fa a les càmeres de matrícules...
Sí, bàsicament, al llarg d'aquests anys hem anat substituint càmeres perquè la tecnologia ha anat avançant. Les imatges cada cop són més clares, amb més nitidesa. El tema de nit, doncs, aquestes càmeres ja porten uns sensors que permeten llegir les matrícules de nit. És a dir, conforme ha anat avançant la tecnologia, nosaltres hem anat adaptant-nos i anar substituint el material que s'ha quedat obsolet.
per tenir un material plenament operatiu. A més a més, també el software que hi ha darrere també s'ha anat modernitzant, ens permet visionar millor, ens permet fer recerques millors de matrícules, recerques de vehicles. Com tot, la tecnologia va avançant i ens anem posant al dia. Perquè no només es capten amb les matrícules, no només es filmen les matrícules, sinó que també, d'alguna manera, permeten saber a qui pertany el vehicle o quines incidències hi ha hagut, no?
No, les càmeres lectores de matrícula el que fan és... Només exigeixen. Constantment van captant matrícules. Llavors, si hi ha algun vehicle que sigui d'interès policial, doncs l'introduïm al programari i fem la recerca. O, al revés, si hi ha un vehicle que ens interessi detectar, doncs també l'introduïm al programari i quan una de les càmeres del municipi el detecta, salta una alarma a la policia. Mhm.
Us consta que això ha sigut un element dissuessori a l'hora de, quan hem parlat en altres èpoques una mica més infaustes d'onades de robatori al poble, el tema de les càmeres de vigilància ha estat un element dissuessori a l'hora que hi hagi un alt o menor índex de sinistralitat per al que fa a robatoris?
Sí, sí, sí, s'ha detectat, és un element disesori, perquè en moments, com deies, puntuals d'onades de robatoris, hem detectat que llavors deixaven els vehicles fora del que és el circuit de les càmeres i entraven a peu per boscos, per la riera, perquè sabien que els podien detectar. O porten vehicles amb matrícules substituïdes, porten vehicles que no siguin fàcils de localitzar.
Per tant, sí que és un element disversori. Però també és un element molt important que els investigadors en fan molt ús. Cos del Mossos d'Esquadra constantment ens està sol·licitant informacions per fer investigacions de vehicles que poden haver estat aquí o no poden haver estat aquí. Però tant a Matà de Pere com a la resta de municipis que tenim càmeres, els investigadors en fan un ús, perquè és una font d'informació important.
Entenem que hi ha agents que es dediquen tot el dia a mirar les càmeres o d'alguna manera es guarda tota la informació i llavors si hi ha alguna incidència és quan es revisen les càmeres? Correcte, les unitats d'investigació si tenen un incident i fan una recerca d'un vehicle llavors es sol·liciten la informació.
Durant quant temps es guarda la gravació? No, durant 30 dies. Ah, 30 dies. Sí, el que determina la llei de videovigilància. Ah, clar, amb 74 càmeres al poble, sembla que ja tot està extremadament cobert, o no? O hi ha encara zones que d'alguna o d'altra haurien de cobrir més? No, en principi, com deia, el que són els principals accessos i punts de pas del municipi estan controlats. Són 52 càmeres d'ambient, que aquestes graven quan detecta un moviment, i 22 càmeres lectores de matrícula.
En principi, com deia, les principals vies d'accés al municipi, vies d'entrada i sortida a les organitzacions, punt de pas intermedis, els tenim bastant ben controlats. Al llarg d'aquests anys hem anat fent, així com deia abans, aquesta xarxa i ara aquestes dues últimes que s'han incorporat, doncs és un pas més en aquest sentit. Però, personalment, Matadepera, podria ser els municipis, diguem-ne, més viciavigilats?
Hi ha molts municipis com nosaltres amb molta urbanització que tenen moltes càmeres, però com deia abans hem estat un municipi pioner. Des del 2010 vam començar a instal·lar càmeres i hem anat aixant aquesta xarxa que dic i sí, sí, tenim un sistema força complet.
I ara, perquè ja tot ho hem assumit, però recuperant una mica el principi que deia l'entrevista, van haver-hi reticències al principi de dir, escolta, això suposa una invasió a la privacitat o una alteració... No, no, aquí a Matà de Pere és un municipi, teníem molta zona residencial, molta urbanització, cases disseminades, la gent des del primer moment ho va acceptar molt i la gent, el veïnat de Matà de Pere, hi compta.
perquè fins i tot alguna vegada que hi ha algun incident ens demanen podeu mirar les càmeres. Per tant, la gent és coneixedora, n'és conscient i no hem tingut cap reticència al respecte. Doncs res, n'hem volgut parlar una mica d'aquesta ampliació de les càmeres de videovigilància que és un dels elements de seguretat certament molt importants.
Ara el nostre Covidet ens comentava això, que ha sigut un element dissuasori certament rellevant a l'hora d'evitar onades de robatoris, i de la qual hem sabut ara que hi ha 74 operatives i que s'han instal·lat 4 més, unes diversos punts d'ambient, però també de matrícules. Xavi Valsas, en cap de la policia local, moltíssimes gràcies per atendre'ns una vegada més aquí a Matapera Ràdio. Gràcies a vosaltres.
Aquest cap de setmana tornem a tenir temporada estable, ja sabeu el cicle que organitza la Regió de Cultura, on d'una banda amb teatre, amb música, amb poesia, hi ha diverses convocatòries musicals, però també teatrals i culturals, que omplen la promoció al Casal de Cultura fins aquest proper mes de juny.
Aquest divendres, a partir de la set de la tarda i al Casa de Cultura, tindrem una obra de teatre. Serà culpables de Joaquim Bundó, que serà interpretada per Nadia Blancafort, Adriana Feito, Albert Ferrer i Roger Batalla. Ens interessa aquest darrer nom, Roger Batalla, perquè ell és un dels protagonistes, però també ha sigut col·laborador d'aquesta casa, insigne col·laborador d'aquesta casa. Roger Batalla, molt bona tarda. Bona tarda, Albert. Insigne col·laborador. Gràcies. I tant.
Tu has fet hi-fi, mel per melòmens, però tu estaves aquí als estudis actuals o encara estaves als vells? No, jo era als estudis vells, això crec que va ser, si no em falla la memòria, del 2005 al 2007. Jo venia aquí els dimarts a les 11 de la nit fins a l'una de la matinada.
Quan el bar del Casal encara era bien lliure perquè tothom pogués entrar i sortir quan volia. Sí, exacte, sí, sí. Clar, aquí ens entres ja del 2009. Per tant, estem parlant ja de fa... Clar, com a mínim ara hi havia 20 anys, eh? Sí, perquè vaig fer 3 temporades de Hi-Fi. Me la parlava abans...
No vaig saber mai si fer un nom o l'altre i al final vaig fer tots dos junts. I llavors vam fer també aquí, amb tu, per cert, de col·laborador, el Cinema Cinema, que van ser dos anys a Mata de Pere Televisió. Vull dir que jo aquí he estat una mica a la meva escola en molts àmbits. Cosa que t'agraeixo personalment i en general a Mata de Pere.
Només faltaria, ja que has parlat del cinema-cinema, no oblidéssim el nom de Jordi Hernández. No, no, no, no. Il·lustríssim, també, exclulor d'aquesta casa. Bueno, demà ta per a televisió. Va, anem a parlar una mica de culpables. Culpables, de Joaquim Bundó, és una obra que, quan la veus, recorda, recorda, dic només recorda, l'escape room.
Tot i que amb una vessant molt més seriosa, molt més transcendent. No té la vessant còmica. No té la vessant tan lúdica i no acaba de ser exactament el mateix perquè no hi ha una sèrie de proves cadenats per anar a poder sortir d'habitacions i cada vegada que hi hagi proves més esotèriques o esperpèntiques, sinó que són quatre personatges que sí que es troben tancats en una sala
Però al cap d'una estona, després de moltes preguntes, contra la seva voluntat, i que a més s'hi desperten sense saber què hi fan ni donar envingut. I no es coneixen entre ells. No es coneixen, no hi ha un fil conductor, aparentment. Fins que de cop i volta apareix una veu, que és un cinquè personatge, a qui no es veu la cara, que per cert, la veu li posa el gran actor de doblatge, Oscar Barberan. Correcte. El Keanu Reeves, per entendre'ns. Per exemple. I que de cop i volta els diu que...
per sortir d'allà hauran de confessar el pitjor que han fet a les seves vides i a partir d'aquí comença una mena de competició, de misèries i de truculents sobre... perquè, clar, a més la gent no té ganes d'explicar quin és el seu secret i el recondiment.
L'obra és original de Joaquim Budó. Sí, del Joaquim. De fet, ell és molt fan del cinema de suspens, de fet, això és un thriller. Tota la vida li ha agradat molt les novel·les d'Agatha Christie i el cinema d'Alfred Hitchcock. Sí.
hi ha certs elements que ell vehicula i que introdueix en aquest text que fan que hi hagi aquest suspens, aquest enjòlit que es va mantenint de què passarà o que cada vegada cada personatge quan revela una nova veritat és més sorprenent i al final aquest duel a quatre, aquestes lluites al final una mica tan humanes en què cadascú justifica els actes més ruïns que hagi pogut tenir per salvar-se
Com ha anat a parar el projecte a les teves mans? El meu projecte ha de venir perquè jo de fa molts anys soc amic del Noé, que és un dels actors, i el Joaquim me'l coneixíem, tant ell com jo, de l'època que havíem fet microteatre a Barcelona.
Perquè en Joaquim feia moltes, amb els microteatres. De fet, crec que té el rècord Guinness no oficial. No sé si ha arribat a escriure a 40 peces, ara potser m'equivocaré, però va per allà, entre 40 i 50. I un dia, doncs, d'haver-nos freqüentat allà, doncs, el Noé tenia ganes de fer teatre al Noé, perquè ens entenguem. Sí, això és el que anava... A banda de fer moltes coses, el Noé, així popularment, és l'abascal del Polònia. Ah, això mateix. Exacte.
Aleshores un dia li va dir... Ostres, Joaquim, se'l va trobar o li va trucar... Mira, que m'agradaria fer una obra i jo sé que tu tens textos i que escrius, a veure què m'ofereixes. I ell va dir... Ostres, tinc un text que primer havia de ser una mena de websèrie, cosa gravada en directe a través de webcam per l'època del confinament, que al final no va acabar de dur-se terme, i diu... I l'he reconvertit en teatre, en peça llarga,
I li va passar amb ell, amb ell li va agradar molt, i va pensar de seguida en mi, per fer un personatge. Jo al meu torn vaig pensar en la Adriana, que també és amiga, diguem-ne, del Noé i meu, i a l'Oder Ferrer, que és l'últim personatge.
De fet, l'últim actor, el personatge del qual que fa es diu Albert, és company del Joaquim de fa temps perquè ha fet obres amb ell i doncs aquí ens vam formular, ja es va forjar aquesta companyia de l'anell. L'OVA la vau estrenar al Teatre Quitània, a l'antiga seu de la filmoteca, a Barcelona. La vau representar durant unes quantes setmanes, poques. La vam representar tot el... Perdona.
vam representar durant cinc caps de setmana. Tots els caps de setmana d'octubre de l'any passat i l'últim cap de setmana de setembre. Llavors, a partir d'aquí, va anar molt bé i vam proposar a veure si ho podíem continuar i ens van oferir els diumenges. I des de l'11 de gener...
Hi ha hagut alguna excepció, perquè de cop i volta, per raons de promoció o de solapament d'altres compromisos previs no es pot fer, però si no, cada diumenge, dos quarts de nou, som a la Quitània, de moment, si n'he dit, i som allà, doncs, molt bé...
Déu-n'hi-do el públic va venint, sobretot tenint en compte que, per alguna raó inconeguda, els diumenges al vespre juga al Barça, saps? Però ei, Déu-n'hi-do la gent que ve, que li ben porta un papino al Barça... És que, a veure, aquesta mena de dictadura que hi ha esportiva, que tot ha d'estar concentrat en l'esport, i només que el veure o escoltar els mitjans de comunicació, perdonar-se, que sembla amb una mena, diguem-ne, de... Doncs això, no?, de règim en què l'únic que prima és l'esport i sobretot el futbol...
Hi ha opcions d'altra gent que prefereix passar una estona de molt de ritme. De fet, la gent el que ens diu normalment és, ostres, ja s'ha acabat, que ràpid que ha passat tot. És molt picada l'obra, sí. I fins i tot amb una sensació... A mi de les coses que més m'agraden de l'obra, quan acabem, és que hi ha una vida més enllà de l'obra i que sobretot generes dos tipus de debat. Un és un debat extern dintre la gent que ha anat al teatre, de dir-se, ostres, per tu qui és el pitjor, saps?
Perquè hem escoltat quatre històries i sovint és diferent aquesta opinió que es té sobre qui dels quatre personatges que revela aquest secret tan obscur és per ells el que es guanyaria a la palma. I l'altre també és, fins i tot intern, i potser algú s'atreveix a fer-lo extern,
que és el pitjor que he fet jo. De cop posicionar-se com els personatges i poder-se preguntar, ostres, jo que és el més obscur que he fet i que no he revelat, o que no m'atreviria a revelar, o sí, perquè em va passar en aquesta època, era jove, però oblidem-ho, perquè la vida tira endavant, necessitava feina, o va ser un moment dolent de la meva vida, però tots mereixem una segona oportunitat. I això em sembla molt interessant, que la gent surti una mica amb aquests plantejaments, perquè al final t'interpel·la una miqueta, a banda de passar bé l'estona, vaja.
El que és també molt interessant és que els personatges són molt quotidiens, són molt propers. És a dir, allò que tenen a amagar no és res de l'altre món. A vegades són coses que poden ser assumibles, vull dir que són molt creïbles. Sí, és a dir, no revelaré la naturalesa d'aquests secrets, però sí que penso que més o menys es pot...
es pot connectar, o si no, tu coneixes algú, o tu has llegit a les notícies que hi ha hagut gent que li han passat aquestes coses, i que potser a vegades pots tenir aquest gallet fàcil d'haver de jutjar, i potser després, quan et toca més de dins, doncs, pots trobar una explicació, no perquè aquest cas és diferent, una mica allò que ens trobem cada dia en les pàgines de política i de societat, saps?
Escolta, és el primer balu que feu fora de Barcelona, aquí al de Matadapera aquest divendres. Exacte, i estem molt contents que això pugui ser així i donem les gràcies a la gent de Matadapera que ens hagin acollit. Ara aquest dia 20, el primer dia, i després hi ha un segon dia que serem a Badalona, si no vaig errat...
Serem el 21 de març a Badalona, al círcul catòlic, i ara estem mirant si podem tancar més bolos. Però de moment aquests són els dos que tenim, que sempre és una experiència fascinant i molt grata perquè a tu t'acabes acumulant el que trobes. I a cada sala és diferent, pels recursos que hi ha...
del tipus d'espai, i fer-la en un espai diferent cada vegada és com fer una obra nova, és com si et canviessin de cop un dels actors, i que encara que sigui el mateix text, només per la mirada que té, només per com es mou, doncs l'obra és diferent. I clar, havent-te d'adaptar, i per primer cop sent sota aquests focus el disseny dels quals, doncs, evidentment, ha de canviar per adaptar-se a l'espai, sempre és una sensació de novetat i de poder viure l'obra des d'una òptica i des d'una fisicitat...
Doncs això, innovadora. A més enllà dels elements, diguem-ne, pressupostaris, que són, suposo, el que deu mirar sensibilment els programadors, clar, qui mata Pere i el repte de l'adaptació de l'obra en un espai com l'estat de l'acta del Casal de Cultura, que no està preparat per fer teatre.
Sí, és a dir, sí que nosaltres estem fent tot el que podem i hi ha hagut sempre una facilitat enorme des de l'altra banda amb l'Antònia i companyia, doncs per poder-nos posar facilitats, doncs de poder-nos adaptar. I a veure, que hi ha moltes sales arreu de Catalunya que diguem-ne que no són auditoris ni són les típiques sales i a mi em sembla, doncs a veure, és...
bé, que ens puguem adaptar i que puguem tenir la tarima i els llums que tenim, si no també nosaltres, a veure, al final també duem un tècnic i tenim un pressupost que ens ha estat validat per poder, en cada cas, poder aportar material que no hi sigui i poder-lo adaptar. Quan fa uns anys vaig venir jo aquí amb els llibres per cremar, que també em van amablement acollir, vam portar material de fora per poder acabar de trobar una il·luminació que era molt precisa i que necessitàvem per poder aixecar aquella obra.
És a dir, en tot cas, jo des d'aquí, doncs, això, agrair al casal, però també, doncs, escolta, si m'està escoltant algú, doncs, que és un petit mecenes, jo crec que Matadapera, a banda, doncs, d'aquest casal, doncs, que pot servir per tantes coses, crec que es pot mereixer tenir una sala, doncs, potser més precisa per poder representar obres de teatre de petit format, o de més gran format, o fins i tot concerts, i que així, doncs, també tothom de Matadapera pugui gaudir de més teatre del que potser hi ha per...
Perquè s'ha de repartir en molts llocs i moltes persones diferents. Ja et dic jo que no és el primer suggeriment que rebem al respecte, eh? Vull dir que pensa que avui en sembla que ja portem 3 al respecte, eh? 3 o 4. Escolta, ara que has comentat a lliures per llegir que ara mirava... Clar, vas anir al 2018. El 2018. El temps fa ser molt de pressa, Albert. 8 anys, eh?
Ara, i vius de fotografia estàs igual, eh? No, company, no. Que sí, que sí, que sí. No, company. Allò sí que era una obra més dramàtica. Aquesta, tot i que és dramàtica, té un boom, diguem-ne, de comèdia. Té un boom, però mira, t'he de dir que justament l'altre dia vaig convidar un programador que vingués i, ostres, em va dir, ostres, és molt impactant l'obra.
Diu, però clar, té moments justament tan bruscos o pot haver-hi un llenguatge en algun moment malsonant perquè són gent que està en el límit i justament el personatge que jo faig està una mica de volta de tot, com es diu ara, per la situació, doncs, de les circumstàncies de la seva vida i és una mica cínic, que també és un personatge que m'agrada fer perquè normalment potser m'han donat més...
gent que és més un bon noi, o fins i tot, com t'ho diria, l'amor, saps, d'algú que de cop i volta allà provoca gelos, saps, l'amant, coses d'aquestes així. I aquí m'han donat una mica un malparit, això m'agrada fer-ho, una mica un doctor house, saps?
I clar, hi ha moments que l'humor, o aquesta boca així una mica lleugera d'aquest senyor, causa que sigui una mica vulgar, o una mica brusca, o una mica això, feridor. I em van dir, ostres, és que pel tipus de públic que tenim, ostres, potser és una mica bèstia, no? Però això què, per portar-ho a un casal d'avis per atendre, o un allar d'infants? No, no, tant.
Per el tipus de públic també. A vegades passa que també hi ha ajuntaments que no poden programar tant de teatre i llavors el que han de fer l'han de concentrar molt, han de mirar que sigui per tots els públics. També s'ha de dir, i algun dia haurem de trencar una llança a veure què fem...
és que el públic de teatre cada vegada la mitjana d'edat és més alta i quan tu te'n vas als teatres de Barcelona, ostres, la mitjana ronda els 60, 55... Tant? Ostres, jo tinc aquesta sensació. I quins són els sectors? Perquè sempre el casiu és el preu.
És que són molt cares, les entrades. Però clar, això també és de l'antiu, això. No sé si té a veure amb el teatre en general. Jo crec que és multifactorial. Sempre passa a la realitat sol ser així i no poder-la, doncs, estranya en una sola raó. Jo crec que al teatre cada vegada hi va menys gent perquè potser és més car, perquè la gent potser, gent de 15, 20, 30 anys, prefereixen fer altres activitats que tinguin a veure més amb les xarxes socials o quedar, sortir, divertir-se d'altres maneres.
No sé si també té a veure el teatre en català sobre... No sé què és. Home, a diferència de l'altre gran espectacle, diguem-ne, popular, com és el cinema, el teatre en català gaudeix amb la bona salut a casa nostra. Sí, però jo a vegades no sé si... I perdoneu-me aquí la negativitat. Si és un cant de signe. I d'aquí 15 anys, de veritat, i d'aquí 15 anys veurem un panorama molt diferent. Ja m'agradaria que no fos així, però a vegades hi ha moments que penso estres tu. O l'altra cosa és poder trobar textos
que puguin interpel·lar amb aquestes noves generacions i que els puguin... I n'hi ha, eh? Vull dir, jo he anat a la bequeta a veure alguna cosa i he pensat, ostres, fins i tot jo em sento ara aquí com un senyor gran veient això. Apa, Roger, per favor! No, no, no, perquè puc veure que hi ha un vocabulari, hi ha una rapidesa, hi ha unes temàtiques que potser giren més al voltant d'anar a interpel·lar un públic més de 20 anys, de 25 anys, i que penso que ja està bé que hi hagi aquest tipus de públic i aquest tipus d'autories per aquesta gent.
Però sense perdre, doncs no ens perdrem amb la generació del mix. Que estem en la generació perduda d'aquí. Escolta, més enllà d'aquest projecte, no sé si tens alguna altra cosa en cartera així que ens puguis presentar o que presentaràs, bàsicament, perquè els que són els fans et puguin seguir. Home, jo com a actor, sí que des de la part de la ficció, de cara...
crec que serà l'octubre, s'estrenarà una sèrie a TV3 que es dirà In Vitro, que això ho dirigeix el Marc Creuet, que és el creador del Pop Ràpid, aquesta sèrie que vam fer a TV3 i el 33, i és una sèrie que protagonitzen el David Verdaguer, la Bruna Cosí, la Maria Pujalte...
l'Ara Bertran, entre d'altres, i és una sèrie de sis capítols, crec que seran no sé si de mitja hora, i que giren al voltant d'una clínica de fertilitat, amb una sèrie de personatges que van per poder dur a terme aquests tipus de procés, i jo hi participo, amb altra gent, en aquesta sèrie.
Ja està enregistrat, això? Això està enregistrat. Això ho vam gravar, sí, al setembre, octubre, novembre, desembre d'aquest any passat i s'espera a la tardor per poder-se fer. I a nivell teatral, doncs jo tinc alguna idea que m'agradaria portar endavant. Ara mateix és molt ràpid per poder alliberar aquest tipus d'informacions, perquè tot el moment són xerrameques, però aquest dijous justament tinc una reunió amb un teatre per parlar, a veure si pot tirar endavant una idea que tinc.
Molt bé, doncs escolta, tant de bo, tant de bo. Recordem, aquest divendres, a partir de la set de la tarda, aquí al Casal de Cultura, una d'aquelles obres que, els que l'hem vista, ens ha agradat moltíssim. Moltes gràcies. I no té res a veure que siguem amics, Roger. Gràcies, Albert. Culpables, aquí al Casal de Cultura, l'obra de Joaquim Bundó, atenció, amb Noia Blancafort, Roger Batalla, Adriana Feito i Albert Ferrer.
és una d'aquelles oportunitats que tenim aquí a Mata Pere per poder veure un tipus de teatre que, de l'altra manera, seria del tot impossible i que representa una bona oportunitat per omplir la tarda del divendres. Roger, moltíssimes gràcies per tenir-nos aquí a Mata Pere. Gràcies a tu, Albert. I moltíssima sort i moltíssima merda. Gràcies.
Continueu al Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio, com sempre, els dijous a les 8 del vespre, els divendres a la mateixa hora i sempre que vulgueu a la pàgina web de matadepere.cat. En aquest informatiu local de Periodicitat Setmanal sempre mirem de donar relleu a totes aquelles notícies que estan a punt de succeir poble o que tot just han succeir, però...
Sovint oblidem que hi ha al darrere una gran activitat associativa i cultural que a vegades, possiblement perquè ja estem molt familiaritzats amb les seves execucions, no hi prenem massa atenció. Una de les iniciatives que ja va arrencar ja fa molts i molts anys són el Club de Lectura, que organitza la Biblioteca Àngel Guiberà des de fa com 23 anys. El Cavallera de l'Armadura Rovellada va ser la primera de les obres que es va comentar.
I des de llavors, des del 2003, que ha plogut molt, i fins ara, el 2026, no només els clubs de lectura s'han duplicat, sinó que també hi ha diverses variants, els de teatre, els infantils, els juvenils, i avui en volem parlar. I ho fem amb el director de la biblioteca, ell és en Manu Rodríguez. Manu, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, Albert. Moltíssimes gràcies per convidar-me. Ja t'has avançat. Gràcies a tu, evidentment, per venir avui aquí als Estudis de Mata Pere Ràdio. Bé, això de les clubs de lectura va començar una mica com una broma, ja no aquí, eh? Arreu, fa més de 20 anys, i s'ha acabat consolidant com una de les iniciatives més potents de les biblioteques, oi?
Bé, jo crec que els clubs de lectura, justament, perquè la missió de la Biblioteca Pública és fomentar, bueno, agrandir l'accés universal a la cultura, al coneixement i a la informació, i fomentar el gust per a la lectura i generar comunitat, i jo crec que justament el club de lectura és l'activitat que més...
s'entronca en aquesta missió de la biblioteca pública. A la biblioteca pública, a part de fer moltes accions, unes accions passives que tenia tenir una bona col·lecció, tenir un bon equipament, i després hem de buscar els usuaris a fora. Llavors hem de fer una cosa més activa i tenim els clubs de lectura, les hores del conte, les exposicions i moltes activitats que el que fan és que es fomenti el gust per a la lectura i crea una bona comunitat de lectors.
Quan va començar, i estem parlant d'això, de fa 25 anys, semblava que primer era com una mena de moda, perquè moltes biblioteques es van afegir al mateix moment simultàniament a aquesta idea, però és evident que l'èxit de la convocatòria ha continuat amb el temps, perquè a molts llocs, a moltes biblioteques, jo diré que a la immensa majoria, per no dir totes, es fan, s'organitzen perèdicament clubs d'actura, no?
Sí, jo crec que és l'activitat estrella dels clubs de lectura i últimament també estem rebent que està com molt de moda i a part de les biblioteques s'estan generant molts clubs de lectura arreu i trobem a moltes biblioteques, a les trobades que fem amb altres companys, que el problema és que no hi caben ja tanta gent que vol fer club de lectura i les biblioteques ja no hi caben més gent i llavors s'estan buscant diferents formes de fer que vingui gent nova i aquí a Matapé de moment no ho estem fent, sempre són les mateixes persones que si volen continuar poden continuar,
i al final la forma de donar-se de baix aquí és ja per malaltia, que no pots venir al Club de Lectura. O que surt una altra cosa i ja no pots venir. Sí que tenim un club, una llista d'espera, però tampoc ara és gaire gran. Com deies, el Club de Lectura, el de sempre, el del dillous, va començar el 2003, i jo el 2020, quan vaig arribar a la direcció de la biblioteca, em va sortir que hi havia 22 persones a la llista d'espera.
22. Sí, i llavors vaig pensar, ho fem un altre club de lectura. Que és el dels dimecres. El dels dimecres, llavors tenim el club del dillous i el club del dimecres. Aquí no tenim gaire imaginació per buscar noms, que després vam fer la novel·la aquesta del club del dimecres i tot això, que dona la causalitat. Llavors vam agafar la gent de la llista d'espera i a l'hora de gestionar-lo és fàcil, perquè el mateix llibre que fan el dillous, el mes següent ho farà el dimecres i a l'inrevés.
Dius que aquesta llista d'espera ara és molt llarga o no? No, ara potser el del dijous en tenim 4 o 5 persones i el del dimecres en tenim 3.
Ah, perquè clar, hi ha un aforament que òbviament s'ha d'acabar respectant, no? Sí. Al final també el que estem fent és un sistema que si algú falta tres vegades, el durem de baixa. Ah. Com si fos el béisbol, el tercer strike fora. Ah. Llavors, si tens tres faltes... Tres faltes seguides, o tres faltes al curs... Tres faltes amb tot el curs. Amb tot el curs, que són deu trobades. Si tens tres faltes, a la tercera falta se suposa que has de donar espai perquè vinc una altra persona i tingui l'oportunitat de participar al club de lectura.
Quins criteris seguiu alhora? Perquè m'he adonat que aquestes, com a mínim el passat mes de febrer i també aquest proper mes de març, però també amb mesos precedents, hi ha una equiparació de buscar algun element, alguna novel·la que ha sigut portada, diguem-ne, que s'ha teatralitzat, o hi ha hagut alguna notícia per la qual d'alguna manera ho vinculeu. Però hi ha algun criteri de dir, escolta, doncs mira, les biblioteques segueixen un criteri, què sé jo...
Autores femenines, o les modes, o les circumstàncies, quins són els paràmetres que se segueixen? Hi ha biblioteques que ho fan de forma temàtica, que potser fan de gènere especial, gènere negre, romàntica, en el cas que nosaltres fem novel·la, normalment novel·la,
Alguna vegada hem fet poesia, alguna vegada hem fet teatre, però no té una temàtica general. Llavors, el criteri és buscar obres que estiguin bé per parlar, que generin conversa, que tinguin disponibilitat de lectures, d'exemplars, perquè moltes vegades la gent vol fer una novetat, però a aquesta novetat no hi ha exemplars suficients com per repartir 20 exemplars perquè la gent llegeixi.
i també els suggeriments que ens fan els mateixos participants del club, que ens diuen, mira, aquesta novel·la m'ha agradat molt, estaria bé fer-la al club de lectura, llavors l'afegim. També alguna vegada algun mateix usuari, si ho vol conduir, perquè les sessions del club de lectura d'adults les condueixo jo, però si alguna vegada algun usuari vol conduir la sessió, perquè hi ha algun llibre que li agrada especialment i vol parlar d'aquest llibre, pot conduir, amb la meva col·laboració, pot conduir al club de lectura.
Hi ha una majoria, almenys quan jo portava els clubs de lectura a la biblioteca, que era un cop a l'any, però ho vaig fer durant 12 anys, hi havia una majoria clapadora de dones. Continua sent així, no? Sí, continua sent així. A veure, en aquesta biblioteca, hi ha passat moltes biblioteques, i no només en els clubs de lectura, jo crec que a nivell general la cultura, les dones són les que consumeixen més cultura actualment.
I també és una llàstima perquè ens estem deixant una part de la població. Ara que estem parlant del pla d'igualtat i tot això, també hem de pensar en el pla d'igualtat, en el cas dels homes, ens estem perdent la meitat de la població que no està consumint cultura, no està participant en clubs de lectura, en teatre, conferències... I hem de fer alguna cosa perquè els homes tornin a la biblioteca...
Tenim casos de lectors a les biblioteques que venen i consumeixen sobretot de prèstec. Però després falta el pas aquest per socialitzar la lectura i atrevir-se a venir a una trobada. Actualment, dels 40 persones que tenim al club de lectura, només hi ha dos homes. Només dos? Un el dimecres i un el dijous? Sí, efectivament.
I perquè deia ser un el marit d'alguna de les que vénen? Exacte. Un era un marit, la dona ja no hi és i els ha quedat. Vaja, molt bé. En aquests clubs sempre intervenen les mateixes persones? És a dir, tu com a director o com a conductor o moderador sempre has de tibar una mica la llengua per veure si algú que diu alguna cosa?
Tinc dues funcions principals. Alguns se l'ha d'aturar la llengua perquè no parlen i altres se l'ha d'aturar perquè parlen massa. I parlen de coses que no té res a veure amb el llibre. I llavors has d'una mica limitar i dir, bueno, parlem del llibre, no? I també d'altres que no hi participen i llavors has de generar un lloc que estigui incòmode per poder parlar i al final sí que aconsegueixes que tothom parli del llibre. També és difícil en una sessió d'oïll amb persones que anar controlant tot, però...
Però jo crec que al final sí que ho fem de forma participativa i quan acaben les sessions tothom està content. Quins són els elements que la gent té en compte a l'hora de valorar un llibre? Perquè hem de tenir en compte que la vessant és purament, diguem-ne, deficient de la lectura. Vull dir que aquí no hi ha filòlegs, poden haver-hi, però que no és imprescindible tenir cap carrer de filologia, ni ser experta en dramaturgia, ni ser experta en novel·les. Vull dir que només és la simple impressió com a usuari, no? Però quins són els elements que s'estan? L'argument, l'estil en què s'escriu, o l'autor o autora?
Bé, que es tingui una qualitat per triar el llibre, que tingui una qualitat per poder parlar, que generi conversa, que sigui un tema que estigui ben escrit, que no passi gairebé de 300 pàgines, perquè si no seria complicat, que hi hagi exemplars suficients. Normalment fem servir lots de llibres que té la Diputació de la Generalitat de Catalunya o algunes biblioteques i agafem aquests lots en prèxtec per poder prestar-los per llegir al Club de Lectura.
I llavors és una mica anar buscant un tema de qualitat en els llibres i que generïm conversa. Però no, no, jo em referia als criteris que la gent té a l'hora de parlar, a l'hora de participar en aquests clubs. Són aquestes temàtiques que et deia o es desmarquen o només hi ha un que és l'argument, per exemple?
No, jo el que faig normalment és dividir la conversa en diferents eixos. Els personatges, l'eix temàtic, la comparació amb altres obres... I llavors aquí, en funció de la conversa de forma natural, vaig guiant les preguntes, tinc un moment al guió, i vaig guiant les preguntes cap a una banda a una altra. També em dono suport a una presentació, i al principi parlem una mica d'autor, del seu entorn, dels personatges de l'obra...
Potser si hi ha algun vídeo o alguna imatge que també ens ajudin a parlar sobre l'obra, i amb tot això genera la conversa final. Bàsicament, novel·la contemporània, no feu clàssics. Sí, novel·la contemporània, tot i que a vegades agafem clàssics. Hem fet el Madame Bovary, també... A vegades agafem clàssics i la Generalitat i està molt bé.
No, perquè ara, per exemple, que s'han portat a la pantalla que puguis anar al cinema, no deixa de ser un bon potenciador, sempre un gran popularitzador de la literatura. Aquests darrers menys que hem vist a Frankenstein o que hem vist als Sims Borrascosos, potser també ser una bona oportunitat per portar les ovel·les de Shelley i Pronte, no? Sí. Em sembla que el de Frankenstein sí que ho van fer.
Sí, perdona, sí, ho faig jo. Ara m'acabo d'enrecordar, però fa una pila d'anys, això, eh? Vull dir que... Nosaltres tenim un fitxer allà que tenim tot l'històric de llibres que hem fet per no repetir gaire, tot i que, com hi ha gent que fa 23 anys que hi ha gent nova, sí que ho podem repetir.
També tenim apuntat aquí els autors, perquè també venen autors al club de lectura. Aprofitem una subvenció de la Generalitat de Catalunya, que justament es diu això, fomentar la trobada entre autors i lectors, i fins ara podíem convidar dos autors a l'any, un era per infantil i juvenil, pels clubs de lectura infantil i juvenil, que després parlem, i l'altre era pel club de lectura d'adults. I justament aquest any, en comptes de dos, poden ser tres.
Ah, molt bé. I llavors, quin és el criteri que se segueix a l'hora de triar els autors? Són els mateixos lectors els que trien? Aquest any hem fet una enquesta. Tenim un grup de WhatsApp, un per cada grup, el de Nimeca, el de Llullos, i llavors, aprofitant el WhatsApp, hem fet una enquesta amb 10 propostes, i llavors hem votat. I aquest any el resultat guanyador, Pep Coll, que hi ha vingut 3 vegades, aquesta seria la quarta, perquè avui mateix m'ha confirmat, i després la Laura Pinyol, que és d'aquí de Matà de Pere. Llavors,
La trobada amb el Pepco, que ja la tenim, ja he de fer tot el tràmit de demanar la subvenció, tot això serà el juny, que coincidirà amb la cloenda del curs, que fem a part de la trobada amb l'autor, fem un pica-pica amb cava i coca i tot això, perquè és al final de curs. I l'hora de setembre la farem amb, si està conforme, si no ho buscaré amb un altre autor, ho farem amb la Laura Pinyol.
I a part d'això tenim més coses, perquè hi ha una trobada a nivell de la comarca amb autors, que aquest any farem amb la Carlota Gurb, al mes de juny, que això són tots els participants dels clubs de lectura de la comarca, en aquest cas de Vallès Occidental, la zona de Terrassa. I ho fem en un teatre...
una sala d'actes grans, aquí a Matà de Pere no podem fer perquè no ho tenim, de moment, i aquest any ho fem a Bacarisses, això, amb la Calota Gull. I després hi ha una trobada de clubs a nivell provincial que normalment es fa una obra de teatre, alguna cosa així. I el bo és que la Diputació ens paga el transport, l'autobús, també el pica-pica d'entrepà, i mira, és una forma també de, a part de les trobades del club de lectura que fem aquí a Matà de Pere, doncs, trobades en autors i anar a fora també. Clar que sí.
Hem parlat dels clubs de lectura de la sessió dels dimecres, dels sisous, però també des de fa uns quants mesos s'hi va afegir el llegir el teatre. Sí, des del 2024. Imagina't, dic de fa un mes, ja fa dos anys, ja fa dos anys, el llegir el teatre. Clar, sempre s'ha dit que el teatre és per ser vist, no per ser llegit. No sé això com es porta.
Porta bé, és un projecte que està molt bé, perquè és un projecte de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la TNC, i està molt bé perquè ho tenen molt bé muntat, perquè et donen els exemplars de les funcions que faran aquella temporada en el TNC, t'ho donen en un llibret, que es pot repartir als usuaris, si no cal que ho torni, s'ho poden quedar...
després et donen un material per preparar el Club de Lectura pels conductors, i també et fan descompte per anar a veure l'obra al Teatre Nacional. Home, fantàstic, tot. Llavors, ho té tot. Llavors, el que fem és, aquest any són set obres, anem a veure l'obra un dissabte, ja ha reservat tota la temporada les localitats, llavors et donen un link per comprar amb aquest descompte, el dissabte anem a veure l'obra, i el dilluns fem el Club de Lectura sobre l'obra. Llavors, parlem de dues coses d'anys.
el text de l'obra que hem repartit i hem pogut llegir, i com ha sigut la seva portada a escena. L'adaptació, clar. I llegir el teatre, per algunes persones és complicat, és ficar-te, pensar els diàlegs en el teu interior. No hi ha la part narrativa que t'escriu coses, sinó que jo crec que t'has d'imaginar com els personatges, fer com diferents veus en el teu cervell, i imaginar-te que estàs a veure veient l'obra. No en el meu cas, si ho faig al revés, perquè molts es llegeixen l'obra i després la veuen, jo m'espero veure l'obra per després llegir.
Però només tens dos dies per fer-ho, llavors, això. Un dia, el diumenge, perquè normalment el dissabte a la tarda a les 7 és quan hi ha l'obra. No, però l'obra se llegeix molt ràpid, és molt breu, perquè m'agrada tenir la sorpresa, perquè si llegeix l'obra ja sé què passarà. Ja ho esperes, sí. No hi ha allò de la comparació de, ui, sí, estava el llibre, però... Sí, sí, sí. També hi és, amb adaptacions teatrals també hi és, eh?
Clar, jo m'ho imaginava d'aquesta forma i al final ho hem portat a escena d'aquesta altra. També hi ha variacions, o sigui, una vegada comencen els assajos i tot això, tu veus que canvien el text o canvien alguna part. Llavors és una cosa que dona molt per parlar. Ostres, per què penseu que ho han fet així? Llavors, el club de teatre està molt bé. Ara tenim 15 persones.
I encara hi ha alguna plaça disponible, no? Sí, tenim fins a 20, hi ha 5 places disponibles, i queden per veure 3 obres. La següent és ja la setmana vinent, o l'altra, que tenim la reina jove, que és una adaptació d'obres de Shakespeare. Shakespeare, sí, sí. Res, un parell de minuts només per comentar la vessant infantil, perquè també hi ha uns clubs de lectura infantil que reben els noms del trac blau o el trac groc, i que estan orientats a diverses edats escolars. Com funciona això? Perquè també veig que hi ha places disponibles aquí encara.
Sí, el que hem fet és, els llibres infantils de ficció, els contes, tenen com un gomet de color a les biblioteques, el gomet blau que és de fins a 6 anys, el gomet vermell fins a 10, el gomet verd de 10 a 11 i el gomet groc que és de més de 12. Llavors com el símbol de la biblioteca, el logo és un drac, que és el drac de Sant Llorenç, li van posar el drac blau, el drac verd, el drac vermell, etc. I llavors és el nom del club.
I tenim el drag blau aquest, que és una mica diferent perquè els més petits no agafen el llibre per llegir a casa i després a la trobada parlar sobre aquest llibre, sinó que a la mateixa sessió la Gemma, que és en aquest cas que porta tots els clubs de lectura infantils,
que tenim la sort de tenir-la perquè és una experta en literatura infantil i juvenil i ho fa superbé, el tema amb els nens d'activitats. A la mateixa és això, narra diferents contes i després parla sobre això. I la resta funciona de forma similar, llegeixen el llibre a casa i després ho fan aquí. El del drac blau sí que està ple i la resta sí que hi ha places. El que costa més són els juvenils.
En aquest cas, el de més de 12 anys, el drac groc, només tenim 4 persones i hi cabrien moltes més, però ja costa perquè tenen moltes... Han començat més deures, més extraescolars, més coses... I les pantalles. Les pantalles, el mòbil... Clar que sí. Doncs escolta, per a tots aquells que vulguin interessar-se en formar part dels clubs de lectura, evidentment encara han de fer una petita lista d'espera, però escolta, qui sap si d'aquí un temps podem tenir el club de lectura dels divendres, per exemple?
Sí, el problema és que nosaltres ja no ens donen la vida, perquè els clubs, hi ha moltes biblioteques que el que fan és contractar algú perquè porti els clubs, i aquí ho fem nosaltres mateixos. Jo porto tots els adults i la gent m'ha portat els infantils. A més, porto també jo ficció en joc, que és una mena de club de lectura, però de videojocs. També hi ha el tema de mediació lectora, que és com un club de lectura, però amb les escoles.
que un dia anem nosaltres a les escoles, repartim un llibre i després venem aquí a la biblioteca i ho comentem, que és com un híbrid entre la visita escolar i el club de lectura. I amb tot això ja no ho podem fer més. Ara, amb el pla de lectura, la idea és ampliar encara més els clubs de lectura, però contractant potser algú perquè ho porti. Un club de lectura juvenil, potser un club de lectura amb temes que els agrada més al...
Els homes que hem parlat abans, potser novel·la policiaca, novel·la històrica, per atreure'ls. També podem fer com una mena de club de lectura, un cinema fòrum de cinema, perquè tenim una molt bona, tu ja ho saps, i és partícip d'això, una bona vol·lecció de cinema, sobretot de cinema clàssic, i aquí agafaríem a una altra companya de la biblioteca, l'Àngels, que potser faria d'una mitja d'hora d'aquest club per començar-lo aquest any.
Molt bé. Doncs escolta, estarem expectant, evidentment, a totes les iniciatives que es presentin des d'aquest espai tan ple, tan enriquidor com és la Biblioteca Àngel Guimarà, del qual, evidentment, ens fa molta il·lusió sempre compartir espai. Estem alcaldeix Casal de Cultura, nosaltres a la Ràdio, per la Biblioteca, presidint una mica el Centre Cultural de Mata Pere, doncs això, la Guimarà. Manu Rodríguez, director de la Biblioteca, moltíssimes gràcies per haver-nos aquí a Mata Pere Ràdio. Adéu.
I res, anem a repassar molt breument quines són aquelles convocatòries més assecades a Mata. Pere, per als propers dies. Aquest divendres tenim culpables de teatre psicològic al Casal de Cultura, com hem comentat a les 7 de la tarda. El dissabte 21 una sortida amb un sol de caldés a partir dels 8 del matí i des de pavelló a primer d'octubre. I el mateix dissabte unes portes obertes a la Torra de Mer a partir de les 10 del matí.
El diumenge tindrem la nova sessió infantil. El Cinecic serà amb l'obra Aisible i el poder de les ratlles a partir de dos quarts de sis de la tarda i a l'editori de l'Escola Municipal de Música, Ferèric Montpou. De cara a proper dimecres 25, una altra nova jornada de portes obertes a l'Institut a partir de les cinc de la tarda. I a la mateixa hora, només que una estona més tard, a dos quarts de sis, una hora del conte, contes i contarelles a la Biblioteca Àngel Guimarà.
Finalment, el dijous 26, una conferència d'ama amb Mercè Paloma, a qui vam tenir convidada aquí als estudis de Mata Pere Ràdio. Ella és dissenyor del vestuari que ha estat guardonada molt recentment amb un premi gaudí. I acabem, doncs, com sempre, amb una mica de música.
Aquesta és una de les àrees més conegudes de la filla del regiment de Gertano Donizetti, que s'havia de projectar aquest dijous 19 de febrer a les 7 de la tarda al Casal de Cultura. Però les dificultats tècniques que hi ha amb el projector han ajornat aquesta sessió. Mentrestant ens conformem amb una de les seves àrees més conegudes. A més a més, que ens interpreta el grandiós Juan Digo Flores. I se ferà, majestà, va. Jure pròsper.
Bona nit.
Fins demà!
Caram, sensacional quan diu Flores en aquesta interpretació de l'àrea, a més a mi, de la filla del règiment i en aquest triple do de pit que fa al final d'aquesta àrea. Nosaltres posem punt i final en aquest Matapè Notícies de Matapè Ràdio. Avui a Miriam Vila els titulars i un servidor, l'Albert Diorlei, el control a la producció i a l'ocució. Recordeu que tenim una adreça de correu electrònica, és matadeperaradio arroba matadepera.cat, que la informació sempre està actualitzada a matadepera.cat i també a l'agenda de les activitats
de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de mig dia, 3 de la tarda i també a les 5. I nosaltres tornem el proper dijous, 26 de febrer, però recordeu que si voleu tornar a escudar aquest informatiu ho podeu fer a partir d'ara mateix ja a matadepereradio.cat. Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana que tenim a punt, a punt de començar.