En molt pocs dies coincideixen al poble dues campanyes dedicades a la neteja. D'una banda, la de mantenir els carrers nets, els excrements dels gossos, i de l'altra, la convocatòria d'una nova edició de les Let's Clean Up Europe, que tindrà lloc els propers dies 8, 9 i 10 de maig. Amb dues, amb un únic objectiu, netejar el lloc que ja s'ha embrutat.
La conscienciació sobre la neteja ha millorat notablement en poques dècades. Els amos dels quissos són conscients que encara eliminant les deposicions de les mascotes i la massiva instal·lació de papereres també ha fet possible que hagin disminuït notablement els papers a terra. Però alguna cosa deu fallar perquè encara hi hagi campanyes d'aquesta mena o que s'arribin a recollir prop de dues tones de desalles cada any el Let's Clean Up. El que m'he recorregut, doncs, ha estat notable, però encara en queda un bon tros.
Molt bona tarda a tothom, benvinguts de nou al Mata de P Notícies. Avui a cafà número 675. Ara mateix hem convidat ja a Gemma Serra, una de les responsables del festival M'expliques un conte, que arrenca el dia 9 d'abril. També passarà per aquí l'escriptor Aleix Sarri, que presentarà el dia 8 Ànima de la República. I ens vindrà a veure el popular Joan Moreno, que ha tingut un paper la pel·lícula Pizza Movies acabada d'estrenar als festivals. No hi faltarà ara mateix el recull de titulars el mes s'assegat a la setmana.
Míriam Vila i l'agenda que t'enganaran aquest informatiu. Rebeu, com sempre, una salutació ben cordial d'acus per la que és l'Albert Biorleghi en aquest nou Mata de Bé Notícies corresponent al 26 de març del 2026 i albirant, evidentment, el bon temps de la primavera. Sigueu tots plegats. Benvinguts.
Hem dit el Guiran al bon temps de la primavera, però avui dijous, òbviament, fa bastant de fred. Un fred gairebé hivernal, no és així, Míriam Vila? A veure, tampoc exageraríem, eh? Home, avui ja estàvem gairebé a 7 graus, eh? Quan he arribat aquí, oi? Bueno, esclar, a l'hora que tu et despertes, que són les 5 del matí... No, quan he arribat aquí al poble, estàvem a 7 graus, vull dir que feia... Avui no he anat a fer piscines, per això, eh? Avui no, caram, t'ho has saltat. No, perquè només vaig 3 dies a la setmana, dilluns i marx i negres. Els dijous em llevo a la mateixa hora, però per treballar amb altres temes. Sí. D'acord.
Deures pendents, veig que... Fets, fets, fets. Has anat a veure la... Una batalla de sota. Home, caram. Que em va al·lucinar. Bueno, caram, tots ho celebrem, eh? Clar que sí. He de dir meravellosa. O sigui, una pel·lícula que em va sorprendre moltíssim, perquè, a més a més, el contrast entre aquests elements satírics i la realitat...
diguéssim, pertorbadora, no?, del present, o sigui, és una mostra i, a més, amb un ritme narratiu que t'absorbeix. No sé si has vist alguna altra pel·lícula amb Paul Thomas Anderson, aquest més a la casseta, Recomano en Magnolia, que és una pel·lícula més extraordinària, sí, sí, sí. Vull dir que la recomano profundament, vull dir, molt encertat, el teu criteri de nominar-lo...
Pels Òscars. Clar que sí, i tant. A més, el Leonardo DiCaprio està estupendo, John Pena està meravellós, el Benicio de Todo també. Com es diu, Cheese Infinity? He intentat aprendre el nom de memòria, però no hi ha hagut manera. I la Tayana Taylor, que és la lideresa que també fa un paperàs. I quina bellesa, eh, també. O sigui, quin personatge i quin actriu, també, eh? Jo no l'havia vist mai, aquella veia. Jo tampoc, jo tampoc, i em va fascinar. Sí, sí, sí, sí.
11 torassos i actius impressionants. Avui has fet els deures ja. He fet els deures. I els heu gaudit molt. Ara tinc una llista de pendents extensíssima. Ah, Hamnet, molt bé. Sí, sí, que també apunta molt bé. Fins l'any que ve, per sona, et preguntaré per als Òscars de l'any 2026. O sigui, per tant, tranquil·la. Ho podem espaiar. Molt bé.
A part d'això, bé, ja tenim la Setmana Santa aquí. La setmana que ve no tenim informatiu, recordem. Per tant, doncs, tindrem uns quants dies de vacances que es deuen presentar bé, no? Sí, i tant. Sempre es presenten les vacances, eh? Sí, això també és veritat. Val, doncs, hem repassat aquesta notícia que és la setmana mateixa, Pere. Vinga.
Doncs com us dèiem a la portada d'aquest Matapè Notícies comença una campanya per mantenir els carrers nets. La regidoria d'obres i serveis ha posat en marxa una nova campanya de civisme per conscienciar la ciutadania sobre la importància de netejar els pipins i recollir els excrements dels gossos a la via pública. La iniciativa ja és visible als carrers del municipi amb la instal·lació de 50 banderoles penjades en diversos fanals del poble.
Des del Consistòria recorda que el pipí de les mascotes pot deteriorar el mobiliari urbà, generar males olors i embrutar els carrers a més de poder transmetre malalties. Aquesta situació també incideix directament en la convivència ciutadana. Per altra banda, i com també ho comentàvem, nova edició hi ha del Let's Clean Up Europe.
Un any més, Mata de Pere s'afegeix al Let's Clean Up Europe, unes jornades de conscienciació, per mantenir els entorns naturals nets i lliures de deixalles i residus que han arribat a la seva tretzena edició i que en aquesta ocasió tindran lloc els dies 8, 9 i 10 de maig. Com ja va passar en altres anys, el municipi col·labora amb les escoles, així com també la Brigada d'Obres, la Fundació Patrimoni Natural i diverses associacions de veïns i entitats.
Totes les persones i associacions que s'hi vulguin apuntar ho poden fer a través d'un correu, que és MediAmbientTotJunt, arrobaenmatadepere.cat, fins al dijous 30 d'abril. I encara no abandonem l'entorn d'Urop perquè una proposta per descobrir la biodiversitat local.
La regidoria de Medi Natural ha programat una caminada oberta a tota la ciutadania amb l'objectiu de donar a conèixer les caixes niu instal·lades recentment en diversos punts del municipi, així com la riquesa de la biodiversitat ornitològica del territori. La jornada tindrà lloc el dissabte 23 de maig, en horari de 9 del matí a 12 del migdia, en punt de trobada a la plaça situada davant de l'Ajuntament. L'activitat és gratuïta, però les places són limitades a un màxim de 30 persones.
Per participar-hi cal inscriure's prèviament abans del 15 de maig enviar un correu electrònic a mediambient arroba matadepere.cat. I encara un últim apunt sobre temes naturals. Es tanca l'aparcament de l'Alzina del Salari. Aquest dimecres 25 de març s'ha tancat l'aparcament de l'Alzina del Salari a causa de les obres de millora que es faran en el marc del projecte europeu Next Generation. El tall ha afectat tant el trànsit rodat com el pas de vianants.
en un cartell instal·lat al mateix equipament per la Diputació de Barcelona, s'informa que els aparcaments més propers són el del Coll d'Estenalles, a 3 quilòmetres, i el de la Torre de l'Àngel, a 4.
Per altra banda, l'altre dia vam rebre la visita del Síndic de Greuges i han emès els seus predictes de com va anar aquesta visita. El Síndic de Greuges va fer el passat dilluns 16 una jornada d'atenció presencial on qualsevol persona va poder consultar informació o presentar queixes sobre l'actuació de l'administració pública o empreses que presten serveis d'interès general com les companyies d'aigua, llum o gas, per exemple.
En aquest desplaçament es van rebre dues visites presencials i 13 trucades. Les persones que van ser ateses van presentar una queixa i van fer 13 consultes. Les situacions plantejades estaven relacionades amb temes d'urbanisme i mobilitat, tributs, serveis socials, serveis bàsics de consum i habitatge, entre d'altres. La queixa presentada anava adreçada a l'Ajuntament de Mata de Pere. I tot i que astronòmicament, ja fa uns quants dies que hi som, Mata de Pere va celebrar passat dissabte l'arribada de la primavera.
La regidoria de Promoció Econòmica i Comerç, amb la col·laboració de Matadepera Comerç, va organitzar el passat dissabte una festa per donar la benvinguda a la primavera, que va tenir lloc al matí i a la plaça de Cal Valdiró. A l'acte hi van assistir, entre d'altres, la regidora de Promoció Econòmica i Comerç, Carme Campañà, i la regidora de Cultura i Festes, Núria Garcia.
La iniciativa s'emmarca en una acció més àmplia de suport al comerç local i de promoció d'un consum responsable, convertent la festa en un punt de trobada per gaudir, participar i reforçar el teixit comercial d'en Mata de Pere. I ja que se'n parlen de trobades comercials, ja estan obertes les inscripcions per la propera edició del Mad Markets.
La regidoria de promoció econòmica organitzarà una nova edició els propers 29 i 30 de maig del Mat Market. Tot i que encara cal concretar els detalls i, si és com l'any passat, se situarà a la plaça del Casal de Cultura, la plaça de la Germandat i la plaça de Cal Valdiró. I durarà tot el dia. La convocatòria està oberta a entitats i comerços i ja estan obertes les inscripcions que es poden formalitzar a l'enllaç que trobareu a la pàgina web municipal matadepere.cat.
I acabem, doncs, a les portes de la Setmana Santa, a aquelles cites imprescindibles, doncs, per descansar, però també, segurament, doncs, que sí, per escoltar les passions, això que en Sebastián Baco, per veure l'imprescindible Ben Hur de William Waller. I, a part d'això, doncs, la parròquia de Sant Joan, doncs, ja ha anunciat els actes religiosos que tindre i toca els propers dies.
La parròquia de Sant Joan ha programat tot un seguit de celebracions per aquesta Setmana Santa que arrenquen aquest diumenge de Rams i que s'allarguen fins diumenge de Pasqua de Resurrecció. Els més destacats i jousant amb la celebració de l'escena del Senyor a la parròquia, vella del monument i torns de vella durant la nit al monument.
Divendres Sant, celebració de la passió del senyor a la parròquia, via crucis pels carrers del poble i cinefòrum, la passió de Mel Gibson a la sala parroquial. Dissabte Sant, celebració de la vella pasqual i diumenge de Pasqua, misses a les monges i a la parròquia. Tu sis al Ben-Ul, vindiem. Efectivament. Sí, nosaltres aquest any la tornarem a veure una altra vegada.
Mira, doncs potser ho faré també. Doncs mira, el Marcel no l'ha vista mai, i aquest any ens apuntem a veure, per a més, pantalla gran, a silenci absolut, a veure tota la pel·lícula seguida, vull dir que pot ser una gran experiència. I amb crispetes? Sí, farem crispetes. Causen les crispetes. Sí, home, sí, home, sí, clar que sí, i tant, escolta, una de disfrutar de l'espectacle, vingui don vingui. Jo em pensava que no estava permès, això que es diu. No, clar que sí, home, i tant, clar que sí, escolta.
No siguem tan dogmàtics. Miriam Vila, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi bé. Molt bona setmana, Santa, per cert. Igualment. Ens retornem d'aquí un parell de setmanes. Adéu. Vagi bé. Doncs, més o menys com sempre, un quart menys cinc de nou del vespre.
Uns quants dies abans, a d'una de les festes per les quals hi tenim molta debilitat, que és, evidentment, la festa de Sant Jordi, tenim a Bata de Pere una d'aquelles convocatòries que arriben aquest any a la seva sisena edició, que van començar a fer molt poc soroll i que s'han acabat convertint en un referent, no només per entendre'ns festius, sinó també essenciament literari d'aquí a la proximitat de Sant Jordi.
Estem parlant d'aquesta convocatòria que porta el títol genènic de M'expliques un conte i que hi ha de tot, hi ha des de trobades literàries, passant per exposicions, la participació ben decisiva de la biblioteca, lots sorpresa, contes, narracions, fins i tot també la participació d'aquesta casa de Mata Pere Ràdio. Avui en volem parlar tot plegat i ho fem amb una de les organitzadores. Ella és la Gemma Serra. Gemma, molt bona tarda.
Bona tarda, moltes gràcies per convidar-nos. No, res, escolta, gràcies a tu, evidentment, per venir aquí al Mata Pere Notícies. Em val a dir que l'entitat que organitza sigènicament és Còdul, juntament, i tu ets una de les 50%, i l'altra és la Marina Porcà, que avui sí que no ha pogut venir. Exacte, sí. I tot, evidentment, amb la col·laboració de, com deia abans, la Bibliotecància Quimera, però també de la Regió de Cultura, que és qui, per entendre's, diguem-ne, ho engloba tot plegat. Bé, vau començar fa 6 anys, en plena pandèmia, si no recordo malament,
Sí, de fet, la primera edició del festival va haver de posposar-se perquè hagués nascut justament per les dates que estàvem tancats a casa, perquè havia de ser l'abril del 2020. Pensàveu que la cosa tindria tant ressò com perquè sis anys més tard tinguéssiu aquest programa tan atapeïdíssim d'activitats?
No ho pensàvem, però ens agradava pensar que sí, que tindria continuïtat i que cada vegada s'hi aniria sumant més gent. També que el suport des de l'administració pública, des de l'Ajuntament, des de la Regidoria de Cultura, també podria anar creixent si veia que la cosa tenia sentit. Quin va ser el punt de partida? Fer alguna convocatòria paral·lela a la Dia de Sant Jordi? Recuperar aquesta tradiccia de comptes? Quin va ser el punt de partida?
D'entrada estava molt focalitzat en el tema de la literatura infantil i juvenil i convertir-la en un espai de festa. El dia 2 d'abril és el dia de la literatura infantil i juvenil i volíem fer alguna cosa vinculada a aquesta festivitat en aquestes dates. I també ens semblava molt interessant reivindicar la narració oral com una literatura de pes per ella mateixa.
anem una mica a parlar una mica de tots els actes perquè clar hi ha convocatòries que tenen lloc durant tot el festival recordem que això serà del dia 9 al 19 d'abril per tant estem parlant ja de passar la setmana santa perdonat que la setmana que ve no hi haurà matapè notícies doncs ja hem volgut avançar-ho
És a dir, unes activitats que tindran lloc durant aquests 10 dies, del 9 al 19 d'abril, i de l'altra, que estaran esquitxant des del mateix dia 9 i fins al dia 19 d'abril, en què hi haurà tota una sèrie d'explosió final o de festa final, hi haurà sapabrejades totes aquestes convocatòries que tindran lloc a Casal de Cultura, a la mateixa biblioteca o a altres espais, oi?
Exacte, sí, la idea una mica va néixer que durant els dies del festival almenys hi hagués alguna activitat, i com que ha anat creixent, hi ha dies que n'hi ha més d'una, però que creiem que poden ser per diferents públics i que poden acollir a molta gent diferent. Llavors hi ha propostes, això com dius tu, que duraran tots els dies, aquí al Casal de Cultura tindrem una instal·lació que va a càrrec d'EVA del festival en veu alta,
que són els telèfons, llavors hi haurà una sèrie de telèfons de diferents estils i de diferents èpoques, i si despenges el telèfon podràs escoltar una narració. És una mica un homenatge als contes per telèfon del Jani Rodari, que és un mestre nostre. I després hi ha altres coses, hi haurà els lots sorpresa de la biblioteca, que sempre tenen molt bona acollida, hi haurà una gincama per participar en família, que s'han de buscar sis cobertes de llibres que estaran amagades, penjades, per algun espai del...
del poble i és una manera d'anar fent bullir l'olla entorn al festival. I a part d'això també tindrem aquesta exposició de Jocs als 25 Imperdibles, aquesta xapa exclusiva i la visita a les casetes dels llibres i participa l'intercanvi. Sí, també és una crida que fem. Sabem que aquí a la plaça de l'Església i al Busquet hi ha un parell de casetes de llibres. Aprofitant el festival pensem que és interessant que la gent continuï fent aquest intercanvi de llibres.
Aquestes seran les activitats que estaran permanents, és el dia 9 fins al dia 19. A banda d'això, què és el que destacaries d'aquest intensíssim programa d'activitats que arrenca el dia 9? Una de les coses que volem destacar és que hi haurà activitats que es faran a les escoles, o sigui, a l'escola Bressol, a les escoles de primària i secundària,
I això és una cosa que ja vam començar a fer l'any passat, gràcies al suport de la regidoria de cultura, que ja ha cregut i ja ha apostat, i vam començar fent-ho amb els nens i nenes de quart i cinquè de les escoles. Però aquest any això ha crescut i també hi haurà activitats pels deïdors, de Pinatons i Escola Brassol Relet-Relet, i també hi haurà activitats pels nois i noies de segon d'ESO, també del Montcau i de l'Institut.
Entenc que això està tancat només a les escoles, eh? Exacte, això no és una activitat oberta, sinó que és per les escoles, però és una manera que el festival tingui impacte en tots els infants i joves, no? A l'escola hi són tots i totes, i allà doncs poden gaudir d'una activitat pròpia del festival. Això es fa amb la Ceresa de Bardegí, la companyia Príncep Totilau, la Jordina Biosca... Exacte. Això mateix, eh? Què més? Perquè fins i tot veig una presentació d'un llibre.
Sí, bueno, de fet, a aquesta edició hi haurà tres presentacions de llibres. Caram! Perquè tindrem, la primera serà el divendres Diabel, gairebé una de les primeres activitats del festival, el segon dia de festival, que és la presentació del llibre Canta'm en una, Canta'm en dues, que és un recopilatori de cançons que ha fet el Miqui Jiménez amb d'altres autors, però el que tindrem és a ell...
I ens vindrà a fer una presentació, però no una presentació, diguem-ne, a l'ús d'explicar com ha fet el llibre, que tardé una mica, sinó que serà una presentació que convidarà a la participació. Aquestes cançons estan recollides, pensant molt, amb la primera infància, pels infants de 0 a 6 anys, i serà una manera de convidar les famílies a jugar i a cantar amb els infants d'aquestes edats. També veig la participació de la Corolla Infantil Claude Sol.
Exacte, la coral ja fa un temps que ens hem anat, tenim molta activitat compartida i de fet ja hem participat altres vegades del festival, però és que justament aquest any l'activitat que faran serà el dia de la Cluenda, que serà l'últim dia del festival, que és el 19 d'abril, que a més a més estem, bé, tenim moltes ganes que arribi aquest dia perquè ho farem en un entorn molt especial, que és el...
L'àrea d'Espai del Torrent de l'Escaiola, que estarà convertit en una festa de la literatura i de la música. I el que faran serà que els infants de la coral ens faran una cantata, que a més a més no només seran els infants de la coral de Matada Pera, sinó que tenen corals de la zona convidada. Es faran un juguem cantant aquí dins el festival.
Ara hi entrarem una mica en el programa d'actes d'aquest dia 19, que és tot el dia, però que arrenca a les 12 del migdia i que continuarà amb una festa final a les 6 de la tarda, que Déu-n'hi-do la intensitat de tot plegat. Però tornem una mica al programa d'actes. Hi ha també diverses grans de compte, a banda d'aquestes que hem comentat només per les escoles, hi ha d'altres obertes per tothom.
Sí, exacte, hi ha un parell d'hores del conte, una hora del conte que és per infants més petitons, una hora de 0 a 3 anys, una altra hora del conte que és per infants ja a partir dels 3 anys, llavors potser també el que tu comentaves de la col·laboració amb la Coral Clau de Sol és aquesta activitat que es diu Canta amb un Conte, que és una mica vinculat al taller de Moixaines que ja oferim des de la biblioteca juntament amb la Coral Infantil Clau de Sol,
que és un taller que fem durant quatre setmanes un parell de vegades l'any, en aquest cas serà només un taller d'un dia, però que també és per convidar a explicar on desia cantar amb els infants més petits. Però en un entorn més petitó, la sessió de presentació del llibre amb el Niki Jiménez serà un ambient més festiu i obert a moltes més famílies, i el taller canta amb un conte és una cosa més íntima i més recollida.
Has comentat abans la presentació d'un llibre, el de Cantamant una, el Cantamant dues, de Niki Jiménez, però hi ha dues presentacions més, eh? Sí, llavors hi haurà Gangues de ganxet, que és un llibre de poesia que ha fet una poeta que es diu Olga Colomer Falguera, que és poeta de quilòmetre zero, diguem-ne, perquè és de Terrassa, publicat per l'editorial Calendraca, i ens vindrà a fer ella la presentació del llibre, però també en aquest sentit no és una presentació de llibre a l'estil adult, diguem-ne, sinó que és una presentació per convidar els infants a jugar amb la poesia que hi ha en aquests llibres. Molt bé.
I després l'altra presentació del llibre és el del Cai i el poder de l'avorriment, que és d'una autora primerenca, que és la Laia Pujol, que l'ha fet en conjunt amb una il·lustradora i vindran totes dues a explicar-nos, a llegir el conte i a fer una il·lustració en directe d'aquest conte i ens proposaran alguna activitat en relació a la seva història.
Totes aquestes activitats, evidentment, estaran penjades a la pàgina web de matadepere.gat, totes seran desgrossades acte per acte, i també, evidentment, trobareu el típtic que reparteix, per cert, a la Gasseta propera. A la Gasseta d'Abril hauríem de trobar tots i totes el tríptic, esperem que arribi bé.
I després, amb això que dèiem de les presentacions, aquells tres dies també hi haurà paradeta de la llibreria Papereria Croquis, que hi haurà els llibres per si algú vol comprar-los i demanar la signatura dels autors si és que li ve de gust. Abans d'entrar amb el 19 d'abril, el diumenge, alguna altra activitat més que puguis destacar d'aquest programa d'actes?
Bé, llavors, per nosaltres, les activitats que fem nosaltres, perquè en moltes coses ho demanem que ho faci altra gent i ho fan molt i molt bé, les activitats que dinamitzem nosaltres directament és un Estris i Contes, que és una activitat que ja fa molt temps que fem, que és una mica un taller creatiu en relació a la literatura i aquest any, com que el festival està dedicat a la música, tindrà molta relació amb la música...
I l'altra activitat que fem nosaltres, que també ja va néixer al principi del festival, és l'escampada, que és una matinal que fem al Busquet, on el convertim en un espai també de creació literària i de joc literari. I a casa casa, Maltre Pere Ràdio també hi participa?
Això és molt important, que això encara no ho havia dit. No, sí que ho és, home, estem aquí. Hem demanat col·laboració a moltes persones que s'han prestat i llegiran el seu conte aquí a la ràdio i durant tots els dies del festival podrem gaudir d'aquestes lectures.
S'hi han apuntat 25, eh?, finalment. S'estan donant a terme les gravacions, l'última de les quals aquest dijous, i sí, evidentment, estaran també distribuïdes per diverses hores entre el 9 i el 19. En aquest sentit, ja parlen de col·laboracions d'altres entitats, has mencionat abans la clau de sol, la biblioteca també hi ha posat molt de la seva part, oi? La biblioteca, des dels inicis, que és el nostre company natural, no?
Parlem una mica ja del programa dels actes del dia 19 d'abril, que és la fi de festa d'aquesta nova edició del M'expliques un conte. Sí, doncs mira, el dia 19 en realitat la proposta és que comença a les 11 del matí. A les 11 del matí ja tindrem una instal·lació, que és una instal·lació participativa, Lilliput, d'una companyia que es diu Toms Creatius, que ens portaran uns diferents propostes de joc relacionades amb els contes tradicionals i populars.
I després, durant tot el dia, i també a partir de les 11, hi haurà una mica de biblioteca amb la selecció de llibres que aquest any Códula hem fet en relació a l'eix del festival, que és la música. I llavors les activitats, així com puntuals, comencen a les 12, que serà aquesta...
aquesta cantata que ens faran els infants de la coral Clau de Sol i les corals convidades, que és el ball Vicenç o un pedall. Veig que és cinquanta-dosena edició, això. Exacte, el Juguem Cantant és una activitat que se celebra això, aquesta és la cinquanta-dosena vegada, doncs un cop l'any fan aquestes trobades de corals, a vegades és a nivell de tot Catalunya, però habitualment és a nivell de comarca o de zona, i es troben un cop l'any per fer això, aquesta cantata.
canten junts i també fan una trobada per jugar. I aquesta vegada, com que han volgut acollir-se al festival, el joc el faran durant tot el dia aquí amb nosaltres al Torrent de l'Escaiola. Què més tindrem? Un dinar de Carmeñola, també? Sí, abans del dinar, a la una hi haurà una passejada que es diu Entre contes i cordes de violí, que tindrem diverses narracions de contes a càrrec de l'Estel Baldó, que l'acompanyarà el violí la Marta Domènech.
Molt bé. Després a les dues hi haurà això, dinar de carmanyola, convidem la gent a venir a passar-hi tot el dia, i allà no es pot cuinar, però podem portar la nostra carmanyola i la nostra beguda. Que sempre fa festa, una mica, no? Sí, i a més estem en un entorn per poder-ho fer. I més amb la canalla, clar, evidentment.
Després de dinar, hi ha una narració de contes a càrrec de l'Anabel de Vega, que ens farà la narració de l'Anem a caçar un os, que també és una obra molt musical. A les quatre tindrem el Cesc Serrat, que és un narrador excel·lentíssim de superkilòmetre zero, que ens agrada que sempre hi sigui.
amb el seu espectacle Contes, Cançons i Musiquetes, que a més a més aquest any el Cesc, a part de participar en Arran, també s'ha volgut implicar en la preparació del festival, que també el tenim ben acompanyant.
I després, a les 5 de la tarda, hi haurà un laboratori de lectura, mirar-se llegir, l'Avecedari d'Immaplà, que és una proposta també d'activitat literària en família, que per aquesta activitat sí que demanarem que hi hagi inscripció, perquè com que ha de ser un grup més reduït, però intentarem acollir tothom que ho vulgui. I a les 6 serà la festa de final.
Clar, amb tu. Doncs, Déu-n'hi-do, quin programa d'activitats tan complet. Permeten, per abans, un comentari sobre la portada d'aquest programa, que és absolutament una delícia.
És preciós. Ens l'ha fet la Mar Cerezuela, que és una il·lustradora també d'aquí, de casa nostra, que a més a més a la Mar la tindrem fent un taller d'art pels infants, un dels dies del festival, i l'any passat ja ens va fer el disseny de la xapa, de la xapa que vam donar, però aquest any li hem encarregat que ens faci el cartell i també la xapa que donarem durant tots els dies del festival, que és com un petit record del festival, doncs també l'ha dissenyat ella.
Doncs recordeu, totes les activitats estaran penjades a la pàgina avui de matadepera.cat i també repartirà amb un díptic a la Gageta d'aquest mes d'abril. Gemma Serra, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquí a Matapera Ràdio, moltíssimes, moltíssimes felicitats per portar cultura, sensibilitat a un poble, a una societat, a un entorn, a una comunitat que sempre, sempre, mai està de més, mai és sobre la literatura i sobretot la música com és el tema, diguem-ne, central d'aquest any.
Moltes gràcies a tu per les paraules, per haver-nos deixat aquest espai per explicar-nos i també pel suport en la creació del festival. Moltíssima sort, Gemma. Gràcies.
Continueu al Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio com sempre els dijous a les 8 del vespre, en repetició els divendres a la mateixa hora i sempre que vulgueu a la pàgina web de matadepere.cat. Just passada la Setmana Santa, el dimecres 8 d'abril, el Consell de la República de Mata Pere organitza la presentació del llibre Ànima de República, crònica política de l'Estat català 1409-1714, escrit per Aleix Sarri.
La presentació, que comptarà amb la participació del sociòleg Salvador Cardús, tindrà lloc aquest dimecres, com us deia, 8 d'abril a les 7 de la tarda, i aquí al Casal de Cultura. Avui en volem parlar, i ho fem amb el seu votó. Alès Arri, molt bona tarda. Bona tarda, Albert, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu. L'Aless és professor de batxillerat actualment, és escriptor i ha ocupat diversos càrrecs públics, entre els quals hi ha el de responsable polític internacional de Junts per Catalunya, que és el càrrec que ocupa ara mateix. Com en deia, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí als micròfons de Mata de Pere Ràdio.
Bé, has escrit un llibre que és molt interessant el seu punt de partida perquè tothom té la idea o hi ha la percepció general que les dificultats o les diferències entre Catalunya i l'estat espanyol arrenquen del 1714, amb la proclamació, evidentment, del Decret de Nova Planta, però tu recules, evidentment, el fet històric, diguem-ne, més essencial, que és quan Martí Lomar, a principis del segle XV, ha mort sense un hereu clar. És així, oi? És així.
De fet, el que passa entre Catalunya i l'estat espanyol i abans amb Castella és un xoc de mentalitats polítiques. És un xoc de dues cultures polítiques molt diferents entre si que d'alguna manera no es poden entendre. Perquè la cultura política castellana des del segle XIV està basada en que la llei és la voluntat del rei o del sobirà o del Tribunal Constitucional de torn. I en canvi a Catalunya la nostra mentalitat és una mentalitat política que sempre n'hem dit pactista
que vol dir que les lleis són vigents en tant en quant el sobirà també les compleix, però que si el sobirà deixa de complir-les o les viola de forma sistemàtica, tenim dret a deposar-lo.
I, per tant, és un sistema, una cultura política molt més basada en el pacte, en la negociació, el diàleg, el compliment dels compromisos, i que fa que això, una vegada i una altra, haguin jugat al llarg de la història les expressions més bèsties de les quals, evidentment, en Felip V o fins i tot en Franco, no?
I quin és el punt de partida? És a dir, per què, compartint un territori geogràfic comú, com és que hi ha aquesta diferència? Per la manera en què s'havia portat la història de Castella, perquè hem de parlar, evidentment, de Castella quan parlem fins al segle XIV i el nostre país i Catalunya?
Bé, és que, de fet, compartim tant o tan poc un territori amb Castella com amb França o com amb Alemanya. És a dir, Castella i Catalunya eren nacions diferenciades amb estructures polítiques diferenciades, de fet, fins al 1714.
I, per tant, no és que haguem compartit un territori comú, sinó que simplement eren dues nacions amb orígens diferents, societats diferents, una política diferent, unes lleis diferents... I, per tant, el que veiem des del segle XV és un xoc entre una cultura política autòctona, que és la catalana, i una cultura política forastera, que és la castellana, que d'alguna manera s'intenta imposar una vegada i una altra, i això provocarà tota una sèrie de conflictes constants...
Durant 300 anys de resistència que acabaran el 2114 amb la conquesta de Barcelona i amb el d'aquesta nova planta. Moltes vegades diem que la Generalitat va ser fundada per tal de recaptar impostos. I ens quedem aquí. Però si analitzéssim per què Catalunya necessitava recaptar impostos en el moment que es creix la Generalitat, el 1359, és perquè hi havia una invasió de Castella.
que havia atacat la corona a Aragó, que ja havia conquerit una part de València, que aquesta part de València l'havia rebatgejat Nueva Castilla, que estava amenaçant Catalunya, i llavors quan pren el cerimonial es diu, escolta, hem de crear, hem de recaptar molts impostos, molts més que mai, per poder-nos defensar, per poder defensar Catalunya i per poder defensar la corona a Aragó, i per això hem de crear la Generalitat. I per tant, es dona la gran ironia històrica, però crec que és molt expressiva, que la Generalitat es crea per defensar el país d'una invasió de Castella,
i acaba desapareixent per culpa d'una altra invasió de Castella al 114. Aquestes diferències irreconciliables que apuntes, que arriben fins als nostres dies, tots els anys del procés també en són una bona mostra d'aquest aspecte, diguem-ne, irreconciliable, entre dues maneres d'entendre la vida però també la llei, oi? Sí, són dues maneres d'entendre el món molt diferents. Fins i tot podríem fer un pluralisme entre el pactisme històric i l'independentisme actual.
Perquè al cap i a la fi l'independentisme actual neix i creix a rendar el pacte de l'Estatut. En aquell moment que nosaltres arribem a un pacte amb el sobirà, que és el poder de Madrid, però aquest pacte posteriorment és violat de forma unilateral i és detallat.
I llavors les institucions catalanes i la societat catalana demanen, escolteu, senyors de Madrid, vosaltres fareu alguna oferta per tal d'arreglar aquesta retallada, per tal de retornar al pacte original, i la resposta és que no. I com que la resposta és que no i hi ha violacions constants a les lleis catalanes, i hi ha intromissions constants al nostre autogovern,
El catalanisme evoluciona cap a l'independentisme perquè diu com que tu, sobirà, que tens el poder a Madrid, estàs violant les nostres lleis, nosaltres d'alguna manera et deposem. La forma de posar avui el poder és separar-nos en no i fer un estat independent. Per tant, l'independentisme actual, d'alguna manera, veu d'una forma molt profunda d'aquest pactisme històric.
Perquè hem de tenir en compte que aquestes idees que ara estem explicant, són idees molt sofisticades, però que ja existien a Catalunya al segle XIV i XV, i que ja eren hegemòniques. Idees que a Anglaterra no arribaran fins al segle XVII, amb John Locke, o que a França no arribaran fins al segle XVIII, amb la revolució francesa. Algunes d'aquestes idees, la idea que un rei no té dret perpètua a ser rei si viola les lleis del poble...
ja eren hegemòniques en la cultura política catalana al segle XIV i XV. I això és molt important, perquè és la llavor d'allò que som i explica també tots els conflictes que nosaltres hem tingut amb el poder castellà.
Que és la llavor, en el fons, el que no ha de ser l'esperit original de la república. És a dir, que no hi ha cap ciutadà que estigui per damunt de la llei i que aquí no hi ha ni soberans ni drets sanguinis per entendre'ns que s'hi puguin interposar, oi? De fet, hi ha una anèxota històrica molt important, que és la d'un conflicte que es va donar a Barcelona en 1416. O sigui, ara farà 610 anys en què el rei Fernando Tequera, que era un rei castellà que va entrar a governar el corona de Aragó,
El que s'ha de Ferran el Catòlic, no, per entendre'ns? Perdona, el que s'ha de Ferran el Catòlic, no? Era l'avi. Ah, l'avi. Era l'avi de Ferran el Catòlic. Val, ahà. L'avi. Vé a Barcelona amb tota la seva cort, més de 100 persones, i mana que comprin peix però que no paguin l'impost de la ciutat. El nostre consell de Sena es reuneix i per unanimitat decideixen protestar. I envien una persona a parlar amb el rei, que és en Joan Fiballer, que era el conseller segon de Barcelona. I llavors en Joan Fiballer argumenta davant del rei que per molt que sigui rei ha de pagar els impostos igualment.
perquè a Catalunya ningú està per sobre de la llei. Finalment, el rei Fernanda Quera es veu obligat a pagar, s'emprenya molt, perquè ell a Castella mai havia pagat un sol impost, com qui diu, però acaba pagant. Però això és un símbol de la cultura política catalana al llarg de la història. La idea que el rei també està sotmès a la llei, que és una idea molt poderosa, i que en altres països no arriben fins al segle XVIII,
ja era hegemònica a Catalunya a principis del segle XV, quasi 400 anys abans. I això és una idea molt poderosa, perquè, de fet, si avui miréssim, veuríem que el Felipe VI, quan ve a Barcelona i s'allotja el Palauet al Venice, no paga les factures. Per tant, allò que va fer en Figaller segueix sent molt d'actualitat.
Bé, aquest esperit, diguem-ne, antimonàrquic, que potser simplement aquí sempre hem tingut com molt arrelat, el Castella, diguem-ho així genèricament, mai s'ha vist a dir. És a dir, la imatge que es té del monarca al nostre país respecte, evidentment, al resta de l'estat espanyol, no té res a veure una cosa amb l'altra, no? Aquí només cal veure els graus de popularitat, no? Clar, però és natural, en certa manera, perquè...
Els Borbons, el Felipe VI és un borbó, i es diu Felipe, no per casualitat, igual que el Felip V, són la família reial que va anihilar l'estat català, que va ocupar Catalunya, que van accionar Catalunya a Castella literalment. Catalunya fins al 2014 tenia institucions pròpies, amb tot, era un estat.
Compartíem un rei com ara compartim la presidenta de la Comissió Europea amb un danès. Però res més. Cap llei, cap institució compartíem amb els castellans. I és el 1614, quan Catalunya és conquerida, que és anaccionada la corona castella fins al punt que durant el segle XVIII qui té l'última paraula sobre els afers catalans és el Consejo de Castilla. Sí. És el Consejo de Castilla. Per tant, que un rei borbó tingui mala premsa a Catalunya és natural. Clar.
No hi ha hagut cap rei borbó que hagi tractat bé el nostre país. Tots han tingut una vessant anticatalana i, a més a més, el primer d'ells no només va anihilar les nostres institucions i l'estat català, sinó que, a més a més, va ocupar militarment el país i va aplicar una repressió bestial. Aquí, durant tot el segle XVIII, hi va haver més de 30.000 soldats espanyols sobre el nostre territori. És a dir, que hi havia un soldat per cada 25 persones de Catalunya.
És una xifra monstruosa, que era l'única manera de controlar el país. Encara més, a Barcelona teníem la part de la Ciutadella, que sembla que sigui simplement un parc, però hem de recordar que la Ciutadella era la fortalesa construïda per Felip V, eh?
per tal de dominar la ciutat. És l'única fortalesa, que jo sàpiga, pràcticament d'Europa, en què la seva ambició no era protegir la ciutat, sinó bombardejar-la. I això ho van fer els Borbons. I això fins ben entrat al segle XIX. Quan parles en aquell llibre d'Anima de la República, parles dels grans
episodis que tots més o menys ja podem deduir quins són, però també episodis, diguem-ne, anònims. Hi ha moltes històries anònimes que puguin il·lustrar aquesta, diguem-ne, aquesta contraposició entre aquestes dues maneres d'entendre el món tan diferents? Hi ha històries extraordinàries, en el llibre trobareu com Catalunya és el primer lloc on s'acaba amb el... ja s'alliberen els serps de remensa, és el primer lloc on hi ha un sindicat pagès del món que
veureu conflictes per tal d'aconseguir més drets polítics per a les classes menestrals i professionals del país.
veureu com hi ha un sastre que està disposat a morir per tal de defensar la seta del 1614, o un barber que va a la presó d'un any i mig perquè es nega a delatar els seus companys i violar les constitucions catalanes. I veurem tota la generació del 1640 que proclamen una república el 1640, per tant, 240 anys abans, pràcticament 230 anys abans,
que és una república espanyola, hi ha una república catalana, i que, de fet, no té èxit perquè Castella envia un exèrcit a Catalunya i entra a Matadagolla. Hi ha una guerra de més de 10 anys.
però hi ha aquesta vocació republicana que és constant i que és permanent. I jo l'intento il·lustrar amb tot de personatges que quan el lector es llegeixi, es descobreixi, i que espero que d'alguna manera com en Fiballer, però també com en Granollacs, com en Pau Claris, com en Mateu Areu, com en Francis de Bertallat, com en Jacques Massafont, es converteixin d'alguna manera en símbols d'aquest republicanisme que és tan profund i que està tan errat a la nostra mentalitat política.
Ara ens trobem, des del punt de vista polític i per agafar l'independetisme, bé, amb un exucar, en el que sembla, evidentment, que la cosa està com molt parada, que sorprèn com la idea que, per molts intents que pugui fer d'aconseguir una certa sobirania, sempre són, diguem-ne, bloquejats o fins i tot atacats de manera... per tots els fons, des del punt de vista legal, però també judicial, però també sorprèn la tossuderia.
És a dir, la perseverança que hi ha en aquest esperit que, malgrat tot, s'ha continuat, no? I això em sembla que, no sé si com a historiador, diguem-ne, hi veus algun futur o és que fins a la fi dels temps la cosa seguirà així? D'alguna manera, això és una de les coses que ens fan especials. Que allò que ens fa especial no és que estiguem més o menys dividits, perquè tots els països normals del món tenen divisions.
Espanya té divisions, França té divisions, els Estats Units té divisions, tots els països tenen divisions. Allò que ens fa especials, que som una mica el país del Sant Hornemi, que sempre ens tornem a aixecar. I crec que això passa perquè realment tenim una consciència col·lectiva de poble, però també perquè hi ha una voluntat de dominació molt forta sobre nosaltres, que fa que sempre que hi hagi factors objectius...
que ens puguin portar a prendre la decisió de plantar cara per defensar els nostres drets o d'ampliar el nostre autogovern o fins i tot d'intentar assolir la independència, com els darrers anys. A més que hi hagi un dèficit fiscal, pensa que des de l'any 1614 la fiscalitat catalana ha anat directament a la monarquia. De fet, és una de les primeres coses que ens passa. Pensa que des de fa 300 anys la nostra llengua ha sigut perseguida.
Pensa que des de fa 300 anys, cada cop que hem tingut autogovern, i ja de fet des d'abans, aquest autogovern o bé ha sigut violat de forma sistemàtica o bé ha sigut anihilat, com va ser en Primo de Rivera, com va ser en Franco, i com feien, si poguessin, alguns dels que avui tenen representació al Parlament espanyol.
Defensar els nostres drets col·lectius és una qüestió de supervivència. I no només de supervivència, sinó també per tal de defensar una major prosperitat per la nostra societat. Per tant, d'alguna manera, hi ha una part racional en aquesta perseverança i en aquesta lluita constant. Perquè el dia que a Catalunya parlem tots castellà...
serà molt més fàcil que ens manipulin amb els mitjans de Madrid i serà molt més fàcil que puguin mantenir aquest maltracte colonial envers nosaltres i encara empobrir més la nostra societat i, per tant, que sigui molt més dominada. Per tant, hi ha una part que és racional en aquesta perseverança per tal d'assumir la llibertat. També per un altre motiu, eh? Avui vivim l'any 2026 i és molt difícil aconseguir d'estar independent no és una cosa fàcil. Però tant mateix, és cert...
que no ens poden conquerir amb un exèrcit, com hauríem fet abans. És cert que no ens poden afusellar, com hauríem fet abans. I és cert que ni tan sols ens poden torturar, com hauríem fet fa 30 anys. I, per tant, l'estat espanyol avui també té límits.
doncs jo crec que serà una magnífica ocasió per veure com d'alguna manera altra allò que succeeix al passat, en aquest cas és a principis del segle XV, quan recordem que hi ha la mort de Martí Lomaca, no deixa descendència, i a partir d'aquí la corona catalana o aragonesa passarà a formar part d'un rei forester, doncs a partir d'aquest passat es pot projectar també el present i sobretot també el futur.
Serà la presentació del llibre Ànima de República, que tindrà lloc aquest proper dimecres a 8 d'abril, les 7 de la tarda a Casada Cultura, i que comptarà amb la presentació del sociòleg Salvador Cardús i, evidentment, també de l'autor del llibre, l'Aleix Sarri, del qui anem a estar parlant ara aquests 3 minuts. Aleix, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí als micròfons de Mata Pere Ràdio i que vagi tot plegat molt bé. Moltes gràcies, Albert, ha estat un gran plaer i tots els que ens esteu escoltant esteu més que convidats a venir a aquesta presentació, que intentarem que no només aprenguem, sinó que, a més a més, ens ho passem bé.
possiblement no hi ha hagut cap mata de parent que hagi aparegut en tantes pel·lícules i en tants curtmetratges, diguem professionals, com el popular Joan Moreno. Ja sabeu que és el florista de Mata Pere, entre d'altres moltes altres qüestions, que va tenir una incursió a Mata Pere Televisió fa com més de 20 anys i que fa molt pocs dies s'ha presentat la seva última pel·lícula Pizza Movies al Festival de Màlaga, a banda de la seva presentació també amb d'altres convocatòries abans de la seva estrada als cinemes el proper 15 de maig. Avui volem parlar amb ell. Joan Moreno, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio, Joan. Molt bé, igualment. Escolta, Pizza Movies és una més de la teva filmografia. La gent, com molt, té una pel·lícula, diguem-ne en petits papers, una pel·lícula, dues, però tu, a veure, Gran Piano, d'Eugeni Miri, del 2012, Milo Caerasmus, també de les ordres d'en Padial, del director que t'ha dirigit a Pizza Movies, Atell Capuchoc, per tant, tens ja una experiència... Sí, sí, sí, sí.
Escolta, com és això de dedicar-se a Banda de les Flors, que és per la qual ets conegut, també dedicar-se amb el tema de la cinematografia? Bé, això ha sortit una mica així provisionalment. Vaig començar amb algun petit paperet, alguna mica de cosa. Aquest, el Carlo Pedial, per exemple, ell mateix ara ho diu, que m'han descobert. Ah, t'han descobert. Sí, sí, però fa bastants anys que ens coneixem. I llavors ell, cada vegada que...
presenta un llarg metratge, compta amb el meu personatge i em crea un paper. En aquest cas, amb la Pizza Movie, ens ho hem passat molt, molt, molt bé, la veritat. Ara entrarem en aquesta pel·lícula. D'on ve la idea de dedicar-se també a això de la
perquè clar, també has estat a programes de televisió, al teu Facebook i a les teves xarxes socials, es veu amb la quantitat de celebritats amb les que t'has fotografiat. I això ja va de bastants anys, oi? Sí, en realitat és que a mi, m'haguessis conegut fa 40 anys, jo era una persona molt tímida, molt, excessivament,
I darrere, doncs, de mata de pé de televisió, doncs aquí vam començar amb el soci, a l'hivern, que en pau descansi, doncs fent una miqueta de, bueno, allò que dius, tertúlia i tot això. Les plantes un món a descobrir. Les plantes un món a descobrir.
jo vaig començar fent uns tallers de voluntariat, ell venia a gravar-ho, llibert, d'aquí vam començar a crear el programa aquest, després d'aquest el xarop de pera, i la qüestió és, doncs, bueno, hem començat així. A través d'aquí, doncs, el que passa a ser una mica conegut, et truquen de TV3, Telecinco, TV3, qualsevol lloc,
i et diuen, escolta, necessitaríem, si ens pots fer una col·laboració, necessitaríem si pots fer una aportació a Catalunya Ràdio, i he estat molts anys al suplement d'estiu, fent una secció, ara també amb els de RAC1, també a vegades els faig alguna cosa. Aversió, no? Aversió, exacte, sí, amb el Marc Serra, i així, doncs, bueno, jo allà on em criden, allà vaig, i soc molt
Però una cosa és fer ràdio o acostar-se a rodatges o veure com es roden o com es filmen determinades espais televisius, però altra cosa ja és tenir una intervenció en pel·lícules. Sí, aquí ve la història perquè a vegades m'han dit, ostres, escolta, ens encaixes amb un personatge, t'importaria fer-lo. Bueno, doncs no, no, no, cap problema. I bueno, allò que dius, els rodatges són molt eterns.
He de dir que quan entres, maquillatge, vestuari, perruqueria, que dius, bueno, a veure, jo amb els quatre pèls que tinc aviat estic arreglat, però llavors t'agafen i et diuen, bueno, doncs, interpretar, bueno, per mi és molt divertit. A veure, jo sempre ho dic, no ets tu, és un personatge que estàs creant.
I t'has de posar la pell d'aquest personatge. Llavors, si el personatge és trist, li has de buscar la part trista. Si el personatge és superdivertit, tu passes encara molt més bé. Igual que això, és quantitat de coses. Incluso ara amb el Pizza Movie va venir un director de cinema del País Basc i em va voler conèixer personalment.
Ah, sí. Després, a postproducció a la pel·lícula, abans que s'estrenés, vam anar allà a la plaça de les Eps, que hi ha un estudi d'àudio on jo posava veu a sobre imatges meves. Ah, però llavors, perdona, vas doblar-te tu mateix?
No, no, no doblar-me. A mi, amb escenes que, per exemple, es veuen les meves mans on estic amb una pizza... Ah, val, val. I que no en les teves mans. No, no, sí, sí, en les meves mans, però a sobre s'hi posava veu o s'hi posaven textes de producció de cinema. Doncs, bueno, aquest director va venir expressament des del País Basc per conèixer-me i la qüestió és que m'ha dit que hem de llegir un...
Un guió, un dia amb un hotel de Barcelona, una colla, a veure si em quadra, i és el que dic, a veure, no he anat a trucar a cap porta ni a res, i m'han dit, Joan, si fem aquesta pel·lícula volem que tu hi surtis i que tinguis un personatge molt concret, i bueno, la qüestió és que si s'arriba a fer, potser m'hauré d'anar a viure un mes a País Basc.
Clar, perquè tu tens la teva feina, tu no et deixes amb això, vull dir que tu tens l'explos i tot això. Amb aquesta pel·lícula, amb Pizza Movies, és una pel·lícula que abans ho hem comentat, és un film del barceloní Carlo Padial, però que té un munt d'estrelles radiofòniques televisives força destacades, la Judit Martín, l'Alberto Romero, el Josep Seguí, la Bruna Cusí, el Joaquín Reyes, el Raúl Arevalo, el Tamar Noves mateix, vull dir, com entres en el repartiment d'aquesta pel·lícula?
Et truca el director perquè hi havies treballat amb ell amb Taller Caputxoc? Sí, sí, sí. A veure, a mi, en concret, em truca el director, Carlo Padial, i em diu... Mira, Joan, tinc un projecte d'una pel·lícula, tinc un personatge per tu, vull que ens veiem tal dia i que comencem el rodatge en breu.
Vam quedar un dia, em va explicar el personatge que era. Em va dir, què et sembla? Hi ha alguna cosa que vulguis retocar? Dic, el que tu hagis escrit, perfectament. Vam començar el rodatge. Quin paper era el teu? És el d'un influencer, no? Jo represento que soc un influencer i en aquest cas, doncs, bueno...
una trama de la pel·lícula, doncs ens posen a repartir pizza i a fer pizzas, pizzas de títols de pel·lícula. Llavors, doncs, bueno, és la gràcia aquesta de lo divertit, perquè, bueno, tots els que estem allà ens ho passem teta. A veure, he de dir que, per exemple, amb Alberto, amb la Judit, és que vam tenir tan bona connexió i tu has sentit l'àudio que em va enviar el director...
on diu que m'han descobert. No, no, jo continuo sent el Joan de sempre. No és que m'hagin descobert. El que passa és que m'ho vaig passar molt bé l'arrodatge aquest. Perquè el Berto i la Judit, que són els que més interactuo i això, és que són la reòstia, de veritat.
En Berto Romero és sobretot ben conegut, sobretot amb la seva participació o col·laboració amb l'Andreu Burafuente. La Judit Martín, recordem, surt a Polònia, surt a l'Està passant i és una de les veus habituals del versió racuda amb el Toni Clapés. En Josep Segui també és un actor de tota la vida, el Rubén Jiménez, etcètera, etcètera. Com sona, diguem-ne, distància curta tant a Berto com a la Judit? Perquè tu els coneixies personalment o només d'anomenada?
A veure, una miqueta els havia vist, però no havíem, per dir-ho així, una mica intimat tant com el dia que trobes el rodatge i, esclar, estàs allà, tots, que ens estan microfonant, que ens estan d'aixòs, i no, no, no, però és que són tan planers, són tan macos. A veure, no fan cap diferència, ells són unes estrelles super, super, super. Jo sóc el Joan, llavors et trac.
tracten amb una normalitat, amb un carinyo. Llavors, a veure si s'ha de repetir l'escena, no tenen cap problema. Home, és la seva feina una mica, no? Sí, sí, sí, però no, no. Són persones que et tracten de tu a tu i, bueno...
He conegut molta gent molt famosa, molts actors, moltes actrius, i normalment la gent, esclar, una cosa és el moment que estan a un fotocall o que estan a un pòstor d'aixins, i l'altre, quan els tens de tu a tu i que estem esmorzant, estem dinant, estem berenant, i allà ens estem canviant, pentinant, maquillant, tot el d'això. Llavors, són molt, molt normals. El rodatge aquest de Pizza Movies, quan va tenir lloc? Això va començar el novembre,
El primer contacte que vam tenir va ser l'octubre del 2024. Llavors, el novembre i el desembre es va rodar a la Sagrera. Llavors, en uns espais... En uns estudis? En un espai que hi ha, que són com unes naus una mica multiculturals,
després la zona alta de Barcelona, la zona de les Corts, on hi havia els repartiments de les pizzas, tot el d'això, i vam tenir diversos espais, molts dies, esperant el dia que plovia, perquè es buscava un dia que plogués,
per fer aquella seqüència. És clar, aquestes coses no es poden improvisar. Doncs esperant que deien, mira, la setmana que ve diuen que hi haurà dos dies que plourà. Doncs gravarem. Avui, mentrestant, farem interiors a tal puesto, l'altre farem exteriors. I sí, sí, va ser molt, molt maco. En quantes escenes surts?
Encara no hi ha vist la pel·lícula. Ah, no hi ha vist la pel·lícula. Va ser un únic decorat on vas estar tu? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Avui, en concret, aquest vespre s'estrena els cinemes Arribau, a la sala 5, per cert, mil i escaig de persones. Fa molta il·lusió. La meva àvia sempre em deia, Joan, et veurem una pantalla gran. Allà on estigui la mare i la iaia, t'asseguro que deuen tenir una satisfacció, perquè l'altre dia el cinema López de Vega de Màlaga, que es va estrenar... És on es va estrenar la pel·lícula oficialment. Exacte. Em van enviar algunes fotografies...
i, bueno, l'escenari aquell del Teatre López de Vega, que ens va projectar allà la pel·lícula per primer cop, esclar, veus, em veig jo allà fent un personatge i et fa molta il·lusió de dir, hòstia, mai a la vida hauria pensat jo estar al Teatre López de Vega sortint en un escenari allà i així. Va ser molt maco, de veritat.
A banda d'aquest projecte de Pizza Movies, no sé, has sortit alguna altra cosa? Tens en pla... o tens en projecte algun altre projecte? Sempre hi ha cosetes. A veure, hi ha gent que em diuen... Ai, escolta, no es poden dir perquè es agafen. No, a veure, si s'ha d'agafar, es agafen. Però jo no tinc cap d'aixòs. Sí, és el que t'he dit. Per exemple, hi ha aquest director basc que, bueno, vol que jo treballi amb ell i tot aixòs.
Ja t'ho explicaré el moment que ho tinguem lligat i haguem llegit el guió i tirarem endavant-ho. Doncs, Daumen, recordeu, aquesta pel·lícula Pizza Movie se s'ha presentat el passat 11 de març al Festival de Màlaga, aquesta pel·lícula barceloní Carlo Padial, que compta, entre d'altres, amb les interpretacions de la Judit Martín, en Berto Romero, en Josep Seguín, en Joaquín Reyes, el Raúl Alevelo i el Tamar Noves, i que es presentarà... s'ha presentat a diversos festivals, l'últim dels quals aquest...
Avui aquest vespre mateix, al Festival de Cinema de Barcelona, DMA, als cinemes Arribau, doncs també entra a concurs. Bé, té èxit, té èxit. I si no, el dia 15 de maig, que és quan s'estrenarà a nivell oficial. S'estrenarà a nivell... Bé, ja a Tom, perquè tothom la pugui veure.
En castellà les recetes? Sí, en castellà. Doncs estem en l'expectivitat d'aquesta nova incursió mata-parenca del Joan Moreno a la pel·lícula Pizza Movies. Joan, moltíssimes gràcies per haver-nos aquí a la ràdio. Moltíssimes gràcies a tots vosaltres i vinga, ànims!
I mig minut per repassar totes les novetats que tindrà lloc a Mata Pere per els propers dies, que només en són dues. Bàsicament, aquest divendres 27 tenim una nova pel·lícula del cicle Gaudí, La Frontera, la pel·lícula dirigida per Judit Culell i que es projectarà a les 7 de la tarda a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música Ferri Montpou. I el diumenge 29, una altra sessió, en aquest cas la infantil del Cinegic, que es projectaran Yuku i la flor de l'Himalaia a dos quarts de sis i el mateix auditori.
I ja que hem començat aquest informatiu parlant de Ben Hur, doncs què millor que acomiadar-lo amb la portentosa banda sonora de Micros Rozza per aquesta plus quan perfecta producció de William Waller de l'any 1959 amb en Charlton Heston de protagonista. Aquí tenim els seus títols de crèdit inicials.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, senzillament una partitura extraordinària que li va valdre precisament a Miclo Roig, el seu tercer i últim Òscar de la seva carrera. Nosaltres, doncs, amb aquests rassons epíblics i de Hollywood dels anys 50, posem punt i final en aquest Mata de B notícies de Mata de Pere Ràdio. A Míriam vi les titulars i un servidor, l'Albert Biorragui, al control, a la producció i a l'elocució.
Recordeu que tenim un correu electrònic que és matadeperaradio arroba matadepera.cat, que la informació sempre actualitzada a matadepera.cat i també a l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5. Nosaltres ens hi haurà de posar no el dijous que ve, que és dijous sants, sinó l'altre, el dia 9 d'abril. Però recordeu que si voleu tornar a escutar aquest informatiu ho podeu fer a partir d'aquest divendres a matadeperaradio.cat. Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana que estem a punt, a punt de començar.