Cada any, més o menys per aquestes dates, als vols del dia 15 de març, surt la mateixa notícia. No té res especial. La prohibició de fer foc en terrenys forestals estiguin o no poblats d'espècies arbòries i en la franja de 500 metres que els envolta. I aquesta disposició afecta tant a les costellades que anys enrere es feien a la muntanya com als castells de focs que tenim per festa major. Tothom ho sap i ho anunciem fins i tot amb una certa desgana, perquè ja sabem que tot allò que ve de l'administració, i més si és una prohibició, fa com una mica de mandra.
Però és evident que és necessari, que tal com s'acostuma a dir, els focs de l'estiu s'apaguen a l'hivern i que encara que tinguem la percepció que no hi ha sequera i que ja no cal patir per l'aigua perquè els boscos no estan secs, n'han de baixar la guàrdia. Tinguem-ho present ara, que a l'estiu tots són nervis.
Bona tarda a tothom, benvinguts de nou al Mata de P Notícies, avui que fa número 674. Avui hem convidat a la regirra d'Esports, Estel Riera, que ens explicarà les millores de les instal·lacions esportives i en quin estat es troba l'antic camp de golf. També passant per l'informatiu, l'Albert Omn i en Joa Maria Pou, que comentaran l'obra d'aquest divendres a la temporada estable. Què t'ha passat? I Vicenç Pujol, director del Vincle, que es presenta aquest cap de setmana al Casal de Cultura.
No hi faltarà el recull de titulars el mes assegat de la setmana, ara mateix a Miriam Vila, i l'agenda que atacaran aquest informatiu. De manera que, com sempre, rebeu una salutació ben cordial de qui us parla que és l'Albert Biorleghi en aquest nou Mata de P Notícies corresponent al 19 de març del 2026, el Dia del Pare i de Sant Josep, com tots sabem. Sigueu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, com sempre, amb el recull de titulars del mes assegat de la setmana. Una informació que avui ens porta la nostra companya, Mídia Mila. Mídia, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Bé, molt bé. No em preguntis per... Mira, és el que anava a fer, és el que anava a fer, que et semblava el palmarès de l'última edició dels Òscars del passat diumenge. Encara no em puc pronunciar, Albert.
Quina manera més elegant de dir, no hi viguis encara cap de les pel·lícules, res? Ni una? Res? Però vam dir que la setmana passada, vam dir que una batalla de tercera tarda tenia moltes opcions, i així va ser, s'han portat sis estatuetes, incloem millor pel·lícula, millor director. Sí, sí, sí, ho vas encertar. Res de res, eh? No, no, no, no s'ha quedat encertar-ho. No puc combinar, però confio plenament en el teu criteri. Molt bé. Tot i així la veuré, i a veure si la setmana vinent podem comentar-ho. Estarà bé perquè és la primera pregunta que et faré, ho saps, n'ets conscient d'això, eh? Ho sé, ho sé.
Perquè l'última pel·lícula que es feia amb Sina, es pot dir? Espero que no em diguis perquè Horàcico. Home, perquè Horàcico és el 93 i Titanic és el 97, vull dir que... No, no, no, fa menys, ara hauria de fer memòria, però fa força temps que ara pensava, Gangs of New York? Però Gangs of New York és el 2001? No, no. Espero que no sigui aquesta, eh?
No, no, certament. Però també t'he de dir que les plataformes ara... No és excusa. No és excusa, i no em vull excusar, eh? Però, clar, han facilitat molt la vida a les persones cinèfiles. Val, doncs anem a reduir la pregunta. Quina és l'última pel·lícula, diguem-ne, d'última fornada que has vist a les plataformes? D'última fornada? Sí, de les últimes que s'han estrenat.
Ah, no, de les últimes que s'han estrenat, no. És que les últimes que he vist a les plataformes no són estrenes. Això és que deixem-ho córrer, deixem-ho córrer perquè... Sí, no són estrenes darrere. És que això no porta enlloc, no porta enlloc. No, no, no. Bueno, la setmana ha anat bé i tot això. Ah, molt bé, molt bé, fantàstic. És que ara estava pensant, vaig veure Elements, però diguéssim que té... Elements? Quin és Elements? Es diu així, oi? No, es diu així. Bueno, és igual, és igual, escolta, és igual. No, és que no acabarem. Bé, a més tenim l'Estel Riera aquí esperant, vull dir que... Esperant, sí, d'acord. Anem a repassar el que ha estat dut aquesta setmana? Vinga.
Bé d'estar bé com deia la portada, prohibició de fer foc en terrenys forestals. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha informat que des del passat diumenge 15 de març i fins al 15 d'octubre no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir incendis forestals. La norma regula que en els terrenys forestals estiguin o no poblats espècies arbòries,
i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc, sigui quina sigui la finalitat. No obstant això, es poden atorgar autoritzacions i l'administració disposa de 30 dies naturals per resoldre'l. Per altra banda, hem tingut la visita de la gerent de la Regió Sanitari de Barcelona.
L'alcalde de Mata de Pere i la regidora de Salut Pública, Anna Pinyol, van rebre el passat divendres 13 de març a les dependències municipals Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, que va venir acompanyada de David Ferrain, director del sector sanitari Vallès Occidental Oest. A la visita es van tractar diversos temes, el del cap Mata de Pere i els seus temes pendents, com la manca de facultatius o d'horaris per atendre la ciutadania.
També es va parlar de projectes de salut comunitària, especialment els de la prevenció i tractament de la soledat no volguda. I l'Anna Pinyol, que també és la regidora d'obres i serveis, també s'ha legislat feina aquesta setmana perquè acaba de recepcionar la incorporació de dos nous vehicles a l'Ajuntament. La regidoria d'obres i serveis ha incorporat fa pocs dies dos nous cotxes, 100% elèctrics per l'àrea tècnica i la brigada municipal, de cara a facilitar les tasques del dia a dia i des de la mirada per la sostenibilitat.
tal com ha declarat la regidora Anna Pinyol. Els vehicles substitueixen un vehicle de benzina que ja tenia força anys i cobreixen una necessitat per la brigada que fins ara no tenia turisme per moure's dins el municipi. El model incorporat és un PEUJ 208 adquirit en règim de renting. I una campanya de la Diputació. Detecta les fake de les news i trenca la cadena.
Amb el lema detecta les fake de les news i trenca la cadena, la Diputació de Barcelona ha engegat una nova campanya amb l'objectiu d'alertar dels riscos de compartir continguts sense contrastar o directament falsos, donant a conèixer recursos per detectar les fake de les news, especialment entre els col·lectius més vulnerables davant la desinformació. La campanya aporta consells per lluitar contra la desinformació, com investigar sobre la font, buscar la data real, utilitzar eines de verificació i, sobretot, no compartir cap informació si no se sap qui és
I amb una altra campanya hi ha la dels últims dies de la del dia del consumidor responsable. Per tal de promoure i impulsar les noves pràctiques del consumidor responsable i donar suport al comerç local, des de la Regidoria de Promoció Econòmica i Comerç s'organitza una iniciativa dirigida a tots els consumidors dels comerços locals. Fins aquest divendres 20 de març, les compres fetes al poble participaran al sorteig de tres cistells de compra, em referia per comprar els establiments del poble,
per valor de 50 euros cadascun. El sorteig tindrà lloc el 21 de març a dos quarts d'una del migdia a la plaça de Cal Valdiró. Amb aquesta iniciativa, la regidoria vol impulsar la compra responsable i contribuir a la sostenibilitat del comerç. I ja que estem parlant de comerç, doncs mireu, ja tenim una nova incorporació a Mata Pere al nou centre de benestar Saball.
Des del passat 13 de març, Mata de Pere acull un nou establiment dedicat al benestar, la bellesa i la cura personal. Es tracta de Sabai, centre d'estètica avançada, impulsat per Núria Rubiella, que estarà ubicat al carrer Sant Joan 77. Inspirat en el concepte tailandès Sabai, que significa calma i benestar,
El centre convida a aturar-se, a desconnectar del ritme diari i cuidar-se sense presses. S'hi ofereixen tractaments facials personalitzats, radiofreqüència, haifu, depilació amb làser de dioda i rituals corporals, a banda d'altres tractaments corporals com la presoteràpia i massatges específics. Aquest dissabte és el Dia Internacional dels Boscos i la Biblioteca Angel Guimarà hi ha muntat un aparador.
Amb motiu del Dia Internacional dels Boscos, que tindrà lloc el 21 de març, la Biblioteca Àngel Guimerac exposa fins al mateix 21 un aparador temàtic amb una selecció de llibres dedicats al món forestal, la biodiversitat i la relació entre natura i societat. L'objectiu és fomentar la sensibilització ambiental a través de la lectura.
Aquesta iniciativa s'emmarca en el projecte Parcs i Biblioteques Naturalment, que promou la col·laboració entre biblioteques i espais naturals per apropar el patrimoni natural a la ciutadania, mitjançant propostes culturals i divulgatives. I acabem amb una pàgina esportiva, la dels tres arteriofilistes a la Copa, Espanya i Berdrola, del Club d'Ateriofili Mata de Pere.
La Copa d'Espanya Iberdrola del Terofilia, celebrada a Sevilla el passat 8 de març, una de les competicions més exigents del calendari on hi participen només els 10 millors atletes del rànquid nacional de cada categoria, va tenir una destacada participació en mata de parenca. Isaac Muñoz va participar per segon cop a la Copa d'Espanya, aconseguint un segon lloc.
i assolint la marca mínima pel proper campionat d'Espanya sub-17. Evelyn Gómez es va proclamar campiona per quart cop consecutiu, aconsellint la marca mínima mundial júnior, i John Sánchez d'Oliver va aconseguir una segona posició, aconseguint la marca mínima pel campionat d'Europa sub-17.
Doncs la nostra vora, evidentment, a aquests 13 esportistes mata de parencs. Doncs fins aquí el recull de titulars el mes de següent de la setmana. Una informació que ens ha portat la Míriam. Míriam, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Tens 10 euros, una setmana, és? Per la pel·lícula Guanyadora d'Òscar o alguna que se li assembli, cony? O que tingui menys de 20 anys. Això també estaria bé. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu-siau.
Un quartment cinc de nou del vespre.
No cal dir que un dels motors associatius de Matapera, evidentment, és el tema esportiu. Hi ha centenars de nanos que cada dia van entrenar amb les diverses modalitats esportives i els equipaments que tenim al poble, des del camp d'hoquei, el camp de futbol, el gimnàs, etcètera, doncs donen resposta a totes aquelles inquietuds que, en el fons, promouen una de les activitats més característiques de Matapera.
Però també, a banda de tot aquest moviment associatiu que n'hem destacat, no podem deixar de banda totes les inversions que es necessiten. I fa uns quants dies, a través de la Gazeta de Mata de Pere, que també ha estat publicat a la pàgina web de matadepere.cat, hem sabut que s'han invertit l'any passat, el 2025, 180.000 euros per millorar les instal·lacions esportives municipals. Avui en volem parlar, i ho fem amb la regidora responsable, ella és l'Estel Riera. Estel, molt bona tarda. Bona tarda.
Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquí a Mata Pere Ràdio. A vosaltres. L'Estel és regidor de joventut, regidor d'esports, tot i que ara fa un any que va haver-hi un canvi de carteres. Tu al principi tenies joventut, tenies gent gran, tenies participació ciutadana. Esports era d'en Francesc Llobet i ara has agafat a joventut i esports, no? Exacte, des del maig passat vaig començar a portar la regidoria d'esports. I què tal? Quin és el balanç que em fas tot plegat?
Bueno, en realitat em feia molta por, perquè esports a Matapera per mi és una de les regidories més importants. Home, és de les potents, potents, sí, sí. Em feia molta por, en realitat jo vaig posar, una de les coses bones que jo sempre dic i sempre li dic a la gent és que jo soc molt tècnica i llavors crec que hem pogut fer moltíssimes coses pel poble i moltes inversions molt bones que feia molts anys que s'havien de fer.
Clar, aquí es parla de 180.000 euros que, home, ja són diners en un pressupost municipal, que se'n va als 12 milions, diguem-ne que tampoc no és tant, però que déu ni dólar d'activitats, com a mínim, si fas una mica de repàs de tot allò que ha estat escenari al poble. Quina és la inversió que destacaries com a més important?
Per mi totes són importants, però el tema de la situació que tenien al Matà de Pere 88 amb el talús aquell que era a nivell de seguretat, per mi és essencial a nivell de seguretat. O sigui, ja no només com a registre, sinó com a mare, era un mal de cap aquell talús que s'enfilaven els nanos i tot. Per tant, a mi, posar el dia aquell talús... Estem parlant del camp d'hoquei, eh? El camp d'hoquei.
posar al dia aquell tal ús i fer unes garanties de seguretat, per mi ha sigut com essencial. Una de les inversions que ens ha cridat molt l'atenció és aquest tancat perimetral dels llacs del parc de Can Vinyers, que això puja a prop de 20.000 euros. Sí, al parc de Can Vinyers, nosaltres ara estem treballant... El tema és que nosaltres, en el que ens ve de gust, hi ha molts projectes, vosaltres sabeu que tenim uns contenciosos administratius, per tant, podem fer el que podem fer, de moment...
Perdona, per això la cosa està parada? Exacte, la cosa està parada perquè tenim un contenciós administratiu, no tenim cap tipus de normativa que no hi podem fer res,
evidentment tot té un recorregut i hem de respectar els espais. Perdona, però depèn de com vagi la cosa, d'aquí cinc anys encara la cosa està parada, pot ser o no? Tenint en compte si és un contenciós i tot això, per tant entenc que la cosa està assotjada, deu ser uns particulars, els particulars que van demanar el tancament del camp de golf i a partir d'aquí quan entra la cosa a la justícia ja sabem la seva lentitud, per tant d'aquí a un lustre encara podem estar parlant. Exacte.
Per tant, tenint en compte tots els projectes que tenim pel parc de Can Vinyers, són projectes que seran a la llarga, no es poden fer fins que aquests contenciors, n'hi ha dos exactament, estiguin solucionats. El que hem fet nosaltres a nivell paral·lel ha estat, que ja me l'han entregat, un pla de seguretat per poder obrir a la ciutadania. Una de les coses més importants per mi, i aquí ve la meva part que jo soc tècnica, és la seguretat d'aquell espai.
Jo no puc obrir allò que es podria obrir sense cap problema amb els contenciors administratius perquè la gent anés a passejar, anés a fer pràctiques esportives... Que en el fons era el que es pertania. Exacte, si no hi ha una seguretat. Per tant, a nivell paral·lel dels projectes que es puguin fer després del contenciós, el nostre objectiu és...
Hem fet ja un pla de seguretat. De fet, les modificacions precipitàries que s'han fet a Esport és per fer un tancat perimetral, per acabar d'arreglar, posar un DEA, és molt important posar un DEA. Un DEA, què és un DEA? Un DEA és el...
allò de reanimació. Ah, sí, sí. És essencial en un espai. Ja n'hi ha una, a més, al camp de gol, o sigui, allà a les oficines, no? N'hi ha una a les oficines, però s'hauria de posar per distància una a la instal·lació. Llavors, el que hem fet nosaltres ha sigut amb aquest pla de seguretat, en el qual hi ha unes pautes obligatòries per garantir la seguretat a les persones que utilitzen aquell espai,
doncs ara començarem a fer les adequacions a l'espai i la nostra idea és poder obrir aviat, paral·lelament dels projectes que hi ha establerts, que de moment amb el contenciós no es poden tirar endavant, per tota la ciutadania, que era l'objectiu que teníem com a activitat.
Clar, perquè el contenciós, en un principi, és a dir, aquest període, diguem-ne, en què no es pot fer res, vol dir això? És a dir que, com a molt, podeu fer aquest tancat perimetral i poca cosa més? O podríeu fer coses i que us guardeu una mica, us guardeu amb salut?
Mira, en realitat vaig estar, de fet, fa dues setmanes amb l'advocat que ens porta els casos de la Diputació i ens explicava que no hi ha mesures cautelars. Per tant, podríem fer el que volia. Però evidentment, si jo fes una inversió que després em surtissin mesures cautelars, hauria de fer la inversió de tirar-ho enrere. I el que no faré jo...
a Matada Pere és hipotecar-lo econòmicament d'aquesta manera. Vull dir que preferim obrir de moment per tothom unes garanties de seguretat, que per mi això és essencial, i a partir d'aquí començar a treballar en projectes que es podran quan els contenciosos s'acaguin. Tot i així no hi ha data, és a dir, això els contenciosos pot ser un, dos, tres, quatre, cinc anys. Sí, l'advocat em va dir mínim un any i mig.
Caram, jo diria que pica d'un optimisme extraordinari, però escolta, mai se sap, coses més grosses en passat, eh, Estel? Tant de vol, el que passa que nosaltres la nostra prioritat ara és garantir la seguretat i poder-la obrir a la ciutadania per disfrutar dels espais. A partir d'aquí hi ha molts projectes que es treballaran i hi ha moltes coses boníssimes que es poden fer en aquests espais, però evidentment estem parats per els contenciosos i perquè la justícia té un recorregut i per tant...
Aquesta garantia que comentes tu de seguretat passa, evidentment, per aquest tancament perimetral. Passa pel tancament perimetral, passa per ondea, passa per càmeres, passa per tancar per la part de baix el parc, perquè nosaltres vam dir que seria un parc tancat i així garantim que les nits sigui un parc tancat amb horaris, que les nits no entri gent allà dintre. Passa per uns talusos que s'han de protegir perquè hem vist que no són del tot segurs.
Bé, per moltíssimes coses que, de fet, amb la modificació pressupostària que vam fer a l'últim ple, estan previstes, tenim ja els pressupostos, ho tenim tot, per tant, esperem poder-ho engegar. Em penso que a partir de la segona quinzena d'abril ja tenim els diners disponibles i ens podem posar a treballar. O sigui, de cara a juny, estaríem parlant junts juliol a l'estiu, un parc obert de la ciutadania, llavors, amb aquests elements que comentaves?
Espero que sí. Bé, escolta. Perquè, mentrestant, hi ha algun tipus de manteniment? No, no, tenim el tema del manteniment sostenible, del ramat, però no hi ha cap tipus de manteniment. Per tant, això seria un dels grans elements, que finalment el parc es pogués obrir a la ciutadania, si realment això s'acaba concretant, estem parlant de cara al juliol a l'agost, ja no només hi hauria el forat 1, sinó que estaria a la resta del camp obert. És això, més o menys? Exacte. Nosaltres, el nostre objectiu...
com a govern i per alguna cosa vam fer tot el procés que vam fer, que vam preguntar a la gent, en un procés participatiu i tot, és que tothom pugui gaudir d'aquest espai que és del poble. Camp de... o sigui, Can Vinyès a banda, hi ha una altra millora amb el tema del camp d'hoquei municipal que abans hem comentat, més enllà de Talús, que és el tema de la substitució del modut d'amagatgematge.
El que ens vam trobar és que ells no tenen cap tipus de lloc d'amagatzematge, no? Llavors el que ens passa és que han d'anar com a l'altra part del...
De la instal·lació, a més a més el lloc d'amagats a matges se'ls inundava, llavors es va decidir de fer-s'hi com un espai més per ells, arreglant el talús, perquè evidentment, com tothom sap, hi ha unes obres previstes dels vestuaris, però evidentment l'administració té uns timings,
hi ha una licitació pendent, perquè pels diners que val això és una licitació pendent, que hi haurà uns timings d'intrafinal d'any o així, jo crec que ja haurà sortit, però evidentment aquesta gent feia 8 anys que estaven per mi d'una forma totalment com deixada, no?,
amb molt pocs llocs d'amagatzematge, amb pocs llocs d'amaltalús fora de seguretat. Per tant, hem prioritzat que els nanos del hockey estiguin segurs i estiguin en un lloc on pertoca abans que comencin les obres.
Va, anem del Camp Duque i anem al pavelló, perquè ja també s'han fet millores, oi? Sí, al pavelló també hem fet moltes millores, tot i que en falten moltes. Home, clar, és que el pavelló té una vintena d'any, si no recordo malament, ben bons. Exacte. Des d'unos 23-24 anys, clar, no s'han fet massa actuacions, no? Exacte. El que jo m'estic trobant amb esports, el que ens estem trobant amb esports...
és que les coses s'han anat mantenint. De fet, això passa a tots els equipaments de tot arreu, i de totes les ciutats. Jo que treballo a Terrassa, de totes les ciutats. Tot s'ha anat fent un manteniment, però, clar, tot té molts anys. Llavors, és com molt necessari que es puguin arribar a canviar les coses, a millorar-les de veritat. Però, clar, és molt complicat a nivell de regidoria. Anem a concretar una mica quines són aquestes millores que s'han fet al pavelló.
Bé, al pavelló hem fet la porta nova, que a més a més és una porta de seguretat. Què més s'ha fet al pavelló? Aquí ve la renovació dels equips de so, instal·lació de estructura de miralls amb rodes, tot un seguit d'elements que oscil·len entre diversos preus. I llavors també hi ha el tema de les activitats dirigides, que també s'han fet canvis, oi?
Sí, mira, activitats dirigides, el que ens hem donat compte és que si utilitzàvem el gimnàs del pavelló hi ha molt poca gent. Llavors el que hem fet ha sigut un conveni amb l'Institut de Matà de Pere, que està firmant-se ara, o sigui esperem després de Setmana Santa poder començar les activitats allà, que ens cedeixen el seu gimnàs per fer totes les activitats dirigides. Per tant, podrem augmentar ràtios i eliminar les llistes d'espera que tenim des de fa moltíssims anys.
Molt bé. I l'altre tema és que a nivell d'activitats dirigides ho porta tot esports management, que és una factura que tenim des de fa molts anys amb reparo. El que s'està intentant, el que passa que a nivell de secretaria, intervenció, ens està costant una mica, és fer de la mateixa forma que fan a Terrassa un conveni amb el Consell Esportiu perquè ens porti les activitats dirigides.
El Consell Esportiu, que és un òrgan... El Consell Esportiu és un òrgan... Públic? És un òrgan públic, el Consell Esportiu del Vallès, i jo formo part com a regidora d'esports. Clar, home, llavors estaria molt més bé, no?, perquè així hi hauria una mena de gent ventur, no?, entre uns i els altres, no? Exacte, i a més a més és un servei a la ciutadania del Vallès i, per tant, estem fent un conveni, no?, perquè creiem que Esport Manageven ha de ser una factura en reparo que ha de sortir, saps? Però, bueno, estem amb temes...
I aquest concepte esportiu, o sigui, les activitats es durien a terme al mateix espai, és a dir, al pavelló, sí? No, les activitats es durien a terme totes al gimnàs de l'institut, però ells portarien a la monitoratge. I potser sortiria més bé de preu. Sortiria...
Per l'Ajuntament sortiríem molt més de preu perquè en formem part, és un Consell, l'IVA és diferent. En realitat tot és coses positives. El que passa és que volíem començar a partir del gener i estem tenint problemes amb intervenció i secretaria i acabarem de lligar.
Abans has comentat el tema de l'ampliació de la zona esportiva municipal, no sé com està, perquè es va presentar això el mes de juny de l'any passat, el que s'oposaria a tota una sèrie d'elements, d'incorporació de vestidors al camp de futbol, o sigui, 10 vestidors en total, 6 al futbol, 4 al hockey, altres serveis d'unificació d'edificis, no sé com ho tenim això.
Bueno, en realitat és una obra molt gran i, per tant, sabeu per funcionament de l'administració que és molt complicat l'engranatge per aconseguir aquestes obres. El que passa és que ara ja s'està treballant amb la licitació, que m'han dit que segurament setembre-octubre sortirà la licitació ja. Vale, de cada setembre-octubre estem parlant d'una obra d'un envalú bastant notable. No recordo ara quin era el pressupost, però la cosa pujava com bastant, oi? Exacte, em sembla que no ho recordo.
No ho recordo, però sí que pujava bastant, i a més a més això, el temps, o sigui, és per això que hem prioritzat arreglar el talús, fer aquests llocs d'això d'en Magans de Matja, perquè no és una obra que es faci en sis mesos. Per tant, volíem preveure que el benestar dels del club de hòquei. Déu-n'hi-do, o sigui, per portar un any, diguem-ne així, amb aquesta cartera d'esports, déu-n'hi-do l'activitat que hi ha hagut, no?
Sí, la veritat és que jo crec que hem fet molta feina, moltíssima. N'hi ha molta per fer, n'hi ha molta per fer. I també et diré que en un principi a mi estava una mica reticent perquè és una gran regidoria, no? I sabeu que tots treballem i ara estic supercontenta, supercontenta de portar-la. Tinc projectes per fer a partir d'ara, hem fet modificacions...
i seguirem invertint en les instal·lacions, que és el que necessiten. Vull dir que, en realitat, estic molt content d'aportar aquesta regidoria. Doncs, evidentment, nosaltres també ens farem ressò de tots aquells canvis, de totes aquelles innovacions que hi hagi a les instal·lacions esportives municipals que passen, doncs això, per aquestes actuacions l'any passat, el 2025, amb 180.000 euros. Hem volgut començar aquest Mata Pere Notícies de Mata Pere Ràdio, doncs això, fent-nos ressò d'aquesta notícia, i per això hem convidat a la regidora d'Esports, que també ho és a Joventut, l'Estel Riera. Estel, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Mata de Pere s'ha afegit un any més a la iniciativa del Cap Butaca Buida, aquesta idea que va néixer amb un objectiu tan ambiciós com possible, que és convertir el nostre país en la capital mundial de les arts escèniques. I en aquesta tercera edició es vol continuar volent omplir, doncs això, totes les butaques, els teatres, dels ateneus, dels centres cívics i també, evidentment, del cas de cultura. Qui se n'encarregarà tot això serà una vegada més els amics del Teatre de Mata de Pere, que ens presenten aquest cap de setmana en una doble sessió, el dissabte dia 21 i el diumenge dia 22,
A la mateixa hora, a les 6 de la tarda, i al Casa de Cultura, l'obra El Vincla. I avui en volem parlar amb el seu director, ell és en Vicenç Pujol. Vicenç, molt bona tarda. Molt bona tarda. Moltíssimes gràcies per estar nosaltres una vegada més aquí a Matapera Ràdio. Moltes gràcies a vosaltres. Bé, parlem-nos una mica del Vincla, que és exactament aquesta obra, que a més està interpretada per Mia Carreras i la Sònia Caravante, que...
La Sònia, almenys, no em sonava que hagués format part dels Amics del Teatre. La Mia, sí, però tampoc, no sé massa. Són, diguem-ne, nous fitxatges? No, no. De fet, la Mia segur que l'heu vist tots perquè era la que feia d'àvia en els pastrets. Ah, d'acord, perfecte. Hi ha un repartiment tan extraordinàriament llarg que se t'escapava molt bé.
I la Sònia havia col·laborat amb Amics del Teatre, vam estar assajant una obra que, finalment, com que els assatges es van allargar moltíssim, aquestes coses, quan els assatges s'allarguen, finalment, els actors... Sí, hi ha un punt de... Sí, llavors comences a tenir baixes i tal, i finalment no la vam poder estrenar, tot i que encara tenim en cartera recuperar-la, que era l'inspector general. Ah, el Gocol no és? Sí, exacte.
I llavors ella era un dels personatges principals de l'inspectador general. Amb la qual cosa havia quedat pendent poder fer una obra amb ella i aquesta ens va semblar molt adequada. L'obra en si, una miqueta, aviam, després de la producció o del cansament infantil,
que ens va del Mamma Mia, volíem fer una cosa una miqueta més tranquil·la, més relaxada, més intimista, i hem recuperat el format que ja vam fer quan vam fer Adreça Desconeguda, que eren només dos actors masculins, en aquest cas són dues actrius femenines, i és una obra molt intimista,
No és còmica, és una obra sobretot molt emotiva. Quan el text va arribar a les nostres mans, així gairebé per casualitat, la vam trobar, ens va agradar. De fet, no sé exactament com es titula, li vam posar el vincle perquè és un títol que ens ha semblat prou escaient.
I, senzillament, parla de... No vull fer pas... No, no facis spoilers, si vols. Però llavors és un text que heu trobat que no teniu clar més el que és l'autor? Correcte, correcte. És a dir, és un text que sé que s'ha interpretat a altres llocs, però el vam trobar així, de casualitat, com un text...
Suelto, i francament, només llegir-lo me'n vaig enamorar, igual que a Madrissa Desconeguda. Són aquelles petites joies que quan les trobes dius, ostres, això, cal que la gent ho conegui. Llavors és un text molt ben escrit, d'una sensibilitat extrema, i pensàvem que l'havíem de donar a conèixer, i per això l'hem fet.
Clar, perquè ara, a més, les tendències teatrals que estan també molt condicionades, evidentment, per el tema econòmic, es tendeix no a grans obres de molts intèrprets, sinó precisament obres gairebé de teatre de cambra, podríem dir. És a dir, dos, tres, quatre personatges, un escenari que pugui ser més o menys polivalent a molts llocs i poques despeses. En el fons es tendeix això, no?
Sí, correcte, això és cert. El que passa és que també se s'ha de dir que això també obeeix a altres motius. I permet-me un petit parèntesi. És a dir, clar, aquí, a Mata de Pere, on no tenim un auditari... Ah, bueno, clar. Jo deia en general. Jo deia en general, sí, quan venen obres aquí a Mata de Pere, o sigui, els bolos es tria que siguin, doncs això, pocs personatges, però, clar, el tema de l'economia val molt. Però, clar, evidentment, aquí tenim un altre problema, que és el de sempre, evidentment, la...
L'absència d'un teatre auditori. I absències de sales per poder assajar. És a dir, clar, el fet de no tenir una sala assignada on poder tenir material, on poder fer assajos amb una miqueta de continuïtat, és a dir, que sí que ens deixen sales, però clar, avui et deixen una, demà una altra, és a dir, és tot una miqueta així agafat amb pinces. Llavors, clar, això també ens obliga a buscar obres que les puguem assajar a casa o les puguem assajar a llocs
perquè és complicadíssim aquí a Mata de Pere fer una producció gran. Per això et dic que el Mamma Mia per nosaltres va ser un desgast infinit, perquè imagina't el que significa assajar les cançons, assajar les coreografies, o uns pastorets. Quan l'obra requereix la presència de tantíssimes persones i mobilitza tanta gent, aquí a Mata de Pere la cosa és complicadíssima.
Clar, en aquest sentit, anar a una obra de dos personatges només que sigui intimista, clar, haurà sigut, escolta, aquí ja ens estaveiem molts esforços, diguem-ne, queden compensats perquè per la riquesa hi ha de propi text, oi? Correcte. De fet, si ho he de ser totalment sincer, al final no penses que si tindràs sala o no tindràs sala, el que et mou és el text. A mi el que em va enamorar és el text.
És a dir, si aquest text hagués tingut 14 persones i hagués hagut de bellugar cel i terra per buscar el lloc per fer-ho, ja ho hagués fet. Realment el que et mou de voler presentar l'obra és el text en si perquè penses que és això. Primer està molt ben escrit, amb una gran sensibilitat, tot i que no em conec l'autor, jo pràcticament firmaria que és una autora i no vas un autor,
I que igual que ens va passar amb adreça desconeguda, de seguida vam dir, no, això s'ha de donar a conèixer, això atraurà molt la gent. De fet, les pròpies protagonistes, quan el van llegir, van dir que sí de seguida.
El fet que tant la Mia com la Sònia hagin fet papers, diguem-ne, més o menys secundaris, o ha tingut un protagonisme amb alguna obra dels Amics de Teatre, fa que també s'hagin pres l'obra, diguem-ne, com una gran responsabilitat, no? Perquè no hi ha petits papers, tots els papers són importants, però, en aquest cas, en què tot el perdre cabos sobre aquestes dues dones, encara haurà estat un nou elicient. Això és un nou elicient, i aquí sí que he de dir que les dues han fet una feina brutal. Costa moltíssim...
traspassar la línia de l'escena, traspassar el prosceni per arribar fins al públic, sapiguent fer veure tota l'amalgama d'emocions diferents, tota aquesta història que passa en una hora i mitja aproximadament, on hi ha...
moltíssimes emocions i molt diferents. Llavors, saber, a part de dir el text, saber expressar això, han fet un treball, les dues, tant la Mia com la Sònia, un treball excepcional. Llavors, vull dir, evidentment no som actors professionals i no podem dir que això serà... Però el que sí es pot dir és que les dues hi han posat un esforç
per poder traspassar totes les emocions que diu el text, que en el text hi són, s'haurien de traspassar a l'escena. Sense desvelar-nos a res, perquè, evidentment, la gent s'ha de quedar amb la idea que s'ha d'anar descobrint a mesura que vagi avançant la representació. Però quin és el punt de partida, tot plegat?
Si és que ens pots explicar alguna cosa, vaja. És complicat sense fer espòiler, però realment em va costar posar el que diu el cartell, i l'únic que puc dir en el cartell, l'únic que puc dir és el que ja diu el cartell. Lússies entrellaçades, un recorregut ple de records, humor i veritats punyents, un rat sincer per descobrir què significa realment estimar. Correcte. I ja està. I ja està. Aquí, si vols, et faig un mini-espòiler. Jo, llegint el text...
llegint el text, jo diria que la imatge que a mi em ve al cap, més que una imatge, el text que a mi em ve al cap és una part d'una cançó d'on Serrat, que diu, cuéntale a tu corazón que existe siempre una razón escondida en cada gesto, del derecho y del revés. Uno solo es lo que es y anda siempre con lo opuesto.
Nunca es triste la verdad. Lo que no tiene es remedio. Penso que aquesta frase d'en Serrat, d'una cançó d'en Serrat, resumeix perfectament tot el sentit de l'obra. Eh...
Clar, tot i que ha de ser segurament a nivell emocional, ha de ser molt més gratificant una obra, diguem-ne, de gran embalum, el Mamma Mia, els Pastorets, però també ha de ser igualment, diguem-ne, com enriquidor una obra d'aquestes característiques com el Vincle, recordem aquest cap de setmana, el dissabte i el diumenge a les 6 de la tarda aquí al Casa de la Cultura, amb qui et sents més còmode?
Amb les dues, perquè les dues són coses... A nivell de feina i de seriositat i de rigor en el treball, és exactament el mateix. Evidentment que una cosa és una producció que manega 50-60 persones, com pot ser uns pastorets, o les 50 o 60 que manegava un mamma mia, que ho entens moltíssimes coses, perquè hi ha la interpretació de les cançons. Bé, ara els pastorets també fèiem cançons, o sigui, sense que potser allà no fèiem tanta... Sí, era una cosa més secundària, sí. Exacte.
En canvi, en el Mamamia, evidentment, allà sí que es va fer una feina exhaustivíssima de com cantar, tècnica vocal amb els cantants, és a dir... I en els pastores, per exemple, la manera de dir les coses, perquè al final, quan són textos que la gent se'ls sap tant de memòria, es reciten de memòria com aquell que recita el vers de Nadal, que no saps exactament què diu. El recites, allò rima i s'ha acabat. Aquí, per exemple, en l'obra aquesta, el vincle, cada paraula té el seu pes específic i...
I és això, del dret i del revés una sola és el que és. Cada paraula s'ha de dir amb el pes concret que té en aquell moment, amb el significat realment que té. És una obra carregada de simbologia, és a dir...
I llavors, vull dir, cal donar-li moltíssima atenció en el text, de com es diu el text, com s'expressa cada cosa, si això ho has de dir content, si ho has de dir enfadat o si ho has de dir... L'emoció que has de traspassar quan dius cada una de les frases del text s'ha de mesurar molt ben mesurada.
Vull dir, tant m'agrada fer-ho en un magamia que també es va fer, com en uns pastorets, com en l'adreça d'Esconegut, com en aquesta que estem fent ara. L'important és la seriositat i el rigor d'agafar l'obra i realment exprimir-la per saber treure'm tot el suc del que realment allà s'està dient. Evidentment. Més d'aquest projecte, clar, la tendència és, escolta, hi ha acabat això, teniu un moment alguna altra cosa ja més endavant o què?
Sí, sí, sí, tenim dues o tres obres en cartera, però esclar, és el mateix que et deia abans. Francament, jo necessito personalment una miqueta de repòs, perquè ara, plantejar-me fer una obra de quatre o cinc o sis persones que en tenim, tenim un parell d'obres...
pendents de fer el mateix inspector general i altres, o alguna comèdia molt, molt, molt divertida. Teníem el violinista també, no? Pendent o no? El violinista de la taulada no el teníem pendent? Teníem pendent el violinista i que aquesta, realment aquesta es podria fer perquè ja la tinc totalment escrita i totalment el sketch de com s'ha de fer ja el tinc clar.
Però és que és això. Em fa una miqueta, perdona-me la reivindicació, però em fa una miqueta demanar tornar a la lluita brutal per trobar un local d'assaig, per trobar un lloc on poder tenir a la gent i fer un treball rigorós, que no hagi d'assajar a la caserna de la Guàrdia Civil, que no hagi d'assajar al menjador de casa... És a dir...
que al final la gent que participa en els projectes aquests, quan els fas ballar tant, se'n cansen. Llavors, és a dir que... I jo ho agraeixo moltíssim, per exemple, que en el Casal de Cultura sempre ens han deixat sala durant les hores que està oberta, evidentment, oi? Però clar, sempre és una sala diferent, no pots tenir-hi ja les coses més o menys que...
Tens l'escena mig muntada, que dius aquest moble va aquí, aquest moble va allà. Si cada vegada em deixen una sala diferent no puc anar traslladant. Llavors, sí que tenim coses amb carteres, sí que tenim moltes ganes de fer coses, però deixeu-nos també una miqueta d'un respir que ens puguem refer i que puguem tornar-hi a posar totes les ganes per tirar endavant un altre projecte.
Doncs mentre continuem reivindicant aquest teatre auditori Matàpera, recordeu que, de manera més imminent, tenim aquest cap de setmana, el dissabte dia 21, el diumenge dia 22, a les 6 de la tarda, al Casal de Cultura, l'obra El Dincla, dirigida per Vicenç Pujol, amb Mia Carrera, Sevilla Nueva i Sònia Cravante. El preu és de 6 euros, es poden adquirir ja des de fa dies i setmanes a la pàgina web d'Antaràpolis. Vicenç, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Matàpera Ràdio, que vagi tot plegat molt bé i molta, molta merda. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I continueu aquí a Mata de Pere Ràdio, des del 77.1 de la freqüència modelada, travessa matadeperaradio.cat, els dijous a les 8 del vespre i en repetició els divendres a la mateixa hora. I la Regió de Cultura continua el cicle de la temporada estable d'Arts Escèniques i Música, que s'allarga fins aquest proper mes de baix, i que inclou música, teatre i narracions per adults. Tots els espectacles, recordem, tenen lloc al Casal de Cultura a les 7 de la tarda.
Per aquest divendres, ja des de fa unes quantes setmanes, tenim un espectacle que ja ha exaurit les seves localitats. Es tracta d'aquest teatre podcast que porta per nom Què t'ha passat, on els periodistes Joan Maria Pou i Alberto conversen sense filtres, no és això, de la ràdio i de la vida. Avui els tenim via telefònica els dos. Alberto, molt bona tarda.
Què tal? Bona tarda, Albert. I Joan Maria Pau, molt bona tarda. Bona tarda. Gràcies als dos, evidentment, per atendre'ns aquí a Mata Pera Ràdio. Bé, d'on surt la idea de fer un podcast a teatre i llavors anar de gira, Albert? Doncs, mira, la idea és una idea del Joan Maria, diguem, perquè, clar, això té com dues potes del podcast que estem fent, diguem, no? Té...
una pota que és la idea original del Joan Maria Pou, de dir, escolta, per què no ens trobem un cop al mes i fem un podcast, el Jo, que ell és soci d'un restaurant, cocteleria a Barcelona, fantàstic, i allà, un cop al mes, des de fa una mica més d'un any, doncs gravem aquest podcast que es diu Que t'ha passat, on ens expliquem això que ens ha passat en els dos, diguem, i això ho fem de banda públic. I aquests són els que la gent, aquests podcasts són els episodis que la gent pot escoltar
formes, començant per Spotify. Bé, comencem a fer això, diguem, veurem què passa, i llavors en Fel Feixedes escolta el primer podcast i diu, escolta, jo crec que això és una cosa que la podem portar als teatres i que jo us puc ajudar a organitzar una mica la gira aquesta. I amb aquestes estem, no, Joan Maria? I tant, absolutament. Quan vam començar la idea era simplement això, gravar un podcast, una conversa entre dos amics
que fa 26 anys que es coneixen de què els ha passat a l'últim mes i compartir anècdotes, reflexions, etcètera. Però de cop i volta el Fel veu aquí també un possible espectacle que es pot fer i es pot defensar en escenaris arreu del país i nosaltres li diem vols dir...
I li vam dir, però si vols ho intentem. I de cop i volta, doncs va resultar que sí, que es podia fer i que a la majoria de gent li agrada.
Bé, hem fet ja uns quants bolos amb unes vendes d'entrades que encara ens en fem creus, l'Albert i jo, i el nostre camí ens du a matar la pera a fer un bolo d'aquests, no? Perquè la vostra coneixença entenc que és a la ràdio, si deus que fa més de 20 anys que us coneixeu entenc que és a la ràdio, i que clar, en Fel també era coneguador teu de l'Islàndia, Albert, per tant, diguem-ne que tot queda com una mica a casa, no?
Sí, doncs mira, és que tant amb Enfel com amb en Joan Maria fa 26 anys que som amics i la culpa és de RAC1 en els dos casos, diguem, no? La culpa, entre cometes, evidentment, diguem, ens coneixem allà l'any 2000 perquè Enfel ja col·laborava també a l'hora del pati, que era el programa que feia jo llavors en aquell moment als inicis de RAC1 i han sigut dues amistats que hem mantingut durant aquest temps de forma paral·lela, diguem, no? I que ara convergeixen d'alguna manera...
en aquest projecte, que és com una sorpresa, aquelles sorpreses que la vida té reservades i que no saps ni d'on surten, no? Perquè comença... O sigui, hi ha projectes, això ho parlem molt amb el Joan Maria, que hi ha projectes que els penses, els repenses, has de presentar-los, has de fer un PowerPoint, has de no sé què... I llavors hi ha altres coses que en aquest cas el Joan Maria va tenir la intuïció aquesta i que dius, ah, escolta'm, va, fotem-li, no?
I cada vegada que anem amb tu a un lloc, per nosaltres és com una sorpresa molt agradable. Ara portem 12 bolos, per dir-ho d'aquesta manera, amb teatres, i aquest any ens en queden, sembla, 14 o 15 més.
Ara comentaves, fa com un any que heu començat, el febrer de l'any passat, del 2025, i em sembla que un dels grans atractius que té aquest podcast és possiblement la proximitat, és a dir, el fet de tractar de temes molt quotidians, però amb un plus, que és l'experiència que teniu al darrere dels micròfons i el vostre gatge periodístic, però que a la mesura ho fa tot plegat com molt familiar, com molt proper, no?
Jo, Maria? Sí, m'agrada com ho descrius, m'agrada com ho descrius. De fet, la idea principal, quan jo li vaig proposar a l'Albert, si li venia de gust un podcast amb mi, era aquesta, era dos amics conversant. I parlant de com ho podríem anomenar, etcètera, vam trobar aquest paraigua del que t'ha passat, que és un paraigua tan enorme i cap...
gairebé tot, darrere d'aquesta pregunta, què t'ha passat l'últim mes o els últims mesos, què t'ha passat a la vida. I la idea simplement és aquesta, reivindicar una mica el plaer de conversar tranquil·lament, sense estridències i sense haver de pujar en un púlpit a predicar, i intentar ser això molt proper, molt natural, molt tal com raja. Jo crec que apareix una part nostra...
que en altres projectes professionals no pot aparèixer. I jo crec que això ho fa divertit. I el teatre, perquè el teatre encara surt una altra part, Albert.
Sí, sí, totalment. Sí, sí. També, no sé, podríem dir-ho que, o sigui, dos que has vist sempre com no els has vist mai, no?, d'alguna manera, perquè el format del podcast d'una banda i del teatre de l'altra genera una intimitat que fa que puguis explicar o que surtin cares teves que difícilment amb mitjans convencionals doncs les has tret, no?, segurament.
I llavors crec que el format ajuda en aquest sentit, té aquesta cosa. Si de la ràdio moltes vegades ja parlem d'aquest factor d'intimitat i tot això, doncs imagina't un podcast, que és més com una comunitat, una petita comunitat que has creat tu i que en aquesta petita comunitat goses explicar i et goses mostrar d'una manera que segurament en un altre lloc tens una mica més de filtres.
Quan elaboreu aquests o quan feu aquestes trobades més o menys, dius, un cop al mes aquí al joc a Barcelona, aquí a aquesta doctoraria del Cré de Mallorca, si no recordo malament, teniu un guió de dir, escolta, mira, hem de tractar aquest tema, aquest tema, aquest tema, o llavors, escolta, és un punt de partida i a partir d'aquí elaboreu moltes altres variants que van sorgint?
Aquí cadascú s'ho fa pel seu compte, diguem. Aquí la gràcia és que el Joan Maria no sap què li explicaré jo i jo no sé què m'explica del Joan Maria. Llavors cadascú pel seu compte es prepara evidentment el que vol dir, diguem, no? Però clar, tampoc saps cap on anirà perquè no saps quins temes traurà l'altre, no? Jo no sé què li haurà passat al Joan Maria i què m'explicarà i per on sortirà.
Hi ha també aquestes converses que teniu, diguem-ne, amb els espectadors, com a mínim els podcasts que hem pogut sentir, clar, hi ha gent que ve arrossegada, tal com dius tu, Albert, és a dir, que no s'espera de què parlen aquests, i gent que realment ja és molt fidel ja des del primer moment. Aquesta combinació també afavoreix aquesta complicitat i també segurament aquest punt greu que és això de familiaritat de tot plegat, oi?
Sí, hi ha un punt que sempre diem, no, Joan Maria, això de dir que la gent no sap què ve a veure, no? I que això d'alguna manera també juga a favor nostre i fem que jugui a favor nostre aquest factor sorpresa, perquè si tu vas a veure un espectacle d'humor, no? Que dius, hòstia, va, anem al teatre, anem a veure aquest espectacle d'humor que ens fotran riure. Tu tens un llistó alt, tants? I llavors complir aquelles expectatives és difícil. En canvi...
moltes vegades el que passa és dir, hòstia, bueno, no sé, em crida l'atenció anar-los a veure què deuen fer, no? I llavors, bueno, doncs és més fàcil que hi hagi aquesta sorpresa, no? Sí, de fet, hi ha gent que ens reconeix això, que no sap ben bé què de veure, no? I nosaltres també fem la broma que a vegades no sabem ben bé què venim a fer. I tot l'agrada acaba resultant interessant, dir-ho simplement.
Vosaltres que porteu la professió molts anys, que se us coneix essencialment per la vostra excel·lent tasca radiofònica, això no deixa de ser un nou format que aquests darrers anys s'ha anat incorporant, que hi ha hagut una veritable invasió del tema de podcast. Penseu que amb els anys la cosa pot acabar derivant en moltes altres variants que poden tapar els mitjans tradicionals que ja no ho estan fent com el tema de la ràdio?
Home, clar, fas una pregunta que és difícil de contestar, així d'una forma de dir sí o no. El que és evident és que cada vegada els mitjans tradicionals, diguem que, conserven força, però hi ha mitjans alternatius, que no sé si aquesta seria la paraula,
que tenen audiències més fragmentades, però d'alguna manera més militants, segurament, no? Això que et deia del poder formar petites comunitats, no? I crec que això sí que és una cosa que s'està veient, no?, en molts podcasts diferents, i que al final, clar...
Escolta'm, aquest és un paraigua, clar, és com ràdio, com televisió, podcast, aquí cap de tot, no? I hi ha molts tipus i moltes maneres de fer. Però sí que tinc aquesta sensació que passa amb ràdio, però passa amb televisió, però passa amb premsa, però passa amb tot, no?
que és aquesta... Eliminar encara una barrera més en la distància entre l'oient o entre l'espectador i tu, no? Diguem que tinguis la sensació que formeu part d'una mateixa cosa. I això, els podcasts, segurament és un format que ho afavoreix.
Sí, jo simplement afegiria a la reflexió de l'Albert que a mi em fa molta gràcia quan en aquest país això passa en molts altres àmbits, però amb els podcast ja fa temps que ho sento. Ah, un altre podcast? No n'hi ha prou de podcast? Jo penso, no, no n'hi ha prou. En català no n'hi ha prou de res.
No hi ha prou podcast, no hi ha prou emisores de ràdio, ni emisores de tele, ni diaris, ni editorials, ni parlants. Vull dir, no. És a dir, com més serem, més riurem. I després cadascú tindrà el seu públic, la seva comunitat, la seva diència, com deia l'Albert. Alguns se'n sortiran millor, alguns se'n sortiran pitjor, però qualsevol iniciativa en aquest sentit, endavant.
Molt bé. Sí, perquè només fa que sumar, diguem. Ah, no, no, evidentment, evidentment. Sí, sí, endavant, endavant digues a Bert. No, no, això que deia que estic molt d'acord amb el que deia el Joan Maria, però ara a la ràdio sembla que siguem més d'acord, eh? Vull dir, demà al teatre ja veuràs que no estem gaire d'acord. Però vull dir, ara semblarà... Ara semblarà que ens entenem. No, però és veritat, és que només suma. És que...
és que només suma, saps? Perquè segurament també incorpores... O sigui, cada podcast que surt incorpora nous oients de podcast, que potser comencen per un i en van anar a buscar d'altres, saps? Perquè dius, hòstia, doncs mira, ens hi hem trobat nosaltres, no? A vegades, jo què sé, doncs espectadors, oients, que per edat no són podcast nadius, diguem, dius, hòstia...
Que guai, això, no? I a vegades els mateixos recomanem un altre podcast i se'n va a escoltar l'altre podcast també. Vull dir que està bé, està bé això. Com més serem, més riurem, com deia el Joan Maria. Molt bé. L'objectiu final continua sent l'escenari del Madison Square Garden.
Per descomptat, per descomptat. Són objectius humils, nosaltres. Clar que sí. Portar el català allà, sí, sí. Una cosa volia dir, que el que la gent veurà demà a Mata de Pere, només ho veurà a Mata de Pere, perquè el que pengem a les plataformes són els...
Els podcast, les converses que gravem el joc, aquesta gira que estem fent per teatres i que després d'aquí ens anem a córrer allà i a Martorell i a Sitges i, en fi, recorrem tot el país. El que passa al teatre no més passa al teatre, es queda allà.
Molt bé, doncs per a aquells que no hagin adquirit les entrades per aquest divendres aquí al Casal de Cultura, que sàpiguen que hi ha totes aquestes localitats que en el principi, tal com has comentat Albert, encara deuen quedar localitats o entrades per anar-los a veure, no? Sí, perquè hi ha coses per tot el país, diguem, durant tot l'any pràcticament, i sobretot fins abans de l'estiu, diguem, poden trobar un ampli repertori.
Doncs, escolteu, que hi hagi molta sort aquest divendres, molta merda, com es diu en l'arcota teatral, i que aquest podcast, que, home, jo em sembla que és una sorpresa molt agradable trobar a tu, que es figures tan notables del món del periodisme, tenint aquestes serrades tan disteses, tan cordials, tan quotidianes, però a vegades també tan familiars.
aquest divendres, recordem, a les 7 de la tarda aquí al Casal de Cultura, doncs això, el que he de passat amb l'Albert Tom i amb Joan Maria Pou. Albert, Joan Maria, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio, moltes felicitats per la feina excel·lent que feu i fins una propera ocasió. A vosaltres, fins demà. Un brevíssim repàs a tot allò que sa notícia a Mata Pere per als propers dies.
Aquest divendres tindrem el dia del consumidor responsable, una campanya que s'allarga fins demà i que culminarà aquest dissabte amb el dia de la primavera, que organitza la regidoria de promoció econòmica. El dissabte també tindrem la parola de llibres sobre els boscos, últim dia a la biblioteca, la sortida de la Pola i Santuari de l'Uni Solar, de l'Unió Excursionista de Mata Pere, i els amics de teatre que presenten el vincle en doble sessió, cap de setmana.
El dimecres de la setmana que ve el Club de Lectura Juvenil del Drac Groc, a la mateixa biblioteca Àngel Guimarà. I també, dintre les actes de la propera setmana, tindrem Carme Cortella, que presenta Viatge a Iguassú, al Casal de Cultura, a les 6 del proper dimecres. Marta de Pere Ràdio oferirà una nova obra de radioteatre al mariner d'en Pessoa, el dimecres a les 10 de la nit, i el dijous una conferència d'ama amb Cristina Brander, a partir de les 7 de la tarda, i al Casal de Cultura.
I en aquest últim informatiu de Mata Pere Ràdio, en plena temporada hivernal, i a punt d'encetar aquesta primavera que tindrem aquest diumenge, no se'ns acut res més que escoltar el gran Frank Sinatra amb aquest gran clàssic, It Might As Well Be a Spring, és a dir, podria ben bé ser primavera. I am starry-eyed and vaguely discontented.
Bona nit
Hearing words that I have never heard From a girl I've yet to meet I'm as busy as a spider spinning daydreams I'm as giddy as a baby on a swing
Fins demà!
Bona nit.
I'm as busy as a spider spinning daydreams I'm as giddy as a baby on a swing I haven't seen a crocus or a rosebud Or a robin on the wing But I feel so gay in a melancholy way
Fins demà!
Sempre és un gran privilegi poder tenir aquí els estudis de Mata de Pere Ràdio, el gran Frank Sinatra. De manera que avui hem volgut acomiadar l'hivern amb aquesta cançó que parla sobre la benvinguda de la primavera. I amb ell posem punt i final en aquest Mata de Pere, notícies de Mata de Pere Ràdio. Avui a Miriam Vila els titulars i un servidor, l'Albert Diorlagui al control, a la producció i a l'ocució.
Recordeu que tenim una adreça de correu electrònica, és matadepera.cat, que la informació sempre està actualitzada a matadepera.cat i també a l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5. Nosaltres ens hi trobem a posar el proper dijous, 26 de març, però recordeu que si voler tornar a escutar aquest informatiu ho podeu fer a partir de la mateixa a matadepera.cat. Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana que tenim a punt, a punt de començar.
Mata de Pere Ràdio, 107.1 FM.