Quina és la millor cançó de la història?
A Rock en Clàssics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. T'espero el dilluns a les 9 del vespre i el dissabte a les 9 del matí a Matadapera Ràdio. Rock en Clàssics amb Esté Balló.
No sabies que els dilluns podien ser el millor dia de la setmana? Això és perquè encara no has escoltat la lletra ferida. El programa per als amants dels llibres que s'emet aquí, a Mata de Pere Ràdio, tots els dilluns a les 8 del vespre. Som dels que creiem que per viure bé cal pensar bé i això és molt millor fer-ho de la mà dels grans savis i escriptors.
La Lletra Ferida us ofereix un racó per pensar el bon viure sense presses, perquè avui en dia el luxe és poder parar i llegir, o, en el vostre cas, aturar-vos i escoltar.
El Servei Local d'Ocupació ha organitzat des d'aquest dimecres, durant les quatre setmanes següents, unes sessions d'assessorament professional per a joves del poble, amb l'objectiu que aquest col·lectiu disposi de més eines a l'hora d'encarar el seu futur professional. Tenen lloc el Casar de Cultura els dimecres a la tarda i cal inscripció prèvia que es pot realitzar a través del web de matadepere.cat.
Sempre són ben rebudes aquesta mena d'iniciatives. A l'escola ens ensenyen matemàtiques, llengua i història, però no les eines que ens permeten moure'ns per allò que, en el fons, marcarà la nostra vida, la feina a la que li dedicarem, si tot va bé, molts anys. I per la percepció que hi ha, és evident que els joves dominen molt les eines tecnològiques i les sasses socials, però en una entrevista de feina es valoren moltes altres coses, la indumentària, com parlem i especialment la nostra actitud. Aquella mena de coses, vaja, que no s'ensenyen a les escoles, només a casa.
Molt bona tarda a tothom, benvinguts de nou al Mata de P Notícies. Avui el cafà número 666, el número del Diable. Avui hem convidat Ana Borràs, directe tècnica de joventut, i Míriam Baix, que és tècnica del CB Local d'Ocupació, que ens parlem d'aquestes quatre sessions que s'han organitzat d'assessorament professional al jovent. També passarà per aquí el guitarrista, cantant i director musical Mata de Parenys, Xavier Soranells, que presenta, a partir d'aquest cap de setmana, la gira de Eric Clapton Experience. I no hi faltarà el recull de titulars, a més a secada de la setmana, ara mateix de Míriam Vila i la gent que tancaran aquest informatiu.
Rebeu, com sempre, una salutació ben cordial d'aquí us parla, que és l'Albert Biorlegui, en aquest del Mata de P Notícies corresponent a aquest plujós dijous 22 de gener del 2026. Siguiu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, com sempre, amb el recull de titulars el mes assegat de la setmana, una informació que ens porta avui la nostra companya, Míriam Vila. Míriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Bé, ben regat, oi? Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do-ret. A més, portem com prop de 180 litres ja només aquests 20 primers dies del mes de gener, eh? Déu-n'hi-do, sí, sí. Que m'atapera o no plou gens o ens ho feguem. O plou massa. Vull dir que... Sí, sí.
Bé, qualsevol cas tenim una de les convocatòries més esperades, de la qual ara en parlem, que és el concurs de Green Bayres, que es farà aquest divendres i que, recordem, s'havia anul·lat per la pluja del passat cap de setmana. Exacte, a veure si en aquesta ocasió es pot fer, perquè també s'anunciava vent, alguna tentada, llavors s'ha de veure. Però això ens ensenyem cap al sud del país, crec, recordar. Sí, però tal com fan les coses... Ah, no, no, i tant, aquí. No, no, i tant, i tant.
Jo crec que tot i que hi hagi vent al concurs de Green Pires, que es va aplastar, jo suposo que sí que es podrà fer, l'altra cosa és que es pugui tirar el pi a terra. Perquè, clar, el tema del vent dificulta el procediment. Home, encara allargaríem uns dies més unes festes, que jo ja no recordo els dies que no teníem festa. Va ser l'any passat, abans de les festes, però clar, estem parlant
hem encadenat el Nadal, les festes de Sant Sebastià, que ja són intenses, són 10 dies ben intensos, i clar, a més, gairebé una setmana més, perquè d'acord que sí, només era el concurs de Grimpaires i la retirada de Pi i els sorteig, també, però clar, és que això ho he allargat pràcticament una altra setmana, eh? Exacte, sí, però jo crec que ja comença a ser una mica massa, fins i tot per la mateixa organització, no?, perquè deuen tenir ganes de tancar ja les festes. Sí, i em sembla que ja n'hi ha prou, vull dir, sisplau, que s'acabi de plegat. Sí. Va, anem a repassar el que està tot i sé aquesta setmana. Vinga. Doncs va, som-hi.
Bé, doncs, com us dèiem, el concurs de Green Bires es farà finalment aquest divendres. Doncs sí, la grimpada del passat dissabte, que es va cancel·lar a causa de la pluja, ja té una nova data. Aquest divendres, a les 5 de la tarda, recuperant, curiosament, l'horari de les primeres edicions de les festes. L'acte acabarà amb la retirada del Pi, que havia de tenir lloc el dilluns a la tarda, i el sorteig de Sant Sebastià.
El concurs de Grimpaires és una de les convocatòries més esperades de les festes i el passat dissabte es va esperar fins a les 11 del matí per veure si escampava la pluja i es podia dir terme. No ha estat l'únic acte que s'ha anul·lat o modificat a causa de la pluja. Aquest passat cap de setmana es va anul·lar la Gallatac, la Processor i la Cercavila, entre d'altres convocatòries, i es va traslladar a la
ballada de gegants a l'església, tot i que després hem de recordar també que finalment van poder ballar a la plaça de Cal Valdiró perquè la pluja va fer una petita treva. Sí, va ser un encarot de comunicats, ara sí, ara no, ara sí, ara no. En qualsevol cas, aquesta setmana està en notícia la subvenció de 75.000 euros en inversions climàtiques.
En el marc del programa sectorial de Transició Ecològica 2030 de suport a inversions locals pel clima, l'Ajuntament de Matadepera ha rebut de la Diputació de Barcelona 75.000 euros per finançar inversions de l'impacte per la lluita contra el canvi climàtic i accelerar l'adaptació dels municipis als seus impactes. Les actuacions finançades han estat la creació d'ombres a escoles amb la instal·lació de tandals permanents als patis per reduir l'impacte de les onades de calor, que té un cost de 25.000 euros, la substitució de vidres
per vidres ombrejats al local municipal de benestar social per millorar l'estalvi i l'eficiència dels recursos, amb un cost de 43.000 euros, i la redacció del projecte executiu de climatització i ventilació de l'escola Bressol Municipal Relet-Relet, que ha costat 8.000 euros. I ja que saben temes d'obres, recordar que també d'aquí uns quants dies, a principis d'aquest proper mes de febrer, hi haurà l'inici de les obres de reurbanització al centre.
Doncs sí, l'àrea d'obres i serveis ha anunciat que a partir del primer de febrer està previst que s'inicin les obres de reurbanització de la Cruïlla, del carrer Sant Llorenç, amb el carrer d'Antoni Gaudí. L'actuació es focalitzarà en el tram comprès entre el carrer d'Antoni Gaudí, el carrer Sant Llorenç...
al carrer Sant Joan i tindrà una durada de sis mesos aproximadament. Aquesta intervenció té com a objectiu la remodelació de la via per adequar-la a les necessitats actuals d'accessibilitat i mobilitat en l'encreuament d'aquests carrers, així com la millora del clavegueram d'aquesta zona. Les obres s'han adjudicat per un import de 390.130 euros.
Encara no abandonem l'actualitat municipal perquè l'Ajuntament ha iniciat una campanya per combatre l'edatisme. L'Ajuntament d'en Mata de Pere, a través de la Regidoria de Benestar Social, s'ha adherit a la campanya impulsada per la Diputació de Barcelona. Si l'edat no et limita, per què ho has de fer tu?
amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania i combatre l'edatisme, una forma de discriminació basada en l'edat que continua present en molts àmbits de la vida quotidiana. L'edatisme es manifesta en sectors com la publicitat, el mercat laboral, la salut o la política, on sovint es menys té el coneixement i la vàlua de persones grans. Aquestes actituds poden traduir-se en la seva exclusió dels espais de participació
en la infantilització o en estereotips que les presenten com a persones desfasades o dependents en el marc d'una societat que valora únicament la joventut. I dels més grans als més petits, perquè la setmana passada ja va haver-hi una visita escolar per conèixer l'Ajuntament.
Aquest passat dijous 15 de gener un grup d'alumnes de segona primària de l'escola Montcau-Lomoló van visitar l'Ajuntament de Mata de Pere per veure com funciona l'administració local. El mateix alcalde, Guillem Montegut, els va explicar els trets bàsics i un curts històric i ahir va realitzar una visita guiada per les dependències municipals.
En àmbit comercial tenim els guanyadors ja del concurs de paradors. Comerç Mata de Pere i la regidoria de promoció econòmica i comerç han donat a conèixer els guanyadors del concurs de paradors d'establiments comercials. Els guanyadors han estat Senonoré per la creativitat, Mindental per la sostenibilitat i escenes i estètica,
Per la temàtica nadalenca, els tres comerços guanyadors, per altra banda, disposaran d'espais publicitaris gratuïts en els cinc copis del municipi situats a les parades d'abús igual que els del Mad Market durant el mes de febrer. Per altra banda, els participants que van votar van entrar en el sorteig de tres vals per vescanviar a la restauració local, valorats en 175 euros, 125 euros i 100 euros respectivament.
Que, per cert, ens hem acabat tot de tocar un d'aquests. Exacte, sí, sí, sí. Encara me'n faig creus, jo. Molt bé, no? Però quin, el de 175, 125 o 100? No, la veritat és que no encaixa gaire els imposts, perquè en el meu cas em va arribar un correu que poseu 150, però vaja, ja ho aclarirem.
Bé, en qualsevol cas, felicitats. Gràcies. Va, i acabem amb una notícia esportiva. El Rally Monte Carlo que passarà per Mata de Pere. El Rally Monte Carlo Històric, una de les competicions de regularitat per les vehicles clàssics més prestigiosos del món que arriba aquest any a la seva 28a edició, passarà en guany per Mata de Pere. I és que, després de 6 anys, Barcelona recupera el seu protagonisme a la competició i el diumenge 1 de febrer, l'Avinguda de la Catedral, es convertirà en l'escenari de sortida del Rally.
en el marc d'una edició que torna a reunir pilots, copilots i aficionats al voltant d'un esdeveniment històric. El pas per Mata de Peres preveu entre les 3 i les 4 de la tarda. La cursa entrarà per la carretera de Sabadell, carrer Sant Joan, fins a plaça Sant Jordi. Creuarà el pont cap a la carretera de Talamanca i d'allí enfilarà fins a Manresa. Doncs esperarem, evidentment, amb molta expectació, aquesta 28a edició del Ratllo Monte Carlo Històrica passarà per Mata de Pere la setmana que ve, el diumenge de la setmana que ve.
Sí, i ara, Albert, diria que hi havia una notícia pendent del Premium Real Estate. Sí. Ai, sí, tens raó, que ens l'hem deixat abans, tens raó, sí. Un nou salvament comercial de Mata de Pere, el Premium Real Estate. Exacte, la plaça de les Arts, just a banda Correus, acull des del passat 9 de gener...
Un nou establiment comercial es tracta de Premium Real Estate on hi ha assessorament immobiliari hipotecari exclusiu i personalitzat. La seva gestora és Isabel Silva i tal com ha declarat acompanyo a propietaris i compradors exigents en processos de compra, venda i lloguer
oferint un tracte directe, discret i professional orientat a obtenir el màxim valor en cada operació. Premium Real Estate atén a través de la cita prèvia a premium.isrealestate.es. Doncs ara sí, ens havíem oblidat aquesta notícia perquè forma part del tema del comerç local. Miriam Vila, moltíssimes gràcies, com sempre, per la lectura dels titulars. La setmana que ve, si tot va bé, doncs molts més, no? I tant. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu-siau.
Tres minuts arribarem a un quart de nou del vespre.
El Servei Local d'Ocupació organitzat per aquests dimecres d'aquest mes de gener, el primer dels quals va ser ahir, el de la setmana que ve, el dia 28, el dia 4 i el dia 11 de febrer, quatre sessions d'assessorament professional per a joves del poble amb l'objectiu que aquest col·lectiu disposi de més eines a l'hora d'encarar el seu futur professional.
Són diverses sessions, preparar un currículum amb competències, ha sigut una carta de motivació, com preparar un portfoli o com afrontar una entrevista de feina, i de la qual avui en volem parlar amb dues de les seves responsables. Elles són d'una banda la Miriam Bites. Miriam, molt bona tarda. Hola, bona tarda. La Miriam és tècnica del Servei Local d'Ocupació. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí una vegada més a Mata Pere Ràdio. I l'Anna Borràs, que és tècnica de joventut. Anna, bona tarda.
Hola, bona tarda. Gràcies també per estar amb nosaltres. Bé, d'on sorgeix la idea de fer, perquè clar, des del Servei Local d'Ocupació, però també des de la Regiria de Promoció Econòmica, es fan sovint cursos, formacions, a vegades a Matavera, a vegades a Terrassa, però d'on sorgeix la iniciativa de fer un cicle de conferències adreçat més a jovent de cara a afrontar el seu futur professional? Doncs mira, Albert, al Servei Local d'Ocupació en l'últim any hem atès a més de 30 joves entre 16 i 25 anys en recerca de feina
I tots ells tenien un factor en comú, que és que no sabien per on començar. Molts d'ells no tenen cap mena d'experiència i diuen com vols que faci un currículum si no tinc experiències i aquí és on entrem nosaltres amb el currículum per competències, que no cal tindre una experiència professional explícita. Això d'una banda. I d'altra banda, l'Anna des de joventut...
Sí, a nosaltres al servei de joventut ens han arribat bastantes peticions de joves que estan una mica perduts en aquest aspecte de com començar, o sigui, com entrar al món laboral. De quina data estem parlant?
Doncs mira, de 16 a 25. De 16 a 25, per tant, és la primera experiència, diguem, professional per a aquests joves. Correcte, sí, però volem dir que això no és només per recerca de feina, sinó perquè també amb l'Anna parlant, no?, ens hem adonat que hi ha molts joves que amb això que la nota de tall per accés als greus universitaris ha augmentat molt, busquen un pla B amb universitats concertades i privades...
i aleshores l'Anna ens ha estat derivant algun d'aquests joves i hem fet tot el procés, que al final és el mateix procediment que per accedir al món professional, o sigui que convidem no només aquells que vulguin incorporar-se al món laboral, sinó aquells que vulguin fer un mòdul, que vulguin fer un grau, perquè al final el procediment és el mateix, t'has de presentar, no?
Per tant, tal com comentaves, Míriam, la idea no és tant de... És evident que amb 16, 17, 18 anys amb molta experiència laboral no pots tenir, però possiblement és més un currículum, un escrit més d'intencions, que no pas d'experiència laboral, és això?
Bé, el Corribum per Competència el que permet és que et diferenciïs de la resta, sense tindre l'experiència en compte... En quin sentit ho dius, això? En referència als trets personals, que al final són les competències, no? Què tens tu i què l'altre no té? Val. I què pot afavorir al lloc de feina o a la universitat, què pots aportar tu i per què t'han de triar tu davant d'una altra, no?
Sí, com et vens per entendre'ns, no? Sí, exacte, perquè parla més d'habilitats, d'actituds, d'aptituds, i això al final no té a veure amb l'experiència professional, que sí que et pot fer millorar algunes actituds davant de l'experiència, però al final són coses que tots tenim, però les hem de saber treballar i les hem de saber presentar correctament.
Així com tot una vegada més, es compta més l'actitud que no pas l'aptitud. Correcte. És un aspecte que cada vegada es valora més els recursos humans, o sigui, quan estan contractant personal també valoren molt les aptituds. Clar, és que no es poden oblidar que estem en una era que el coneixement el pots buscar, però les aptituds no.
Clar, jo no sé que en els temps en què tradicionalment hi havia la idea de presentar currículum, de la foto, diguem-ne, la capçalera superior dreta, aficions, me gusta salir con los amigos y tener un perro, però a més de tot això, clar, les coses han canviat molt, i en aquesta era, diguem-ne, tan tecnificada, i de com, ara ho comentàveu, els valors professionals també són molt diferents, no sé, quines són les principals diferències respecte al currículum tradicional, respecte al que es fa ara o al que es presenta ara?
Doncs, principalment, ficar una foto actualment en un currículum no és una obligació, ni et fa quedar-te fora de qualsevol procés selectiu. Per temes de protecció de dades, per temes d'imatge, per temes de... Per evitar, per exemple, discriminacions, sí. Correcte. Igual que l'edat, no és una cosa obligatòria posada en un currículum, i abans era com un imprescindible, no? Sí, sí. I llavors, clar, i tenir el servei militar fet. Sí, correcte. Sí, sí, també ajudava, també ajudava.
Però ara, per exemple, és important que tinguin un perfil a LinkedIn i posin el codi del seu perfil a LinkedIn, que tinguin Instagram, perquè al final és això el que buscaran després d'una entrevista, no? Poder comparar si el que t'expliquen què són coincideix amb el que fan. Mhm.
Per això s'ha d'anar amb cura també en què pinge una les xarxes, no? Clar, en tema de ser jovent, Anna, suposo que ja es pressuposa que els joves tenen un domini bastant notable de tecnologies. Per tant, doncs, compta Instagram, compta LinkedIn, això ja més o menys es pressuposa. Aquí, possiblement, el difícil és omplir-ho de contingut aquí, no? Exacte, o sigui, ells saben utilitzar molt bé l'Instagram i el coneixen, el que passa és que potser no el saben aplicar en el món laboral, no? O sigui, no...
no tenen les eines necessàries com per poder utilitzar l'Instagram o el LinkedIn per fer recerca de feina. Clar. El que passa que també es dona una paradoxa, llavors, no? És a dir, no posem la foto perquè no pugui haver-hi cap mena de discriminació, però llavors l'Instagram, en què tothom penja les seves vacances a Cancún o el seu berenar amb el seu noviet o novieta, clar, llavors és quan hi ha la vessant segurament més personal i més desacomplexada de la...
Aquí és on hem d'informar també que les xarxes socials i sobretot Instagram pot ser públic o no. Al final els hem d'ensenyar també a descartar i a posar límits. Es contempla que la gent ja no tingui Instagram? És a dir, sobretot per part de jovent? No. Bé, cada cop tenen més TikTok, això és veritat. O sigui, l'Instagram...
S'està relegant una mica cap a jovent més... Més gran? Més gran, sí. En sèrio, sí. I els joves que pugen, sobretot, és TikToks. Home, veure determinats continguts d'alguns comptes de TikTok, no sé si fa bé o fa... Bé, això... Mal. Ajuda aixem el control parental. Exacte. Per l'experiència que teniu, a vegades, diguem-ne, posar determinades coses, no sé si és massa positiu, no? O què?
Bueno, depèn, no?, si tens les eines com per poder discernir si... Bé, el que hem de fer és una mica educar, en aquest sentit, no? Clar, clar. Home, el tema d'educació digital també és un tema que s'ha de tenir en compte i, de fet, des de les escoles o des de determinades institucions ja es contempla, no?, això d'educar una mica amb el tema de la tecnologia digital.
Sí, el que passa és que no podem negar que això hi és. Llavors, el que hem de fer és com utilitzar-ho de la millor manera. No intentar que no s'utilitzi, sinó donar les eines perquè puguin ser conscients i puguin ser responsables amb l'ús. La primera sessió és aquesta que va tenir lloc aquest diumenge, de com fer un currículum VIT per competències. La setmana que ve hi haurà com ser una carta de motivació. Està molt lligat amb això el currículum VIT, no o no?
és imprescindible ara mateix. Per presentar teva candidatura és igual que sigui un grau, una universitat o una feina. Al final, t'has de vendre. I la carta de motivació és per què t'han de triar tu i no un altre, no? I aquí hem de parlar i els hem de treballar, perquè això sí que és una feina que és més dificultosa pels joves, detectar
allò que se'ls dona bé, perquè com se'ls dona bé, ells no li aporten ni li otorguen valor, no? Llavors s'ha de rescatar i ensenyar-los com correlacionar-ho a això amb l'àmbit professional o amb un lloc especial. A vegades et diuen vull treballar, del que sigui, potser no hi vals, no? Hem d'anar fent embut i anar filtrant i que reflexionin i també és un procés d'autoconeixement, no?
Un element molt important de les cartes de motivació no és evidentment el contingut, sinó també des del punt de vista formal. Encara que pot semblar, ara com molt obvi, sembla imprescindible que no hi ha d'haver-hi cap falta d'ortografia. Exacte. No, no, no, ni d'ortografia, ni vocabulari slang, com bro, i coses d'aquestes, no? Sí, i tal.
que sí que ens hem trobat, que barregen el vostè con tu i oye, i aleshores de dir, no te oye porque está leyendo, no? Vull dir que al final hem de reformular, hem de reformular i ensenyar-los un vocabulari que ells ni controlen i és completament desconegut, no ho sé, tu ho veus més, no? Bueno, totalment, o sigui, al final són coses que no han fet mai, llavors s'estan enfrontant per primera vegada amb un llenguatge nou i...
I amb unes característiques específiques, no?, que, bueno, ho han d'anar aprenent. Tots ho hem anat aprenent, no?, quan érem joves tampoc ho sabíem fer nosaltres. Clar, això d'escriure una carta de motivació, potser molta gent hi tirarà de l'allà.
Bé, sí, però aquí és la nostra feina, no?, explicar-los que els recursos humans... Costa una mica més, Píriam? És explicar que els recursos humans també ho saben, això, i per tant tenen detectors, no? O sigui, si tu després has de passar l'entrevista i se t'escaparà el bró, i el tio, i el col·lega, i la carta de motivació no et junta, doncs ja s'ha acabat l'entrevista i has perdut una oportunitat, no?
Amb la sessió del dia 4 de febrer, per tant, doncs aquí dues setmanes, serà com preparar un portfoli. Sí. Què és això, exactament? Un portfoli és tot allò que els han fet relacionat amb aquella tasca. És a dir, hi ha vegades, sobretot, per exemple, quan han de fer propostes per les universitats, no? Arquitectura, fes-me un portfoli previ
que hagis fet en anys anteriors, no que el construeixis per aquesta candidatura, que puguis reflectir les teves vessants més creatives en nivell fotogràfic. Si has fet maquetes, si has fet puzzles, si has fet muntatges amb Lego. És a dir, coses de l'ego quotidià que tu ho representes i ho plasmes amb una imatge i escrius què et va portar a fer això perquè vas triar a muntar, jo què sé, un Ferrari, si vols fer una enginyeria o no, perquè això el que...
El que els explica o els dona a entendre és des de quan tenen la motivació encarrilada per enfocar-se en aquest sector. És a dir, no volen gent que vulgui entrar aquí perquè després me voy a la otra, sinó gent que de veritat estigui focalitzada i això sigui un talent...
un neguit, una curiositat que ja tenen més endavant, més aviat, no? I el mateix per anar a buscar una feina. Si tu has estudiat, jo què sé, disseny de moda i complements i vas a buscar una feina, has de fer un portfoli de totes aquelles feines que tu has estat fent durant la carrera i presentar-les de la millor manera possible perquè les puguis defensar i generin el neguit que et vulguin conèixer, no?
I és, però suposo que tenim eines, diguem-ne, tecnològiques i digitals per presentar un portfoli, diguem-ne, correcte, amb un bon disseny, hi ha eines arreu, que això suposo que, evidentment, el jovent ho té més que controlat. Possiblement... El més difícil potser sigui l'última d'aquestes sessions, la del dia 11 de febrer, que és com afrontar una entrevista. Aquí sí que no hi ha, per entendre'ns el paperet, no hi ha el document, sinó que és, diguem-ne, un contacte directe amb la persona que t'està avaluant. I aquí, possiblement, sí que
Clar, no sé si... Sembla que només hi ha una sessió, hauria d'haver-hi tot un curs aquí, no? Bueno, estem fent un tastet de veure com funciona, també. Si hi ha la necessitat, doncs ampliarem. El tema és que, per afrontar l'entrevista, si has fet tots els altres passos, jo sempre els explico que el currículum ha de generar un relat que sigui qui són ells. Sí, i que sigui coherent, també. Clar, i buscar la coherència. A vegades tu no pots posar...
O sigui, a mi m'és igual que tu hagis fet un curs en limpieza canina si t'estàs presentant una candidatura per estudiar una enginyeria, perquè no porta, no? Ha de ser un relat que ells, veient el seu currículum, puguin fer un elevator page en condicions, puguin no caure en contradiccions quan els hi preguntin.
i al final el que treballem des del currículum és si tu presentes aquest currículum jo com a cap de recursos humans el que et preguntaria és això, això i això per veure quines contradiccions hi ha i construir-me un relat o sigui anar a pèl a una entrevista de feina avui o per entrar en un grau és molt difícil superar-la
Clar, perquè hem de tenir en compte que totes aquelles petites exageracions, aquelles hipòrboles que fem amb el currículum, les han de tenir molt controlades alhora de fer l'entrevista a la feina, perquè això, evidentment, ens acabaran enxampant. Sí, però al final que treballem al currículum per competències, hi ha poques hipòrboles a fer, no? Perquè si tu ets una persona honesta, ets honesta, no ets molt honesta.
Sí, però ja sabem que els correclums... Domini de l'inglès, sí. Ui, domini de l'inglès. Aquí sí, però ara ja els joves tenen molts certificats i moltes titulacions en els idiomes. I en cas que no els tinguin, jo sempre els explico, si tu dius que tens un nivell advanced anglès, en el moment en què jo vulgui a l'entrevista, també sé parlar amb anglès, puc canviar i fer-te l'entrevista amb anglès. Si no segueixes, estaràs incapacitat. Vull dir, que al final...
Els has de fer reflexionar amb els pros i els contres d'aquest tipus d'exageració. Has de poder acreditar i justificar, no sé, m'agrada molt ajudar la gent i el currículum no veig que formes part de cap voluntariat, doncs jo et diria, no sé, exactament en què. He parlat del contingut, però també és molt important el tema, evidentment, de la posició corporal, de l'actitud i especialment també poder de l'advestimenta, que és una cosa que és com...
els darrers anys s'havia anat raconant, no?, de dir una cosa casual, una cosa informal, però jo em sembla que a l'hora de la imatge, la primera imatge, és la que acaba comptant. No hi ha res que puguis borrar-la, eh? Bueno, sí, quan estudies per processos de selecció et posa molt clar l'exemple del DECALON, que la gent, com és un centre on venen productes d'esport, anava les entrevistes amb xandai. Home...
Bé, potser no cal, no? No cal poder. Tampoc cal anar a entrar ja, eh? Però vull dir, al final un taxat i una samareta ben posada, nenet, endreçat, amb les unes en condicions, són coses molt òbvies, però que en realitat no ho són tant. Per tant, és evident que, malgrat que els temps s'han canviat molt, que tot s'ha modernitzat i que els currículums es presenten d'una altra manera, en el fons el que acaba comptant és el cara a cara, és l'entrevistat i l'entrevistador. És això, no? Més o menys. Correcte.
Vosaltres noteu, Anna, des de punt jove, que hi ha moltes inquietuds en aquest sentit. Abans ho has comentat, però de dir, escolta, una certa ansietat que pot generar el fet d'afrontar aquest període, diguem-ne, que ara acabarà condicionant tota la teva vida?
Bé, jo no sé si definir-ho com a ansietat, però sí que hi ha una certa inquietud. O sigui, sí que es detecta que tenen un interès en aprendre una mica més sobre aquests temes per poder accedir al món laboral.
però jo no ho definiria com una ansietat. No ho hem detectat així. La idea és que la gent s'hi apunti. S'han d'apuntar a les quatre sessions? Només a una puntual? Com va això? Nosaltres recomanem a les quatre, perquè al final és un procés. I també ho diem, tot i que no t'hagis apuntat, si aquell dia veus que al final tens un forat, doncs apropa't.
No, es poden apuntar individualment, sí. A profit ho decidiran ells i si a partir d'aquí hi ha una demanda que tornem a fer la primera sessió, tornarem a repetir-ho del currículum per competències. Doncs recordeu, la primera sessió va tenir lloc aquest dimecres.
però hi ha una segona, el dia 28, com escriure una carta de motivació, el dia 4 de febrer, és a dir, l'altre dimecres, com preparar un portafoli, i l'últim tema serà el dia 11 de febrer com afrontar una entrevista. Són aquestes xerrades que estan organitzades per l'Assemblea Local d'Ocupació i que tenen lloc els dimecres, recordem, a un quart de sis de la tarda, aquí al Casal de Cultura, i que cal inscripció prèvia. És això.
Doncs anar a Borràs, Tècnica de Joventut i Midian Vice, Tècnica de Servei Local d'Ocupació. Moltíssimes gràcies per atendre's aquí als micròfons de Matapera Ràdio. Esperem que sigui tot un èxit aquestes sessions i que ben aviat tinguem els joves mataparenys ben preparats per encarar el seu futur professional. Gràcies, Albert.
Continua el Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio, com sempre, els dijous a partir de les 8 del vespre i en repetició els divendres a la mateixa hora. I estem escoltant un dels temes més emblemàtics d'un dels grans, un dels grans referents de la música de la segona meitat del segle XX, com és Eric Clapton. I a què ve tot això? Doncs perquè aquí, al Mata de Pere Notícies, no només tractem temes d'estricta actualitat local, sinó que també ens interessa molt saber de persones que...
que han viscut aquí, que han tingut la seva experiència vital al poble i que d'alguna manera o altra han fet carrera en d'altres llocs. I aquest és el cas del guitarrista, del cantant i del director musical Mata de Parenca, Xavier Soranells, que presenta a partir d'aquest cap de setmana d'Eric Clapton Experience, una gira que farà passada a Lloret de Mar el 25 de gener, aquest cap de setmana, a Badalona el dia 30 i a Tarragona el dia 8 de febrer i que, òbviament, rendeix tribut
aquest cantant i compositor anglès de Rocky Blues. Avui en volem parlar, i és per això que hem establert comunicació via telefònica. Xavier, molt bona tarda.
Molt bona tarda, com esteu? Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata de Pere Ràdio. A vosaltres, home. Bé, anem primer per als teus vincles a Mata de Parencs. Tu vas viure aquí a Mata de Pere una pila d'anys, 18, i sembla ser que tot comença a l'escola quan algú et passa una música que té a veure amb un cantant anglès que es diu Eric Clapton. És així, això? Correcte, és correctíssim. Jo, doncs, bueno, jo soc bàsicament fill de Mata de Pere,
i he viscut tota la meva infància a Matarapera, i a l'escola on anava, que era el Montau i la Mola, doncs és on vaig fer els cursos, no?, quan comences a estudiar, diguéssim. Sí. Aleshores em va passar una cosa, doncs un tant curiós, si més no, no? Doncs era un xavalet totalment normal, com tots els que hi havia al col·le, però, bueno, a mi m'agradava tocar una mica la guitarra.
I un dia, el més inesperat que et puguis imaginar, doncs estava jugant al pati com qualsevol altres, i tot un plegat se m'acosta un noi, que era més gran que jo, d'uns cursos més amunt, acuento de res, però aquí està una mica el truco, no? I el noi se m'acosta i diu, escolta'm, tu, si jo sé que toques la guitarra,
I dic, sí, com una mica espantant, no?, perquè quan ets petit i ets un tio gran, dius, bueno, ara què passarà aquí, no? I aleshores, doncs, dic, sí, sí, toco la guitarra. I diu, coneixes l'Eric Clapton? I dic, home, sé qui...
l'he escoltat per la ràdio, no tenia ni tan sols. Bueno, és que em penso que en aquella època no existia ni el TV, saps què ho he dit? Aquest noi em diu, aquest tio segur que t'agrada molt, tal i qual, un tio molt trempat i que era un gran fan de l'Eric Clapton. I va tenir la delicadesa o el detall, no em preguntis el per què, em diu, mira, et faré un casset, una cinta de casset,
i te la portaré demà i vull que et escoltis. Estupendo. Arriba el dia següent i el tio s'havia currat, diguéssim, una cinta on va fer una selecció dels temes que a ell suposo que li agradaven més.
Arribo a casa, a Tadapera, poso el ràdio casset, amb aquells, no sé si recordeu aquells ràdio cassets que hi havia el casset al mig i els dos altaveus al costat. Home, em sembla que tots els que som fills dels 70s ho tenim molt present, això. O sigui que estàs parlant d'un dels elements més emocionals de la nostra infantesa i joventut. Clar que sí, eh, Xavier? El que n'hi dèiem, el tocata. Llavors poso la cinta i va passar una cosa molt curiosa. Fixa't tu que jo tenia 12 anyets...
Bueno, ja et dic, vull dir, jo no tenia cap interès especial en tocar la guitarra, més que perquè n'hi havia una a casa i m'agradava arrascar-la, no? Però un cop vaig posar aquest caset, vaig fer com una mena de clic, i a partir d'aquell moment, i ara en tinc 52,
va passar alguna cosa, doncs, diguem-ne màgic, no?, perquè vaig decidir o vaig comprendre que allò és el que volia fer i, a més, ho volia fer d'aquella manera, o sigui, em va impactar moltíssim, no? I la història, per no allargar-me gaire, doncs, a partir d'aquí, lògicament, doncs, em vaig interessar molt, ja vaig començar a demanar guitarras als meus pares, que, lògicament, em va costar molt, no?, en aquella època, em penso que demanava amb els reis, no?,
I, bueno, em van portar una guitarra i tot el dia enganxat a la guitarra intentant aprendre els temes d'aquell casset. Passen tots aquests anys, i ara que estic fent això de l'Eric Clapton Experience, vam fer aquest any passat, a la gira del 2025, un concert a Terrassa, a la fac de Terrassa,
I, esclar, quan feu entrevistes a la ràdio, doncs això és una anècdota que m'agrada molt explicar per la curiositat, no? I quan acabem el concert...
la gent, se m'acosta un senyor. Què dius? I em diu, escolta'm, el de la cinta soc jo. I esclar, tants anys, me'l miro als ulls i dic, hòstia, saps? Dic, aquest tio és ell. Vull dir, va ser una cosa com tancar el cercle, no? Vam abraçar, es va muntar allà un tinglau. Vull dir, va ser molt, molt maco. Però tot va començar amb aquesta petita tonteria. Fixa't tu, a vegades la gent no té la percepció que a vegades un petit gest...
pot canviar la vida d'una persona. Això no en som conscients. I més quan tens 12 anys, evidentment. I més quan tens 12 anys en què tot és nou, tot és innovador i qualsevol fet d'aquests, evidentment, pot desencadenar tot un seguit de conseqüències de devastos i de resultats imprevisibles.
Sí, sí, no, aquesta va ser, no sé si meravellosa o devastadora, però va crear un impacte a la meva vida brutal, clar. De guitarristes, per això, n'hi ha molts. És a dir, als anys 80, poder una dels grans altres referències, en Mark Knopfler. En pretut va agafar per l'Eric Clapton. És només exclusivament l'Eric Clapton o van haver-hi també altres en aquella època?
Home, i tant, jo era també gran fan de Dire Straits, després m'agradava molt, per exemple, Gary Moore, a veure, de guitarristes n'hi ha de boníssims i que m'agraden moltíssim, però el cas de l'Eric Clapton,
encara tampoc ho sé massa bé, però vull dir, té alguna cosa especial que a mi em crida molt l'atenció. Potser una de les coses que el defineix o el distingeix més dels altres és que té una capacitat d'improvisació brutal, amb un gust molt especial, amb un discurs, quan fa els solos, molt...
molt correcte, molt elaborat, molt sentit, i això a mi m'atrau molt. No és només, per exemple, quan t'aprens una cançó, t'aprens aquelles notes, com el que llegeix una partitura, sinó que se t'obre un univers de poder dir, aquí començo a improvisar i ho sé fer d'una manera que puc dir alguna cosa sense cap limitació. Això és potser el que m'agrada més.
El que passa és que Eric Clapton té una carrera que s'inicia als anys 60, que té diverses fases, primer com a components del llarver, del crim, després, evidentment, el que tothom coneix, que és la seva carrera en solitari, però que ha basculat en molts estils, d'una manera molt diferent de tocar a vegades en alguna època, en alguna etapa o en alguna altra.
Hi ha algun moment, diguem-ne, que t'hagi centrat més en la seva carrera, que és possiblement la seva llarga etapa com a en solitari, o també t'agrada una mica tastar les seves etapes, diguem-ne, primerenques? Mira, Eddie Crabton el que sí que té és un fil conductor que va començar passant per totes les etapes en solitari fins al dia d'avui, que és el blues, la música blues.
Llavors, clar, quan a tu t'agrada un artista tan, o et fas tan fanàtic d'aquestes, el que fas és intentar...
i veure d'on te li ve tot això. Llavors vas tirant enrere amb el temps i t'adones que ell és un gran amant del blues. I el que realment va fer ell és innovar sobre aquesta base de blues, no? Llavors, independentment de l'època del Clapton, estigui tocant amb una banda o amb una altra, amb estils més o menys... Però sempre hi ha aquest fil conductor de blues que, a més i a més,
per motius personals, perquè vaig estar disquès molts anys als Estats Units, doncs és una música que també m'estimo molt i m'aprecio molt. De tal manera, doncs que això és el que a mi, doncs, bueno, per tots aquests motius és el que em porta a que potser m'agradi més que els altres, no?
Deixem ara davant una mica la teva fascinació per Eric Clapton. Ara has comentat el tema de la teva etapa als Estats Units. Això és quan ets molt jove. Estudies la prestigiosa Berkeley College of Music de Boston. Per tant, és evident que d'alguna manera o altra, Eric Clapton, aquella trobada, no sé si va ser al pati de Munca o la Mola, però t'acaba marcant, vas anar als Estats Units per estudiar música, ja amb la idea de seguir una mica l'estela d'Eric Clapton, o era per alguns altres motius?
No, en absolut, en absolut. És més, mira, l'Eric Clapton va ser el detonant que jo agafés o prengués la decisió de que, bueno, jo volia, m'agradava molt fer allò, i aleshores, però mai pensant que jo voldria fer la situació
o el xaval petit, el que més potser t'inspira o el que més et posa és fer la teva música. Clar. Simplement va ser un detonant. Aleshores, jo vaig començar de manera autodidacta i a un moment donat que hi ha un topall, dius, l'única manera de fer un pas endavant és posar-te en mans de professionals i estudiar una mica. Aleshores, vaig tenir la sort que em va embacar a Berkeley College of Music
que és una de les universitats més prestigioses del món de música, i, bueno, simplement per cursar els meus estudis de guitarra, però mai pensant, ja et dic, només per tocar,
projectes, etcètera, etcètera. I el fet que jo faci Eric Clapton a dia d'avui, tampoc ho he decidit jo. Ha sigut que, com que em coneix, sap del peu que calço, volem dir que tothom sap que jo soc un fan del Clapton, i fa molts anys ja tothom em deia, per què no faci un tribut del Clapton? Però, bueno...
Un fa la seva vida i tal. I arriba, va fer, em penso que fa 6 anys que vaig passar per un impàs de salut i vaig haver d'ingressar en un hospital i un molt bon amic meu,
amb molt bona fe, va venir a l'hospital i em diu, escolta, ja que estàs aquí tan avorrit, diu, per què no et fas un repertori del Clapton, que a tu t'agrada molt, així estaràs entretingutet. I quan surtis, et munto una banda i fem un concert de l'Eddy Clapton. Jo vaig pensar, pues mira, quina bona idea, i així ho vam fer. De tal manera que, i un cop vaig fer aquest concert, em vaig adonar que, ostres, doncs podia ser un...
Un projecte molt bonic. Llavors, això ja va agafar el caire que ara estem tirant endavant d'una manera molt seriosa, que és dir, ara he d'agafar tota una sèrie de músics que siguin capaços de, diguéssim, copsar l'univers Clapton amb mi i tirar tots endavant...
per intentar, doncs, això, no? Transmetre aquesta música al nostre públic. Perquè hem de tenir en compte que el Clapton no es prodiga massa per Espanya. Ah, home, de fet, per això... Però hi ha una gira, aquest 2026, si no la tinc mal entesa, oi? Sí, bé, aquest any a Barcelona i Madrid, però és que feia 20 anys que no venia. Caram, bon dia. Clar...
Clar, tenir una banda que, bé, més o menys, o intentem fer el millor possible, però vull dir, que tinguis la sensació... La nostra idea és fer perdurar la música del Clapton en aquest país perquè ell no vindrà.
o bé molt poc. Llavors, doncs, bueno, tens l'oportunitat de, si t'agrada el Clapton, que hi ha molta gent que li agrada, doncs, de tenir aquesta oportunitat. I aquí vull fer un apunt. Quan tu fas un concert i una persona compra una entrada,
sempre te'n compra dos, perquè sempre ve acompanyat d'algú, no? Aleshores, aquest acompanyant pot agradar-li o no al Clapton, però jo sempre explico que no passa absolutament res, perquè si no coneixen el Clapton, dona igual, perquè sempre...
hi haurà algun tema que sense saber què és Eric Clapton l'hauran escoltat o l'hauran sentit alguna vegada. Possiblement un d'aquests temes, segurament el més conegut de tots, encara que no sàpigues qui és Eric Clapton, és el Tears in Heaven, que ja sabem les dramàtiques circumstàncies en què el va compondre. Recordem, va ser quan el seu fill els va estimar, diguem-ne, monàtica a Manhattan, si no recordo malament. A més, tenia 3 o 4 anys, si no tinc mal entès. Clar...
Analitzant una mica la vida d'Eric Clapton, més enllà de la seva turbulenta vida sentimental, clar, aquest fet el va traumatitzar, òbviament, i marca també, és un punt d'inflexió a la seva carrera, oi? Sí, i tant, i tant, i tant, i tant. A mi, jo trobo que és...
impressionant, no?, que et pugui passar una cosa tan devastadora com aquesta, que potser és una de les pitjors coses que et pot passar, que és viure la mort del teu fill, i que lluny de, doncs, bueno, tirar la tovallola, puguis, diguéssim, reconduir-ho a través d'allò que tu saps fer i...
i, bueno, alliberar una mica la teva pena d'aquesta manera, no? I, bueno, efectivament ell ho va fer així i ha tingut el reconeixement de tot el món i de tot el món del music business, no? A l'hora de triar el repertori, clar, suposo que hi ha d'haver un tema de drets i tot això, llavors us heu posat en contacte amb aquesta gent, les relacions són fluides, són cordials, com funciona això? O és un tema estrictament mercantilístic per entendre'ns?
Bueno, mira, jo... Quan fas una cosa... Hi ha moltes maneres... Jo sempre dic que hi ha dues maneres de fer les coses, l'una bé i les altres malament. L'escala de Grisos per mi està fora de joc, perquè...
Llavors nosaltres intentem fer-ho bé, però sempre has de tenir un objectiu. O sigui, fer un tribut del clàuton per fer-lo, però si no tens un objectiu, és com molt difús. Llavors, quin és el nostre objectiu? Per què estem fent això?
La nostra idea és poder acabar tenint l'autorització, diguéssim, de l'entorn del Clapton, sigui del seu management o de la discogràfica, perquè aquest projecte que es diu Diary Clapton Experience sigui la banda oficial del Clapton Europa. Aquest és l'objectiu. I estem molt a prop.
Perquè llavors, d'alguna manera o d'altra, quan veu presentar la proposta, que si hi ha una mena de càstig, una mena de proves, escolta, que teniu els drets, s'ha de pagar tant i a partir d'aquí feu el que vosaltres més o menys bonament pugueu. Com funciona això?
Bueno, no és tan complicat, realment. És a dir, el que vulgui muntar una banda tribut, tampoc és que hagis de demanar permís a ningú, simplement és que els drets d'autor de les cançons que tu estàs tocant no els cobres tu, lògicament, els cobro el senyor Eric Clapton. Tu quan fas un concert hi ha una part d'aquests guanys, d'aquests concerts,
que van a la Societat General d'Autors, i aquesta entitat és el que li dona al senyor Rick Clapton els drets de les seves cançons perquè han estat reproduïdes davant de gent. Comenceu aquest cap de setmana a Lloret de Mar, i llavors la cosa continua a Badalona i a Tarragona. Per tant, tenim gairebé tres concerts seguits. Teniu d'altres projectes més o menys que vagin ballant i que hagueu de concretar?
En tenim moltíssims per aquest any. Estem parlant que potser vora 40. Caram, un dia! Sí, sí. Però la idea...
vam fer molts concerts per Catalunya, per raons òbvies, perquè tots els components de la banda som de Catalunya, i doncs és més fàcil, no?, diguéssim, de començar un projecte i fer el concert i tornar a casa, no? Doncs...
Ara veiem la necessitat de fer un pas més, i ara també sortim cap al territori espanyol i cap a Europa, que penso que és per on hem d'anar. Hi hauria la possibilitat, heu fet alguna manera de contacte a tu, evidentment, que deus la teva vida, diguem-ne, professional...
o la teva gran afició, l'ideus Eric Clapton, la idea de poder contactar amb ell o d'alguna manera o d'altra tenir alguna connexió que sigui més enllà de la pura admiració amb Eric Clapton, tenint en compte que té 80 anys ja, 81? Sí, sí, ja hi és aquesta connexió.
Sí, sí. A veure, podem entrar una mica amb un detall més? Bé, jo tinc la sort que he pogut treballar molts anys amb un estudi de gravació molt conegut que es diu Abbey Road a Anglaterra. Home, sí, sí. Que és molt conegut perquè és on gravaven els Beatles i Pink Floyd i aquesta gent.
I, bueno, pel fet de treballar allà molt, doncs fas amistat amb la gent d'allà. I un dels... d'un molt bon amic meu, que és un enginyer de so brutal, treballa amb l'Edic Clapton, no? Aleshores, ell ha sigut aquest punt de connexió...
que treballant amb el Clapton li va explicar que nosaltres existíem, ja no els passarells de Matada Pere, que fan això i tal. I va tenir el detall de deixar-nos un disc seu firmat per nosaltres.
i nosaltres ara estem preparant, perquè esclar, quan tu vols demanar això que comentava abans, que t'oficialitzis una cosa, no és tan senzill com arribar allà, escolta'm, perdona, ens donaries el permís, és bastant més complicat que això.
S'ha de presentar un projecte, un portfolio molt ben elaborat, has de justificar que hi ha una feina molt ben feta darrere, que arribes a molta gent, etcètera, etcètera, i moltes altres coses, no? I, bueno, realment tenim l'opció de fer-ho. Et podria fer una mica d'espoiler d'una cosa que,
tenim en ment, que es farà segurament a finals d'aquest 2026, que és que farem un concert segurament a Avis Road.
i hasta aquí te puedo contar. Escolta, doncs voldrem saber, evidentment, els detalls, evidentment, d'aquest concert, sé que finalment fructificant-se, com també, evidentment, d'aquesta gira que comença aquest cap de setmana, que el portaran a molts altres interets, ja no només al país, sinó arreu d'Europa, i que porta per nom d'Eric Clapton Experience, una experiència professional i respectuosa, com dieu, de llegat de Clapton, posant el focus a la música, el directe i també l'emoció.
I hem pogut parlar amb el guitarrista, el cantant i director musical Mata de Pere, Xavier Sornells, que, evidentment, és l'ànima d'aquest projecte. Xavier, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata de Pere Ràdio. Moltíssima, moltíssima sort. Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres i, de veritat, que estic molt agraït perquè, sobre totes les coses, amb l'humor que he viatjat, sempre m'he sentit Mata de Pere i allà on vaig li explico d'on soc. De tal manera que moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, Xavier. Adéu-siau. Una abraçada.
Bona nit.
Bona nit.
Doncs aquí tenim un dels temes que integren aquesta Eric Clapton Experience, una de les formacions que retributa un dels majors patrimonis musicals, però també artístics i gairebé sentimentals de la segona meitat del segle XX. Amb ell hem arribat a tres quarts i mitja de nou del vespre. És el moment de repassar tot allò que serà notícia a Mata Pere per als propers dies.
És l'agenda de Mata Pere que està present en aquesta casa a Mata Pere Ràdio de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5. Comencem per aquest divendres, que és l'últim dia per apuntar-se al curs sobre seguretat digital. El Casal de Cultura acollirà aquest febrer un nou curs de més digitals que porta per nom Ens protegim en el món digital i que s'adreça, com als anteriors del cicle, a persones majors de 60 anys i a col·lectius vulnerables, com persones en situació d'atur o amb diversitat funcional, posant el focus, però, en la seguretat digital.
Compres a internet, detecció d'enganys, informació fiable, protecció del mòbil i coneixement de riscos digitals, entre d'altres. Al curs hi poden assistir les persones que ja van fer qualsevol dels cursos anteriors i s'ofereixen dues modalitats, de matí i tarda. Els grups són reduïts i les inscripcions es tanquen aquest divendres 23 de gener. Podem-se fer al Casal de la Gent Gran o a la Biblioteca Àngel Guimarà.
També recordeu que tindrem el concurs de Grimbaires, que es farà finalment aquest divendres. La grimpada del passat dissabte, que es va cancel·lar a causa de la pluja, ja té una nova data. Aquest divendres a les 5 de la tarda recuperant, curiosament, l'horari de les primeres edicions de les festes. L'acte acabarà amb la retirada del PI, que havia de tenir lloc el dilluns de la tarda, i els sorteig de Sant Sebastià.
El concurs de Green Bayres, recordem, és una de les convocatòries més esperades de les festes i ha passat dissabte s'esperat fins les 11 de matí, esperant que es campés per veure si es podia dur a terme. No ha estat l'únic acte que s'ha anul·lat o modificat a causa de la pluja. Aquest passat cap de setmana també s'ha anul·lat el galletac, la processó i la cercavila, entre d'altres convocatòries, i es va traslladar, tot i que parcialment, la ballada de gegants a l'Església. A la plaça de Cabaldiradons, aquest divendres a les 5, el concurs de Green Bayres.
El dilluns tindrem les sessions al Contes del Drac Petit. La Biblioteca organitza per al dilluns 26 a dos quart de sis de la tarda una nova sessió dels Contes del Drac Petit, un espai de narració de contes i històries de petit format conduït per les mateixes bibliotecàries per poder gaudir, imaginar, escutar i jugant en una activitat recomanada per a famílies amb infants de fins a 3 anys. A càrrec de Gemma Serra cal la incipció prèvia al web Entràpolis a partir del 19 de gener, per tant ja es pot obrir, i fins a dos quart de sis de la tarda. Aquest dilluns 26 a dos quart de sis i a la Biblioteca una sessió dels Contes del Drac Petit.
El dimecres 28 tindrem l'Oficina d'Informació Consumidor. L'Ajuntament de Mata de Pere i la Diputació de Barcelona tornen a organitzar conjuntament una visita de l'Oficina Mòbil d'Informació per atendre, de frank i personalment, les consultes que puguin formular els usuaris i l'assessorament sobre temes de consum com assegurança, serveis bancaris, serveis a domicili, serveis turístics, habitatge o subministraments bàsics. L'oficina estarà a la plaça de l'Ajuntament des de dos quarts d'onze de matí fins la una de migdia d'aquest proper dimecres 28 de gener. Organitza la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mata de Pere.
També tindrem la segona sessió de l'assessorament professional pel jovent. El Saber Local d'Ocupació ha organitzat, com dèiem el Matadeper Notícies al principi, aquests mesos de gener i febrer, quatre sessions d'assessorament professional per a joves del poble, amb l'objectiu que aquest col·lectiu disposi de més eines a l'hora d'encarar el seu futur professional. Tenen lloc el Casal de Cultura els dimecres a un quart de sis de la tarda i que a l'incipció prèvia, que es pot realitzar l'enllaç que trobareu a la pàgina web de matadepera.cat. Aquest proper dimecres 28 s'ha organitzat la segona sessió. Com escriure una carta de motivació? El Casal de Cultura el proper dimecres a un quart de sis.
I per a proper dijous, conferència d'ama amb Mariola Dinarès. Dama Mata de Pere continua el seu cicle de conferències mensuals obertes a tothom d'interès general d'aquest curs i que estan relacionades amb el programa de ràdio de la mateixa entitat AMETA, Mata de Pere Ràdio, els dos primers dimecres a cada mes a les 10 de la nit. Per a aquest proper dijous, 29, a les 7 de la tarda i al Casal de Cultura s'ha programat una conferència amb la periodista Mariola Dinarès. Formada a Mata de Pere Ràdio, Dinarès és periodista, emprenedor i premi dona TIC de divulgació digital.
Va ser director de l'emissora Andorra 1 de Grupa Flash i ha fet ràdio a Ràdio 4 com Ràdio RAC1. Ha treballat amb Pere Mas, Ricard Ostrell, iniciats els dos a Mata de Pere Ràdio, Sílvia Còpolo i Àngel Llàcer, i des del 2016 al 2023 va presentar Pop-up a Catalunya Ràdio. També ha escrit el llibre Felicitat Digital i ha dirigit el podcast Ciberseguretat. És cofundador de la primera plataforma de cites en català, quedem online.cat, i després de la conferència s'organitza un sopar caminés amb la convidada. El proper dijous 29, conferència d'ama amb Mariola Dinerès.
I acabem, i ho farem, doncs, com sempre, amb un tràiler. En aquest cas, no ho fem com sempre, eh? Sempre fem una mica de música, però en aquesta ocasió és d'un tràiler d'una pel·lícula, per cert, que es podrà veure aquest diumenge a l'escola de música Frederic Montpou. Aquests són els Doctors Voladors. Un drac, un cavaller i una nena. Joc i els Doctors Voladors.
La llesamia administra medicaments i vacunes a tothom. I el Rodelmont és un expert en fer operacions.
El Zoc el que fa és volar, tot i que d'aterrar no en sap tant. Mira l'oncle de l'Ella Semís, el rei. On t'havies ficat? No veus que ara sóc metges? Les princeses no poden ser doctores. Agafeu-la, que no s'escapi. Vine a descobrir aquesta gran aventura acompanyada de quatre històries sobre la llibertat d'escollir i la necessitat de cuidar allò que estimem.
Doncs aquí tenim el títol d'aquesta obra que es projectarà aquest diumenge 25 aquí a l'Auditori de l'Escola Música, una iniciativa d'Òmnium Cultural i la Regiória de Cultura que continua en la tercera temporada del Cinecic, aquest cicle que pretene impulsar el cinema infantil en català arreu del territori amb una promoció estable de pel·lícules per tota la família.
Aquest diumenge es projectarà Zoc i els doctors voladors i recordem la projecció és a dos quart de sis de la tarda a l'editori de l'escola de música Freedmont Pou i el preu de l'entrada és de 4 euros i mig.
I nosaltres posem punt i final en aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio. Avui a Míriam Vila els titulars i un servidor, l'Albert Berley al control, a la producció i a l'elocució. Recordeu que tenim una terça de correu electrònica, és matadepereradio.cat. Que la informació sempre la tenim actualitzada a matadepereradio.cat i a l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 de matí, 12 de mig dia, 3 de la tarda i també a les 5. Nosaltres ens hi tindrem a posar el proper dijous 29 de gener. Però recordeu que si voleu tornar a escutar aquest informatiu, ho podeu fer a partir d'aquest divendres a matadepereradio.cat.
Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana que tenim a punt, a punt de començar.