Fins demà!
Aquest proper dilluns 16 tindrem a Mata de Pere la visita del síndic de Greuges, una institució que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten per defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania. La seva activitat és autònoma i complementari al control parlamentari judicial, i encara que va ser fundada l'any 1984, té uns precedents històrics que es remunten a les assemblees de pau i treva del segle XI, així com en els provisors de Greuges de l'edat mitjana.
Ara estem en una època en què, gràcies a les xarxes socials, les queixes a empreses o institucions, sense que es demostri que són més eficaces, sí que són més visibles. Però més enllà dels escarafalls, tan intensos com breus, doncs convé tenir present que hi ha una institució que vella, en un principi, pels interessos dels ciutadans. I això mai, mai ha estat a més. Molt bona tarda a tothom, bé vinguts de nou al Mata de P Notícies, avui a cafà número 673.
Hem convidat ara mateix a Raquel Abad, tècnica del Servei d'Atenció a les Personals del Síndic, precisament, que ens explicarà la propera visita d'aquest organisme a Mata de Pere. També parlarem amb l'artista Mata de Pere, Gandric Carreras, que presenta els dos nous treballs, un de discogràfic i un de literari. I també amb Ignasi Serra i Marc Pitarch, responsables del programa de cinema La Claqueta, els divendres a les set de la tarda aquí a Mata de Pere Ràdio, que seran els encarregats de seguir la retransmissió dels Òscars a la propera matinada de diumenge.
No hi faltarà ara mateix el recull de titulars a mesas a cada la setmana a Míriam Vila i l'agenda que tancaran aquest informatiu com cada setmana. Reveu, com sempre, una salutació ben cordial de qui us parla que és l'Albert Biorlegui en aquest nou mata de penultícies corresponent al 12 de març del 2026. Siguiu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, com sempre, amb el recull de titulars de la setmana, una informació que ens porta la nostra companya Míriam Vila. Míriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, molt bé. Em plantejava... Això de ser dels Òscars, poder? El tema dels Òscars m'interessa moltíssim, però estava pensant en la qüestió del síndic de greuges i la referència que has fet al segle XI. Sí.
Aquesta referència històrica, que existia aquesta mena de figura defensora del poble contra les decisions dels governants, diguem-ne així. És que això en tronca directament amb una tradició de segles catalana que es va voler, amb tot el tema del procés i el 155 i tota la història aquesta, van voler eliminar. Eliminar la figura, sí.
Això mateix. I vam voler posar... Això ens ho va explicar en el seu moment el Junts del Síndic de Greuges, que era el Jordi Sánchez, el que llavors va ser també una... Que va ser empresonat. Això mateix, no? Doncs ens comentava això, que vam voler substituir-ho per l'equivalent a Espanya, que és el defensor del Pueblo. Sí. Que és molt més recent, per entendre'ns.
i van haver de posar-s'hi a lluitar amb totes les seves forces per evitar que aquesta institució es clausurés. Perquè hi deu haver certes diferències, m'imagino, no? Sí, però l'essència no deixa de ser la mateixa, l'administració, la defensa de l'administrat davant dels poders i de la tirania de l'administració.
Sí, segurament aquesta figura o similar no deu existir a l'administració Trump. Jo diria que... No entrem en aquest tema perquè aprendrem mal. Escolta, em deies els Òscars, que seguiràs els Òscars, llavors què? Ho intentarem. Jo, de fet, històricament el seguia i també fèiem una quedada entre amistats cinèfiles.
I ens passàvem això, doncs, la nit, sense dormir, anar a veure... Bueno, sense dormir és un dia perquè ens acabàvem adormint, eh? Sí. També és veritat. Home, de 423 categories que hi ha, hi ha un moment en què un sí. Sí, però sí que és cert que és una tradició que també la fèiem, vull dir, quan era més joveneta, i que és molt xulo que s'hagi reprès, a més a més, no?
Els censos universitaris recordo allà fent unes timbes allà i hi havia apostes i que si no guanyava s'emportava una estatueta d'aquestes de mentida. Ah, sí? Ja n'arribava tant. I tant, home, i tant, i tant. I una cosa sensacional, eh? Però, clar, eren temps... Clar, estem parlant del Pleistocè, eh? Pràcticament, oi? I, a més, aquest any... No sé si és alguna de les pel·lícules...
No encara. No, home, doncs, afanya't, eh? Perquè això és aquest diumenge, eh? Vull dir que... Vaja, no ho sé, eh? Vull dir que... No puc fer postres. És un suggeriment, eh? Vull dir que... Però jo em penso que estaria bé. Tu sí? Sí, sí, sí. La veritat és que... Sí, perquè la idea era venir aquí, a Mata de Pere Ràdio, perquè... Bé, perquè ara ho en parlarem, eh? Vull dir que els nanos que fan la claqueta ho cobriran. I llavors afegir-me una mica a l'aventura. Però, clar, és que això comença... Ho han avançat a les 12 de la nit...
Per això. I llavors la idea era venir d'hora, però clar, si vaig a llevar les dues per estar aquí a quarts de tres, doncs clar, òbviament... No ho veig gaire, viat. Jo tinc unes limitacions ja, producte de la meva provecta d'edat, que ja dificulten extraordinàriament el fet de llevar-me a aquestes hores, tot i que sóc de llevar-me d'hora, però no tant d'hora. No tant, no tant. I la teva porra cap on apunta? Una batalla traçota, definitivament. Sí, eh? Sí, sí, sí, sí.
Jo diria que Los Sinners, Los Pecadores, serà una pel·lícula que és una pel·lícula típicament política, parlant contra el Trump. Una batalla tras otra també, però està molt més benfacturada, està molt ben feta. A mi em agrada molt. Martí Suprem també em agrada força. Hamnet també em agrada molt. Frankenstein em va entusiasmar. Vull dir que, no, no, jo diria que aquest any la cosa, l'acollitza està bastant correcta. A diferència de decisions precedents que no sabies per on triar-ho. Però bé, jo ja per això hi ha un escepticisme que flota amb els Òscars. Jo quan vam premiar l'any que vam premiar la Sandra Bullock.
Quin problema hi tens? Ah, perquè no t'agrada. Però clar, això no és objectiu. Sí, però és que el dia abans li havia donat el ratzi. És a dir, que són els antipremis. Sí, els antipremis, certament. Per la mateixa pel·lícula de més. Devia ser per compensar. Sí, ui, sí, per compensar. I des de l'any en què no van homenatjar el Stanley Donen, que s'havia mort una setmana abans, el director de Cantando a la lluvia,
Una cerimònia que fa això i subida d'estan-li donant, per mi ja no té cap mena de crèdit ni de respectabilitat. Va, què et sembla? Ostres, anem una mica tard ja. Què et sembla? Anem a repassar una mica aquesta notícia aquesta setmana? Vinga. Doncs apa, som-hi.
Doncs va, comencem. 180.000 euros per millorar les instal·lacions esportives municipals. La regidoria d'Esports va executar al llarg de 2025 un conjunt d'actuacions de millora, renovació i manteniment a les instal·lacions esportives municipals amb una inversió global aproximada de 179.000 euros. Les intervencions han permès modernitzar equipaments, reforçar la seguretat dels espais i donar resposta a les necessitats dels clubs i usuaris del municipi.
D'entre les actuacions més destacades, l'adequació del talús del camp d'hoquei municipal, la substitució del mòdul d'amagatzematge del camp d'hoquei municipal i les millores a l'interior del pavelló.
Per altra banda, la Font de l'Esperdanyera està a un pas una mica més a prop de ser Mata de Parenca. Doncs sí, el ple de l'Ajuntament de Terrassa va aprovar l'inici de l'expedient per a l'alteració parcial del terme municipal amb l'objectiu de segregar el barri de la Font de l'Esperdanyera i agregar-lo al de Mata de Pere. L'acord respon a la sol·licitud presentada per l'Ajuntament de Mata de Pere al maig de 2025 en què instava Terrassa a manifestar-se favorablement.
La iniciativa té l'origen en la realitat geogràfica, urbana i social de la Font de l'Espardanyera, situat a l'extrem nord del terme de Terrassa i en clara continuïtat amb el nucli urbà de Mata de Pere. Si els acords de procedències són favorables i s'assoleix la majoria absoluta requerida, l'expedient celebrarà la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat perquè en tramiti la resolució definitiva. Vull dir que estem a l'espera. Perfecte. I atenció als joves que volen optar a les subvencions del bollo que és jove 2026 perquè el termini i acaba demà.
La Generalitat ha obert una nova convocatòria per la concessió de les subvencions del bo lloguer jove adreçat a persones que viuen de lloguer en el seu domicili habitual. D'entre els requisits tenir menys de 35 anys, estar empadronat a l'habitatge i cobrar menys de 25.200 euros l'any.
El termini acaba, com dèiem, demà divendres 13 de març a les dues del migdia. Les sol·licituds es resoldran per ordre d'arribada, però cal recordar que l'any passat es van exaurir les concessions en només un dia i mig. Per més informació podeu mirar-ho al web matadepere.cat on trobareu tota la documentació que s'ha de presentar. I ara anem una mica d'excursió perquè es va presentar l'altre dia la segona fase del Tech for Nature.
Tech for Nature, la iniciativa que utilitza tecnologia avançada per millorar la gestió sostenible de l'espai natural, continua oferint progressos per preservar la fauna del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Ubat. El projecte està impulsat pel mateix parc, la Unió Internacional per a Conservació de la Natura i Huawei també.
El passat dilluns 2 de març es va presentar la segona fase del projecte, solucions de baix cost orientades a millorar la presa de decisions en matèria de biodiversitat i ús públic. Entre les eines desplegades hi ha sensors lumínics instal·lats en coves, gravadores acústiques i sistemes automatitzats de captura i anàlisi d'imatges. Aquests dispositius permeten recollir dades contínues sobre la presència humana i la fauna al llarg del dia i de l'any.
Doncs bé, ja que estàvem d'excursió, aprofitem perquè és el Dia Mundial de l'Activitat Física i l'Ajuntament s'afegeix a una iniciativa del Departament d'Esports. El Dia Mundial de l'Activitat Física, que en entrelloc el 6 d'abril, és una iniciativa conjunta entre el Departament d'Esports i l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
amb l'objectiu de promoure l'activitat física com a eina de salut i benestar. Aquest any el lema és Més moviment, més vida. Ja es proposa una enquesta poblacional atreçada a tota persona major de 15 anys o més. Amb la informació recollida, fins al 22 de març s'elaborarà un informe que es farà públic el 6 d'abril, coincidint amb el Dia Mundial de l'Activitat Física. Trobareu més detalls sobre aquesta enquesta al web matadepere.cat. I per altra banda, hi ha pàgina cultural Anna Dalmau, que publica Querido Maestro.
La professora de l'Escola de Música Frederic Montpau, Anna Dalmau i Anna Mora han publicat Querido Maestro, un recull de la correspondència del violoncialista, pedagog, director i compositor musical Pau Casals. La correspondència abraça 80 anys, pràcticament tota la vida de l'artista,
I en ella s'hi pot trobar un ingent intercanvi pistolar no només amb compositors, sinó també amb poetes polítics, intel·lectuals, en els molts escenaris que va viure la Revolució Russa, les dues guerres mundials, la Guerra Civil i l'Exili. El llibre ha estat publicat per Acantilado i a la pàgina web de la ràdio trobareu l'enllaç del programa Lletra Federida, d'Àmata de Pere Ràdio, on es va entrevistar l'autora.
I encara en pàgina cultural, Joan Moreno, el popular florista de Mata de Pera, que surt a la pel·lícula Pizza Movies que s'ha presentat aquesta setmana. El Mata de Perenc Joan Moreno ha tornat a fer una altra incursió al cinema i en aquesta ocasió es tracta de Pizza Movies, un film del barceloní Carlo Padial.
que protagonitzen, entre d'altres, Judit Martín, Berto Romero, Josep Seguí, Rubén Jiménez, Bruna Cusí, Joaquín Reyes, Raül Abrevalo i Tamar Noves. La pel·lícula es presenta oficialment aquest divendres 11 al vespre a la 29a edició del Festival de Cinema de Màlaga, on competeix a l'acció oficial i té prevista la seva estrena als cinemes el proper 15 de maig.
El film es va rodar a finals del 2024 i principis del 2025 i les localitzacions van ser a Barcelona i en interiors. I tal com hem comentat abans, doncs la claqueta al programa de cinema de Mata de Pere Ràdio seguirà als Òscars aquest diumenge.
Després de 10 anys d'absència, Matada Pere Ràdio tornarà a fer la nit d'aquest diumenge 15, un seguiment ben intens dels Òscars de Hollywood, que aquest any arriben a l'edició número 98. Els responsables del programa La Claqueta, Ignasi Serra i Marc Pitarch, seguiran totes les incidències de la cerimònia. Serà el 22è any que la gala dels Òscars se seguirà en directe per l'emissora municipal.
Des de la primera edició, l'any 1995, han estat responsables d'aquest programa especial Albert Beorlegui, Quim Julià, Xavi Portillo, Carles Fiter, Roger Escapa i Pere Gallifa, Pere Gallifa i Sandra Castells, Nil Via i Albert Tomàs, Marc Lapés, Carles Fiter i Toni Padilla.
Doncs no i do la col·lecció de persones que han fet els Òscars aquí. Miri, Miri, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. La setmana que ve procura. Preguntaré sobre els Òscars, a veure si has vist la pel·lícula Guanyadora. A veure si he vist algú. Com a mínim que hagis guanyat la Guanyadora. A veure. Sí? Molt bé. Vinga, que vagi bé. Adéu. Gràcies.
En dos minuts arribarem a un quart de nou del vespre.
El síndic de Grejo es farà el proper dilluns, dia 16 de març, a partir de les 9 del matí fins a les 2 del migdia i, en lloc de sempre, al Casal de Cultura, una jornada d'atenció presencial a poble. Qualsevol persona, els recordem, pot consultar informació o presentar queixes sobre l'actuació de l'emissió social pública o també empreses que presten serveis d'interès general. Avui en volem parlar i ho fem amb una dels seus responsables, ella és la Raquel Abad. Raquel, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. La Raquel és tècnica del servei d'atenció a les persones en el servei itinerant del síndic de Greuges. Gràcies, abans que res, per atendre'ns aquí, a Mata de Pere Ràdio. A vosaltres. Bé, per a aquelles persones que no tinguin massa clar exactament quina és la vostra funció, vosaltres, en el fons, no deixeu de ser, què sé yo, uns intermediaris entre el ciutadà, entre el consumidor i l'administració pública o les empreses que presten serveis, diguem-ne, d'interès general, oi? Sí, correcte. És a dir, bueno, nosaltres prestem un servei...
que el que fem és adreçar-nos al ciutadà, apropar-nos amb ell perquè ens pugui consultar i presentar queixes relacionades amb els temes que has comentat. Bàsicament supervisem l'actuació de l'administració pública catalana i també aquells actes d'empreses que presten serveis d'interès general, com la llum, l'aigua, el gas, etcètera.
I aleshores, bé, aquest servei nosaltres ens intentem fer cada setmana visites a diferents localitats i aleshores ens apropem als ciutadans que no tenen oportunitat de venir aquí a la institució, a la seu, que estem a Barcelona.
La gent no es coneix, és a dir, més enllà de ser una institució històrica, tothom ho coneix, però possiblement, no ho sé, hi ha moltíssima gent que abans de recórrer a vosaltres, què sé jo, fins i tot utilitza les xarxes socials o les cartes del director de la Vanguardia, o sou un organisme per entendre'ns plenament consolidat en aquest sentit i la gent ja recorre directament a vosaltres.
Bé, encara no... Costa, eh? Costa a la gent conèixer-nos i saber què fem, que això és el més important, saber quina és la nostra competència. Penso que el que més funciona és el boca a boca. Moltes vegades la gent diu que tinc una veïna, una amistat, un familiar que va adreçar-se a vosaltres i m'ha parlat bé, en el sentit que li vau solucionar el tema, etcètera.
De totes maneres, la síndica, lògicament, té un paper a les xarxes socials, als mitjans de comunicació. Tenim altres canals, també, com Instagram. I bé, som un servei que a part ens publicitem amb folletons als municipis on anirem properament. Intentem obrir molts canals i vies que ens conegui la gent.
Perquè també hi ha la idea, sobretot a través de Twitter, que és on acostumen a veure aquesta mena de queixes, que la gent interpel·la a nivell particular a l'empresa o al comerç o què sigui, queixant-se d'alguna cosa, i llavors és, evidentment, el proper comerç que, a través del seu community manager, doncs mire de contestar o mire de respondre això. També és una altra via més o menys eficaç, això, no?
Sí, això el que ens dona és la informació del fet concret que està passant, no? Diguéssim que en aquests temps de tanta immediatesc, doncs és un mecanisme molt eficaç. Això, el que sí que tenim lògicament al servei de comunicació de la institució, el que fa és normalment posar-se en contacte amb aquella persona i aleshores ja...
informar de com pot arribar a nosaltres amb el sentit de presentar la queixa formalment, requisits, canals, vies, documentació que ha de portar, etcètera. Però sí que és un input molt important el que has dit.
Clar, és evident que possiblement molta gent que s'adreça a vosaltres a tenir en compte que vosaltres no toqueu particulars, és a dir, empreses privades no es toqueu, sinó que sobretot és, bueno, especialment és administració pública i empreses que depenen d'elles, és a dir, aigua, llum o gasp, tal com ho comentaves, no entren aquí les empreses que no formen part de l'administració pública, és això, oi?
Això, això, exacte. Sí, això sí que és cert que molta gent no ho té clar, no sap fins a quin punt podem intervenir o no, però el que és tots els temes relacionats amb empreses privades, amb serveis d'establiments privats, tot això és bàsicament consum.
purament consum, i aleshores per això nosaltres sí que, tot i que no podem intervenir, un servei que penso que li dóna un plus afegit molt positiu és que sempre adrecem el ciutadà allà on el podran ajudar si no podem intervenir. Aleshores, en aquests temes, per exemple, podem adreçar la ciutadania a les oficines municipals d'informació al consumidor,
a les Ocics, a l'Agència Catalana del Consum, etc. I a altres llocs amb altres temes. Però bàsicament el cert és això, que nosaltres supervisem l'administració pública catalana, les empreses que presten els serveis d'interès general. Perquè l'equivalent al català de l'Ocu, per entendre'ns, és això, l'Agència Catalana del Consum? Aviam, aquí sí que s'ha de...
de tenir clar que l'OCU és una organització privada, diguéssim. Això has de ser soci i, per tant, no és un organisme públic. Això molta gent també a vegades diu que l'OCU és... Bé, o sigui, aniria a consum, que és l'OCU. Es té de referència perquè, bueno, històricament és molt coneguda, diguéssim, de tota la vida, però l'OCU, siguem conscients que és...
una entitat privada en la qual tu pots participar sense soci per una quota, etc. Però nosaltres aquí adrecem sempre organismes públics. És igual que hi ha gent que a vegades demana, escolta, em pots assessorar d'algun advocat que pugui adreçar-me, que sigui de confiança. Lògicament, no. Nosaltres el que podem dir és que es poden adreçar, el col·legi d'advocats, etc., demana informació...
de com accedir, etcètera, a algun advocat. Però no donarem les dades d'un advocat privat, lògicament. Clar. Quines queixes són les que acostumen a fer-vos els particulars referents a l'administració pública? És sobre temes dels ajuntaments, és sobre temes de serveis o subministrament, com el tema de l'aigua, llum o el gas?
Sí, a veure, actualment, tema de subministraments, n'hi ha moltes queixes, perquè, bueno, malauradament, doncs, bueno, ja sabem que la majoria d'empreses, per exemple, doncs amb el tema de tarifes, doncs hi ha molta competitivitat, aleshores, doncs, bueno, factures elevades, o a lo millor...
doncs lectures, que no penses que no estàs conforme, que és... Bé, doncs tots aquests temes avui en dia estan d'actualitat total, no? Aquí també teníem que dir les empreses de telefonia, que també hi ha molts problemes amb els serveis que ofereixen.
Aquí també especifico que és una miqueta prim el llindar on podem intervenir o és ja tema de consum, purament de consum. Nosaltres sempre la base és el servei, el servei universal, diguéssim, que la gent té el dret de tenir aigua i un gas, telefonia, a part de tot això.
I després altres temes moltíssims, temes de tributari, d'urbanisme, temes de serveis socials, d'habitatge... Hi ha amplis temes que afecten a la ciutadania i que cada vegada més la ciutadania vol denunciar, vol posar la seva queixa...
i, bueno, manifestar la seva disconformitat amb actuacions que no està d'acord. Clar, suposem que també ha d'anar més o menys a èpoques, no?, és a dir, amb temes de la pandèmia, el tema de serveis socials devia ser una especialment, diguem, una incidència la que devíeu rebre, i ara en què el tema de l'habitatge i la seva manca, doncs, estan en ordre al dia, també deveu rebre moltes queixes al respecte.
Correcte, sí, sí. Ara, doncs, els temes més, diguéssim, puntals és l'habitatge i també, bueno, l'habitatge és un tema que és puntal en el sentit que transversalment afecta altres àmbits com són serveis socials, educació...
És un seguit de coses, salut, perquè tot això al final acaba generant el tema de la manca d'habitatge i problemes en moltes altres àmbits o capes que potser no som conscients, però acabes tenint problemes a lo millor de salut perquè et genera un estrès.
i acabes malalt, el tema serveis socials, perquè va molt relacionat, el tema d'atenció amb gent molt vulnerable, etcètera.
I també, el que tu comentes, depèn de les èpoques, per exemple, tema de preinscripcions escolars, en aquests mesos, diguéssim, en aquests terminis de l'any, és quan tota la gent que té problemes ens arriba tot de cop, no?
de prescripcions, quan arriba també el bon temps, a l'estiu, molèsties de sorolls, de terrasses, de bars... Bé, cada època té el seu. Quin és el grau d'eficàcia, o més aviat de rapidesa a l'hora de contestar o de gestionar aquests temes? Ara que comentaves al principi de l'entrevista, tot això, en aquesta era tan immediata en què les coses han de ser resoltes d'avui per ahir.
Nosaltres diguéssim que la nostra actuació és bastant ràpida, diguéssim, que...
Dos o tres setmanes aproximadament ja estudiem el cas, les persones que són especialistes en cada matèria i ja demanen un informe, es posen en contacte amb l'administració competent. Aquí l'únic és que ja no depèn de nosaltres el que trigui l'administració a contestar.
Això ja no depèn. Què passa? Tenim uns terminis per reiterar i informem el ciutadà en tot moment que si no ens han contestat tornem a reiterar. I aleshores, fins que normalment les administracions col·laboren i el CER és aquest,
I aleshores informem el ciutat sempre de totes les comunicacions, del contingut de la comunicació que hem tingut en l'administració fins a la resolució final de la síndica de Greuges. En aquest servei itinerant...
que suposem que deveu recórrer tot el país portant aquesta mena d'unitat mòbil del síndic de greuges, hi ha diverses temàtiques, és a dir, les preocupacions del ciutadà o les queixen la ciutadà a Matapera són les mateixes que es poden donar en algun poblet de Girona o de Tarragona?
Bé, algunes lògicament sí, però altres no, clar, són diferents. Hi ha poblacions que són més rurals, i aleshores tenen uns interessos i uns problemes diferents. Hi ha municipis que són de la costa, que aleshores també tenen temàtiques completament diferents a les rurals. Vull dir que cada...
Cada espai o cada terme municipal té les seves característiques, més o menys. La visita aquí a Matapera serà proper dilluns a dia 16. Estem a dijous, encara la gent pot adreçar-vos peticions per mirar que el dilluns els pugueu atendre?
Sí, sí, per suposat. Nosaltres hi serem a Matarapera el dia 16, que és aquest proper dilluns, a partir de dos quarts de deu del matí fins a aproximadament les dues de la tarda. I aleshores, per qualsevol tipus de consulta, demanar cita, etcètera, té diversos mecanismes. La gent pot trucar al nostre telèfon gratuït, que és el 900,
124, 124. Aquí pot informar-se de tot i demanar citar per al proper dilluns. I també a la pàgina web de la institució del Síndic d'Agrejos de Catalunya, que és síndic.cat.
També hi ha consultes i queixes, un apartadet en el qual si cliques pots accedir a sol·licitar visita a la teva localitat o veure les properes localitats on anirem.
I també, per el que digui entès, també el correu electrònic de cita prèvia arroba o sindic.cat. Correcte. I el de la institució genèric també, sindic arroba, sindic.cat. I el mateix dia 16, si hi ha alguna persona que pel que sigui no ha pogut trucar, etcètera, pot trucar a la institució perquè si tenim un forat l'atendrem igualment perquè estarem en contacte amb la persona que estigui allà, a Matada Pere, i si no, doncs se l'atendrà telefònicament des de la institució.
Doncs Raquel Apata, tècnica del Servei d'Atenció de les Personals amb el Servei Diranant del Síndic de Greuges. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Matra Pere Ràdio. Tant de bo que hi hagi moltes queixes o que hi hagi poques i que les podeu arreglar, que aquesta és la idea. Moltes gràcies i que vagi tot plegat molt bé. Sí, moltes gràcies a vosaltres.
Continuem aquí a Mata de Pere Ràdio, des del 107.1 de la freqüència modulada, el Mata de Pere Notícies, cada dijous a les 8 del vespre i en repetició els divendres a la mateixa hora. Sempre ens fa molta il·lusió que gent de Mata de Pere, que gent de poble, tregui coses artístiques. Tot l'art, evidentment, ens interessa, perquè tenim, sí, moltes fites, sobretot esportives, que és un poble en què destaca especialment per aquestes modalitats, però el fet que hi hagi gent creativa també ens fa molta il·lusió. No només anunciar-les, sinó també que puguin venir al programa.
El músic i escriptor mataparenca Enric Carreras Puigbom publica aquest mes de març un doble projecte creatiu. D'una banda, el seu vuitè disc, Vidres d'aigua, del qual estem escoltant un de seus temes, diguem-ne, més emblemàtics, Passatges, però també el seu tercer llibre, que és Tot grinyola. Amb aquestes dues novetats, Carreras obre una nova etapa vital i professional marcada per una decisió clara, dedicar-se exclusivament a la música i a l'escriptura. Avui és un veritable plaer tenir-lo aquí, als estudis de Mataparenca. Enric, molt bona tarda.
Molt bona tarda, Albert. Content d'estar aquí a la ràdio del meu poble. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. És que, a més, això no té massa alia perquè tu havies sigut col·laborador d'aquesta casa. Sí, vaig començar a fer periodisme aquí, però fa molts anys. Jo devia fer, no ho sé, devia ser l'any 90, vaig estar 4 o 5 anys aquí fent diversos programes amb el Pere Casas i el Jordi Alemany.
Sí. I em guardo un record fantàstic, perquè els mitjans locals, a part que són molt propers, també et permeten aprendre moltes coses, provar, no? I és una escola fantàstica, diria. Clar, tu aleshores estaves als estudis de quan estàvem al soterrani. Sí, i tant. Per tant, aquests estudis nous, a veure, nous, ja tenen 17-18 anys, eh? Vull dir que ja estem parlant, diguem-ne, de fa bastant de temps, eh? Per tant, no els havies conegut, però igualment guarda record, eh?
Molt bons records, sí, sí, van ser uns anys molt bonics. Clar, tu et vas dedicar al periodisme durant molt de temps. Clar, vas estar a banda d'aquí, d'aquesta casa, establert a Canal Terrassa, establert a Com Ràdio, però tu vas fer una carrera que no tenia res a veure amb el periodisme. No, exactament. I que vam compartir, per cert. Això mateix. Sí, sí, teniu una trajectòria que té alguna similitud. Parleva, sí. Jo tenia molt clar quan era...
adolescent, diguem-ho, quan anava a Can Colapi, no el meu cas, que volia dedicar-me al periodisme, a banda de la música, naturalment, i aleshores un professor que vaig tenir, ell ja va captar això ràpidament, i a l'hora d'escollir quina carrera volíem fer, ell em va suggerir que, en comptes d'estudiar periodisme, estudiés dret, perquè em va dir que em seria molt més fàcil trobar feina com a periodista, no?
i va ser un raonament que em va sobtar una mica, però li vaig fer cas, i em vaig passar 5 anys estudiant lleis i codis i tot això que tu també coneixes, i realment la seva profecia va ser absolutament certa, perquè va ser acabar la carrera i ben aviat ja començar a treballar...
Però tu tenies molt clar que no et dedicaries al dret. Tenia claríssim. Des del primer dia de classe, com jo? Gairebé. Recordo una excursió que vam fer a una sortida que ens vam portar al Tribunal Superior de Justícia. Allà al passeig Lluís Companys, allà davant de l'Art de Triomf. La recordo perfectament.
Allà, per si jo tenia algun dubte de si d'allòs, vaig dir... Exactament. Aquell dia va ser clau per mi a la meva vida. Vaig dir, ui, això no està fet per tu. Això no està fet per tu, eh? Escolta, llavors, clar, molt bé, deixes el tema del dret, tens molt clar que aquest no és el camí. Encara es capa el món del periodisme, però tu has tingut sempre una vessant molt creativa.
Sí. De fet, jo diria que la meva passió és la música, i que he tingut la sort de tenir una professió que també m'ha agradat moltíssim, com és el periodisme. Però la passió, allò que realment em fa vibrar, és la música, i tant des del punt de vista d'intèrpret com a pianista, com a, sobretot, compositor, que és el que més m'agrada.
Ara tocarem una mica la vessant aquesta de música, perquè clar, és lògic que si estàs en el món del periodisme, no direm que surt naturalment, però és molt més lògica del periodisme que hagin sortit llibres. Quants llibres sempre han sortit, diguem-ne, de periodistes, no?
El tema mediàtic que sempre s'ha comentat, s'ha criticat i s'ha qüestionat. Per tant, era lògic, però clar, és que ja també, ja has publicat uns quants llibres, aquest és el tercer, tot grillola, centrem-nos primer en aquest. Segueix una mica l'estela de l'anterior, no? Sí, el primer que vaig fer va ser una novel·la, que es deia Cafres i muses. L'estil en quant al registre era el mateix, aquest humor així basat en el realisme màgic, una mica com el Caldés o el Quim Monzol, Pere...
el Pàmies, vull dir, que són autors de referència per mi, que els admiro moltíssim. El primer va ser una novel·la, però amb aquest registre, i els altres dos han estat contes curts o relats relativament breus. I sempre amb aquesta càrrega d'humor, sobretot, per mi la vida no s'explica sense l'humor, i...
En aquest punt entra surrealisme i realisme màgic, no? Allò, coses quotidianes però que són inversemblants, no? Perquè els personatges els acaben, diguem, assimilant amb naturalitat, no? I també, al final de cada relat, jo crec que és visible un missatge, no? Una mica de crítica social, doncs, de diversos aspectes. Home, caldés, sobretot, Iqui Monzó, enrere d'aquest aparent to lleuger, s'hi amagava una crítica social molt contundent a vegades, eh?
És que l'humor és una eina fantàstica, eh? Pot ser molt esmolat, no? Pots anar directament allà on vols, no? I hi ha vegades qui diu, home, però potser els relats breus no serien la millor plataforma per fer crítica, no? Però no hi ha normes escrites, tampoc.
Clar, és que on espera poder la gran novel·la, diguem-ne, anar per fer els grans posicionaments ideològics o polítics, però escolta, des d'un relat, un pot ser molt més o menys vitriòlic que no pas amb les grans novel·les, no? Han passat 4 anys, si no recordo malament, des de la teva anterior publicació, des de l'Existir cansa molt? Sí. Que va ser el 2022, crec recordar, eh? Sí, o el 22-23, soc molt desmemoriat, eh? Val.
Però, o sigui, ha estat llavors tres anys madurant aquesta nova col·lecció o ha sigut una cosa que dius, escolta, mira, ara que coincidirà amb el tema del nou disc ja també ens hi posem? Mira, la coincidència amb el disc ha estat ben bé això, una casualitat del calendari, perquè totes aquestes coses tenen un procés molt llarg i no saps mai quan l'acabaràs. Vull dir que finalment han confluït en aquest mes de març-abril, però ha estat coincidència, diguem.
Jo el que faig és escriure sempre, gairebé sistemàticament, i aleshores vas acumulant idees. És habitual a casa meva trobar paperets a tot arreu amb idees que em surten. Això ja m'ho va recomanar el meu avi, que era escriptor, el Joaquim Puigbao Mayol de Matada Pera, també, l'impulsor del Xiu-Xiu, i ell escrivia molt teatre i li feien obres de teatre per tot el país, no?
Ostres, molt bé. I com que veia que jo també sortia més aviat de lletres, em deia, quan tinguis una idea... Apunta-te-la. Apunta-te-la, perquè si no allò se'n va. I ho faig, a cas meva, pots veure coses a la nevera, a la tauleta de nit, etcètera. Quan deus això de l'impulso de Xiu-Xiu, qui vols dir? El patja Xiu-Xiu? Sí, exactament. En serio? El teu avi va ser l'impulso de Patja Xiu-Xiu? Ell i l'Armentésima, que eren molt bons amics. Home, i tant, clar que sí. Home, a més, de les famílies, diguem-ne, més reconegudes a Terrassa, tu, vull dir que... Sí, sí, eren...
I aleshores, esclar, no sé, deia la Rodoreda que escrius 40 relats i tant surten 5 de bons, no? Doncs penso que és una mica això, estic bastant d'acord amb aquest plantejament. Tu pots anar escrivint, però després quan ho rellegeixes amb fred és quan veus si allò té... Que grinyola o no grinyola. Exactament. Quants relats té aquest tot grinyola? 26. 26, eh? Sí, sí, sí.
I es publicarà... O sigui, s'ha publicat des del divendres de la setmana passada? No, des d'ara, no? Ja ha sortit al carrer, no? Està a punt a punt a punt. Ah, a punt de punt. Sí, sí, sí. El disc que va sortir al divendres... Sí, ara comentarem. Sí, sí, em reconfonia. El llibre s'ha endarrerit una miqueta, però Òmnibox ja el té quasi a punt, amb la seva directora, la Irene Trullàs. Es presenta a Terrassa. Sí. Sí.
El presentarem el dia 20 d'abril a l'Ateneu Terrassenc i el 30 d'abril a la Biblioteca Central de Terrassa. Molt bé. Per tant, doncs... Bé, doncs una cita literària per a aquells que no puguin perdre, doncs, això, la presentació de la tercera obra d'en l'Enric Carreras, que és Tot Grinyola. Perdona, sí, això, Tot Grinyola. Anem ara al tema musical, que és la teva altra vessant, que aquesta sí, el passat dia, divendres dia 6, vas treure Vides d'Aigua. Sí.
I que representa una mica un gir respecte al que havies portat. Clar, és que són 8 treballs que has publicat amb música, eh? El primer va ser l'any 2001, que va ser la música... Fa molt, eh, d'això. Ja tenim una edat, eh? Que va ser la música d'un espectacle de dansa contemporània. I els que me la van encarregar estaven molt contents amb el resultat i van impulsar que s'edités.
Molt bé. I a partir d'aquí, doncs, vaig anar continuant. Aquest va ser el Negre Fosc, després va venir un disc de New Edge, després un paell de coses de Jazz Fusion, estils diversos, piano-sol, New Edge, això ja ho he dit, em sembla. I aquest últim, sí, que constitueix una excursió, una mica, no? Perquè, per primera vegada, he incorporat un format diferent, perquè són composicions per piano i quintet de corda.
que això no ho havia fet mai, sempre treballava amb uns altres instruments. I era un repte a nivell personal. Jo sempre el que pretenc és aprendre amb tot allò que faig. I em vaig proposar el repte aquest de dir com em sortiria un disc amb temes propis però arranjats pensant en aquests instruments.
Clar, perquè encara que no vulguis, tu més o menys t'associa amb el jazz, però clar, aquest gir cap a la música, diguem, entre cometes, clàssica, això haurà sigut tot un repte. Sí, sí, sí, perquè és clar, és un altre llenguatge, uns altres instruments, una altra manera de franjar, un altre ritme, no té res a veure.
Però jo, si t'he de ser sincer, soc poc partidari de posar fronteres i etiquetes, no? Jo soc músic i m'agrada la música que em diu coses, sigui complicada, sigui senzilla, sigui d'un estil o d'un altre, no? Aleshores, com que també a nivell professional, com a compositor, tot sovint he hagut d'adaptar-me per fer els encàrrecs que m'han fet... A les necessitats que han fet, sí, sí.
A vegades s'han encarregat música contemporània, o música mediterrània, o música electrònica. Aleshores, un compositor ha d'estar sempre molt amatent a tots els corrents, les estètiques, les textures, i jo penso que això enriqueix, perquè finalment tot això posat en una coctelera dona un resultat que és una mica singular, és la teva manera de veure la música.
Però aquest treball, vidres d'aigua, no està per entendre. Ens han motillat en un format com algun espectacle que diguin, escolta, aquí necessitem un tall de 20 segons, aquí necessitem un tipus de música que sigui d'aquesta manera. Aquí has pogut treballar amb tot llibertat, no? Normalment els compositors treballem de dues maneres. Quan tens un encàrrec estàs molt cenyit a les directrius que et dona el director o l'impulsor del projecte, però quan disfrutem més és quan estem composant lliurement, sense cap mena de...
de cotilla, i en aquest cas he estat absolutament lliure per fer el que volia fer. Que això en el fons és una idea, i m'agradaria deixar-ne constància, de l'Aleix Puig, que és el director del quartet Brossa, que és un gran músic i gran amic també, que quan jo vaig treure un disc a piano sol que es deia Absències, que vaig dedicar al meu pare quan va morir, ell el va sentir i em va proposar de fer-ne una adaptació
per Quintet de Corda. I aleshores ho vam fer, i es va presentar també a l'Auditori del Vendrell, i va quedar el tema com deia, hosti, això ha estat molt bé, hem de fer cinc temes més i fer-ne un disc. Però després va venir la pandèmia i tot això, i va quedar clar. I ara, doncs mira, els astres es van tornar a alinear, i vaig pensar que era un bon moment per tornar a repescar aquella idea, i en això hem estat treballant.
Perquè abans parlem d'aquest encotillament, però clar, tu has fet, per exemple, bandes sonores per pel·lícules, per espectacles, abans comentaves de dansa, però també de teatre i fins i tot televisió. Sí, televisió he fet moltes sintonies per Canal 33, TV3... He treballat molt al País Basc, per Euskal Televista, amb productores que depenien d'allà, no? Productores que estaven directament relacionades amb Euskal Televista. Saps què passa? Que a vegades, en aquest món meu de la composició, quan hi ha un director...
que agafa confiança a un determinat músic, aquella relació és possible que sigui bastant llarga, no? Perquè ell ja sap que pot confiar en tu, si ets una persona més o menys responsable, si li agrada la teva manera de treballar, aleshores és un tema que ja té resolt i per tant... Es pot ocupar d'altres temes. Exacte, hi ha molta continuïtat.
Es valora per això aquest tipus de músiques? És a dir, relativament, la música clàssica és aquella manera, diguem-ne, de temple, diguem-ne, que sempre ha sigut, diguem-ne, allò que ha tingut la legitimitat, la respectabilitat, no? Sí. Els darrers anys, o les darrers dècades, hi ha hagut una reivindicació de la música cinematogràfica, per exemple, no? Sí.
Ara també, jo em sembla que comença a reivindicar-se la música de les sintonies de la televisió, fins i tot dels videojocs, perquè en el fons hi ha una part molt important d'educació sentimental. És a dir, moltes d'aquestes músiques van lligades en un moment concret de la nostra vida. I més enllà dels seus innegables mèrits artístics que pugui tenir, formen part una mica de la nostra vida. Amb això et passa, també?
Sí, sí, sí, és bastant curiós veure com també les modes i la valoració dels diferents estils va canviant al llarg del temps. Per exemple, tu ara feies la música de videojocs, hi ha videojocs que tenen unes bandes sonores absolutament fantàstiques, no?
Vull dir que a vegades hem de conèixer bé cada regista perquè trobaríem moltes sorpreses. Però encara poder, per part de la crítica, poder... Hi ha un cert, diguem-ne, d'enseny, no? O menys preu de dir, ben, escolta, estem parlant de música, de videojocs, no? O no? Bueno, dependrà una mica del crític, no? Si és més o menys troglodita, diguem-ne.
Però penso que si és algú ben informat, més enllà del format concret del qual parlem, valorarà o no l'essència d'aquella música, la qualitat, l'encert. En aquest nou treball teu, Vidres d'aigua, que va sortir el divendres de la setmana passada i que es pot trobar disponible a Spotify, entre altres plataformes, no? Sí, Apple Music, Deezer...
Quina se n'ha estat una mica la seva inspiració? És a dir, anar una mica, diguem-ne, amb unes certes reminiscències de música clàssica, hi ha hagut alguns referents que t'hagin marcat o alguna inspiració? Sí, hi ha molts músics a mi que m'encanten. Per exemple, el meu músic preferit és el Pat Metheny, que també és un músic de jazz, però té discos amb orquestra sinfònica, també, o que s'apropen molt també a les noves músiques, a les músiques del món...
Per exemple, ell m'ha influenciat molt. Autors catalans també, Montpou, m'encanta. Ah, sí? Aquí hi ha bastant de Montpou, de Tolderà, etcètera. Vam portar el disc a masteritzar, que és com l'últim procés quan es creava un disc, amb un dels millors masteritzadors, jo diria que d'Europa, perquè hi ve gent de tot arreu, que és el Ferran Conangla.
de Barcelona i va dir, aquest disc és música clàssica moderna. Diu, no música clàssica contemporània. Diu, perquè a vegades la contemporània és molt marciana, és molt espessa, i en canvi aquesta música teva és moderna, perquè té molta harmonia jazzera.
i el concepte, hi ha alguns solos de jazz i tal, però en canvi és molt lírica, és una música que es pot seguir, no? I em deia, és entre música clàssica, moderna i bandes sonores. I penso que és una bona definició, no? A vegades des de fora t'ho veuen més clar que no. Home, doncs està molt bé això, no? Sí. Perquè si d'una banda, bé, és una mica trobar una mica en legitimació i dir, escolta, bé, a la mena...
Ja m'han etiquetat, no?, d'alguna manera o altra, sí? Sí. Ja et dic, jo sempre miro de fugir les etiquetes i d'anar fent saltirons i zigzags a la meva carrera, no? I en aquest cas sí que s'hi pot veure les influències que he tingut, la música clàssica, el Mike Coffey, el Pat Metheny, l'Andrés Wallenbeider, però també el jazz, perquè crec que una de les coses curioses d'aquest disc és que a vegades estàs en un context relativament clàssic o de música una mica laietana, que en deien,
Música laietana. Quina és música laietana? Això s'ha perdut molt i està bé reivindicar-ho. Als anys 70 a Catalunya hi va haver un moviment que se'n deia això, la música laietana, l'Orquestra Mira Sol, el Joan Albert Amargós, el Carles Benevent, l'Elèctrica d'Arma que té discos fantàstics. I tant, i tant, i tant.
I, bueno, se l'associava amb aquest so mediterrani, barceloní, saps? Ens deia la dietana. Sí, sí, el Pegasus, per exemple. Sí. Doncs també estaven inserits en aquesta tradició, no? I és una manera de fer música que la gent de fora de Catalunya la valora molt, perquè li sona molt aquesta llum nostra mediterrània i aquesta manera de fer, no? I també hi sona, aquests tocs, aquí, no?
Doncs el presentarem aquest disc també? Sí, encara no sé ben bé quan ni amb quin format, però està una mica més verd encara, però de moment ja el tenim aquí. Doncs ja ho sabeu, aquí tenim... Escolta, això de viure només de la literatura i de la música és un gran privilegi. La veritat és que sí, perquè et sents molt ple, no? Sempre tens el cap bullint, no? Ple d'idees i de coses que voldries fer, no? I no treballes, és a dir...
Tens la sensació que no treballes en el sentit estricte d'itrimològic de la treball. Exacte, sí, sí, sí. De fet, fins i tot quan feia només periodisme, tampoc no tenia la sensació de treballar, perquè aprenia, tenia uns companys fantàstics i m'agradava escriure, també. Doncs ara em passa el mateix, no?
Doncs escolta, ens alegra moltíssim que puguis presentar aquest doble projecte, d'una banda el teu buitè disc, Vidres d'aigua, que hem estat escoltant al llarg d'aquesta entrevista d'Aira Fons a alguns dels seus temes, i aquest tercer llibre, Tot Grinyola, que recordem es presenta el dia 20 d'abril a la Taneu, de Terrassa, i el dia 30 a la Biblioteca Central. Enric Carreras, moltíssimes gràcies per acompanyar-vos uns quants minuts. Ha estat tot un plaer parlar amb tu. Gràcies a vosaltres, Albert. Que vagi molt bé.
I ens fa molta il·lusió saber que aquest diumenge hi haurà els Òscars de Hollywood i que recuperant una extraordinària tradició que es remunta fa més de 30 anys, doncs aquest cas, el 107.1 de la freqüència modulada, tornar a fer la nit del diumenge dia 15 un seguiment ben intens dels Òscars que arriben, recordem, a la seva edició número 98. Una programació especial que es podrà seguir a través del diàl de sempre, el 107.1, però també a través d'internet a matapereradio.cat.
Ignasi Serra, molt bona tarda. Bona tarda, com estem? Marc Vitar, molt bona tarda. Bona tarda, Albert. L'Ignasi Serra i el Marc Vitar, que són els conductors del programa especial que aquesta casa farà a partir de la matinada de diumenge. Ara mirem d'esclarir una mica l'horari. I són també els responsables del programa La Claqueta, que s'emet els divendres a les set de la tarda també en aquesta casa. Bé, gràcies, abans que res, per atendre'ns aquí a Mata Pera Ràdio.
Vosaltres sou nous aquí a la casa, de fet va començar l'estiu de l'any passat. Ignasi, d'on surts és la idea de primer presentar el programa però després de bancar-se amb la que és una retransmissió dels Òscars?
Doncs mira, principalment la idea sorgeix que ens agrada moltíssim la ràdio i ens agrada moltíssim el cinema, i vam estar fent el programa a l'estiu i vam decidir també començar la temporada regular a partir de l'octubre, setembre-octubre era, i ostres, va venir una mica la idea de fer els Òscars així una mica de sobte, no? Començava com una brometa, podríem dir, ostres, doncs podríem fer els Òscars en directe, li podríem dir a l'Albert...
Però mira, ha anat agafant forma i la broma al final ha acabat ser una realitat i molt contents, la veritat. Estem superil·lusionats. Ignasi, hi havies seguit els Òscars, tu, però en algun altre lloc, oi? Sí, jo els havia seguit l'any passat a RAC1.
que era quan just estava de pràctiques al dia lliure i van comptar amb mi per aquella nit. Va ser també molt xulo, encara que, òbviament, no podia estar davant dels micròfons i va ser tot una miqueta fora d'estudi, fent tuits, ajudant una miqueta al programa... Bé, va estar molt divertit, també. Marc, és la teva primera experiència portant uns Òscars, també?
Sens dubte sí que és la meva primera experiència amb els Òscars. I què tal? Com es presenta la cosa? Emocionant, com sempre. Els Òscars són sempre... És com el moment cumbre del cinema a nivell mundial, diria. Amb la claqueta hem anat escalfant motors durant setmanes, amb les nominacions...
amb la quantitat de premis BAFTA i de més entregues de premis que han anat succeint aquests mesos. I bé, jo diria que arribem amb moltes ganes, molt preparats i molt expectants de veure què passa. Escoltant-vos els divendres a la tarda, hi ha una combinació entre una certa...
dic certa, veterania, que tampoc no és tanta, però que sí que hi ha una formació clàssica, diguem-ne, molt potent, amb una joventut que és la que representa l'Ignasi. Llavors, per tant, d'alguna manera o d'altra, bascula el cinema una mica més clàssic, del cinema més contemporani, amb vosaltres dos. Clar, les vostres perspectives a l'hora de valorar els Òscars també suposo que seran diferents, sobretot amb les pel·lícules que tenen més nominacions, no, Ignasi?
Sí, sí, de fet, el que està molt bé del programa és que a vegades el Marc i jo tenim opinions molt diferents de les pel·lícules i en aquest cas el Marc és una mica més crític amb moltíssimes coses i jo sóc una mica més entusiasta, podríem dir. Però sí que és veritat que durant el programa es nota molt i és una cosa que, amb el meu punt de vista, s'agraeix moltíssim.
S'agraeix moltíssim, perquè el Marc té l'edat que té, jo tinc l'edat que tinc, jo soc una miqueta més jove que ell, i es nota, i és xulo, i és guai veure com hi ha diferents, podríem dir, diferents opinions, i tot en el mateix programa, i crec que amb els Òscars fa una miqueta això al final, també, que tenim opinions diverses, i està realment divertit parlar.
Marc, com ho veus, això de, no sé, des de la perspectiva una mica, insisteixo, només una mica més veterana, els Òscars els veus amb el mateix entusiasme que l'Ignasi o poder, hi ha un cert escepticisme al darrere?
Mira, jo em fa molt feliç fer dupla amb l'Ignasi. M'agrada que ens portem més de 15 anys de diferència. Ens hem entès molt bé des del primer dia. Vam coincidir en una formació a Radiofònics i va ser, jo diria, un amor a primera vista. I la veritat és que em fa molt feliç fer dupla amb ell. Ens entenem molt bé. És veritat que sovint tenim opinions diferents, però tenim una forma d'humor molt semblant i penso que m'ha anat trobant el to a la claqueta.
I res, en relació als Oscars, doncs sí, sí, potser no farem espòilers, no posarem títols sobre la taula, però sí que hi ha diverses pel·lícules en les que no coincidim gens amb el criteri. I penso que és menjat a la gràcia també de la claqueta, no?, que hi hagi aquestes visions dispars, però sempre des de molt bon rotllo i el respecte i amb la idea d'informar i d'entretenir l'audiència.
Escolta, dius que n'hem de posar títol sobre taula, però clar que sí, evidentment. La pel·lícula més nominada en aquesta ocasió, que recordem és la més nominada de tota la història, Los Sinners o The Sinners, Los Pecadores, teniu criteris, diguem-ne, com bastant diferents, no? L'Ignasi és una mica entusiasta, mentre que el Marc, diguem-ne, pràcticament renega d'ella. És així?
És així del qual, és així del qual. Jo crec que Sinner representa, bueno, representa moltes coses, com tu deies, és la pel·lícula més enomenada a la història dels Òscars, però en aquest cas representa molt bé també aquesta diferència entre l'Ignasi i jo. A mi realment no em va agradar la pel·lícula i l'Ignasi li va entusiasmar, o sigui que...
El que passa, Ignasi, que clar, ho veus sota la perspectiva d'una pel·lícula que possiblement no l'haguessis vist, on tindries una referència molt llunyana, i la veus ja amb la idea que té 16 nominacions, ja pot haver-hi un cert prejudici al respecte de jutjar-la, no? Sí, sí, totalment, i de fet, era una cosa, a mi, Los pecadores o Cines, en aquest cas, és una pel·lícula que m'ha
de moltíssim, i la vaig disfrutar moltíssim al cinema, però, clar, home, quan li dones el títol aquest de la pel·lícula més homena de la història, doncs potser creus que és una miqueta exagerat. La pel·lícula, la veritat, és que és molt bona, però, clar, potser l'han inflat una miqueta. I jo crec que aquesta gala i edició dels dos serà molt interessant perquè Sinners crec que pot donar una bona sorpresa. Pot donar una bona sorpresa. És evident que el Marc no comparteix aquest criteri, eh? Però, escolta... No, serà la gran decepció
dels Oscars. Sí, no? Pot ser que passi una mica com fa 10 anys que va ser premiada Moonlight, quan tothom pensava que guanyaria... No sé si va ser... Era l'any de l'Alalance, si no recordo malament, no? L'Alalance. Era l'Alalance. Va ser una pel·lícula de la qual, diguem-ne, fins i tot es va apuntar que...
s'ho citaria el gènere musical, que no ha sigut finalment així, però que, clar, avui ningú se'n recorda de Moonlight, o se'n recorda, diguem-ne, de manera molt matisada, mentre que la LaLanta encara continua sent una pel·lícula que se'n parla molt. Pot ser que siguin uns Oscars, també, com els de fa una dècada, que siguin molt polititzats, és a dir, que es premia una pel·lícula no per el seu contingut estrictament artístic, sinó també, evidentment, per fer la punyeta, diguem-ho clarament, el primer mandatari nord-americà, que és Donald Trump, que...
Segurament que The Sinners, més enllà de ser una pel·lícula que ja tots més o menys sabem com va, en el fons ha de ser una mica una metàfora del que ha fet l'home blanc als Estats Units, oi? Sí, jo crec que sí, i a més ja s'està premiant molt la pel·lícula en si amb nominacions. És que una pel·lícula que té 16 nominacions saps que s'emportarà molts Òscars.
per estadística, en si ja és un número tan gran i tan alt que és inviable que no s'emporti pràcticament res o que sigui una decepció. El que passa que, perdona, però algunes coses grosses han passat a la història d'acadèmia. Jo ara recordo, per exemple, fa 40 anys el color púrpura de Steven Spielberg que tenia 13 nominacions i no s'han portat cap a estatueta. Vull dir que, a veure, tampoc no sigui de primera vegada que passen aquestes contradiccions, eh?
No és la primera vegada, però sí que és veritat que jo tinc aquest sentiment que Sinners pot donar la campanada, com ho va fer Moonlight en el seu moment també, en millor pel·lícula. Ho veurem, ho veurem. Hi ha molts dubtes, hi ha moltes incògnites, però en tenim moltes ganes. Jo és que tinc moltes ganes de saber què passarà. I tu, Marc, què penses al respecte?
Res, simplement volia apuntar que hi ha exemples més recents de pel·lícules, evidentment no del mateix calibre, però Romeria, per exemple, ha estat una pel·lícula molt nominada i que s'ha anat amb vuit en diverses entregues. Vull dir que, això per posar sobre la taula, també et diria, jo trobo molt més crítica una batalla per les altres. És clarament una mofa al moviment supremacista blanc dels Estats Units.
que no The Sinners, vull dir que, bueno, sota aquest criteri, jo encara penso que una batalla tras d'altra està una mica per davant. Ignasi, penses que una batalla tras d'altra poder, malgrat aquesta sorpresa que pot deparar The Sinners, pot ser la gran triunfadora de la nit dels Òscars aquest diumenge?
Sí, sí, la veritat és que sí. De fet, portem programes dient que és la favorita, amb millor pel·lícula, amb millor direcció, amb millor guió adaptat, realment amb els premis més grans, és la preferida, així que sí, sí, crec que sí. Escolti, què fem amb Martí Suprem i Hamnets? Doncs són dues pel·lícules que a mi m'agraden molt, moltíssim, però crec que poden ser pel·lícules que amb totes les nominacions que han rebut, igual que, per exemple, Frankenstein, també,
s'emportin un o dos Òscars. Amb Hamlet potser podem veure com l'actriu principal sí que s'emporta l'Òscar a millor actriu, però més enllà d'això, Martí Suprim pot destacar en una categoria nova, que és la de millor càsting, per exemple, però no gaire més. I franquensem potser amb alguns tècnics, com ara vestuari i maquillatge, però tenint una batalla tras otra, ciners...
i alguna altra pel·lícula que també és molt potent endavant i és complicat. Marc, quin és el teu veredicte respecte?
Bé, jo penso que Xalamet té punts d'emportar-se millor actor pel seu paper de Matis Obrín. Pel que diu a les enquestes, no seria el meu favorit. A mi no és una pel·lícula que m'entusiasma especialment, però bueno, veurem. Jo la veritat és que tinc moltes esperances posades quan va ser l'estrenador, una batalla per sota, en les categories últimals, també en la d'actor per adaptar a Dicaprión.
Perfecte. A part d'alguna aparició sorpresa del director d'aquesta casa, que reserva la possibilitat de venir a última hora, ja, què sé jo, tindreu més col·laboradors aquí o què? Sí, efectivament, tindrem dos companys d'un podcast en català que es diu Cameo, d'aquí a Barcelona, el Biel Figueres i l'Hector García. També tindrem un company meu de màster, de fet, que es diu Joan Ribacos, que també és periodista, i, òbviament, amb nosaltres, que som els actors principals i els millors de tot el programa, per favor, sigui tant, tant.
Però més enllà d'això serem aquests i estarem disposats a passar una nit espectacular. Molt bé, doncs escolta, ens fa moltíssima il·lusió des de Mata Pere Ràdio que es pugui recuperar una vegada més després de 10 anys d'absència aquesta tradició, la de si els Òscars a través de la Municipal de Mata Pere. Recordem-se d'aquesta matinada propera del diumenge al dilluns.
els vols de la una, més o menys, fins a les 5, les 6 de la matinada, que espero que s'atorgui l'últim Òscar, el de la millor pel·lícula de l'any, i quan els nostres companys de la claqueta, l'Ignasi Serra i el Marc Pitarch seguiran totes les incidències d'aquesta cerimònia dels Òscars. Ignasi i Marc, moltíssimes gràcies per estar aquí, per recuperar aquesta tradició, i que vagi molt bé la nit del diumenge. Gràcies, adéu, adéu. Gràcies a tothom, vagi bé.
Estem al final d'aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio. Res, només recordar-vos que tenim molt pocs segons per recordar una mica el tema de l'agenda, però aquest divendres tenim el Dia del Consumidor Responsable, l'Aïda al Casal de Cultura a les 7, el dissabte al Festival de Jazz, el diumenge tenim un concert de pòdium solidari a les 6, el dilluns al Cíndic de Greuges, el dimecres l'Avacació dels Contes del Drac i també el petit estudi dels records perduts amb el Club de Lectura i els dijous la Noia Salvatge també al Club de Lectura.
Doncs res, nosaltres ho deixem aquí. Punt i final en aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio. Avui a Míriam Vila els titulars i un servidor, l'Albert Bjornagui, al control, a la producció i a l'ocució d'aquest informatiu. Tenim una versa de cora electrònica, és matadepereradio.com, però també la informació sempre la trobareu actualitzada.
a matadepere.cat i a l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5. Nosaltres tornem el proper dijous, 19 de març, però recordeu que si voleu tornar a escoltar aquest informatiu, ho podeu fer a partir d'ara mateix ja a matadepereradio.cat. Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana. Sembla ser cap bruixes, que estem a punt, a punt de començar.
Entreteniment, evasió, bromes.