És una versió amb view i un single de Caritat gravat durant el concert del Black Sabbath. A més a més, ens veiem el dijous vinent, de 7 a 8 del vespre. Moltes gràcies per escoltar-me.
Fins demà!
Avui s'ha publicat a Mata de Pere.cat la notícia de la nova instal·lació i millora de càmeres de videovigilància al poble. Amb aquestes noves incorporacions, la xarxa de càmeres dóna cobertura a tot el municipi amb 74 en funcionament, que es monitoritzen constantment i que estan distribuïdes estratègicament per cobrir els principals accessos del municipi i de les urbanitzacions, així com punts de pas interiors entre uns i altres.
Fa temps que hem superat el debat sobre la privacitat, ja del tot inexistent, que tenim als espais públics, però també als privats. És un peatge que, teòricament, paguem per tenir més seguretat, però, paradoxalment, mentre es posen més mitjans per protegir el ciutadà, més vulnerables també són els atacs. El darrer exemple l'hem tingut aquest dilluns, quan Hisenda investiga si un suposat ciberatac ha robat dades de 47 milions d'espanyols, només dos per sota de tota la població, que se situa per damunt dels 49. I és impossible lluitar contra tot això.
De manera que, com a molt, només podem advertir què és el que ens hi podem trobar. Perquè tard o d'hora ens hi trobarem. Bona tarda a tothom. Benvinguts de nou al Mata de Pere Notícies. Avui acafar el número 668. Ara mateix hem convidat a Josep Canals, que el proper dijous imparteix una conferència sobre els topònims de Mata de Pere. També passarà per aquí Àngels Gregori, comissari d'una exposició sobre el poeta Vicent Andrés Estallés, que es pot visitar a la biblioteca. I Montserrat Lleonard, que la setmana que ve serà l'encarregada d'una conferència titulada Posi mans a la teva farmaciola.
No hi faltarà recull de titulars el més assegat, així com també l'agenda. Rebeu, com sempre, una salutació ben cordial de qui us parla, que és l'Albert Biorleghi, en aquest nou Mata de Bé Notícies, corresponent al 5 de febrer del 2026. Sigueu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, doncs, com sempre, amb el recull de titulars, a més, assegat a la setmana, una informació que avui ens porta la nostra companya Miriam Vila. Miriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Molt bé. Com va tot, bé? Bé, bé, bé. Sí, sí, jo pensava ara, quan anunciaves el tema de les càmeres de vigilància, em venia al cap, un cop més, un cop més, l'obra d'Orwell, El gran germà. És que estem...
És que allà el 1984 semblava com una utopia fa... Bé, clar, l'Obre s'ha publicat l'any 48-49. El 1984, jo recordo que la portada de l'avantguàrdia de l'1 de gener de 84, per tant fa d'això 42 anys, va ser això, no? De dir, hem començat l'any Orwell-ià, eh? I semblava encara com una utopia, perquè dèiem, bueno, tot això no ha passat, però és que ja hi som. Ja hi som del tot, tot, eh? És que ho superem per de llarg, a més a més. Vull dir, això del gran germà us vigila, però és que tot arreu ara. Això és... I a part ho hem normalitzat. Sí, sí, sí.
Aquest increment de càmeres que graven la vida quotidiana de la gent a diari, amb aquesta idea de vigilem per... No fos cas que hi hagi robatoris, no fos cas que... Sí, però...
Hi hagi delinqüents. O sigui, no podem evitar-ho, això, eh? És a dir, d'alguna manera o d'altra, no es pot evitar entrar en aquesta dinàmica. O sigui, tu no pots anar encaputxat pel carrer, com tampoc no pots deixar de tenir mòbil o ordinadors o elements, i llavors no dispositar les teves dades, i llavors tot el temps de les cookies, sí, sí, acceptar, acceptar, i llavors passa el que passa, evidentment. Clar, sí, sí, sí.
Però, bueno, clar, hem de conviure amb això, eh? Exacte, exacte. Bueno, tot plegat. És que si ho vas pensant, i ara això ho relacionava amb la notícia que ha anunciat el govern central que volen limitar l'accés als menors... Sí, tu com a mare com ho veus, això? Encara no tinc l'opinió del tot fet al respecte, bàsicament, perquè veig que la limitació... O sigui, què limites? I les limitacions, al final, es poden superar fàcilment.
Sí, sí, no, no, jo no parlo de la superació, eh? No, no, és evident que, evidentment, se superaran, eh? Però jo dic, diguem, la disposició del govern de prohibir xarxes socials als menors de 16 anys. Aquest és el titular. Mira, el conflicte, o sigui, jo entro en conflicte pensant, des del moment en què es limita, què limites, o sigui, penso que és també una limitació de drets, perquè al final diràs què és incorrecte, quines webs no es poden mirar, o sigui, quan comencem a posar aquests límits a nivell de plataformes,
Clar, qui decideix que és prou ètic o a quins continguts... Però és que no estan els continguts com la dicció que crea aquests continguts. No, per suposat, això és el que se'n deriva. Però, primer, que veig que és molt difícil limitar-ne l'accés, perquè hi ha mil trampes per superar-ho, i l'altre crec que s'entra en...
amb un dilema important sobre això, sobre els continguts. Quins continguts es decidiran que són correctes i quins no? No, no, és xarxes. Sí, però les xarxes és en funció del que es publica. Xarxes van als 16 anys.
Sí, sí, sí, o sigui, això és una cosa, però després això es pot, jo crec que es pot estendre molt més. Bueno, sí, sí, el titular aquell, llavors sí, sí, segurament que llavors hi haurà un desenvolupament de la llei i tot això, però sí, sí, clar, home, encara hi ha un debat molt interessant al respecte, eh, vull dir que... Sobre, exacte, vull dir al final... Jo entrant estic molt a favor, eh, d'entrada. Sí, clar, perquè tu tens infants que encara no han començat... Sí, no, no, clar, suposo que el debat a casa encara no hi és, eh, però jo estic super a favor d'això, eh. Però bueno, sí, sí, entenc que és un tema que, clar, perquè clar, el senyor Loma s'ha enfadat molt.
Home, per suposat... Però si s'ha enfadat un oligarca d'aquests característiques vol dir que alguna cosa estem fent bé. Sí. O s'està fent bé. Ja et dic, se'n parlarà i jo crec que hi hem d'entrar una mica més. Sí, no podem dedicar-lo els dos minuts de... Hi hauríem d'entrar una mica més profundament en la vessant d'això, de l'ètica, la gestió dels continguts i l'accés dels continguts i què està bé, què està malament i com es regula tot això, no?
Ens emplacem per la setmana que ve per continuar debatent el tema. Ah, això mateix. Et sembla? Sí? Doncs apa, anem a repassar aquesta notícia aquesta setmana a Mata de Pere. Doncs començem per la notícia per la qual l'hem obert, aquesta ampliació de les càmeres de videovigilància al poble.
La regidoria de Seguretat Ciutadana i la policia local han anunciat que amb la voluntat de mantenir plenament operatiu i actualitzat el sistema de vigilància municipal s'han dut a terme aquests darrers mesos diverses actuacions de reparació i substitució de les càmeres de videovigilància municipals.
En aquest sentit, s'han renovat quatre càmeres que han estat substituïdes per unes de noves amb millor tecnologia òptica i s'han instal·lat dos punts nous per seguir ampliant i millorant la seguretat del municipi. La xarxa de càmeres de videovigilància dóna cobertura a tot el municipi i actualment n'hi ha 74, 53 d'ambient i 21 de lectores de matrícules que es monitoritzen constantment.
I mentre passa tot això, una de les càmeres, recordem, està situada entre el carrer Sant Isidre i el carrer Sant Joan, una mica més amunt comencen aquesta setmana les obres de reurbanització del carrer Sant Llorenç. L'Ajuntament de Mata de Pere inicia aquesta primera setmana de febrer les obres del projecte executiu de reurbanització del carrer Sant Llorenç entre el carrer d'Antoni Gaudí i el carrer Sant Joan. L'actuació s'ha planificat en dues fases diferenciades per a minimitzar l'impacte en la mobilitat i optimitzar l'execució dels treballs.
A la primera fase, que anirà aproximadament fins a principis de maig, sempre quan la climatologia ho permeti, els treballs es concentraran al carrer Sant Joan i a la plaça d'intersecció amb el carrer Sant Llorenç. Durant aquest període, les afectacions de circulació es limitaran principalment al carrer Sant Joan. A la segona fase, que abraçarà de maig a juliol, s'executarà la resta de l'actuació urbanística.
I després de dos dies en què no ha plogut, aquest dijous ho ha tornat a fer i és, per tant, un bon moment per repassar com ha anat el mes de gener pel que fa a les precipitacions.
Aquest primer mes del 2026 s'ha tancat amb pluja rècord. Tradicionalment és un mes amb poques precipitacions al poble i en 20 anys de registres només hi ha hagut dos mesos especialment rellevants. El del 2018 on es van registrar 73 litres i el 2020 amb 139 litres. Aquest 2026 i per només dos litres se n'han registrat 137 en total, no s'ha batut el rècord.
La dinàmica s'arrossega de l'any passat, un dels més plujosos en 20 anys, fins al punt que ha estat el segon any amb més pluges des que hi ha registres. 907,1 litres per metre quadrat en total. Cal remuntar-se al 2018 per trobar el rècord, que van ser 977,5 litres per metre quadrat. Ara ens anem a les escoles perquè tenim el suport a l'aprenentatge de les llengües.
La Regidoria d'Educació i Formació manté un any més el programa Pla de Suport a l'Aprenentatge de Llengües que es va iniciar el 2022. Des del servei s'ha licitat de nou el contracte que s'ha adjudicat a l'empresa Pontrec per un import de 53.288 euros i amb una durada de dos cursos escolars. L'objecte del contracte és la dotació d'un o una auxiliar de conversa en llengua anglesa
Un cop per setmana hi ha cada nivell de les tres escoles públiques del municipi. L'escola Ginesta, l'escola Joan Torredemer i l'Institut Mata de Pere. I de l'ensenyament al comerç perquè es publica una guia amb tots els establiments locals de Mata de Pere.
La regidoria de promoció econòmica ha editat un díptic amb el nom Biomata de Pere, un recull al més d'un centenar d'establiments que integren el comerç local. La guia s'ha encartat a la gaseta de Matadepere d'aquest mes de febrer, però també es pot descarregar al web matadepere.cat.
Dividit en una quinzena d'apartats, alimentació, construcció, esports, formació, immobiliària, jardineria, llarg, salut i bellesa, moda i complements, serveis, restauració... Cada establiment nomenat s'acompanya de la seva adreça, telèfon, correu electrònic i web se'n disposa. També s'acompanya d'un mapa on es localitzen tots els comerços. En la vessant esportiva d'aquest Mata de Pere Notícies hem de fer referència, evidentment, al Rally Monte Carlo que va passar aquest passat diumenge per Mata de Pere.
El Rally Monte Carlo Historic, una de les competicions de regularitat per a vehicles clàssics més prestigiosos del món, que ha arribat aquest any a la seva 28a edició, va passar aquest diumenge per Mata de Pere. Després de sis anys, el RAC va fer possible que Barcelona recuperés el seu protagonisme a la competició.
El pas per Mata de Pere va tenir lloc a primera hora de la tarda quan la cursa va entrar per la carretera de Sabadell, carrer Sant Joan, fins a la plaça Sant Jordi. Va creuar el pont cap a la carretera de Talamanca i d'allí va enfilar cap a Manresa. L'escuderia Maig es va afegir a l'esdeveniment organitzant activitats paral·leles que van incloure una concentració de 109 vehicles a l'aparcament de l'escola de música, una ruta pel poble i una botifarrada popular.
I també hem de parlar de les nou copes perdudes del Mata de Pere, que és una història que hem sabut aquesta setmana i que ens ha brindat en Ramon Gotés. Han estat acumulant pols durant dècades i es preveu que ben aviat es puguin exhibir en un lloc ben visible. Nou copes de la competició futbolística de festa major de Mata de Pere dels anys 40 i 50 han estat recuperades de les golfes de Cal Trapet...
i han estat cedides a l'Ajuntament de Mata de Pere per part de Ramon Gotés, l'antic propietari d'aquest emblemàtic establiment del carrer Sant Joan. La trobella va ser fa uns mesos quan es va fer el traspàs del negoci que van sortir aquests trofeus que es lliuraran, ai, disculpeu, que es lliuraven per festa major a l'equip que guanyava el partit contra el Mata de Pere. Es tracta de nou copes, la més antiga de les quals està datada el 1924 i la més moderna el 1953.
Si voleu omplir la notícia la podeu trobar també a la pàgina web de matadepere.cat. I acabem amb aquesta casa i amb un taller de ràdio del casal de la gent gran que va tenir lloc aquest passat dimarts.
Un dels tallers de voluntariat del Casal de la Gent Gran d'aquest curs 2025-26 és de ràdio. Amb la coordinació de Carme Ariza, un grup de persones s'ha reunit periòdicament aquestes darreres setmanes per elaborar un guió que van portar a Matada Pere Ràdio aquest passat dimarts al vespre a les 8 al 107.1 de la FM o per matadeperaradio.cat amb el nom Embolica la Troca. L'objectiu és que l'emissió sigui mensual i el primer dimarts de cada mes al vespre.
També podeu recuperar aquesta gravació, si ho veureu, a la pàgina web de matadeperaradio.cat, de la qual acabem d'estrenar ara una nova pàgina i de la qual en prenem més abastament la setmana que ve. Míriam Vila, com sempre, moltíssimes gràcies per llegir-nos els titulars. La setmana que ve continuarà l'apassionant debat sobre xarxes socials sí, xarxes socials no. Això mateix. Vinga, que vagi molt bé. Adeu.
Dos minuts i un quart de nou del vespre.
Sempre, sempre resulta molt interessant conèixer les interioritats, les històries de la nostra història local, per petita que pugui ser. I tota iniciativa que tingui a veure amb això, amb el descobriment del que ha estat el nostre passat, sempre és benvinguda. La Unió Excursionessa de Matapera, organitzat per la setmana que ve, el dijous de la setmana que ve, és a dir, d'avui en 8 al 12 de febrer a la set de la tarda i al Casal de Cultura.
Una conferència oberta a tothom que portarà per nom els topònims de Mata de Pere, Antiquitat i Curiositats. Hi ha el càrrec del saballany Josep Canals i Palau, que ha estat vinculat a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, des de fervor de 40 anys, primer com a guarda forestal i darrerament assumint tasques de cap d'unitat d'educació ambiental, i també ha estat activista social. De fet, és activista social, va ser conseller comarcal del turisme al Consell Comarcal del Bages i president del Geoparc Mundial d'UNESCO de la Catalunya Central. Actualment és l'alcalde de Mora.
Bona tarda. Hola, bona tarda. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí, abans que res, a Mata de Pere Ràdio. I tant, un plaer. Bé, segurament que un dels primers grans elements que permet saber si una persona està vinculada amb el poble, Mata de Pere, és com pronuncia Mata de Pere. Si ho fa amb la E tancada o amb la E oberta, Mata de Pere o Mata de Pere. I això segurament que té molt a veure, evidentment, amb el topònim, oi? Sí, té un origen en la història, ens explica aquestes vocals obertes i tancades, però a vegades tenen història al darrere.
En el meu cas el pronuncio sense dificultat i quan sona malament em fan mal els vells. Em sembla que a qualsevol persona que estigui vinculat al poble li fan mal les orelles. Per clar, el nom de mata de pera no ve de pera, sinó que ve de pedra, oi? Exacte, l'origen del nom està vinculat als singles de les roques que des del sud té sobre el poble.
Hi ha referències molt antigues? És a dir, la primera gran referència que trobem del poble és precisament el nom de Mata de Pere o hi ha algun altre element, algun altre topònim que ens permeti saber que abans de saber fins i tot el nom de Mata de Pere hi havia algun altre lloc que es pogués identificar?
Així que quedés molt clar, són documents recollits en la documentació relacionada amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, anteriors fins i tot a la consegració o al començament de la comunitat benedictina, podríem dir, i són documents del terme de Terrassa, del castell de Terrassa. Aleshores, n'hi hauria algun...
que ja sembla que refereix a Mata de Pere, i així ho plantejaré, però tampoc no se'n pot estar ben segur, perquè com a terme de Mata de Pere, entre l'ombra del castell històric de Terrassa i l'ombra, sobretot, del monestir, com a terme municipal, va aparèixer molt posteriorment.
És evident que a l'hora d'investigar els tubònims, no només de Matapé, evidentment, ni als seus voltants, sinó en general, la documentació sobretot eclesiàstica i civil ha de ser la base sobre la qual es treballa, oi? Sí, sí, és una font molt interessant, per sort força ben conservada a Catalunya, hi ha molta documentació.
i hi ha diferents fons d'arxiu, bé, en origen d'alguns documents relacionats, com deia, al diplomatari de tots els documents que eren del monestir, que estan en diferents arxius. Per sort, avui dia, és un luxe poder endinsar-se en la lectura i revisió d'aquests documents, perquè s'han fet treballs boníssims, tot el recull que es va fer en el diplomatari, el Pere Puig, altres diplomataris, en Pere Degra...
de la corona de l'episcopal de Barcelona, etcètera. Vull dir que hi ha molta documentació, avui dia l'abast que és un goig i és un luxe, com he dit, per poder treballar-hi. Per poder situar-nos una mica amb data, sobretot per aquells audience que no estiguin massa familiaritzats, de quin tipus de documents estem parlant, sobretot a l'hora de buscar aquests topònims, i sobretot de quines dates estem parlant també?
La documentació comença així, en profugio de documents, ja n'hi ha al segle IX, però sobretot és al segle X. Al segle X ja hi ha força documentació i és en aquesta data, en aquesta època, que es poden ja començar també a situar els topònims amb bastanta seguretat. Hi ha uns que són molt clars, lògicament.
Llavors, és un tema interessant, perquè també et dona la idea de la importància que té avui conservar tots aquests documents a l'hora de parlar-ne, de fer-los vius, no per anar-los a consultar un dia a la biblioteca, que també pot ser interessant, sinó que són topònims, que molts d'aquests, jo crec que la majoria dels que tractaré el dijous, la majoria, són vius, per tant, no hi podem renunciar, és per la part del nostre patrimoni.
Va, doncs comencem a engrescar els possibles interessats en aquesta conferència de la setmana que ve. Quins són aquells topònims, diguem-ne, els top 3, que d'alguna manera o altra han d'estar imprescindibles en aquesta xerrada? Home, parlant de Mata de Pere, els top 3 per mi seria Morral, Arenas, per exemple, i per dir-ne una altra de curiós...
Doncs va, malpas, per exemple. Parlem també dels malpassos que hi ha a Mata de Pere. Has parlat de dos referents. Morral, d'una banda, que és un cognom que aquí a Mata de Pere es porta molt. Arenes, suposo que fa referència a la ria de les arenes, no? Per tant, estem parlant de dos elements que d'alguna o d'altra estan vinculats no només a elements naturals o de construcció, sinó també, evidentment, a cognoms, oi? Sí, alguns d'aquests han esdevingut cognoms.
Però l'origen, aquests, per exemple, són descriptius, són noms de llocs d'accidents geogràfics que han passat a alguns a cognoms. Com el cas de Morral, per exemple? Quin és l'origen?
Morral no té massa secret, aquest és evident. A vegades és molt perillós amb això de les evidències d'autoconimio, perquè hi ha paranges i transformacions al llarg del segle, però en aquest cas, vaja, per tots els estudiosos, aquest noi donen massa enigmes. Morral és una punta d'una cinglera, per exemple, no? Un morro. Morro, morral. Sí.
Es parla també del tema del mal pas, que aquí a Matapera com arreu deu estar, diguem-ne, és molt comú. Clar, suposo que hi ha d'haver-hi elements toponímics que han d'estar com molt presents, ja no només en una determinada situació geogràfica, sinó en general en tot el país, no? Sí, precisament el que he estat treballant també és aquest context. Malgrat que destacaré el tema de Morral i mal pas, per exemple, són dos exemples, n'hi ha per tot el país,
Però té una curiositat, Morrals, el massís de Sant Llorenç, té una curiositat en el seu context. Però també parlarem, evidentment, de l'antiguitat del nom i dels Morrals que hi ha a Catalunya. Evidentment, a la plana de Lleida, que no hi ha cingles evidents ni muntanyes així gaire sobresortits, doncs no hi apareix el topònim. I al cas del Malpass, farem una mica de...
D'espòiler, jo crec que Mata de Pere és el municipi amb més densitat de malpassos de Catalunya. Ah, sí? Què dius ara? Sí, jo crec que sí, jo crec que sí. Bé, també forma part perquè és una muntanya encimballada, no?,
que té molta roca, també la profusió de camins, l'ús que han fet els excursionistes, etcètera, sigui pel que sigui, doncs jo crec que sí. Mentre no es demostri el contrari, crec que podem dir que Mata de Pere és el municipi de Catalunya amb més malpassos.
La gran base dels topònims és la descripció, és a dir, es descriu un lloc a partir de la seva aparença, de la seva fesomia o d'algun element que el fa característic, o hi ha altres elements? Aquesta en seria una exacta i llavors també n'hi ha dels noms. Una masia que era d'una persona, que era un llinatge que ja portava...
que ja portava associat un cognom o un nom, doncs passa a ser el nom de la masia, per exemple. Una masia es considera un topònim, no? O aquella masia dona nom al bosc o a la vaga del darrere, etcètera, no? Per exemple, aquí alguna roca, algun... Estic pensant, eh? Mhm.
Garrigosa potser podria ser un nom, o descriu un espai que hi havia una Garriga, o va venir una persona que es deia, mira, Campoble, ja l'hem trobat. Campoble substitueix el topònim antic de Sant Esteve de la Vall, i és el nom de la família que va comprar la masia. Clar, suposem que aquesta erupció de topònims relacionats amb els noms de la família han de ser posteriors poder amb els dels que descriuen elements naturals, o poden ser contemporanis?
No, són contemporanis, perquè ja hi ha masies amb noms mil·lenaris que corresponen a noms. L'Agustí, Mas Enric, a tot Catalunya trobaríem moltíssims exemples d'aquest estil. I són noms, si no mil·lenaris, amb 800-900 anys, tant o més antics que molts dels topònims, que avui són vius en els mapes i en la memòria popular.
Amb el tema dels topònims també hi hauríem d'incloure els malnoms? Sí, però això sobretot es produeix més en els carrers, en els noms de les cases. O s'arrosseguen a la vinya que tenia tal persona que s'arrossega el seu sobrenom o malnom. Però en els topònims segurament en trobaríem. Ara no hi caig, que pugui fer-vos referència...
Fer-ne referència a mata de pedra ara no hi caig. Però diguem-ne que els mals noms són més propis d'elements llavors urbans, van urbans, diguem-ne dintre del poble o dintre del casc antic, que no pas dels elements naturals, oi? Sí, i també són molt vius aquests noms així dels carrers, perquè les cases de poble, dels carrers del poble, també van canviant amb els dany. Un cop s'ha mort aquell pagès i en ve un altre o canvia d'amus, no? Clar, la dinàmica dins la zona urbana és molt més...
Viva que no pas a la muntanya. Per això arrosseguem aquests noms tan antics, que és una de les coses que a mi m'han curiosit. I per això durant anys ho he anat seguint i intentant explicar i això per què es diu així, i això és per què es diu així, i moltes vegades es pot relacionar amb antiguitat. I l'antiguitat t'explica el que estem veient avui.
D'aquí que, per tant, puguin perdurar més els topònims, diguem-ne, d'elements naturals, que no pas els malnoms d'elements, com dèiem, urbans, o elements, diguem-ne, del casc antic de qualsevol municipi, perquè amb el temps, diguem-ne, s'acaben perdent, perquè, òbviament, tot va canviant i aquests noms, aquests malnoms, també d'alguna o d'altra, també es van transformant o es van diluint, oi?
Sí, sí, sí, exacte, sí. També antoponímia és molt curiós per mi, que una vegada la paraula ja deixa de tenir el seu sentit, un cop queda fixada en el territori, per la referència que tothom en té, ara és diferent amb les xarxes socials, però fins fa 50 o 100 anys aquests noms han quedat fixats al territori, s'han recollit els mapes de principis del segle XX,
i amb errors i amb coses que també veurem, però són topònims que han perdut durat mil anys. Ara, amb les xarxes, és un perill. És un perill, perquè també passa com a l'empion urbà. És molt dinàmica, és la xarxa. La gent escriu, a vegades amb bona fe, a vegades sense documentació, amb confusions, repetint, ens queixem de la intel·ligència artificial, amb documents de fa 20 i 30 anys, un error de fa 50 anys,
Es repeteix fins avui i, evidentment, l'EU veu d'aquestes fonts escrites moltes vegades. Vol dir que amplifica encara més aquells errors, ningú s'equivoca perquè vulgui, però aquests errors que hi pugui haver en documentació de fa 50-40 anys, no parem de reproduir-los.
Ens centrarem la setmana que ve, evidentment, en els topònims de Matavera, però tu que has estat partit del Consell Comarcal de Turisme, del Consell Comarcal del Bages, o el president del Geoparc Mundial de l'UNESCO, d'alguna manera o d'altra, aquests topònims estan presents amb més o menys característiques similars alrededor del país, oi?
Sí, alguns sí, altres veurem que no, eh? N'hi ha alguns, uns quants, uns quants que són estrictament mata de parencs. Ah, sí? I un, a més a més, així acabaré la xerrada, així potser canvio l'última hora a l'última diapositiva, però l'última paraula topònim que farem servir és una paraula viva de mata de parencs, que no tothom se n'adona. La feu servir i no us n'adoneu que és exclusiva, és un topònim i és viva.
Entenc que no ens pots facilitar cap espòiler, però sí, possiblement, no sé, alguna altra pista sobre alguns altres temes que parlaràs, per exemple. Eh...
Estàs dubtant. Sí, no, no, estic pensant, perquè ja hem tractat moltes coses, xerrant, xerrant. Home, a mi, de fet, una mica el que em vas per anar a centrar-me en mata de pedra també és tota l'evolució que ha tingut el Sant Llorenç. I ho dic així, Sant Llorenç, que és com...
refereix a la muntanya, la gent de Mata de Pere i Terrassa, sobretot, del cim que teniu al capdamunt del poble, Sant Llorenç. A què et refereixes per això? Hi ha hagut una evolució. A què et refereixes? A Sant Llorenç del Munt. Quan parlaves fa 30-40 anys amb qualsevol persona de Mata de Pere, era Sant Llorenç. No en deien la Mola, per exemple.
Tot això també, el terme de Sant Llorenç i tot el context aquest històric dels noms i com han canviat, espero tenir-lo tal com l'he treballat tots aquests anys, que quedi clar com ha anat evolucionant i fins i tot desmentint noms que s'atribueixen.
equivocadament, però per un error d'una persona es diu, aquella muntanya també es deia d'aquella altra manera. No, no, és un error d'aquella persona. I no es deia ni abans ni després, ho va dir aquella persona per error. Per tant, era un error de la persona, era un nom de la muntanya que recollís. Tot això, al voltant de la muntanya Sant Llorenç, com a muntanya...
que és molt prominent, que ha tingut una església, un monestir, evidentment podem seguir la traçabilitat del nom d'una manera molt important. Això no passa gairebé cap altre topònim que puguem trobar tants documents durant tants anys de com ha anat canviant el nom. Es menciona tot el tema de la Mola. La Mola tampoc no deixa de ser un topònim, dius, que té 40 anys només la denominació?
No, 40 anys no, no he dit anys, em sembla. La Mola va aparèixer, això és un altre spoiler, al final no vindrà ningú. Home, clar que sí, home, clar que sí, Josep. La Mola, el document més antic que he trobat de la Mola és un document del 1900, d'una visita d'uns anys abans, que no hi ha hagut manera d'aclarir quin any concret va fer la visita, però la visita és un arquitecte, l'Ia Rugent, que va fer un estudi de l'arquitectura de la Mola.
perdó, de l'església de Sant Llorenç del Munt. I ell diu que la mola ja era feta servir d'una manera molt habitual al Vallès. Jo això ho poso una mica en dubte, però en tot cas ell era de Barcelona, no era ni de Sabell ni de Terrassa, per tant ell ho va sentir i ell ho reflecteix en un document que es va publicar el 1900. Jo abans d'aquest document, bueno, i si ho vull, jo també vinc a aprendre. Clar, no, oiament, clar, clar. Mai podem saber-ho tots i entre tots algú que
Si algú té un document que diu que la Mola és anterior, està escrit i hi ha alguna referència abans del 1900, que vingui i, sobretot, que m'interessa moltíssim, perquè no està escrit en cap document. I sabem l'origen del topònim aquest, de la Mola?
La Moles també és un topònim orogràfic descriptiu del relleu. La Moles és una muntanya grossa, diguéssim, macissa, moltes vegades més o menys plana de dalt i més o menys encinglarada per les vores.
Això té el significat Mola. Mola, sobretot, s'utilitza al sud de Catalunya, de la meitat de Catalunya cap al sud, sobretot, és on és més habitual, però no es feia servir aquí, per tant, tot això estem dient que aquí no es feia servir, el Vallès, i té l'equivalent de mig Catalunya cap al nord, seria Tossa.
Tossa i Mola serien bastant sinònims i signifiquen aquestes muntanyes grosses, prominents, més o menys planes de dalt, massisses, i més o menys tallades o abruptes per les vores. Això seria la Mola.
Ja hem reunit suficients elements, suficients atractius, com per convidar-vos a tothom a la xerrada organitzada per la Unió Excursionista de Mata Pere per a proper dijous de la setmana que ve, el dia 12 a les 7 de la tarda, i al mateix casal, amb aquesta conferència oberta a tothom que portarà per nom els topònims de Mata Pere Antiguitat i Curiosidats, i en caràcter en Josep Canals i Palau, que s'ha dedicat a estudiar, ja veiem que amb molt de fonament, amb molta base científica, aquesta ciència tan apassionant. Josep, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio, que vagi tot plegat molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres i esperem que crida la curiositat als mata de parells i vingui algú.
Les comemoracions són una excel·lent oportunitat per d'alguna manera o altra remiticar aquella mena de persones que van exercir la seva feina, sí, quina sigui, i que després d'uns quants anys en què han desaparegut hi ha possiblement el perill que la seva feina, que la seva labor passi com molt desapercebuda.
La Biblioteca Àngel Guimarà s'encarrega de tant en tant de recudar-nos algunes efemèrides, assensament, evidentment, literàries, que d'alguna manera o altra recuperen, reivindiquen, algunes figures molt importants al nostre país, però també d'arreu, i que d'alguna manera o altra cometen i ben presents. La setmana que ve a partir del dia 9 i fins al dia 5 de març, en els hores d'obertura d'aquest equipament d'aquí del Casal de Cultura, es mostra l'exposició Vicent Andrés Estellers, la rebel·lió d'alegria. Àngels Gregori, molt bona tarda.
Bona tarda, Albert. L'Àngels Gregori és comissària d'aquesta expulsió que es podrà veure fins al dia 5 de març i que ha estat produïda per la institució de les lletres catalanes. Moltíssimes gràcies, abans que res, per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio, Àngels. Gràcies a vosaltres i gràcies també per seguir recordant la figura d'Espillers.
Sí, perquè sembla que aquests darrers anys hi ha hagut una certa reivindicació, però, clar, no oblidem que en el seu moment va ser definit com el millor poeta des d'Eusias Marc. No sé si això és una afirmació una mica exagerada o més o menys ja li està bé, això. Bueno, això ho diguen més els valencians, que sempre fem les nostres coses. A veure, em sembla que és un poeta molt important, un poeta que d'alguna manera va canviar la poesia del segle XX, sens dubte,
El que passa és que a casa nostra tenim grans figures i grans espaces de la poesia, des de Carles Riba fins a Gabriel Ferreter. Però sí que va ser una figura importantíssima i sobretot en aquell moment al País Valencià. Aquí, en aquesta exposició, està centrada només en la seva vessant poètica o també, evidentment, la vessant com a escriptor i també com a periodista, que també d'alguna manera altra també s'ha de reivindicar?
Va ser molt important la seva vessant com a periodista, que és una vessant que, com bé dius, sovint s'oblida. Ell no vivia dels seus versos, hi vivia del periodisme, que això li va permetre, d'alguna manera, poder expandir la seva vocació poètica. I aleshores és un repàs per la seva vida i per la seva obra. Com indica el títol, la rebel·lió de l'alegria era la valència dels anys foscos,
era la valència de la postguerra, i aleshores ell va fer una vocació d'aquesta voluntat en plena postguerra, de tanta censura, dels moments de precarietat que va vindre fins i tot amb la llengua, de voler fer d'això una autèntica rebel·lió, el dret a l'alegria, en un moment en què pràcticament no es permetia l'alegria.
Precisament el que crida l'atenció és això, no?, que en el context històric, recordem elles, de l'any 1926, per tant, diguem-ne, que creix en plena guerra, no és ni adolescent quan esclata la Guerra Civil, la seva primera adolescència, la seva primera joventut serà la duríssima postguerra dels anys 50, i també hem d'entendre una mica el seu context familiar, envoltat de morts prematures,
marcades, evidentment, per la mort de la seva filla quan només tenia 3 mesos. Amb això sembla que aquesta rebel·lió sembla que està utilitzada molt bé la paraula, no?, perquè en un moment o en unes circumstàncies vitals que tot semblava indicar el contrari, ella es rebel·la contra tot això. Totalment, i aquest fet que acabes de nominar...
és un dels pilars bàsics de la seva poesia, com evoca des de la mort de la seva filla permanentment i necessita la poesia, ja no només per evocar-la, sinó també per sobreviure a ell mateix. I és també molt important el que has anomenat, també,
d'on ve ell, ell ve d'una família de forners. I això també és un aspecte que ell mai oblida i que reivindica molt sovint. A mi m'agrada especialment com s'apropia dels clàssics, com fesiu, per exemple, la figura dels clàssics com és Eusias Marc, baixant-los, diguem-ne, de...
del pedestal, i tractar d'eusiasmar com si pogués parlar del veí al costat del forn de casa del seu avi, no? I aquesta proximitat jo crec que també és molt important de cara als electors. I el context d'ell va ser difícil, però pensa també, Albert, que si
centenari del seu naixement, en el moment de celebrar-lo, la Generalitat de Catalunya el decreta oficialment la seva commemoració, però el País Valencià se'l censura. Què dius? L'autoritat, evidentment, no es va decretar l'any Estellers i van haver molts problemes des dels organismes públics
valencians en tot el tema de l'any Estellers, que d'alguna manera també, dintre de tot, va generar un efecte estrell, perquè la gent es va volcar de dalt a baix al País Valencià, però sí que és veritat que vam haver de viure moments molt difícils l'any passat en la celebració del centenari Estellers al País Valencià, en un govern en aquell moment que era una coalició de Vox i el Partit Popular.
Ai, Déu meu. Això de barrejar la cultura amb la política certament és com molt incòmode i gairebé irritant, eh?
Sí, però també demostra d'alguna manera la pulsió que tenen els poetes, no? Diem que la poesia no serveix per a res, doncs els poetes també serveixen per incomodar, per sacsejar, per despertar consciències, i ho hem vist al País Valencià com la figura d'Esteller era gairebé anomenar el diable, no? I això també és molt bonic.
A banda de la seva sant poètica, que possiblement és l'eix central d'aquesta exposició d'aquí del Casal de Cultura, que es podrà veure, recordem, a partir de la setmana que ve, a partir del dia 9, hem parlat una mica de la seva sant periodística, però també, clar, és que Vicent Andrés Estellers també va cultivar la novel·la, el teatre i fins i tot guions de cinema. O sigui, va ser una persona com molt polifacètica en aquest sentit, no?
Totalment, totalment. Va molt completa, molt completa, tot i que la seva vocació per damunt de tot era el vers. Penseu també els articles periodístics, que encara no s'han tret del tot a la llum. Jo hauria estat bé recopilar-ne, que l'any Estelles també servís per això, però va tocar gairebé totes les tecles, des de tot el que has dit, tots els gèneres literaris que has dit. I una cosa molt important també...
és que ara, més enllà de l'any Estellès, s'ha traduït a diferents llengües, que això també és important. Ara mateix acaba de sortir d'una edició al francès de la seva obra més emblemàtica, que és el llibre de Meravelles, i això és important perquè els centenaris vagin més enllà dels propis centenaris, com esteu fent vosaltres ara, que durin també.
Hem parlat ara, has comentat res, molta resquillada el tema de l'obra inèdita de Vicente Teresallés. Pel que tinc entès, n'hi ha molt encara s'ha de publicar, no? És a dir, ell va continuar escrivint fins a la seva mort i que hi ha molt material encara que d'alguna mena l'altra romana inèdit. A veure, és que en Estelles passa com el va definir Joan Fuster. Joan Fuster el va definir com un huracà grafomen, no?
El que passa amb les teies és que no te l'acabes mai, però el que sí que té també és que té una legió d'estudiosos, de professors universitaris importants que estan treballant i vigilant el seu llegat i totes les aportacions inèdites que poden arribar a sortir o que hi ha, que jo desconec totalment, jo m'ho mire com una lectora, però sí que és molt important.
Has mencionat ara la figura de Joan Fuster, que va ser un col·lega seu escriptor, que van ser contemporanis, per tant, que es van conèixer. Com era la relació, diguem-ne, de Vicent Andrés Estelles dintre del món literari, periodístic o intel·lectual de l'època?
Jo segurament penso que Estellers sense Joan Fuster seria Estellers, evidentment, però seria un altre Estellers, perquè sí que es fixa d'una manera atenta i profunda Joan Fuster en Estellers. I penseu que era un moment tan complicat al País Valencià
però un moment en què al mateix temps conviu el que diuen la Santíssima Trinitat, que en aquell moment era Joan Fuster, que era Vicent Andrés Estellers, i que era Manuel Sánchez, Sánchez Guarner, també, que tant de bo ara tinguéssim Santíssimes Trinitats del País Valencià com aquestes.
També es va encertar la idea d'unes traduccions que s'han fet dels seus llibres al francès, però no són les úniques. Em consta que també hi ha hagut moltes traduccions en molts idiomes de part de la seva obra. Hi ha molt element traduït d'algunes de les seves llibres més rellevants o encara falta molt per traduir?
S'està traduint. De fet, jo vaig fer l'any passat, juntament amb Mario Obrero, una edició al castellà de l'obra d'Estellers, i ara acaba de sortir aquesta setmana una edició del llibre de meravelles al castellà que ha fet Paco Cerdà. És un poeta que és un poeta molt amable de llegir.
I aleshores en l'estranger també funciona molt bé i és molt amable la seva lectura. Quan vas a l'estranger veus que hi ha una recepció molt bona de la seva obra perquè és un poeta aparentment molt comprensible, que arriba molt pront, que no té diferents capes de lectura. Jo crec que això possibilita molt i afavoreix molt la traducció a altres llengües.
Hem parlat una mica d'això, dels apunts biogràfics, però també literaris de Vicente Teres Estellers. L'explosió que comença la setmana que ve aquí a la biblioteca, què és exactament el que presenta?
Doncs presentar la vida i obra d'un dels poetes més importants de la nostra poesia, però al mateix temps presentar l'obra d'un ser en un lloc i un temps concret, que és la València de postguerra, com des d'aquestes coordenades va escriure una de les obres més altes del segle XX català, com és el llibre de Meravelles,
I allí, en l'exposició, el visitant es pot fer una idea de la magnitud d'un personatge, no? Perquè el que passa amb este llest és que, abans d'ell, poèticament parlant, no hi havia pràcticament res al País Valencià. Tenies d'anar directament al segle XV, al dies marc, per troc tot.
per tocar alguna cosa d'aquesta consistència. Jo crec que això també és molt important tindre en compte la musculatura que hi havia, la poca musculatura que hi havia al País Valencià en aquell moment i neix ell com un miracle.
Doncs recordem una vegada més, a partir de la setmana que ve del dia 9 i fins al dia 5 de març, en les hores d'obertura de la biblioteca d'aquí al Casa de Cultura, aquesta expulsió Vicent Andrés Estellés, la rebel·lió d'alegria, comissarida per Àngels Gregori i produïda per la institució de les Lletres Catalanes. Avui hem volgut dedicar uns quants minuts aquí al Mata de Pé Notícies de Mata de Pere Ràdio a parlar d'aquesta extraordinària figura, no només ja de les Lletres Valencianes, sinó dels països catalans, a través de la seva comissària, que és l'Àngels Gregori. Àngels, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata de Pere Ràdio.
Moltes felicitats per la reivindicació, certament mancada com tenim de grans noms de casa nostra, i que vagi tot plegat molt bé. Moltíssimes gràcies, Albert, i gràcies a vosaltres per portar la figura d'estelles a les vostres terres.
D'entre les activitats més assecades per la setmana que ve al poble, tenim una que tindrà lloc el proper dimarts, dia 10 de febrer, a les 6 de la tarda, i al Casal de la Gent Gran. La Regió de Benestar Social organitza una xerrada que amb el títol posi mans a la teva farmaciola, en el carreg de Montserrat Llonart, amb la col·laboració del terapeuta Àngel Coleto. La sessió està aberta a tothom, i avui en volem parlar amb la seva responsable. Ella és la Montserrat Llonart. Montserrat, molt bona tarda. Bona tarda.
Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquí a Mata Pere Ràdio una vegada més. Un plaer. Perquè ja fa un temps que vas anir a parlar-nos de les xacres, si no recordo malament, oi? Dels xacres. Dels xacres, no les xacres. És veritat, sí, les xacres és una altra història. Hem de parlar dels xacres. Tens raó, tens raó. Bé, escolta, què és això de posar-hi mans a la teva farmaciola? Una persona que no sàpiga exactament de què va el tema, què és això de posar-hi mans a la farmaciola?
Doncs mira, els imants tenen un gran poder i no és cosa d'ara, sinó que és un món fascinant que el seu poder d'atracció va molt més enllà que el magnetisme que tenen. I no pensem que és una cosa moderna. Mira, Tales de Mileto, al segle VI abans de Crist, ja va a estudiar el magnetisme.
Al segle III abans de Crist Aristòteles va investigar les propietats curatives dels imants naturals. Més enllà tenim en el segle III a Galeno, va fer el mateix. Una mica més enllà a Vicena, que va escriure un llibre que deia el llibre de la medicina i el cànon de la curació. I reconeix que els imants són el més gran aliat per curar.
Val, tenim tots aquests fonaments, diguem-ne, clàssics, però quan parlem d'imants, és la idea clàssica que tenim dels imants? O és alguna altra cosa més? No, un imant de ferrita...
que en aquest cas ve forrat per un costat vermell i per l'altre negre perquè cada costat té una propietat diferent. Per exemple, el vermell seria analgèsic i el costat negre seria antiinflamatori i llavors depèn del que tu necessitis et poses un imant o et poses l'altre. O sigui, només posen els imants i només depenent la cara de tracció o de repulsió, diguem-ho així, llavors què es posa això? Allà on et fa mal? Pues sí.
Tal qual. Per exemple, l'altre dia em vaig donar un bon cop a la cuina amb un canto de la porta. Vaja. Jo tinc sempre un imant allà a prop. Vaig agafar l'imant i me'l vaig posar de seguida, va ser aquí a l'espatlla, me'l vaig posar de seguida, m'hi poso una cinta per lligar-lo perquè s'aguanti, i els 10 minuts ja no em feia ni dolor. I no em va sortint ni el blau.
Un dia em vaig despertar a la nit i em feia aquí com a la panxa a l'esquerra, com una pessigada, com si algun pessigués, em feia dolor. Agafo l'imant, me'l poso, al cap de 5 minuts, no era ni 10 minuts, ja no em feia mal.
I així coseta, estàs cremat, llavors no pots posar-lo directament sobre la cremada, sinó un centímetre apartat. L'imant, el magnetisme de l'imant, fa que aquella cremada es faci molt més suau, més ràpidament es pugui curar. Hem parlat de cops, hem parlat de cremades, hi ha alguna altra indicació? Pel mal de cap, pel mareig, si tens problemes oculars...
Hi ha un llibre preciós que es diu Pon imanes en tu botiquín, d'això he fet jo el títol, que és de Núria Solves, una persona molt especial, naturòpata, ha fet moltes coses. És un llibre fantàstic perquè et diu els beneficis dels imants, com posar-te'ls i en quines situacions.
Però ho pots posar sempre que hi hagi dolor, sempre que hi hagi malestar, allà on sigui, com sigui, vull dir, no hi ha problema. I el problema del cas és que no té efectes secundaris, mai et farà mal. Quines característiques ha de tenir l'emant?
característiques, què vols dir, les mides? O sigui, les mides o les dimensions o on te'n pots trobar? Mira, si vas a internet hi ha infinitat de classes d'imants, però jo em guio amb el que vaig fer servir. Fa 9 anys vaig conèixer el terapeuta que vindrà precisament la setmana. L'Àngel Coleto, eh? Sí.
I ell ens va vendre ell mateix els imants. Són petitons, que deuen tenir potser 10 centímetres d'alçada per 3 d'amplada, potser menys. 6 per 3. I et dic, van forrats de pell, en vermell i negre, perquè sàpigues cada costat que t'interessa posar.
i jo en tinc almenys 6 o 7, perquè ell mateix, aquest terapeuta, quan vas a fer-te una repassada, et dona instruccions perquè puguis fer a casa equilibrar-te tu mateixa amb els imants.
O sigui, no només està indicat per elements que et facin anar mal en algun moment concret, les cremades, els cops que comentaves, sinó també això per regenerar una mica el cos, dius? Mira, per exemple, hi ha un apartat que diu, pel sistema immunitari, un cop al mes et poses l'imant negre a sobre...
A veure, l'estómac, el negre. A l'estómac, el negre. I a la glàndula timus, el color vermell. On està la glàndula timus? Aquí. Una miqueta més. Aquí, ben bé. I a l'estómac, el negre. Això ens ho va donar apuntat en un paper. Jo ho faig cada mes, m'ho apunto a l'agenda i ho faig. Per exemple, tens mal d'orella, tens acúfans, te'l poses a l'orella. Jo em poso una cinta d'aquelles d'anar a esquiar i si un dia em fa mal l'orella o alguna cosa, em poso l'imant a dintre, que no tingui que estar aguantant l'imant.
Després també ens va recomanar, cada dia, si vols equilibrar el teu cos energèticament, poses en el cap l'imant negre i en el ronyó contrari l'imant vermell. Això t'equilibra energèticament, perquè l'imant és energia pura. També fem cada dia, almenys jo, per oxigenar la sang i millorar el rec sanguini, poso en el cor l'imant negre i al mateix costat, a la ingle, el color vermell.
Això ho tinc apuntat en un paper, ja ho faig de memòria perquè ho faig cada dia, i ja ho faig, et diré quan, que em va perfecte, sempre faig 20 minuts de migdiada. Potser perquè em llevo d'hora jo sempre faig 20 minuts de migdiada. Si un dia no hi soc, no passa res. Però ja tinc els quatre imants a punt i faig això que t'he dit ara.
Molt bé. Clar, dius que no té efectes secundaris. Algú que sigui bastant escèptic amb això dirà, bueno, escolta, d'acord, no té efectes secundaris perquè això no fa mal, però té alguna utilitat? És a dir, això acaba servint? És evident que l'experiència empírica que abans has comentat per els cops que t'has fet i les cremades és evident que sí, però a nivell, diguem, anem a extrapolar-ho. La ciència què diu amb això?
Doncs jo la ciència no t'ho sabria dir, però t'estic dient, espera't, aquí encara tinc més, que tinc el llibre davant perquè de memòria no t'ho sabria dir. Samuel Hahnemann va ser metge alemany fundador de l'homeopatia.
I va acabar per recomanar l'ús dels imants per tractar gran número de malalties, fins i tot malalties, perquè si són pura energia, i tu t'equilibres cada dia les energies amb això que t'he dit abans, que això ho aprendran les persones que vinguin, doncs estàs fent que l'energia flueixi, que no hi hagi bloquejos, que tot flueixi.
Llavors, si és científic... No, però no sé que d'alguna manera o altra si s'ha demostrat una mica el poder terapèutic que poden tenir els imants, que d'alguna manera o altra la ciència o la medicina o qui sigui hagi fet estudis empírics i ha dit, escolta, vale, mira, aquests imants hem comprovat davant d'un determinat nombre de persones, les seves aplicacions que són correctes, que van bé amb això. Sí, senyor. I en aquell llibre que us dic, que si el poden trobar les persones, perquè jo he intentat comprar-ne una pila i no he pogut perquè està descatalogat,
Com es diu aquest llibre? Anem a recordar el títol? Bé, és com la conferència, el títol de la conferència en castellà, no? I qui és el títol? L'autora Núria Solves. Llavors aquí hi ha un apartat que hi ha almenys 8 o 10 metges prestigiosos que parlen de la importància. Metges, no persones terapeutes que no tenen. Sí, sí, sí. Llavors que funciona, no en dubtis. També tenim aquí el doctor Bran Shaharia, metge hindú, que va dir l'imant és un univers en miniatura.
Totes les forces que actuen en l'univers semblen actuar en aquesta petita peça, en l'imant. I és així. I des de mitjans del segle XX l'interès per les teràpies magnètiques ha anat en augment.
I cal destacar aquí, moltes persones potser el coneixeran, l'aportació del doctor Isaac Goiz, metge mexicà, segons el qual es poden eliminar del cos patògens, virus, bacteris, fons... Tot això? Tot això.
Només posant els imants en diferents llocs del cos, però això ja ho ha de fer un terapeuta, que un bon terapeuta com l'Àngel Coleta el que fa és t'estirar amb una camilla, et fa un test que n'és ciològic, li va preguntant al teu cos coses i el cos li respon quina part del cos no està bé. Llavors ella et col·loca imants en diverses parts del cos i t'equilibra.
I com que és tan fàcil desequilibrar-se, per això llavors una personalment ho pot fer a caixa. Deu tenir molt a veure amb la vida que portem, sobretot.
Bé, sí, potser sí, perquè l'estrès ja sabem que està de moda i fa mal tot, però no és només això, són les emocions també, Albert, perquè emocionalment no ens n'adonem, però patim a vegades situacions que ens fan encongir, i això també... No, no, que acaba repercutint, el tema somàtic és un tema que està ja més que comprovat científicament, és a dir, tot allò que d'alguna manera d'altra sentim les emocions acaba repercutint en la malaltia o en la salut del cos, eh?
No en dubtis. Deixa'm llegir-te un trosset d'escrit. Només un trosset, és més llarg. Està molt bé i reflecteix ben bé el que t'estic dient. Diu, tots vivim...
Tot el que vivim, el que estimem, el que callem, el que evitem, deixa una empremta invisible en el nostre cos. Som més cossos i òrgans, som un riu elèctric de memòries, pensaments i sentiments que es codifiquen en la nostra pell, en els nostres òrgans, en la nostra manera de respirar.
I diu, quan aquesta energia s'estanca, el cos parla, no com un càstig, sinó com un llenguatge sagrat. I finalment diu, respirar és una medicina, perdonar una cirurgia silenciosa, acceptar una transmutació real. L'energia que es mou quan la consciència s'encén i en aquest instant el que semblava impossible comença a drisar altres.
Aquelles emocions que ens han fet mal, si tenim consciència, les podem anar d'isolent. I els imants ens ajuden precisament amb tot això. Doncs a totes aquelles persones que puguin estar interessades, recordeu el proper dimarts a partir de les 6 de la tarda, al casal de la gent gran, cal inscripció prèvia?
Sí, suposo que sí, la Rosó els té... Val, perfecte. I si no, suposo que si la gent ve allà a les 6 de la tarda, tampoc no crec que passi res, no? No passa res, absolutament. Per tant, recordem això, posa-hi mans a la teva farmaciola, aquesta xerrada organitzada per la Regia de Benestar Social i Canina Càrrec de Montserrat Llanart, amb la col·laboració del terapeuta Àngel Coletó. Montserrat, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Matapera Ràdio. Doncs vinga, un plaer. Que vagi tot a la propera. Adéu-siau. Adéu.
Quatre minuts per posar puny filant aquest informatiu del Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio. Anem a repassar tot allò que serà notícia al nostre poble per als propers dies. Recordem, és l'agenda de Mata de Pere que surt cada dia de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5, i que també podeu trobar a matadeperaradio.cat i a lamatadepere.cat.
La primera convocatòria que tenim destacada per aquests propers dies és aquest dissabte 17 una excursió a Santa Maria de Besora. La Unió Excursionista de Mata de Pere ha organitzat per aquest dissabte, dos quarts de vuit des del pavelló primer d'octubre, una excursió a Santa Maria de Besora que inclourà el Serrat de la Socarrada, els Olfadors de Baví i el Molí d'en Ferrés. És una excursió que la distància recorre és de 10 quilòmetres, el desemell positiu de 467 metres i es recomana portar a esmorzar.
Tota la informació la trobareu, evidentment, a la pàgina web de matadepera.cat. Dissabte, dia 7, a dos quarts de vuit i des del pavelló, una excursió a Santa Maria de Besora.
També tindrem una jornada de portes obertes al Montcau. Per aquesta època de l'any, les escoles al municipi obren les portes per mostrar els seus projectes educatius i les instal·lacions als seus centres a les famílies interessades en matricular els seus fills. L'Escola Montcau ha molt anunciat una jornada de portes obertes que tindrà lloc aquest dissabte, el dia 7, entre les 10 de matí i les dues quarts de dues del migdia. Per assistir-hi, això sí, cal demanar hora. La informació també la trobareu a la pàgina web de matadepera.cat.
El dilluns a dia 9 tindrem el Club de Lectura Infantil, el Track Verds. La biblioteca organitza per aquest proper dilluns a dos quarts de 6 de la tarda i al Casal de Cultura la segona trobada al curs 2025-2026 del Club de Lectura per a Infants de 10 a 12 anys. L'obra a comentar serà l'Òscar i jo, de Maria Park, i encara hi ha places disponibles. Serà doncs aquest proper dilluns, dia 9, a dos quarts de 6 i al Casal de Cultura.
També tindrem el Club de Lectura i Llegir el Teatre, que també organitza la Biblioteca Angel Guimarà i en aquesta ocasió amb l'obra Maria Magdalena de Michael Cook i que representa aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya amb dramaturgia de Carme Portacelli i Inés Boza. L'obra estarà moderada per Manu Rodríguez, que és el director de la Biblioteca i tindrà lloc el proper dilluns a les 7 de la tarda i al Casal de Cultura.
El dimarts ja deu tindrem el peix irisat i altres contes amb valors. Una altra activitat de la biblioteca engellemarà per a proper dimarts, dia 10 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda. Està adreçada a famílies a partir de tres anys i per assistir-hi cal inscriure's prèviament al web d'antràpolis.com. També tindrem la conferència de la qual n'hem estat parlant ara amb la seva responsable, és a dir, en Montserrat Lleonard. Posi mans a la teva farmaciola, organitzada per la Regidoria d'Avençat Social, el proper dimarts ja deu a les sis de la tarda i al Casal de la Gent Gran.
També tindrem una nova sessió del documental del mes a les 7 de la tarda del mateix dimarts amb l'obra Publici del Diàleg dirigida per Susan Edwards l'any 2025. I una nova sessió del Club de Lectura Feminista també el mateix dimarts amb l'obra Femina Sapiens, una història de l'evolució humana enfocada en les dones de Marta Justos. Serà el casal de cultura també a les 7 de la tarda del dimarts. I acabem el dimecres amb una nova sessió de l'assessorament professional pel jovent a un quart de sis de la tarda i l'autoestima i benestar emocional organitzada per la Regiória de Salut a dos quarts de sis.
A partir d'ara mateix a matadeperaradio.cat
Res més, sigueu bons, procura ser feliços i molt bon cap de setmana que tenim a punt de començar.
Bona nit!