Fa un parell de setmanes comentàvem la instal·lació de noves càmeres de videovisilància i de com el debat entre la seguretat ciutadana i la privacitat ha estat ja superat a favor del primer. Certament, veure càmeres arreu ens recorda inevitablement les ficcions distòpiques d'Orwell, però també és cert que, si ajuden no només a tenir la sensació de seguretat, sinó que sigui també efectiva, pocs es restiran a subscriure-s'hi.
El robatori d'ara fa una setmana del cablejat de coure a la zona esportiva municipal podria ajudar a esbrinar els responsables de l'abratolada que ha provocat un desgavell en els entrenaments dels equips de Mata de Pere. I si no s'acaba resolent el tema, potser sí que això de les càmeres caldria fins i tot incentivar-ho encara una mica més. És el peatge que cal pagar per progrés i és difícilment reversible.
Molt bona tarda a tothom. Benvinguts de nou al Mata P Notícies. Avui el cafà número 671 ja. Ja tenim aquí a Júlia Sánchez Andreo, que és sociòloga i mestre que imparteix a partir de la setmana que ve un sigle de xerrada sobre educació afectivosexual, infantil i juvenil adreçades a pares i educadors. També hem convidat a Núria Salan, que és comissari de l'exposició Enxiclopèdia de Dones Estim.
que s'inauguraran al Casal, així com Arnau Codina, Bernat Vicent i Jaume Arrof, tres integrants de la Unirei 2025, que explicaran la seva experiència al nou acte de la Serrada Són Mata de Pere, que tindrà lloc la setmana que ve. No hi faltarà ara mateix el recull de titulars el mes sassegat de la setmana, amb Midian Vila i l'agenda que tancaran aquest informatiu. De manera que, com sempre, rebeu una salutació ben cordial de qui us parla, que és l'Albert Biorleghi, en aquest nou Mata de Pere Notícies corresponent al 26 de febrer del 2026, l'últim ja d'aquest segon mes de l'any.
Sigueu tots plegats. Benvinguts. I comencem, doncs, com sempre, amb el recull de titulars del mes assegat de la setmana. Una informació que avui ens porta la seva companya, Míriam Vila. Míriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Molt bé. Sí? Sí, sí, sí. Tot bé, sí? Sí, ara també amb aquesta notícia que has anticipat del robatori del cablejat, no?, que sembla més... Ostres, per això, sí, no...
d'una pel·lícula... Sí, i fins i tot, no sé, quan sents això de robatori de cavalejat sempre penses en la Renfe i Rodalies, que és una altra de les moltíssimes excuses que es posa, clar, com que ha plogut tant aquest mes de gener i febrer, doncs per això hi ha hagut tan retrasos, per entendre'ns, però que, clar, sembla que aquí m'atapa, és que, clar, quan hi havia hagut algun robatori de cavalejat de coure aquí...
Que jo recordi... Em sembla que no havia passat encara, això. El que passa és que també és veritat que és sorprenent haver-hi tantíssimes càmeres per metre quadrat aquí, que encara no se sàpiga una mica com s'han esdevingut aquests fets, però vaja. Bé, és que s'ha dit que això va ser dos quart de cinc de la matinada, que, home, sí, el Xai Valens ho va comentar fa un parell de setmanes, que les càmeres aquestes són infrarojos i nocturnes i no sé quines mandangues més, però que, clar, si no ajuden a resoldre els culpables d'aquest robatori i aquesta verdolada, perquè no em negaràs que això...
Home, és una Bertolada que té connotacions econòmiques bastant importants. Està buscat. Va molt car, va molt car, això. Bueno, per d'això, la setmana ha anat bé. Sí, molt bé. La Gazzetta està a punt de sortir, no hi ha? Està a màquines, ja, diguem-ne. Molt bé. Doncs què et sembla? Anem a repassar el que ha estat notícia aquesta setmana? Vinga. Som-hi.
Doncs ara, com comentàvem ara, robatori de coure a la zona esportiva municipal. La matinada de dijous a divendres, uns desconeguts van robar el coure del cablejat elèctric dels camps d'hoquei i futbol, de manera que fins que no es pugui restituir, els camps romandran parcialment tancats i només es podran fer servir en horaris diurns.
Una de les càmeres instal·lades es va apagar a causa del robatori, però la resta van continuar filmant i s'espera que es pugui esbrinar els autors dels fets, ja que la investigació està en mans de la policia local i els Mossos d'Esquadra. Mentrestant, les instal·lacions del CD Terrassa Hòquei han estat cedides als clubs afectats.
Un detall que ha estat agredit per l'alcalde Matapera Guillem Montecut a través de les xarxes socials, no oblidem-ho. Per l'altra banda, la ventada que haver-hi fa un parell de setmanes, just el dijous 12 de febrer, doncs bé, sembla que tenim certifiquet de dades meteorològiques de cara a les possibles reclamacions a companyies asseguradores.
La ventada del passat dijous, 12 de febrer, va provocar diversos desperfectes al municipi i a l'hora de reclamar a les companyies asseguradores indemnitzacions pels danys causats sempre es demanen les dades meteorològiques oficials. Les dades que es publiquen al web matadepere.cat no són oficials però a instàncies de l'Ajuntament de Matadepere el Servei Meteorològic de Catalunya ha fet arribar les dades oficials de les estacions més properes a Matadepere que són les del Parc Agrari de Sabadell i les de Terrassa.
La ratxa màxima diària de l'estació de Sabadell va assolir els 86,4 km per hora i en el cas de Terrassa va ser de 91,8 km per hora. Doncs deixem les bandades i anirem al Parc Natural de Sant Llorenç perquè s'ha renovat la Carta Europea de Turisme.
El Centre d'Informació de Mura al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Lovac va acollir el passat 10 de febrer el Fòrum Permanent de la Carta de Turisme Sostenible en el marc del procés de renovació de la carta pel període 2027-2030. La sessió va reunir 25 representants de...
disculpeu, 25 representants d'ajuntaments, d'empreses turístiques adherides, entitats excursionistes, universitats i altres agents del territori consolidant el fòrum com a espai clau de governança participativa en matèria de turisme sostenible. Durant la trobada es va presentar el balanç d'execució del Pla d'Acció 2021-25, segons el qual s'han executat un 67% de les accions. I tornem a Batada Pere perquè la setmana ve comencen les serrades sobre educació infantil i juvenil.
En el marc del Pla Local d'Igualtat de Matadapera 2025-29, la Regidoria d'Educació i Formació ha preparat unes xerrades enfocades a l'educació afectiva o sexual d'entre 0 i 18 anys que van adreçades a les famílies i docents i que estan impartides per Júlia Sánchez Andreu, sociòloga i mestra. Adreçades, com dèiem, a famílies i educadors i educadores, n'hi haurà 4, que seran els dies 2, 3, 9 i 10 de març, a les 5 de la tarda i al Casal de Cultura.
Doncs ara en parlem d'aquí a molt poca estona amb la seva responsable, la Júlia Sánchez, que ens parlava una mica amb més detall de tot plegat. Per l'altra banda, 809 inscrits a l'Agenda d'Activitats de Mata de Pere. L'Agenda d'Activitats de Mata de Pere, el servei que recull les principals activitats previstes al poble per la setmana en curs i que s'envia gratuïtament als usuaris, compta amb 809 usuaris.
Representen un centenar menys de quan es va iniciar la nova pàgina web perquè es va haver de confirmar per temes de protecció de dades els correus electrònics que s'enviaven individualment. L'agenda es va posar en funcionament l'octubre de 2007 i ja ha arribat a 920 edicions.
I per altra banda, aquesta setmana l'Ajuntament ha rebut el primer nador mata de parenc del 2026. L'alcalde de Mata de Pere, Guillem Montegut, i la regidora de Benestar Social, Nuria García, van rebre aquest passat dimarts 24 al matí a l'IS, la primera mata de parenca de l'any. Nascuda el 4 de gener, va venir acompanyada dels seus pares, Estel i Arnau, i els tres van rebre un detall de benvinguda del consistori.
És el primer fill de la parella i li van posar l'IS perquè buscaven un nom breu, dolç i fàcil de pronunciar, però amb personalitat pròpia, tal com van comentar els pares. Dèien que ens va encantar per la seva senzillesa i elegància, un nom especial i poc comú. És el segon any que l'Ajuntament de Mata de Pere rep el primer nadó nascut de l'any. El 2025 volíem dir va ser Ton Garcia Catalán, que havia nascut el dia 3.
Ja es pot tornar a recuperar una xerrada que va tenir lloc aquí al Casal de Cultura ja fa uns quants dies que era parlar dels topònims de Mata Pere, que ja es troba al canal de YouTube de Mata Pere Televisió. La Unió Excursionista de Mata Pere va organitzar el passat 19 de febrer a la tarda i al Casal de Cultura una conferència oberta a tothom que va portar per nom els topònims de Mata Pere Antiguitat i Curiositats. L'acte s'havia programat pel dijous anterior però a causa de la ventada es va ajournar una setmana.
La conferència, que es pot recuperar, com dèiem, al canal de YouTube de Matadapera Televisió des d'aquest dilluns, va parlar de l'antiguitat dels noms de l'entorn de Matadapera, de les seves primeres citacions a la documentació, i van a càrrec del sabadellanc Josep Canals i Palau, vinculat a la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona des de fa prop de 40 anys. I que, per cert, entrevistes aquest mes a la Gasseta de Matadapera, la contraportada, eh? Sí, efectivament. I acabem amb els últims dies de l'exposició dedicada a Vicent Andrés Estelles a la Biblioteca Ângel Guimarà.
La Biblioteca Àngel Guimarax posa fins al proper dijous Vincent Andrés Estallés, La rebel·lió de l'alegria, una exposició comissariada per Àngels Gregori i produïda per la Institució de les Lletres Catalanes, que se centra en el centenari del naixement de Vicent Andrés Estallés, un dels poetes més rellevants de la literatura valenciana al segle XX.
L'exposició presenta una selecció d'imatges i documents que permeten acostar-se a la vida del poeta i comprendre el context social i històric que va influir en la creació dels seus principals textos. Fins aquí el recull de titulars al mes de cap de la setmana. Una informació que ens ha portat la Míriam Vila. Míriam, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I la setmana que ve hi tornem, que vagi bé. Segur que sí. Adéu. Gràcies.
Doncs més o menys com sempre, un quart menys cinc de nou del vespre.
La comemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, proper dia 8 de març, ens serveix com a excusa perfecta per reivindicar tota una sèrie de drets llargament escamutejats a la dona, però també, d'alguna manera o d'altra, per reivindicar aquelles dones que han estat invisibles en diversos camps.
al Ràdio Teatre de Mata de Pere Ràdio, que va emetre una obra sobre la figura de Lisa Meitner, una de les grans científiques a la que se li va, diguem, robar, o com a mínim no se li va compartir el Premi Nobel de Física l'any 1944, ens ve perfectament per parlar d'una enciclopèdia de dones d'estim, que és una exposició que es podrà veure al Casal de Cultura des del dia 2 i fins al dia 12 de març. Avui en volem parlar, i ho fem amb la seva impulsora, la seva creadora. Ella és la Núria Salan. Núria, molt bona tarda.
Molt bona tarda. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquí a Mata de Pere Ràdio, abans que res. Falteria més, faltaria més. La Núria Salan no només és l'autora d'aquesta expulsió, aquesta enciclopèdia de dones d'estim, sinó que també és professora investigadora de la UPC de Terrassa. Bé, exactament de què parla aquesta enciclopèdia de dones d'estim? Què és això d'estim?
A veure, a més que l'Enciclopèdia és una col·lecció de llibres que es titula l'Enginyi Invisible, que és el nom que té la col·lecció de llibres i també l'exposició. L'Enginyi Invisible fa referència a tot aquest talent que hem tingut invisibilitzat a la història, als llibres de text, aquesta part desconeguda que casualment, digue-li casualment, era la part de història que les propietàries o les protagonistes eren dones.
Llavors, l'enginy invisible, un univers de dones d'estim, recull...
dones que han estat a les ciències, la S de ciències, la T de tecnologia, la E d'enginyeria, la A d'art de creativitat d'arquitectura i la M de matemàtiques. L'estim per referència a això, a aquest grup de disciplines de ciència i tecnologia que ens ha costat tant, tant, tantíssim a les dones de tenir una mínima posició, un mínim protagonista, quan, històricament està demostrat,
que nosaltres portem inventant coses mà a mà amb els homes des d'antic. Perquè fins fa pocs anys es reivindicava la figura des de la vessant més o menys artística. És a dir, es parlava de l'Artemissa Gentileschi com una de les més grans pintores del segle XVI i XVII, es parlava de Nanette Mozart, la germana de Wolfgang Madaseus, es parlava de la germana de Mendelssohn com figures que sempre van exercir com un complement però mai com a figura central. Clar, el desenvolupament de la ciència...
Ara arriba més tard, arriba per tant al segle XIX i al segle XX, i també, clar, és tota una col·lecció, diguem-ne, que a l'altra banda, és a dir, no la vessant artística, sinó la vessant, diguem-ne, més científica, també han estat invisibilitzades, no?
Totalment, totalment. Clar, si jo ara et digués, si coneixes un procés que consisteix en posar aigua a bullir, i quan l'aigua està bullint posem a dintre una cacerola per prendre xocolata, i et dic com es diu aquest bany, tu m'ho dius. El Bany Maria, sí. El Bany Maria, però per què es diu Bany Maria? Perquè la inventora va ser Maria la Jueva, la primera dona alquimista de la història.
i el seu nom ha arribat a les nostres orelles i a la nostra època perquè els seus deixebles alquimistes van lluitar per mantenir el nom visible, perquè si no va a l'època fosca de l'edat mitjana que li hagués calat foc a tot el que tingués el seu nom. El Bany Maria rep el nom de la seva inventora Maria la Jueva, per això es diu Bany Maria. Si el Bany Maria l'hagués inventat un senyor es diria Banyomanolo. És un exemple que explico sempre amb un to d'humor,
de com la història ens ha llevat l'oportunitat de ser les protagonistes de les pròpies nostres creacions. I això fa...
És cert, és cert, en l'àmbit de la ciència, en l'àmbit de les lletres, en l'àmbit de l'art, en tots els àmbits, que les dones no podien ser autores de patents, que les dones no podien ser proprietàries d'una obra d'art, i sempre havia d'anar algun home a donar el nom a confiança. Vull dir, clar, aquí, per exemple, a Europa, que una dona tingués una patent era molt complicat. A Estats Units ho podien tenir, però resulta que llavors els seus germans, els marits o els pares,
podien reclamar els beneficis econòmics. Llavors, què feien les dones? Camuslaven la seva autoria posant inicial, jugant amb les inicials, amb el nom de soltera. Això ens ha donat una complexitat, un plus de complexitat i de complicació a les investigadores que hem estat perseguint aquestes dones inventores, no? Però, bueno, al final tenim recollit... Som un equip de treball, la Iol Sánchez Flores, la Susana Figuera i jo mateixa, i tenim recollits entre les tres, et diria que prop de 20.000 noms,
Perdona? Prop de 20.000 noms.
I això, d'aquests 20.000 noms, ho heu hagut de reduir a 20 només? És a dir, clar, haurà ser... A l'exposició només surten 24, només surten 24, aquest terriblement injust. Clar, això haurà ser extremadament dolorós, suposo, no, exercici aquí les tisores? Molt dolorós, molt dolorós, molt dolorós. Perquè, clar, deixes fora unes quantes. Els llibres, no. Els llibres tenim 75 dones per volum. Ara parem una mica d'aquesta... I, bueno, farem més, farem més llibres. Va, va, a...
Ara ens centrem una mica en aquesta col·lecció de llibres, perquè ens centrem primer en aquesta expulsió, recordem que es podrà veure aquí al Casal de Cultura. A l'hora d'escollir tot això, de fer aquesta mena de lista de Schindler per entendre'ns d'aquestes 20 dones, us heu centrat llavors en diversos camps, bàsicament perquè hi hagi una completut una mica de mires, o quin ha estat una mica el criteri de selecció? Doncs el criteri ha estat, sobretot si podia ser que fossin vives, perquè clar, si no li estàs dient a una nena...
que per ser algú en l'àmbit de la ciència està morta, que és molt trist. Llavors hem prioritzat les que estàvem vives, hi ha un parell que no estan vives però que havien de sortir sí o sí, perquè el que havien fet era magnífic i rellevant, i també que fossin properes, hem prioritzat les catalanes.
també perquè el missatge d'haver de ser americana per fer alguna cosa tampoc és just ni és cert. Llavors el criteri ha estat molt injust però prioritzant aquestes i això no treu que algun altre dia podem fer una nova col·lecció, una nova exposició amb altres noms perquè totes es mereixen sortir i totes es mereixen tenir visibilitat i reconeixement. I si més no, és l'oportunitat de proporcionar-vos 20 o 24 o 25 o 50 noves amigues.
El que passa és que el fet que hi hagi aquestes dones que estiguin en la major part de la selecció que ha fet que estiguin vives, això no treu una mica que ens falta una certa perspectiva històrica per valorar en la justa mesura la importància que poden tenir o que amb el temps es valorarà? Depèn de com tu vulguis mirar, perquè totes les que surten a l'expo en realitat han begut de les fonts de les històriques. Per tant, d'alguna manera les històriques sempre hi són, perquè hi són en les nostres...
primeres idees de voler ser com Solana, voler ser com Mungana. M'ha dit que, encara que no la posarem, sempre hi serà, en el nostre ideari, perquè sempre la tindrem present. Liz Miner sempre la tindrem present perquè va fer el que va fer Rosalind Franklin, un cas d'injustícia
sempre estarà en la nostra memòria, però donar visibilitat a una dona que te la puguis creuar pel carrer, que te la puguis trobar, una dona a la que puguis preguntar, escolta, com t'ho vas fer, com et sents, això és molt potent. Això és molt potent. Llavors, ha estat el criteri, les antigues hi són, hi són, aquí estan, han estat sempre en els nostres ideals, en els nostres idearis, hi són, no les oblidem, però reivindiquem que...
el talent és actiu, és viu i és present i és molt nostre. Ara que has començat el cas de Rosalind Franklin, referència-nos una mica a la seva història. Rosalind Franklin és la història de propropiating més famosa de la història. Avui saps que hi ha termes
per reclamar injustícies que s'han fet, almenys planning, quan un senyor explica el que ha fet una dona com si ella no fos capaç d'explicar-ho. El propiating és quan algú molt proper a tu et pren l'autoria o la idea i que tu no ho veies previst perquè en cap moment t'havies plantejat que algú tan proper a tu, algú tan proper a tu,
t'ho prengués, que ve de protet, la protecció per un germà. En el cas de la Rosalind Franklin, ella es va dedicar a fotografiar imatges de les cadenes ADN. I va aconseguir les condicions per demostrar que la cadena, l'hèlix d'ADN, era una doble hèlix. I això donava sentit a la recerca que havien fet moltíssima gent. Vull dir, ella i Watson y Crick i moltes altres persones arreu del món. Però ella tenia una imatge...
que demostrava que aquella èlix era una doble èlix. I això justificava l'origen de la vida. Llavors, el director del treball de la Rosalind Franklin va agafar sense el seu permís la foto i li va donar a Watson y Crick. Watson y Crick la van utilitzar en un article, la van publicar, algú en aquell congrés els va preguntar com heu fet la foto i ells no van saber respondre. Rosalind Franklin, que estava a la sala, va aixecar la mà i va dir si voleu us ho explico jo que ara he fet jo.
Però ningú no va fer cas. Sí, ningú no va fer cas. Perdona, de quin any estem parlant? Estem parlant dels anys 30-40. I llavors ells van tenir un premi Nobel...
Ella no el podia... Diuen, amb ella no li van voler donar, no. Ella era morta i per a guanyar un Premi Nobel has d'estar viva. Ella va morir a conseqüència que havia estat suportant radiacions en quantitats enormes que ella segurament no sabia com eren de danyines pel cos, no? Però ells, quan van recollir aquell Premi Nobel, Watson y Crick, podien haver esmentat el nom d'ella.
El podien haver esmentat. I no ho vam fer. I això, què vols que et digui? El meu punt és rancorós que no els hi perdono. Va haver un dels dos, que va ser Watson, que mai de la vida va reconèixer que havien robat la foto. I l'altre, cap al final de la seva vida, va dir, sí, potser vam ser injustos.
i havien d'haver esmentat el nom de la Rosalind Franklin, que no els hi hagués llevat cap protagonisme perquè era morta, ja dic, no? Mira, una anècdota curiosa és que a Cambridge, al pub Eagle, on ells van anar a celebrar que havien descobert l'origen de la vida, a la banqueta, al banc, on ells van seure per celebrar-ho, van demanar una pinta,
de cerveja hi ha una placa que diu aquí van seure Watson y Crick a celebrar-ho. I a la façana hi havia una placa que deia en aquest pub van venir a celebrar Watson y Crick que havien descobert l'origine de la vida. I la gent escrivia amb rotulador i Franklin.
I llavors venia el servei de neteja de la ciutat de Cambridge i ho esforrava. Clar, la placa es feia malbé perquè li anaven traient l'esmalt i sortia el lleutor de sota. I anaven canviant la placa. I això s'ha succeït fins fa pocs anys que finalment van canviar a una placa on deia...
que aquí van celebrar Watson i Crick el descobriment que van fer Watson, Crick i Franklin de l'origen del Pira. I ara aquesta placa ja no l'ha tocat ningú més. És curiós perquè la ciència que representa que ha d'estar per als ideals de la humanitat, diguem-ne, per al benestar de la comunitat, etcètera, com en el fons hi ha un tema de benitat, d'orgull i de manca de reconeixement envers
a aquestes dones que han estat invisibles. Hi ha una mena de rescabalament aquests darrers anys, clar, evidentment, amb aquesta col·lecció d'aquesta exposició que es podrà veure de l'Enciclopèdia de Dones d'Estim i aquesta reivindicació, però s'acaba produint, finalment, un rescabalament total de l'absència de les dones, del reconeixement de les dones, o encara han de passar molts anys perquè, d'alguna manera o altra, puguin veure la justícia restablerta amb aquests reconeixements anònims?
Mira, m'encantaria dir-te que ha canviat, m'encantaria dir-t'ho, però la realitat em diu que no, la realitat em diu que no, que encara hem de reivindicar i hem de demostrar que mereixem ser les autores, les primeres autores, els noms en primera línia.
perquè sempre he preguntat, bueno, però aquesta noia què ha fet? No, escolta, no m'ho preguntis. Si algú ha proposat el primer nom, el nom d'una noia, serà per alguna cosa? Perquè quan el nom és el d'un home, encara que no el coneguis, pressuposes que haurà fet alguna cosa. Per tant, dona-li també el marge de confiança que segur que ell es mereix ser la persona que estigui en primera línia. Llavors, encara hi ha aquest
es qüestiona, aquesta noia vol ficar, no és molt jove, perquè a mi m'ho han dit, però és aquesta noia jove que encara podria haver fet moltes coses dolentes, i els nois també, i en canvi els dediquem pavellons d'esport, i ningú no s'ho qüestiona. M'encantaria dir-te que sí, però crec que no, perquè la generositat de posar-les amb elles passa per no tenir reconeixement ells, i això, ostres tu, això. Tenim pocs homes Piercuri, Piercuri és un dels pocs exemples que van renunciar a l'èxit propi
per reivindicar l'èxit amagat, perquè no havien posat el nom de la seva dona, la Marie Curie, a la primera proposta de Premi Nobel que va haver a la història l'any 1901. Pierre Curie el va resposar, per això el primer Premi Nobel de Física de la història no l'hi van donar, a Pierre Curie, perquè li donaven amb ell sol i ell va dir, sense la meva dona no el vull. I això, bueno, a l'Acadèmia Nobel les explotava la capeta. Van haver de buscar plan B. I amb ells els van donar el matrimoni Curie l'any 1903.
però dos anys després, no? Però no tenim tants pierres curies, en tenim molts, eh? Seria injust dir que no en tenim, però no tenim tants pierres curies com la societat necessitar per arribar a la paritat justa, perquè som la meitat del talent, així de clar. Les dones som la meitat del talent.
Una última pregunta. Aquesta exposició, recordem, es podrà veure fins al dia 12, i va paral·lel a la publicació ja aquests dies d'aquesta col·lecció de llibres que agafa aquests casos i molts que recullen o que reivindiquen la figura d'aquestes dones, oi? L'enginy invisible neix amb el subtítol Un univers de dones estem, perquè tenim intenció de fer...
altres llibres reivindican dones artistes, dones periodistes, dones polítiques, perquè hi ha casos d'invisibilitat arreu. I el nom de l'enginy invisible, per referència a això, aquest talent, aquest enginy, no ha sortit als llibres. Hem volgut fugir d'un nom explícitament de reivindicació femenina, primer perquè no calia, i segona perquè tenim una miqueta la sensació que quan el nom és explícitament de reconeixement de talent femení,
Ens podríem trobar amb algun senyor que digui, i això no és per mi, no, perdoneu, és per tothom. És part de la nostra història, la de tothom. La de les dones i la dels homes. Aquest llibre és on es podran trobar? Quin editorial hi ha al darrere? Editorial Mediterrània. Jo sé que a la seva web estan posats, la veritat és que et desconec el tema aquest de la gestió dels cibres, però Editorial Mediterrània, amb l'Alba Puig al capdavant, ho respondran...
qualsevol dubte que tingueu, perquè la veritat t'han quedat molt macos. Bueno, aquest he de dir jo. T'han quedat molt macos. Les il·lustracions són magnífiques i el recull de dones, que sempre és un recull injust, però que es farà just en el volum 3, en el volum 4 i en els successius, perquè tenim intenció de posar-les a totes.
Doncs mentre arriba aquest reconeixement en format de llibre, recordeu-me el cas de la cultura collirà des de la setmana que ve des del dilluns, dia 2 i fins al dia 12, oberta a tothom aquesta expulsió que porta per nom a Enciclopèdia de Dona s'estim i que és obra de la professora investigadora de l'OPC Terrassa, Núria Salana, amb qui hem estat compartint aquests darrers minuts. Núria, moltíssimes gràcies per entendre'ns aquí a Mata Pera Ràdio i felicitats per aquesta feina tan reivindicadora i a la vegada també tan necessària.
A la mar del Pla Local d'Igualtat de Matapera, del 2025 al 2029, la Regia d'Educació i Formació ha preparat unes xerrades enfocades a l'educació afectivo-sexual d'entre 0 a 18 anys i acabarà adreçada a les famílies i docents que estan impartides per Júlia Sánchez Andreu, que és sociòloga i mestra.
La primera d'aquestes xerrades tindrà lloc el proper dilluns, dia 2, amb adreçada a infants entre 0 i 3 anys. La segona xerrada serà l'endemà, el dia 3, de 3 a 7 anys. I les dues darreres, l'altra setmana, el dia 9 de març, de 7 a 14 anys. I l'última, el dia 2 de març, està adreçada a joves i adolescents entre 14 i 18 anys. Júlia Sánchez, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. La Júlia Sánchez és qui impartirà aquestes xerrades. Moltíssimes gràcies, abans que ara, per atendre'ns aquí a Mata Pela Ràdio. Bé, molta gent entendria la idea de dir, escolta, començar a parlar de xerrades afectives o sexuals a partir, què sé jo, de 9, 10 anys, és a dir, just abans que comenci l'adolescència, però en quin sentit té impartir xerrades a infants d'entre 0 i 3 anys?
En primer lloc, les xerrades seran per les adultes que acompanyen. Aquestes xerrades són per famílies, són per mestres, professionals... Sí, sí, ja ho entenc, ja. Ah, vale, vale, perfecte, perquè s'entengui. Llavors, clar, l'acompanyament de la sexualitat forma part de tota la vida. Llavors, culturalment entenem sexualitat com a sexualitat adulta i per això ens opta tant culturalment pensar, perquè què té a veure això amb un nadó recent nascut?
Si ho aterrem i fem una mirada situada, del moment maduratiu de cada etapa, llavors comencem a trobar-li bastant més sentit. O sigui que el primer que hem de fer és deixar la idea que estem parlant de sexualitat adulta tota l'estona. Llavors, 0-3 tenim criatures que acaben de néixer, per tant tenim una persona que acaba de parir, que està en procés de lactància, de postpart, i llavors aquí parlem de la sexualitat d'aquesta dona que acaba de parir, per exemple.
També podríem parlar de les relacions afectivosexuals que es modifiquen en el si d'una parella quan acabes de tenir un nadó. I com això a vegades és bastant difícil. I pel que fa directament a l'atenció de l'infant, podríem estar parlant de com ho fem quan hi ha un canvi de bolquer, quan hi ha un moment de neteja, quan hi ha una visita pediàtrica i ens donen algun diagnòstic com de sinequia o de fimosis, i com acompanyar la família amb certs dubtes
a l'hora d'acompanyar aquesta cura de les parts més íntimes de la genitalitat de l'infant. Perfecte. O sigui, per tant, està més adreçat per entendre'ns, tal com comentaves, els pares que acaben d'infantar, tant els procés que hi ha de la primera adaptació o adequació, i especialment això, aquestes mitges pediàtriques, o més o menys quan arriben als 3 anys, aquelles funcions excretores que als nens petits els fa tanta gràcia, de la pipi, el popol,
i aquestes coses, no? Entenc jo? Exactament. Tot el control dels fínters i la gestió de control dels fínters forma part d'aquest coneixement del propi cos i com l'acompanyem. Llavors, sí, exacte, 0-3 estaríem amb control dels fínters, canvi de bolquer, i també podríem, si les famílies estan en aquest interès, també es pot parlar, per exemple, de l'expressió de gènere, que seria un tercer àmbit.
Quines robetes, joguines o altres elements arriben o escollim per identificar les nostres criatures, no? Ens sembla bé? Ens sembla que representa els nostres valors? O a vegades és un sistema molt binari i que ens classifica molt en funció de si som nens o nenes, en funció de si hem nascut amb vulva o amb penis, no?
tenim un entorn que permet una mirada més ample, on si tinc penis només tindré pilotes i spiderman, o i nenes només tindré purpurines i fades, o puc ampliar. Vull dir, també aquest qüestionament podria entrar en aquesta etapa, per exemple. A vegades per això són els propis nens els que ja diuen, escolta, jo no vull ni pilotes ni vull nines, vull dir que d'alguna manera o d'altra sí que et semblen tenir clar això. Vull dir que no hi ha en un principi poder un prejudici cultural, o sí?
Bé, normalment això es despertaria a la següent etapa, que seria aquesta xerrada ja propera del 3 de març, que tenim aquests 3-7 anys, no? Llavors aquí podríem, sortint de l'educació infantil, en aquests 6, 5, 6, 7 anys podem començar a veure com la construcció de l'expressió de gènere, per exemple, ja va calant més, no? Llavors tens infants que fins ara es disfressaven del que fos, jugaven el que fos, portaven el pentinal, la roba i els colors...
sense cap diferenciació, i comences a denitar criatures que et diuen jo no pinto amb rosa perquè el rosa és de nenes. O jo no puc fer això perquè m'han dit que els nens no ploren. Aquí podem començar a notar algunes sancions de gènere. Ens podríem qüestionar què fem per aturar-les o per oferir un marc de més llibertat. I entendre que la construcció del que a mi m'agrada, de jo ho faig perquè a mi m'agrada,
a vegades és bastant cultural, no? I a vegades està una mica interpel·lat perquè vas a la botiga i hi ha una cosa molt rosa a un costat i una cosa molt fosca o més violenta a l'altre, no? I et dona la sensació que a vegades has d'escollir quan en principi el que volem apostar és que hi hagués realment una llibertat molt més ampla, no?, per totes les criatures. Els nens han de poder triar o en aquest cas han de seus pares?
Bé, és com tota la criança dels teus fills, no? Hi ha una part que deixes llibar tota la criatura perquè busqui, perquè s'expressi, i tu com a persona adulta ets responsable de la seva cura. I també ets l'element que aporta la tranquil·litat i també la mirada crítica. Llavors, sempre s'ha de combinar i cada sistema familiar ha de decidir en cada moment com fer-ho, això.
En qualsevol cas, aquest condicionament ve sempre marcat per l'escola, no? És a dir, a vegades l'escola, els companys són els que d'alguna manera o altra marquen el comportament i en el fons ha de ser a casa els pares el que han de dir, escolta, mira, això està bé o no està bé, bé, més que emetre judicis de valor, la idea de dir, escolta, aquí pots tenir llibertat, diguem-ne, per desenvolupar-te, diguem-ne, com vulguis, i no fer cas d'allò que representa que es diu que està marcat o que està estipulat.
Bé, evidentment, la socialització dels infants depèn de molts agents, no? Llavors, la família i el dia a dia en la criança és imprescindible, és fonamental, però no treu que una escola, diguéssim, que hi ha molts agents a dintre, no? Tenim criatures de la mateixa edat, persones més grans, tenim mestres, tenim acompanyants, vull dir que hi ha molts rols, no? Llavors, tots d'alguna forma ens poden influenciar d'una manera més constructiva
més creativa, més que aposta per més vitalitat, i podem trobar tant a casa, a vegades, com a l'escola, referents molt negatius que ens afecten. Llavors, per sort, tenim una societat que hi ha molta interacció i que podem dir, això a casa ho fem així, ho veiem així, i per nosaltres és molt valuós, i potser entra en contradicció amb l'escola, podria passar. O al revés, infants que et diuen, sort que tinc l'escola.
Sort que a l'escola és un lloc on estic millor que a vegades a casa. Cada situació, en cada moment maduratiu, és diversa.
Això són les dues primeres serrades, recordem serà el dia 2 i el dia 3, llavors ja saltarem l'altra setmana, el dilluns dia 9, quan hi haurà la tercera d'aquestes convocatòries, hi ha famílies i educadors d'infants d'entre 7 i 14 anys, quan ja abandonem la infantesa i llavors ja estem pràcticament en plena adolescència, que a més funciona de manera diferent respecte als nois i les noies.
Exacte, aquí a partir del primer sabteni hi entrem en aquests canvis de la prepubertat, la pubertat i l'entrada a l'adolescència. Aquí la part fisiològica del ritme maduratiu del cos marca diferències entre tot l'alumnat i algunes es poden veure molt clares per la diferència dels genitals de naixement, diguéssim, o si tens aquests...
ovaris o aquests testicles i el ritme de desenvolupament. Normalment veiem una diferència d'uns dos anys en el desenvolupament maduratiu. Hi ha criatures, hi ha nenes, persones que s'identifiquen com a nenes que a quart, cinquè de primària comencen a notar molts canvis i nois que fins a segon, tercer de l'ESO no els estarem visquent. Llavors hi ha molta diversitat corporal, per tant hi pot haver bastanta comparació, pot haver pressió estètica...
i també el propi coneixement d'això, d'una primera menstruació, d'una primera eyaculació i qüestions més fisiològiques. Clar, possiblement la temàtica important no està tant amb la sexualitat, evidentment que també, si no, doncs això que més o menys ja apuntaves, és a dir, els canvis psicològics, la pressió social, la pressió dels companys, que bé, hi ha tot un seguit d'elements que, units a la incertesi, sobretot, diguem-ne, els dubtes propis de l'adolescència, pot ser que aquest període sigui especialment, diguem-ne, difícil o traumàtic.
Sí, o sigui, és aquesta mirada d'entendre la sexualitat més enllà de l'eròtica adulta, i aquí veuríem una dimensió més fisiològica i també més social, com estàs dient, efectivament, i hauríem de veure quin tant respecte hi ha els grups classe, com està l'autoestima, ara vinc de fer uns tallers d'autoestima, per exemple, de primer de l'ESO.
o com està la gestió dels conflictes, la promoció del bon tracte, o si podríem anar des del més fisiològic a del més relacional, i també estem veient quin és l'imaginari, no?, aquestes criatures a les etapes més, no?, a partir dels 12, 13, 14, quin imaginari, no?, quan diem la paraula sexe, sexualitat, què els hi ve al cap, no?,
Tenim criatures que ens parlen de fer l'amor, de tenir bebès i altres persones que ens parlen de violències sexuals, no? Llavors, poder-los ajudar a entendre, a ubicar, no treure les paraules de context, els balls, els jamecs, els gestos, no? Ubicar-los una mica en el que és adequat i no ho és tant, el que correspon a la seva edat i el que no, a quins espais...
conservem certa, no?, una forma de respecte cap als altres, com ho fem, no?, també amb això. El tema de l'educació sexual, suposo que aquests darrers anys, i per l'erupció del que en el seu moment es deia les noves tecnologies, però que ara tenim, doncs, evidentment, totes les xarxes socials, que si els TikToks, que si a internet, etcètera, etcètera, fa que, bé, s'hagi accelerat, és a dir, que fins fa, possiblement, fa poques dècades, això de l'educació sexual era una cosa que se sa, fins i tot, escolta, ni es comentava, era un tema gairebé tabú en moltes famílies,
Però que ara, possiblement, molts pares educadors s'han posat les piles i han vist que millor avançar-se allò que pugui passar que no pas trobar-s'ho.
Sí, tenim diversos elements aquí. Sempre s'ha fet una educació sexual més aviat a secundària, molt preventiva dels embarassos i les infeccions de transmissió sexual no desitjades, i és veritat que últimament els drets sexuals s'entenen com a drets humans, i per tant anem molt més a l'arrel, molt més a la base, i parlem de qüestions fisiològiques, i també tenim aquests elements que comentes de la por.
O sigui, les alarmes socials, per bé i per mal, ens activen a veure que anem tard. Llavors, començar l'educació sexual amb una xerrada, oferint un preservatiu al teu fill o filla als 15, 18, 20 anys, és arribar tard, pel que veiem. Llavors, moltes escoles han començat en secundària, després semblen en cicle superior i després diuen, ostres, és que...
ahir 5 ens estan passant exploracions entre iguals que no sabem acompanyar que els enganxem allà al lavabo i no saps ben bé què dir i no saps què fer i no saps si aquest ho ha fet massa bé massa malament com ho fem i llavors estem intentant donar una base una base progressiva adaptada realment al que viuen a cada edat
sense portar la sexualitat adulta a tot arreu, més aviat apartant-la, cada cosa passa en el seu moment, escoltant quines inquietuds, quina informació accedeixen, què veuen involuntàriament a internet, efectivament, i això a partir de cicle superior de primària és una pregunta important a fer.
I tot i així deixa de ser una mica un tràngol per a les pares, que llavors troben el moment difícil de dir, bueno, escolta, pare, ai, nen, fill, fill meu, hem de parlar, diguem-ne, de bocellets i de velletes, que és el que es feia fa dècades, anys enrere, i que ara les coses han canviat, però que tot i així continua sent, bé, doncs un moment certament incòmode, possiblement més pels fills que no pas pels pares.
Té, pot ser. O sigui, si ho podem fer de la manera més orgànica i adaptada al moment maduratiu, és més fàcil, no? Si tu de petit ja li estàs dient, mira, això es diu vulva i això es diu penis. Ho rentem així. I aquí, quan estem en aquests espais, no ho toquem. I aquí a casa, si a mi em sembla bé, podem fer això, no? En aquest espai pots tenir la teva intimitat o no. I si vas posant les paraules des de la base, és molt més senzill. Quan veig una...
un contingut audiovisual que no és adequat, et vaig dir... Ostres, ara potser això era més d'un imaginari adult, o això cosifica, o això hi ha molta despreci a la figura corporal i a mi no em sembla bé, no? Si vas a poc a poc introduint conceptes, la part més explícita, més genital, normalment és més fàcil, no? Per això nosaltres els continguts no és només eròtiques, no? Estem parlant de coneixement del cos, de fisiologia...
de bon tracte, d'emocions, de gènere... Estem parlant de diferents maneres per no haver d'anar directament a... Carinyo, t'estàs masturbant? Com què fem amb això? Que és ja molt explícit. Ja ens intentem parlar de la intimitat, de què fem amb el lavabo, els tors, com ho fem aquí... I cada família acabarà dient...
també a través dels seus propis valors i la seva pròpia mirada. Però com a centres educatius, com aquestes xerrades, anem molt al que és poder donar un marc progressiu de continguts, estratègies, per fer-ho el més agradable i tranquil possible, tot i que segurament et cau la gota en algun moment i també passes vergonya.
Doncs ja ho sé, aquesta serra sobre sexualitat, marcades en aquest pla local d'igualtat de Mata-Pera, estan organitzades per la Regia d'Educació i Formació, tenen lloc la setmana que ve, el dia 2 i el dia 3, i el dia 9 i el dia 10, a les 5 de la tarda al Casal de Cultura, el dia 2 de 0 a 3 anys, el dia 3 de 3 a 7, del dia 9 de 7 a 14, i el dia 10 de 14 a 18, sempre, evidentment, orientades a famílies i educadors. Porta per nom això, acompanyant la sexualitat, en l'època, en l'etapa que sigui,
I anem en càrrec de Júlia Sánchez Andreu, que és sociòloga i mestra. Júlia, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio i que vagi tot plegat molt bé. Moltes gràcies.
Continuïu a Mata de Pere Ràdio, el Mata de Pere Notícies, cada dijous a partir de les 8 del vespre i en repetició a la mateixa hora. I sempre que vulgueu, evidentment, a la pàgina web de matadepereradio.cat. Som Mata de Pere continua la setmana que ve al seu cercle de xerrades obertes a tothom, on ja ha parlat de diversos temes d'interès general relacionats, evidentment, amb el poble, com el projecte d'oli, la prevenció d'incendis, experiències d'emprenedoria amb joves empresaris, el Parc Natural o la solidaritat matadeparenca.
Per la setmana que ve s'ha aprovat un altre amb el títol Viatge solidari al Marroc, on es posarà una mica en èmfasi l'aventura que l'any passat van tenir quatre joves mata de parencs a l'hora de participar a l'UniRide 25. Avui en volem parlar, i ho fem amb tres d'ells. Saludem els estudis de Mata Pere Ràdio, l'Arnau Codina. Arnau, molt bona tarda.
Molt bona tarda. Ell és estudiant d'Enginyeria en Organització de les Tecnologies de la Informació de la Salla Barcelona. També saludem el Bernat Vicent. Bernat, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Ell estudia Enginyeria Elèctrica a l'OPC de Terrassa. Jaume Roff. Jaume, bona tarda. Molt bona tarda. I falta un quart component, que és el Marc Llong, que és llicenciat en Enginyeria Industrial de l'OPC de Terrassa. Què passa, que no ha pogut venir? O què? És un currante, està treballant. Sí?
Molt bé. Gràcies, abans que res, els tres per venir aquí a Mata de Pere Ràdio. Bé, parlem una mica d'aquesta, per situar una mica els nostres oients. Què és això de l'UniRide 2025 en què hi veu participar l'any passat? Arnau. Bé, doncs, bé, a nivell general, per dir-ho així, és com una experiència on estudiants poden anar més que res per l'objectiu general és portar com material, ajuda solidària a la gent pobra que viu per allà al Marroc. Aleshores, tu el que fas és...
Prepares el teu cotxe, que és una mica difícil de passar-hi, però això també té com part de controvèrsia, perquè t'has de preparar un cotxe que pugui passar pels camins de sorra, perquè vas a pobles que estan bastant allunyats de...
del població general. Aleshores, nosaltres anàvem a portar allà material solidari, llibretes a escoles pobres. O sigui, la idea és, per entendre'ns, una doble vessant, una vessant aventurera, una mena de paris de car, de parció juvenil, amb una vessant que té un punt solidari o de suport a aquestes comunitats. És això? Exacte.
Va, llavors, a veure, quin és el vostre punt de partida? Veig que sou tots enginyers o empresaris o... Llavors, el punt que us ineix, què és? L'escola, Matavera, què és exactament, Bernat? Doncs mira, som tres que som del 2003, tenim 22, i ens està l'Arnau, que és del 2005, si no m'equivoco. Exacte. I, bueno, doncs, els tres aquests érem amics del col·le, del poble, també, i també coneixíem l'Arnau, que també era del col·le i tal, i...
I vam començar nosaltres tres i vam veure que ens faltava un, perquè, clar, érem tres i al cotxe només hi caven dos. I després, qui li podria agradar i qui pot fer-ho bé, saps? Doncs a les raucs del poble, també, i així va sortint.
És evident que us han de, o sigui, més enllà de compartir un tema generacional o escolar, us han d'entusiasmar els cotxes. Exacte. La mecànica. Sí o no? Jaume. Bueno, és una de les coses a les quals ens ha unit aquest projecte que ja portàvem, bueno, sempre un tema malvernat, per exemple, és que parlem de cotxes. Sí? Per exemple, el primer que he fet al vitre aquí, he vist el cotxe, no sé quin.
Sí, sí, però, bueno, crec que és un component que a nivell de l'automoció ens agrada molt i sobretot també aquest component que dèiem ara, que és el tema solidari. Al final ho uneix tot en un projecte d'aventura i solidaritat, que és el que realment ens ha enganxat. Ara hi entrarem una mica en això. Coneixeu llavors aquest Unirai, te n'havíeu sentit de parlar. Com va anar a parar una mica les vostres mans?
Doncs sincerament, jo la veritat estava allà un dia al poble i em van vindre aquests tres senyors i em van dir, tu, amb això no hi ha rai. I sí que em sona una mica, perquè és una cosa que entre els estudiants es para una mica o inclús et sona. Però la veritat és que no tenia molta idea, però quan em vaig entrar, sincerament penso que és una cosa que inclús podria ser més... O sigui, es podria dir més, perquè a part que és una experiència impressionant, també vas ajudar gent. Aleshores, bueno, jo no ho sabia, però la veritat és que per això també estem fent ara mateix aquest programa, per també donar-ho a conèixer, perquè és una cosa superxuló.
Llavors, vale, enteniu aquesta idea. Mira, reunim els quatre, que són els que ens involucrem en aquesta aventura. Teniu coneixements de mecànica que es pressuposen, però clar, al darrere hi ha tota una sèrie d'elements que són molt importants. Primer, tenir el cotxe, i després, clar, un cert patrocini, que sigui per el tema de l'avituallament, per el tema d'anar a dormir, o sigui, tota una sèrie de despeses que s'han de tenir en compte. Com us moveu en aquest sentit?
Bueno, pues res va ser comprar... Vam comprar dos cotxes, els vam comprar igual, dos cotxes molt xulos. On tots ho troba?
Els hem trobat per internet, per Gualapó, per pobles d'aquí a prop, i bé, bé, el preu va estar igual. Però això ho hauria d'adaptar, o no? Sí, sí, sí, després vam aconseguir, com diguéssim, un mecànic personal, que ens ajudava, i ell tenia els cotxes, i nosaltres també anàvem allà a ajudar-lo, i vam aprendre moltíssim...
I sí, sí, ell ens va donar molt. I el tema diners, vam aprendre a anar a les empreses i a ensenyar-te aquest projecte i a aconseguir el màxim de diners o de qualsevol cosa que ens poguessin ajudar, ja sigui amb material o...
O sí, amb diners. Arnau? Sí, és a dir, a veure, les coses com siguin... Aquí el Bernat i el Marc són els que són més experts en el tema de mecànica. Aleshores, és com que es van formar com dos equips, per dir-ho així. El Bernat i el Marc, que són els que anaven més amb el mecànic i van fer la majoria de reparacions al cotxe. També quan estem allà al Marroc, nosaltres, el Gemelló, ens ho miràvem amb una cara que deia... Ostres, no sé ni què estan fent. Però després, aleshores, també...
O sigui, el Bernat i el Marques són els mecànics. I vosaltres éreu, diguem-ne, els public relations, els que buscàveu calés. És aquesta la idea? Correcte. Al final la nostra tasca era a veure com podíem fer realitat aquest projecte buscant empreses d'on sigui i que simplement ens puguin donar un material solidari de qualsevol tipus. Per exemple, a l'Atlètic ens van donar...
samarretes i material esportiu que ens va anar molt bé per donar als nens de per allà. Vam haver d'anar a buscar esponsors fins i tot, gràcies a Déu no vam anar presencialment, però vam anar a buscar una empresa de Madrid que ens proporcionava
llums per tot el tema de, bueno, tota la il·luminació, etcètera, que és necessari, i bueno, des d'empreses d'aquí, d'aquí a prop de Sant Quiesa del Vallès, d'aquí a Sabadell, alguna empresa d'aquí també, Matada Pere, llavors al final empreses que ens han ajudat a tirar endavant aquest projecte. Quantes n'hi ha hagut en total, més o menys?
Ah, Procs. Jo et diria... D'espònsors, 10, 11. Sí, sí, 11. I tots també, és a dir, per fer el cotxe show també els hem posat tots allà enganxats. Ja m'ho imagino, no? A canvi, el fet de parlar sempre d'ells, no? I suposo que parlar de posar enganxines al cotxe, no? Vull dir que ben farcides, eh? Sí, sí. Val, el cotxe ja el teniu més o menys posat. De quin record estem parlant?
En total vam fer 4.000 quilòmetres. Vam començar des d'aquí a Matà-la-Pera i vam baixar conduint fins a... Com es diu? Múrcia. La primera parada va ser a Múrcia, que vam allà fer nit a... Al Cantarilla. Sí, a mi del bosc. I després vam anar fins allà a Algeciras.
Amb els dos cotxes. Exacte, sí, sí. I allà, doncs, o sigui, a veure, també per posar-ho l'únic en context, tu, per anar aquí a l'UniRide, primer de tot es va com una mini-inscripció, que ja, doncs, té entre també el ferri que ens va portar des d'allà a Geziras fins a Tanger, i també les nits que passen allà a Marroc, no és que ens havien de buscar nosaltres els hotels, sinó que arribàvem a la nit, i és com que ja, allà, al mig del desert, també és superxulo, però l'organització ja ens muntava com unes ministendes, i també ens posaven com unes dutxes portables, és a dir, que està superguai.
Això de mini-inscripció, o sigui, perquè et facis una idea, la inscripció val més que els cotxes, saps? Podem concretar exactament què val la inscripció? Sí, l'inscripció val, si per cotxe, val 2.100 o així. O sigui, sense moure-vos aquí hi ha 4.200 euros, més el cotxe, evidentment, que tot això, evidentment, havia d'haver-hi el patrocini i tot això. El recorregut què era, llavors? 4.000 quilòmetres anant a determinades geografies, hi havia un recorregut ja traçat, com funciona això?
Això anava més aviat amb un roadbook, no? O sigui que al final crec que és l'interessant. No és un Google Maps, sinó que es fa molt realista comparat amb el Dakar. És a dir, nosaltres tenim una llibreteta amb unes indicacions dient a 300 quilòmetres trobaràs un arbre i aquest arbre, brúixolada, que direcció grau 3.20.
Oh, caramba, fantàstic. O sigui, això com a la vieja escuela, per entendre-ho. O sigui, res de cucar-maps, res de tonteries d'avui en dia, eh? Vull dir que... Si et perdies, et perdies. Era això? Ah, no. Si et perdies, tornant rere i a veure... I a fet, utilitzar la brúixola cap poder per les noves generacions com vosaltres... Què és això, no? Com és que es mou això, no? Vull dir que...
Bueno, no, no, és una experiència... Perquè, clar, parteixes de zero. No saps com va. El primer dia et donen un roadbook, que es diu, que és la llibreteta aquesta, indicacions de cada etapa. Clar, has papilat a veure com t'ho fas. El primer dia sí que anava més o menys verds, però, clar, ja està preparat perquè els primers dies no siguin indicacions tan difícils. Clar, també algun...
Clar, el xulo també és que vam passar per tot tipus de terrenys. Passem des del primer dia en un terreny més així, més muntanyós, tot i que sembla que siguin coherent, no? Allà al Marroc, un terreny correcte, amb neu. Després hi ha pistes, terra, etcètera, i algun dia també alguna duna. Perquè, perdona, de quins models estem parlant? Hem parlat del model de cotxe.
Sí, eren dos golfs Mk3, diguem, GTI. O sigui que, diguem-ne, que molt per anar per muntanyes no massa, no? No, no, però bé, els vam preparar que hi anàvem volant, eh? Allà vam flipar perquè la gent no els tenia tan preparats com nosaltres i...
Preparats, què vol dir, per temes de... Preparats, doncs mira, vam fer... Les més importants va ser la suspensió, que la vam aixecar 4 centímetres, allà amb un kit preparat per aquest cotxe i tal, i el cobrecarter, que això és obligatòria, que és com per cobrir el motor per sota,
I els pneumàtics, els pneumàtics, és una cosa molt important, ens vam agafar uns pneumàtics d'aquests de tacos molt gordos i van anar superbé. Hem parlat abans que van participar 140 cotxes i això vol dir 280 participants, però entenc que l'objectiu no està en arribar primer, suposo, sinó en fer el recorregut, o no?
Totalment, és a dir, nosaltres també, com que no estàvem molt informats, nosaltres anàvem a pensar, ostres, hem d'anar ràpid, no sé què, que potser arribem els primers, perquè sí que també al principi, el primer dia ens vam dir, bueno, no sé què, també tindrem en compte els primers que arribin o els que arribin, perquè hi havia molta gent que inclús no es quedava perquè potser no tenia els cotxes tan preparats, o també perquè hi havia algunes zones que eren difícils, i després havíem d'anar, doncs, els humanitzadors, que anaven uns 4x4 enormes, a ajudar-los a sortir.
Però sí que, això és una cosa molt real que ens va xocar molt, és que va ser l'últim dia, que és on donaven les fotos finals de tota la setmana i tal, van donar només un premi a l'equip que va ajudar més, que van ser uns que van portar com unes plaques solars a un col·legi d'allà al mig del No Res per donar il·luminació. Aleshores, o sigui, van donar premis només per la gent que va ajudar més. És a dir, això de cada primer i tal, no, res, res.
Correcte. Sí, afegint una mica el que deia l'Arnau, clar, si de sobte ens trobem nosaltres que portem material com són samarretes, són bosses, bolis, que està molt bé i de sobte et trobes amb un equip que porta unes plaques solars que aquesta gent va estar fins a les 4 de la matí muntant aquestes plaques solars en aquest col·legi. Llavors, clar...
És el premi més gran que poden tindre, al final. I projectes com, per exemple, fer cadires de rodes a través de pals de tu... Uns tubos del plàstic. Correcte, de PUVC. O sigui, projectes molt xulos, realment. Sí, sí, no que us he de portar uns bolígrafs i unes llibretetes, per entendre'ns, eh? Exacte. Heu tingut alguna crítica d'algú que ha dit, mira, ja està, els quatre picos mataparencs, que se'n van al Marroc... Ui, sí, la passant solidària, està molt bé això, però que en el fons aquí s'ha anat a passar bé.
Sí, i a part, això també és amb el que parlàvem ara, que potser a vegades vam enfocar-ho com una mica diferent, aleshores vam dir, ostres, no sé què, anem allà a Marroc, ens prevem molt bé els cotxes, i potser, una cosa que s'ha de dir sincerament, que potser vam estar més pendents de preparar els cotxes, que no pas de portar com molta ajuda, per dir-ho així, haguéssim potser pogut buscar gent que ens hagués pogut donar cadires de rodes, també, inclús va haver-hi gent que va portar com... no sé com es diu això, per posar la gent que es manca, o sigui, un...
Sí, alguna pròtesis d'aquestes, diguem-ne per res, sí, per resultat d'alguna extremitat, sí. I també això ens va xocar allà, vam dir, ostres, doncs, inclús haguéssim pogut fer més, i per això també ho tenim en compte, doncs, si ho tornem a fer algun altre dia, doncs allà l'objectiu inicial és anar a ajudar. Sí, però no, no vam tenir ninguna crítica en plan que ningú ens digui res, sinó, jo crec que tot el contrari, perquè, o sigui, vam estar un any preparant, que es diu ràpid,
I tots els diners i tota la preparació ens ho vam fer nosaltres i la part de l'equip nostre que s'encarregava del tema diners ho va fer molt bé.
I entre tots, doncs... La família va donar suport o va haver-hi algú que va dir, home, fill meu, per on vas? Home, sí que és veritat que algú de suport va donar. Sí, algú, sí. Sí, bueno, també va ajudar molt el fet de... vam fer un crowdfunding, que es diu. Aleshores, doncs, bueno, vam passar pels familiars a veure si algú podia donar alguna cosa.
No, no parlo només del tema econòmic, parlo, diguem-ne, de dir, ai, escolta, que allà pots comptar què t'hi trobaràs, allà tu, amb deserts, dunes, camells, abaduïns, no? No ho sé. No, a aquest nivell, la veritat és que hem tingut moltes coses, perquè les nostres famílies també es coneixen entre si i, lògic, si algun dia alguns dinars, o sigui, tots teníem ganes, i la veritat és que ens han ajudat moltíssim, que això, al final, també, moralment, t'ajuda d'estar allà, perquè dius, ostres, el meu parc que estarà patint, no, no, la veritat és que també els anaven passant fotos i vídeos, superxulo tot. En total, quants dies van ser?
10 la setmana. 10 dies. 10 dies. I suposem que l'experiència extremament positiva, malgrat algun inconvenient, malgrat alguna tarda, que la cosa va anar una mica justa, però en general suposo que l'experiència va ser d'allò més profitosa, no, Jaume? Sí, totalment. Bueno, sí que és veritat que en total, el que és des d'aquí matar a Pere de la sortida fent la tornada és un total de 10 dies.
però el que són els set dies allà al Marroc va ser una experiència espectacular, o sigui, no ens oblidarem pas d'aquesta experiència perquè al final és el que dèiem, o ho fem ara o ja no ho tornarem a fer, perquè al final, ho comentava ara el Bernat, és molta dedicació, és molt temps,
I aquest temps que vam poder tindre, el vam invertir en aquest projecte xulo. Doncs ja ho sabeu, això serà la setmana que ve, el dimecres de la setmana que ve, a partir de dos quarts de vuit del vespre, al Casal de Cultura, una altra de les xerrades de Som Matapera, que continua el seu cercle de conferències, com l'han anomenat, i de la qual, parlant del seu viatge al Marroc, que va tenir lloc, doncs mirarà fa un any.
No sé si teniu algun projecte més o menys en menta que l'any que ve, que sigui la ruta de la Seda, per exemple, o el Transsibarià, no? No, no, per ara és tornar a recuperar els cotxes que els tenim abandonats i fer una ruta tranquil per aquí al Pirineu i poc més. I potser d'aquí un o dos potser fer una altra cosa.
Doncs res, Arnau Codina, Bernat Vicent, Jaume Roff i l'últim que ens solta, que és el Marc Llong, que està treballant. Moltíssimes gràcies per venir avui a Mata Vera Ràdio per compartir la vostra experiència i que tots aquells que vulguin saber-ho amb més profunditat, doncs això, la setmana que ve aquí al Casa de Cultura. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Dos minuts per passar l'agenda de les activitats més assecades a poble per als propers dies.
Aquest divendres 27 tindrem una nova pel·lícula del cicle de Cinema Gaudí. Serà amb La Romeria, de Carles Simón, una pel·lícula que s'oferirà a les 7 de la tarda a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música Frerigum Pou. El dissabte 28, una jornada de portes obertes a l'Escola Ginesta a partir de dos quarts de deu.
El dia 11, dia 2, tindrem l'inici de l'exposició enciclopèdia de Dones Estim, de la qual hem estat parlant ara amb la seva comissària, Nora Salan. Es podrà veure el Casal de Cultura fins al proper dia 12. El mateix dilluns, la primera és serrada sobre educació sexual infantil, amb professors i educadors, impartida per Júlia Sànchez. La primera serà el mateix dilluns, dia 2, a les 5 de la tarda. I la següent, la continuació, el dimarts, dia 3, també a les 5, en aquest cas, adreçada a infants entre 3 i 7 anys.
El dilluns vindrem el Llou Corafra, el Club de Lectura Infantil, a partir de dos quarts a sis de la tarda, la Biblioteca en Jalguimarà, i un altre Club de Lectura, en aquest cas, Llegir el Teatre, amb la reina Llova de Margaret Danjú. A les set de la tarda també el casal. Organitza també la Biblioteca.
El dimarts dia 3, a banda de la xerrada sobre sexualitat a la infància, tindrem la nova sessió de documental del mes, en aquest cas amb la pel·lícula Obrint l'horitzons, a les 7 de la tarda a l'escola de música Fremont Pou. El dimecres una oficina mòbil d'informació consopidor a partir de dos quarts d'onze i el viatge solidari al Marroc, de la qual hem estat parlant també amb els seus responsables. Un acte de som a Tàpera per al proper dimecres dia 4 a dos quarts de vuit de la tarda.
I el dijous dia 5, la nova jornada de renovació del DNI a partir de les 9 del matí.
I amb això acabem. Punt i final en aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio. Avui en Míriam ve els titulars i un servidor, l'Albert Biorlec, i el control a la producció i a l'ocució. Recordeu que tenim una adreça de correu electrònica, és matadepereradio arroba matadepere.cat. Cada informació sempre està actualitzada a matadepere.cat i també l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 del migdia, 3 de la tarda i també a les 5. Nosaltres ens hi tornem a posar, doncs, el proper dijous.
5 de març, però recordeu que si voleu tornar a escutar aquest informatiu, ho podeu fer a partir d'aquest divendres, a partir de fet d'ara mateix a matadepereradio.cat. Res més, sigueu bons, procuració feliços i molt bon cap de setmana que estem a punt, a punt de començar.