Z, u, u, és a ema.
En un comunicat amès el dimarts de la tarda per Direxis, l'empresa que opera el servei de busos interurbans que connecten Mata de Pere i Terrassa en coordinació amb l'Ajuntament, es va anunciar que s'ajorna la reestructuració de la línia M8 Terrassa-Mata de Pere, prevista inicialment per a proper 9 de desembre. Els motius apuntats per la Direcció General de Transport i Mobilitat són tècnics i operatius, amb l'objectiu, segons diuen, de garantir que la implementació es dugui a terme amb totes les garanties de qualitat que requereix el servei.
A una setmana vista de l'entrada en servei d'aquests canvis i després d'haver-ho ajornat una vegada, les explicacions no resulten massa convincents per part de la Generalitat i més tenint en compte l'alteració que suposa per molts usuaris, espaciaments escolars i gent gran que es desplaça a Terrassa. Tant de bo que ben aviat el nou servei pugui entrar en vigor amb totes les garanties, això sí, i satisfer el major nombre d'usuaris.
Molt bona tarda a tothom, benvinguts de nou al Mata de P Notícies, avui al cafà número 661. Ja tenim aquí el regidor Francesc Llobet perquè ens parli de l'ajornament dels canvis de les línies d'autobús cap a Terrassa que es van anunciar aquest dimarts, però abans parlarem breument amb l'alcalde Guillem Montegut perquè ens doni l'última hora sobre la pesta porcina.
Alumnes de l'Institut vindran a parlar de la seva col·laboració amb la Marató de TV3, Ignasi Serra i Marc Pitarg, presentaran una altra de les novetats de la garella d'aquest any a Mata de Pere Ràdio, la claqueta. Com és habitual, el recull de titulars a Mesa Secat de la Setmana, a Miriam Vila, i la gent atacaran aquest informatiu. Rebeu, com sempre, una salutació ben cordial d'aquí us per la que és l'Albert Biorlegui en aquest nou Mata de P Notícies, corresponent al 4 de desembre del 2025. Sigueu tots plegats, benvinguts!
Doncs comencem com sempre amb el recull de titulars del més assecat de la setmana, una informació que sempre ens porta la nostra companya Míriam Vila. Míriam, molt bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estem? Com va tot? Bé, però bé, tot i que ara estem tothom pendents d'això de la pista porcina, perquè tenim aquí el parc natural a tocar. Penses, ostres, ja fa prou cosa de trobar-te un port senglar a sobre, si te'l trobes mort, quina poca gràcia, oi?
alguna experiència, tu, a Parc Normal, en Parc Saglas o què? Sí, en alguna ocasió me n'he trobat, sí. I com va ser? Va ser per aquí, això? Sí, sí, sí, aquí al Parc Natural. Sí, sí, jo corria i de sobte em vaig trobar una bèstia... Tu corries? Jo corria perquè corro, sí, tinc aquesta rara afició. I em vaig trobar una bèstia enormíssima. Sí, és que són grans, eh? Sí, sí.
Però es va espantar més ell que jo, de fet, en realitat. Això és el que passa. Impacta quan te'ls trobes de cop, perquè a més a més era un personal de grans dimensions. Però ja et dic, en el meu cas va fugir ell i jo diguéssim que em vaig paralitzar més aviat.
Vas poder acabar la cursa o vas tornar a recular ja directament? No, no, no, no em vaig atrever a recular, però clar, s'ha d'anar alerta perquè en l'últim aquest, per això, comentava, no? Està molt bé aquests de la UME i que vinguin els bombers i tota la història aquesta, però jo em sembla que hem de cridar l'Astèrix i l'Oberix perquè són els que s'encarreguen d'erradicar la població de senglars d'una manera, a més, bastant notable i bastant eficaç. Efectiva, sí, sí, sí. En fi, anem a repassar aquesta notícia aquesta setmana. Vinga. Doncs a pas, som-hi.
Comencem amb aquest recordatori, aquestes mesures per contenir la pesta porcina africana. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha activat el Pla de Contingència amb l'objectiu d'erradicar la pesta porcina africana arran de la trobada de diversos exemplars morts a Collserola.
Per contenir, com dèiem, el brot, les mesures que s'han dictaminat en la zona on ens trobem són la restricció de qualsevol activitat en el medi natural, el requeriment de comunicar de manera immediata els serveis veterinaris oficials de qualsevol mortalitat de por senglars,
la restricció als accessos a la zona infectada i la restricció d'activitats de caça. També es recomana extremar la neteja de papereres i contenidors, situar les menjadores de gats a l'exterior en llocs elevats i que en cas de trobar un senglar mort, no manipular-lo i trucar al 112. La notícia de la contenció de la pesta porcina africana no ens ha de fer oblidar l'avís que ens va arribar la setmana passada per evitar també un altre risc, el de la influència viària.
Davant l'increment del risc d'influència aviària, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha establert unes mesures de confinament d'explotacions per la prevenció i control del contagi. Des del passat dia 13 i a tot el territori català s'estableix la prohibició del manteniment d'aus de corral i aus captives a l'aire lliure i el confinament de totes les aus de corral i aus captives de qualsevol de les formes de cria existents, incloses també les explotacions ecològiques, d'autoconsum
o les que produeixen ous i carn per la venda directa al consumidor final. Mentrestant, aquesta setmana també, segons notícies, l'inici d'un parell d'obres, una de les quals són les obres d'ampliació al cementiri. La nova fase de les obres d'ampliació del cementiri ja ha començat. El projecte complet, que es va iniciar el 2017, contempla la construcció de dos mòduls de 12 nínxols, un mòdul circular de 72 unitats i una tomba amb 4 nínxols, sumant un total de 100 nínxols nous.
També es preveu una zona enjardinada per a l'enterrament de columbaris amb una escultura on les famílies podran fer un acte de deposició de cendres. Per últim es conforma un espai per al dol perinatal. El cost del projecte és de 353.250 euros, més IVA, i tindrà un àmbit d'actuació de 1.695 metres quadrats en total.
I també tenim unes quantes obres de molta menor importància que són les que tenen lloc al centre de poble. Les obres de clavegaram a Jaume I. Aquest dijous han començat unes obres d'execució d'un pou de clavegaram a l'inici del carrer Jaume I. L'accés romandrà tancat durant la jornada laboral, però es posaran planxes metàl·liques perquè els veïns hi puguin accedir de tarda i nit i cap de setmana. La durada prevista d'aquesta obra és de quatre dies. I en crònica de successos, la policia local queda detingut a un individu després d'un robatori amb violència.
La policia local va detenir el dissabte un individu de nacionalitat estrangera després de cometre un robatori amb violència al supermercat Bon Preu Esclat. Els fets van succeir a les dues del migdia quan la policia local va rebre un avís de robatori. Immediatament s'hi van traslladar una patrulla que, amb l'ajuda d'un testimoni, va poder detenir l'individu que ja havia fugit en direcció als terrenys del Club Egara. Se li va intervenir el passaport, un ganivet amb el que havia amenaçat la caixera, i els diners del botí.
Amb el suport dels Mossos d'Esquadra que van fer el trasllat de l'individu a les dependències policials es van fer les diligències oportunes quedant l'individu detingut. I a tot això no podem oblidar que ja fa uns quants dies que ja tenim el Nadal a sobre. El divendres passat es va obrir oficialment les festes de Nadal.
Tradicionalment, l'encesa dels llums de Nadal acostuma a marcar l'inici de les festes que es perllonguen més d'un mes fins a Reis. A Mata de Pere, aquest acte va tenir lloc aquest passat divendres a la tarda a la plaça de Cal Valdiró. Amb la presència de l'alcalde Guillem Montegut i les regidores Carme Campañà, Núria Garcia i Anna Pinyol, hi va haver un compte enrere abans de l'encesa i l'acte es va completar amb una cantada per part de la coral infantil Clau de Sol.
L'encesa del divendres és el primer d'una sèrie de convocatòries que l'Ajuntament de Matadepere i diverses entitats del poble han organitzat fins a la cavalcada de Reis el dia 5 de gener. I que trobarà, òbviament, totes consignades a la pàgina web de matadepere.com, com també la nova edició de concurs de paradors.
El Comerç Mata de Pere i la Regidoria de Promoció Econòmica i Comerç organitzen un nou concurs de paradors i d'establiments comercials per aquest Nadal. S'hi podrà participar fins al 6 de gener i en els 41 candidats es valorarà la temàtica nadalenca.
la sostenibilitat i la creativitat. Els participants que votin entraran en el sorteig de tres vals per vescanviar la restauració local, valorats en 175 euros, 125 i 100 euros respectivament. Els tres comerços guanyadors, per altra banda, disposaran d'espais publicitaris gratuïts. Podeu trobar més informació al web matadepere.cat. I acabem amb una notícia relacionada amb una de les entitats de recent Constitució del nostre poble, la Coral Sinfoveus, el cantem per l'ELA.
La coral Matadeprenca Simfoveus va participar el passat 22 de novembre en el concert Cantem per l'ELA, una convocatòria organitzada per l'associació KMS per l'ELA, que va tenir lloc al Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat. En el concert la formació va interpretar dos temes i va col·laborar amb altres grups procedents de diferents municipis. Es van recaptar 10.000 euros que aniran a parar a la Fundació Miquel Valls, que dóna suport a malalts i familiars d'aquesta devastadora malaltia.
L'entitat, per altra banda, fa una crida a tot aquell que vulgui unir-s'hi. Només cal adreçar un correu a simfobeus arroba gmail.com o per missatge a l'Instagram arroba simfobeus. Doncs fins aquí el recull de titulars a mesas a cada la setmana. Una informació que ens ha portat la Míriam Vila. Míriam, com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. La setmana que ve, si tot va bé, hi tornem. I tant. Que vagi bé. Adéu. I no et creuis en massa sangla, si pot ser. Espero que no.
Un quart mençic de nou del vespre.
Doncs, com us dèiem a la portada d'aquesta Mata de Pere Notícies, evidentment que hem de parlar de l'anunci aquesta setmana de la suspensió de la modificació del servei d'autobusos que uneix o haurà d'unir Mata de Pere amb Terrassa. D'això en parlarem amb el regidor de mobilitat, entre d'altres carteres, que és en Francesc D'Obet. Francesc, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda, Albert.
Però abans volem saber l'última hora sobre les mesures per continuar la pesta porcent africana arran de la notícia que vam saber de la troballa de 50 senglars morts a la zona zero. Amb l'alcalde Guillem Montegut, molt bona tarda. Molt bona tarda. Moltes gràcies, Abans Carressa, per atendre'ns. Quina és l'última hora al respecte de com està la situació, tenint en compte que esteu, evidentment, en contacte directe i permanent amb la resta d'alcaldes de la comarca i també amb el Departament d'Agricultura, Remaderia i Pesca de la Generalitat?
de moment no hi ha notícies que ja és bona notícia i amb això amb què em vinc a referir que l'insabte passat quan es troba o quan es fa públic el primer cas de Pesta Porcina a la zona aquesta de Cerdanyola al costat de la universitat
a nosaltres ens angoixa una mica tot plegat per la quantitat de senglars que tenim aquí al Parc Natural. Automàticament dissabte també es troba un senglar aquí que li fan l'analítica diumenge i diumenge surt com a negatiu. Per tant, vol dir que el focus el tenim molt centrat allà. Aquests 50 senglars que parlaves ara no és que es trobessin ahir, sinó que s'han anat trobant al llarg de tota la sàmina. I aquests senglars
Sí, o sigui, es van trobar els dos positius divendres i dissabte de la setmana passada. Durant el llarg de tota aquesta setmana s'han anat trobant senglars morts, però a la zona zero i fora de la zona zero. Els 50 aquests són dintre d'aquestes zones zero.
i el que estem pendents és de les analítiques perquè ens donin el resultat si hi ha algun positiu més. Esperem que siguin negatius i que ho centrem tot en aquests dos individus que segons les hipòtesis diuen que devien menjar aquest entrepà.
Pel que ens afecta, evidentment, a Matapera i especialment a part natural de Sardens del Munt i de l'UVAC, hi ha alguna mesura més, més enllà de les que hem comentat, la restricció dels excessos a la zona infectada, la restricció, evidentment, d'activitats de casa, però aquí, recordem, estem en zona de vigilància i, per tant, les restriccions no són tan fèrries com les que podríem situar a la zona zero. Malgrat això, hi ha algun element més que haguem de tenir en compte?
No, no, a part de tot el que hem anat dient durant aquesta setmana, tant més. Vull dir, estem fora dels ràdios d'aquests 20 quilòmetres d'actuació, representa. Nosaltres el que hem d'aconsellar és que la gent no es va llogar pel medi, però ja no pel parc natural, sinó per qualsevol altre bosc que tinguem a prop del poble, vull dir, pel poble del Pujol o pel bosc de les Perigoles, vull dir, intentar trepitjar el menys possible el medi. Tinguem en compte que aquest virus és un virus que pot estar fins a 7 mesos latent a terra.
I que és molt senzill de transportar amb la sola d'una sabata, amb la roda d'un cotxe, la roba mateix, a les mans, amb un bocata, amb un tros de pa, amb un tros de pedra. Per tant, quan menys trepitgem, molt millor, perquè no sabem fins on arriba aquesta
afectació, que podria ser que vinguéssim aquí, però de moment no s'ha trobat cap indici ni res d'això. Per tant, fem cas a les recomanacions, esperem-nos aquest temps prudencial, que ens diguin que ja podem fer servir tot el parc natural i tots els camins i tot el que ens envolta.
però siguem respectuosos per la banda que és un virus que és molt fàcil de propagar i que les conseqüències econòmiques que pugui tindre pel país són immenses. Per tant, doncs, malgrat que aquest és el cap de setmana oficial, recordem que és el tema del pont de la Puríssima, en què es va buscar el Tió a nivell familiar a la muntanya, tot i que pot haver-hi gran temptació d'anar-hi, doncs millor que pugui ens esperem a l'altra setmana, o pot anar amb molta prudència, o quina és la recomanació bàsica?
La recomanació és que, dins del terme municipal de Mató de Pere, molta precaució. Jo diria això. El Tió, mira, Mura, està fora d'aquests 20 quilòmetres, per tant, aquest cap de setmana els hi comença la festa del Tió, doncs la gent pot anar cap a Mura...
a buscar el lloc. Tinguem en compte que s'han trobat aquests dos senglars infectats de moment, que de moment també hi ha aquests dos positius a la zona d'entre Cerdanyola-Sant Cugat,
i tenim aquesta àrea de 6 quilòmetres de zona zero, més de la 20 quilòmetres de vigilància, però fora d'aquí la gent pot fer una vida normal. Molt bé. Doncs estarem esperant, evidentment, a totes les recomanacions i a totes les indicacions que ens puguin fer arribar al respecte de mesures...
més o menys complementàries, doncs això per contenir la besta porcina africana. Recordem una vegada més per això que el Parc Natural de Sant Llorenç Amunt està en zona de vigilància, per tant està a fora del radi, per entendre'ns, el quilòmetre zero, que és el que està marcat des de fa uns quants dies i que la muntanya Colsanola és la zona més coneguda respecte a tot plegat. Alcalde Montegut, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio.
a vosaltres i molt bona nit doncs moltes gràcies senyor Llobet gràcies de nou per acompanyar-nos aquí a Matapera aquesta setmana hem tingut una altra notícia al respecte del tema a banda del tema de la pesta porcina africana que ha sigut l'anul·lació de les mesures de canvi que havien de produir-se a partir del dimarts de la setmana que ve el dia 9 de desembre i que afectarien algunes de les línies de l'autobús urbà o interurbà entre Matapera i Terrassa
Com és que s'ha anul·lat a última hora en tan pocs dies de diferència aquesta mesura, que ja estava anunciada pertot arreu?
Bé, en primer lloc, aclarir perquè també en la informació que es va facilitar no era exactament correcta, era dir, diem, la modificació que estava plantejada i que havia de ser objecte d'aquesta implantació el proper dia 9, afectava únicament la línia M8A, de manera que la M8D, que és la que arriba fins a l'estació del nord de Terrassa, quedava exactament igual en els mateixos termes en què està programada.
Bé, el motiu pel qual em demanes, el motiu pel qual sospèn la posada en marxa d'aquesta modificació... Sospèn o s'ajorna, perquè ja s'ha dit d'ajornament. S'ajornament, o sospesa transitoriament, poc importa. Però al final, el divendres per situar una mica la seqüència dels fets, efectivament...
Com s'ha anunciat, a través dels mitjans hi havia aquest acord per fer aquesta modificació en la línia 8A que es posava en marxa el dia 9 de desembre.
però el dia divendres de la setmana passada, que devia ser el divendres de la setmana passada 28, rebem una comunicació del Departament de la Direcció General de Transports de la Generalitat, que és l'entitat titular d'aquesta línia, en tant que és una línia interurbana.
Aquí hi ha tres agents, que és la Generalitat, d'una banda, que és qui mana, l'operador, que en aquest cas és l'Export General d'Olesa, aquesta empresa que és la que ho gestiona, i llavors l'Ajuntament de Matavira com a ajuntament afectat. Correcte. Doncs, com deia, el divendres 28 rebem aquesta comunicació de la Direcció General, ens demanen tenir una reunió el dilluns, és una cosa, diem, insòlita pensar que...
Amb tan poc temps, alcalde, regidor, en fi, tots els agents implicats puguin fer un forat a l'agenda, però se'ns demana un esforç per poder atendre aquesta reunió en la que volen acabar d'afinar algun aspecte relacionat amb aquesta modificació. Arriba el mateix dilluns, en aquesta reunió...
inicia la conversa amb la direcció general dient que hi ha aspectes d'ordre tècnic, sense determinar, que no estan suficientment resolts i que sugereixen barra, recomanen, que diferim el que és la posta en marxa programada pel dia 9. I quines raons argüeixen al respecte? En aquesta reunió...
L'element diferencial respecte a totes les converses que havíem tingut al voltant d'això és la presència de persones de l'Ajuntament de Terrassa.
L'Ajuntament de Terrassa no havia estat convocat com a part en cap moment en el que eren les negociacions per modificar aquesta línia. És a dir, que totes les accions, converses, estudis que havien fet en relació a això, les havien fet els tres agents que tu apuntaves, que són Direcció General de Transport,
Transports Generals d'Olesa com a Operador i Ajuntament de Mata de Pere. La diferència, com deia en aquesta reunió de dilluns, és que apareix aquest nou actor, que és l'Ajuntament de Terrassa, que reclama ser part en tot això. Després de tant de temps? Després de tant de temps, perquè...
Potser en aquest punt també val recordar que les primeres converses relacionades amb la possibilitat de modificar aquest traçat o de potenciar el que és el transport públic a Mata de Pere arrenquen de juliol del 2024. Hi ha hagut sis reunions almenys per avançar en aquesta direcció
i en cap cas ni la direcció general, que és la titular, ens ha indicat que l'Ajuntament de Terrassa havia de ser part en tot això. I llavors convoca aquesta reunió? Convoca aquesta reunió. Convoca aquesta reunió. I es diu, aquí hem de deixar-ho córrer? No, es diu que...
que aquesta línia en el seu pas per Terrassa també és tributària de moviments dintre del seu esquema de mobilitat, que ells d'alguna forma tenen voluntat de ser part i que hi ha algunes dades, i aquestes són les raons de caire tècnic que s'invoquen en el comunicat, que...
tenen a veure amb el flux de passatgers que pugen a Terrassa amb cada una de les parades en el recorregut de Terrassa. Recordem que Terrassa, no em sembla, no, són set parades i el que volien acabar de tenir identificat era quin número de persones pujaven a cada una de les parades.
Va, llavors, perdona la cosa, anem a concretar una mica més el tema. Llavors, d'aquí va ser, entre cometes, diguem-ne, l'error de no convocar abans a l'Ajuntament de Terrassa, si és que realment havia d'estar convocat, perquè també ho dubtem, això. És a dir, havia de ser la Generalitat la que havia de dir, escolta, aquí hi ha d'haver un altre actor, que és l'Ajuntament de Terrassa...
la meva impressió de facta qui hauria d'haver convocat si és que era part afectada i directa amb veu i vot en aquest assunto era la direcció general no ho ha fet en cap cas i
Realment, la pressió, anem a dir, de l'Ajuntament de Terrassa arrenca arran d'un ple en el propi Ajuntament de Terrassa el mateix divendres 28, en què dos grups polítics demanen a l'equip de govern el motiu pel qual això és d'aquesta manera. Llavors, l'equip de govern es mou, fa les oportunes...
anem a dir pressions, davant de la direcció general i a partir d'aquí es desencadena la convocatòria d'aquesta reunió i la reunió de dilluns. Sí. Però llavors, a veure, és l'equip de govern de l'Ajuntament de Terrassa el que ho mou llavors? Bueno, diem que tot això ha sigut una mica dir, nosaltres la sorpresa és que ens convoquin una reunió de divendres per dilluns, la sorpresa és a la reunió de dilluns
verificar que hi ha un agent nou que participa en això i que no havia estat considerat perquè no havia estat convocat, perquè qui tenia la facultat de convocar-los no ho havia fet i no havia sigut part, a partir d'aquí, tirant del fil, doncs sí que es dona aquesta circumstància, és a dir, que hi ha hagut aquestes, anem a dir, pressions per part de l'Ajuntament de Terrassa per
donar aquesta revisió i aquestes pressions la direcció general les ha acollit. Aquestes pressions podien venir no només dels grups polítics sinó ser un mer instrument d'altres que si jo, estem parlant poder d'altres tipus de pressions, diguem-ne que si jo, socials o associatives, hi ha hagut des que es va anunciar això i malgrat aquesta idea aquesta malinformació que també es facilitava sobre l'afectació d'algunes línies però per exemple us ho comentar els horaris de teobusos que arribaven a determinats centres associats
colats de Matapera amb un descabalament d'hores i també que continuarà a haver-hi barris no atesos com Can Robert pot ser que hi hagi hagut al respecte pressions externes per d'alguna manera o altra condicionar l'equip de govern de Terrassa per fer aquest ajornament
No, no ho penso i t'explicaré el motiu pel qual crec que això no és així, és a dir, que podríem entrar en el terreny de la pura especulació. El projecte, per posar una mica d'antecedent, el projecte de...
de millorar el transport públic a Mata de Pere era un compromís electoral de som quan ens vam presentar a les eleccions. Un. Dos. Orientat amb aquest compromís electoral, nosaltres vam posar en marxa converses amb el departament, amb la direcció general, el juriol del 2024. Aquestes converses, el nucli de les converses era...
augmentar la freqüència del treball i potenciar el servei i el servei de transport públic.
aquesta voluntat de millorar el servei es feia amb unes mesures concretes que havien sigut objecte d'una enquesta que havien fet 600 usuaris o ciutadans de Mata de Pere, potencialment usuaris del transport públic a Mata de Pere, que ens deien, en alguna de les preguntes, concretament...
deien, en una de les preguntes, per exemple, faria servir l'autobús més sovint si el servei fos més atractiu? I, per exemple, una de les possibles respostes era sí, però necessitaria una freqüència més elevada. Per exemple, aquesta pregunta tenia una resposta afirmativa amb un 71% dels encastats. Llavors, què vull dir? Que vam impulsar això amb la direcció general el dia juliol, amb aquestes reunions que us deia, etcètera, i hem anat endavant.
Un altre aspecte important, amb juntes de portaveus del devenir una mica de l'acció de govern que convoquem a l'oposició regularment, el projecte de la modificació de la línia 8a l'havíem facilitat al mes de...
parlo de memòria, maig del 2025. És a dir, els grups de l'oposició tenien coneixement i avalaven, diem tàcitament, l'abondat d'aquesta mesura. Llavors, anant a la teva pregunta, deia, no, no creiem que això hagi estat alguna pressió d'aquí a Màtada, per bé que podem parlar d'algunes de les disfuncions que aquest allò provoca, tant a l'escola, amb un ca o la mola. Ens som conscients i també
a gent, per exemple, a col·lectius de persones grans, que els dificulta la mobilitat a Terrassa amb aquest nou procediment. Llavors, ara què? És a dir, s'ha convocat a una reunió posterior, s'ha ajornat a Cinedia, quin és el... Llavors, les raons de caire tècnic que s'adueixen en el comunicat de suspensió temporal de la posta en marxa d'aquesta modificació es concretaran
les dades que feien falta o que han demanat es concretaran en alguna reunió que mantindrem avui. Perdona, abans que res, hem de tenir en compte que aquesta entrevista està gravada, no s'emeta ara en directe a les vuit i pocs minuts del vespre, sinó que l'hem mantingut aquest matí per temes logístics i, per tant, és possible que aquesta informació ara, diguem-ne, quedi actualitzada d'aquí a molt poques hores, no? És així, és així, diem que avui a la tarda
A les 3 hi ha una nova reunió amb els mateixos agents que vam tenir a la reunió d'aquest dilluns passat,
en què els aspectes d'ordre tècnic que duia o que alegava la direcció general quedaran més manifestats i tindrem un més gran detall. El que és rellevant dir és que el posicionament de l'Ajuntament de Mata de Pere davant de tota aquesta situació que li és aliena, és a dir, que ens ha vingut imposada des de fora és que en cap cas nosaltres que hem fet aquesta
Gestió, fruit d'un compromís electoral, fruit d'una recollida de dades, fruit de converses amb els interlocutors vàlids i acordada amb l'oposició que nosaltres les eventuals millores obtingudes d'augment de la freqüència, etcètera, no estem disposats a tirar enrere.
Això és el posicionament. Doncs estarem a l'expectativa de veure què és el que passa els propers dies de cara a orientar una nova data o, si més no, una nova formulació al respecte. Ens queden un parell de minuts. Endavant, sí. No, volia afegir una cosa.
que no ens volíem tirar enrere, estava referint-me estrictament amb la voluntat d'oferir un millor servei, i aquest millor servei està relacionat directament amb l'augment de la freqüència del transport públic entre Terrassa i Mata de Pere, però això no exclou que...
Qüestions com, per exemple, les de que hi hagi una confluència exacta amb l'entrada de les escoles, Montau-la-Mola, Institut, etcètera, que són...
valoració dels plantejaments que ens fan la gent gran al voltant de tot això no siguin considerats. Al contrari. És a dir, hem de perfeccionar el que hem plantejat i el que volem, al final, és captar més usuaris, disminuir l'utilització del vehicle particular i que el transport públic sigui una opció per capes molt més amples de la població que no són avui.
Doncs estarem a l'expectativa de tot allò que es pugui produir. Francesc Llobet, regidor de Mobilitat i Via Pública, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio i molta sort. Moltes gràcies.
Continuïu a Mata de Pere Ràdio, com sempre, els dijous a les 8 del vespre, els divendres a la mateixa hora i des d'aquesta setmana recuperant el seu format habitual d'una hora de durada. I després de l'entrevista amb el regidor Francesc Llobet, canviem completament de tema en aquest Mata de Pere Notícies per parlar-vos d'una de les convocatòries més multitudinàries que tenen lloc no només a Mata de Pere, sinó arreu del país. Estem parlant de la pròxima Marató de TV3, que tindrà lloc el diumenge de la setmana que ve i que, com no podia ser de cap altra manera, doncs bona part de les entitats de poble s'hi han afegit.
Avui volem parlar d'una d'aquestes institucions, l'Institut Mata de Pere, que col·loua amb la Marató amb diverses convocatòries i que estan centrades en una iniciativa que ja fa anys que funciona i que és la Comissió Solidària de Tot Plegat, que és la Xautit. Avui en volem parlar, i és per aquest motiu que saludem així d'entrada, la Clàudia Lorenzo i la Daniela Baca. Clàudia, Daniela, molt bona tarda. Bona tarda. Gràcies per estar amb nosaltres aquí a Mata de Pere Ràdio. També saludem la Marta López i la Bet Valdivieso. Marta, Bet, bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Elles són de Quart d'ESO, bé, ella no, la Marta no és de Quart d'ESO, sí que és la professora, i la Bet sí que és de Quart d'ESO i porta bé el projecte d'aquesta nova iniciativa, que és el buf del que ara en parlarem. I també hem convidat a la Yuki Zing. Yuki, bona tarda. Bona tarda. Ella també forma part de la comissió i s'encarregarà, és una de les components que s'encarregarà de la xocolatada que tindrà lloc la setmana que ve. Moltíssimes gràcies, abans que res, per estar amb nosaltres avui a Mata Pere Ràdio.
Bé, parleu-nos abans que res a Clàudia i Daniela. De què va això de la comissió de Shoutits? Des a quan funciona i què és el que s'hi fa?
Bona tarda. Nosaltres portem molt temps a la comissió de Xauti des de primer i és una comissió solidària que consisteix en fer diferents accions durant tot l'any que organitzen els profes i aquest any nosaltres perquè ens hi hem volgut afegir com a alumnes i per exemple aquest primer trimestre estem començant amb la marató de TV3. Després farem una recollida d'aliments i també participem com cada any en el dinar de la gent gran que es fa aquí al pavelló de Mata de Pere.
O sigui que en un principi no us ocupeu només de contribuir amb la malaltia de TV3, sinó que al llarg de tot el calendari es duen a terme iniciatives solidàries des de l'Institut, no? Daniela, des de quan formes part d'aquesta comissió d'això, ho dic? Doncs bé, nosaltres... Bé, jo començo... Sí, tranquil·la, endavant.
Formo part des de la comissió de Shoutit des de primer de l'ESO i ara quart de l'ESO hem decidit agafar nosaltres la iniciativa per generar o proposar noves propostes i canviar les coses com per exemple aquest any que hem proposat fer el bus per intentar recaptar més diners ja que sempre hem fet la xocolatada i ens hem quedat allà i aquest any hem volgut recaptar més.
En aquesta comissió, que per el que em dius es forma primer d'ESO, hi forma per tota la classe o només aquelles persones que estan interessades? Com funciona això? Només les persones que estan interessades i es demana que tinguis un compromís amb la comissió i que vagis a totes les reunions. Quantes persones són el part ara de xaudits, aproximadament?
Esperem unes 20 persones, però està convidat tothom que vulgui de l'institut. Molt bé. Doncs, per tant, aquí tenim aquesta comissió, que diguem-ne que és permanent, que porta per nom Xautit i que està formada, doncs, com entre altres, de dues de les components que ara estan cursant a quart d'ESO. Una de les iniciatives que s'ha presentat aquest any és el tema del buf solidari. Marta, professora, d'on surt tot això de crear un buf aquest any?
Doncs la idea de crear el Buf, com ha explicat molt bé la Daniela, va sorgir entre el grup de Shoutit i jo vaig recollir aquesta proposta perquè vaig rebre un mail d'una de les meves alumnes, la Bruna,
en què em demanava si ens podíem encarregar des de la meva assignatura a fer el disseny d'aquest buf. Aleshores jo els vaig demanar que em fessin un petit briefing perquè jo pogués traslladar certs criteris a l'alumnat i a partir d'aquí van sorgir diverses propostes, va ser molt bonic perquè vam veure un ventall de moltes possibilitats de diferents dissenys
i finalment em va sortir guanyador un en el que la Bet va ser bueno, realment les guanyadores van ser la Bet i la Lía que avui no han pogut venir però després la Bet Valdivieso va ser la persona encarregada de la part més tècnica que també és una part molt feixuga i que li agraeixo molt que s'hi impliqués perquè gràcies a ella ha pogut ser possible la producció d'aquests bucs
I com ho has fet això, Bet? Quin és el punt de partida? A partir del disseny que es va fer, tu quina va ser la teva feina? A veure...
Pel que és el buf jo vaig fer com el fons perquè ens van demanar com uns colors que eren diferents del que hi havia llavors els vam afegir altres tons que ens agradaven més i que vèiem que concordaven millor amb la resta de colors llavors jo bàsicament vaig fer el fons
però la Marta va fer com el dibuix i tal. I quines té alguna significació, algun simbolisme que hem d'explicar?
l'arbre significa com la vida en general l'arbre de la vida i després a l'arbre les fulles les substitueixen les mans substitueixen a les fulles dels arbres que és com representar la gent que ha participat i col·labora amb aquest tema ha sigut molt costós això?
És a dir, s'ha costat molta feina, moltes hores d'inversió a l'hora de dur a terme? Suposo que sí, a veure, ho va fer la Marta. Sí, jo vaig recollir les propostes del disseny de la Beti i la Lia.
i ho vaig passar diguéssim a un format doncs amb el que sí que es pogués com imprimir no? en vectorial i de més com coses més tècniques del disseny i a partir d'aquí és on la Beta el que t'explicava no? que vam acabar com d'ajustar de fer com aquests detalls més tècnics perquè això pogués bueno doncs encaixar molt més amb la proposta
del simbolisme, els colors i demés que és el que t'explicava ella que s'ha encarregat més i en total vam dedicar una setmana dues setmanes ben bé a fer el disseny a classe
i després encara anem a tardar una setmana més amb aquests aspectes més tècnics perquè pogués ser imprimible. Van a dir que aquest buf està a la venda, és a dir, som bufs solidaris que estan a la venda i qualsevol persona que ens estigui escoltant els pot adquirir, és això, no? Sí. Aquí tenim un curt electrònic que és xautit, no? xaut-i arroba institut matadepere.cat o bé trucarà a la consejera de l'institut que és el 787-1614 per tota aquesta persona a qui pugui estar interessada, és això, no?
I tot això vindrà una mica com a culminació d'haver doncs una xocolatada que, això sí, està tancada només el tema de l'alumnat i el professorat que tindrà d'edò que el 12 de desembre i de la qual hi ha Yuki, és una de les seves organitzadores, és això no Yuki? Sí Quina serà més o menys la teva feina? La meva feina serà servir xocolata i malindros quan ens donin el seu tiquet que han repartit les meves companyeres de passar classes
I jo estaré donant la xocolata i unes altres companyes estaran agafant els tiquets o els diners que han utilitzat per la xocolata i els malindros. Molt bé. Tu provo part de la comissió de xautit llavors o no? Sí, jo provo part.
Molt bé, doncs ja sabeu, l'Institut de Mata de Pere, com d'altres entitats del poble, estan abocades a la participació i a la solidaritat que propugna la Maratona TV3, que recordem serà el proper cap de setmana, el de la setmana que ve, i s'hi afegeix, doncs això, amb el disseny d'uns bufs solidaris que ja es poden adquirir, però també d'aquesta xocolatada que organitza la Comissió Solidària, que això sí, està tancada, com dèiem, l'alumnat i el professorat i que tindrà el dia 12 de desembre.
Moltíssimes gràcies per totes aquelles persones que avui han vingut als estudis de Mata Pere Ràdio, la Clàudia, la Daniela, la Marta, la Bet i la Yuki. Moltíssimes felicitats per aquesta iniciativa tan engrescadora i que vagi tot plegat molt bé de cara a aquesta nova edició de la Marató TV3, de la qual l'Institut de Mata Pere n'és força corresponsable. Moltes felicitats i molta sort. Moltes gràcies. Gràcies.
Des que hem començat aquesta temporada 2025-2026 aquí a Mata de Pere Ràdio, hem intentat setmana sí, setmana no, però més o menys amb una certa continuïtat de portar aquí els responsables de les noves propostes d'aquesta nova graella. Per aquí hem passat a diverses propostes, totes elles molt interessants, i avui és el torn...
d'una iniciativa feliçment recuperada després d'una tradició de molts anys, que és la de tenir un programa de cinema aquí a Mata de Pere Ràdio. S'emet els divendres a les 7 de la tarda, porta per nom la Claqueta i els seus responsables són l'Ignasi i el Marc. Ignasi, molt bona tarda. Bona tarda, com estem? Marc, molt bona tarda. Bona tarda. L'Ignasi Serra. Serra, efectivament. I el Marc Pitarch.
Gràcies, abans que res, per estar aquí entre nosaltres. Bé, abans que res, no sé si sabeu que hi ha un programa superveteraníssim de la ràdio que es diu La Claqueta. No sé si això era d'homenatge, era de dir, no, no, nosaltres a partir d'ara, La Claqueta, quan la gent parla de La Claqueta, es referirà a nosaltres, a Matapera Ràdio, com a la cosa.
Doncs mira, sincerament, quan jo vaig... vam parlar, vam decidir quin nom posar-li, jo no sabia que hi havia un altre... Ah, no ho sabies tu? No, no tenia ni idea. Del Pepe Nieves, si no recordo malament. Exacte, del Pepe Nieves. I és una cosa que vaig descobrir realment fa poquet. És Radiomarca, de fet, no? Has dit?
No en tinc ni idea Crec que és el programa de cinema O el programa de ràdio més veterà de tota la història Perquè porta com 40 anys Vaig anar uns passes de premsa un dia I sí que vaig conèixer una persona que deia Jo tinc un programa que es diu La Claqueta I vaig dir Jo també, però com pot ser això? I sí, és que no ho sabia Quan va començar La Claqueta et sembla que no n'hi has nascut
Si no, no ho fa. I tu, Marc, tampoc, eh? Malgrat que et facis el gran. Jo soc del 82, eh? Jo diria que encara no havies ni nascut, eh? És que és un programa molt, molt veterà, eh? Molt, però molt. Bé, llavors, on succes? Perquè penseu que aquí hi havia una tradició a Matapera Ràdio fer un programa de cinema. Jo vaig començar-ne a fer un, les coses com siguin, permeteu-me aquest petit exercici de vanitat. Però clar, estem parlant de quan segur que no havia nascut. Bé, tu, segons que no, el Marc sí, perquè vaig començar l'any 95 a fer-lo.
però que llavors hi ha hagut d'altres hi havia la catifa vermella va venir el projector van venir diversos programes ara feia temps que no en teníem i el fet que hi hagi aquí una proposta cinematogràfica doncs ens fa com molta il·lusió per tots aquells oients que no la coneixin com la definiríeu la claqueta?
Doncs ho podem fer entre els dos, això ho podem dir entre els dos, però crec que al final és un programa de cinema d'entreteniment, divertit. És això, no? És al final parlar del que ens agrada d'una manera molt entretinguda i amb molt amor. Crec que amb això es basa el programa.
Hi ha determinats programes a les emissores que hi ha d'haver darrere molta passió. Els esports, és evident. Si no t'agrada futbol, millor que no facis retransmissions de futbol. Però amb cinema passa una cosa també molt semblant, és a dir, t'ha d'agradar molt el cinema per fer un programa de cinema. D'on arriba la vostra vocació cinèfila?
A casa sempre s'ha vist molt cine. Mon germà és director de cine format a l'SCAC i ell ja de petit tenia molta passió pel cine i jo sempre n'he anat seguint. Mon germà és un gran referent per mi tant a nivell de cine com de música. Són les dues grans passions que compartim mon germà i jo. Des de petit sempre hi ha hagut molt cine a casa i cine clàssic i sèries i col·leccionar VH de sèries i coses així per fer cicles que es feia a l'època.
I tu Ignasi? Jo en el meu cas, bé, és que també ve de petit, jo ara tinc 26 anys, jo vaig iniciar l'any 99, i clar, jo la primera pel·lícula que vaig veure al cinema va ser l'any 2000, crec, El planeta dels simis, del Tim Burton. En serio, el Tim Burton? Sí, em va portar el meu pare. Què dius ara? I òbviament vaig sortir plorant de la sala.
Però a veure, sí, és veritat, de quin any és? 2000? Sí, 2000-2001 ha de ser, aquella partida. Però llavors tenies un any, dos anys? Sí, exacte. Tu pare et porti al caramba. Sí, una mica psicòpata. Tu pare llavors deu ser molt cinèfil el teu pare llavors. És bastant cinèfil, sí que és veritat, però jo he sortit molt més cinèfil que ell. I és per culpa seva, principalment.
Però bé, la meva família, tant el meu tiet com el meu pare, sempre han tingut aquesta passió pel cinema, me l'han portat, me l'han acollit. Bé, jo l'he acollit molt bé, realment. I a partir d'aquí jo he anat fent-me a mi mateix, amb els gustos.
I bé, és un món que sempre m'ha enamorat moltíssim, sempre he volgut estar dins d'ell o intentar ser part d'ell. Com us coneixeu vosaltres? Perquè clar, teniu edats diferents, no sou estudiants de l'SCAC, d'on ve la vostra coneixença?
Mira, l'Ignasi ja vam coincidir l'any passat amb una formació de locució en Radiofònics, l'escola de ràdio i televisió que hi ha a Barcelona, vam coincidir, i la veritat és que des del primer dia de classe ens vam ajuntar per fer un exercici i va haver molt de feeling. Sí, molt bona química, va anar tot molt rotllat, que es diu, sí.
i en seguida jo vaig tenir el coquet de fer alguna cosa amb ell, de fet jo tinc un podcast i primer li deia potser podries col·laborar amb aquest podcast meu, no sé què com es diu aquest podcast? jo tinc un podcast que es diu Naps i Cols que bàsicament cada programa es gira al voltant d'un convidat i fem un repàs biogràfic i professional del convidat
Sí, és molt interessant, molt interessant. Algun convidat en especial d'una temàtica concreta, que sigui músics, cinèfils o no necessàriament, gent que a tu t'interessi entrevistar? Sí, la idea és portar gent, a mi em semblen rellevants dins de la cultura catalana, dels pocs requisits que hi ha, que el podcast és en català, per mi és important generar contingut en català, que trobo que...
Anem tan mancats amb això que... I ha anat venint gent de tot. Han vingut molts periodistes, han vingut actors, actrius, han vingut músics. Mira, aquest any, per exemple, ha vingut l'Òscar Dalmau, ha vingut la Laura Fa, ha vingut Xavier Graset, ha vingut Maria Xinxó... Ostres!
Ha anat venint gent, sí. Has mencionat bona part de l'equip que d'alguna manera d'altra ha format part de RAC1. I parlant de RAC1, tu has estat a RAC1 també, Ignasi. Jo he estat a RAC1, sí. Vaig estar fent les pràctiques de les classes de radiofònics del curs i vaig estar al via lliure amb el Xavi Bondó fent les pràctiques i més endavant he pogut treballar amb ells alguna setmaneta cobrint alguna substitució. La veritat que RAC1 és RAC1.
Ja saps que va començar aquí, t'ho vaig comentar Sembla tot com molt filat Jo els he agafat molt de carinyo A tots, a l'equip en general Trobo que a més és un programa on aprens moltíssim Perquè toca tots els àmbits Tant de cultura com d'entreteniment De tot, vull dir, d'actualitat I jo ho he disfrutat moltíssim I estic segur que ho seguiré disfrutant Perquè espero que em segueixin cridant I poder treballar amb ells més
Com heu descobrimat la Pere Ràdio? Com va venir el nom de dir, escolta va, anem a contactar aquí, a veure si tenim alguna cosa a oferir. Sí, això és culpa meva, realment. Totalment. Perquè jo estava al Via Lliure, i tu tens un programa, al Via Lliure, una secció. Una seccioneta, sí. Bueno, una seccioneta que és molt bona, per ser. Bueno, gràcies Ignasi. Ara pujarem al sou, ara.
I el que va passar és que jo, quan vaig acabar les pràctiques, jo volia seguir practicant, jo volia seguir en aquest món, jo volia fer cosetes, jo volia provar. I vaig estar parlant amb el Blai Morell i li vaig dir, escolta, Blai, que em podries passar el contacte de l'Albert per poder parlar amb ell i a veure si hi ha alguna coseta que es pugui fer a Matar de Pere Ràdio. Jo sabia que eres tu el director i tal. I, bueno, va sonar la flauta de jo poder enviar-te un mail i provar. I va ser fantàstic perquè vam tenir la llibertat de fer realment el que volíem.
Ascent i superentretingut i superdivertit, que és el que sempre he volgut fer i el Marc també, així que tot ha anat molt rodat. Més endavant li vaig dir al Marc, escolta, vols fer aquest programa amb mi? Un cop ja ens havíem conegut, ja uns mesos realment. I tot està anant fantàstic, la veritat.
Home, teniu una de les grans virtuts que representa que hauria de tenir la gent que comença a fer ràdio, que és l'entusiasme. Amb les noves generacions, ja sé que estic ara ja en plan rotllo batalleta, però sí que és veritat que es troba a faltar, possiblement, un cert entusiasme, una certa passió en allò que fas. I vosaltres, bé, perquè a la ràdio s'agrada, però també, evidentment, al cinema, el programa es nota, aquest entusiasme, aquesta encomanadora, diguem-ne, passió per allò que sentiu, no? Sí.
i de fet a vegades em diuen has de rebaixar una miqueta la teva il·lusió i la teva empenta a l'hora de quan fas ràdio perquè li fico moltíssimes ganes i a l'hora de parlar de cinema el Marc i jo ens pugem, ens engorilem una mica i és això sí, l'entusiasme forma part de nosaltres al final no sé què pot dir el Marc però almenys
jo diria bendita juventud va molt bé tenir l'Ignasi al costat li trec 15 anys i aquesta il·lusió aquesta empenta a mi se m'encomana jo crec que en aquest sentit ens complementem molt bé perquè potser
Tu mires d'una altra perspectiva vital, tens 40, ella en té 26, i òbviament les posicions són diferents, però està bé perquè el complement és perfecte en aquest sentit. Sí, sí, la veritat que és sorprenent, és sorprenentment espectacular el bé que ens compenetrem i la química que tenim a l'hora de fer el programa. És molt guai, quan la gent l'escolti, si l'escolta, crec que ho pot notar, és una cosa que es nota.
Un dels elements que crida l'atenció, en el bon sentit de la paraula, vull dir que estan força bé, és que no només toqueu el tema de les estrenes, que està bé, evidentment, seguir tota l'actualitat cinematogràfica, clar, cada setmana tenim com una quinzena d'estrenes, vull dir que és difícil, diguem-ne, abraçar-ho tot, eh? Sí, però també que teniu reflexions cap al cinema clàssic, cap al cinema de tota la vida, cosa que els que som cinèfils ja, diguem-ne, pretèrits, veterans, molt veterans, diguem-ne, agraïm.
Perquè no tot comença per entendre'ns amb l'anime, ni tot acaba per entendre'ns amb el Christopher Nolan. Correcte. Sí, jo crec que és important, no? Hi ha una trajectòria, o sigui, hi ha molt de cine fet i cine molt bo. Mira, fa, no sé, farà tres setmanes així, buscant emisores de ràdio em va sonar ICAT i escoltava una noia molt jove dient això del cine fa 300 anys, 300 anys, no sé què hi pensava.
Ai, por Dios. Per favor, quina poca cultura, no? I en aquest sentit, intentem més allà de les estrenes parlar de cine de qualitat. I, per exemple, per Halloween jo portava un rànquing de pel·lícules dels anys 70 de poc.
Ostres, devia evidentment haver Halloween de John Carpenter, suposo, no? Sí, hi havia John Carpenter, hi havia Dario Argento, hi havia... Bueno, això, Sina del 70, per posar un exemple, que ara em ve al cap. Tu, per exemple, Indasi, que m'agrat que ets molt jove, tu també veus molt de cine clàssic. Alguna vegada he sentit anomenar algunes pel·lícules que dius, un dia, el seu avi encara n'hi havia nascut quan es va fer aquesta pel·lícula. I en això també, home, tens un cervegatge cinefil que també s'agraeix molt.
Sí, sí que és veritat que tinc 26 anys, és el que hem dit, però jo he intentat, durant tots aquests anys i tots els anys que jo he estat interessat pel cinema, formar-me com a tal, formar una opinió. I per formar una opinió has d'haver vist molt de cinema, o has de tenir moltes coses clares. Al final, veure cinema a mi m'ha donat la vida, la meva personalitat forma part d'allò d'haver vist 3.000 i 4.000 pel·lícules.
Soc jove, sí, però crec que és molt important a l'hora de parlar d'alguna cosa estar ben format i tenir una bona opinió al respecte. Però és que l'idea és aquesta, davant del micròfon s'ha de posar alguna persona que en sàpiga. Sí, clar, clar, clar. Perquè si no passen aquestes coses de el cine hace 300 años i dius, Déu meu, per favor, aquí tothom té un programa...
Era com el que es deia fa un temps de la televisió, no? Abans a la televisió sortia gent especial. Ara la gent és especial perquè representa que només surt a la televisió. Podria ser equiparable una mica amb la ràdio, cosa que evidentment intentaríem evitar. Anem acabant una mica. Els vostres referents cinèfils, quines són aquelles pel·lícules, aquells noms imprescindibles? No falta que en diguis el top ten, ni el top five, ni el top three, però només aquells noms que d'alguna manera o d'altra, diguem-ne, han marcat la teva educació sentimental cinèfila.
Jo quan parlo d'influències, de nou, ja sigui en el camp de la música o en el camp del cine, em dono compte que sempre em remonto als meus 14, 15, 16 anys. Bé, tu i tothom, eh? Exacte. No ens enganyem. La nostra educació sentimental és les pel·lícules, el que veus i el que sents quan tens 13, 14, 15, 16, 17 anys, eh? Correcte. A partir dels 20 la cosa ja comença a fluixar ja. Completament d'acord, sí.
Per tant, els teus referents són... En aquest sentit, els meus referents serien David Lynch, David Cronenberg, Takeshi Kitano... Que bé. Igual em quedaria amb aquests tres. Ah, sí? Aquests tres, eh? Molt bé. Jo recordo anar a veure Lost Highway a un cinefòrum a Vic i rebentar-me el cervell, absolutament.
Ostres, mon pare em porta a veure pel·lis de l'Estalone i de cop i volta, saps, un company bibliotecari del poble s'escapa un dimecres al vespre per anar a un cinefòrum, em porta i veig això, Lost Highway o Hannabi de Taquetxiquitana La música també és una part molt important
Sens dubte, jo soc de formació músic clàssic, jo soc pianista i per mi la música sempre està molt important, m'he dedicat molts anys de la meva vida a la música, un cop vaig ser pare vaig decidir que la música no em donaria suficient de menjar i he fet altres coses, soc psicòleg i faig altres coses, però dic que la música ha estat un paper molt important, per això també dins de la claqueta acostumem de tant en tant a fer una secció, que és la partitura secreta, a la qual repassem alguna banda sonora o algun compositor de bandes sonores que ens sembla regal.
I tot i que es pot més o menys intuir, quins són els tuos referents de músics cinematogràfics? Bernard Herrmann, Gershwin... Aquests són clàssics, tot i que Herrmann va ser molt trencador, i Gershwin en el seu moment també va ser molt trencador. I les més moderns et diria Howard Shore i Daniel Esman.
Molt bons, molt bons. Grandiosos, evidentment, clar que sí, donem completament la raó. Vainasi, és el teu torn. Va, quins referents tens a cinèfils? Clar, és el que hem dit, no? Abans, 14-15 anys, no sé, t'estàs formant com a persona. No serà el planeta de los simios la teva referència. No, no, t'has pogut ser que... Tot i que Tim Burton, quan feia pel·lícules bones, podria ser-ho. Ah, efectivament, efectivament. Quan feia pel·lícules bones. Un dels meus referents, sens dubte, és Tarantino.
Crec que el cinema de Tarantino a mi m'ha marcat moltíssim. La narrativa de Tarantino, com era algú totalment nou, quan va sortir, per exemple, Reservoir Dogs i Pulp Fiction, és una cosa que a mi em va agradar molt. I jo ho vaig descobrir tard, però ho vaig descobrir. Bueno, ho vaig descobrir perquè encara no havies nascut. Efectivament, clar, clar. No ens enganyem. I vaig al·lucinar. I a partir d'aquí em sembla un director que no té una pel·lícula dolenta, realment. No en té cap. Si he de parlar d'un altre director, hi ha un altre director que es diu Edgar Wright, que és un director més modern. Edgar Wright? Qui és el que s'ha dit? Edgar Wright.
un director que va dirigir una pel·lícula que es diu Shaun of the Dead, va dirigir Baby Driver, ha dirigit algunes pel·lícules com Hot Fud o Arma Fatal es diu aquí. Un director que, sens dubte, té un estil marcadíssim i un director que treballa molt bé amb la música. Sempre que veiem les seves pel·lícules, el muntatge en si està en base a la música que sona de fons i és molt interessant. Però jo em quedaria amb aquests dos, podria dir-te altres, com Denis Villeneuve, per exemple, que també és un director modern,
molt, molt, molt potent, o et podria dir Guillermo del Toro, que l'hem tingut per aquí rodant pel·lícules. A Frankenstein ens ha agradat, eh? Ens ha semblat correcte, deixem-ho així. Hi ha gent que li ha entusiasmat, eh? Sí, realment sí, de fet hi ha millors crítiques que pitjors. Nosaltres hem sigut una mica... Bueno, ens ha agradat però ho deixem aquí. Però clar, al final podria dir mil directors que m'han marcat, però jo diria que aquests dos, principalment Tarantino i Edgar Wright han format part de mi i han format part del que jo estimo ara mateix.
Doncs allò sabeu, el cinema d'ara, però també el de sempre, a la cita els divendres, a les 7 de la tarda, aquí a Mata Pere Ràdio amb la claqueta. Inés i Serra, Marc Pitar, moltíssimes gràcies per estar nosaltres aquí a Mata Pere Ràdio. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé.
Últims minuts aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio que dediquem, com sempre, a repassar tot allò que serà notícia a Mata de Pere per als propers dies. És l'agenda de Mata de Pere que surt a l'antena cada dia de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 del migdia, 3 de la tarda i també a les 5.
Aquest divendres tenim l'últim dia de l'exposició Francesca Talarroca, primer fotògraf. És una exposició que s'ha pogut veure a la Biblioteca Àngel Guimarà. Un recorregut significatiu per a la trajectòria vital i artística d'aquest fotògraf, el més assecat del segle XX. A la Biblioteca, doncs, anoreix d'obertura fins aquest divendres, dia 5.
A les 7 de la tarda d'aquest divendres tinguem Es Pasticity, el nou espectacle de l'estable. La Regió de Cultura ha programat un nou cicle de la temporada estable d'arts escèniques i música que s'allarga fins a finals aquest mes i que a les 7 de la tarda d'aquest divendres tindrà a Marc Buixaderes que presenta l'obra Es Pasticity. Serà a les 7 de la tarda i les enterades es poden trobar a Entrapolis.com.
El diumenge, dia 7, tenim una altra doble exposició que posa punifinal. És la d'Octavi Intente, que s'ha pogut veure no només al Casal de Cultura, sinó a l'Espai del Pla. Serà fins aquest cap de setmana. I atenció al dimarts, dia 9 de desembre, perquè es posen les targetes de reis per la canalla. Seguint amb el que es va iniciar l'any passat, la Comissió de Reis de l'Ajuntament ha anunciat ja el procediment de les targetes que els més petits a casa poden vas canviar per un petit obsequi al pavelló el primer d'octubre després de la cavalcada del dia 5.
A partir d'aquest proper dimarts, dia 9, les famílies amb nens i nenes empadronats a Mata de Pere i nascuts a partir de l'1 de gener del 2017, que ho vulguin, hauran de passar pel Casal de Cultura a buscar la targeta corresponent al grup d'edat per aquests. Les famílies amb nens i nenes més grans, o que no estiguin empadronats, se't podran gaudir també del detall, però amb un preu de 12 euros també al Casal de Cultura. Tota la informació la trobareu a la pàgina web de matadepere.cat.
Aquest dimarts dia 9 també és el punt i final de l'exposició Més enllà dels silencis. La biblioteca exposa fins al... No, volem dir a partir d'aquest dimarts dia 9 i fins al dia 30 l'exposició Més enllà dels silencis de l'artista mata de pareng Toni Fàbregas. És el tercer cop que exposa obra en aquest espai. La inauguració tindrà lloc a les 7 de la tarda del proper dimarts 9 de desembre a la mateixa biblioteca Àngel Guimarà.
I a la mateixa biblioteca, doncs una estona més tard, tindrem l'espectacle Cavallet de Cartró. La biblioteca ha reorganitzat per al dimarts a dos quart de sis i al Casal de Cultura, un espectacle que porta per nom Cavallet de Cartró, creant a càrrec de la companyia del príncep Totilau i amb Clara Dalmau com a intèrpret. Per insistir-hi cal inscriure's previament al web d'entrapolis.com. El proper dimarts dia nou a dos quart de sis de la tarda i a la mateixa biblioteca.
I al mateix espai, doncs, la nova sessió del Club de Lectura Feminista. El col·lectiu Mata de Parencs Sau Rebel continua un nou curs del Club de Lectura Feminista, obert a tothom, que tenen lloc cada dos mesos al Casal de Cultura. Per a més informació, Sau Rebel, matadepere.gamel.com I també recordar que el proper dimarts de dia 9, a les 7 de la tarda, es comentarà el llibre de El Fruto Prohibido de Lifer Stromquist. Una nova sessió, doncs, de Sau Rebel al Casal de Cultura, a les 7 de la tarda.
El dimecres dia 10, taller d'ornaments nadalencs. A mar de les activitats de Nadal, la Regia de Benestar Social ha organitzat un taller per avis i nens, un penjoll per l'arbre de Nadal o per decorar la taula amb ceràmica blanca. Tindreu que el dimecres dia 10, a dos quarts de sis de la tarda, al Casal de l'Esen Gran, i per assistir-hi, cal insipció prèvia al telèfon que trobareu a la pàgina web de matadepere.cat. Dimecres dia 10, a dos quarts de sis, un taller d'ornaments de Nadal, al Casal de l'Esen Gran.
I també relacionat amb les festes nadalenques, doncs l'alimentació, que hem de seguir aquests dies. La regidoria de Salut i el Camp Matavera continuen el nou cicle de serrades que amb el Génetituta, Escola de Salut, tracten de més interès per la gent. La sessió del desembre tindrà lloc el dia 10 a dos quart de sis de la tarda al Casal de Cultura i portarà per nom Alimentació durant les festes de Nadal. Serà impartida per la nutricionista del Camp Matavera, Cristina Pérez. Dimecres, dia 10 a dos quart de sis al Casal de Cultura, Alimentació a les festes nadalenques.
També tindrem una nova xerrada de Som Mata de Pena, en aquest cas Energia i Comunitats Energètiques. Seran el mateix dimecres, dia 10, a dos quarts de vuit del vespre. I el dijous, atenció, una partida simultània d'escacs al casal de la gent gran a partir de les quatre de la tarda.
Aquest és el resum d'activitats més assecades a Matapera per als dies que vindran. Recordeu, però, que tota la informació la trobareu a la pàgina web de matadepera.cat. I nosaltres, doncs, ho dicem aquí, punt i final en aquest Matadepera Notícies. Avui, a Míriam Vil, els titulars i un servidor, l'Albert de Orley, el control, a la producció i a l'elocució. Recordeu que tenim una versa de correu electrònica, és matadepereradio.at i que nosaltres tornarem...
Doncs el proper dijous, 11 de desembre. Recordeu, però, que si voleu tornar a escoltar aquest informatiu, com tots els programes d'aquest a casa, ho podeu fer a partir d'aquest divendres a matadeperaradio.cat. Res més, sigueu bons, procura ser feliços i molt bon cap de setmana que tenim a punt, a punt de començar.