Fins demà!
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Mata de Pere Ràdio els dissabtes i diumenges, de 10 a 12 del matí. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes i diumenges, de 10 a 12 del matí, a Mata de Pere Ràdio, 107.1 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
Hola, com estàs? Sóc en Marc Lapés. Aquesta temporada t'espero els dimarts a partir de les 9 de la nit al Fila Indy, aquí a Mata de Pena Ràdio. Fila Indy, el programa amb el qual necessites el xaixa amb tota l'estona per saber quina és la cançó que està sonant. T'espero cada dimarts, eh? Va, no hi faltis.
Després d'un primer cap de setmana de festes amb alguns elements insòlits, el sopar per la baixada que s'ha fet, per exemple, al carrer Enric Genascar a causa de les restriccions per la peste porcina, però amb engrascament i la il·lusió de sempre, aquest divendres arrenca la segona part de les festes de Sant Sebastià amb un xou que promet molt i un cap de setmana també platòric d'activitats encapçalades pel concurs de Greenpeace que, en aquesta ocasió, recordem una vegada més, serà seguit aquí, en aquesta casa, a Mata de Pere Ràdio per als companys de la pròrroga a partir de les 12 de migdia d'aquest dissabte.
Sempre i quan el temps ho permet, i és clar, perquè ja veurem com pinta això de les pluges, sobretot a partir del dissabte al matí. I amb alguns canvis més, com el tema de les fogueres d'aquest divendres, que es va suspendre la setmana passada a causa del vent i que es recupera. Veurem com n'hi ha tot, però el principal es mantindrà. Viure les festes amb intensitats.
Bona tarda a tothom. Benvinguts de nou al Mata de Pere Notícies. Avui el cafà número 665. Ara mateix ja tenim de convidats aquí a Toti Garcia, a Pau Carbó i a Guillem Torres, responsables del show de Sant Sebastià d'aquest divendres, perquè ens avancin, només avancin, alguns detalls. També passarà per la ràdio l'Oriol Guerrero, que ell és director de la banda de Mata de Pere, que comentarà el concert d'aquest diumenge al Paballó. No hi faltarà, com sempre, el recull de titulars del mes d'assegat a la setmana, ara mateix a Miriam Vila, i l'agenda que atacaran aquest informatiu.
Rebeu, com sempre, una salutació ben cordial d'acus per la que és l'Albert Biorleghi en aquest dou mat de penotícies corresponent al 15 de gener del 2026. Siguiu tots plegats. Benvinguts.
I comencem, com sempre, amb el recull de titulars del mes assecat de la setmana. Una informació que avui ens porta la nostra companya Míriam Vila. Míriam, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com estem? Com deus notar amb aquesta mena de veu que m'acompanya. Estem fregant aquí. Bàsicament això són seqüeles del primer cap de setmana de les festes de Sant Sebastià, que feia un fred...
Home, la baixada va ser espèciement freda, vull dir que dos graus aquí estàvem al casal, vull dir que... I amb una mica de vent, vull dir que això, llavors aquí hi ha unes petites repercussions, però vaja, hem resistit. Sí, home, són aquelles circumstàncies que es donen, clar, el tema periodisme és això, no? Vull dir, hem de ser espectadors i a la vegada és el que té, que llavors si cobreixes elements tan destacats i a la vegada tan endreñables com la baixada de la Pia, trobes que llavors poden haver-hi efectes col·laterals. Exacte. Però a banda d'això, què tal? Tot bé, més o menys? Sí, sí, molt bé.
Molt bé. Aquesta setmana ja tenim la culminació. El dilluns ja és el punt i final tot plegat. Déu-n'hi-do, portem com un mes i mitja festes gairebé. Una intensitat, exacte. Hem ajuntat reis amb Sant Sebastià aquest any. Llavors tindrem el carn als totes, però encara falta una mica. No som gaire celebrat-lo, oi que no? Ni tu ni jo. I el poble en general em sembla que tampoc. No, perquè hi ha hagut intents aquí. La colla de les Serpentines deia...
De la Serpentina? Anava a dir de la Sardina, jo. No, no, de la Serpentina, que això liderava l'Edi, en el seu moment, la Mercè Giannascà, crec que hi era i tot això, i es va anar més o menys diluint, però sí, clar, a les escoles i en els espectacles infantils, però vaja, no s'ha celebrat mai aquí a Mata Pere, el tema aquest. No en som massa. Sabeu que forma part una mica de la idiosincràsia del poble, no ser massa expansius amb aquesta mena de manifestacions culturals folclòriques, no?
Sí, de fet, d'això ja en faran un aquest divendres, a les festes de Sant Sebastí. Ai, sí, i tant. Ai, ai, ai. Bé, ara mateix tindrem aquí el Toti García, tindrem el Guillem Torres i el Pau Carbó, que ens ho explicaran, però sembla que la cosa promet força. Ah, sí? A veure. Sí, sí, sí. Anem a repassar què és el que està endurada aquesta setmana, que inclou fins i tot un terratrèmol, eh? Sí, certament, que alguns i algunes no el vam notar gens. Ara comentarem.
Bé, doncs, com us dèiem, a banda del primer cap de setmana de festes, que ara ho dèiem amb la Míriam, i a banda de les actes, de les convocatòries que han salpabrejat aquesta setmana, tenim un segon cap de setmana que arrenca amb molta força aquest divendres. Doncs sí, aquest divendres arrenca el segon cap de setmana de les festes de Sant Sebastià, marcades per diverses convocatòries centrals.
El divendres el xou, el dissabte el concurs de Green Pirates i el diumenge la processó i la cercavila. I a banda de tot això, un munt d'actes esportius, culturals i lúdics que culminaran el dilluns amb la retirada del Pi, símbol de les festes. A la pàgina web matadepere.cat, el web de la plataforma de YouTube de Matadepere Televisió i les xarxes socials podeu fer un seguiment de tots els actes, així també com els canvis que hi pugui haver d'última hora.
I, a banda de tot això, una d'aquelles notícies certament insòlites, també per ser ben cuidat, el tema del terratrèmol que s'ha pogut sentir el passat divendres a Mata de Pere.
A quarts de set de la matinada del passat divendres es va registrar un terratrèmol a la zona del Vallès que va despertar alguns veïns de la comarca, tot i que no es va reportar cap dany material ni cap persona ferida, segons les dades facilitades per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Les estimacions indiquen que es va tractar d'un moviment de magnitud 2,7 a l'escala sismològica de Richter
que podria haver estat sentit lleument per a alguns habitants de la zona de Sant Quirce del Vallès, on va estar l'epicentre, però també a Terrassa, Mata de Pere, Castellà del Vallès, Vila de Cavalls, Ull Estrell, Rubí, Sant Cugat, Badia del Vallès i Polinyà. I mentre està en la notícia econòmica de la setmana és que la xifra de la tur s'estanca a Mata de Pere.
L'Observatori del Treball i el model productiu calcula Can Bata de Pere tancant l'any amb 184 persones inscrites a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya, només una més que el novembre de 2025. El desembre és un mes bo en termes d'ocupació i la majoria de municipis no han patit canvis significatius respecte al mes anterior.
Mata de Pere es manté com el municipi amb la taxa d'atur registral més baixa, amb un 3,70%. Se situa dos punts per sota del següent, que és Gallifa, i hi ha més de 10 punts de diferència respecte a la població amb més atur de la comarca, que és Badia del Vallès. El Vallès Occidental acaba el 2025 amb 41.574 persones en situació d'atur.
I l'altra cara de la mateixa moneda és l'assessorament professional pel jovent que s'impartirà a partir de la setmana que ve aquí a Mata de Pere. El Servei Local d'Ocupació ha organitzat per aquests mesos de gener i febrer quatre sessions d'assessorament professional per joves del poble amb l'objectiu que aquest col·lectiu disposi de més eines a l'hora d'encarar el seu futur professional. Tenen lloc el Casal de Cultura els dimecres 21 i 28 de gener
i 4 i 11 de febrer a un quart de sis de la tarda. I cal inscripció prèvia que es pot realitzar l'enllaç que trobareu al web matadepere.cat. Els temes tractats seran com fer un currículum per competències, com escriure una carta de motivació, com preparar un portfoli i com afrontar una entrevista de feina.
Una de les convocatòries que va tenir lloc la setmana passada mentre estava aquí reitjant-se la fira del dissabte matí va ser la jornada de donació de sang, que va ser una iniciativa que s'hi ha apuntat a tot el país. Doncs bé, a Malta Pere es van poder registrar 56 donacions de sang.
Banc de Sang i Teixits, bombers de Mata de Pere i l'Ajuntament de Mata de Pere va organitzar aquest passat dissabte al matí una nova jornada de donació de sang que va tenir lloc al Casal de Cultura. De les 68 persones que s'hi van acostar, es van produir 56 donacions de sang, dues de les quals era el primer cop que ho feien.
Això farà que 168 pacients se'n puguin beneficiar. Les entitats organitzadores s'han tornat a mostrar molt satisfetes per aquesta jornada i fan una crida perquè qui ho desitgi, que s'acosti a la mútua de Terrassa, que ofereix la possibilitat de fer donacions de sang. I mentre passa tot això, s'organitza un curs sobre seguretat digital adreçat a persones especialment sensibles per al tema de les estafes de seguretat digital.
El Casal de Cultura acollirà el proper mes de febrer un nou curs de més digitals que porta per nom Ens protegim en el món digital i que s'adreça, com en anteriors cursos del cicle, a persones majors de 60 anys posant el focus, però, en la seguretat digital. Compres a internet, detecció d'enganys, informació fiable, protecció del mòbil i coneixement dels riscos digitals.
Al curs hi poden assistir, com dèiem, les persones que ja van fer qualsevol dels cursos anteriors i s'ofereixen dues modalitats, de matí i tarda. Els grups són reduïts, entre 10 i 15 persones, i les inscripcions es tanquen el dia 23 de gener. Per a les inscripcions cal adreçar-se al casal de la gent gran o a la biblioteca Àngel Guimenà. I no marxem d'aquest espai del Casa de Cultura perquè la biblioteca ha fet precisament balanç del que ha estat aquest passat 2025.
La biblioteca Àngel Guimarà ha tancat l'any 2025 amb dades positives que confirmen un augment de l'ús, la participació i l'activitat en relació amb l'any anterior. 32.157 visites, un 2% més que l'any anterior, 28.227 també un 2% més que l'any anterior i 129 activitats programades amb 2.419 assistents són algunes de les seves xifres més rellevants.
Pel que fa al fons documental, la biblioteca ha incorporat 1.636 noves adquisicions, 278 exemplars més que l'any anterior, reforçant així l'actualització i renovació de tota la col·lecció. En total, el fons ha generat una activitat de préstec a l'alça al llarg de tot l'any.
I, evidentment, la nostra enhorabona per aquest equipament tan imprescindible d'aquí de Mata Pere. I acabem amb una notícia esportiva, i és la convocatòria de la Montrodon, una de les cites imprescindibles de cada any, que ha anunciat la seva suspensió per aquest de 2026. La cursa de la Montrodon, una de les convocatòries esportives imprescindibles al calendari Mata de Prenc,
que acostuma a tenir lloc al mes de febrer i que ja havia anunciat una nova convocatòria aquest any, s'ha suspès. L'organització ha emès un comunicat on ha anunciat que les restriccions a causa de la pesta porcina africana els han obligat a cancel·lar-la. Tots els corredors que ja van fer la inscripció se'ls retornarà l'import íntegre en els propers dies.
organitzada per la Unió Excursionista de Matadepera, la Montrodon hauria arribat aquest any a la seva 18a edició i es tracta d'una competició tècnica que transcorre pel massís del Montrodon i la costa del Tep en un recorregut de 14,5 quilòmetres de distància i 690 metres de desnivell positiu. Va, no cal patir-hi perquè això sí que els organitzadors han anunciat que ara que el 2027 sí que tindrem una vegada més la cursa del Montrodon, per tant, hi podràs apuntar-te, Míriam.
Sí, doncs és l'única cursa en la qual participo. Ah, sí? Sí, sí, sí. Jo no m'hi trobaràs entre els assistents. Home, Albert, tens tot un any per preparar-te. Sí, sí, sí, i tant. Ui, sí, sí, anem molt, molt, molt, molt atrafegats. Míriam Vila, com sempre, moltíssimes gràcies per al recull de titulars aquesta, també s'ha secat aquests darrers dies, i la setmana que ve, si hem sobreviscut a les festes, hi tornem. Això mateix. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu.
Un quartment 5 de 9 del vespre.
Estem a les portes del segon i darrer cap de setmana ben intens de les festes de Sant Sebastià, un d'aquells elements imprescindibles no només per al calendari matada perenc, sinó també per a tota aquella persona que viu, que treballa, que se sent, evidentment, del poble. I és per aquest motiu que ja des de fa unes quantes convocatòries, uns quants anys, l'espectacle, la convocatòria que obre aquest segon cap de setmana és això de Sant Sebastià.
que ha tingut una història llarga, gerosa, apassionant, i que s'ha acabat consolidant aquests darrers anys com una de les cites imprescindibles per gaudir plenament d'aquestes festes. Avui en volem parlar, i ho fem amb alguns dels seus responsables. En primer lloc, amb en Toti García. Toti, molt bona tarda. Bona tarda.
en tot i és el responsable, diguem, a nivell general de tot això, però també hem d'emportar els responsables de l'actuació, diguem-ne, més llarga, també una de les més esperades de tota convocatòria. Ell són el Pau Carbó, Pau, bona tarda. Bona tarda. I el Guillem Torres, Guillem, hola. Hola, bona tarda. Gràcies també a tots dos per estar aquí amb nosaltres, aquí a Mata de Pere Ràdio.
Sí, et sembla? Comencem una mica parlant una mica de la història del xou, que és una d'aquelles, com dèiem, d'aquelles cites que ja fa molts anys, però moltíssims, que està present en el calendari de les festes i que ha tingut també diverses vicissituds, no, Toti? Sí, sí, sí, realment ens hem de portar a l'any 76, que hem de recordar que les festes recuperen o s'inicien l'any 75, coincidint amb el 75 aniversari de la germandat,
I a l'any 76 un grup de Mata de Pere, de particulars, sense massa publicitat, se'n van a l'escenari i es munta el xou. Hem de recordar aquelles èpoques el gran Dolfi Busqueta, però també el Moni, que eren gent d'aquesta del món del teatre, que tota la vida havien estat relacionat amb el teatre, però també amb l'art en general, no?
Perdona, estem parlant de l'antic pavelló? No, estem parlant del que era el cinema Recreo. Ah, o sigui, no era ni el pavelló antic. No, no, no, era el cinema Recreo, era el cinema del poble que tenia una capacitat màxima de 120 persones, que és l'anexa a l'hotel.
Ah, això mateix, sí, sí. Allà és on es va fer els primers anys la... El xou de Sant Sebastià. Sí, realment es feia el Pila Plaça i el concert, el xou, totes les presentacions es feien en aquell petit local que ens transporta una mica el que seria els atareus que tenen qualsevol poble pel centre de Catalunya. Perdoneu, doncs fa 50 anys, aquest any...
aquest any fa 50 anys, sí, sí, justament. No ho sé, eh? Ara fent números així ràpidament dic, escolta, que potser, bueno, hauríem de fer-ne ressò. Mira, ho podem incorporar al baixó de demà, va, ho vull dir que, escolta... La veritat és que jo, de la història una mica de Mata de Pere, dels últims 80 anys, hi ha hagut 3 moments que ha sigut molt clau que hi ha hagut una gent que altruistament han fet pixar de riure a la resta del poble.
Una clarament és acabar de la guerra, imagineu la postguerra, el 40-42, hi havia dos personatges a aquest poble, que era el Jaume Espanyol i el Josep Porcar, dos que a més a més, en l'època quan es va establir la democràcia, i amb el senyor Víctor Peiró com el batlla...
vam decidir, hi ha altra gent de Mata de Pere, perquè era un clamor popular que aquestes dues persones, que no sabien ni llegir ni escriure, però que tenien un poder d'escenari i un poder de teatre, i hem de recordar que tot això probablement ens ve pel pas de l'Àngel Guimarà a Mata de Pere, tot això va relacionar tota aquesta gent, havíem vist representar Terra Baixa a la Font de Campinés. Vull dir que nosaltres ens oblidem del xou, sense saber-ho, estem posats dintre d'aquests orígens, perquè si jo el seu dia...
jo i altra gent vam rescatar el xou, és perquè això ho vam intuir els nostres pares, perquè els nostres pares ho havien intuït del Jaume Espanyol i del Josep Porcar, que, com deien, tenen dos carrers principals dintre el poble. Jo penso, perdona, i això ho he dit moltes vegades, que en Pau Carbó i el Guillem Torres, i ho dic molt en sèrio, ho dic molt en sèrio, vull que quedi clar, són els nous Josep Porcar i el Jaume Espanyol.
Però el carrer per tu, Tati, el carrer per tu. No, però és curiós perquè, sent unes festes que tot gira sempre en torn, el mirall, l'admiració que desperta la mata de pera rural, aquest show representa que és una cosa que agafa un d'aquests elements, que és l'ambient popular, és a dir, els caràcters, els personatges d'una mata de pera, que també ja no existeix, però que d'alguna manera o d'altra se'ls retribut a través d'aquest espectacle, no?
Totalment. Sí, sí, absolutament. Bé, vosaltres teniu més història que jo, sobretot el Toti i en Guillem, que ho han viscut molt més que jo, però sí que és veritat que jo m'he deixat encomanar una miqueta d'aquesta història i gràcies al Toti i gràcies al Guillem he anat com a entenent una mica aquest procés i aquesta popularitat i és una mica el que nosaltres també intentem fer amb l'obra final del xou, que després en parlem una miqueta, però...
però que intentem incorporar històries reals del poble, gent real del poble, amb gags i amb bombors per fer-nos riure. Per aquella persona que no sàpiga encara... Ostres, això ho he sentit parlar, però... A veure, anem a definir-ho. Tot un conjunt d'actuacions, independents unes de les altres, aparentment, i que estan unides gent del poble que fa actuacions al pavelló.
D'entrada, s'ha de pagar entrada, quin és el preu que s'ha de pagar per entrar-hi? Bé, la totalitat dels actes, com tots sabeu, de la Germanitat de Sant Sebastià són a cos zero. És a nivell popular i, a més a més, és un xollo, perquè pagar 20 euros de la quota de ser germà, que et dona un tortell, i en val 14, i tenim 70 actes que tots són de franc, doncs... L'únic que es demana és que la gent compri un
Una butlleta, no? Una butlleta pels sorteig que hi haurà. Vull dir que l'única manera és de pagar aquesta butlleta, però que no vol dir que... Que és l'entrada, eh? És una cosa simbòlica. Hi ha actuacions de tota mena, però hi ha una que és... Jo no sé quants anys deu fer que l'Isidro deu fer la seva actuació musical. Molts. Molts. Els 50 potser no, però... Però estem... 30 com a mínim, no? No.
Més, sí, de primers dels 80. De primers dels 80, ja. Cap al 83-84. Aquesta, diguem-ne, ressurrecció, aquesta rea i falla del xou de Sant Sebastià, a què ho atribueixes aquests darrers anys?
Jo penso que va ser, precisament perquè va arribar a un punt que el xou realment el vam fer molt mal fet, vull dir la gent que s'ha encuït, va anar una mica cap avall, avall, avall, avall, i va haver-hi un munt, ja no tenia xisme ni tenia expectativa. I llavors, aquells anys que no hi va ser-hi, la gent el va començar a trobar a faltar. I el Guillem va ser president, i jo recordo...
el vam fer dedicant als antics xous com a record, no? I jo recordo que aquell dia, quan vaig sortir del... Jo recordo, li vaig dir molt a Guillem, l'any que ve intentarem posar en marxa el xou. Ja vam començar a parlar amb en Guillem i a partir d'aquí, doncs, vosaltres ja direu. Molt bé, a veure, què es pot dir? Perquè vosaltres sou, diguem-ne, la part, diguem-ne, més llarga també, més musical, possiblement més treballada també, perquè ja, evidentment, hi ha més mitjans i tot això, però com definiríeu la vostra participació dintre del xou?
Jo fa molts anys vaig començar sent l'escuder del Toni al Frankfurt, que em feia ballar amb ells, un clàssic també dels xous de fa uns anys, i a partir d'aquí em va agradar molt el que transmetia el xou, intentar fer riure, fer sàtira, que la gent rigui.
i fer-ho passar bé una estoneta, i a partir d'aquí vam començar a fer alguna actuació, l'anem allargant, l'anem allargant, l'equip del Toti ens van començar a donar-li empenta al xou de nou, una de les coses que es feia era, sempre al final, es contractava algun actor, algun músic, hi ha un més famós, el Toti s'ha recordat més de tots els que ha anat portant, ha anat portant uns quants,
Pla, el Toni, el Peyu, l'Albà, el Joret Plaza, ha vingut bastanta gent. Sí, sí. I clar, això feia una mica, doncs, que la gent, doncs, l'anéssim portant cap al xou, no?, perquè al final, doncs, era com, mira, tindrem l'alicient que al final, doncs, hi ha una actuació. I, perquè, doncs, potser el retorn no hi havia prou de tirada, doncs, perquè no fer-ho sense un acte com aquest, no?,
I nosaltres anar creixent, anar creixent amb els actes, anar-nos sentint més segurs i anar a treballar, perquè no venim del món professional ni... No, no, clar, evidentment. Com podem fer-ho amb el màxim que podem donar-ho i cada any hem anat una mica més, fins que un any l'autotins va agafar i ens va dir, escolta...
Em sembla que aquest any, ja és el que ve, ja hi ha prou de gent que ve per veure la gent del poble, que no haguem de contractar ningú. I aquest any ens van demanar, no? En fi, encara no hem intentat unes pòsties. Sí, va ser fa 4 anys que va venir el senyor Marcelí i van venir gent de recursos. Sí. Però vam veure clarament que creava més expectativa el que feien la gent del poble que no pas ells, no? I aquell dia va ser l'any del canvi, no?
Sí, l'Eduard Biosca i el senyor Marcelí va ser l'últim any, per entendre'ns, de qualsevol situació. Amb el Biosca té molta relació amb Matà de Pere, evidentment, o amb Terrassa, a través de poca conya, i que havien col·laborat aquí a Matà de Pere a ràdio. Sí, però amb el Biosca ell mateix va ser el que va dir, hosti, és que vosaltres ja heu creat més expectativa que nosaltres, no? I allò va ser una mica un punt de dir, bueno, doncs... Hem de recordar que el que va venir va ser el reo Eugenio, també, un any. Ah, sí, i tant, i tant. Ostres, hi va estar molt bé, també, eh?
I llavors, com es coordina el fet de cada any exigir-se, i sobretot, el més difícil de tot, el tema de la planificació, aquí no ens hi podem posar a principis de desembre, sinó que la cosa ha d'anar moltes setmanes més enrere.
Bé, el Guillem era l'escuder del Toni i jo sóc l'escuder del Guillem. Hi ha hagut un relleu generacional i el Guillem és qui li peta el cap, diguem-ne. Jo l'ajudo una mica a ordenar aquestes idees i a portar també la meva part creativa que tinc i fer créixer un guió que després, com bé dius, durant mesos... De fet, hi ha dies que acabem la funció. Hi ha hagut anys que hem acabat la funció i fent una birra després del xou diu l'any que ve farem això. Diu, aviam, tio...
A favor, sisplau, de disfrutar un momentet el que estem vivint, que ha sigut impressionant, que hi ha hagut més de mil persones al Poballó veient-nos aquest any, com l'any passat va ser increïble, i disfrutar aquest moment, però no, mai té... És un tàndem que ens funciona molt bé, perquè el Pau sap de què va tot aquest món, el tema de fer guions tècnics, creiem idees molt fàcilment, ens agrada molt, riem molt fent-ho, la veritat és que si no ens ho passéssim bé no ho faríem, ens ho passéssim molt bé fent-ho.
Hi ha molta feina, que no ho sembla, llavors cada any ens liem una miqueta més. L'any passat vam posar de corals, aquest any hi ha més corals, més ballarins, més actors, canvis de micro... D'això es va liant, no? Sí, val a dir que hem agafat una fórmula molt divertida, que és com un karaoke.
El que fem és tenir 8 o 10 temes estil musical i el que hem aconseguit amb això és que la gent pugui llegir a través de la pantalla el que s'està cantant. I això ajuda molt també a entendre el fil de l'obra, no? I també que hi ha sàtira, no?
Sí, ara hi entrarem, però abans d'entrar en el tema de la sàtira i les particularitats i els acudits relacionats amb Mata de Pere i la idiosincràsia del poble, sí que hem de destacar la complexitat tècnica de tot plegat. És a dir, veus que no és un xoc que surt allà i està, no, no. Els darrers anys s'ha notat una sofisticació en el plantejament, en la il·luminació, en la microfonia, en tots aquests elements que dius tu, Pau, que fa que la cosa sigui...
A veure, sé que la paraula, la distinció entre professional i amateur és com una mica discriminatòria, perquè sembla que els amateurs siguin uns aficionats. I no, no, no només són aficionats, poden portar molta més professionalitat que no pas els que són de veritat. Però sí que ha portat una qualitat, una distinció que, clar, que qui a Mata de Pere no s'acostuma a veure a la xau de Sant Sebastià.
Sí, sí, sí, ens hem anat embolicant, hem anat demanant també la resposta de la germandat i dels que dirigen el xoc com el tot i que ens han donat els recursos per poder-ho fer, doncs ens agradaria fer això, però clar, que necessitem que la part tècnica més recursos ens han ajudat a poder-ho tirar endavant. I és més difícil el guió que no pas el tema llavors de materialitzar-ho tècnicament? No. O si fa o no fa?
El guió és molt espontani. Si el guió surt i passen coses, l'escrivim i després ja el desenvolupem. Però el que després costa és passar-ho a la realitat, tot això. Que és quan, des d'un punt de vista de dues persones que estàs escrivint, t'ho imagines d'una manera, quan llavors agafa gent totalment amateur, no professional, per tirar endavant el projecte, estem parlant d'aquest any 40 persones? Més. Més, 50...
40 persones. Sí, sí, sí. Llavors... Tenim uns 23 actors, hi ha 27 cantants de coral i hi ha 10 ballarines. Un bon Cristo. Més el regidor, més el que fa l'Atrezzo... I el tema de les cancel·lacions, clar, assajos...
Avui vam començar dimarts. Dimarts passat. Aquesta mena d'elements fa que, i més quan és un teatre, és una única representació. Per tant, a última hora, ai, no puc venir, ai, se m'ha posat el nen malalt, ai, que em sembla que tinc una mica de tos. Clar, aquestes coses jo he de comptar. I com m'estureix això?
No ho sabem encara. De moment sempre ha sortit bé. Això no ens ho hauries d'haver dit perquè no n'ha passat mai, Albert. Què ens podeu... No ho sé, ja sabem que... Una cosa que volia dir, a favor de tot el xou, que no només s'ha tecnificat i millorat l'obra final, sinó que també s'han introduït des de l'inici vídeos, un estil de presentació diferent, o sigui que intentar que tots els actes des del principi fins al final...
tinguin un nivell i una coherència, diguem-ne... Sí, una cohesió internacional. Sí, exacte. Saps què diria? Això també a favor de tot el xou. No és una cosa que l'obra final hagi canviat només, sinó que hi ha hagut una tendència a incorporar, sobretot tecnologies com vídeos, pantalles, etcètera, des del principi, que això ha ajudat a que tot el xou, diguem-ne, tingui...
tingui un sentit, un seguiment, per a l'espectador sigui divertit i entretengut. O sorpreses molt xules, com l'any que un pintor estava pintant mentre feia el xou, o el Grimpao, que era el que era el Grimpao. Sí, seria molt just, molt just, no voldria marxar d'aquesta entrevista sense dir que hi ha una persona que és Clou, que és el Marc Assens, que treballa per la festa, però que fa un esforç molt bèstia, econòmic, personal, perquè això sigui possible, si no...
segurament la Generalitat no podria assumir el cos d'aquest servei tècnic. És que hi ha un component, això, del voluntariat, de la gent que s'implica més enllà del que seria exigible. I això, en aquest sentit, el Marc, com tants altres persones, vull dir que... Abans incidies en el tema de la... Bé, doncs, de la sàtira mataparenca. A l'hora d'escriure els guions, trafrenes, no trafrenes, encara... Va, deixes d'anar, hi ha algú, el Pau, encara posa més cullerada. Com va tot això? Sí, no, tothom va posant cullerada i després arriba un moment que dius, ah, fins aquí...
que aquí ens estem passant. Un cop llegeixes, dius aquí... Va subratllant les coses una mica de targeta vermella. El que passa és que passen tantes coses al poble, que és una font d'inspiració contínua, no? Si un polític es baralla, que si un tanca la mola, que si hi ha rates al gol, que cada dia surten coses noves. Jo diria que clarament, i jo els he demanat, i us he donat públicament, que el Guillem i el Pau haurien d'establir un polònia de mata de pesa.
Cada setmana, a través de la ràdio obert, tu podes... Doncs mira, aquí... Escolta, aquí ens pedirem el que faci falta, eh? Aquí hi ha d'haver pasta, ja, eh? El xou és això. Jo miro Polònia i veig que els mateixos directors són els actors, no? I en aquest cas són parts importants. La veritat és que... Aquest poble dona per fer-ne una setmana. Us he trobat que ho s'ha empadat? Us han fet arribar a dir, escolta, mira, aquí hi ha hagut...
Sí, sí, hi ha hagut alguna persona que ens ha dit, ostres, però després ja li hem explicat i li hem dit que si surt i si apareix és perquè és una persona rellevant al poble, no perquè... I que això s'ha de ser un honor. És un reconeixement, el fet que surti algú satiritzat ens sembla que hauria de ser... Vaja, vol dir que formes part de la comunitat i, per tant, ets una figura pública, no? Jo m'hauria de destacar...
Gent, per exemple, com el Quico Sala, fa uns anys, que el tio va riure ell mateix, el Jordi Botés, que un any parlàvem del camió, que sempre, escolta'm, el que sé el peix és car, aquest any també n'hi haurà de coses, aquestes coses són grosses, són petites, això forma part del... S'ha de prendre en humor què és el que és. Clar, i tant, clar que sí. Alguna cosa més que ens pugui avançar?
Bé, el que podríem dir és una mica la sinopsis de l'obra final, que va, diguem-ne, de l'origen del Pi de Sant Sebastià. Durant aquests últims 125 anys ens han estat explicant una història que és absolutament mentida.
I és una altra. És absolutament mentida i haurem de... Haurem de descobrir què ha passat i tornar, com fa uns anys, viatjar al passat per... Passar per diferents històries de... Apareixerà el de l'Orient de Borso que una altra vegada? Fot pinta, jo sento l'olor carusè ja per allà darrere que...
El programa es diu que començarem puntuals, però a més s'ha remarcat amb negreta. Sí, cada any jo crec que es remarca, a més si ho aconseguim algun any. Aquest any sí, eh? Doncs, escolta, em sembla que no pot haver-hi major entusiasme a l'hora d'anunciar una convocatòria, doncs aquesta, la xou de Sant Sebastià aquest event, recordem a partir de les 2 de la nit, al pavelló primer d'octubre, l'entrada és gratuïta, recordem-ho per només cal acreditar que durant les festes s'adquiri tal menys una butlleta per a Sordets de Sant Sebastià.
I avui hem pogut parlar amb tres dels màxims responsables d'aquest principal esdeveniment de les festes. Ells són en Toti Garcia, que és la responsable general del show, però també en Guillem Torres i en Pau Carbó, que són els responsables d'aquesta actuació més llarga que acostuma a cloure aquesta actuació tan espectacular. Tot i, Guillem Pau, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí als micròfons de Màtra Pere Ràdio. Gràcies. Bona tarda. Ens veiem al pavelló. Fins a la plaça.
Continuïu el Mata de Pè Notícies de Mata de Pere Ràdio els dijous a les 8 del vespre i en repetició els divendres a la mateixa hora. En aquests programes d'informatius del Mata de Pè Notícies que resseguim des de just després de les festes de Nadal i que d'alguna manera d'altra intenten fer la crònica de tot allò que és notícia a Mata de Pere, en aquestes festes de Sant Sebastià ben intenses, ben plenes i que culminen aquest proper cap de setmana,
Mirem que hi hagi un equilibri entre aquesta recuperació de la mata de pera tota la vida, la mata de pera rural, la mata de pera que ja està pràcticament desapareguda i cromés romant la memòria dels mata de parencs, però també a la vegada a fer constància de totes aquelles activitats que donen a terme les entitats de mata de pera, aquest teixit cultural que, malgrat els seus altibaixos, que són pròpies de l'època en què vivim, doncs algun o altre intenten tirar endavant.
Una de les iniciatives que ens ha cridat l'atenció, perquè de fet és tot un clàssic a la festa de Sant Sebastià el diumenge, és a concert de la banda de Mata de Pere, que en aquesta ocasió tindrà lloc aquest diumenge a partir de les set de la tarda a Pavelló, primer d'octubre. Avui en volem parlar i ho fem amb el seu director, ell és l'Oriol Guerrero. Oriol, molt bona tarda. Bona tarda, Albert. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquí a Mata de Pere Ràdio. Gràcies a vosaltres.
Bé, vaig tenir l'ocasió de poder anar a l'assaig que va tenir lloc aquest dimarts al vespre, de l'assaig d'aquest de diumenge, del que té lloc aquest concert a Paulló el primer d'octubre, i home, Déu-n'hi-do la petxoca que feia tot un seguit d'una banda, què són, 20, 25, 30... No, més, més, més. Els que hi viuen aquest dimarts? Passen la trentena. Passen la trentena, eh? Passen la trentena i el dia que tothom pot esquivar compromisos ineludibles i això podem arribar a ser 40.
40, eh? Doncs tocar les peces que seran el programa d'aquest diumenge feia petxoca, molta petxoca. I a més, el meu mèrit ha afegit que, ostres, dimarts al vespre, quarts de nou, un fred que apela aquí el gimnàs del Torre... Bé, dintre el gimnàs no, evidentment, però fora sí. Vull dir, per tant, el fet que et trobis amb aquesta mena d'iniciatives culturals engresquen molt, animen molt, no?
Sí, la veritat és que, ostres, fa molta il·lusió. Moltes vegades ho penso, estic aparcant el cotxe i veig tota l'escola, tot el voltant ple de cotxes aparcats i penses, ostres, tota aquesta gent ha vingut expressament aquí a fer una cosa que els agrada i, a més a més, són puntuals i treballadors i, escolta, és un gotge, la veritat és que fa molta il·lusió.
A cridar atenció la transversalitat d'edat. He dit que hi ha nanos joves, però també hi ha gent, diguem-ne, gran. Sí, bé, la filosofia de les bandes amateurs és aquesta, és poder donar encaix a totes les persones que hagin fet música o que estiguin fent música o que tot just comencin a fer música. O sigui que és aquest esperit i que els grans ajudin els petits i tot això és molt bonic.
Més enllà dels assajos, més enllà dels concerts, hi ha, diguem, una relació entre els mateixos components? A tu t'arriba això? Sí, sí, home, a veure, hi ha força gent que es coneix i que coincideixen en altres àmbits i això, però a més a més, doncs, periòdicament també fem algunes jornades de treball una mica més intents i fem cap de setmanes de convivència i... Ah, molt bé. I la veritat és que hi ha un grup molt maco, hi ha pinya, hi ha pinya.
Home, la veritat és que feia molta, molta, molta petxoca, eh? I a més hi ha gent que, clar, deu venir d'aquí a Matada Pere, gent que deu venir, diguem-ne, de la comarca... Sí, sí, sí, tenim... Malauradament de Matada Pere no hi ha massa gent, animo tots els músics aficionats de Matada Pere que no tinguin vergonya i que vinguin a trucar a la porta... I que tenen instrument de la pròpia banda...
Sí, sí, sí. Que no anirem amb un violí, per exemple. No, amb un violí no, no. Però que seran benvinguts, evidentment. Però sí, hi ha gent de Matada Pere, hi ha molta gent de Terrassa, i hi ha gent fins i tot d'altres indrets, sí. Em fa clara l'atenció, un bailet ben petit que és aquí al poble, no? Sí, hi ha un parell de nanos petits que estudien aquí, tinc constància, tampoc no em sé directament, però que estudia aquí a l'escola de música,
I, a més a més, hi tenim també dos o tres que són fills de membres de la banda i actualment estem molt contents perquè tenim quatre nanos que deuen rondar els 9-10 anys. O sigui que és una cosa molt bonica.
Per tant, doncs, músics de Mata de Pere, que vulguin apuntar-se a la banda, òbviament, que sempre esteu oberts a noves convocatòries. Tothom és benvingut. Molt bé. I si són de l'Escola Municipal de Música, encara més. Perfecte. Anem una mica per al concert d'aquest de diumenge. Vosaltres, a més, sortiu d'unes festes de Nadal, especialment complicades pel que fa a tema compromisos.
La setmana passada us vam escoltar, us vam sentir, evidentment, a la baixada del PI. Clar, tot plegat és com molt intens i els dies, diguem-ne, d'en ser pocs per trobar moments d'assaig, no? Sí, ha estat complicat. Aquest any hem tingut, entre cometes, una mica de sort perquè els dimarts, que és el dia que segem, no han caigut tots en festa perquè a vegades ens havia passat, però...
Però vaja, clar, assajar el 23 de desembre o el 30 de desembre, doncs et trobes moltes vegades que d'aquests 30 i llargs 40 en tens 20 i pocs, o fins i tot no arriba ni 20. Però vaja, hem fet el que hem pogut.
Presenteu un espectacle, recordem, a Pavelló, aquest diumenge a les 7 de la tarda, un espectacle que porta per nom París, Cafè, Cabaret i Jazz. Doncs us és la idea de fer un espectacle que giri entorn aquest ambient que resulta tan abocador des del punt de vista poètic, cinematogràfic, musical, de principis de segle passat?
La veritat és que sorgeix una mica de casualitat, perquè jo estava decidint, aquest enguany és el quart curs que dirigeixo la banda, i hem fet moltes bandes sonores, que són molt atractives i molt espectaculars, però em venia de gust canviar una miqueta el format o el projecte, enfocar-lo d'una altra manera. Llavors vaig estar donant voltes i vaig estar comentant amb amics, a veure si em donaven alguna idea,
I n'hi va haver un que em va dir, escolta, per què no fas l'opera dels tres rals de Kurzweil? Jo l'havia vist fa molts anys i m'havia agradat molt i dic, ostres, podria ser molt interessant. I llavors, quan vaig aconseguir la partitura, em vaig adonar que hi havia bandoneón, que és un bandoneó, que és un instrument que jo em pensava que era absolutament argentí.
I banjo. Tenint en compte que estem parlant d'una peça dels anys 20, vaig pensar, ostres, com hi va anar a parar a Berlín un compositor que conegués profundament el bandoneó i el banjo, no? La música, a més a més, té un tango, la peça, i té música jazz. És a dir, que a principis dels anys 20, tenir el jazz i tenir el tango ja interioritzat...
i ser capaç de mesclar-ho amb música més clàssica i això, vaig pensar, com m'ha passat això? No ho acabo d'entendre, ho ignorava. Llavors vaig començar a estirar el fil i vaig veure que hi havia molta cultura als cabarets de Berlín, d'instruments dels Estats Units, de gent que havia vingut i que havien escoltat jazz ja feia temps, el tango ja havia aterrat.
feia temps, vaig descobrir que el bandoneó és un instrument alemany, que jo pensava que era argentí, i tot això junt, doncs, ostres, em va fer estirar els fils. Després Carveil va tenir molt èxit a París, perquè...
malauradament va haver d'emigrar quan el partit nazi va començar a pujar, i a París, clar, s'hi troba un ambient espectacular d'aquest que està naixent el Cabaret, pràcticament al mateix nivell que Berlín, i que sí, i que tots els artistes, això que ja hem vist en moltes pel·lícules, en els cafès s'hi reuneixen pintors, escultors, dramaturgs, músics, que hi ha un ambient molt interessant. I a partir d'aquí vaig anar estirant fils
I una mica vaig anar començant a muntar el repertori. Fins i tot una peça que representa que sí, que no deixa de ser música, diguem-ne, clàssica del segle XX, que sempre costa una mica, sobretot per aquells que són més aficionats al classicisme, però clar, fins i tot una peça com aquestes, com l'Òpera del Tres Rals, té una de les peces dels fragments, diguem-ne, que ha sigut internacionalment conegut per les versions que feia en Sinatra, entre moltes, que és la Magda Knife. Per tant, doncs, hi ha algun moment en què la gent dirà, ostres, això em sona, doncs òbviament és per la cançó que després se'm va treure, no?
Sí, sí, de fet jo em vaig quedar sorprès que la peça original fos dels anys 20, perquè jo coneixia sobretot la versió del Louis Armstrong, que és dels anys 50, llavors vaig pensar, bueno, aquesta peça deu tenir menys, poc menys que això, no? Resulta que és molt més antiga i va ser una sorpresa i la veritat és que és fantàstica, és una peça fantàstica.
No és l'única peça que, perquè l'Òpera dels Tres Rals, tot i que porta el títol d'Òpera, no us espanteu, no són quatre hores, no arriben ni mitja hora, no? No, una mica menys de mitja hora, 25 minuts, així. Ah, i s'acompanya amb altres peces, diria que més populars, bàsicament populars a través del cinema, o perquè tenen una sonoritat, diguem-ne, com molt espectacular, perquè es comença, de fet, amb l'Orfea dels Inferns, que és una de les peces segurament més conegudes i que associem més, segurament, al París del període entreguerres.
Sí, a veure, jo vaig pensar, bueno, quan tu penses en París, bàsicament, i penses en Cabaret, et ve el Can Can al cap, no? I vaig pensar, ostres, d'on devia venir aquesta afició de ballar al Can Can, no? I vaig començar a investigar...
I doncs resulta que l'Orfeus, la peça del cancant, va ser anterior a que hi hagués l'auge del ball aquest, no? O sigui, ell va ser una mica el que va fer el tret de sortida, i per això em va semblar molt interessant començar el concert amb aquesta obra, perquè així, doncs, d'alguna manera...
estem retratant al principi de tot, quan en París es comença a transformar i comencen a sortir, els músics comencen a sortir d'alguna manera de les grans òperes o de les grans sales de concert i comencen a omplir els cafès i comencen a transformar aquests cafès en cabarets.
Doncs, a part d'aquesta peça, a part de l'Òpera de les Tres Rals, hi ha alguna altra també que, home, no deixa de representar una mica el colofó tot plegat. Sí, aquesta m'ha fet especial il·lusió perquè la història seria com per fer-ne gairebé un monogràfic. És una peça d'un compositor francès que es diu Darius Miló,
que per qüestions de feina va migrar a Brasil, va estar a la maixada de Brasil, i allà es va empapar de tota la música brasilera i de tota la música sud-americana, els tangos, les milongues, els merengues. Tota la música que per allà va anar passant per les seves orelles, diguem-ne, ell després, al tornar a París, la comparteix amb els seus companys. És una època de molta recerca, de novetats...
Diguem-ne que la tonalitat estava una mica esgotada, Sheinberg fa un trencament, Europa està buscant coses noves, i una de les coses noves que busquen són fixar-se en la música popular, en la música tradicional. I tot el que és música fresca, música nova, música que no ha estat escoltada, els agrada molt incorporar-ho al seu repertori.
I Darius Miló fa aquesta peça, tot amb retalls de cançons populars, brasileres, argentines i això, però fent una peça de caire sinfònic. A tot això, ens ha oblidat una última peça, que és Oblivion, que també està present en aquest concert d'aquest diumenge.
Això li havien estat una mica un homenatge, un homenatge a aquest tango d'anada i de vinguda, perquè si ressegueixes una mica el fil de la història del tango, va i torna moltes vegades d'Europa argentina.
I un dels compositors, per no dir el compositor més rellevant del tango, que és Astor Piazzola, va patir justament aquest anada i vinguda. Va anar a París a estudiar amb una professora molt severa i molt coneguda que es deia Nadia Bolanger, una mestra espectacular de moltíssims compositors com Aaron Copland, com Stohausen, com Philip Glass...
Fins i tot el productor i arrenjador de Frank Sinatra i Michael Jackson Quincy Jones també va passar per les seves mans. També el pare Irineu Sagarra, que no ens sonarà més, que després de passar per les mans de Nadia Bolanger va revolucionar l'escolònia de Montserrat. I llavors Astor Piazzola, a terra allà, a París, un cop més, París, com el centre neuràlgic de tota la nostra història,
intentant ser un compositor clàssic i anar a oblidar-se del tango, i el que passa és justament el contrari, que a Nadia L'Umbul Angel li diu que el que fas realment que és bonic i el que està bé és el tango, no l'abandonis. Llavors segueix una mica aquesta connexió que hem vist, que el Bondoneo neix a Alemanya, després també hi ha una cosa molt curiosa que vaig...
vaig descobrir que és que alguns dels primers tangos es van anar a gravar a Alemanya perquè el primer estudi de gravació o un dels primers del món era la Deutxe Gramofón que estava a Alemanya llavors hi ha una nada i vinguda és un camí d'anada i tornada que l'he trobat bastant fascinant i llavors Oblivion sí que és potser la peça més moderna és dels anys 80 però m'ha semblat interessant veure com Astor Piazzola també passava per París i li deixava una petjada important
fer aquesta connexió d'aquests tres grans llocs, d'una banda a París, de l'altra a Berlín, o diguem l'Alemanya, i de l'altra al tema del tango. Clar, suposo que hauran quedat moltes altres peces que també hauries volgut incorporar al repertori. Sí, de fet...
Ens ha quedat un repertori bastant argentí, com si diguéssim entre cometes, no? Tret de la primera peça, hi ha molt tango. Però, clar, no ens podem oblidar que el jazz també és un punt molt important. Als anys 40 París estava rebentada a músics de jazz i hi van anar tots els grans, hi van anar Max Davis, hi van anar tots els famosos... Hi havia Django Reinhardt també, que era... Sí, tant.
que va estar a París tenint un grup fix, amb Estefan Grappel, i hi havia un xup-xup de jazz molt important. El que passa és que, clar, també fem un concert que té un temps limitat. I com que aquest repertori l'estirarem una miqueta...
i potser l'engrandirem, ja hi anirem també afegint algunes peces de jazz, i fins i tot de xanson francès que també ens pot interessar. Ah, molt bé. I com per exemple Alamer o Autumn Leaf, que tothom es pensa que és un estandell de jazz, i no, també és una cançó francesa, o no sé, diverses peces molt populars que s'han fet famoses arreu del món, que és cançó francesa.
Vaja, que tindrem aquí això, Estranet, Amor i Xavallé i companyia. Sí, exacte, exacte. Com reben els components de la banda clara, tenint en compte això que comentaves, les diferents edats i les diverses formacions que componen o que integren la banda de Matapera? El fet que plantegés aquest repertori, clar, alguns segurament el coneixeran, d'altres no, serà la primera vegada que el toquen. Com reben el fet de... Mira, ara tocarem això, un senyor que diu Piazzola o un senyor que diu Kurt Weill?
Bé, hi ha hagut diferents... Hi ha de tots. Sí, hi ha hagut de tot i diferents moments, també. A veure, Piazzola, més o menys tots els que han tocat en una banda... El coneixen. El coneixen i és potser la peça més famosa que fem.
Però les altres sí que hi ha hagut de tot. Hi ha hagut algú que s'ha espantat al principi perquè és un repertori molt ambiciós, hi ha hagut algú que ha pensat que això era una mica pesat, i després amb el temps m'ha dit, ostres, doncs ara ja em comença a agradar molt això, perquè...
Això passa sovint amb la música una miqueta més complexa, una miqueta més densa, que té més capes. A mesura que hi vas entrant, doncs et va agradant més. Vas coneixent, vas endinsant-te i et va agradar més. Sí que és cert que jo els primers assajos veia cares com dient... Què ens està fent fer aquest bon home, no?
I n'hi ha alguna que potser encara es queda així, com dient, ostres, quan tornarem a les bandes sonores? Però la veritat és que estic força content de l'acollida en general i sobretot de la feina espectacular que hem anat fent.
No, no, és que es veu, i aquest diumenge, de fet, ho podrem comprovar perquè és una de les convocatòries, diguem-ne, més notables i més recomanables. Recordem aquí el pavelló el primer d'octubre, a partir de les 7 de la tarda, aquest concert que porta per nom París Cafè Cabaret i Jazz. De cara a més endavant, estàs pensant, a banda d'aquesta ampliació de repertori, en algun altre programa, ja?
De moment no gaire, perquè tenim alguns concerts que encara estan per acabar de confirmar, estan gairebé confirmats, però depenent una mica de les dates i dels assajos que tinguem, potser el que anirem fent és ampliar...
Aquest repertori. Tenia una altra cosa a la recàmera, però potser m'ho guardo per donar una sorpresa. Però, bueno, podria deixar un petit d'allò. Alguna cosa, tocar una mica de Gershwin sempre m'ha fet bastanta il·lusió. Home, és un dels grans. I està molt lligat, a més, amb la música dels anys 20, les avantguardes, no? Potser seria una bona cosa, però, clar, aquí també dependrem de si trobem un pianista, si està disponible o no, ja ho veurem.
No, no desvetllaré més. Estem parlant llavors del Rhapsody in Blue, llavors podria... Podria anar per aquí, sí. Podria anar per aquí. Doncs Oriol Guerrero, recordem aquest diumenge a partir de la set de la tarda al pavelló primer d'octubre aquest París Cafè Cabaret de Jazz. L'entrada és lliure, oberta a tothom, per tant, una excel·lena oportunitat no només per veure el talent dels nostres joves músics de la banda, alguns joves i un d'altres encara més joves, sinó també, evidentment, per poder tastar aquest aire de bohemi artístic, però també, definitivament, cosmopolítica, que representa...
aquesta recreació en el París dels anys 20. Oriol, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Mata Pere Ràdio. Moltíssimes gràcies a tu, Albert, i t'espero el diumenge. No hi faltarem, clar que sí. Els teus oients tindran una sorpresa, em sembla a mi. Escolta, et deixo aquí amb l'Amstrong i aquest mac de night, què et sembla? Se m'acut de manera més bona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
And the semen's for the weight, dear, that you might keep back down. Yes, Louis Miller disappeared, dear, after drawing out all his cash. And my heat spins like a sailor.
Bona nit. Bona nit.
Aquí tenim el gran Louis Armstrong en aquesta versió del Magda Knife, en directe, en una retransmissió històrica de la BBC dels anys 60, i que ens ha portat aquest detall d'una de les òperes, de fet l'òpera més coneguda d'en Kurt Valle, que és l'òpera dels Tres Rals. Pràcticament estem arribant ja al final del nostre Matapé Notícies.
Mig quart malcontat i arribarem al punt horari de les 9 de vespre, moment en què posarem purifiran en aquest Mata de P. Notícies de Mata de Pere Ràdio i és el moment de repassar tot allò que sa notícia al nostre poble per als propers dies.
És evident que aquest cap de setmana està presidit per les festes de Sant Sebastià. Ho hem estat repetint des del principi d'aquest informatiu i tothom ho té present des de ben bé a principis d'any. Aquest cap de setmana que s'inicia aquest divendres recordem amb aquesta cursa de bales de palla Pallatac a partir de les 6 de la tarda a la plaça de la Germantat i que s'unirà amb l'encesa de les monumentals fogueres que és un acte que s'ha de suspendre el divendres de la setmana passada.
Aquesta vegada, i sense el perill del risc de vent, tindrà lloc aquesta encès de l'esmono amb metals fogueres, però això sí, sense que la gent hi pugui accedir. Serà a partir de les 6 de la tarda, a partir de les 7, des de la Riera de les Arenes.
Tindrem també el xou de Sant Sebastià a partir de les hores de nit. Es començarà puntuals, tal com diuen, i ja tot plegat ens anem el dissabte, el dissabte 17, en què tenim un dels dies més platonics de les festes, que comença a les 10 al matí amb la sessió de joga a la sala d'actes del Casal, que comença a la mateixa hora i que continua amb el torrent de pàdel al Club Deportiu Terassa Coqueí.
i que també tindrà lloc a la plaça de Cabaltiró, amb el gran concurs de Green Bayres, que, recordem, una vegada més serà seguit per aquesta casa, amb el Matadepela Ràdio i amb els companys de La Pròrroga. A les dues tindrem la russada, el carrer de Prat Ginestors, i després de dinar, a les tres, a la plaça de Cabaltiró, també l'homatge als germans, que han fet 25 anys com a socis, així com els que han fet també 50 anys com a membres d'aquesta entitat.
També la tarda, jocs populars per a petits i grans, a la plaça de Cabaldiró, el gran concert amb la O-orquestra, l'església parroquial de Sant Joan, i ja també a la tarda tindrem diverses convocatòries, a les 6, a la quarta edició de Call Atac, des del carrer del Gall, i el sopar de Sant Sebastià, al Pavelló, primer d'octubre.
El diumenge dia 18 tindrem la recollida de Tortell a partir dels 12 del matí i a les 11, doncs un dels actes que recull l'esperit sagrat d'aquestes festes, l'ofici solemne de Sant Sebastià a l'Església Parroquial. Per tot seguit començarà la processó, seguida la cercavila a partir dels 12 del migdia i que culminarà amb tot un seguit de convocatòries més aviat lúdiques i festives. A vall dels agants, a vall de l'arbre, les sardanes i a vall de Tortell fins a l'hora de dinar.
A la tarda tindrem el Pi Olet a dos quart de sis a la plaça de Cabaldiró i el concert de Sant Sebastià amb l'associació musical de la banda de Matapera, París, Cafè, Cabaret i Jazz, a partir de les set al pavelló. De cara al dilluns, que és festa local, recordem, un seguit d'activitats també per petits i per els grans. A les sis del matí se sortirà per fer l'esquiada a Sant Sebastià a la estació de Fan Romeu, un acte matinal per nens a partir de quarts de dotze al carrer Perel de Verd i l'apartiu musical per als més grans a les dotze al casal de la gent gran. A la tarda a les cinc, el Tortell Voltron al pavelló primer d'octubre i
i dos actes per acabar les festes. La missa dels difunts, a dos quarts de vuit, a la CZ Parroquial de Sant Joan, i la retirada del fi, a les vuit del vespre, des de la plaça de Cabaldiró.
Però també tenim altres convocatòries. El dimecres de la setmana que ve, el 21, comença la cicle de quatre xerrades amb el títol genèric de l'assessorament professional per a jovent. El saber local d'ocupació ha organitzat per aquests mesos de gener i febrer quatre sessions d'assessorament professional per a joves del poble amb l'objectiu que aquest col·lectiu disposi de més eines a l'hora d'encarar el seu futur professional. Té en lloc el Casal de Cultura els dimecres a un quart de sis de la tarda i que l'insició prèvia que es pot realitzar a través d'un enllaç que trobareu a la pàgina web de matadepere.cat.
Per a proper dimecres volem dir a un quart de sis i al Casal de Cultura s'ha organitzat la primera sessió com fer un currículum vitae amb competències.
El divendres 23 tenim l'últim dia per apuntar-se al curs sobre seguretat digital. El Casal de Cultura acollirà més a febrer un nou curs de més digitals que porta per nom Ens protegim en el món digital i que s'adreça, com els anteriors del cicle, a persones majors de 60 anys, però també a col·lectius vulnerables com persones en situació d'atur o en diversitat funcional, posant el focus, això sí, en la seguretat digital.
Compres a internet, detecció d'enganys, informació fiable, protecció del mòbil i coneixement dels riscos digitals. Al curs hi poden assistir les persones que ja van fer qualsevol dels cursos anteriors i s'ofereixen en dues modalitats, de matí i tarda. Els grups són reduïts, entre 12 i 15 persones, i les inscripcions es tanquen aquest divendres proper 23 de gener. Es poden fer al Casal de la Gent Gran o a la Biblioteca Àngel Guimarà.
I amb tot això nosaltres posem punt i final en aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio corresponent al segon dijous d'aquest mes de gener.
Punt i final aquest Mata de Pere Notícies de Mata de Pere Ràdio. Avui a Miriam Vila els titulars i un servidor, l'Albert Biorlei, al control, a la producció i a l'ocució d'aquest informatiu. Recordeu que tenim una adreça de correu electrònica, és matadepereradio.at i la informació la trobareu sempre actualitzada a matadepere.at, però també a l'agenda de les activitats de dilluns i divendres a les 9 del matí, 12 de migdia, 3 de la tarda i també a les 5.
Nosaltres ens hi tornarem a posar, doncs, el proper dijous 22 de gener. Però recordeu que, si voleu tornar a escoltar aquest informatiu, ho podeu fer a partir d'aquest divendres a matadeperaradio.cat. Res més, sigueu bons, procureu ser feliços i molt bon cap de setmana, ben intents a les festes, que estem a punt, a punt de començar.