Una producció de primerafila.cat
Cada dimecres, de 9 a 10 del vespre, al 107.1 de Matadepera Ràdio, Sapere Aude. Les ganes de saber, pensar i filosofar. Un programa dirigit i presentat per Joaquim Famboté. Recordeu, els dimecres, de 9 a 10 del vespre.
Felicitat és tornar a Barcelona al cap d'una estona, la felicitat, una peli dolenta amb pluja malenta, la felicitat.
Felicitat, superar el panorama d'un bollodrama. La felicitat, és la teva mirada endimoniada, que sap el que es fa. Un dijous de parella, per mi parella, la felicitat. Felicitat. Sentir-te el cuore, pam, pam, la nostra canzone d'amore sonant i el teu somriure.
No és la felicitat el que compta, no és per la felicitat que es fa la revolució.
Oggi questa felicità è andata perduta. Ragazzi, con questa parola di Pasolini dobbiamo fare la rivoluzione, la rivoluzione della felicità. Felicità per tutti, felicità per tutti da capo, colpire le strade, siate felici!
No pot ser mentida, en mata de Pere Ràdio.
un programa... amb poesia. Amics, de nit, perdoneu aquesta petita excitació. Us he de dir...
que he decidit seguir vivint. Vestir-me com vosaltres, correctament, amb corbata. I, com cal, traçar-me uns plans dignes per tota la vida plens de sentit. Amics, a nit, ara que encara els meus ulls poden veure coses velles, jacemins, donzelles, libèl·lules,
I tantes d'altres coses. Escenes casolanes, familiars, escenes de violència. A nit,
Doncs bona nit i benvinguts al No pot ser mentida, poemes al 107.1 de la FM. Josep Maria, si estaré. Bona nit, Josep Maria, com anem? Hola, Pere, bona nit, bona nit. Bé, molt bé, Pere, que estic aquí recol·locant els cables. Acabant de col·locar els cables, sí. Bé, bé, hem sopat bé i... Portes un jersey blau molt bonic, Josep Maria, aquesta nit. Mira, doncs...
Bé, t'agraeixo que m'ho diguis, però ja té els seus anys, eh? Però... Ja saps que a mi les prendes així una miqueta més...
Més vintage, a mi m'agraden. Em costa llançar, segons quins... Tinc camises i, sobretot, jerseys, però aquest encara, si encara fa goig. És un color prou bonic, la veritat és que sí. Una abraçada per la Mireia Sol, una altra per el Mar Basdéu. També us parlen Pere Ejar, que el telèfon des d'ara i fins vols de les 11 és el 93730 000. També tenim correu electrònic, bé ho sabeu, no pot ser mentida, arroba matadepereradio.cat.
Som a Twitter, som al Facebook i som també a l'Instagram. Josep Maria, de Baussada en tenim, ens ha arribat? Mira, diu així, Pere. Diu, Baussà, com va anar el sopar? Diu, Baussà, diu, tret del preu i del menjar, tot molt bo.
28ena temporada, programa 868, en falten només 1.798, perquè acabem. Avui, Thomas Salamón.
Tomas Salamuns, de Grep 1941, lluviana, 2014, poeta de llengua eslovena, que s'estrena al No pot ser mentida, de la mà de 16 poemes de balada per a Metka Krasovec, un volum del 2016, a la breu edicions, amb la traducció de Simona Skravec. Tomas Salamuns, seguim amb l'estocàstic de Víctor Bocanegra, i cap a tres quarts, poema dedicat i la nansa de Mar Masdel.
Va, som-hi. Els versos del No pot ser mentida. Ens acompanyes? Com recorda d'infantesa Sempre recordaré la Teresa
Balla't el pal. Tomàs Salamunt, el coneixia, Joemaria?
No. Zagreb, dèiem, 1941, Ljubiana, 2014. És eslobè.
d'Eslovènia, un país de l'Europa central, amb més de dos milions d'habitants, membre de la Unió Europea i amb l'eslover com a llengua i idioma de la branca eslava. Tomàs Salamún va passar la joventut a Còper, a la costa de la mar Adriàtica, i va estudiar història de l'art lluviana, la capital del país. Amb el seu germà Andrats va ser un dels impulsors de l'art conceptual...
a Eslovènia. Va començar publicant els anys de control ideològic més intransigent. El país llavors formava part de Iugoslàvia, amb el grup de la revista Perspectiv. Des del seu primer llibre, Pòquer, l'any 1966, va publicar més de 40 poemaris. 40 poemaris. Déu-n'hi-do, aviat has dit.
Déu-n'hi-do. Es va establir llars períodes als Estats Units i va consolidar lligams amb poetes com Charles Simic, que ja ha visitat el No pot ser mentida, Robert Haas, Christopher Merrill, Bob Pellman i Joshua Beckham. Se'l considera un dels poetes centre-europeus més influents a escala mundial, destacant la passió que sempre ha despertat entre joves creadors a qui ha encoratjat en les recerques poètiques més atrevides. Balada per a Metka Krasovech,
del 1981 poemari dedicat a la seva esposa pintora i el llibre que avui ens ocupa pivota sobre el joc poètic que ell mai ha sabut ni volgut separar d'una vida viscuda a fons és un llibre llarg
peculiar i estrany. S'hi barregen els versos més dolços amb els més surrealistes. Els poemes no són uniformes en el seu format ni en la llargària. El to obliga a un parell de lectures perquè, i ja està bé, sorprèn i inquieta igualment l'ús de l'absurd. Els poemes d'avui van ser publicats a l'Abreu Edicions l'any 2016 amb traducció i epíleg de Simona Srabeck.
Esperem que els gaudeixin. Diria, Joan Maria, que és la primera vegada aquí al No pot ser mentida, després de 28 temporades, que hi llegim un poeta eslobé. Jo no en recordo cap. La veritat és aquesta.
ha estat el Marc qui ha escollit el Marc és el responsable i així és culpable de l'edició d'avui d'aquest no pot ser mentida bé el Marc és culpable i responsable de moltes coses a part d'això la veritat és aquesta però bé ara ho veurem interessant
Interessant. I a més a més em sembla que un poeta radiofònic. Vol dir que em sembla que tenim una bona estona per davant. El primer poema, Josep Maria, d'en Tomàs Salamunt, no sé si ho pronuncio bé perquè l'eslobé vostre és completament desconegut per mi. Tu per títol, para que tens les dents gastades. De fet, pren com a títol una part del primer vers del poema. Som-hi, doncs. Va.
Pare, que tens les dents gastades. Per què les flors no floreixen en la carn? La pregunta és l'origen de les morts cròniques dels animals no alletats. Beure-hi significa càstig. No sé quina olor fa l'esperit de plata. Música
Amics, amigues, ja anireu veient, mentre anem llegint aquests poemes de Tomàs Salamón, que els seus poemes són farcits de versos contundents. Per exemple, veure-hi significa càstig. Rumieu-hi amb això. Sí, sí.
I si voleu, ja sabeu que ens podeu trucar. Esclar que sí, 93730 000, com sempre, a la vostra disposició. Aquest ha estat el primer poema del programa d'avui. El segon també du per títol el primer vers i diu...
Set són les línies traçades per l'espasa. Tomàs Salamunt, en traducció de Simona Srabeck, el no pot ser mentida.
Set són les línies traçades per l'espasa. Cèrvols, heu de saber que els nens no neixen de mares, sinó del buit. I els enciams, ben bé igual, no creixen de la terra, sinó del buit. Soc més silenciós que la serp.
Simona Srabek, Josep Maria, la traductora d'aquesta nit dels poemes d'en Tomàs Salamunt, és filla de Lluviana, Eslovènia, va néixer l'any 1968 i es dedica a la traducció literària i a la recerca relacionada amb la literatura europea del segle XX.
ha traduït a l'eslobè les obres de diversos escriptors catalans i al català autors eslovens. Vol dir que fa una miqueta de pont entre la cultura catalana i la cultura eslovena. N'he llegit un parell de poemes d'en Salamún. El tercer du per títol Bec farina d'un platet de Maisen, Josep Maria.
Esteu bé? Nosaltres aquí, al No per ser mentida, volem acompanyar-nos avui en poesia eslovena. Ja heu estat a Eslovènia, tal com suggeria en Josep Maria, ens podeu trucar i comentar-nos-ho. Sé del cert que en Josep Maria sí que hi ha estat a Eslovènia.
Has estat i no només una vegada, Josep Maria, a Eslovènia? No, tampoc, tampoc massa, eh?
He estat, potser... un parell o tres. Potser tres, sí. Per feina? Sí, sí, sí, evidentment. Ja saps, Pere, que... Ara, perquè ja pràcticament a nivell de maquinària pesada ja no faig res. Ara més aviat em dedico a maquinària més lleugera, més portàtil.
Però a l'època, a l'època forta meva, doncs això, els anys... entre el 2000 i... a finals de l'altra centúria i a principis aquests jo em bellugava molt per països de l'est.
I aquí, sí, sí, jo havia anat a Eslovènia. De fet, hi tenia un client, un client molt bo, molt bo. El que passa és que es va... Per cert, em va deixar de veure cèntims, vol dir que tan bo no hauria de ser. Però sí, a més, és un indret geogràficament molt bonic. A tu et sona alguna cosa d'Eslovènia, Pere, o...?
O no... No, el ciclista, el Pogatxer, però... És d'allà, sí, sí. I em sembla que aquí havíem importat ossos. Els ossos del Pirineu català... Del Pirineu ni algun que l'havíem portat allà, pot ser, pot ser. Diria que són d'Eslovènia, si no tots, molts. Pot ser, pot ser. Sí, sí. Imagina't si entenen de coses. Maquinàries, ciclistes i ossos, no?
i poetes com en Tomàs Salamon, que aquesta nit és protagonista en la Potser Mentida. Correcte. Bec farina d'un platet de Maïsen. Tomàs Salamon, traduït per na Simona Esrabek. Bec farina d'un platet de Maïsen.
no he acabat de reflexionar sobre el fet que la fusta té un nus allà on la vet i sortia una branca. Per què la flama que em llepa la mà surt dels ulls d'un home mort fa tant de temps? El danubi provoca inundacions. La memòria s'extingeix.
Menjo un ruí barbre i veig la casa del meu avi amb els baladres i les escales escardades. La silca no té permís per netejar les escopetes. La senyora Abramic carda la llana. A primera hora venen els cabirols.
Els soldats alemanys capturats mengen en plats de llauna. Deu ser diferent, aquests plats de llauna,
Com a contrapartida del platet aquest que parlava en el poema anterior, aquest platet de Maïsen, que pel que he estat mirant, he fet una consulta al Google i sembla ser que era un... Bé, fa referència a una porcellana molt millor que no pas un... Un plat de llauna. Un plat de llauna.
A primera hora venen els cabirols, la senyora Abràmic carda la llana i la Silca no té permís per netejar les escopetes. De fet, és evident que en Thomas Salomon es va trobar ben bé en...
A més, era una zona no massa bona tampoc per viure, doncs, això als anys 30-40. Hauria de ser una zona absolutament revoltada pels fets històrics que tots, evidentment, coneixeu. Sí, sí.
Sí, sí, una època jove, la Segona Guerra Mundial, però després, a l'entrada de la postguerra, tot el periple històric de Iugoslàvia i els països que en formaven part, amb la dictadura d'en Tito i tot plegat, no devia ser una vida senzilla. No, em temo que no, em temo que no.
Tinc interès, per cert, Pere, de saber la teua opinió sobre els aconteixements bèl·lics que s'estan produint aquestes darreres setmanes. Però no en parlarem, n'entén? Ara no, ja te la donaré l'opinió, però ara no, sí, sí.
Tu saps que jo estic molt atent a tot allò que passa a l'estret d'Hormuz. Sí, sí, sí. Tu saps que jo hi tinc tirada amb tot plegat i especialment a l'estret d'Hormuz. Estret d'Hormuz.
Que no és tan estret, o sigui... No, no, no, no, perquè sembla... Sí, sí. Ponegut com l'estret d'Hormut, però estret no és. Estret no és. No, no. No, no és estret. És bastant... És bastant ample. Exacte. Va, tira. Va, tira.
Recordo l'espina clavada al taló. El camp estava cobert de garbes de blat cegat. En pujar a les espatlles del meu pare no sabia que jo també moriria. Les tovalloles de color blau em fan por. Els dibuixos de noies nues pugen els prestatges més alts a mesura que creixo.
Mentre el pare treballa, els rellotges no es mouen. Correcte.
En Tomàs Salamunt ens escriu que les tovalloles de color blau li fan por. No sabem exactament per què li fan por les tovalloles de color blau al senyor Salamunt, però segurament a vosaltres també us fan por alguns objectes determinats.
I insistim en que ens truqueu i ens digueu quins són aquests objectes.
que us fan por, que us fan besarda, que us fan respecte. Perquè segurament hi ha una història al darrere, segurament la història de les tovalloles blaves i en Tomàs Salamunt, doncs, és una, i ens agradaria saber-la, però com que, d'entrada, perquè és mort, i segona, doncs, perquè segurament no ens pot escoltar. Es podria intuir, potser, que el color blau fa referència al color d'alguna bandera,
Probablement. És probable. Però aquesta aversió, aquesta por d'allò, com us apuntava el Pere, molt probablement vosaltres també en teniu alguna, de por que...
que identifiqueu, doncs, no necessàriament, no una tovallaua, que en principi és un objecte que no ens hauria de fer por, sinó ens al contrari, no? El que hauria de fer és aixugar-nos. Sempre és un objecte que és molt de guerir. Però tots tenim molt probablement relacionats amb la infància, potser, o fins i tot abans, o just després de la infància, que ja sabeu que és una època molt...
molt difícil per la majoria d'èssers humans. Jo recordo un grapat d'objectes que a mi em fan por. Per exemple, a mi em feien por els candaus. De tota mena, eh? D'alguna porta, d'alguna tanca, d'alguna bicicleta... Veure el candau, aquella mena de...
amb aquella barreja entre ferradura i la peça aquella.
Podria també el relacionar una miqueta amb el servei militar. I no sé per què, perquè això sí que és cert que jo vaig fer el servei militar, servint per Espanya, i haig de confessar que, tot i l'anunciat, jo no vaig passar penúries, diguéssim, ni vaig haver, gràcies a Déu, de sofrir cap...
ni cap guerra, ni cap cosa que se li assemblés. Sí, és cert que estava lluny de casa, que això no és poca cosa, però no ho sé, en tinc un record dels candaus. I encara ara et fan...
Ara podria notar, però n'hi tinc una mica. I a casa n'hi tens, de cantar? No, ni un. No, no, no, no. I mira que n'hi podria tenir, perquè són objectes que, a part del servei propi d'un candau, que és, doncs... Com a objecte decoratiu, tampoc no està malament. En principi no, sí. Però no, no, no, no, no, no. Mira...
i tinc com una certa... Bueno, no, una certa, no, tinc una versió gran. Els candeuls i els clips. Saps els clips aquests metàl·lics? Diguéssim per... dels fulls, diguéssim, o dels cabells? No, els cabells no. El tema cabells no...
no m'ho he posat mai de clips als cabells, però també no sé si és un objecte metàl·lic. Té una certa relació. No ho sé, pot ser, pot ser. I vosaltres, amics i amigues, 93730 000, hi ha algun objecte que us faci por? Ens truqueu i ho comentem.
Sempre parlant d'objectes, no de persones. No, persones no. D'objectes. D'objectes. Recordeu que això no pot ser mentida, que no és un consultori sobre coses que aquí no ens pertanyen. I a més a més, tampoc no farem una anàlisi psicoanalítica del tema. Exactament.
Només per comentar-ho, perquè també ens agrada sentir-vos i... No ho sé, doncs, què diré jo, els camparàs, o els talons de les sabates, o no ho sé, o les paielles, que diria la meva àvia. La meva àvia deia parxessi, ara què dius, en lloc del parxís.
Ah, però això el referia al joc. El joc. El joc. També seria un objecte, però... I li tenia por? Ella feia trampa.
Utilitzava daus de set cares. I haurà de ser cap a casa. Traia un quadre i muntava cinc, per exemple. Bé, abans tampoc hi havia l'evolució que ara hi ha amb el tema de la visió. Abans jo recordo que la meva àvia portava unes ulleres. Però em sembla que el tema no era aquest. Sí, però potser no eren pas trampes, era aquest que no s'hi veia.
I tant, per tant, doncs... Home, tira, esclar. Tira llarg. Dos quarts d'11, seguim el No pot ser mentida amb poemes de Tomàs Salamunt amb traducció de Simones Ràbeck. Aquest du per títol... Gaprze. Bé. Rapze. Molt complicat, eh? Gaprze. Ara sí.
Aquesta és una mica més llarg. Diu... Aquesta sí que és bona. I què? Les branques fosques dels avets... protegeixen el rerefons, el seu color. Un ocell retallat com una joguina feta pel fuster... o d'un tovalló de paper...
encara que aquest canta i fa saltirons. M'agafa el desig irreprimible d'enfilar-m'hi, de fixar un canalobra d'argent al costat del niu. El gest és la floridura de la mort. Aquests nois es soldaran amb les muntanyes i pariran com els molins abandonats.
Els records seran escampats per l'aire com si fossin terra polsagosa? L'oxe, estanco i el noi genyo de la fonda. Cap a on? Jo seré cambrer, jo seré llenyataire, jo em quedaré a la granja, jo perseguiré altres postes de sol, les que hi ha sobre el mar.
La línia divisòria entre el terreny cobert de neu i el que ha quedat sec es veu nítida? Fent comerç amb el greix a la zona de Risarna, és fàcil fer diner negre? Tornaràs l'any que ve. Ja menges prou carn, tu?
La misericòrdia més gran, Pere, és la que s'obre cap a l'horror. Tots els sistemes de matar fabriquen material. La poesia és tan apreciada a l'acord perquè serveix per esprema els súbdits. Kafka té la culpa de l'ocupació de Praga.
Fins demà!
La misericòrdia més gran és la que s'obre cap a l'horror. Tots els sistemes de matar fabriquen material. La poesia és tan apreciada a l'acord perquè serveix per espremer els súbdits. Us dèiem fa una estona que en Salamon té versos contundents en els seus poemes. Aquests en són algun exemplar.
Kafka era... Kafka era txec. Era txec. Era txec. Fill de Praga. Correcte. Nosaltres, els pagesos. Tomàs Salamunt, traducció de Simona Sravec.
Quan el jo realment es mou, s'apareixen a la gent de la terra dues femelles de cabirol. El color del bosc verd es congela. Ens sentim atrapats per la bogeria. Ebris. Quan el jo realment se separa, respiro a poc a poc, a poc a poc, fluixet. Horroritzat, observo el terratrèmol com un pegà.
Em quedo sense paraules per no exaurir el món. I llavors espero. Espero durant molt de temps perquè aquesta estranya marea afluixi. Els eslovens que fem cases d'autoconstrucció morim tots dictos. Els meus mons rojos...
els mous rojos del veí Loxe, que s'està construint un estable per al bestiar. Tots dos us hem donat el color. El color. Els eslovens són molt seus, Joan Maria. Efectivament.
Un blues etern, Víctor Bocanegra. Un blues etern,
Un blues que ens digui coses o que no ens digui res. Un blues que ens tregui noses en ordo o en francès. Un blues que signifiqui un punt sense retorn. Un blues que dignifiqui tot aquest gran suborn. Un blues que plouri fins que hi hagi un mou.
Mmm, blusa tern!
Un blus que no menteixi, un blus que faci gots, un blus que s'adueixi, que giri com un boig. Un blus que pau inspiri, un blus que inspiri pau. Un blus fill d'un deliri, d'amor que mai no cau. Un blus que plori, fins que jo mori.
Un blues que rigui, un blues etern.
Fits que jo m'ha odi. Un blus que tu di. Blus a bit hern.
107.1, SM, Marta de Pena, Ràdio. 107.1, SM, Marta de Pena, Ràdio.
Un blus etern d'en Víctor Boca Negra que les darreres setmanes ens acompanya aquí al No Pot Ser Mentida, l'aparador de versos de la municipal de Matapera, Matapera Radio, el 107.1 de la FM. Nosaltres continuem aquí, el capità Josep Maria...
Sí, estaré i el soldat Pere Ejarque en aquesta edició 868 del Cafè, llegint-hi poemes de Tomas Salamund. Aquest autor eslobè que s'estrena avui al No pot ser mentida amb el llibre Balada per Metka Krasovec amb traducció de Simona Esrabek. N'hem llegit vuit de poemes al primer bloc i per aquest segon
I si no fem salat, mirarem de llegir-ne uns altres 8. Comencem amb un, José María, que diu... Insectes, ocells... Això és el que diu aquest primer poema que llegirem, aquesta segona part del No pot ser mentida d'avui. Tomàs Salamon. Insectes, ocells...
Salut. Espera. Noto la mà de Déu al meu clatell. Qui s'atreveix a esclafar el meu cap? Examino la vespa morta.
Geu damunt el full blanc amb la inscripció en negre. Trucar al Junos. Grava aquest gest dins meu. Grava'l. Déu és el buit. Al seu cap, una bola de carn de cavall d'olor nauseabunda. El llop l'ha perdut a la neu.
Què vols fer-hi, Gavià? Torna-te'n a les ribes del Hudson. No esberlis el meu cos amb un llamp. Tu, finestra, no em miris. He sentit dir que tens les mans blanques, senyor del buit. Mai no les he vist.
Ara, molt curts, jo, Maria. I que d'alguna forma o altra ens interpel·la a tots plegats. De fet, és únicament un vers que diu així. Suporta el teu crim.
I aquí cadascú que faig el que cregui per tu, oi, Josep Maria? Bé, és una... És molt clar el missatge, diguéssim. Claríssim, claríssim. Tots n'hem comès de crims, d'alguna manera o d'una altra. I de molts tipus, n'hi ha de molts tipus de crims. I de criminals, però...
En Thomas Salomon ens diu, suporta el teu crim. És un bon consell, sense cap manera de dubte. Que vindria a ser el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, però... Home és el bé. Home és el bé.
Faria gràcia d'anar-hi a Eslovenia. És molt únic. I és un lloc també molt familiar. És per anar-hi amb la canalla. A vegades dius unes coses, Maria, que... O sigui, què t'ha fet dir que Eslovenia és un lloc familiar? Coi, perquè tu sol no t'hi veig. Ja, ja, ja.
Però ni a Eslovènia ni enlloc, o... No, no, concretament a Eslovènia. No, no, tu ho pots sol, pots anar a tot arreu, però a Eslovènia no. Aquest poema, Josep Maria, té una segona part que m'agrada molt. Va.
A David. Fill, no et veig. No et sento. Vaig veure un esquirol al bosc mentre carregava amb la meva caixa negra. Ara observo immòbil la fletxa i el rètol. Margin. No sucumbeixis davant la bellesa.
Tira-t'hi com en una piscina olímpica i mira de perforar-la des de baix. La superfície és la bellesa. Fes-la sagnar.
Sí, és que ja ho deia el Marc, que s'han... el Marc i el no pot ser mentida ja fa anys que us ho repetim, que els poemes s'han de llegir i tornar a llegir. En aquest cas, l'exemple és evident. Són poemes que en una segona lectura segurament hi trobarien molts més matisos dels quins ara...
I no perquè sigui eslobé, l'autor, sinó perquè... bé, perquè ens agafa... són poemes molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt molt
Doncs segurament, doncs, enrascant-la i... maltractant-la, segurament. El següent poema, Joemaria, que per cert és bastant llarg, du un epígraf de Georges Mattel en francès. Sí. Sabadors, tots plegats del teu domini, del francès, no sé si...
Sí, sí, sí. Aquest epígrafe ja us ho llegeixo jo. Recordem que porta un epígrafe d'en George Battelle i diu així. La santé és d'abord la vie d'une femme entourée d'un luxe frivole. Elle becure maritalment et prigia fils ètnic nord
pas la brillaire de la chair. En 1991, âgée de 37 ans, elle changea d'habit.
Perdona. 12 de maig. 9.30. Escolta, Metca. Pobre criatura que em sorges a través de l'oceà. Que persegueixes els meus llavis sagrats amb les extremitats càlides i flonges que sobressurten d'aquell famós paller. Brut de gasoil i ple de síndries. Vés-te'n i dedica't a les teves contradiccions.
Visca Agatha Christie i tots els altres fòssils amables. Quin fàstic de cremallera! I les peces mals soldades d'un tòpic, que ni en els somnis no m'abandonen, i he de gastar milles de paper. Què et dóna dreta per pallejar davant meu, amb Eva, tremolant i cridant com un orgasme després d'haver fet el cim a l'alta muntanya?
Tens les orelles arrapades. Amb cada batec reso que se t'endugui una allau. Vine, veniu cap aquí, sants bernats. Vull el vostre licor per la meva dona. A causa d'ella he començat a descuidar els insectes que ja no se'n volen en tocar la meva seda. Vés amb compte, dona caníbal, que volies imprimir dins la teva carn viva el meu rostre.
No vaig caure a la trampa. No sóc un pagesot eslover. Jo sóc Angèlica de Foligno. No he deixat de ser l'arbeta de Déu.
Aquí el Marc ens ha fet la traducció de l'epígraf que tu has llegit, però em sembla que ha quedat prou clar. Sí, però si de cas, si vols, ho podem llegir. L'epígraf deia... La santa va tenir primer la vida d'una dona envoltada en un luxe frívol. Va viure maritalment, va tenir diversos fills, i no va ignorar la cremó de la carn. L'any 1285...
a l'edat de 37 anys va canviar de vida. George Bataille. Quatre vents, eh? És curiós com fan. Sí, bueno, tenen aquest... Sí, sí, sí. Quatre vegades vint. Sí, sí. Franceses són molt franceses.
Àngela Di Foligno, això també ens ho apunta el Marc, terciària franciscana, mística i escriptora medieval. És venerada com una santa a l'Església Catòlica. Per tots aquells que us ho pregunteu, crec que hagi clar. Són tres quarts i mig d'onze. A veure si fem a cap a tot o què.
Retornar el deure a la pàtria. Tornes Salamon. Moltes vegades, Pere,
He recorregut amb la meva bici gegant i groga tota l'extensió de la closca d'Amèrica i he dormit en motels on, d'habitud, hi havia a la tauleta de nit una llumeta tènua de color lila i una bíblia lligada amb una cadena. Pensava que avui al món, a part de mi mateix, no deu haver-hi gaires poetes que tinguin una possibilitat del tot real que la seva pàtria
abans que es morin els seus fills, vegin com es fixen en cadenes els seus poemaris, els coixins, la qual cosa passarà a Eslovènia de ben segur, amb els meus poemes, perquè aleshores en aquell país ja hi haurà bastants motels.
És molt tard, Josep Maria, i si et sembla, tancarem amb un de poema que és curt, és breu, diu, instantàniament em puja, i si per cas l'un, dos que ens quedaran, el parell que ens quedaran, doncs els aprofitarem per algun altre dia. Feina pel Marc. Va.
Instantàniament em puja la moral si recordo com he trencat el cor a totes les meves dones.
Bona nit.
Bend with me, sway with ease. When we dance you have a way with me. Stay with me, sway with me. Doncs la sintonia la reconeixeu del poema dedicat, Josep Maria, el tenim a punt. Sí, sí, Pere, el tenim a punt i és tota una declaració d'intencions. Mira, Pere, aquesta nit dediquem un poema als homenatges.
I ho fem de la mà d'uns versos d'en Bartomeu Fiol dins el quart volum Carans de la seva obra poètica editada per Proa. Per què molestar-se Bartomeu Fiol no pot ser mentida?
Si un pot topar-se llibres ja tan fets com poemes per al germà fugitiu L'apocalipsi menor, de Màrius, Sant Pere i Passarell, per què molestar-se com bobotes a fer més llibres nous?
Fins demà!
La Nansa de Marc Masdeu.
24 de març de 2026. Crims. Com el singularíssim poeta eslober, noto la mà de Déu al meu clatell. Sé que em vol marcar algun camí, ja que les meves mancances i els meus pecats, sempre venials, omplen la motxilla. El camí del riu, mentre el rellegeixo, hi fa força fresca. Però no passa in ànsia. Estic bé. M'impregno de versos que, en principi, no serveixen una lògica aparent, però que, per mi, agafen tot el sentit del món.
L'autoconstrucció tendeix a la mort dictus, la bellesa és en la superfície, o que mato perquè vull que em matin i m'estimin. Allargo la caminada. El sol ja comença a estavellar-se contra el meu rostre. Suportaré els meus crims.
Doncs amb l'enança de Marmes Déu, tots plegats suportant els nostres crims, posem el punt i final d'aquesta edició 868 del No pot ser mentida.
Avui és una versió matisadament diferent. Josep Maria, bona nit i, si deu vol, fins la setmana que ve. Bona nit. I visc a Eslovènia.
Una versada per la Mireia Sol, una altra per el Mar Mas Déu. També us ha parlat en Pere i Jarque. Bé, ho sabeu, la poesia aquí, a Matada Pere, a Ràdio, té una parada. No pot ser mentida. Bona nit.