Música Música Música
Marta de Pere Ràdio. Els dimarts, a Marta de Pere Ràdio, magnificat. Un programa amb molta música. Música sacra.
De 8 a 9 del vespre Vine i torna'm a abraçar
però apretant ben fort que em dones just per respirar. Que no ho sabem quan tornaràs i sempre ens passa igual, tots els fantasmes venen quan
a quedar-nos i mai junts hem aterrat. Ha sigut inoblidable, però mai hem despegat. Som tan covards, som tan covards. La distància ja no fa mal, però el temps es torna a parar. No podem tornar a intentar, que no puc més, que el cap no va i el cor s'encena.
que mai se sap si és este el nostre últim abraç. Ja no hi és aquí, te he trobat a tu i m'has trobat a mi, i ara sí que sí que hi
que ens hem trobat de nit d'amagades. Ens hem estimat fort, però a vegades no et controles al final.
No hay que llorar que la vida es un carnaval y las penas se van, las penas se van y las penas se van cantando. No hay que llorar que la vida es un carnaval y las penas se van, las penas se van y las penas se van.
Les penes se van. Tres portes dintre camiues, obertes a tots els vents. Està obert per tu, l'altre per la bona gent. Està obert per tu, l'altre per la bona gent.
amb la control dels meus instints, lluïm. Guardaràs que contrastaran un parell d'amics, vinc protegint. Les nostres leis, des de petit, tranquil. Cancapar-me i trobaràs amb brentes dels meus dits.
I sap que no vaig fer un món seria capaç, i és cert que tenen i no era la ciutat, però afina les preguntes, afina les preguntes. Encara no he dit si sóc bo, encara no saps si sóc bo, encara no he dit que m'inspiri una idea que em mogui una gran convicció, encara no saps si amb el meu bosc pel món vaig que sigui una mica millor.
Tins d'una casa respectable, gaudint de ser estimat. Encaixo en mans. Vino els tons i arrofones quan veig comportaments que m'han semblat del tot inadequats. Ja sap que no vaig fer-ho, no seria capaç, no, no.
Fins a les preguntes. Encara no et dic si sóc bo, encara no saps si sóc bo, encara no saps si calculo els meus actes buscant una retribució. Encara no et dic si sóc bo, encara no saps si sóc bo, encara no saps si dedico la força sentint les meves accions. Que puc anaven als subsistants i us hi estic perseguint algun bé superior. Mirem, dinossem al bar, de tot com ho volem al bar, refent d'un gran gest.
S'envé l'innocent malabat, remen el cul, somriu a tots, la gent del meu munt, a sort dels despiats que han d'oblidar. I qui deu ser, on va, on ve, què vol que té?
Aquest caralla m'ha d'explicar que mi provoca aquests nivells d'hilaritat. Encara no saps si sóc bo, encara no he dit si sóc bo, encara no saps si em domina la manda, si estic espatllat per la por, encara no he dit si tinc l'ànima pura o si em metgen les barxes passiós, encara no saps uns minuts, necessito que allò és aquesta cançó, encara no he dit si la joia dels altres em porta només alegria o em fa brullar dins un marí, una medzina, una forma sofil de duror. Que es porten un ving de cameua,
obertes a tots els béns. La que està oberta per tu, l'altra per la bona gent. La que sèria per l'amor, no la tancarà.
Ho sabem tot de tu.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'm silent. When I was six years old, I broke my leg. I was running from my brother and his friends.
Tasted the sweet perfume of the mountain grass I rolled down. I was younger then. Take me back to when I found my heart. Broke it here, made friends and lost through the years. And I've not seen the pouring fields in so long. I know I've grown.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
One's brother overdosed One's already on his second wife One's just barely getting by But these people race me and I Can't wait to go on and I'm on my way I still remember these old country lanes
Fins demà!
Benvinguts a casa. He estimat sense estimar-me, però és preciós enamorar-se. M'he cosit la pell del cor, he sobreviscut l'amor. Vull somriure en despertar-me i estirar-me sota l'obra. Puc vestir-la de colors. La meva vida és la meva...
Vaig deixar-te abandonada. Vida meva estimada. Potser em van guanyar els errors. Potser em va guanyar el seu cos. Soc feliç altra vegada. Perquè em surt per la mirada. He perdut la por a la por. La meva vida és la meva sort. La meva vida és la meva sort. Jo no.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mata de Pere Ràdio, 107.1 FM.
De l'any 2012 crec que els dos coincidirem, el gran silenci a la pregunta del teu pare. Quan a mig sopar, presentació, servim el vi, em clava els ulls i em diu així de què treballa. I jo penso, sóc artista, però sóc fatalista. Tinc poc que rigui, s'aixequi, se'n vagi, faig por a qui vivi.
Que emprenedor, un poc idealista, que interessant.
El nom recorda el pit, l'abocador del cor, on calen les paraules que triem. No dic que em van just abans de pronunciar-les, de pronunciar-les. Del 2014 he triat un banc de blancs, arribo a casa i queda clar, no m'esperaves.
Ni tu ni aquell paio que no em du la part de dalt, que canto seja dins la cuina sense haver-se'n adonat. Soc idiota que la paraulota que escopiria. L'aturo, l'empasso i encara em foto a riure. Dono mitja volta, surto cap a fora i aquí no ha passat res.
Descobert un lloc en on recorda el pit, l'abocador del cor on calen les paraules que triem. No dic que em van just abans de pronunciar-les, de pronunciar-les.
Però el meu top és l'any 19, cau la nit i explico els tres porquets per anéssima vegada. I sense preludi ni senyal em deixa anar amb innocència desarmant perquè no viu aquí la mare. I jo penso que si ara un gran cometa destruirà
He descobert un lloc He descobert un lloc He descobert un lloc He descobert un lloc He descobert un lloc He descobert un lloc
L'abocador del cor, on calen les paraules que triem. No dir que em van just abans de pronunciar-les, de pronunciar-les. No vull agradar-te a veure't res, no vull portar el pes que
que passen anys i encara em trec.
Però dijous no sé per què tot està bé. Toc en 30 pel proper aniversari. Em mata ara, però alhora em dona ànims. No sé per què passa, que tot es torna fàcil. Els tontos van molt ràpid, ho diu el savi.
Gràcies.
Luc, yo soy tu padre. Però què dius, tio, si tinc 15 anys més que tu? Siento una perturbación en la fuerza. Ignasi, bonic, perdona que et talli el rotllo, però estem fent una falca de la claqueta. Sí, és veritat, perdona'm tu a mi, és que a vegades, doncs, m'envalo. No, per s'arrencar ens queden 6 segons. Ah, doncs va, endavant. La claqueta, un programa de cinema amb Ignasi Serra i Marc Pitarch. Cada divendres a les 7 de la tarda a Matadapera Ràdio.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins que la mort ens separi tots riqui-ti.
Fins demà!
No penso tornar a veure'n mai més, i així quan siguem vells recordarem el dia d'avui com la meva última ressaca.
No penso tornar mai més a aquell bar on sembla que la festa no es trencava. Fins que l'idiota que escolteu ja no recorda el que buscava. T'ho juro com ja som, millor t'ho juro per la lluna.
Fins demà!
No penso tornar a veure'n mai més. He vist que ja ningú perd els papers. I sempre em quedo sol amb tu al mirall. Els últimes copes t'ho juro com hi ha sol. I jo t'ho juro per la lluna. Encara no he begut ni mona. I ja passen dos quarts d'una nit.
Ja passen dos quarts.
Mata de Pere Ràdio. Benvinguts a casa. Mata de Pere Ràdio. Benvinguts a casa. Mata de Pere Ràdio. Benvinguts a casa.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
que havien els mobles. La finestra, un quadre exacte d'en Madrid. Al sofà es mirava la novel·la i em va perdre el fil. I passaven nits com passen els cotxes.
i libristes sobre el buit, tripulant la cos damunt les coses pel pes de l'oblit. La lluna vella, lluna va, com ve em dólar la mà, la cadència de...
Cara vent, no cara mar, un adeu sempre és polar.
La cadència de la sol. Cara vent o cara mar, un adeu sempre és polar.
Com el vent dólar a la mar, la cadència de la sol. Cara vent o cara mar, un adeu sempre és polar, però hi ha llum al mar.
Entreteniment. Evasió. Bromes. Divertesta. Benvinguts a casa. I know that this could hurt me bad. I know that this could feel like that. But I just can't stop. That my defenses drop.
I know that I was born to kill Any angel on my windowsill But it's so dark inside I throw the windows wide I know La-la-la-la-la-la-la-la I know La-la-la-la-la-la-la-la Still I don't let go I'm feeling so far when it's grown
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Moltes vegades he pensat que no podria, moltes vegades he volgut abandonar, deixar enrere tot allò que em fa feliç per buscar l'estabilitat. Tantes vegades m'he amalat dins l'armadura, però ja he acceptat que em fa por sentir-me jutjat.
Deixaré que plogui sobre el que vingui, que la música m'abriqui, que jo seguiré cantant. Cantant el dia, cantant el mar, cantant a tot aquell que m'olgui escoltar. Cantar sense aire, cantar cansat, però sé que sempre és millor cantar plegats. Seguirem cantant.
I fer-ho junts ens fa sentir més grans, seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats, seguirem cantant. I fer-ho junts ens fa sentir més grans, seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats, seguirem cantant.
I quan el món m'esclafa i em sento perdut, en totes les batalles ets el meu escut. En les hores fràgils tu ets com un estel, acompanyant les lluites dels pobles rebels. I és que em gires la vida amb només una cançó, les fas les diferències d'aquest món. Cantar sense aire, cantar cansat,
Però sé que sempre és millor cantar plegats. Seguirem cantant i fer-ho junts ens fa sentir més grans. Seguirem cantant que aquesta melodia ens mantingui connectats.
I fer-ho junts ens fa sentir més grans. Seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats. Seguirem cantant.
Corremos juntos por los ríos, a nadie ya daremos de qué hablar. Los vientos se acompañan de palabras y tú con tu mirada puedes más. Pues si las flores gritan por las hojas, tus manos gritan más al golpear. Las sendas que los tiempos han cambiado y que nadie ya puede enterrar.
Es el agua del ritmo del mar que a todos los enanos al azar cabalga en tu pelo al sembrar las orientes submarinas de la mar.
Fins demà!
Pero cuídate el rastro, chaval. Si quieres seguir gozando, tú verás. Si controlas y sabes cortar, o veremos si tus huesos pueden más. Es el agua del ritmo del mar que a todos los heranos da la sal. Cabalga en tu pelo al sembrar las corrientes submarinas de la mar.
Todos los enanos de la sal Cabalga en tu pelo al sembrar Las corguetes submarinas de la mar
Agafa aire fresc. Relaxa't, relaxa't. Conversa. Relaxa't, conversa't. Mató de pera ràdio. Mató de pera ràdio. Mató de pera ràdio.
Vagi de gust al programa gastronòmic de Matadapera Ràdio. Atenció, preneu nota. Ingredients. Productes de temporada. Llibres gastronòmics. Música. Cinema. Les vostres pròpies receptes. Entrevistes. I molt més. Elaboració. Ho tallem tot ben picadet i ho cuem una horeta a foc viu. Ho farem cada dissabte de 12 a 1. Ah, i en reemissió els dimecres a partir de les 7 de la tarda.
Acting in this play of Comedy with tragic words The audience was smiling Cheering on a scene absurd I can try to hide behind the makeup But the show must go on
Fins demà!
Fins demà!