Bona nit!
Fins demà!
Bon vespre, bon vespre, bon vespre. A tothom benvinguts i benvingudes de nou al vostre programa preferit. Tornem als orígens. Tornem als orígens, tornem al nostre deport. Ja ho hem fet en tres ocasions, aquesta temporada. Sí, Déu-n'hi-do, eh? Home, és que al final... Tres de sis. Ens devem aquest tipus de públic.
Avui, com anem dient, programa de hockey amb un convidat que també ens costa, que és seguidor del programa. Això ja fa il·lusió, perquè hi ha gent que ja t'escolta, ja sap una mica de què va, no li hem d'explicar que el Pere a casa es posarà una mica amb ell, però que tranquil, que no és bon xaval, i coses d'aquestes que a vegades costaven una mica, com, per exemple, el Xavier Llanar, que es va quedar una mica... Però re, saludos des d'aquí, Xavier. Bueno...
Avui, nois, parlem una mica de hockey català, de hockey, en general, allò que fem sempre. També una mica de per què som un esport de rics tan pobres. Vull dir, és que avui he tingut l'enèsima negativa de la Federació Espanyola. Una altra negativa de la Federació Espanyola en aquestes coses que vaig fer jo de hockey, que intento moure una mica l'arbre, aviam si cau alguna cosa, però res.
Però bueno, el mantra, vull dir la frase, sempre és no hi ha pressupost. I jo penso... Això fa hockey, eh? Això fa hockey, oi? El mantra és no fer pressupost, vale? És el que ens ha passat sempre i el que ja t'avisen. Vull dir, ja venia avisat a casa que no hi havia pressupost. Tampoc ara... No, no. Això no és tampoc una fletxa a la Federació Espanyola. No hi ha pressupost. Potser per penalti corrent sí que n'hi ha de pressupost. Però bueno, és molt bon programa.
Però això, amics meus, no és una ràdio, una vocal, ni esforçacions professionals. No. De tant en tant sí, perquè, clar, és el meu i ara el nostre programa. Per tant, si a ràbia és una mica, també has de poder fer aquestes coses. Som el teu falla, també. Però sí que m'agrada abocar les meves idees.
I porto... Ho hem preguntat, vam fer la primera temporada, allò que hem fet de hockey, i possibles solucions, i ho he donat amb algú que és poc convencional, però jo crec que pot ser una solució. Avui em disfraço de xef i us porto una recepta, és bastant complicada de fer, no enganyo ningú, no és fàcil, però si vols un canvi has de fer alguna cosa atractiva. Són dos passos, molt senzills, però molt complexes al mateix temps, però crec que és una recepta que vam cuinada...
tornaria aquest esport una mica més competitiu. Si us plau, comencem amb el receptariot.
Pas 1, per aconseguir que hi hagi pressupost. Això és atrevit. No caurà bé, segurament això. Tots els equips catalans s'han de posar d'acord i abandonar divisió d'honor B ja, en bloc. Fora, tots. Ens hem de fumar la divisió d'honor B, és horrorós. Hem de crear la divisió d'honor catalana.
Punt. Amb aquest moviment ja deixem de tirar bitllets amb segons equips, que la majoria d'equips catalans els tenen, en viatges, àpats, llicències i d'altres coses després adjuntes, com per exemple fer voltes per Espanya i coses així, que al final vas allà i fots un 5 a 0 o 6 a 0 normalment i tornes a casa. Això són més calés que es deixen als clubs.
És pasta, és pasta. És moltíssima pasta. Vull dir, tu, ara, retires tots els equips de l'esquerra catalana i fas una Super Lliga catalana,
I ja tens molts diners al sac, ja comences a tenir una mica més de pressupost, una mica més. Tal com ha dit Mas Calda, sense posar-lo en aquest merder, però és una cosa que m'ha fet reflexionar, un dels hàndicaps més grans del hockey espanyol és l'obast que és el territori, vull dir, és molt gran, Espanya és Àngels Castilla, que diuen, no? Doncs això ho fa caríssim per lo poc que podem monetitzar aquest esport.
Pensava que anaves a dir que el Max Caldas havia rajat d'Espanya. No, no, no, no, no, això no ho direm aquí. Quines pegues tindria això? Cap, perquè a la Vigia de Donor Bé els equips bons són majoritament catalans, i viatges per acabar a una pallissa 1, com he anat dient, i per això ens fotem pallisses entre nosaltres. Vull dir, si hem de fotre una pallissa 1, li fem, no sé, dir al Girono, pobres, que acaben de fundar-se, i segurament quan et fundes costa una mica, però ja arribaran, són molt bona gent aquesta gent. Quants n'hi ha d'espanyols a la DVB?
Bastants, bastants. Vull dir, entre nois i noies, doncs, també hi ha els grups, hi ha coses així, vull dir, forts viatges. Amb nois hi ha onze. Amb nois hi ha onze, per exemple. Espanyols. I amb noies hi ha... Em sembla que...
Amb noies sí que és més competitiu, vull dir, no són els catalans. Però bé, he vingut a pujar una mica la recepta per pujar el pressupost. Et perds un partit interessant durant l'any, però sí, però m'és igual, perquè l'estalvi de diners, com vinc dient, és molt important i millores el nivell d'altres equips catalans que acabaran sent igual de bons o millors que els espanyols actuals que ens estem deixant pel camí. Al final d'any fas un campionat d'Espanya, vull dir, per aquells que no tal no sé què, vull dir...
No és tant un missatge antiespanyol, sinó és practicitat per guanyar diners. No ho és. No ho és. Jo vull diners. Vull diners ara mateix. M'és igual. Amb aquests diners pots evitar fugues de talent. Vull dir, al júnior, quan li vinguin els equips holandeses a fitxar o a l'Atletic o a l'Hegara, amb aquests diners que t'estàs donant a la DVB, pots fer més competitius els dos primers equips, millorar els instal·lacions, netejar el camp del júnior, que cada vegada que hi vaig...
No sé netejar la samarreta, no sé si no se'n recordeu, el camp del juliol era aquella... Té un verdet que no acaba de sortir. Doncs amb aquests diners podríem netejar el camp. Perquè ens tinguis present. I fer les divisions d'onorà més competitives, ja. Vull dir, amb això ja hem retengut talent. Pas número 2. Aplicar el pas 1 a divisió d'onor A. Vull dir, és el mateix, però al cap d'uns anys, pam!
fas la mateixa jugada i em dius, enhorabona, t'has estalviat un dineral en viatjar a Canàries, però guanyar 5 a 0 com li ha passat l'Atlètic, o al País Bàs, com el 10 a 0, que li ha fotut el Polo al Sardi fa poc, i, sorpresa, tots els camps de repente estan a menys d'una hora de trajecte, que això coincideix amb els camps d'èxit com de Holanda i de Bèlgica. És un cas que s'ha aprovat i que funciona.
El hockey a Catalunya ara és molt més atractiu, ja que fins i tot podem somiar en fitxar algú, perquè tens bastanta pasta i els desplaçaments són molt curts. El bon clima et permet jugar de setembre, maig, juny, sense parar quatre mesos a l'hivern. Per tant, ets una lliga molt més competitiva que pot tenir una llarga durada, no com a Holanda i Alemanya que han de parar al fred. Els jugadors nacionals ja no tenen l'obligació de marxar per convertir-se en professionals i pots fer concentracions de la selecció molt més sovint, pujant el nivell dels red sticks, vull dir...
Això és el que fan els belgues i els holandesos, que fan molts més entrenadors de selecció. Els clubs, que no són el polo, poden tornar a plantejar cullerans desdivinents com a Akela. Els aficionats poden veure que quasi tots els partits, perquè t'has de desplaçar molt poc. El hockey guanyar-me a Catalunya, perquè, com passa amb el hockey patins, sona molt més perquè és un esport bàsicament català. El tenir un dels millors lligues del món i es torna un esport més atractiu i, sobretot, ningú a Carbonell pot tornar a evitar la màxima divisió. És una cosa que tots volen veure.
Pegues el club de campo, pensareu. El club de campo, que són molt bons, guanyen moltes lligues, ho estan fent moltes últimament. Jo us pregunto, quan creieu que tarden aquesta gent a venir a Barcelona, si realment es volen dedicar a això? Vull dir, si ells, la seva proietat és el hockey, Catalunya està molt a prop, segurament a alguns no els agradarà la idea, però si volen jugar hockey professionalment,
Aquí tindran una lliga de millor nivell i els acollirem amb els braços com vulgueu vosaltres. Jo, no ho sé, em faria il·lusió alguns, uns potser no tant. El hockey a la resta d'Espanya ha continuat sent el que és fins ara.
perquè de Lligues Inferiors és el mateix, fins que no és Lliga Nacional, el mateix. Les Lligues Nacionals seran exactament el mateix, sense els catalans, per tant ells també s'estalvien viatges, i al final fas el Cameret d'Espanya aquest. No hi ha tant nivell, la resta d'Espanya generalment és un esport molt més residual del que és Catalunya. Un cop l'any fem la Copa del Rei Reina, això està perfecte, fem la feina fort, si voleu, beníssim això, cap problema.
Però crec que aquesta és una fórmula per guanyar molts diners. No guanyar-los, però deixar de gastar-los. Perquè generalment això és el que tots els camps de secció de hockey que hem entrevistat, el primer que et diuen és els gastos dels viatges.
He dit que és revolucionari, crec que ho és, perquè mai s'ha donat, però és una idea. És una idea. Hem de començar a parlar bé, hem de començar a parlar bé. Prova pilot, no sé quan, perquè no tinc cap mena de poder, però si algú ho està escoltant i vol fer-ho, els animo. Segurament, plantegant això, guanyi molts pocs amics amb la foresa espanyola, també t'ho dic, però tampoc en tinc masses ara mateix, així que no passarà. No venim aquí a fer amics. No venim aquí a fer amics. Això em preocupa.
Però convido a reflexionar perquè crec que això que he dit no és cap tonteria.
Bé, després d'aquest discurset i d'aquest canvi que l'Ot ens ha fet tan sutilment, recupero el fil del programa. Avui parlem d'un dels equips que més ha crescut en talent, els últims anys sobretot, també segurament en fitxes i tal, però en talent és el que més han demostrat. Ja porta temps lluitant per medalles a nivell nacional en les dues línies i ara han enviat un trou de jugadors i jugadores a la selecció sub-21 que hi ha al Mundial aquest hivern. Avui us portem a Salva Font, avui en del programa, com ja he dit abans, i vicepresident del Junior Football Club.
De seguida els saludem, però com sempre, els membres del programa. Ramon, com estàs? Molt bé, molt bé, molt bé. Programa 102. Programa 102. Vam celebrar el centenar de programes fa una setmana i mitja i... Molt bé. Quin contrast el Salva i Jimmy Jame? Sí. Sí, sí, sí. De imatge, de perfil, de tot. Segons Salva que entrevistem. No és un nom tan comú com per haver-ne entrevistat dos.
Digueu-li Salva perquè li vaig a Salvador i em va dir que no... M'ho deia la meva mare quan estàvem fet... Ah, exacte. Hi ha confiança, aquí, ja. Pere, com estàs? Molt bé. Bona nit. Sí? Sí. Fin de bé, tot bé? Tot bé. S'ha de ser casat, sí, sí. Bueno, és important. És important, això. Ot, com estàs? Què tal? Molt bé. Com va ensentant aquesta digestió dels dos sànquics que has fet, Albert? Doncs de puta mare.
Benvingut, com estàs? Moltes gràcies per convidar-me, bé, bé, molt bé. Només faltaria. Com va tot? Estàs bé? Sí, sí, la veritat és que bé. El dilluns bé, un dilluns plàcid. Bueno, hauria estat millor si ahir haguéssim guanyat amb nois o amb noies.
però bé, no va poder ser i tot. Clar, no hi has empat amb el Polo. Sí, però bueno, és igual, em quedo amb com van jugar. Res, res. Una jornada no marca la Lliga de moment a aquestes alçades. Doncs bé, comença. Ah, no, no, que pensava que... Digues, digues.
Volem dedicar aquest programa a tota la família de l'Egara. Sisplau. I a tots els amics i família del Pau Tinerès, que ja sabeu què va passar, i pobra, és una putada amb 22 anys, i des d'aquí una abraçada molt gran a tots. Una molt forta abraçada, sí. Doncs bé, comença Res en Joc, un programa de puta mare. És que tot de puta mare.
Ho sabem tot de tu.
Bueno, bueno, bueno, ja. Estàvem mirant l'hora i és que... Ens hem despatjat el rellotge. Ens hem tret un rellotge que hi havia allà. Bueno, fort. Programa 102, com deia, és fort perquè, clar, abans ens centravem molt a arribar a la centena, o sigui, la centenar de programes era com... Hem perdut visió, ara. Com una cosa que ens feia molta il·lusió i ara...
Ja no hi ha il·lusions. No? És com que... Com que veies que arriba la xifra rodona i ara el següent ja són 500. Que, per cert, va ser el Xavi Coral que vindria al programa 500. I queda bastant, eh? 500 programes. 500 hem de fer alguna cosa. Hem d'accelerar-ho, això. Hem de partir els programes. I un 200 no estaria bé? 200? Sí. Ja, ja s'obre. Si amb 100 hem triat 5 anys, 500 són 25 anys. Hòstia. No ho veig. Lot en tindrà com 25 ja per aquell temps.
Vam arribar al programa 100, el vam fer el Reina, va ser molt maco. Va venir el Mocodrames, el xar li va fer un poema, demanar-li perdó per no sé què, que no li havies comentat Instagrams d'ell caminant i li va demanar perdó. El Pere va repassar la història al programa amb una gran xapeta històrica i jo vaig dir freçar de predicador per aconseguir més oients, no sé si ho haurem aconseguit.
Però una de les coses que més va impactar durant el programa va ser de gent que estava allà mirant-nos, va ser l'atenció que hi va haver. Va haver-hi atenció amb el convidat, amb el Moco.
Sí, ens va demanar canvis. Perquè ens va començar a dir coses que no li molaven gens del programa, que volia canviar i quasi arribem a les mans. O sigui, va haver-hi un moment de tensió bèstia. Està molt fort, si no jo m'hagués posat en ell. Jo vull aquí vingut amb la bandera blanca de la Pau i vull que es vegi que respectem el Moco com a professional, que l'escoltem molt i és per això que avui porto un un per un de les coses que ens va dir, perquè així ja queda gravat
i no sé si ho aplicarem o no ho aplicarem, però perquè tothom, com que no es va gravar el programa, no el vam gravar, no el podeu escoltar, doncs com a mínim ho sabreu. Els directes són directes, heu de venir. Per tant, te'n pots posar una música d'1x1?
Vale, Jan, si de cas tu em vas llançant els conceptes i jo remato, vale? El logo. Suspès, falta color. No se sap si es tracta d'un pallasso, un paio amb pijama o un presa de dibuixos animats. Un logo vell i massa senzill per un programa que ja és història de la Ràdio Mundial. Una carta de presentació pobra per possibles nous joients que ens podrien fer molt rics. La música.
Aprovat justet, bé per la cançó que obre el programa de Ludwig Bann, sense comentaris pertinent amb mi de Bob Dylan, però molt i molt crític amb els trompetes que acompanyen la xapeta. Notes mal afinades, pujades i baixades brusques i ritme desequilibrat per acompanyar la no gent radiofònica a veu de Pere Casas. Els convidats.
Progressa adequadament, anem millorant a poc a poc. A la primera temporada portàvem convidats que feien pinta d'haver-se passat tot el dilluns drogant-se a un parc i ara portem convidats que fan la pinta d'haver-se passat tot el dilluns drogant-se a una oficina. Li va agradar que portéssim a Jaume Leiva, va riure amb Miguel Noguera, li va interessar a Jordi Ballar i va ignorar completament el programa de Carles Millera. Proposa seguir amb Carlos Padial, Joan Laporta o Xavi Hernández. Nosaltres apostem més per portar el paio que va quedar penúltim a la segona edició d'Eufòria, el que toca al Baix dels Catarres,
o la cosina de Pere, que assegura que és campiona del barri de Sant Pere Nord de Badminton Sud-16. El ritme. Sospès. Diu que és un programa lent i que es fa pesat. Creu que fem seccions massa llargues abans de deixar parlar el convidat i que alguna d'aquestes podria anar a final del programa. Just després d'això, diu que a la Xapeta li agrada molt, cosa que em fa sospitar que la secció que voldria relegar és la meva.
Sento com se'm trenca el cor, llàgrimes per dins. Em moro lentament. Veig que s'esfondra l'única cosa que m'importa a la vida, l'acceptació social. Sent programes per sentir això de mi, però no li farem cas. Prefereixo no triomfar i poder-vos seguir fotent la xapa que no apartar-me i agafar un segon pla. Això no seria propi d'un home blanc heterosexual d'entre 25 i 40 anys. Ja fa temps que no em cal el pas sencer. Amb les molles tiro de sobres.
La xapeta històrica. Un excel·lent. Per ell, lo millor del programa. El disc de la Rosalia, Leo Messi tornant al Camp Nou, la desaparició de Ciudadanos, el clímax del programa que tanlaira fins al cel, que et fa oblidar que ets humà, que és dimarts, que estàs escoltant aquest programa en una oficina sense llum natural des de la Spotify Premium Familiar que et paga té mare. Un elixir que et recorda que és estar viu. Un regal dels déus en format sonor. El magnum al mendrado de les seccions de ràdio que tenim el doi o el privilegi de poder escoltar cada setmana i a qui li dono la paraula perquè ens torni a enlluernar.
una anèsima vegada amb la seva edició número 102. Ho sabem tot de tu.
Bona nit i benvinguts a la xapeta històrica. Avui toca parlar de futbol, del millor club de futbol jugant a hockey, és a dir, del Junior Futbol Club. Com ja va avançar Àlex Fàbregas en aquest programa, el Junior es va crear amb el nom de Sarrià Futbol Club. Va ser el 1917 i el seu president va ser Maurici Serraíma, quan tenia 15 anys. Per tant, és un club més antic que Atlètic i Hegara i només el superen el Terrassa i el Polo.
La primera equipació oficial del club va ser blanca amb quatre barres vermelles i el primer camp va ser al pati de Maurici Serraíma. Després de jugar en diferents camps de Sarrià, finalment el 1931, quan ja feia cinc anys que s'havia creat la secció de hockey, el júnior va trobar un camp a la Diagonal de Barcelona.
Uns inicis bastant desconeguts, els menys pels que no som del Júnior, i que semblen indicar que és un club que es crea en oposició al Polo, ja que són literalment veïns, i mentre que el Júnior el crea, el que després serà un dels fundadors d'Unió Democràtica i que ho s'haurà d'exiliar l'any 39.
El Polo es crea a partir del Círculo Equestre i el seu segon president és Milán del Bosch, que ja vam explicar aquí que era el governador civil detenat per Primo de Rivera, que entre altres mesures de repressió va clausurar el Barça després d'una xiulada a l'himne espanyol. No sabem si hi havia una gran rivalitat entre el Júnior i el Polo, però a mi m'agrada pensar que sí. I des d'aquesta secció, des que sabem això, som una mica més del Júnior.
El júnior tindrà la seu a Barcelona fins al 1960, en què haurà de marxar per les obres a la zona universitària i es traslladarà a Sant Cugat. Altres dades random del júnior, molt ràpid. 1. El 1928 aconsegueix el seu primer olímpic. És un altre CRM, el Joan, amb la secció d'atletisme.
Dos, actualment el júnior és l'equip amb més fitxes federatives femenines i el tercer amb fitxes totals. Dades no del tot contrastades, però que hem trobat per internet i queden molt bé.
3. A la piscina del Júnior s'hi va gravar la sèrie Infidels. No va ser l'últim cop que el Júnior va aparèixer a TV3, perquè l'any passat es va emetre el documental Fènix, en què s'explica com el Júnior va guanyar la lliga de hockey femenina. I 4. Una de les seccions més exitoses del club va ser la d'Òpera, que va arribar a tenir molt bon nivell i acollir una estrena internacional.
I avui tenim aquí el vicepresident del Júnior, el Salvador Font, no per parlar d'òpera, sinó per explicar-nos els èxits del Júnior de l'última dècada, en què han aconseguit tenir 40 equips de hockey, guanyar una Copa de la Reina i una Lliga Femenina i consolidar l'equip masculí entre els 6 millors de la Lliga. Com ho han aconseguit i quins objectius tenen, ens ho explicarà a l'entrevista. Ho sabem tot de tu.
S'ha portat molt bé, eh? Jo ja patia, perquè l'he sentit algun cop que ha anat a pinyon i dic, ostres, a veure què dirà. Una mica article de diari digital de 5 coses que no sabies. I l'última te sorprenderà. I realment així ha estat. Està bé, està bé. Primera pregunta obligatòria. Quin és el teu programa preferit de Res en Joc?
Doncs mira, la veritat està en que n'hi ha diversos que m'han cridat molt l'atenció. No sabria dir-te un en concret. Em va agradar molt el que li vau fer al Marc Miralles.
Sí, parla molt bé, Marc. Perquè, ostres, es nota com... Sí, sí, el tio en sap, el tio en sap. És d'aquells problemes que et prens a punts. Cap ben moblat, eh? Sí, per això és el capítol de la selecció. Aneu a parlar del júnior? Del júnior sempre es diu que és un club amb bona escola, un club molt competitiu, però sobretot es diu que és un club de futbol.
Quin percentatge del pressupost dels juniors es destina a hockey i quin a futbol? Doncs mira, en realitat els pressupostos van separats per seccions, amb la qual cosa no és que hi hagi un pressupost i hi hagi un percentatge per un i per l'altre, són totalment diferents. Però hi ha un que el número absolut és major que l'altre? El número absolut amb diferència és el hockey.
Amb diferència. Perquè també teniu dos equips de l'OV. Sí. Ho veus? Efectivament. És que casualment no sabia que anaves a parlar d'això, però el tema de parlar del cos de la DVB és un tema molt calent en aquests moments. Mira, veus? Home, és que... No és normal, vull dir, si ho he pensat jo, és normal que també ho hagi... La Volta a Espanya, no?, que has de fer. I el pressupost total del club, quin és, més o menys?
Doncs mira, el tema està en que el júnior, amb cent i pico d'anys d'història, ha patit molts daltabaixos, hem estat a punt de tancar diversos cops. Sí? Sí, i tant. Recentment o...? No, no, no. Però un dels daltabaixos va ser a finals dels 90, i llavors vam fer un acord amb una empresa, que es diu Fitnesalut, que són els que exploten la gestió, i llavors els pressupostos generals globals ho porten ells,
i nosaltres només estem pendents de les seccions i no pas del global, amb la qual cosa la dada aquesta no te la podria donar. Són els mateixos que a l'Egara? Efectivament. Però a l'Egara no va funcionar, no? A l'Egara el que va passar és que vam començar el que havien tancat ja amb el Júnior, ho vam voler fer a l'Egara, amb l'únic punt que va haver-hi la crisi, llavors allà no vam poder remuntar i la veritat és que van estar en aquell limbo
Legal, financer durant un temps, però jo penso que aquí l'Egara i el Pedri, el gran Pedri Mercet, al capdavant, jo amb el Pol, van tirar el tema i ara és 100% negara i molt bé.
Però això què vol dir? Que el fitness sigui el que gestiona el pressupost? És el propietari del club, també? No. És separada la propietat? No, no, no. El propietari del club és el juniors. I el propietari del terreny i de tot és el juniors.
Però és com quan, per exemple, cedeixes algú que ets propietari d'un restaurant i et contractes algú perquè te'l porti. O arribes a un acord amb algú perquè el porti. És el que va passar i ja està. I llavors, a partir d'aquí...
Hi ha certes coses que gestiona més esportivament el que és el club, i hi tenim comissió de cada secció, i després hi ha el cap de cada secció és el vocal, en el cas del hockey és el Jordi Muñoz, i llavors tots aquests formem la Junta. Llavors jo soc vicepresident més del que és futbol i hockey, i la Marta Serrà, que és la presidenta, porta més el tenis i el padel, però la Marta és la presidenta de tot, no ho farem.
El Pere ha dit unes dedetes per aquí, que éreu els tercers, no? Pere, has dit tercers? Sí, amb fitxes totals. I primers amb femenina. Quantes fitxes de hockey teniu ara mateix? Esteu al tope? Mira, no, no. La veritat és que... Una de les raons que a vegades em preguntaves... Com és que el júnior ara està on està, no?
I la veritat està en que amb 20 i pocs anys hem crescut molt. O sigui, a principis dels 2000 estàvem aproximadament en una miqueta més de 200 fitxes. O sigui, a nivell de fitxes seríem semblant l'Illuro, més o menys.
I això fa vint i pocs anys. Què va passar? Doncs el 2004, d'entre el 2000 i el 2004, Sant Cugat va créixer molt. I quan dic molt és que eren menys de 50.000 habitants i ara que estem quasi als 7.000. Però l'any 2000-2004 es van entregar moltes promocions d'obra nova a Sant Cugat.
Va haver-hi molts nous veïns de Sant Cugat. En aquella època fitness havia entrat ja, havia fet unes instal·lacions molt noves i molt xules, teníem a les supernenes, que nosaltres li es diríem així, l'equip de la Maria Romagosa, Julia Menéndez...
que van estar allà i van fer molt de soroll i van guanyar, de fet, van quedar terceres d'Europa de sala. I llavors tot aquest boom va fer que ara estem aproximadament entre 650 i 700. Sí, bueno, però això va puja i baixa, però sí, sí, aquest és el tema ara mateix.
Si una cosa que dèiem abans és que té una molt bona escola de hockey, de fet molts dels campionats d'Espanya sempre estan allà dalt, sí que els divisions d'honor han augmentat molt el seu nivell en els últims anys, però us preocupa que no hi hagi una traducció directament en aquests primers equips?
d'aquesta escola? Tot i això, el junior, sobretot de divisió no masculí, no ha arribat a estabilitzar-se a dintre d'una Final Four l'any passat, sí que hi va anar, però tampoc no s'ha pogut mantenir allà, sinó que ha anat pujant i baixant.
Gràcies per el teu entusiasme, però et deixo dir que no hem anat anant. O sigui, l'any passat vam fer per segona vegada la història. I la primera fa vuit anys, ja et dic, amb dos defets a casa, per dir-ho d'una manera. En el fons, les coses demanen el seu temps. I els jugadors que ara estan a Divisió d'Honor són els jugadors que fa...
X anys van començar a guanyar infantil. El que el júnior guanyi a campionats no és tan nou, fa 10 anys. I què passa? Si et fixes, són el 2002, 2003, 2004, 2005, són els anys que et deia del creixement de Sant Cugat. I sí, evidentment hi ha jugadors i jugadores que són de família de hockey del júnior
Però hi ha molts que han vingut de nou. Llavors, això... Totes aquestes generacions que a infantil van guanyar, cadet van guanyar, juvenil van guanyar, han anat acumulant-se ara el primer equip. O sigui, que en una generació et sortia un bo és un èxit. Que et sortin dos, vamos...
que et surtin tres, quatre, i que a més et surtin seguits, això és excepcional. I això és una miqueta el que també ha passat als juniors. És a dir, hem tingut diversos anys que entre un o l'altre hem anat consolidant i tot això ha arribat ara. Ara la generació del Pablo Luna, del Oriol Serraíma,
de l'Andreu Sellers, que ara ja està a la B, o el Guillem Muñoz, que ara està a Alemanya, aquests van ser la primera tongada de la tongada seguida. Vull dir que, en aquest sentit, tots aquests s'estan acumulant ara i estan agafant l'experiència que demana la Divisió d'Honor per arribar a solir temes. Vull dir...
És el que dèiem, en el fons, per guanyar campionats has d'acostumar-te a guanyar campionats. I no és el mateix guanyar un campionat d'infantil, de cadet, de juvenil, que de divisió d'honor. Amb la qual cosa jugues contra equips amb molta experiència acumulada per altres bandes. I tot això el júnior no ho tenia i ho està aprenent. I a més tenim el referent que són el Marc Serraíma, el Marc Perellón i el Torre, evidentment.
Has parlat del creixement de Sant Cugat, però Sant Cugat no té una tradició de hockey almenys no tan forta com a Terrassa. Més enllà del creixement, com ho heu fet per aconseguir nous jugadors de base de hockey?
Bàsicament, tu pots programar coses, pots planificar coses, però al final no hi ha una tecla, són moltes tecles. Si haguéssim tingut unes instal·lacions fantàstiques però Sant Cugat no hauria crescut,
Si Sant Guaget hagués crescut molt però no haguéssim tingut unes relacions fantàstiques, que ho haguéssim tingut tot però no haguéssim tingut la presència mediàtica que vam tenir en aquell moment concret per l'èxit de les supernenes, també hi ha altres elements, com evidentment el júnior sempre ha tingut una cosa molt clara, que és intentar aconseguir els millors entrenadors.
No teníem calés per fitxar jugadors, però sí per intentar aconseguir entrenadors. I llavors hem tingut entrenadors que després han sigut fins i tot seleccionadors. I llavors tot això suma i tot això fa de referent. Vull dir, els que ara estan al primer equip...
Quan fa 8 anys vam aconseguir arribar a la Final Four pel primer cop, tenien 13, 12 anys. Això què fa? Que aquest friquisme de hockey, que és el moment que tenim àlgid dels 12 o 13 anys que van a tope amb el hockey, ostres, que arriba el teu primer equip a la Final Four, això què fa?
És un engagement per continuar treballant amb tu. I també hem tingut el nostre secret menys secret del món, que per mi és el Santi Cortés. Per cert, ja el podríeu convidar aquí.
Sí, ho hem pensat més d'una vegada. Avui s'ha barallat el tema. El Santi Cortés és una persona que ha sigut determinant. Per què? Perquè no ha sigut només formador de jugadors, ha sigut formador d'entrenadors. Els entrenadors del júnior que han estat els primers equips
El Santi ha estat allà, els ha estat formant, els ha estat indicant, han anat aprenent. El Santi és un malalt del hockey. Encara ara es veu cada dia no sé quants vídeos de partits. Encara ara es passeja pels camps i agafa potser a un Benjamí i li diu com ha d'agafar millor l'estic.
El Santi és una persona que... Nosaltres ens va tocar la loteria quan va voler venir el júnior, perquè, a més, és una persona que, sobretot en les categories inferiors, que no hi ha entrenadors com a futbol que hi ha patades de qualsevol categoria, el que fem és agafar, com fem tots els clubs, agafant els jugadors més grans i els fan d'entrenador, no?
Bé, què passa? Sobretot en els equips A, els entrenadors què volen? Guanya aquell cap de setmana. I si aquell jugador se la xupa molt i dribla 50 i marca el gol, és el jugador preferit de l'entrenador. Això passa. Què passa? Tenir un entrenador que no està pensant en aquest cap de setmana, sinó que està pensant en el futur. Està pensant que aquest jugador, sí, això ho fa molt bé, però això altre no ho fa molt bé.
i li dona, perquè a més el Santi és el malibre, li has de deixar anar. Si ara li dona per agafar aquests quatre i practicar no sé què que se li ha ocorregut, deixa'l fer. Llavors, això ha fet que hi ha jugadors que en algun moment de la seva vida formativa han tingut una fase Santi Cortés. I això, vulguis o no,
s'acumula ara. I quan parlo de jugadors, parlo també de jugadores, perquè el Santi ha estat molt a sobre i moltes de les jugadores que tenim ara a Divisió d'Honor afortunadament han passat per els coneixements del Santi.
I un cop teniu aquests jugadors formats per evitar les fugues de talent a Polo, Club de Camp o a l'estranger, més enllà de tenir entrenadors referents, què és el que feu o què es pot fer per evitar-ho? Home, a veure, fuga de talent, ja s'ha anat gent. El que passa és que potser no són tan mediàtics, però hem tingut...
En els últims anys l'Oriol Bozal s'ha anat a l'èlgica, el Pablo Espino s'ha anat a l'èlgica, que s'ha trencat el dit, l'Andoran li ha rebandat el dit. I és inevitable o ja esteu lluitant per evitar que passi més? A veure, aquí ja parlem, extrapolem ja tema júnior, així parlem de hòquei. Sí.
és inevitable posar... Portes al camp. Portes al camp. O sigui, en el fons, així com fa uns anys només els jugadors top es plantejaven viatjar fora, ara ja no. Amb l'erasmus i tot, molts tinguin el nivell que tinguin, tenen l'experiència d'anar fora. I si a més, com és el cas, hi ha lligues com la holandesa, com la belga...
que per poc que siguis ja et paguen diners, evidentment això és un reclam massa atractiu. Què passa? En aquest sentit, també els forma. Al final, jo sempre dic el mateix, no és un viatge sense tornada. Hi ha jugadors que s'han anat i han tornat millors. El pau quemada...
Tothom m'ho ha dit, jo no el coneixia d'abans de viatjar, jo el vaig conèixer de després de viatjar, però després de tornar va ser un pau que ja tenia aquesta xispa que té, però a més, ostres, que tenia molta més experiència, molta més maduresa, i això és el que passarà amb tots els jugadors que tornaran. Llavors, simplement, que estem ara en un moment de les rodes, sí, estem ara en un moment de les rodes, però tots aquests, el Gerard Clapés...
és indubtable que tornarà a l'Egara el Pol Cabré és indubtable que tornarà a l'Atlètic amb la qual cosa tot això forma part del tema no, quan s'acostuma que una vegada es torna a l'Egara no dic per aquests dos concretament que has dit sinó el Roc Oliva gent que marxa que tornen i l'Atlètic els diu, mira té una llesca de pa i xocolata per anar i el Polo diu, mira seguiràs una mica les condicions d'allà i jugaràs al Polo que està a 40 minuts de casa
Sí, però al final tot és legítim, en el sentit que... Sí, sí. A veure, el Pere deia, escolta'm, i com feu que no... Bueno, a veure, el que està claríssim és que el júnior calés, per calés no es quedaran, o no deixaran d'anar-se'n. No teniu fama de ser un equip pobre, tampoc.
Sí, no tenim fama, és curiós, això, eh? No tenim fama. És un club de calés. La fama des de fora, no ho sé. Està molt bé. Però la fama és aquesta, no? La fama és aquesta. No sé, vegades que et diguin pensin de tu d'alguna cosa, millor que et pensin d'això. Així te'n deixarà. A veure, però al final cada club té els seus actius i llavors...
En el júnior tenim
Tenim un punt que deixem treballar molt bé els entrenadors, que no dic que els altres clubs no ho facin, evidentment, però fem això. L'ambient sol ser molt senot, que no dic que la resta no ho siguin, però això també hem de venir. Normalment, la gent se sent molt ben acollida. Hi ha tota una sèrie de factors que sumen. Llavors, ara, quin és un gran argument? Doncs, bueno, la gent veu que...
és possible fer alguna cosa històrica dins del club. I, clar, guanyar la primera lliga del teu club de la història, hòstia, això va tirar. I si a més la fas amb els amics de tota la vida, amb els que has crescut jugant a hockey, això també és un bon argument. Hi ha un tema...
que jo, que ara potser he estat més dins del hockey, ho he anat veient, i considero bastant que el junior, molts arguments a vegades de quan no han sortit potser bé les coses, es considera un equip, jo crec, perjudicat pels àrbitres, quan juga contra equips com l'Atletic, Llegaro, Polo, vull dir, contra els grans,
Hi ha molts cops el, hòstia, és que sempre que anem contra aquests, Legara sempre fot baixada cap allà. Això ho he sentit jo, eh? No de tu, no de tu. Però estàs parlant amb algú que està radicalment en contra d'aquest comentari. Perquè és que al final això...
Però hi és, tu l'has sentit segur que també a les grades. Sí, l'has sentit, però això és mentida. I perdoneu, i soc conscient que sí, evidentment que hi ha hagut algunes actuacions d'algun àrbitre en algun moment puntual que ha sigut perjudicat per Juniors. Evidentment que n'hi ha hagut.
Però també hi ha hagut altres decisions d'altres àrbitres o del mateix àrbitre contra altres equips que en un moment puntual també han sigut negatives. Els àrbitres, al final es critica molt els àrbitres,
Però, eh, que és una llet tenir àrbitres, eh? Que hi ha en algunes lligues i no tan llunyanes, en certes categories no hi ha àrbitres. Àrbitren els pares, eh? O sigui, que sí, que sí, que els hem d'exigir un estat físic, que els hem d'exigir un nivell... Evidentment que els hem d'exigir això, però, eh...
Però que gràcies per ser-hi. Vull dir, siguem conscients que la feina no és fàcil, eh? En un microsegon, en un matís, no te n'adones de coses. I al final, si jugues bé i estàs millor que l'altre, per molt àrbitra que hi hagi, no depens de l'àrbitra.
si poguessis copiar o agafar alguna cosa d'algun altre club de hoqueig català, què seria? Copiaríem moltes coses de molts clubs. M'ha encantat sempre l'afició de l'Egara, o m'ha agradat la manera que tenen de xutar de revés en línia. En línia xutat molt bé de revés. I fan uns coreanos bastant bons. És el que té. Quan penses en línia, penses coreano. Sí, sí.
Home, és que, en realitat, hi ha moltes coses de molts clubs que a mi m'agradaria incorporar al júnior. O sigui, de l'Atlètic, ostres, com viuen al hockey. És admirable. Ja m'agradaria a mi tenir-ho, això, al júnior. O sigui, tu veus un partit juvenil A contra no sé qui i les grades estan plenes. Ostres, a mi això m'agradaria tenir-ho.
De l'Egara, doncs l'Egara, home, tenen una afició, una vida social, és un club social. L'Egara és un club esportiu, però és un club social. I al final, això és un gran kit. Els clubs esportius, si només et redueixes a ser un club esportiu, dures el club el que duri la teva vida esportiva. I això què significa? Significa que en el moment en què ja deixes d'estar, desapareixes. Sí, sí.
Un club que genera un club social que els teus amics estan allà i de diferents edats i que si no sé què fer i me'n vaig al club a veure qui em trobo, vamos, on s'ha de firmar. I podria dir-te algú d'això de tots els clubs perquè tots tenen la seva cosa i per incorporar i que el júnior no ho té.
Ja que parlem d'altres clubs, si demà et diguessin que descendessin a president, però obligatòriament ha de ser d'un altre club, quin triaries i quin no triaries mai? Doncs mira, jo no crec que ningú tingui la mala idea de fer-me president de cap altre club. Però imagina't-ho. Digue-ho, va, o el que triaries o el que no. Perquè vagis pensant, mentre...
El júnior té una cosa bona. I potràs la xapa. No, però és un club que no l'odia ningú. No la traguis, tampoc. Que això també va en benefici de treure jugadors, perquè els jugadors de l'Atlètic mai anirien a l'Egara, o els de l'Egara mai anirien a l'Atlètic. I el Polo l'odia una mica tothom, però el júnior... La Núria Camón l'odiava molt, el júnior. I el Vicent Ruiz.
Ah, també. Sí, és veritat. Recordeu-vos-en? Sí, sí, sí. Que vaig dir, per què? Jo el jugo fàcil, jo crec, també. No, no, ja ho assumeixo. I a més la Núria, que som molt amics, eh? I a més, jo he sigut entrenador de l'equip jugant contra la Núria i després del partit, abraçades i tot. I penses, però per què? Estem allà i no molestem? Bé, potser sí, no ho sé.
Sí, doncs, mira, no sé respondre't, la veritat. A veure, mira, jo sóc originari de Mataró. Uh! Mira. Nou president del... No, no, que va, que va, que va. L'Anna fa una tasca excel·lent i molts ànims des d'aquí. Tema, seguirem, hockey. Aquest any, bueno, aquest no, però el 2026 organitzeu Copa del Rei de la Reina a casa. Per què? Hi ha algun per què? Vull dir, normalment, per exemple, l'any passat va ser pel 90 aniversari. Sí.
I, bueno, a vegades, jo què sé, l'Atlètic ho organitza com van posar la gespa nova. L'Atlètic ho vol fer l'any que ve perquè és 75 aniversari. Correcte. Hi ha algun motiu pel que ha hagut fer la Copa? Hi ha un gran motiu. Aviam. Que és que el 6 de gener de 1926 el hockey va començar al júnior. Ah, d'acord. L'any que ve és el centenari de hockey del júnior.
Però no ho feu al dia de reis, eh? No pensem fer-ho. No pensem fer-ho. Llavors, com que fem 100 anys de hockey, una miqueta el que... Clar, volíem que fos una cosa especial. El centenari de futbol és quan va néixer el club, amb la qual cosa no hi ha tema. Amb la qual cosa ens va passar pel centenari del tenis, que va ser l'any 2022,
i no volíem que se'ns passés pel centenari de hòquei. Molt barro, molt barro. Sí, sí, per saber-ho, perquè a moment això es fa per algú. Llavors, de fet, mira, fem... No canvieu la gespa, eh? No, no, la gespa no. El que potser fem és la netejarem per la zona on tu estiguis, perquè no... Gràcies, gràcies, gràcies. Però sí que... Rentadores i rentadores per treure les gotes verdes aquelles, eh? Però celebrem el centenari del hòquei i el 99 aniversari del hòquei femení.
perquè el nostre hockey femení va començar el 1927. Però després ho va deixar, no? Efectivament. Sí, vam tenir un problema aquí. L'any passat, l'any passat, el que ara més o menys ens ho van explicar una mica, quins són els requisits que es posa la federació? Es pot dir, secret de sumari, demanen pasta primer, pagues un fi i la fas, o com s'organitza ara això?
A veure, l'organitzar un esdeveniment com la Copa del Rei i de la Reina és un esdeveniment dels dos més importants del hockey i l'herbe espanyol i, per tant, no es poden fer sense una col·laboració molt estreta entre la federació i el club. Som conscients que el cost d'una...
d'un esdeveniment així és molt alt. Però sumaig al club? Ah, vale, vale. Llavors el que passa és que... Legara, de fet, per mi, un cop més, ha ensenyat el camí. I el que va fer, va crear una comissió bilateral entre la federació i el club, establint una miqueta els...
doncs jo m'encarrego d'això, jo m'encarrego d'això altre, a nivell de costos anem així, anem allà, i una miqueta amb aquell format que va organitzar brillantment a l'Egara, encapçalat pel Javi Ruiz, doncs aquest format és el que hem volgut una miqueta replicar. Evidentment sempre hi ha ajustos, sempre hi ha coses, però aquest és una miqueta el format.
És a dir, que cada club que organitza alguna cosa s'ho ajusta una mica a ell amb la federació una mica com pot? No, a veure... No hi ha una base? Jo crec que l'Egara l'any passat ha establert un nou paradigma i jo crec que ara amb el júnior i més endavant amb el 75è aniversari de l'Atlètic doncs sí que ho farà. Es replicarà bastant aquest format. Però l'Egara, si no m'equivoco, vull dir...
No va palma de pasta perquè els dos equips se li colen a la final i llavors a l'entrada es barra i tot això, perquè tots ho sabem, t'arriba un club de Campopolo a la final que no és gens descartable i vens dues entrades.
Vull dir, amb això... Mira, això que dius, mira, va bé que ho treguis, perquè... Sí, tu estàs d'acord? No, no, no, però aquí... Me gusta que me hagas esta pregunta. Hi ha una crítica que ens hem de fer nosaltres mateixos, els de hockey d'aquí. Ostres, l'altre dia va haver-hi l'EHL, en Polo, vale? Sí, sí.
Estava buit. Estava buit? Ara, jo el vaig veure, ja. Sí, sí, sí. Però en el sentit que... Clar que no estava buit, hi havia gent, però tenim un esdeveniment de primer nivell de hockey i la gent no hi va. És a dir, la Final Four de l'any passat...
o d'altres anys, quan el teu club no arriba a la final o no va a la final, no sé què, et desactives. Et veig l'entrada de diumenge. Però és normal. Jo ho veig normal. Doncs no ho tindria que ser, Jan. Per exemple, jo sí que aniré, i potser el Ramon també i el Pere també d'aquesta edat, però els que és el que és l'agrada d'animació, els joves i tal...
Jo entenc que diguin... Si em quedo a casa dormint, em quedo a casa dormint. Respecto la teva opinió, però no estic gens d'acord. Perquè entenc que... A veure, el hockey tenim una... La nostra gran fortalesa és la nostra gran debilitat, que és que som molt pocs. Llavors, què significa que siguem molt pocs? Que...
ens coneixem tots, ens podem posar d'acord tots molt ràpid i podem crear afició molt ràpid perquè som molt pocs i aquesta és la nostra gran debilitat, som molt pocs i a sobre hi ha esdeveniments de hockey i no anem amb massa, llavors a vegades ho heu parlat, eh? Sí, però perquè és com que hi ha massa sentiment i jo si per exemple hi ha una final no hi aniré perquè vull que perdin els dos i com que no perdran el dos perquè és una cosa que no passarà doncs no hi aniré, no ho vull veure i
Ho entenc, eh? No m'agrada tant el hockey com m'agrada... Aquest és el tema. I em sembla fantàstic que siguis molt de l'Atlètic. Res a dir. Però, ostres, el hockey està allà, m'explico? Potser hem de reajustar una miqueta el tema perquè, a vegades, per què tenim tants problemes econòmics? Una solució l'has donat tu, vale?
però una altra de les opcions és que vinguessin més espònsors els espònsors venen els que venen perquè en realitat no és espònsors és amor a l'arte perquè som els que som si creéssim esdeveniments que la gent ha de jo que ja es movesin massa o l'ensenyessin com cal la cunyita doncs els espònsors vindrien més hi hauria més no sé
És la meva opinió. Clar, però llavors també passa per fer-ho a Catalunya.
Un de quatre el fas a Madrid, ok. Però, vull dir, està clar... Ja es fan moltes coses a Catalunya, eh? Sí, però sí, sí, sí, 100%. Va haver-hi un any, fa dos anys, que va ser Màlaga i Madrid, però l'any següent, no sé si per compensar o no, però sí que és cert que els dos esdeveniments es van fer aquí. Sí, sí, sí. Vull dir, si tu prens com el de negoci, que és ticketing, vull dir, vendre a entrada...
és el que té sentit al final. La veritat és que això... Sí, però jo... Saps què passa? Que opinar de certes coses amb la falta d'informació que a vegades un té es fa difícil. I soc molt conscient que a nivell de la federació...
home, evidentment, per la cuenta que les trae, doncs ja els interessa que hi hagi més afició en tal. Que potser la fórmula de portar esdeveniments d'aquest format a altres llocs no acaba de sortir com ells s'esperen? Bé, potser no, però això no significa que no s'hagi deixat d'intentar d'alguna altra manera, potser. No, sí, sí, però...
Madrid, ja t'he dit, un de quatre, vull dir, a Madrid hi ha un equip molt bo, dos, de fet, vull dir, masculí i femení. La complo aquest any està... Sí, però la complo gaire bé, ja m'entens. Vull dir, jo et parlo d'un equip que saps que sempre hi és, vull dir, que a un any vista pots dir que amb un 80% de probabilitat aquesta gent estarà allà en els dos, masculí i femení. Que es faci allà, té sentit.
Perquè queda una mica el fer-ho segons quins llocs, al final el que fas és que et vegi avui. Si et fixes, anem sempre al binomi de Madrid-Catalunya. Llavors, que de tant en quant es vagi fora, ho puc entendre, tot i que, clar, econòmic...
Sí, però dintre d'un pla i un format. I llavors, si hi ha aquells anys que es faci fora, home, com dèieu molt bé, els viatges ens destrossen els pressupostos. I llavors què passa? Doncs aquests anys especials fem-ho d'alguna manera perquè no sigui tan un cost pels clubs. Però clar, entenc que la federació, que va pillada com tots, doncs...
És molt fàcil demanar, però complicat gestionar. Aquest any també organitzeu l'Europeu de Sala de Clubs a la Pau de Sant Cugat. Això molarà bastant. De fet, això és una cosa que, jo perquè ja vaig dir tal, però que el Sala d'alt nivell és bastant espectacular de veure, bastant més que l'herba. Si no n'entens gaire, de fet, és molt més ràpid, molts més gols, passen moltes més coses molt més ràpid.
La meva pregunta és com és que l'organiseu des que sabeu que guanyeu, bueno, des que veu guanyar el desto ja teníeu clar que el volíeu fer des que guanyeu a Espanya? Doncs mira, es va decidir en el moment, estàvem a la pista amb la regidora d'esports, la Núria Escamillades, l'Ajuntament de Sant Cugat. El Hoffman sou que també està per allà.
El Hoffman... Jo vaig veure el pavelló. Ahir era el pavelló, però no estava a la pista. Ah, vale, vale. El Hoffman, que me l'estimo molt, és el president de l'Europea. El junior no és res, ara. És ex, és ex. Doncs, no, no hi era.
Però en aquell moment, crec que sí que acaba deixant anar, però en qualsevol cas, allà mateix es va dir, en el fons, nosaltres al hockey sala...
Ens agrada molt, així ho hem tingut i sí que és cert que hi ha altres equips, altres clubs que també han sigut molt celeros a la història, però nosaltres des de fa uns anys li hem agafat afició i té mèrit perquè el nostre, on juguem normalment a hockey i sala,
No ha canviat des que vosaltres jugàveu. Ah, clar, clar. Allò, sí. Ara hem canviat el... Fa un fred, allà. I a més, és terreny inundable. I s'inunda de veritat. Que està com en sota. Efectivament, sí, està just al costat d'una riera i no ens deixem fer res perquè és terreny inundable. Llavors, de fet, precisament per això, vam demanar a l'Ajuntament de Sant Cugat, que li estem molt agraïts, la possibilitat d'entrenar el PAP3, que és allà al costat de l'Ajuntament,
però l'únic horari que teníem lliure per entrenar era a les 6 del matí. Llavors anem a entrenar ja de 6 i mitja a 8 i mitja del matí. Que va! De veritat, eh? Anem allà i... Però bé, però ens van comprar unes xarxes, ens van posar unes... Un cabaix. Un sí, sí, el cabaix, que hem de muntar i desmuntar nosaltres, vull dir...
Llavors, en aquell moment, quan vam guanyar, la reflexió va ser, a veure, aquest és el primer any que podem anar a Europa i no volem que sigui l'únic any que anem a Europa, amb la qual cosa volem que l'experiència en Europa sigui el més suau possible. Quin millor lloc per començar la nostra experiència europea que el pavelló que ens deixa entrenar cada setmana, doncs...
Va ser una miqueta la lògica perquè aquí, suficient del momento, vam aprofitar per tancar temes. Molt bé. Quin és el problema que té actualment el júnior, el problema més gran que té? Espai, hi ha clubs que tenen problemes d'espai, hi ha clubs que tenen problemes de camps, de pàrquing, de...
Quin diries que és el problema més gran? Bé, el pàrquing saps que s'han obert la part de darrere, no? Ja és més fàcil aparcar. Sí? Que ho sàpigues. A l'altra banda, doncs hi ha el pàrquing. Exactament, allà hi ha un pàrquing públic i, de fet, com que ja el col·lapse és tan bastial, per fi s'ha obert la porta de darrere i, de fet, venint de Terrassa és molt més senzilla l'entrada. Ah, per mi jo.
Pequeño trip. Això per una banda. Per altra banda, quin és el problema més gran? El tema de l'espai és un tema que ens preocupa. Perquè no pot créixer més el club. Quan nosaltres vam traslladar-nos l'any 60, que molt ben apuntat, i aprofito per confirmar-te que la família Fabregas sí que venia dels juniors,
El tema està en què vam anar enmig del no-res. Allà a prop els negres tenien una masia i vam anar allà perquè s'ho coneixien. Aquesta situació va fer que estava enmig del no-res, va començar, primer va venir el centre comercial, després va...
Teníem un camp darrere, un camp 2 de hòquei, que després va utilitzar el rugby de Sant Cugat, i ens va venir la carretera, amb la qual cosa ens van cedir un espai a l'Ajuntament, que el camp 2 és una part municipal al terreny, nosaltres ho vam posar tot,
I el problema que tenim és que ara estem tan rodejats que no podem créixer més. Hi ha un espai, que és una zona verda, però estem en converses amb l'Ajuntament, però aquestes coses són molt lentes. El tema de l'espai és important.
I, naturalment, la competència amb altres esports minoritaris a Sant Cugat. Futbol s'ho emporta tot. I la veritat és que nosaltres tenim futbol i n'estem molt orgullosos. I també s'està fent una tasca boníssima per part de la secció, perquè s'estem diferenciant una miqueta del que és la resta de futbol.
Però lluites contra el volei, contra el handball, contra esports que potser estan més promocionats en les escoles de Sant Cugat que no pas el hockey. I això és també un gran tema per nosaltres. El junior per tu és un club elitista? No ho és, però entenc que es pugui veure així.
Com tots els clubs de hockey, vull dir que... Sí, sí, sí, no, no, sí. No, no, però això s'ha fins i tot vist a Sant Cugat, així. O sigui, al Junior hi ha una miqueta de tot. I efectivament, jugar hockey és car i, per tant, no és ja el club, és l'esport que és elitista. Sí, sí, és la base.
A partir d'aquí s'han de fer coses per fer-ho més amable, però la realitat és la que és. Les instal·lacions són privades, no tenim camps públics i això suposa...
Acabant ja l'entrevista. Però, per exemple, el Polo sí que s'ha de pagar com un fill i has de venir recomanat per dos socis diferents. El Júnior, per entrar-hi, jo hi puc entrar, per exemple? Puc ser soci... Pagues la quota d'entrada, que tothom en té alguna. Al Júnior hi ha un tema intern, que és que hi ha socis i abonats.
Els socis són de tota la vida. De tota la vida significa que l'any 2000 ja eren socis o eren familiars de socis o el que sigui. I després, a partir d'any de llavors, són abonats. És una nomenclatura diferent i ja està, poca cosa més. Aleshores uns poden votar i els altres no. Efectivament. Jo sóc soci per haver-me casat amb qui m'he casat, si no, no seria soci.
Ho hem de deixar aquí, perquè queda literalment uns 30 segons. Moltíssimes gràcies, ha estat molt interessant. I res, bueno, segueix uns... Escolta-te'l, perquè aquesta visita la volem. Vull dir, tu demà te l'escoltes a tu mateix, que farà raro, però... Ho faré, ho faré. El Pere ho fa cada setmana, avui, tranquil. Setmana que ve encara estem a... Està per tancar, està per tancar. Ja ho veureu. Doncs moltíssimes gràcies, ens veiem aquí a casa vostra, Matàver Ràdio, que vagi bé, gràcies.
Matadepera Ràdio, 107.1 FM.
I would like to play a little tune that just composed not so long ago.