Fins demà!
Gràcies.
Bon vespre, bon vespre, bona vespre a tothom benvinguts i benvingudes de nou després d'aquestes vacances de Nadal. Avui estem força contents, tot i ser dilluns, principalment gràcies a la victòria del Barça. Guanyar la Supercopa, guanyar la Supercopa. M'és absolutament igual la Supercopa, m'importa una merda la Supercopa. Ara, guanyar al Madrid la Supercopa, fantàstic, fantàstic, de lo millor que et pot passar. Molt li pesi el nostre convidat d'avui.
Cap de setmana, marcat també per la baixada del PI, ho hem tornat a fer, s'ha tornat a baixar, vull dir, exactament igual que l'any anterior, que l'anterior i que l'anterior, vull dir, hem fet el mateix, però ho hem celebrat i sobretot hem fet una bona festa, que és el més important. Com que l'any passat, ja parlo de l'any passat, d'acord? Sí, del 25. Xip nou, xip nou.
Teníem agendats grans convidats com Jimmy Jam, Jordi Ballard, el Grimau, que no me'n recordo com es diu de nom, però sé que es diu Grimau de cognom, el Pere Mat, el Guiu, tal, no sé què. Doncs nosaltres, el Ramon, que porta més la part aquesta, que li va agradar molt fer allò que vas fer tu. No, ja t'ho diré. No, allò dels polítics, que vam portar ell, que hi ha qui diu que vam fer la campanya, coses així. Sí, vam fer la ronda. La ronda, gràcies, gràcies.
Un cop ja va sortir l'alcalde, hem dit, cony, fem l'anàlisi de l'any amb l'alcalde. Ja ho vam fer l'any passat, ara toca, encara diu bon any. Si la gent diu bon any, encara podem fer la ronda una mica tard, però és el que hi ha.
ens toca parlar de coses que han passat aquest any, com per exemple el pàrquing de la Mola, l'incendi de la Gara, la grip porcina, uns pressupostos aprovats, el gas lacrimògen de la Festa Major, i més coses que ens deixarem, i per la que rebrem segurament algun massatge d'algú d'Instagram dient, us ha deixat això? M'és igual, Josep Maria, torna a posar a TV3, que fan a l'Atrapa amb si pots, on hi vas participar el 2019, i vas guanyar el premi més gran de la història del programa, 60 euros concretament.
Com anem dient? Intentarem repassar aquest 2025 i veure què passarà el 2026 aquí al poble, on ens acull aquesta ràdio des de fa uns quants anys. Tot i ara mateix no té ningú del poble perquè Lot no hi és. Té feina. És que té feina, Lot. És que clar, és que quan es treballa... Des que treballa, Lot, des que treballa... Mare meva.
Així doncs, repassarem l'actualitat amb l'alcalde. I n'hi ha molt segut! De seguida els saludarem, però com sempre abans saludem l'equip del programa. Ramon, com estàs? Molt bé, content d'estar aquí per gravar un programa només i no dos programes seguits. Sí, allò va ser una bona marató.
Festes bé, ens hem vist bastant així. Molt bé, sí. Explica'l a la gent. Hem passat el cap d'any junts i tot. Això és veritat. Ens hem felicitat el bon any. Bé, molt bé, molt bé. Molt tranquil i renovat. Piles carregades.
Ojalà jo. Pere Casas, com estàs? Molt bé, bon any. Com t'anar a les festes, tu? Tot bé? Molt bé. Et veig bé, et veig bé. Ets un tio que està bé. Guillem, senyor alcalde, primer de tot, moltes gràcies per tornar a venir. Ara ja sí que ets la persona més convidada de res en joc, més aparicions, quatre en total, perquè va venir el del... Sí, el del Tian Ribó. Sí, el del senyor Colafell. De seguida... Ah, no, això ja ho heu llegit, noi.
Superant el moncodrames. Sí, sí, sí, superant el moncodrames. Vull preguntar com estàs, el Guillem, l'alcalde i el madridista que hi ha amb tu. Molt bona nit. Moltes gràcies per tenir-me en compte a l'hora de pensar en els vostres convidats. Estic contentíssim cada cop que veig que entrevisteu algú perquè penso... Passa gent molt important. Sí, sí, ojo, eh? El Roger Grimau...
Roger, no? Sí, sí, sí. Els noms els porto molt malament. De bàsquet també ets del Madrid, o no? Sí, sí, sí. Madrid i institució. Madrid i institució. Inclús del que no tenen. Igual, el hockey i patins, també soc del Madrid, encara que no el tinc. És del Madrid i institució. Sí, no, trist per la derrota, però... però, bueno. Home, espera't, no ho he escrit el que jo, perquè no m'ha donat temps, però... No, no, no. Ha enxonat el Xavi Alonso. Ja, ja, ja, fort, eh? Content, content?
No, perquè tenia esperança. Oi? Tu ets del madridista. Xavi Alonso o Vinícius? De quin equip estaves tu? Xavi Alonso. Bé. Home, és que si tinguessis el Cruyff allà escalfant a banda per ser el pròxim entrenador, però és que és Álvaro Álvaro Arbeloa. És que tot... En si cas, no fem més sang. Vull dir, hem de passar amb una altra cosa, eh?
Com a alcalde, com estàs? Què tal? Fantàstic. El càrrec senta bé, de moment? Sí, sí. Em sembla que us he dit més d'un cop. Sóc una persona que sempre ha estat fent coses pel poble. Des d'aquest lloc, doncs, home, m'enorgulleix molt, moltíssim. A més, hi ha projectes importants, hi ha coses a fer. Tothom, quan vaig entrar, em va dir quatre anys se't faran curs. Realment, se m'estan fent curs i veig que hi ha projectes que requeriran d'una
Segona legislatura. Per tant, animats a acabar aquesta i animats a continuar amb la següent. Uix! Si la gent ens vota. Això és primícia? Vull dir, ho havies dit? Ho havies dit que tornarien a presentar? Sí, algú m'havia preguntat si em tornaria a presentar i de més. I sí, eh? Sí, ara, així a ones com avui, i ho ha obert a tanta gent que ens escolta, doncs possiblement no.
M'agrada que digui si la gent em vota, com ja descartant un cop d'estat. De moment el descartem, no? No, el cop d'estat està totalment descartat. Vale, vale, vale. En el món d'avui no es pot descartar res.
No el cabregeu el Trump. No. I que encara podria fotre alguna animalada. No, a Mata de Pere crec que no passarà. No li entren els plans, no? No passarà res, no passarà res. Doncs bé, que comenci aquest Res en Joc. Repàs del 95, un programa de puta mare.
Ho has falcat bastant bé, eh? És que ja fa dies que cola et no ve, i pam, ja l'he pillat el tranquillo. Però no te l'has marcat, vull dir que ha sigut casualitat, no? O has fet tu cosa... Ah, no, no, potra, potra absoluta. De fet, he mirat si he quedat poc i m'he cagat de sobre. Bueno, aviam, quarta vegada, ja que tenim l'alcalde aquí entre nosaltres, eh? Després d'un cap de setmana intens, pi a un, pi a baix, ja ho ha dit el Jan, però avui no parlarem del pi.
No parlarem d'això, avui parlarem amb el nostre convidat, què dic convidat? El nostre amic, el nostre germà, Guillem Montagut, que ja es passeja per res en joc, com si la ràdio fos seva, perquè efectivament la ràdio és seva. Rellotge nou que ens ha posat. I com que cada cop ens coneixem més, he decidit que podríem fer un joc per acabar de conèixer-nos, doncs del tot, no? Un joc d'aquells típics de quan estàs fent copes i un diu, voleu que jugui a un joc? I al final li has de dir que sí, perquè no agafi la guitarra, perquè després és molt pitjor. Doncs aquest tipus de jocs.
El que passa és que per fer-ho com més formal, perquè és el nostre amic, però també no deixa de ser l'alcalde, abans donaré com una dada històrica, més formal, i això acabarà amb una pregunta de si és veritat o no. Potser sembla molt enrevesat, però ho entendreu ràpidament. Li demanaré al senyor alcalde que em digui si és veritat el que dic, i ja està. Comencem.
No.
Desmentim. És una resposta. L'any 1170, Maria Antonieta va ser entregada de l'imperi ostrongarès a l'imperi francès per passar de ser delfina de França. Abans de creuar la frontera, la van desposseir de totes les feses pertinences, de roba i mascotes, perquè no podia ser que un areebal tron francès anés vestida amb roba de l'imperi rival. Senyor alcalde, és veritat que esteu pensant fer el mateix amb els joves que pugen de Terrassa a la pista major?
No, rotundament no. Hi ha un debat sobre si és cert o no, però la llegenda diu que Josep Pla va dir que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. Senyor alcalde, és veritat que el que més s'assembla a un votant de Suma et mata de peres és un votant de Junts per que et mata de peres? Sí.
Molt bé. L'any 1911, Robert Falcon Scott dirigia una expedició per ser el primer home a arribar al punt del Pol Sud geogràfic. La situació es va complicar i va arribar un moment que sabien que si seguien no podrien tornar en vida. Però l'ambició i el desig van fer que volguessin fer història i que seguissin. Quan van arribar a l'objectiu, però, van trobar una bandera de Noruega plantada allà un mes abans per l'expedició de Edmundsen, fent que el seu somni s'esveís. I, efectivament, tota l'expedició va morir intentant tornar al camp base. Senyor alcalde,
És veritat que et fa por que després d'aquests 4 anys el govern vingui junts i se't mengi la torrada? Podria ser, podria ser. I et fa por?
No, jo sempre he dit el mateix. Jo estic aquí perquè la gent em va votar i perquè ells no es van entendre, que es van entendre tard, i és l'oportunitat que he tingut d'estar quatre anys al capdavant de l'Ajuntament i fent el que més m'agrada, que és servir al poble. Si la gent no em vota, si ells s'uneixen, si s'ajunten totes les pestes bíbliques i demés, jo torneré a treballar tranquil·lament, que tinc molta feina.
En parlarem després. El febrer de 1416, Ferran I d'Antequera va passar uns dies a Barcelona quan tornava de Provença de Camí a Castella i es va negar a pagar els impostos sobre el peix, elegant que un rei no havia de seguir la llei. Un ciutadà, Joan Fiballer, es va jugar al cap per fer que el monarca acabés pagant. Senyor alcalde, és veritat que s'haurien d'incrementar els impostos dels més rics per aconseguir una societat més justa, arribant, si cal, a expropiar propietats?
Ostres, s'hauria de pujar els impostos als més rics. Hi ha molts rics que així ho diuen, també, vull dir, no és que ho hagi dit jo. I expropiar, doncs, el que sigui necessari sempre i quan sigui per fer alguna cosa que estigui bé per la societat. Expropiar per expropiar, no.
Per expropiar, per expropiar, no. I per últim, el 28 d'agost de 1963, Martin Luther King es va col·locar a les escales del Lincoln Memorial a Washington i va pronunciar l'universalment conegut discurs I have a dream, símbol del moviment afroamericà pels drets civils, sinònim de l'antiracisme, del pacifisme i de la lluita per la llibertat. El discurs més repetit, recordat i famós de la història de la humanitat, que només pot ser clipsat pel que tindrem la sort i l'honor de sentir ara la xapeta històrica del Pere Casas.
Fins demà!
Bona nit i benvinguts a la xapeta històrica. Avui ens torna a visitar l'alcalde de Matadepera, Guillem Montegut. I en aquesta secció ja no sabem què més dir d'ell perquè ja ha vingut quatre cops. Podríem parlar de què ha passat a Matadepera aquest últim any, però no en tenim ni idea. Només un membre de res en joc viu a Matadepera i l'opinió més política que li he sentit és a mi això me la pela.
De fet, li pela tant que avui ni hi és. Al principi del programa sí que fèiem veure que eren mig matadaparencs, repassàvem els resultats del matadapere taronja i el matadapere blau en una trepidant secció, seguíem l'actualitat del poble i veníem l'oteria espanyola de Nadal per finançar el rellotge nou de l'estudi. Abans parlàvem matadaparenc, ara ja parlem més terrasenc per arribar a més gent.
Una cosa que sí podem dir de l'alcalde, que encara no havíem dit mai, és que és del Real Madrid. I, per tant, des d'aquí felicitar-lo pel subcampionat de la Supercopa. Molt merescut. El Madrid sale reforzado. El Madrid més mourinyista dels últims anys, cosa que sempre està bé, perquè tot és més fàcil quan els dolents van a cara descoberta.
Una final, per cert, jugada a Aràbia Saudita, on les dones són tractades pitjor que el mòbil de Raül Asensio, i on el 90% del públic és del Madrid, cosa que no ens sorprèn, perquè tant als madrilistes com als saudites els agraden els règims autoritats.
I parlant de gent del Madrid, el Guillem Montagut va ser el president de la Germandat de Sant Sebastià, que com sabeu és qui organitza les festes de Sant Sebastià que tenim al nostre poble durant el gener. L'esdeveniment estrella de les festes és la baixada del Pi i donarem quatre dades ràpides per donar-li context. Les Germandats eren entitats privades que es creaven per donar protecció social als seus associats i a Mata de Pere hi havia la de Sant Sebastià i la de Sant Roc.
que el 1897 es van fusionar i van crear la de Sant Isidre. A les festes de Sant Isidre, un dels actes importants era anar al bosc a buscar un pi que apalentaven a la plaça durant les festes, una tradició que ja es feia segles abans, quan es feia un ball al voltant del pi.
Només 3 anys després de la creació de la Germandat de Sant Isidre hi va haver una scissió, una tradició molt arrelada a Mata de Pere, en clubs de futbol, partits polítics i altres entitats, i es va refundar la Germandat de Sant Sebastià, que pel seu 75è aniversari, fa 51 anys, va reprendre la tradició de plantar el pi i va introduir el concurs de Green Pirates. De pins, política i poble, en parlarem amb l'alcalde a l'entrevista. Ho sabem tot de tu.
Som-hi, som-hi a una entrevista, doncs, Ramon, molt bé, i afegir que el senyor Edmundsen, el de Pol Sud, és família de Flor Edmundsen. Sí, i de Coti. I de Coti, per defecte. Paral·lelament primer de Flor, perquè és més coneguda, però la Coti, que és la seva persona, també. També, també. Però són humils, aquestes dues.
Això és veritat? Sí, sí, això és veritat. Són descendants d'hort. Sí, sí, un llinatge preciós. Senyor alcalde, pregunta directa i fàcil, des del que va al programa, quina valoració en fas del 2025?
Bona. Bona, eh? Sí. Del 0 al 10? Home, jo diria un 8. Hòstia! Sí, sí. M'ho van preguntar l'altre dia. Semàfor ver de la Vanguardia per ell mateix. Sí. No tinc avis, ja. Qui t'ho va preguntar l'altre dia? O sigui, tu pregunta pel carrer. Del 0 al 10? No, no, no. No, m'ho pregunta la persona més crítica que tinc al costat, que és la meva dona. Ah. Ah.
I sí, sí, sincerament, m'ho va preguntar la setmana passada, quina puntució poses? Dic, un 8. I també va fer la mateixa reflexió que vosaltres, eh? És una mica... I per què, vull dir, rotllo, fent 5 cèntims així, ràpid? No, perquè...
I parlo del govern, parlo de tots, parlo tant de l'Anna Pinyol d'Esquerra Republicana com de la Núria, com de la Dolors, com els cinc que som-hi, doncs perquè tinc un equip que a vegades quan vaig a dormir em poso al llit i penso, hòstia, és que no me'l mereixo.
Vull dir, són gent molt treballadora, molt implicada pel poble, que a més cada cop que tenim reunions de govern, que és pràcticament cada dilluns, ara he sortit i he vingut cap aquí de la reunió, i ells s'han quedat també una estona més acabar de parlar de quatre temes, però que la seva implicació va molt més enllà, vull dir, treballen moltíssim,
Tenen molt clar quin tipus de municipi i de poble volen i realment la implicació és total. I una cosa que jo tampoc els havia demanat directament, que és que estiguin dia a dia al carrer i que parlin i que escoltin la gent i que s'impliquin en els temes grans i petits i tots els que hi hagi, ho estan fent i ho estan fent fantàsticament bé.
Quin ha estat, diries, el punt més crític d'aquest 2025? El punt més crític 2025, espera, perquè el temps passa molt ràpid i al final dius, ja no saps si les coses van succeir el 2024 o aquest 2025, però bueno, aquest 2025, si no recordo malament, a primer d'any va ser com vam tenir aquella...
aquella crisi de secretària interventora, Jordi Mercader i tot plegat, que dius... Bueno, són situacions que tu no les busques, que t'apareixen, i que... Sempre he fet una mica el símil d'això de la política és com estar al mig de l'Oceà amb una zodiac, eh? Vull dir que hi ha dies que és tot molt pla i que veus l'horitzó i que dius, bueno, doncs vaig avançant cap al nou continent...
I hi ha dies que les onades són terrorífiques i que sembla que tot se't desmunti. Però realment, al final, tot s'acaba superant i tot s'acaba tirant endavant. I sí que a vegades hi ha crítiques que et fan més mal que altres, però el que realment fa molt mal són les mentides. I hi ha molta gent que primer que diuen mentides i després que diuen coses que posen en boca teva que no són veritat.
I això és possiblement el que més m'està costant i més em deu. Més irrita, eh? Bé, no s'ha fet bon mariner amb aigües tranquil·les. El Ramon ens ha portat un... Ah, vol tens pregunta primer? No, no, bé, no, una introducció d'això. O sigui, que ja ho podràs posar. Sí, sí, el Ramon ens ha portat un. A vegades, Matadepérez fa un lloc en els mitjans de comunicació nacionals de Catalunya i aquesta va ser una de les vegades.
A veure si ho podem recuperar. Radé, que explicava que el camp de golf l'Ajuntament, després d'aquest referèndum no vinculant, va deixar-hi tancar-lo, i com acostuma a passar, es tancen les coses, però després no es conserven. Amb la qual cosa van convertir el camp de golf en un descampat. I aquest descampat està molt descuidat i ple d'herbes que superen, com ara explicava el metre del Sabe, i ha començat a veure rates. Rates.
Us heu trobat rates. De quantes rates estem parlant? De quantes rates estem parlant? Ens han enviat aquesta pregunta a nosaltres perquè te la passéssim. De quantes rates estem parlant? Jo us diré que rates...
N'hi ha hagut sempre. Sí? No, no. Mira, a la peste del milany... I que la climatologia d'aquest any no ha ajudat massa amb tot el que ha sigut els mosquits, les rates i d'altres insectes i animalons que han anat creixent. Però també us diré una cosa, que tal com van sortir les rates, i a més ho vam estar parlant fa cosa d'un mes, un mes i mig, que vam fer una trobada d'uns estudiosos que estudien les aus... Rapaires. Rapaires.
d'aquí del parc natural i van dir que els anys que hi ha pluja i evolucionen tots els rossegadors petits que són de conya perquè aquestes aus proliferen molt i que s'havien adonat que primers d'any havien proliferat molt però després de cop i volta s'havien quedat sense menjar
Per tant, aquí ens va passar una mica el mateix. El senyor Basté està molt bé que faci aquest programa, que és fantàstic i és el número de Catalunya, i a més que faci aquest apartat que és el contenidor, que la gent truca i diu...
que abans de fer-ho, que es posés amb antecedents i que mirés exactament el que passa i el que deixa de passar. Nosaltres, a l'antic camp de golf, al parc de Can Vinés, fins a mitjans d'any, passat mitjans d'any, no vam poder entrar a fer res, perquè hi havia com un buit...
que des de secretaria i intervenció no ens deixaven entrar a fer absolutament res perquè estàvem pendents del ple que havíem aprovat al tancament del camp de golf, aquells 60 dies que es tenien que deixar o 30 dies que es tenien que deixar, un recurs que s'havia presentat més 30 dies més.
després unes possibles denúncies que ens van posar, però que de moment no en tenim coneixement, i al final vam aconseguir cap a mes de juny, juliol, poder entrar i poder començar a netejar. I netejar, escolta, ho vam fer d'una manera molt natural. Primer, es va passar un tractor amb una desbrossadora que va trencar tot el que era gruixut, i un cop tenim l'herba fina un altre cop, el que fem és anar-ho mantenint amb el ramat.
Jo us convidaria que passéssiu ara actualment i veiéssiu com està la situació. Vull dir, tu entres ara al municipi i almenys tot aquell espai veus el que hi ha dintre. Fins ara no s'hi veia. S'han tret les xarxes, s'han tret els pals, s'han tret...
molta brutícia que havia acumulada entre el que era la gespa i el que era la tanca del camp. T'ha portat molt mal de cap, això, o què? Vull dir, lo de Goffes, jo crec que és el tema més amb cua, potser. Bé, no, jo penso que és un tema que tothom veia que es tenia que fer alguna cosa, però ningú tenia els nassos de fer res.
Vull dir... Però bueno, hi ha gent que està a favor, no? Sí, sí, no, no, completament. Però el que no podíem fer és tindre les pèrdues o el cost que teníem anualment des de l'Ajuntament, doncs assumint aquells 250.000 euros o més, doncs de diners allà dintre, en un camp que estava totalment descuidat. Vull dir...
No m'agradaria tornar a la història, però ja el 95 al 2010 va tancar amb pèrdues portant-ho privadament. Nosaltres vam fer l'esforç d'intentar buscar una empresa que ho portés i realment l'única que es va postular mitjanament, perquè tampoc no va ser una cosa seriosa, no donava garanties que això pogués funcionar.
I quins són els següents passos del parc per fer-lo evolucionar? Ara, de moment, el que hem fet ha sigut neteja, tal com deia, treure xarxes, treure pals, treure tot el que no serveix dintre d'aquest espai. S'ha tancat la totalitat del perímetre dels dos llacs per poder començar a obrir-lo d'una forma ja oficial perquè la gent pugui començar a caminar, a fer esport i a més. I a més tenim uns tècnics de la Universitat de Barcelona que estan treballant en un projecte
que estem buscant finançament europeu per portar-lo a terme i fer uns passejos, uns camins, perquè la gent pugui anar a córrer, pugui fer ioga, pugui fer un espai de repòs. Si hi ha un espai que ha de tornar a ser bosc, no passa res. No passa absolutament res. Ja ho era, de bosc, allò. El que no farem és fer un equipament que ens comporti un altre cop un dispendi econòmic important per mantenir-lo. Sí, que ja se sap a què es dedicarà tot l'espai del golf.
Més o menys hi ha un dibuix fet i hi ha un projecte fet, el que passa que hem d'anar fent passos i hem de també presentar-ho i que la gent vegi que és una cosa que encaixa més o menys a tothom. Jo tinc una idea, l'altre dia estava passant per allà i vaig tenir una idea. Vaig passar i dir, hòstia, aquí quedaria bastant bé un golf. Sí, està com tot. Treure al parc tots aquests camins que esteu fent i construir-hi com un golf municipal. Però de dir vuit forats, re de nou.
No, de 18 forats no hi cabia. Hauria de ser un pitjampat i també ens comportava un pressupost de més d'un milió i pico d'euros a fer la transformació de tot això. He parlat amb experts i he parlat amb gent que havia votat que no al tancament del camp de golf i tothom et diu el mateix. És que era un camp mal dissenyat amb moltes pujades, moltes baixades, molt estret i que no era atractiu. Això és perquè eren dolents.
Perquè si tu ets bo al final, les curbes i tal, te les passes, no? Aviam. Tinguem en compte que últimament ens havien caigut ja dues o tres persones. Una que es va trencar la pelvis, l'altra un canell, i un que també s'havia fet malbé l'ombro i no sé. La mitjana d'edat del jugador de golf té un poc ajuda.
No porten gaire. Ja parlarem una altra dia si és un esport o no el golf. Coses que han passat aquest any. Aviam si l'alcalde en sap alguna cosa. Gas al Crimoix, en festa major d'estiu. Sí. Estàvem allà, jo i el Ramon, a la barra del Mata de Pere, fent dispendi municipal. Sí, sí, aquí... Per lo que hi... Gastant i gastant. Per lo que hi... I se'ns va fer fora.
Perquè van dir, no, és que va venir la policia, alguns amb més cara de pocs amics, altres més simpàtics, dient que no, que s'havia de tancar, i eren les 3. Alcalde, les 3 jo encara estic començant.
No m'ho tornis a fer, sisplau. Saps alguna cosa que va passar? Sí, sí. No, no, és una de les coses que, a més, t'informa en el moment. Vull dir, jo vaig rebre la trucada de Mossos a les 3 de la matinada. El trapero. No, el trapero no. No, no, no. El trapero no. Del cap de l'operatiu, eh? Vull dir, tampoc no... On estaves tu en aquell moment? Jo estava... Amb mi, amb mi al robot. El que passa que no em veieu.
No, no, i estava també per allà. Vull dir, soc dels que quan hi ha festa vaig a dormir, no quan tanquen, però sí que m'agrada veure que més o menys tot està mitjanament controlat. Per tant, al Sant Joan m'agrada passar-lo a la plaça fins que més o menys tot es tranquil·litza, i la festa major exactament el mateix. I aquest dissabte de festa major, a les 3 de la matinada, precisament estava sortint del lloc dels concerts, pujant cap a casa meva.
I va ser, quan vaig rebre la trucada, dient que algú... Encara no... No ha transcendit. No ha transcendit. Vull dir, vale. Havia obert un pot de gaspebre. I que ells, com a Mossos... A més, eren l'Abrimo, que al final, després de molts anys, hem aconseguit que pugin dos, tres furgons de l'Abrimo...
Sempre fan més bona pinta que no pas... Molt tatuatge. Imposen bastant, perquè són gent bastant robusta. Porten tota protecció. Sí, sí, fa respecte. On es compra gas prebro? Andorra. Sí, sincero, en sèrio. Espanya està prohibit. No, no, no, està prohibit aquí a Espanya.
T'ha prohibit vendre'l, però utilitzar-lo no. No, no, tot. Si et pillen amb gaspebre... Si et pillen amb gaspebre, també pringues. Si ets noi, pringues. Si ets noi, crec que te'l renguis, només. Fuentes TikTok. Aviam, s'ha de dir les fonts, s'han de citar, no? Que en saps més que nosaltres. Els Mossos ens van demanar... Em van dir que el millor seria, amb l'hora que era, començar a desallotjar-ho tot. Per tant, ells van entrar amb les seves mascaretes i van començar a desallotjar tothom què hi havia allà a la festa.
I per tancar ja tenim a festa major a la plaça, que no sé com es diu... De les Acàcies. Aquesta. No hi havia barra aquell dia, molt malament. Si està tothom allà... Havíem d'anar a buscar les copes allà, havíem d'ho tornar. Això hem de... No es va trobar cap entitat que vulgués muntar barra. Res en joc.
No fotis. A l'Od es porta uns amics. Simpatiquíssims i ens traiem uns diners. Penseu que sempre heu de vendre més que no... No, no, això cap problema. Quan hi ha diners pel mig, la cosa es posa a sèrie. Us tinc en compte per l'any que ve. Perfecte. Un altre tema del 2025, més recent, potser. Peste porcina, el poble.
Què es pot fer, què no es pot fer? El Ramon deia que la... quina cursa? La Montrodon s'acaba d'anular. S'ha anat ara. I això no ho han anunciat. I això el sac molt greu, la veritat. A quin punt estem? Has tingut algú a veure amb lo de la Montrodon? Ho han sigut ells? No, no. He parlat amb ells. La setmana passada vam estar xerrant dijous, per ser més concreta, i divendres. I jo vaig estar parlant amb la delegada del govern...
Per saber, més o menys... Tenim un grup de WhatsApp, els 80 alcaldes i delegada del govern, que estem implicats en tot el tema de la pesta porcina. Ja fa... Des que va començar el...
Els quatre primers ports que es van trobar a Vellaterra, la zona aquella de Cerdanyola, ja van causar l'alarma que va causar. Però és que allò va passant divendres i dissabte vam trobar un port senglar mort aquí de la Mola. I allò va ser una mica escandalós per dir, ostres, si la peste porcina ha passat a la Mola...
L'hem parida perquè l'economia de Catalunya es veuria molt tocada amb tot el tema de les granjes de porcs. Per tant, era un tema delicat. Aquell porc van vindre, el van analitzar, es va enterrar al mateix lloc on els va trobar amb cal viva,
Ho va fer el PSOE, doncs. I l'anàlisi, al final... Una ceremonia molt respectuosa i familiar. El dimarts se'ns va dir que havia sortit negatiu. Per tant, si seguíem tenint la pesta porcina a tota la zona de Collserola i no havia sortit, el que es va fer va ser buscar els corredors naturals per on podria sortir un port senglar i podria infectar la resta. Per tant, el corredor natural era cap a Sant Quirze,
cap al torrent de la Bezuca i pujar fins a Matadepera. Per tant, no sé si us ha fixat últimament, però tots els passos de túnel i de ponts i de més han posat com un reixat, com quan anem al Pirineu perquè les vaques no surtin, doncs han posat el mateix tipus de reixat perquè els porcs no surtin. I de moment estem fora d'aquest radi, o sigui, d'aquest quilòmetre zero de l'alerta. Però sí que estem dintre d'aquest radi de 20 quilòmetres.
Això durarà, i durarà... Això durarà, eh? Això durarà, i això sí que és primícia, perquè no ho ha dit ningú encara, em sembla, però això durarà fins a final d'any, jo diria que segur, eh? Perquè el que es vol garantitzar molt, i de cara, sobretot al món, al comerç que ens compra car de porc, és que s'està fent tot el possible i més perquè aquesta pesta porcina no afecti les granges. Per tant...
que el focus el tinguin controlat a Collserola i que de moment no hi hagi res més a fora, doncs ja va bé. El tema de la pandèmia, deixeu-me tirar uns anys enrere, ja ens va portar allò de avui pots sortir, demà pots creuar mata de pera, avui pots anar a Terrassa a comprar els ous, vull dir... I el de la pesta porcenta una mica és el mateix, eh?
I aquests 20 quilòmetres, de moment, el que ens ha portat és això, que puguis anar a la mola, pots moure't, pots fer el que doni la gana, però sempre i quan vagis amb grups reduïts de gent. Vull dir, fer una activitat amb més de 10 persones, doncs millor que no. Perquè, a més, la pesta porcina és un virus que em sembla que em van dir que dura fins a 7 o 8 mesos a terra.
Hòstia. I que tu l'altre pitges i te l'endús, no? I tu l'altre pitges i te l'endús. I on t'espolses el peu, deixes el virus allà. I si ho agafa un gos o un gat o el que sigui, i se'n va no sé on, i resulta que un por senglar es menja aquell gos o es menja aquell gat, perquè es pot encomanar de la pesta porcina. I ojo, que primer deien que si el laboratori de l'IRTA i que si no sé què, això ha quedat descartat. Per tant, tornem a la mortadela, eh? Vull dir... Igual el bocata de mortadela és la veritable...
Bueno, però hem tingut una primícia. Primer hi ha res en joc, després les notícies, que diem sempre. Ja es va canviar, no?, coses de les festes de Sant Sebastià, però era el tema de la festa possible. Sí, per exemple, no hem pogut fer el sopar al bosc, no s'ha pogut deixar fer les fogueres. O sigui, les fogueres les farem aquest proper divendres, que es van anul·lar el divendres passat. No va ser pel vent, això.
Però les podrem mirar des de dalt, no podrem baixar a la Riena. Per tant, són aquelles cosetes que haurem d'anar aturejant i que penso que ja estem molt més preparats. I, a més, la gent, tot sigui dit, excepte algú que no escolta les notícies i que viu aïllat del món, però la gran majoria de gent fa cas a totes les indicacions. I això serà fins a finals d'any, si tot va bé? Mínim.
Tot el que estan muntant a Torreferrussa, allà a Santa Perpètua, primer en quatre tendes de campanya i l'exèrcit i els veterinaris i els periodistes i tot, i ara ja comencen a muntar casetes d'aquelles d'obra, saps? Allò ben fetes i de més. I dius, home, si entres a les tendes de campanya i estan muntant unes oficines com Déu Manes, per què estaran temps aquí?
Si no trobeu a fer fogueres, hi ha un lloc, entrant al camp de futbol, la mà dreta a l'esquerra, hi ha una cosa que era el forat 1, allà a les fogueres. Allà t'hi caben totes. No sé per què té tants problemes. Un altre tema, un altre tema. El pàrquing de la Mola. Això ha sigut d'aquest any. Sonat, això, no?
Això és d'aquest any, també, del 2025. Com està anant? I també hi ha per afegir, perquè com que ets l'alcalde has de respondre una mica llarg, i així ja t'ho pregunto tot. Com va el de no tenir restaurant a dalt? Vull dir, primer pàrquing, després restaurant a dalt. El pàrquing, suposo que et refereixes al tema de la zona verd. Sí, sí, sí. I per què no ens vas donar tiquets, els darrers en joc, com a mínim?
uns tickets, un algú, no sé. El tema de la zona verda, avui en dia, si vas a la majoria de parts naturals d'arreu de Catalunya, has de pagar. Si te'n vas a aigües tortas i vols aparcar a dalt, al pàrquing de dalt, et fan pagar.
Si te'n vas a la serra del Montsec, has de pagar. Si te'n vas a Canelles, has de pagar. Vull dir, al final, les massificacions el que comporten és que hi hagi una regulació, perquè, si no, tot es desmadra. Però estava desmadrat?
Matadepera, sí, sí, sí, sí. Estava desmadrat i ara t'ho explico i veuràs que els de Matadepera, quan baixem a Terrassa, Sabadell, Barcelona, on sigui, ens fan pagar zona verda, zona blava, parcs... I ens ho fan pagar tot. Mola.
Home, la gent que puja a la mola i trepitja els carrers de Matada Pere està fent un desgast d'asfalt, ens està deixant brossa a dalt a les zones d'aparcament, estan aparcant malament i estan molestant els veïns, i estan fent tota una sèrie de coses que a nosaltres com a ajuntament ens suposen un cost.
Per sofrer aquest cos nosaltres necessitem diners. Els diners com s'aconsegueixen? Doncs posar-nos una verba. Senzillament això. I amb això què aconseguim? Endreçar una mica tot l'aparcament. Vull dir, pensa que havíem tingut cotxes aparcats a entrades de camins, que amb bombers ens havia costat entrar amb els cotxes per fer rescats. Vull dir, la gent al final aparca on vulguis. Ara està pintadet, vull dir, la gent sap on ha d'aparcar. Quan es posaran en marxa? Es posaran en marxa...
quan tinguem adjudicat el contracte de la zona blava que nosaltres el que volíem és que tot anés junt però es va fer el contracte de pintura per un costat i el contracte aquest per un altre i fins que no surti de la zona blava en principi no es posarà en marxa però si més no ara el que hem aconseguit és que la gent aparqui on sabem o on deixem aparcar senzillament això i segueixo amb el tema del restaurant
El tancament del restaurant, què ha suposat? Doncs ha suposat una millora important per l'edifici, sobretot, i sobretot també per la biodiversitat de dalt al Cic de la Mola. Vull dir, el Cic de la Mola durant molts anys no l'havíem vist verd quasi mai.
Avui en dia hi torna a haver-hi una flora, hi torna a haver-hi uns insectes, hi torna a haver-hi tota una sèrie de vegetació que abans la teníem pràcticament perduda al cim. A més, l'erosió que produïen els mulos i les burres i tot el que hi havia allà dalt seria suposat que es desenterressin ossos de tombes que hi ha a dalt. Això en quant a fora. A dintre...
Doncs no tenim el gasto d'aigua que existia abans, amb el que ha plogut, que també estem contents, tenim les cisternes de dalt plenes, tenen les cisternes de dalt plenes, s'ha netejat tot el que era la cuina, tot el que eren lavabos, tot el que suposava...
Com ho diria? El ús del restaurant. Tot l'ús que s'havia fet com a restaurant d'un edifici que és un vecín. Recordem que és un bé cultural d'interès nacional. Per tant, jo penso que tot això ha retornat.
L'exposició que hi havia al costat s'ha posat a la sala on hi havia el restaurant. Aquí no s'ha gastat un dur. L'únic que s'ha fet, com que és una exposició molt atemporal, s'ha posat allà. Allà tens unes vistes, pots entrar, pots fer les teves necessitats perquè ara hi ha uns lavabos secs.
Tot això, jo penso que s'ha fet una inversió important a tornar a deixar aquell edifici més o menys com tindria que estar i per l'ús de tothom. Senzillament això. Els diners que s'han gastat, s'han gastat molts, moltíssims, i us dic així, amb neteja. No pensem que quan la Diputació parlava que ens ha gastat 60.000 euros a fer l'exposició. No, l'exposició ja la teníem. El que ha costat 60.000 euros ha sigut buidar tot el que hi havia allà dintre.
Home, és que un veïn no es neteja així com diu. Si voleu estar-hi a costos, per no apagar dues hores de llum, haurem de fer les respostes més curtes. Tenim moltes preguntes apuntades. Quina alegància! Com aconsell. Una de les preguntes és el tema del bon preu, que en ben parla l'últim cop, està tenint conseqüències? Jo penso que no. I la gent d'aquí, del comerç local, tampoc s'està queixant.
En principi no. Aviam, els que possiblement els hi estigui afectant, però també penso que d'una manera no molt exagerada, és els supers que tenim aquí. Vull dir, el del carrer Sant Joan i el del carrer Sant Llorenç. Possiblement aquests sí que els hagi baixat una mica les ventes. Escolta, les carnisseries que tenim i la resta de comerç segueixen venent i segueixen fent. Eh...
no m'allargo perquè si no després dius que m'allargo també és un recurs per tu no, no, però sí, però jo anava a dir és que al final el que hem de fer i això ho hem parlat amb els comerciants més d'un cop és tractar bé el client, donar una qualitat com Déu mana a un preu que sigui el raonable i la gent vindrà a comprar matada pera jo el dissabte vaig a comprar botifarres i pa i demés per anar a la baixada del pi i la carnisseria estava a rebentar, vull dir, estava planíssima de gent
Ja el contrastarem amb el carnisser, no ho sé, no tinc ni idea. Més temes, més temes del 25. Incendi de l'Egara. Sabem com has d'originar. Creus que és un avís pel futur i si el poble està preparat per incendis? Sí, el poble està preparat per incendis.
Aquí el 2003 vam tenir un incendi forestal que no el vam tenir Matada Pere, sinó que venia de Sant Llorençavall, i es va fer un treball molt important, molt important, perquè es va fer vindre gent del Graf, es va fer vindre enginyers forestals, es va fer vindre gent molt especialitzada, i vam estudiar molt bé d'on ens podria vindre un incendi forestal. I un incendi forestal, un gran incendi forestal, un GIF, que en diuen, té... Quants abrogatures, avui? El Bessi, un GIF...
un gran incendi forestal, el GIF, comença, té un punt d'inici i té una direcció, normalment sempre, que és amb vents calents que venen produïts per l'Atles, vull dir, pugen calents des del Marroc, xoquen amb l'Atles i venen directament a Catalunya. I tots tenen un inici i un nord-est de funcionament. Per tant, sabem on podria començar un incendi, sabem com es podria expandre aquest incendi. Per tant, el que vam fer va ser començar a netejar unes zones que nosaltres creiem que a la que baixes vegetació aquest incendi baixa d'intensitat i podem atacar-lo.
Dit això, Matada Pere, entenem que amb la feina que fan ADF, bombers, i tota la gent voluntària, que n'hi ha moltíssima, que ens ajuda a fer aquests estudis, estem ben protegits. Incendi de l'Egara, sí, l'incendi va ser la cosetjadora, ho sabem, ho tenim claríssim. L'incendi va córrer el que va córrer, a més, estava totalment extingit.
quasi totalment extingit, si no s'hagués fet el rebot, el que passa que a mitja tarda ens va girar l'aire i el que sí que ens hem donat compte aquest estiu, que ha passat aquí a Catalunya i que hem tingut molt pocs incendis forestals o que han cremat poques hectàrees de bosc,
el que vam tenir a Cervera, a la zona de la Segarra, aquell va cremar camps. Vull dir, a què entrava en matèria gruixuda de bosc, els focs s'aflecaven perquè havia plogut molt i els arbres estaven molt hidratats. I aquí va passar exactament el mateix. El foc va córrer amb el camp que no estava assegat.
Tinc uns vídeos després que us els passaré, que jo estic... Aquell dia vaig estar apagant foc allà i anàvem pel mig del foc amb el camió en marxa i anar apagant amb la manguera. Vull dir que corria pel camp de blat. Jo aquest any hem de dir que ha sigut un any fantàstic. L'any que ve, no ho sé...
Tocam fusta. Intentant anar ràpid, eh? Sí, molt bé, molt bé. Està bé, està bé. Anem a mirar una mica cap al futur. Ja mirem cap a les eleccions aquestes del maig del 27. Què t'agradaria que estigués fet per les eleccions del maig del 27?
M'agradaria que estiguessin fetes moltes coses. Una, la que diguessis, hòstia, m'encantaria això. El projecte, el projecte. Ostres, mira, els vestidors del camp de futbol i del camp de hockey, que ho hem dit des que vam entrar, que estem darrere d'això, vam dir tres projectes importants. La claveguera del Passeig del Pla, que s'inundava en les cases i ja està feta. Vam dir el tema dels vestuaris del camp de futbol i del camp de hockey, que...
Vull creure que dintre d'aquest mes primers del que ve tirem ja la licitació per adjudicar les obres i que puguin començar. Per tant, no estaran acabades, però si més no estaran començades. Teníem el tema de l'ampliació de part de bombers, que també estem treballant perquè al final la Generalitat ens ha dit que ho pagaran ells. Per tant, els estem preparant tota una sèrie de documentació per fer una cessió temporal d'aquell espai i que ells paguin les obres. I després tenim unes quantes sorpreses més... Ep!
Sí, una us la puc dir perquè es pot dir. Bé, bé, sorpresa, sorpresa. Però sí que estem en una recta final per fer vivenda pública. Ja tenim dos terrenys inscrits en el registre de la Generalitat i ja estem amb unes constructores que ens estan fent un projecte per fer 64 pisos de protecció oficial a Matadapera. Just a sobre de la zona d'on hi ha ara les cases de la Florida. Ah, molt bé, d'acord.
Per tant, i l'altre no us l'apunti encara perquè és un tema molt verd que el tenim bastant lligat, però fins que, saps allò que no es pot dir blat, fins que no és el sàpid. Sí, sí, sí. No ho diguis. Aquí parat. I quin calendari teniu pel tema de l'habitatge? Quina previsió? Jo tant zona esportiva municipal com habitatge de protecció oficial sé que ho veuré començat.
però possiblement no arribem a les eleccions, no, possiblement no, no arribarem a les eleccions amb cap de les dues coses acabades, però sí més no començades i pressupostades sobretot lo dels M, lo altre no, perquè és un tema que va per una cessió de terreny a 75 anys.
I, per tant, no heu pensat encara quins seran els criteris d'adjudicació? T'interessa, Pere? D'entrada? No, però la gent que ens escolta... Sí, sí, probablement. Sí, sí, no, no, els criteris... Aviam, nosaltres actualment tenim una llista de més de 120 persones que estan demanant un habitatge a Matadapera. Per tant, estem parlant que farem 64 pisos.
Encara ens quedarem curts. No pararem aquí. Vull dir, sí que estem treballant amb això, però estem treballant també amb altres llocs del poble on es poden fer també habitatges socials. El forat 1 o el camp de golf. No, Joan, aquests no, perquè són esportius i els hem de seguir mantenint com esportius. Perdó, perdó.
Aquestes dues coses que dius, tant de l'habitatge com dels vestuaris i també l'ampliació del parc de bombers, són coses més visibles, que la gent pot veure que s'estan fent. Et fa por que s'hagin fet moltes coses potser més invisibles, que potser sí que... I que això us passi factura a l'hora de poder vendre la gestió de govern a l'hora de les eleccions?
Em sembla que he començat dient que si a les properes eleccions la gent no en vota, tornaré a treballar. No, sí, sí, però a mi no entenc que voldràs que et votin, no? Sí, no, no, lògicament. Jo penso que el nostre projecte, el projecte de Som-hi, és un projecte a llarg i és un projecte que vam entrar dient que posaríem ordre a l'Ajuntament i estem posant ordre. Nosaltres cada cop que anem als plens municipals no portem una llista molt llarga de factures a aprovar perquè ja hem licitat tots els contractes que teníem que licitar.
Vull dir, nosaltres el 2024 es van licitar, hi ha l'informe d'intervenció que es va publicar a primers del 2025, que a més no deixava bé l'anterior govern, i penso que la gestió del nou govern sí que la deixava força bé, que és que nosaltres...
Dintre del 2024 vam licitar 104 contractes amb un estalvi aproximat de 600 i escaig mil euros la licitació i adjudicació d'aquests contractes. Per tant, estem parlant que contractes que estaven pagant 100 els vam adjudicar per 60. Clar, estàvem pagant 100 sense contracte.
A la que tu diràs la licitació i es presenten 3, 4, 5 empreses, ostres, ja veus més o menys per on va el preu. I ojo, que el que estem demanant en les adjudicacions aquestes no és que s'adjudiqui el més barat. Vull dir, ja vam demanar que es canvies les fórmules d'adjudicació d'aquests contractes. S'ha d'adjudicar el millor. No hem de mirar el preu, hem de mirar qui ho estigui fent millor.
Qui s'ajusti més a les necessitats del contracte que estem licitant. I això ho estem fent. I clar, són coses que no es veuen. La claveguera no es veu. Les clavegueres que estem reparant no es veuen. Però els veïns sí que les disfruten. Ja. Vull dir, aquell veí que se li inundava la casa sense ploure... Doncs l'altre dia va ploure molt i van haver-hi cinc veïns que em van enviar un missatge de WhatsApp dient... Guillem, no entraran ni gota d'aigua a casa. Dius, bueno, doncs això em fot content.
Ja. També parlant de les eleccions del 27, aviam, els Convergents van forts perquè van portar aquí fins i tot el Jordi Turull i tot, vull dir que aquests van forts. Com veus que tornaran a anar junts perquè ja han arribat a un pacte? Home! Què, què?
Sí, sí, aniran junts. Ah, aniran junts. No ho sé, vull dir, són ells. La notícia del diari Terrassa semblava molt definitiu. El diari de Terrassa ja el coneixem. És un mitjà gris? No, és un mitjà... És igual. És un mitjà local.
Si ells s'uneixen, vosaltres us podríeu unir a l'esquerra i feu una confluència d'aquestes municipalistes. No fareu això? Sí, no, aviam, no us penseu ara... Nosaltres... Mira, primer, quan la gent em deia...
A més, el que vam fer va ser muntar una associació, ja ho sabeu, el que vam fer va ser que vingués gent i el que intentàvem és que no vingués de cap partit polític i volem seguir una mica igual, volem seguir amb aquella llibertat de dir som nosaltres, som un grup del poble i a més som els que volem canviar les coses i ho estem fent, estem canviant les coses. Esquerra, Esquerra s'està portant fantàsticament amb nosaltres, ja ho he dit al començament, estem contentíssims d'Esquerra
I de l'Anna Pinyol. I nosaltres, les properes eleccions, traguem el que traguem, doncs intentarem o negociar o fer el que sigui, i encara que ara, en els meus millors somnis, que traguéssim una majoria absoluta, possiblement Esquerra tornaria a estar al govern. Ja. Vull dir...
Jo sempre he pensat que com més som a dintre, molt millor, perquè realment amb 8 dintre del grup de govern és just. Hi ha regidor que està portant 4 i 5 regidories i és complicat. Si vols estar al sobre i vols treballar i vols fer les coses, necessites temps, perquè si no, no hi arribes. Quan vam fer el pacte amb Junts, que érem 9...
10, perdó, a govern, dius, ostres, és que és curionat, ens hauríem pogut entendre molt bé i junts seguiria estant a govern. Van decidir marxar, bueno, doncs... Decisió seva. Decisió seva, i nosaltres no hi podem fer res, i tampoc ens vam molestar ni ens vam emprenyar, vull dir, vam seguir treballant i seguirem treballant i seguirem fent coses pel poble.
Veníem d'uns anys, la política catalana, però que es mantenia no només en l'àmbit nacional, sinó en tots els àmbits, que per al procés, o no sé per què, però la societat catalana havia virat una mica cap a l'esquerra, o semblava que eren més d'esquerres, i ara està tornant cap al centre o cap a la dreta, i sorgint partits d'extrema dreta que estem fent, que hi hagi altres partits que s'estiguin escurant cap allà. Vosaltres també fareu un discurs com més dur en termes de seguretat, que segurament és dels...
Dels temes que més poden preocupar aquí, Mata de Pere, aquesta legislatura que no la legislatura anterior? No.
seguirem amb el discurs que hem tingut fins ara. Nosaltres el que pensem és que per sort vivim en un municipi on no tenim moltes ocupacions, on no tenim molta criminalitat, on no tenim moltes incidències en robatoris i demés. Sí que pot ser que hi hagi alguns mesos que hagin tingut alguns pics, però realment quan Mossos presenta l'informe i ens diu el que hi ha i el que deixa d'haver-hi, si et poses a mirar allà en municipis com nosaltres, doncs estem...
Hòstia, no repetir tot, confusta, perquè a vegades també falta que diguis coses d'aquestes perquè passi després el que no vols que passi. Però que al final penso que com a partit polític no ens fa falta un discurs més cap aquí o més cap allà. Vam tenir una ocupació d'una casa, la vam intentar gestionar com vam...
i de la millor manera, i al final vam aconseguir que aquesta persona marxés, es tapés un altre cop i tornéssim una mica a la normalitat. I estem a darrere de tres punts dintre del poble, on hi ha gent que està llogant habitacions, que està molestant els veïns amb actituds que no són les que haurien de ser, i seguirem treballant perquè el civisme sigui el que reina i que...
el que regna dintre de la gent del poble i que funcioni el millor que pugui. Dretes esquerres, escolta'm, jo sempre m'he tirat una mica més del centre i d'intentar que tothom visqui, treballi i ja està, senzillament això.
En aquest sentit, del que comentaves, sí que hi havia hagut una època de problemes que hi havia hagut bastants robatoris en cases. No sé les dades, però pel que sembla ja no n'hi ha tants. Sabeu el per què? Hi ha robatoris sempre. A més, Mossos el que té és que et truquen i ja et diuen... Escolta, el mes que ve i l'altre seran perillosos. Per què? Perquè ells saben que s'han deixat anar els que havien tancat feia 3 mesos i ara tornaran a estar al carrer...
o els que han agafat aquí a Matadapera. Aquí a Matadapera, a més, hem tingut la sort, primer per la gent que ha fet el seguiment i ha fotografiat matrícules i que han fet persecució de cotxes per donar informació a la gent que ha robat, i es va aconseguir agafar uns senyors que venien de fora...
que quan semblava que els teníem van marxar cap a França i quan semblava que no tornarien van tornar i van tornar a fotre tres o quatre pals perquè el modus operandi era agafar un carrer i entraven a quatre cases del mateix carrer. Per tant, sí que vam tenir uns mesos fotuts, que van ser entre maig i juriol, em sembla que va ser, o maig i juny, que potser van pujar una mica més.
Però robatoris en tenim. Per desgràcia, en seguim tenint. Un, dos, cada 15 dies, ara en tenim dos una setmana... Sempre va caient. Però, clar, si et mires...
com està Sant Andreu de Llavaneres, per exemple, doncs dius, bueno, doncs no estàs molt tan mal. O Vila de Cavalls, o Becarisses, o pobles del voltant, vull dir, potser no falta marxar tan lluny. Vull dir, al final t'has de comparar amb els que tens al voltant i has de saber també dir que no estàs molt tan mal, no?, que deia el vostre president.
I canviant de tema, ho deies al principi, al març van plegar la interventora i la tresorera de l'Ajuntament perquè denunciaven pressions i irregularitats en la contractació pública per part del govern. A què es referia, no?, a quina valoració en fas?
Jo la valoració de les paraules d'aquestes senyores no les puc fer. Jo el que m'esperava és que si hi ha irregularitats en contractació i hi ha pressions en algun tema, doncs el que tenien que haver fet és portar-ho als jutjats. I aquestes senyores no van anar al jutjat. Vull dir, si realment s'estaven cometent unes irregularitats molt grans, hòstia, el primer és denunciar-ho.
Lo primer. I més en el càrrec que on estaven elles. Per tant, home, jo fins i tot m'havia plantejat de dir, escolti, si vostès m'havien acusat a mi de tot això, ara potser jo els diré vostès que han difamat de mi. Perquè és que no hi havia res. Que elles ho centraven tot en una persona? Bé, potser sí, però aquella persona ja no hi era.
Per tant, les coses van així. És una persona del vostre govern, no del govern anterior. No, del nostre govern, que potser les formes no van ser les adequades i elles es van cremar, pot ser, sí. Això no diem que no, però clar, jo abans deia, hòstia, amics, sí, som amics, però jo no sé la reacció que podeu tindre vosaltres davant d'una situació o d'una altra.
Vull dir, quan nosaltres muntem la nostra candidatura intentem muntar amb els millors. Pot ser que algú et sorti pitjor, no? Per tant, que aquestes senyores tenien els seus motius per marxar, perfecte. Junts també va marxar del govern perquè deia que jo maltractava els seus regidors. I, curiosament, dels quatre regidors que havien de Junts, dos es van quedar amb nosaltres. Per tant, tan malament no els devíem tractar.
Vam veure que el que volíem nosaltres era treballar pel poble i aquestes dues regidores s'han quedat treballant pel poble. Fantàstic, molt bé. El que no volíem nosaltres és ningú que des de dintre estigués dinamitant el govern. És el que no volíem. I el Juliol vau presentar a una auditoria un informe de l'anterior govern en què sí que es denunciaven irregularitats en la gestió pública i la contractació pública.
Li veugaven explicacions a Junts i al Nil López, a l'anterior alcalde, o us les van donar?
I ho vau denunciar, llavors? Estem en ell. Ah, sí? Com està? Bé, això és lent. La política és lenta i la justícia encara més. No, estem... Aviam, el que... A més, fixat, eh? Nosaltres tot això ho vam denunciar i vam presentar l'informe d'aquesta auditoria que es va fer i l'auditoria la va fer la secretària, o sigui, la interventora, la que teòricament denunciava tot això. Vull dir, i l'informe aquell, precisament, a nosaltres...
ens deixava bé. Vull dir, deia que estàvem treballant per endreçar tot el que estava desendreçat. Per tant, no sé les raons. Tinguem en compte que en època de Junts també havia marxat la secretària i la interventora i la tresorera. Vull dir, són càrrecs que sí que tenen la plaça creada i que pot ser que estiguin aquí durant molts anys, però que a vegades acostumen a moure's amunt i avall. Per tant, nosaltres que marxessin...
Bé, ho vam trobar del tot normal. Ara torna a marxar la tresorera que teníem i ja en tenim una altra que la tenim en marxa. I ja s'ha obert també un procés per tindre secretaris i interventors en els ajuntaments i està obert i esperem que algú es pugui presentar a mata de pera i cobrir les places com Déu mana.
Molt bé, home, doncs mira, queden dos minutets. Hem allargat massa. No, és que també s'entén que són temes. Vull dir que més o menys s'ha d'explicar una mica. Ets l'alcalde, tampoc dirà sí, no? Perquè tampoc és el que volem nosaltres. He començat, a dir-los. I res, abans de marxar, donar-te l'enhorabona, perquè també el 2025 Matadepera ha passat a ser el segon poble més renda per cap i de Catalunya. Ara ja podeu dir-ho que Matadepera és un poble humil, no?
El que havia dit sempre, que no és un poble de rics, que no hi ha rics a Mata de Pere. És un poble de gent humil amb tres cotxes i un dels pobles amb més piscines per càpita d'Espanya. No passa res, això només passa al lloc on la gent és verdaderament... Enhorabona per aquesta segona posició. Heu sortit de la primera, crec que és el que desitjava, perquè sempre que preguntes a algú, no només a tu, eh? Mata de Pere és un poble rics, la resposta sempre és que no. Últimament només queda segon, eh?
Sí, això. Va, va, va amb l'alcalde, va amb l'alcalde. Va, tant com l'alcalde com el madridista, amb el Guillem, no sé, no sé si jugar a alguna cosa. Fas algun esport així? Hòstia, he deixat tots els esports de bicicleta i ara no faig ni això. No pots ni quedar segona al lloc més. Doncs bé, moltíssimes gràcies. La setmana que ve és tancat per aquesta festa major. Sí.
El dilluns és festiu. Per tant, ens agafem nosaltres també de vacances i el següent ja veurem què fem, perquè a dues setmanes vista... El problema és que en tenim de bastant més a vista, però d'aquí dues setmanes encara no. Moltíssimes gràcies, alcalde, per aquesta valoració. A vosaltres. I per deixar-nos estar un any més aquí a la Ràdio Municipal. Tenim les portes obertes sempre aquí a la Ràdio Municipal. Bueno, no, ens han d'obrir vegades.
Moltes gràcies i que vagi molt bé. Gràcies.