Fins demà!
Bon vespre, amics i amigues, com esteu? Jo, fantàsticament, arrenquem la setmana amb dilluns, com sempre, hi ha coses que no canviem mai, això de, bueno, coses que potser sí que hauríem de canviar. Avui, al nostre programa, al vostre, us portem una persona de Sabadell, una altra vegada, periodista, una altra vegada. Hòstia.
Vull dir, estem tenint una sobrecàrrega aquí de periodistes de Sabadell. Potser sembla que a Sabadell no s'han de fer bé un Frankfurt, però sí periodistes. Frankfurt o periodistes? Tria tu, amic meu, oient i oienta. Què vols? Ser a Terrassa i menjar a Frankfurt o tenir gent que t'informi bé? Jo ho tinc claríssim. Jo ho tinc claríssim, jo ho tinc claríssim, però m'està sobreolòdíssima.
Avui al programa els portem una persona que va començar com nosaltres, però que l'he anat una mica millor tot plegat. Ha arribat una mica més enllà. Des de les humils Ones de Mata de Pere Ràdio ha arribat a la ràdio pública. No diem quina, és un secret. Aquesta és pública, també, no?
Sí, sí, però remunerada. Sí. Remunerada. Bueno, espero, espero, ara ens ho dirà. On hi presenta un programa des del 2018, d'acord? Més o menys, com res en joc, també... Hi ha moltes paral·lelismes, d'acord, en aquest programa. L'escolten un total d'unes 360.000 persones, segons m'ha informat el Copilot de Windows, gens malament.
360.000, home, és... Puja, puja, puja. Fa que més, fa que més. És que l'ahiria, ara ho parlàvem, que allò de l'ahiria encara no... Si ets un pibe com jo, es tradueix en quatre camp nous, perquè la gent com jo comptem les persones amb camp nous.
Vull dir, és la dada oficial. Una mica més dels que ens escolten a nosaltres. S'ha de dir, va, donarem aquesta dada, però al final el que importa és qui t'escolta, i no quanta gent. Aquí busquem la qualitat. Anem a buscar-te a tu, oient i oienta. Per això pregunto als nostres membres de l'equip del programa, molt ràpidament, Ramon, com definiries, amb molt poques paraules, si pot ser una, el nostre oient. Amb una, pacient.
Sí, sí. Perquè, o sigui, aviam, ara ja fa un parell d'anys que la cosa encara va prou bé, però es va haver de menjar una merda la primera de la temporada, que allò era horrorós, eh? I allà hi ha gent a darrere. Allà hi ha gent a darrere. Que no ho entenc. Més enllà de la mare del Pere, hi havia gent. Pere Casas, com definiries tu el nostre... El pare del Ramon no ens escoltava perquè ens va seguir a l'Insta fa molt poc. Ja, ja, ja.
Només ens escolta quan li diuen als seus amics que aquest ha estat bé el programa i després ens l'escolta, però si no, no. Molt bé. Doncs digues, digues. No, no, no. Res, jutjant per la gent que ens demana fotos, noies, tot noies ens escolta.
Va ser un dia. Seria la definició. Del perfil de gent que ens escolta. Noies. Sí, sí. Perfecte. Avui, doncs, res en joc, ens acompanya. Rulles Capa! Presentador del Suplement de Catalunya. Ràdio, segurament l'heu sentit al cotxe mentre no s'esconnectava el bluetooth del mòbil, per posar-vos tots el res en joc, que és el que aneu a fer, i de sobte els sents a ells. Com estàs? Moltes gràcies, tot ha vingut. Què tal? Com esteu? Molt content de tornar a casa, d'alguna manera? Aquí va començar tota l'aventura.
Aquí hi ha veu, eh, de ràdio. Sí, es fa raro sentir-lo. Sentir una bona veu, aquest programa, no... Són aquests micròfons que suposo que ja tenen un autotuner preparat. O em tenen configurat ja d'aquella època. Han passat 17 anys, ara ho comptàvem, des que vaig començar aquí. 17, no està malament, eh? 17 anys. Era un locutori que estava una mica soterrat, l'antic, i després sí que vaig estrenar aquests estudis, a tan bon punt els van inaugurar.
Tu, eh? Vas tallar... No ho sé si els vaig inaugurar jo, però devia ser dels primers que vam venir aquí a enregistrar programes, així una mica com vosaltres ara, sí, sí. Sí, però tu en tenies 19, has dit, i un altres en tenim 30, ja ho vull dir. Sí, però escolta, mai és tard, eh? És diferent. Sí, sí que és tard a vegades. Això de mai és tard, a vegades sí que és tard, ja, no passa res. No passa res. Ja... farem altres coses a la vida, també, eh? Com definiries tu el teu oient?
El meu oient? A veure, te n'has deixat uns quants, perquè, o sigui... El Copa i l'Oc Manganyat? Sí, estem d'enhorabona. Aleshores, ara estava mirant que tenim 547.000 els dissabtes i 431.000 els diumenges, segons l'EGM que va sortir fa un mes i mig. I els dissabtes som el programa més escoltat? Som el programa més escoltat, dissabtes. Més que el condó, eh? Sí, el dissabte sí, aquest últim EGM, sí, sí. Molt bé. Diumenges no, diumenges guanya ell, però els dissabtes sí. I això és la primera vegada que passa?
Havia passat feia molts anys. A mi havia passat feia 6 anys. Hòstia. Però bé, crec que és una anomalia i ho hem de celebrar molt fort perquè crec que és molt difícil que es repeteixi. Molt bé, molt bé. Però bé, no he vingut aquí fer-me el xulo tampoc. Sí, sí, sí. Sí, una mica sí. Doncs no tinc ni idea. No, a veure, els nostres oients, els oients del suplement, per sort tenim una mica de tot i els hem anat renovant i s'hi ha sumat moltíssima gent a...
Bé, no sé, gent molt diversa, espero. Diversitat. Sí, diversitat. Gent que també està disposada a llevar-se molt d'hora als caps de setmana, perquè el programa comença a les 6 del matí. Sé que a les 6 del matí són menys que a les 9, però el pic d'audiència el fem cap a les 9 del matí. Vull dir que, si entre setmana normalment el pic d'audiència es fa a les 8, el cap de setmana es fa cap a les 9.
I una cosa, entre dissabte i diumenge hi ha tanta diferència perquè el programa canvia o simplement els hàbits? Jo crec que hi ha més consum de ràdio el dissabte, per tant normalment, no és matemàtic, però normalment hi ha més audiència dissabte que diumenge i després els dissabtes hi ha més gent treballant també, per tant hi ha més gent escoltant la ràdio segurament. Per tant hi ha una mica més de consum els dissabtes que els diumenges i per això normalment la xifra gran dels dos dies et surt dissabte i no diumenge.
Doncs bé, Pere, deixarem les següents preguntes per l'entrevista, no? Que comenci el programa amb el Sergi Ambudo de Catalunya Ràdio.
Ja hi havia les falques del Pere Arquillo? Sí, hi eren, hi eren. Ja el tenien aquí tancat, aquí baix. Les ha renovat o no? No, el Pere aquí tenia 15 anys, tenia, quan va fer aquestes... Però ja tenia aquesta veu, que era... El peu de la mola, no? Mata de Pere Ràdio, el peu de la mola. També hi és. Era un dels eslògans. Mata de Pere Ràdio, el peu de la mola...
Ara em diuen molt xungo que és, ho sabem tot de tu. Veus, està molt bé. Va, som-hi. Avui, tranquils, no faré xapa. És que l'altre dia... No fem la tornada del tren. Només vam anar a Barcelona. No tornarem. Va venir el Plàssic García Blana. Segur que és molt més interessant el que us expliqui ell que jo.
Competeixes amb l'Ambudio, vull dir... Home, amb l'Ambudio no. L'Ambudio és el substitut del Basté, no? Sí. És a dir, jo faig el cap de setmana. Clar, ell no s'escriu de ningú. De perfil, de perfil, així. És el més semblant. Exacte. No, el Plàssic García Planas, clar, ha tingut tantes vides, aquest senyor. Joder. Que suposo que devia ser una entrevista rodona.
Bueno, és que... Bueno, Rodona no. No va ser un... Vull dir, el tio et va regatejant. Ah, sí. Sí, té... No sé si té DDA, jo en tinc, i em va recordar perquè no sap seguir una línia recta. Ah, d'acord. I podria haver durat 18 hores. Sí, Rodona. I sense dir-li res. Sí, sí, sí. I sense dir-li res. Bueno, doncs que vaig fotre una xapa que després a Calça em van tocar una mica el costó i a...
No, no. Hi ha moment monòleg? A meu? Sí. Sí, sí, sí. Perquè és que jo seguia des de fa molt temps el plàcid i em feia molta il·lusió i llavors li vaig fer... A tu també em fa molta il·lusió. Però el plàcid una mica més. No, no, però tu et faré parlar una mica més. Et faré una mica més. Llegeix molt, el plàcid tres molts llibres... Parlem del...
La ràdio al cap de setmana. Va, va, va. Vull dir, el suplement, el dia lliure, va a dos programassos, no? Dificultats per saber què posar cada dia. Mola la ràdio al cap de setmana perquè hi ha temps. I quan hi ha temps, doncs es poden fer coses diferents, no? Pots tenir el Xavi Aldecoa parlant de les experiències africanes, pots fer una secció ajuntant el David Caravent i el Roger Mas, que, hòstia, ojo, i també pots crear moments únics, com una conversa entre el Quim Carandell, el Guillem Gisbert i el Jaume Sisa, no?
Els programes del cap de setmana et poden fer que estiguis entrevistant el president de la Generalitat a les 9 i a les 10 està fent una tertúlia entre els millors gelaters de Calafell preguntant-se quin és el millor gelat de la carta i per què és l'almendrado. A les 11 entrevistes al cap de protecció civil perquè plourà a un barri de Barcelona i a les 12 a un fuster de trem que ha aconseguit recrear la batalla de l'Ebre amb 5.000 soldats fets amb papiroflexia. O sigui, és una mica aquest mix de coses que hi cap tot. I per això vull posar una mica en prova la teva...
la teva agilitat periodística. Uf, sóc l'Ene. M'ho escriuen tot, eh? Està tot escrit, eh? Jo no escribo nada. Amb la IA del Gen. I ho farem. Jo et proposaré com diversos convidats i tu m'has de dir quina és la pregunta de l'entrevista. D'acord. D'acord. O sigui, la pregunta que li farien a aquest convidat, d'acord. Sí, sí. Totes són situacions hipotètiques, eh? Per tant, qualsevol relació amb la realitat és pur atzar. Molt bé.
D'acord, comencem. Entrevistes a un hipotètic president de la Generalitat de Catalunya que ha estat de baixa un mes, en què en el país hi han hagut hipotètiques vagues, hipotètics problemes amb trens, hipotètiques ventades. Quina és la pregunta principal? La primera pregunta és com et trobes, o com es troba, president?
Està bé. No, està bé, no. Vull dir, home, primer hi hauria un preambult que ens expliqui la vivència com li ha anat i després ja aniríem amb la cavalleria que el país es tapotes en l'aire. Però primer crec que el més noticiable és saber com ha viscut un mes, perquè fèieu un mes que no li vèiem la cara, avui li hem vist la cara. Però no teníem ni una imatge pública a ell, no sabíem si aniria coix, si aniria amb crosses, si aniria amb cadira de rodes, aleshores és...
Com està? S'ha patit, no? Allà a la Generalitat, jo crec. Segurament que sí, que han patit, sí. Va, doncs anem per la segona. Entrevistes a l'hipotètic cantant de l'hipotètic grup Revelació del 2008, que va capgirar el panorama musical nacional fins que es va separar el 2023, i ara diuen, diuen, que estan preparant el seu retorn. Quina seria la pregunta? Crec que abans de preparar el seu retorn el Guillem Gisbert farà un disc en solitari, un altre. Sí? Sí.
Estic convençut. Estàs convençut? Bona pregunta. Ho sé, ho sé. Ah, ho sap, eh? O sigui, crec que Manel tornarà, però no encara. Què li preguntaria? Si quan torni Manel...
És a dir, jo tinc la teoria que el Guillem Gisbert ha fet carrera en solitari perquè Manel no li deixava fer cançons tan llargues. Pot ser. Aleshores, si una de les condicions que torni Manel és que les cançons tornin a ser de 3 minuts i mig, per tant Cançons Pop, o es prendrà la llicència o la seva condició serà tornar a fer cançons en forma de novel·la.
estem en contra de les cançons curtes. Tu, tu. Jo, sí, jo la xapa. No, és que sí que estem... És a dir, crec que Guillem, Gisbert i Manel s'ha guanyat la llibertat de fer el que els doni la gana i ja tenen tants discurs bons que se'n poden permetre uns quants que potser no siguin tan comercials o pensant en el gran públic, no?
El disfrutarem igual. El disfrutarem igual. Anem per la tercera. Entrevistes als integrants d'un hipotètic programa de Matadeper Ràdio que porta des del 2021, fotent la turra, per les hipotètiques ones radiofòniques i que diuen estar ben posicionat per guanyar l'Ondes. Quina seria la pregunta? Em refereixo a nosaltres. Sí, sí, ho entès. La pregunta seria...
Com és que no teniu el director de Matà de Pere a Ràdio de col·laborador al vostre programa? Perquè m'interessa molt quan parla de Sina. D'acord, eh? El Bazar. No, aquesta secció no m'interessa, veu? Aquesta secció no m'interessa. M'interessa ell, els continguts que fa en aquesta emissora parlant de Sina, perquè és un gran erudit. Sí, sí que li agrada. M'interessa tot, menys aquest estai que mencionaves. Va.
Competeix amb tu, de fet. Competeix amb mi, sí. Sí, perquè ja competia abans. Lluïta aferrissada, eh? Sí, competia abans ja de... Que jo comencés a presentar el suplement, però si no... És a dir, un dia li prendré el bundó, el Berlach. Aquí queda, dir. Ell ja feia la secció? O sigui, aquesta del Basar ja la feia des d'abans? Fa una pila d'anys. O sigui, fa més de 10 anys que deu fer el Basar. Però ell ara sí a la sec, no? Gran espai, gran espai, s'ha de reconèixer.
Anem a per la quarta. Entrevistes, l'hipotètic i presumpte assassí d'una noia de fa més de 20 anys a una hipotètica ciutat del Vallès Occidental. Després que s'hagin trobat hipotètiques proves que l'incriminen i estan a l'espera de l'obertura d'un hipotètic judici. Quina seria la pregunta principal? Com és que encara vius a Sabadell? Presumpte... M'entenc que és el presumpte Sant i la Iglesia. Sí, sí, és el presumpte Sant i la Iglesia. Hem de posar el presumpte aquí. Presumptimíssim.
Però és optimíssim. Vull dir que si realment eres tu, per què et vas quedar...
A casa. Per què no vas marxar? Si durant 20 anys ja te'n vas salvar. Entenc que ella et diria que no era ell. Sí, no està clar, perquè... Bueno, i aquí ja veurem si arrenca el judici o no arrenca. De moment l'han tornat a deixar en llibertat, no? Ja, ja, ja. Fort. Bèstia. Va, i anem a per l'última. Entrevistes a l'hipotètic director i presentador del programa matinal dels caps de setmana a la hipotètica ràdio pública de Catalunya, que ha aconseguit-se el programa més escoltat del país els dissabtes. Quina seria la pregunta? O sigui, per mi mateix. Sí. Eh...
Què faries en un cap de setmana lliure? Oh, és bon, eh? Sí, digues, digues. Ah, no, que abans anem a conèixer bé el nostre convidat d'avui amb la chapeta històrica del Pere Casas.
Bona nit i benvinguts a la xapeta històrica. Avui ens visita el Roger Escapa, algú que de ràdio en sap molt més que nosaltres. No és el primer cop que ens passa. Ja va venir el Miquel Ezequiel, que en sabia molt de tot,
O el Sergi Ambudio, que treballa a la Ràdio Líder de Catalunya. Però és que el Roger Escapa, a més de saber molt bé com es fa ràdio, sap què és fer-ne a Mata de Pere Ràdio. En aquest estudi va començar la seva carrera, i per tant es coneix la casa. Sap molt bé que el micròfon blanc no funciona. Sap que al bar del costat, si seus a fora no pots demanar a dins, has d'entrar i dir que et vinguin a fora a preguntar què vols.
Sap que per Nadal t'obliguen a vendre loteria com si fossis un nen de 14 anys que s'ha de pagar les colònies. Això encara passa? Sí, sí, ens ho hem saltat algun any però... Jo m'hi vaig posar frontalment. I sap que després de cada programa rebrà un àudio del director renyant-lo?
perquè el programa ha durat 12 segons més del que toca, i per dir que era dilluns, malgrat que el programa s'emetien dimecres, i això és gravíssim, perquè pot portar a que l'única persona que escolta el programa en directe es pensi que estem a dilluns, i en lloc d'anar a buscar el seu net a música, vagi a la perruqueria a tenir-se el cabell. Maria Rosa, avui és dimecres, que ho sàpigues, has d'anar a buscar l'arlet a piano.
Com dèiem, el Roger va començar a matar de Pere a ràdio i ho va fer amb un altre sabadellent, Ricard Ostrell. L'Ostrell va començar el 2005 amb un programa que es deia Falsa Identitat. No hem pogut trobar els àudios, però pel títol suposem que anava sobre un periodista que fingia no ser del PSC i aconseguia amb la seva productora fracturar milions d'euros de les arques públiques mentre contribuïa a espanyolitzar els mitjans de comunicació públics de Catalunya.
Per ser Ricard, si ens escoltes i vols venir un dia de convidat, tens les portes obertes. L'Escapa va debutar el 2008 amb Històries humanes. Tampoc hem pogut trobar els àudios, una llàstima, però pel títol suposem que el presentador entrevistava actrius guapes i famoses per intentar lligar amb elles. És així o de què anava? No anava ben bé d'això, però endavant. Vull dir que és una bona idea. Va.
Un altre sabadellenc il·lustre que va començar aquesta casa va ser Xavi Bondó, actualment la màxima competència del Roger Escapa durant els caps de setmana, segon els dissabtes, primer els diumenges. No sabem per què hi ha tants sabadellencs que han triomfat a la ràdio, com també el nostre il·lustre director Albert Beorlegui.
Diuen que és perquè al Vallès hi ha l'accent més acceptat com a estàndard de Catalunya, però a Terrassa tenim el mateix i no hem tingut tant èxit. Quan va venir aquí el Xavi Coral ens va dir que la seva teoria és que els periodistes sabadellencs fan ràdio perquè no té imatge i així no es veu lo lleig que és Sabadell. Quina mala llet el Coral, eh? No ho va dir, eh? M'ho he inventat. Però al final vam acordar que no era veritat perquè si no el va estar seria de Montcala i Reixac.
A tot això, el Roger Escapa no l'hem convidat per haver treballat aquí. Tampoc perquè això és un programa d'esport si ell va jugar al Barça de bàsquet durant mig any, sinó perquè el Roger Escapa és la meitat de la parella de Catalunya. La seva dona és la Diana Gómez, l'actriu que ha tingut papers a Valeria, el Crac o la Casa de Papel i es van conèixer quan el Roger la va entrevistar al suplement, juntament amb la seva futura sogra.
Des de llavors han substituït altres parelles famoses de Catalunya, com Piqué i Shakira, Risto Mejide i Laura Escanes, Brito i Picatoste, o la cap de gabinet de Salvador Illa i Ricard Ostrell, presumptament també.
També una mica el Roger escapa bé perquè és el presentador estrella de Catalunya Ràdio els caps de setmana. És qui condueix el suplement des de 2018 cada dissabte i diumenge de 6 del matí a 1 del migdia. Un programa d'actualitat i entreteniment que el Roger es prepara molt bé durant la setmana. Ja veuràs que nosaltres no ens ho preparem tan bé. Home, Déu-n'hi-Déu. L'os, per exemple, que és el tècnic, una hora abans d'entrar m'ha preguntat qui era el convidat. Li he dit que el Roger escapa i m'ha contestat els ous en fan capa i no ha vingut.
El Jan ha obert el guió fa una hora i mitja. Això és veritat. I el Ramon fa pinta que sí, que s'ho ha preparat. Esperem que una mica més que el dia que li va preguntar al Roger Grimau com podia ser que el bàsquet hi hagués marcadors amb resultats imparets si cada cistella valia dos punts. Veurem si tot això és veritat a l'entrevista.
Molt bé, Pere. Feia temps que no t'ho treballaves. Torna a fer riure la chapeta. I ha sigut llarga. Feia temps que no era tan llarga, no? Molt bé, molt bé. Roger, primera pregunta obligatoríssima. Res en joc preferit, no?
Res en joc preferit. A veure, allò del Grimau és veritat o no? Sí. Va venir... No, no, és la llista de combinats. Però hi va haver com un pique, que el Ramon no en tenia ni idea, i li deia el Roger a ell, i va quedar molt bé perquè va semblar que el Jani jo sí que en sapiguera.
D'hoquei, jo sí que no tinc absolutament ni idea. No, però saps què està passant? Que el Ramon, que és el que porta el tema convidat, sobretot, està fent una cosa increïble, que és enviar més gent i hi ha gent que accepta. Com jo, com jo. Ens ha quedat el PSG del Messi, el Neymar, vull dir que són boníssims, no guanyem un puto duro ni tenim un oient, però tu mires l'11 inicial i està molt bé.
Doncs escolta'm, a continuar per aquí. Oi? Sí que és veritat que les xarxes han permès una cosa que a l'època, jo fa 17 anys que venia aquí, doncs venien a fer-te un favor o per contactes, una altra història. Res en joc preferit, per tant. Què vols dir, res en joc preferit? El res en joc és el programa que estàs ara, va bé? Sí, sí, ho sé. Llavors n'hem fet... En portem 108? De tots aquests que porteu... Algun... Que si ni que vagis per instant, inventa tu. Grimau és un paio que...
Em va agradar bastant quan el... Bueno, va tenir molta mala sobre el Barça de bàsquet, no? Va durar un any, una temporada. I al cap de poc va venir el suplement, i jo tinc una història amb Roger Grimau, i és que vaig jugar contra ell a un partit amistós. Què dius! Sí, em va defensar durant 30 segons, o sigui...
Jo era com el júnior que destacava una mica del Sabadell. Aleshores, l'any que vaig ser una mica bo jugant a bàsquet, em van proposar com... Bé, o sigui, el Barça està mirant jugadors, vas allà entrenar i a veure si se't queden a final de temporada. El Barça em va descartar, vaig jugar alguns tornejos amb ells i després vaig tornar al Sabadell, que jugava com a la Lliga...
l'EP o l'EP2, que és com segona divisió B, una cosa així, i vaig fer la pretemporada amb ells. I un partit d'aquesta pretemporada, jugava el Sabadell contra el Barça, el Palau Blaugrana a porta tancada, Dusko Ivanovic, entrenador del Barça de bàsquet, i a mi, o sigui, el Barça va guanyar 35 o 40 punts, i l'últim minut, que jo estava allà escalfant banqueta, em va dir, va, surt.
I vaig sortir l'últim minut i vaig jugar contra Roger Grima, on va defensar, ens vam defensar mòtuament, i durant aquell minut que vaig jugar no vaig aconseguir rebre la pilota. Ja no notar ni res. És a dir, no vaig rebre la pilota perquè, bueno, no sé, Grima, on va defensar molt bé. Home, destacava el Sabadell.
Sí, fins aquí. Destacar el sabadell... Vaig jugar a Terrassa. És veritat, això no l'he explicat. Vaig jugar a Terrassa un any a l'Espèric. A l'Espèric de Terrassa. Sí, sí, sí. Bon anau industrial, l'Espèric. Doncs mira, abans de plegar amb 18-19 anys vaig jugar un any a Terrassa. Sí, sí. És tot el que et puc explicar de Terrassa. Bon record de l'Espèric? Sí, clar, clar. Sí, sí, ten... Bueno, va estar bé, clar, fa 20 anys de tot això ja, però sí...
Tornem més o menys també a aquesta època de fa 20 anys. Com vas començar, tu, el periodisme? Començant pel principi, les entrevistes, com sempre? Vaig començar estudiant Economia, el periodisme. O sigui, que em vaig dir a cada carrera. S'ha de saber de tot per ser periodista, no? Sí, sí. Vaig fer dos o tres anys d'Economia, després vaig començar a estudiar Periodisme.
I anava fent les dues fins que vaig deixar de fer Economia i em vaig centrar en el periodisme i vaig tenir sort perquè m'hi vaig poder guanyar la vida després. Vaig acabar la carrera, vaig fer pràctiques a Barcelona Televisió, a BTV. O sigui, Matapera Ràdio, Ràdio Sabadell, Barcelona Televisió i a BTV vaig estar 3 anys als serveis informatius i va ser una etapa molt, molt maca. I després hi ha Catalunya Ràdio.
Vas coincidir amb algú així com... A BTV? Amb Buenafuente. A BTV no, BTV, BTV. BTV és Barcelona Televisió, Buenafuente crec que no hi és. No, no, m'ho he inventat absolutament. Ah, vale, vale. Vull dir un exemple de persona que podries haver-te trobat pel camí. Pel camí no, l'he entrevistat alguna vegada a Buenafuente. No sé per què m'has dit a Buenafuente. Buenafuente no. No, a BTV...
Així no, hi havia el Pito Abril, que és el que feia les tertulies esportives, que crec que encara hi és, i Monegal en aquella època, i l'Àngel Cassas en Pau Descansi, aquesta gent.
I en aquell moment tu tenies clar que volies fer ràdio, tenies clar que volies ser periodista. I quan vaig provar el tema de la ràdio vaig veure que allà hi havia alguna cosa que se'm movia, o sigui, en aquesta casa, que allò m'agradava i que em generava alguna cosa, va ser com un descobriment. De fet, jo quan, o sigui, era un malalt del bàsquet, tot i que evidentment no m'hagués pogut guanyar mai la vida, però se'm va acabar el bàsquet també perquè tenia alguns problemes físics de l'esquena i ho vaig haver de deixar.
I va ser com substituir el meu gran hobby, que era el bàsquet, per substituir, per trobar la ràdio i tota l'estona que dedicava al bàsquet, després el vaig dedicar a la ràdio. Nosaltres hem fet el mateix amb les drogues. Tota l'estona que dedicàvem a drogar-nos, doncs ara... Ara ho heu fet amb la ràdio. Jo no, eh, mare. Doncs aquestes addiccions està bé canviar-les.
I tenies algun referent en aquell moment? Algú que diia, hòstia, aquesta persona, aquest periodista... No, no ha estat gaire mitomen, eh? No ha estat gens mitomen. O sigui, tinc record de casa d'escoltar sempre la ràdio, Catalunya Ràdio especialment, que era la ràdio que sonava, i el record del Bassas i el Puyal, com tot Catalunya, suposo, no?
I a Catalunya Ràdio com entres? S'han de fer opos? No, jo no soc plantilla. A través de productora? Sí, quan el Ricard Ostrell li van donar el suplement, va muntar la seva productora, va muntar un equipet i vam començar a fer el programa amb ell. O si tu entres a través de la Manchester?
Sí, correcte. I ara actualment? Ara jo tinc la meva productora. Què es diu? Actualment des que vaig fer el suplement, jo també t'estimo, es diu. Que per cert és un programa que es feia en aquesta casa. El nom de la meva productora és un programa que va néixer aquí. Teu? Sí, que es deia jo també t'estimo. I de què anava el programa aquest? Era un programa d'entrevistes de personatges coneguts, però el fil conductor era l'amor.
I sí, i representa que fèiem com unes trucades... Un first date? No, era més un magazín de migdia, una mica desenfadat i tal, però sí, amb aquest esperit. I bé, vaig conservar el nom.
I aquest tema de les productores sempre ha anat així? O pel que tinc entès abans, gairebé tota la plantilla que tant a ràdio com a tele eren més funcionaris i ara es tira més de productores o no? Jo crec que sempre ha estat així amb la història de TV3 i Catalunya Ràdio, que hi ha alguns programes interns i alguns programes externs. Els serveis informatius són interns i després dels programes n'hi ha alguns interns i alguns externs.
Ets presentador del suplement des del 2018. Correcte. Per tant, has viscut tres governs de la Generalitat, no? Sí. El Torre, l'Aragonès i l'Illa. Algun més, eh? Sí. O sigui, de presidents he tingut Torre, l'Aragonès, l'Illa. Sí, sí, he tingut tres presidents, és veritat.
Això es nota del canvi? Es nota el canvi quan portes un programa de pes a dintre de Catalunya Ràdio? A nivell de què? De pressions? De pressió, de, no sé, de que et vinguin a dir, ei, això podríem enfocar una mica més d'aquesta banda...
O sigui, el moment més difícil, segurament, o sigui, quan vaig agafar el programa era un programa molt més polític que ara, perquè 2018, ple postprocés, hi vaig enganxar tot el tema de la repressió, tot el judici, i entrevistava molts més consellers més sovint. Ara la política, evidentment també hi és, però d'una altra manera.
la política catalana a nivell d'audiència no funciona tant, aleshores en parlem menys. Funciona més parlar de Pedro Sánchez que de Salvador Illa. A nivell, en clau d'audiència, què genera més titulars i més debat, eh? Aleshores, jo no... Com que no m'he posicionat mai, ni he agafat mai cap bandera, ni porto cap etiqueta, no...
No he patit gaire aquest tipus de pressió. Evidentment, cada partit polític intenta posar mà i tinc contacte amb tots i tots em coneixen i suposo que un dia en faig que se'n fa din uns i un altre dia uns altres. I rep a vegades trucades d'aquests... Sí, clar que en rebo, però forma part de la feina i si no hi fossin voldria dir que no soc gaire influent. Aleshores, no... Vull dir, en rebo jo com en rep qualsevol dels periodistes de...
que fa aquest tipus de programa. Potser es deu notar més els programes entre setmana, no? Això, perquè... Home, segur que sí, però... però, bueno, crec que el suplement també marca molta agenda política al cap de setmana, informativa, aleshores també... bé, no sé, són set hores...
És això que explicàveu, que em pot tocar parlar d'absolutament tot. Puc estar entrevistant al president de la Generalitat i després haver de parlar de si t'agraden la truita de patates amb seu o sense. Aleshores el programa va d'això. I si se't mor algú important has de muntar un especial, si Donald Trump decideix de tenir Maduro has de muntar un especial, o si hi ha un temporal de neu necessites que detengui protecció civil als bombers i ser mare.
que el Maduro va ser un dissabte, però tu ja eres. Jo tenia festa. És veritat, jo estava escoltant això 4 de desembre. L'únic cap de setmana l'any que faig festa, que és el de Reis, i sí, diumenge vaig tornar, dissabte no vaig estar a punt, però no vaig tornar. Vas aguantar. Sí, em va saber greu, perquè uno ho estàvem fent molt bé. Va ser una molt bona cobertura. Sí, ho estàvem fent molt bé, però al final vaig tornar diumenge i dissabte ho vaig patir des de casa i vaig intentar-los això de com vaig poder. Ja.
El suplement és un gran programa, sense voler fer la pilota, però si poguessis, si et donessin un desig, el que tu volguessis per millorar el programa, quin seria? Més diners. Per poder tenir més col·laboradors. Hi ha algun col·laborador que digués, hòstia, em fotria molta il·lusió que aquesta persona col·laborés amb mi, a part de l'Albert Beorlegui, que col·laborés amb mi perquè sempre...
Bueno, no sé, sempre l'he mirat i no...
No, bueno, el Magí Garcia m'agradaria. Em fa bastanta gràcia el Magí. Així en clau d'humor, que és una cosa que ara no estem fent. El Magí em fa gràcia, el Pei em fa gràcia i sempre que coincideixo amb ell m'ho passo bé. De fet, aquesta setmana, mira, dimecres vaig a la renaixença de convidat. Ah, sí? A veure com funciona. I... Sí, no, tinc la sort de... O sigui, no com a col·laborador, però, clar, porto 8 anys fent el programa, aleshores més o menys ja he entrevistat i he coincidit amb tothom del panorama mediàtic a Catalunya. Ah, sí.
anem fent. Ja et dic, no sóc gaire mitomen. Ara sí que, per exemple, no m'imagino el programa sense la Maica Navarro i tot el que ella genera i totes les controvèrsies que provoca també a l'audiència, doncs crec que tenim corda junts per estona. Tu saps que
És això allà que genera amors, però genera molts desamors també. Ho entens? Sí, clar que ho entenc, perquè... Però té un magnetisme a la vegada que t'hi quedes enganxat i a vegades és caòtica, és desordenada, arriba tard...
Però tot i així té un personatge i fa tants anys que a les 10 del matí els dissabtes la gent ens espera allà tots dos junts que me l'estimo molt, funciona molt i crec que és molt interessant tot el que passa i genera quan ella està allà dins, malgrat que sigui bastant ingovernable sovint.
Però creus que li has de donar un toc més divertit? Al programa no. Per això els col·laboradors que has dit tot més o menys eren personatges... No, o sigui, hi ha hagut moments del suplement en què hi ha hagut més humor i ara fa un parell d'anys que no n'hi ha, però perquè les circumstàncies han anat així.
No, no, o sigui, és un magassin de set hores i t'hi cap absolutament tot. En funció de també, jo quan plantejo la temporada, les possibilitats que tinc i tal, doncs hi ha anys que queda una cosa una mica més humorística o hi ha anys que queda una cosa més sèria, també depèn del context de la temporada al que s'espera.
Si el Barça va bé hi haurà més esports, si el Barça és un desastre hi haurà menys esports. Vas a seguir l'actualitat, basicament. Sí, clar. Tu has dit que Navarro té un estiu molt propi, ingobernable i tal. Com definiries tu el teu estil? El meu estil? Bé, o sigui, crec que... O sigui, que jo de mi mateix és llatxot, no? Sí, però és el guai de la pregunta. És el guai. Que t'has de fer una introspecció. Sí.
No, crec que tinc una mica d'empatia, que soc capaç de posar-me la pell dels convidats que venen i espero que sigui de fer les preguntes quan toquen i capacitat d'escoltar, perquè a vegades la gent es fixa molt en les preguntes, però a vegades és millor repreguntar i saber escoltar i saber quan toca treure un tema o quan no toca o quan pots apretar o quan has de frenar. Assertivitat. I això crec que ho hem anat guanyant també amb els anys i amb l'experiència. Molt bé.
Has parlat del que funciona i el que no, el que dona més audiència i el que no, però si no m'equivoco, els EGM, que és com es mesura l'audiència, és una enquesta. Per tant, no sabeu exactament quines hores hi ha més gent... Sí que ho sé, perquè l'EGM va per hores, va per mitges hores. Et dona audiència, és una enquesta telefònica o presencial.
però agafen una mostra i quan reps l'informe et dona l'audiència total del programa però suma mitges hores, mitges hores aleshores sí que veus quines hores hi ha més consum i després des de fa uns anys com que s'han espavilat bastant també tenim dades digitals que no compten tant per la publicitat però aquestes jo tinc dades diàries del meu programa de quanta gent m'estava escoltant en directe a través de l'aplicació no a través de l'IFM a través de l'aplicació o aquell contingut quanta gent l'ha consumit a la carta això sí que ho veig cada setmana
I això t'emprenoeia molt? No, m'ajuda. N'estic pendent, cada dia m'ho miro, evidentment, però em serveix per... És molt útil per saber què funciona i què no funciona, quines seccions són imprescindibles, quines no tant, què pots corregir, quins continguts van bé. També, en una ràdio pública...
No et diré que hi ha coses que hagis de fer per obligació, però hi ha coses, evidentment, que no pots fer o hi ha uns continguts que potser no són en clau a audiència primordials, però que també d'alguna manera has de cobrir. Més de servei, potser... Segurament que sí, segurament que sí, però bueno, no crec que sigui, o sigui, està bé tenir-los i no estic renegant, al contrari. Ja, que potser una hora esteu informant d'una cosa mentre si féssiu una altra us aniria millor. Potser sí, potser sí.
Tornant a una llista de desitjos, si ara mateix poguessis dir la persona que t'agradaria entrevistar en aquest moment, és a dir, dilluns 16 de febrer? Dijous. Sempre dic Pep Guardiola perquè no l'he pogut fer mai. No l'has fet mai, Pep? No l'he pogut fer mai. I ho he intentat moltes vegades i ho continuo intentant.
Aleshores, a veure si en alguna d'aquestes vegades que m'ho pregunten i ho dic, que em sent i es decideix. Ens escolta, em costa. Sí, sempre és el Pep, perquè, no sé, és un paio que m'ha acompanyat tota la vida, no? Tinc la sensació que sempre ha format part de la meva vida, d'una manera o d'altra, primer com a jugador, després com a entrenador, i l'he anat seguint sempre, i com que és un paio tan intel·ligent que diu coses tan magnífiques i ha tingut la mala sort com a català, em sap greu que hagi hagut de fer tanta carrera fora de casa nostra...
doncs, no sé, crec que té una bona història. Però, bueno, acabarà passant. Acabarà passant, eh? Sí. No dona gaires entrevistes, eh? Me l'acabarà donant. Tens ja un fil pont i va, o no? Sempre em donen moltes esperances, saps? Aleshores, jo sempre estic allà. Jo sempre penso que sortirà. I al final, dic, bueno, al final sí.
Pots fer com nosaltres, amb el Guillem Gisbert, que està a punt de demanar un ordre d'allunyament, perquè deu tenir 75 de res en joc, 85 del Ramon... Us el contesta o no? No, però es veu. Poc a poc, estem arribant. Però ho heu de fer a través de la gent que li porta a la premsa. Tu tens el contacte? Si no te n'ha contestat... No, sí, ho vam provar per als de la premsa. Ara, després parlem. Després parlem, després parlem.
I quin és l'entrevistat que has fet i que t'ha costat més o que ha anat pitjor? Amb Risto Mejidi vam tenir molts problemes. Ens va enfadar molt. Per què? I després vas voler repetir l'entrevista per la tele, per l'eclipsi i no va voler venir. No ho sé, es va ofendre suposo. No li caus bé? Suposo que no, però no passa res, no és obligatori ni molt menys.
No, també és veritat, a favor seu diré que l'excusa de l'entrevista, quan ens la va donar, és que ella estava de promoció d'un llibre. Aleshores, jo aquell llibre no me l'havia llegit. Jo no anava 100% preparat amb aquella entrevista. Vaig fer el que vaig poder, es va incomodar amb un parell de preguntes que li vaig treure, es va rebutar i després es va fer molt viral aquell moment. Però bé, no passa res, té tot el dret a enfadar-se.
I després vaig voler repetir l'entrevista amb el format televisiu de l'Eclipsi, que per cert ara estrenem nova temporada, ara el mes de març ens surten a la plataforma, i no va voler repetir. No passa res. No passa res. No passa res. No, no, si no passa res, no passa res.
No, no, no, no tiraré, no tiraré. Tema rivalitat amb el Via Lliure. Hi ha rivalitat amb el Via Lliure? Molt sana, molt sana. De debò t'ho dic, vull dir que no... O sigui, crec que tots dos som conscients que fem un gran programa, que fa molts anys que competim sanament i que tenim vides segurament similars perquè tenim crios petits, perquè no tenim cap de setmana per la conciliació. I...
I segurament estem pendents del que fa l'un i l'altre i ens disputem, evidentment, els convidats d'actualitat cada cap de setmana. Menys el Risto. Però crec que... O sigui, que hi hagi dos programes d'aquest nivell fa que els dos programes siguin millors i que els dos equips s'esforcin més perquè soni millor i per poder fer contingut millor. Aleshores, crec que és una gran notícia que existeix, Sílvia Lliure.
Abans comentaves, però, que el vostre programa, els caps de setmana, té la singularitat que a vegades les bones seccions no són tant d'actualitat, sinó un entrevistat que sempre ha estat allà, no?, portar-lo i parlar d'algun tema que de cop li treus i veus que allò brilla i que hi havia una història darrere que ningú l'havia vist. A vegades t'ha fotut ràbia que ella algú veiés alguna història que tu no veies o alguna cosa així. O sigui, ja no tant d'actualitat, sinó que digués, hostia,
Bueno, crec que això ho hem anat fent molt nosaltres aquests últims anys, que la identitat del suplement és aquesta, que agafa personatges que tens molt presents i que potser no t'interessen però que aquell dia et vénen a explicar, doncs això, una història o et vénen a parlar d'un tema. Aleshores crec que aquesta és una mica de les marques que hem anat fent aquests últims anys del suplement i una mica la identitat que tenim.
No ens ho hem inventat nosaltres, simplement hem trobat aquestes bones històries i hem tingut capacitat per explicar-les i fer-les bé. Això al cap de setmana també ho permet una mica més que entre setmana, perquè quan acaba tota la part d'actualitat i la tertúlia, normalment tens aquest moment que pots generar això. I per aquí aniria la cosa. Escoltes algun programa de RAC1? Sí, els escolto tots.
Sí, sí, pràcticament. O sigui, he de saber què fan ells també. Però escolto també els programes de la SER i evidentment escolto els de casa meva. Però sobretot són aquestes tres emissores que sento molt habitualment. Quin és el teu preferit de RAC1? O sigui, el que fan de la competència em sembla extraordinari. I després...
Suport, 100%. Sí, vull dir, no sé, és una cosa tan particular, tan única, tan irrepetible, aquest binomi tan ben compenetrat que porta tants anys... El món que han creat allà dins... I després el Clapés, el que fa, em sembla... Crec que el programa del Clapés és el més difícil de fer, perquè...
Perquè, o sigui, el mèrit que té aquell programa és que fins i tot quan no hi ha el clapés continua funcionant. Perquè és com, sí, hi ha com una inèrcia i uns automatismes en què tothom va sumant i no viu tant d'una entrevista i una tertúlia, sinó que han generat uns personatges i unes dinàmiques que fa que funcioni.
També fer dues dècades que fas la mateixa cosa ajuda que funcioni. Això són moltes hores de ràdio a la setmana, no? Que escoltes? O sigui, sí, escolto ràdio, clar. Bueno, és que m'hi dedico. Aleshores em desperto amb la ràdio i normalment me'n vaig a dormir amb la ràdio i vaig fent zapping. I també molt podcast. O sigui, quan jo, per exemple, el cap de setmana quan em desperto al matí per anar a treballar, que és molt d'hora al matí i el contingut que fan en directe no m'interessa. Un res en joc, clar.
No, em poso el podcast, em poso l'informatiu del dia abans del Manel Elias i l'Agnès Marquès, per exemple, em poso l'Hora 25 de la cadena SER per saber què han dit Espanya. Una mica, doncs sí, m'intento documentar d'aquesta manera. I no necessites desconnectar la ràdio d'actualitat? Sí, escolto molta música, sí, escolto molta música al cotxe també. En general, RAC1 té més audiència que Catalunya Ràdio, per què creus que és això?
Perquè per pressupost entenc que el de Catalunya Ràdio deu ser més alt. Jo crec que les estrelles estan més ben pagades allà que aquí. Però això no té per què ser el motiu. Crec que el fet que ells faci...
15 anys que tenen una graella molt similar, o 20 anys també, perquè el Basté va pels 20 anys fent el món. El Clapés fa 30 anys que fa el mateix programa. El Bundó, si jo en porto 8, ell en deu portar 12. Clar, doncs està tot tan consolidat i que després té uns tòtems, com es diu en Basté i Clapés, que sumen i arrosseguen molta gent.
Ara portes 8 temporades fent el suplement, cap a on és el teu següent pas? Doncs a fer-ne... 9. La 9 la tinc signada, aleshores 9 n'hi haurà en segur i no tinc intenció de deixar el cap de setmana, en el mitjà termini, no.
Vull dir que crec que seria una gran notícia que pogués continuar fent aquest programa i per part meva tampoc no miro més enllà d'una o dues temporades vista, però l'escenari és aquest, com el Pep una mica, partit a partit.
Però, aviam, canviar una mica el cap de setmana i viure com una persona normal, què? Però és que... No et crida, no et crida, això. O sigui, acabarà passant, inevitablement. Però si puc allargar-ho encara uns quants anys, crec que estarà molt bé. I a nivell de les renúncies pel cap de setmana, tinc la vida muntada d'una manera que em va molt bé. També el meu fill encara és petit, té 4 anys.
i la meva dona és actriu, que vol dir que no té horaris. Quan ella fa teatre, dilluns i dimarts estem ella i jo tampanxos de festa a casa, cosa que no pot fer ningú més de Catalunya. Aleshores, el nostre cap de setmana potser és dilluns i dimarts i estem tranquils i, a més a més, el nen està al col·le. Aleshores, en cap de setmana, suposo que quan el Gael es vagi fent més gran sí que tindré ganes de...
de tenir temps, però aquest encara no és un escenari que tingui el damunt. Aleshores, estic content amb l'horari, no m'implica unes renúncies molt, molt grans.
Què faria, Roger Escapa, en un cap de setmana normal? Què faria, Roger Escapa, en un cap de setmana normal? M'agrada que em facis aquesta pregunta. Doncs anar a dormir molt tard, que és una cosa que no puc fer, perquè jo els dissabtes i els diumens... No, els divendres i els dissabtes me'n vaig a dormir a les 10. I el diumenge estic tan rebentat que també me'n vaig a dormir a les 10. Hòstia. Aleshores, llevar-me tard i anar a dormir tard i no escoltar la ràdio ni estar pendent de les notícies. Això és el que faria.
Si hi ha Barça a les 9? Anar a sopar, anar a copes el cap de setmana, sortir. Si hi ha Barça a les 9... Que no passa, no hi ha mai Barça a les 9, perquè sempre juguen a les 4 i quart. Sí, aquesta temporada no hi ha hagut gens de Barça a les 9, però el miro, el miro. El miro i dormo menys.
Clar, tu ets jove i portes 8 anys sense poder sortir amb els amics al cap de setmana. També ha coincidit que he ordenat la meva vida aquests... O sigui, dels 30 als 38, o sigui, ha coincidit quan he començat a sortir amb la Diana de seguida. Aleshores, no he necessitat... O sigui, la part d'oci nocturn l'he cobert dels 20 als 30, diguem-ho així. Ja està bé. Sí, ja està bé. A partir dels 30 s'entrarà tot. També en 33 ja vaig ser pare, vull dir que ja es va acabar.
Bueno, ja es va acabar, és a dir, intento fer algunes incursions de tant en tant. Tu vas tancar amb el Blas Blas, vas tancar la persona. Hòstia, clar, vosaltres veu anar el Blas Blas. Sí, ens han anat transapillar, a mi el Ramon particular. Jo era molt del Blas Blas, el Blas Blas era, hòstia, la meva discoteca de culte, crec que vam fer una festa de retrobament fa poc, no hi vaig poder anar, però tinc col·legues que sí.
I m'hagués fet molta il·lusió. Però sí, sí, clar, era molt de zona hermètica. A partir dels 16 anys, dels 16 als 26, la meva vida és allà. Parc Palàdium, Blas Blas, La Sal, Estàndard, tot això. Bling-bling, no. Bling-bling, era?
El Pusle no hi havia anat, no. No, el Pusle no hi havia anat. Clar, vosaltres de Terrassa per on sortiu? Bueno, a Terrassa hi havia la Factoria d'Arts, també hi havia anat molt, eh? Sí, sí, però anava a Sabadell. Però a la Factoria d'Arts hi havia anat bastant de festa. Sí, però a la Factoria, a la nostra edat, era més de concerts. Concerts bons. Sí, sí, havia anat a concerts allà. Sí, ha baixat el nivell, això. Havia anat a veure el Quimi Portet, tal. I... I Xima, Manel... I no, no, i a Terrassa per on més se sortia? Per la Rasa. Per la Rasa.
El mateix carrer és on hi ha tots els... La Repo, el Faren... Però la Repo també la teníem a Sabadell. És del mateix, és del Jordi, crec, tot plegat. O sigui, la Repo de Sabadell ja no existeix, són pisos. La van fotre a terra, tot trist. O sigui, tota la nostra vida nocturna en runes. La de Terrassa no la fotran a terra, però d'aquí poc caurà, jo crec, pel seu propi pes.
Pergut de tornar una mica en carrer a l'entrevista. Has pensat en algun moment d'aquests vuit anys que suposo que no són pas curts, en deixar-ho, canviar de mi professional, buscar-te una nova vida? La veritat és que no.
No, no, perquè em sento molt afortunat de fer el programa que faig i m'ho passo molt bé encara fent el programa. Aleshores, no, no he tingut cap moment de defalliment. Sí que hi ha hagut èpoques que estàs més trist o més content o més motivat, però no, deixar-ho no. Sí que penso en el dia que s'acabarà i penso que m'agradaria que fos perquè jo ho decideixo, però no, no, no he tingut aquests pensaments i tinc molt clar que el suplement és el programa que vull fer.
I un canvi intern, rotllo, vull ser narrador del Barça. Home, seria divertit, eh? La meva dona estaria molt contenta si em fessin narrador del Barça. Per què? Bueno, perquè és molt friqui del futbol, aleshores suposo que li agradaria. Però, hòstia, ser narrador és molt... És complicadíssim, eh? És el meu somni.
No ho he provat mai, i crec que ha de ser molt complicat. És molt divertit. Sí. Bé, crec que has de tenir també un talent per narrar, i per sort ho fan molt bé els que s'hi dediquen. El bo és que la TDT és el Torquemada, que ell no narra, vull dir que aquí el Bernat Soler es pot apartar i tu pots fer una infusió. No ho crec, no crec que em... Bé, no és això que em podria ser una altra cosa. Algú ser més de personatges, més d'humor, tal, o sé què. No m'hi veig. Jo veuetes no en sé fer gaire.
Tu estàs molt bé. No, és que me'l veu que tens, ja no et fa falta. Estàs bé o estàs? I tele? Tele n'hem fet. Estem fent l'Eclipse i ara s'estrena la nova temporada, que està inspirat en una secció que va néixer a la ràdio i són 11 capítols que m'han registrat ja, 11 episodis que s'estrenen i que segur que funcionaran. És la segona temporada ja, vull dir que anirà bé.
Per la gent de casa, que no ho ha vist. Què és? No, és un programa d'entrevistes, d'aquestes que faig seure la gent i xerrem de les coses importants. L'headshow, l'headshow. És una entrevista vestida de nit. El fil conductor són les nits dels convidats. Trien una nit i a partir d'aquí xerrem sobre les coses importants.
I convidats que tindràs aquesta... No ho puc dir encara. No perquè TV3 em té capat. El Risto? No, el Risto m'ha refusat. Et puc dir els que m'han dit que no. Tampoc és tan greu, eh? No, no, no. Jo sense ser ningú no veig que el Risto ara mateix... Que necessitessis aquesta entrevista, no. Exacte, exacte. Ni ara ni gaire mai. Vull dir, no... Bueno, personalment, però és una opinió personal que acabo de dir ara. Et canviar de tema. La teva parella també és una persona pública. Això es condiciona d'alguna manera?
He llegit la pregunta tal com... Però, llegidíssima, eh? Per què ens hauria de... Ens condiciona... No, però jo què sé, el sortir, el dia a dia, els caps de setmana no, perquè tu no hi ets, però... No, la... Jo què sé, aquesta gent que sou així una mica no se'l reconeix. Sí, bé, a ella la coneixen bastant més que a mi. Aleshores, quan la coneixen amb ella, jo normalment sóc el que fa la foto, el fan que es vol fer la foto amb la Diana... Està bé, perquè ets molt alt i queda com des de dalt, que la gent som més guapa des de dalt. No...
ens hem conegut ja una mica així, aleshores, simplement, doncs, anem fent. I us fa por, a vegades, d'estar com sobresposats o que això, que la gent us conegui... No por, o... No sé... O sigui, hi ha una cosa que és...
Ser famós a Catalunya és una mica cutre. En el seu cas sí que és més bèstia, perquè la seva sèrie és per tot el món i vam anar de vacances a Miami i l'aturaven a Miami, o sí, perquè té molt mercat a Sud-amèrica, aleshores el seu sí que és...
Però jo, bé, o sigui, me'n vaig a Salamanca i, vull dir, absolutament ningú. Però això és collonut. Sí, però vull dir que no em considero famós. Considerar-te famós a Catalunya és una mica cutre. Ja, ja, ja. Simplement faig una feina que és pública i que molta gent en segueix i tenim la sort que té un reconeixement. Però d'aquí a fer una vida de famós no sé quina vida us penso que tinc, però no va d'això.
Home, els dilluns i els dimarts estàs a casa. Els dilluns i dimarts sí que a casa, però dissabte i diumenge l'espertador em sona abans de les 5 del matí. Prova-ho un dia a veure què tal. Ho he provat, però a l'inversa. Rabón. Sí, ara et posem un àudio, que era el que el Txana es pensava que anava a la meva secció, de quan va venir, vam tenir de convidat, hem tingut totes les telles de Catalunya, i una d'elles és el Manuel Vidal, i ens va fer una petita reflexió sobre l'estat actual de la ràdio, i volem saber la teva opinió.
Ser famós a Catalunya és una merda a nivell, tots vénen a res en joc. Seguim amb l'Audi. La ràdio catalana actual crec que està marcada en un moment polític que també inclou la tele catalana actual, la pública, que en aquest cas només hi ha una tele pública, i la ràdio, la pública i la privada, que és que tothom ha entès...
que no s'han de dir coses gaire importants. Llavors, estem fent coses molt folklòricas, que és, tant amb Esther com l'Ostrell, quan hi ha una cosa semi-important, se'n van ells als llocs, que és una cosa com de donar molta importància al presentador i molt poca al programa i a la ràdio, perquè la ràdio Bona es fa des de l'estudi. Això hauria de quedar clar a dia d'avui. Hi ha uns corresponsals que...
Hi ha uns corresponsals que ho fan. Després parlava... Era molt difícil detallar. Maleditat, això, eh? Maleditat, sí, sí. Quina és la pregunta? Sí, saps d'acord. La ràdio bona es fa des de l'estudi. S'està abusant del viatge del presentador?
Crec que és important a vegades donar el missatge que ets al lloc dels fets i per tant no hi estic del tot d'acord. Sí que és veritat que des del punt de vista de realització és molt més còmode estar a l'estudi i que t'ho expliqui tot de meravella un corresponsal, que a més a Catalunya Ràdio tenim un ventall molt ampli.
però crec que a vegades és important que el presentador sigui en lloc dels fets. Jo mateix hem fet el suplement des de fora perquè hi havia un fet noticiable que valia la pena. Aleshores crec que a vegades es vol posar en valor això i per qui fa la cosa i la prova és que els dos programes més importants normalment prenen aquesta decisió que em sembla bé.
Jo tinc la sensació, sense saber-ne, perquè no he treballat mai en un programa de ràdio o d'actualitat, que si vas fins al lloc dels fets, com si hi haguéssim, pot ser que perdis una mica l'agilitat que et dona l'estudi, i que puguis perdre... O sigui, estar allà no sé què t'aporta,
Doncs testimonis, per exemple, jo fa ara un parell d'anys que vaig anar a l'incendi aquell tan bèstia que hi va haver a València, que es va cremar un edifici sencer, i vaig fer el programa molt improvisat, tot el suplement des d'allà, doncs parlar amb els veïns directament jo. Crec que sí que té un valor.
Però has de ser tu qui ho fa. Que això ho pot fer igual d'haver un corresponsal, sí. Que a vegades és important donar la imatge que el presentador estrella de l'emissora se n'ha anat al lloc dels fets, també. Crec que és més una decisió de cadena, que les dues coses són correctes. Vull dir que no acabo d'estar d'acord amb el Manel. D'altra banda, hi estic d'acord amb moltes coses que fa i he ensabonat la competència abans que ell em forma per...
dos trons de veu, eh? Quan he sentit la veu de manera... Home, bona veu també. El dia que us ajunteu, el pic d'àudio debut no puja. Ells dos i el Pere Arquilloé. Home, no, el Pere guanya, eh? Que tremoli el pis de baix. El Pere guanya. Aviam qui fuma més, és la competència. Jo ja no fumo. Vull dir que el Pere sí que fuma.
El vaig entrevistar fumant una vegada aquí a Matadatera. Sí. Que això ja em va semblar fa tres anys o així. Però aquí l'estudi. No, no, no. No, perquè et fan fora, eh? Ah, vale, és que hi ha un cartell així amb un Word. No, no, no. Vaig anar pel suplement, ell viu aquí, i vam anar a gravar aquí a una terrassa i tal, i el tio se'n va fumar dos, tres pitis, durant l'entrevista. Això ja no passa, és guai que ho pugui fer, no? És un dels que ens falta. Jo no et privaré de fumar-te els teus cigarrets.
Veig que t'agrada una mica la lluso, la llibertat aquesta de... Jo no t'he de dir quants pitis has de fumar a nivell. Ser libre, home. Sí, home, més a l'aire lliure, vull dir. La ràdio a mi em dóna la sensació, aviam tu què en opines, que està sobrevisquent molt bé o...
Puguem seguir igual, una mica indiferent a la revolució de la comunicació. Ara el que heu fet és posar-vos una càmera allà al costat per penjar-ho xarxes. Però lluny d'això, molts programes segueixen sent exactament el mateix que eren fa temps. El teu em porta 8, la competència hem dit que no sé quants em porta, però també milions d'anys, el Basté també, i tots aquests segueixen i segueixen funcionant. Quines creus que són les claus perquè la ràdio segueixi sobrevisquent?
La immediatesa, que tot és molt més ràpid, que el contacte amb l'Oient se'l sent molt proper, que fem companyia i que crec que aquests presentadors també formen part de la família i la gent ja se'l sent com a seus. Aleshores, canviar un programa que funciona és un error. Costa molt consolidar-se, però un cop estàs consolidat crec que pots tenir...
que em percorre tot el temps que tu vulguis. I després, això dels reels... Sí, posar les càmeres, tots, eh? Tots juguem la mateixa partida. Però, per exemple, en el vostre cas, és fantàstic, perquè amb un reel de... O sigui, aquest pot que se mata de Pere Ràdio emetent pel 107.1 de la FM a la meva època, no arribava absolutament a ningú.
I ara, a través de les xarxes, si aconsegueixes fer-te un perfil una mica ben parit, et vénen alguns personatges que et diuen alguna cosa interessant, potser arran d'aquell reel ben fet es viralitza una mica i després descobreixen que allà hi ha un podcast ben parit al darrere. Aleshores crec que ens ha donat moltes oportunitats a tots i que és una manera també d'evolucionar. O sigui, fer un contingut extra d'una cosa que ja xutava com era un programa de ràdio.
Per tant, fins que no s'apartin els peixos més grossos, no creus que el formant de la ràdio...
Bueno, és que, o sigui, no crec que caduqui. O sigui, la ràdio com a tal crec que sobreviurà. L'altre debat és si les graelles han d'estar formades per un matinal que duri 7 hores, per un programa a la tarda que duri 3, 4, 5, per un programa al cap de setmana que duri 7. És a dir, això, no ho sé, ho marca molt l'EGM, això. Perquè el problema de l'EGM és que premia...
Els programes com més duren, és a dir, l'audiència acumulada, per això el suplement ha de durar 7 hores, i ha de començar a les 6 i acabar-se a les 1. Per això són les trampes aquestes, no?, de la versió RAC1, que en veritat són 3 programes posats en un, no?, vull dir que...
Sí, sí, sí, sí, bueno, ho fem més o menys tots, això. Sí, sí, no, també amb la Canet també fèieu això, no? Sí, sí, vull dir que sí, perquè tu necessites més audiència, una manera per tenir més audiència és sumar més hores, per sumar més hores has d'explotar encara més aquell presentador, però a la vegada tampoc pots tenir un tio allà 17 hores seguides. Bé, les grelles s'haurien de repensar, però mentre siguem els claus de l'EGM és difícil.
Ha sortit bastant durant el programa el nom del Ricardo Estrell. Els dos sou de Sabadell, hi éreu amics, vau anar junts a la uni, vau compartir pis, em sembla. Seguiu sent amics? Compartim l'emissora, no? Fem els dos programes més importants. Vam estar divendres fent el Dia Mundial de la Ràdio Junts i crec que és una sort que puguem estar tots dos allà, un al davant del matí, l'altre al davant del suplement i, clar, ens veiem molt sovint dins de la casa i ens ajudem els uns als altres.
Molt bé. El director se'ns enfadarà o podem fer una altra pregunta? Fes l'última i sóc bereu, va. Aquesta dedicada al Beorlegi. Has parlat del viatge a Miami, allà vas conèixer... Això és insuperable, això va ser brutal.
I també pel Beorlegi, no m'allargaré més. Ja us llegireu el llibre quan surti sobre Messi. Vas conèixer l'Antonela. Ah, escrius llibres? No, és prou, és prou. Tu escrius? Vam conèixer l'Antonela. És tan espectacular com sembla. Sí? No, encara més a la vida real. O sigui, sí. I llibres en frase? I un bruncejat de pell increïble, l'Antonela. Com a titular. I Messi molt bona olor, no? Messi molt bona olor, sí. Molt bona olor, eh? Però és un tema de la colònia, aquella. Impressionant.
Va, doncs ja que tenim un home de ràdio, avui complim amb els tempos. Escriuràs un llibre, sí o no? Pot ser. És que el Ramon et llegirà perquè llegís molt. Doncs m'ho han proposat, però de moment he dit que no. Ah, tu et proposes? Bueno, però tu també has de nou una idea. Sí, m'han fet un parell d'encàrrecs, però de moment he dit que no. Vull dir que pots acabar passant. No de manera immediata, però sí, en algun Sant Jordi segurament acabarem apareixent. Escriuràs sobre Messi? Ho explicaràs? És que tinc 30 segons.
No ho crec. Les trobades van durar un dia 10 minuts i l'endemà 5. Dos ocasions diferents? Sí, dos dies. Sí, sí, sí, vam tenir aquesta sort. Però sí, sí, vull dir que no dona per llibre, com a molt dona per 10 pàgines. Que ja tinc escrites, això és brutal.
Doncs bé, nosaltres ho deixem aquí per la salut del nostre estimat director. La setmana que ve, Isaac Albert. No. No? Confirma que no vingui perquè seran dos, si no. Ve un director de directors. Qui? Toni Burgaia. Hòstia, és veritat? D'aquí dos, Isaac Albert. Doncs vindrà Isaac Albert d'aquí dos. Però de moment no sé amb el Toni Burgaia, que és molt més divertit. Ens veiem aquí, la setmana que, com sempre, a casa vostra. Moltes gràcies.
I would like to play a little tune I just composed not so long ago. Miss Billie Holiday.