Fins demà!
Bona nit.
Bon vespre, bon vespre. Bon vespre a tothom benvinguts. I benvinguts com a totes. Espero que bé, perquè us hem deixat un temps una mica així, orfes. Bueno, al pont. Una passa de grip que hi ha més dolenta ara. Tu i no sé qui més, i molta gent. Hem estat un temps fora, com anà dient. Us han deixat reflexionar una mica sobre si preferiu el 3 de Bonfort o sense.
i si us agraden els punts o no, que és on ho vam deixar amb els minyons de Terrassa. Però ara mateix us portem una hora més per distreure-us de la vostra feina, perquè al final no us agrada la vostra feina, ja ho sabem. Bueno, Ramon. Sí. Què tal? Molt bé. Sí? Al moment no anàvem així. No, no, perquè has arribat just. Sí, avui he arribat justíssim, sí, sí. I l'altre ha arribat abans que tu. Sí, sí, sí. És fatal.
Fatal. Avui al programa es portem segurament a la persona més exitosa que hem portat mai a nivell esportiu. Perquè, per exemple, al món del salt, qui és el més exitós? El Jimmy Jam. Va venir el Jimmy Jam. Sí, ho sé, ho sé. És un personatge històric. Clar, al món del salt no sé com ho portes tu, el salt d'Invai Camps. No, hi ha molt malament. Però a nivell esportiu jo diria que el Jimmy Jam no té cap aeroliga, per tant... No, no. No casamiguem, no.
Si ponderes per l'homediàtic que és l'esport, perquè de hockey ha vingut gent molt bona. Però el hockey som nosaltres. No és el mateix. És la persona més exitosa esportivament. Gent molt bona que potser d'aquí dos anys està demanant diners perquè no... Com el Jimmy Jam, que va venir aquí a demanar diners. És veritat.
I és que el nostre convidat d'avui ha guanyat i ha aixecat ell mateix. Vull dir, no només la guanyes, sinó que aixeques tu, que això mola bastant més que guanyar-ho. Com a capità del Barça, hi ha diversos trofeus a nivell nacional i europeu. De quin esport? Doncs d'un que des d'aquest programa no estem molt actuats, no el tractem moltíssim, però que quan ho hem fet hem anat a apuntar molt amunt. Elena, home, ho recordarem tots, va venir? Sí, sí. 2022. I el 2023 amb el Zaragoza va guanyar la Copa de Reina.
Ostres! Casualitat? No ho crec. No ho dubto. Llavors, és cert que havia d'anar als Jocs Olímpics, crec, si no m'equivoco, de 3x3, allò que feia nou de bàsquet, el format aquell, i es va trencar els croats.
Les lesions, però bueno, les lesions a vegades fan més fort, no ho sé, espero que sí. Helena, si ens escoltes una abraçada segur que sí, perquè a vegades ens tira un like. Sí, sí, sí. Segueix connectada, segueix connectada. Avui, res en joc, el jugador de bàsquetbol, entrenador, no fa petxangues, ho va dir en un denso de Catalunya Ràdio, no fa petxangues. No fa petxangues. Només juga si els parla en sèrio.
Roger Grimau! De seguida els saludem, però com sempre saludem abans l'equip del programa. Ramon, com estàs? Molt bé, he arribat just, ja ho has dit. Bé, però temes de feina. Catalunya bé. Bé. Bé.
És que treballa òmnium, i llavors... Clar, llavors, estem allà... Soc el termòmetre del programa. Exacte, és el que ens diu com anem. Ramon, si haguessis d'entrenar... Què et molaria entrenar? Vull dir ser entrenador d'algú, d'un esport. Hòstia. Hockey no. Hockey no. No com a bo, sinó com de mediàtic, de categradi. No, clar, aviam, jo sempre he pensat que, per exemple...
Ser entrenador dels de 100 metres llisos... No. Vull dir, al final, l'únic que els has de dir... Ho fan i els hi dius... Però vas amb el xandall, surts a les Olimpiades... Clar, clar, no, però l'únic que has de dir és... Tu això que has fet, fes-ho més ràpid. Tampoc no cal res més que això. 100 metres llisos. Vull dir, el de bàsquet és complicadíssim perquè... Hi ha moltes coses. Però vas amb traje...
A més, queda sempre molt baixet, perquè els entrenadors són molt més que els jugadors. Molta pissarra. I et graven. Pere, com estàs? Bé, molt bé. Nerviós, perquè el Roger Cremao aquí... Impressiona, impressiona.
entrenador d'algú, tu? T'ho juro que anava a dir el mateix que el Ramon, 100 metres llisos. No, però no pot ser. Però jo havia sigut entrenador de hockey un any, i era una bona merda els caps de setmana, perquè et feien allà dissabte al matí, tot el matí, i en canvi, 100 metres llisos, tu vas, és 9,58 segons, i marxes a casa ja. Són gent que no perra. Si ets el millor, sí.
11 segons, màxim. Lo bo és que com pitjor és el paio, més temps toca els collons. Per tant, tu també tens l'interès que les coses vagin ràpid, no? O et grumines? Bona tarda. Fèiem molt temps que no ens vèiem.
Tres setmanes, com a mínim. Tu vols entrenar alguna cosa o vaig amb el Roger? Bueno, em faria il·lusió a vela. Vela? Entrenar vela? Sí, sí, sí. S'entrena des de la barca o des de...? No, vas amb una lanxa al costat. Ara sí, Roger, com estàs? Moltes gràcies per haver vingut, de veritat. Molt bé, molt bé.
estem molt contents que estigui amb nosaltres. Tu, bàsquet, t'agrada entrenar? A mi me n'ha d'entrenar. Si no, algun altre sport que t'agrada? Ja no, entrenar, que t'agradi tu. Jo crec que si us escolta un entrenador de 100 metres llisos pot donar una castanya. Al final estan entrenant 4 anys per si aquests 9 segons, però jo crec que deuen entrenar bastant i deu haver molta més xixa de la que ens pensem. Jo no ho conec, però...
Millor que ens foti una castanya a un entrenador de 100 metres lliços com de basca. Sí, això és veritat. Algun esport que tu segueixis així? Jo som el futbolero. Fàcil. Del Barça. Molt bé. Doncs res, comença un programa de puta mare. Caldrà molt de temps per anar des d'aquí fins a mai més però si em preocupo pels diners és que tot
de puta mare. Ho sabem tot de tu.
Bueno, bueno. Avui tornes amb el teu... Com es deia? Deman? Aquesta cançó. Demanin me. Demanin me, molt bé, gràcies. És que no havia entès la pregunta. Sí, no, és que no l'ha fet bé. Sí, torno... Sí, sí, sí. Perquè no, cal canviar quan la cosa està bé. Sempre, sempre estava bé. No, no cal canviar. Aviam, gran programa avui. Sí, sí, gros, gros. Una llegenda del bàsquetbol català. El millor esportista que hem portat mai en aquest programa. Sí, sí. Exitosament parlant.
Sí, a part, jo crec, o sigui, crec que tothom qui hagi portat un braçalet de capità sobre una samaraleta blaugrana ha de ser benvingut en aquest programa. No sé què sigui el Ter Stegen. No t'agrada... Per què? Home, no ens agrada últimament. No? Sí, una llegenda, l'hem de respectar una mica. Jo dic, tu fes el que vulguis. A mi em feia ràbia no portar braçalet, eh? Clar, això de les sense mànigues és molt fotut. Hòstia, ara sóc capital del Barça, hòstia, quina il·lusió, que guapo.
Sí, sí, clar, clar. Basta bé que ho porto dintre, no, diguéssim? Clar, i com ho saps, com ho saps. No portàveu cap distintiu? No, no, no. No es porta distintiu, eh? Ja, ja no, però no sé, el veu... Clarament ets un Carles Puyol del bàsquet. Vull dir, la definició per mi és Carles Puyol del bàsquet. Ara anava a dir, el Carles Puyol del parquet, l'ànima de les portes i estella, el monstre del tir des del perímetre, l'espedatge dels passos i els dobles, el rei de l'alihup.
Ho has fet al tren, això? Posa alguna cosa de bàsquet sense saber-ne. Si no et conegues massa et diria que no en tens ni idea. Em sap greu totes les ambiguïtats, però tenim un petit problema i és que hem de fer un programa de bàsquet. Havíem vist molt poc bàsquet.
Jo he vist bàsquet. Perdó. És per això que dedicarem la secció d'avui a aprendre coses del bàsquet, a aprendre les posicions del bàsquet, que és una cosa que no he entès mai. I ho farem de la següent manera. Jo li diré un nom al Roger, un nom que també em segur que coneixerà, perquè el conec jo del món del bàsquet. Ell segur que també. I ell m'ha dit en quina posició jugava,
I per què era bo jugant d'allò. Jo crec que eren bons. Home, a més, recordem que és entrenador. Sí. Vull dir que les posicions... Sí, sí, sí, per això. Vull dir, així sabrem la diferència entre elles i també veurem com les figures, no?, que diré, aviam quina... Bueno, de quin palà anaven, d'acord? Ho fem una miqueta ràpid, això. Joan Carles Navarro. Posició? Dos, escolta.
I raó de per què... Números i noms. Un, dos, tres, quatre, cinc. Un base, dos escorta, tres a l'E, quatre a la pivot i cinc pivot. Ja estàs, que n'hi ha en cinc raons. Joan Carles de Barro, posició dos. Que és? Escolta. I per què era bo jugant d'escorta? Era un puto geni. Molt bo. Talent màxim, perquè ho feia tot bé. Pau Gasol.
Pau Besol al final seria un 5, però va començar entrenant com a exterior i per això era tan bo també, perquè votava molt bé, amb dos 15, amb una habilitat espectacular, capaç de tirar fora, jugar dintre, rebotejar, votar tot el camp... I un 5 és base, no? No, un 5 és el pivot.
De l'1 al 5, perquè saps què? L'1 és el petit, entre cometes, i el 5 el gran. De l'1 al 5. Ah, vale, vale. Que acabi el programa, sisplau, Robert. Riqui Rubio 1. Riqui Rubio 1. Riqui Rubio. 1, va ser. I perquè era bo fent de base. El Riqui, si us el porten aquí...
El Riqui, molt de talent, molta creativitat, domina el joc des que tenia 14 anys. Amb 14 anys ja jugava amb tio grans, vull dir, que he imaginat. És el que decideix les jugades. El bo que has de ser. Bé, sí, jornalmentrador, has d'entendre com està el joc, per qui jugar en cada moment, veure qui està més calent, qui no, qui ha fet una cagada... Bé, controlar el joc. És com el que surt darrere, saps? I ja et tria. Roberto Duanyàs. 5, pivot.
I per què era bo jugant? No sé si era bo, eh? És un dels jugadors més intel·ligents amb els que he jugat jo. Més intel·ligents? Sí. Sovint en bàsquet es diu que hi ha cinc que són bases, perquè li dones la pilota i et controla tot. Ell era un pivot base. Però intel·ligent al camp o diuen que fora també? Normalment coincidies. Si ets intel·ligent fora, dintre també. Hi ha pocs intel·ligents a dintre que siguin tontos. Al Messi, fora, no sé...
Faré coses bé, faré coses bé. Podríem parlar-ne. Jo crec que és grande. Saras, ja sí que vicius. El Saras era base. Era... U. U, molt bé. I era bon, perquè era bon el seu... Gran tir, gran anotador, molt bon passador, tot i que potser la gent es queda amb altres coses, molt bon passador i molts tocs de genialitat com a jugador. Leo Messi.
Leo Messi. Leo Messi seria 1, 2, 3, 4, 5, diguéssim. Sí? Tot, eh? Ho seria tot. I qui seria aquest... Vull dir, qui seria el Messi del bàsquet? El Michael Jordan, per exemple. Bueno... Seria un exemple. Sí, un dels millors jugadors de història, sí. Joan Laporta? Uf. Joan Laporta a bàsquet... No ho mira gaire. Jo crec que no ha jugat, però...
Com a director, diguéssim, de club, podria ser un base, no? Els bases se li diuen que són els directors de joc. Com a director de club, posaríem com a base. I José María Bartomeu? Aquest xica va jugar. Doncs el mateix, no? Ahir va jugar, sí. A l'Espanyol, no? Va jugar, sí. Perquè no sé de què jugava. I per últim, Roger Grimau?
Jo he jugat de... La meva posició natural era el 2, he jugat d'1, he jugat de 3 i he defensat de 4. Jo va arribar un moment de la meva carrera que vaig dir jo el que vull és jugar i fica'm del que calgui. I per què eres bo jugant a la posició en què jugaves?
Intentava adaptar-me al que necessitaven tots els meus equips. Hi ha hagut equips en els que he sigut el millor jugador, diguéssim, quant a punts, el que es veu de fora, no? Fiques molts punts i ets molt així, hi ha hagut altres moments en què he hagut de fer altres coses, he hagut de pensar més, he hagut de rebotejar, he hagut de... Bueno, el que sigui. És el Carles Puyol. Bueno. Sí, sí. Doncs, bueno, res, mirarem si tot això és veritat o no a la xapeta històrica del Pere Casas. Ho sabem tot de tu.
Fins demà!
Bona nit i benvinguts a la xapeta històrica. Últimament estem crescudíssims. Un nivell de convidats altíssim. I és per això que ens estem creient al paper. I ens vam atrevir a demanar-li al Roger Grimau si volia venir. El gran Roger Grimau ens va dir que sí. Fa pinta que sense saber on es posava. Una mica com quan va acceptar substituir Jacekiewiczos a la banqueta del Barça.
Ens va fer molta il·lusió i després una mica de respecte, perquè cap de nosaltres en tenim ni idea de bàsquet. Però no pateixis, Roger, que això anirà fenomenal. El poc que sabem de bàsquet és a través dels nostres amics, que a l'hora del pati eren molt dolents jugant a futbol i es van apuntar a bàsquet. De fet, al nostre col·le només s'hi apuntaven això, els que eren dolents a futbol, els alts i els gordos.
No voldríem aquí fer body shaming, però ja que hi som, també dic que és l'esport de la gent, que abans de prendre es minoxidil ja tenia pèls a l'esquena.
I també és l'esport on de mitjana la gent és més lletja. No ho dic jo, però no passa res. També passa a altres llocs, per exemple, a les grades del Santiago Bernabéu. No sé si us heu fixat, la gent és molt lletja, però la diferència és que al Bernabéu la gent és mala persona, perquè són del Madrid. I en canvi al món del bàsquet, en general, la gent és bona persona, excepte si es diu en Rudy Fernández.
El Roger Grimau no és lleig, de fet és bastant guapot, no és gordo, és alt, 1,96, és correcte, i no sabem si és bona persona perquè no el coneixem, però tenint en compte que ha vingut un dilluns al vespre a Mata de Pera, sentir com fem comentaris injustos i molt gratuïts de la gent del bàsquet fa pinta que és un tros de pa.
I a parlar seriosament, el Roger Grimau es va formar al Joventut de Badalona i va començar a destacar el Lleida. El vaig mirant per si m'equivoco en alguna cosa. Puc fer puntualitzacions a tot? Després, endavant. El 2023 el va fitxar al Barça, l'any després de guanyar la primera Eurolliga.
Aquella Eurolliga es va guanyar a Barcelona amb pècits a la banqueta i amb el quintet format per Saruna Jesiqui Bitsos, Joan Carlos Navarro, Dejan Borigor Bodiroga, Gregor Futska i Roberto Dueñas. L'any següent va marxar Jesiqui Bitsos i va arribar Roger Grimau, que arribaria a ser el capità del Barça i guanyaria 3 lligues ACB, 3 copes del rei, 3 supercopes, 3 lligues catalanes i una Eurolliga, la segona i última de moment de la història del club.
Va ser l'any 2010 a París amb Xavi Pasqual d'entrenador, que acaba de tornar, i jugadors com Navarro, Ricky Rubio, Pete Michael o Bonifaz Endong. El mateix any van jugar contra els guanyadors de l'NBA, els Lakers de Pau Gasol i Kobe Bryant, i els van aconseguir guanyar. Segurament perquè jugaven amb xancletes.
L'any 2011 Grimau va deixar el Barça i es va acabar retirant el 2015 al Manresa. Aquell mateix any va donar suport a la candidatura de Laporta a les fatídiques eleccions que guanyaria el pitjor president de la història del Barça, ex de l'Espanyol Josep Maria Bartomeu. Grimau va tornar al Barça el 2023 com a entrenador en substitució de Jacique Bitxos i va ser destituït el 2024. Coneixerem els detalls de tot això a l'entrevista.
Ho sabem tot de tu. Abans, et vols fer algun apunt? Home, anava a fer diversos, eh? Sí, sí, home, i tant. Crec que són més guapos que lleixos, això per començar. En general, eh? Ja tot.
No, no vull dir, no. Home, que n'hi ha lletxos com a... A tot arreu. No, però no es pot tenir tot, ja són molt alts i forts els del bàsquet, cadascú.
Però a l'NBA, els americans i tot això, tenen més... Perquè els negres grossos són més guapos, normalment. Vull dir, tu, es blancs als lletxos. No vull entrar, jo, que tampoc. Pensava que passaria de puntetes i que així omplia'm una mica i potser algú reia, no? Potser això i mingui racisme. No, no, el Pere Casas... Per diria que començava al principi, com comences tu a jugar a bàsquet? Vull dir, en quin punt comences i t'enamores d'aquest esport?
És una qüestió familiar, no obligat, però és una qüestió familiar, perquè el meu pare havia jugat a bàsquet, la meva mare també. Jo tinc tres germans, un gran i un petit, jo sóc el del mig, i ell anava a veure com entrenava, el meu pare portava un equip de nens de minis, ell era entrenador,
i nevadores, i, bueno, una qüestió familiar, quasi, et diria. M'agradaria preguntar-te, també, quines... De fet, perdó, però els teus dos germans són professionals de bàsquet. Sí, de fet, hi ha dues famílies on els tres germans han jugat a l'ACB de manera més o menys regular, que són els Arcega, de Saragossa, i els Irmau. Els tres germans a l'ACB, eh? Els tres germans a l'ACB, sí.
Com ja hem dit, i se sap, tu ets capità... Bé, vas ser capità del Barça. Com a capità, hem dit que no portaves el Brassalet, que és una cosa que ja comencem malament, perquè ara és molt solut, el Brassalet, i com és la figura. Però com a responsabilitats més exigents de capità del Barça, tu quines diries? Vull dir, quina és la feina extra que et portava part de jugador ser capità del Barça que diries que costa més?
Doncs intentar que tot funcioni dintre el vestuari. Intentar, quan hi ha algun mal rotllo, mal ambient, intercedir d'alguna manera perquè no es facin les pilotes grans i, no sé, una miqueta... Òbviament, l'entreador, els entreadors i les staffs són els que han de controlar.
però hi ha moments on l'entrador no hi és. Jo crec que és el més important com a capità, intentar fer funcionar l'equip allà on l'entrador no ho veu, on l'entrador no hi pot ser, on no hi és, perquè quan estàs a la dutxa l'entrador no està amb tu. Bé, jo crec que això és el més important.
També al bàsquet, alguna cosa que passa, que no passa al futbol, és que els àrbits se sent tot, els micros són oberts. Tu ets el capità, per tant... Vull dir, això també ha de ser una persona una mica de cap, entenc. No pot ser qualsevol. Perquè... Es nota molt, no? Si fots algun tio... Hi ha la tradició, que jo no estic molt d'acord, que el capità és el que més anys porta a l'equip, per paternia i tot això. Jo crec que el capità ha de ser algú que...
Primer, que tingui el sentiment d'equip bastant més elevat que el propi individual, tot i que, òbviament, tots els jugadors professionals... L'haurien de tenir. Però jo és com entenc l'esport, com a equip, i evidentment hi ha la part individual i on has de brillar, però...
que aquesta manera de brillar mai passi per davant de l'equip. Llavors, si topes amb algun jugador que és més egoista del normal, difícilment serà un bon capità. Creus que en un club com el Barça és important que el capità sigui, no sé, que el català tingui com una mena de relament cap al Barça, una mena de valors que l'aficionat es pugui... Sentir més identificat, potser. Sí, que és el que es vegi identificat en ell. No.
Si fos una mica populista et diria que sí. No sigues una mica populista, perquè és la...
Sí. No, no, jo he estat amb companys que sentien... Home, no en tiré tant al Barça com jo, perquè jo som molt culer, de petit estar allà, i això és difícil, no? És com si jo quan vaig a Itàlia hi sento molt un club. Jo sempre on he estat, a Bilbao, a Manresa, hòstia, fins i tot a Bucarest, no? Hòstia, sempre he tingut, perquè és la meia manera de ser, sentir alguna cosa per allà, perquè si no, no et trobo...
No sé treballar d'una altra manera. Però ara, d'aquell vestuari, et podria dir diversos que sentien molt al club. Estranger, el Basile, per exemple, és un tipus increïble. Podria ser-ho tranquil·líssimament per tot. Però sí que és veritat que el Barça crec que és una cosa important, que és intentar...
explicar o... A vegades és de paraula i a vegades és amb les teves actituds i com actues, a la gent de fora què significa el Barça, perquè avui en dia els jugadors fan moltes voltes i donen moltes voltes, i un dia aquesta any estan a la Barça, l'any que ve estan a França, l'altre a Turquia, i han de saber que el Barça és algú diferent.
I si aconsegueixes això, és un punt guanyat. És un punt guanyat. I has parlat que una de les funcions del Capità és si hi ha mals rotllos entre l'equip, saber-ho gestionar i tal. En la teva època, al Barça, hi va haver molts moments així de mals rotllos o tensions amb jugadors, entrenadors...
Sí, que va haver-hi, evidentment. Un any és molt llarg. Un any és molt llarg. I amb la de partits que es juguen i la d'entrenaments que hi ha, la de viatges que hi ha, el més fàcil és que hi hagi tensions. Però ja no parlava només d'entrenadors o jugadors. A vegades entra jugadors, a vegades entra... I no és que hagis d'anar allà i solucionar-ho, sinó, hòstia... Vinga, va, anem a intentar que no vagi a més. Això ho ha fet per això, ho ha fet per l'altre.
I moltes vegades és senzillament predicar amb l'exemple. Jo soc un tio molt... més cap a dintre i cap a fora, on parlo més aviat poc, però intento que quan parli la gent se m'escolti i no dic tonteries, però a vegades no cal parlar molt. No és allò que hagis d'estar tot el dia fotent xapes a l'estuari. Però, bueno, sí, intentar... I sí que n'hi ha hagut, però no hi ha hagut cap extraordinari.
I d'aquests que hi havia, quin percentatge arribaven a la premsa a sortir? Vull dir, realment, és bastant hermètic, o com a mínim quan tu hi eres al Barça de bàsquet, o es filtren coses? Sempre es filtren coses. I això les filtren els mateixos jugadors, entenc. Clar, les coses de vestuari, si no...
Sí, no ho saps mai. El Barça també és veritat que és molt bonic i és molt gran i per bé, per dolent, és molt gran i molt... No ho sé en castellà, molt jugoso, molt... Sí, sí.
I llavors hi ha molta gent al voltant, llavors hi ha molta gent. I hi ha vegades que és difícil que les coses que passin es quedin. Sobre el Gerard Romero de tornó i et treu qualsevol cosa així. De tornó. I un dels jugadors amb qui havies d'integrar-lo o el que sigui era Terrence Morris, que deien que era bastant peculiar. Per exemple, deien que no parlava gaire amb els companys. No sé, tu hi vas parlar amb ell? Sí, home, clar...
Però què? Del que es diu, del que es deia, que és veritat, com era? Bueno, perquè dius que era peculiar perquè era callat. Avui he penjat una cosa que deia... No, no a les xarxes, eh? Deia, hòstia, sempre els introvertits ens diuen que hem de sortir de la zona de confort i els que no paren de xerrar no els dic mai que callin, no? Ningú els diu que callin. Bé, el Terence sí que és veritat que era un tio molt introvertit, era molt cap a dintre, però era un tio genial, un tio...
que va entendre això que us he explicat ara, que diu, hòstia, de fet, jo diria, crec que no m'equivoco, que es va retirar després de guanyar Eurolliga, va marxar i es va retirar. I jo crec que ell va entendre que estava en un lloc especial. I és un jugador americà que un cop surts d'allà, en aquest acte és igual, jugar a Espanya, jugar aquí, jugar allà, al Madrid, al Barça, on sigui. I jo crec que amb la pinya i aquell equip, el que era i el que...
perquè érem una barreja de jugadors de casa i que sentíem molt, molt, molt el club, amb els estrangers que ho van identificar. I ell, sent una persona, com diu, més aviat callat, els va integrar molt bé. Sí, és que el concepte de club suposo que dels Estats Units aquí no té a veure.
Vull dir, el concepte de... Vull dir, el que és un fan dels Lakers, que és perquè li agrada els Lakers, no és el mateix que neixis, que ser del Barça, saps? Bueno, amb tot el concepte que hi ha darrere del Barça, el més que un club i tot això, no ho deu tenir a rebeure, no? Vull dir, tu que has viscut més això, què t'explicaven?
Sí, no, perquè jo crec que, a més, sobretot, si vens als Estats Units, jo crec que el concepte de l'esport és un pèl diferent. Jo crec que els xoca més quan venen de nou, perquè allà és més un show business. Sí, més franquícia. Juges molts partits i perds-ho no passa res. Aquí quan venen i veuen que han perdut un partit i que hi ha drama... Ja, ja.
Per què? Si juguen demà o juguen d'aquí tres dies, què passa? No, hòstia, els has d'explicar, aquí el Barça, el Barça, Euroleague en general, però si perds dos partits seguits, no m'ho diguin a mi, no? Et foten dos hòsties per tot arreu. I s'han d'anar explicant aquestes coses.
I el 2010 guanyeu la Eurolliga? Sí. Quan aixeques el trofeu? Aixeca ella, això. És enormit. Deu pesar, no? Però clar, és que jugadors de bàsquet. Vull dir, si foten un trofon normal, sembla que aixequin la Copa del Xino. En aquell moment et poden fotre una pedra, aquestes que aixequen els bascos, que no t'entrenaries, perquè clar... Dels millors moments de la teva vida? De la meva vida esportiva, sí. Sí, sí.
El millor moment de la TV Esportiva. Sí, tot i que us haig de dir que avui he vist que heu penjat una foto meva... Sí, ahir. És de les que més m'agraden. Quasi, quasi. Passaria pel davant de l'eurolliga, quasi, quasi. Em s'obre el tio del darrere que està gravant, saps? Ja, sí, sí. Però aquí és molt xula. Què era aquell moment? La primera CB que aixec jo com a capità, la segona que guanyo, era el meu primer, diguéssim, trobeu, i a més al Palau, i a més allà la tinc, me la van fer amb gran, la tinc a casa, i aquella és molt xula. Però bueno, a l'eurolliga, imaginat, doncs,
Sobretot el que vaig intentar fer era com congelar el temps, saps? Ja començo a fer així una mica del públic, per allargar el moment, perquè és un moment tan irrepetible, tan... Que no saps si tornarà... Tan espectacular que dius, hòstia, vull intentar allargar aquest moment al màxim possible. I quan guanyes una cosa d'aquesta magnitud, no penses, hòstia, ja no sé què hi ha més enllà, vull dir que potser fins i tot una pèrdua de motivació de dir, és que ja he fet el més gran, ara tot el que sigui s'ha de repetir.
No, mira, a més, just l'any següent la Final Four es jugava a Barcelona. Sí, a més, en aquell moment no ho pensàvem, però l'ingredient... Bé, la primera ja la vam guanyar jo com a aficionat, no com a jugador. Es va guanyar a Barcelona. Doncs clar, hauria sigut l'hòstia, guanyar-la a Barcelona. I sempre són reptes, i al final, amb l'esport i amb el jugador i l'entrenador, encara més et diria, tu guanyes avui alguna cosa important o guanyes un partit,
et dones la mateixa nit, si vols, i poc més i ja estàs pensant immediatament. Més com a entrador que amb un jugador, però com a jugador el mateix. Ganyes un títol... Com a jugador acostuma a passar que quan estàs en un pic aquest competitiu, una Copa del Rei, una Final Four, i s'acaba, et dona amb això un guapo. Ja tens feina per...
Per motivar-te. No és motivació, al final hi ha un pic tan gros de tensió, d'estrès, de competició màxima, que el dia següent dius ara vaig entrenar per jugar un partit.
normal, entre comeres. Llavors, aquells moments són complicats de gestionar. De fet, l'any que guanyeu l'Aerolliga, després, sorprenentment, perdeu la final de la CB. Sí, sí, sí. Vam perdre una oportunitat preciosa d'estar als llibres d'història. Ho hem guanyat tot, perquè vam guanyar Copa al Rei, haguéssim guanyat la CB, l'Aerolliga, la Supercopa, haguéssim guanyat tot.
I va estar relacionat amb això que dius, que és una baixada, segurament. Jo recordo que estàvem allà, tios, que hem de guanyar, pensem que no sé què... Potser inconscientment, alguns membres de l'equip ens va passar, a mi no, perquè són molt manies.
Però potser, com a equip i com a grup, ens va passar. No et sabia dir, també teníem l'altre equip que ho va fer tot bé i ens va sorprendre les dues partits del Palau i després ja... Sí, sí, és bastant inexplicable, no? Entenent que tens de guanyar l'Eurolliga que després no puguis guanyar la TV.
Hi ha... Camino una mica de tema, eh? A dintre del bàsquet. Una cosa que m'agrada molt és que com això ho està molt bé muntat, en el sentit de càmeres, de realització, es veu tot, se sent tot, és algú molt petit... Ah, sí? Sí. Ramon, què passa avui? I això, avui hi ha molt trash talking. Vull dir això, l'NBA, tal, no sé què, l'altre dient-li de tot a l'altre mentre es va tirar un tir lliure, no sé què. A la LLACB hi ha molt trash talking?
Vull dir, gent que ha de dir coses tot el rato, com ha intentat menjar l'orella, menjant-te la moral i tot això? N'hi ha, però no és molt exagerat. No seria de les deu primeres coses que em vindrien al cap quan et parlo. De que et molesti, eh? No que et molesti, sinó que es faci molt. No es fa molt. La chama més centrada. Sí que hi ha gent que parla, sí que hi ha gent que diu coses i tal.
I també depèn, hi ha jugadors que sí, hi ha jugadors que són molt pesats i que no paren, saps? Qui és el més pesat? Ara, ara, ara. Que recordis tu que diguis aquest. No, no... No recordo algú especialment... Que ets un fill de puta que no para i estic fins als ous de tu. Puc estar fins als ous, però per altres coses, perquè era molt bo, perquè era molt dur, perquè sigui. No, no, amb això no recordo algú...
I tu em feies? Vull dir, algú que estigués a punt de tirar-te lliure a dir-li... Bueno, si no ho fots, perdeu o alguna cosa així. No, eh? No, no. Capità de Barça. Valors. Igual sí que ho heu fet alguna vegada.
No, però... Sí que m'agrada parlar amb els àrbitres, parlar, dir-los i comentar, fer això... Sí, però això no ho has de pel rival. No, no, no, quan el rival... Oi, el que sé, t'ho han tirat lliure, que et vingui a dir, bueno, aquesta la falles... El bàsquet, els àrbitres, és com el futbol, o sigui, són tots del Madrid? O no? No, jo crec que no. No haurien, no, al mínim? No tant, no.
Durant la teva època, sobretot el Barça, quins rivals et fotia més ràbia? Vull dir que, evidentment, això és obvi, però, per exemple, el Barça en un moment de futbol va tenir el Chelsea, no? Vull dir que... No tenia algun rival que diguis... Nosaltres, a ACB, la meva època com a jugador, de 8 anys, et diria que el rival més que vam tenir, que ens va guanyar més i que havíem de competir les finals, era l'Escònia, més que el Madrid. El meu primer any sí que contra el Madrid parlem la final, diria...
I després ja vaig jugar contra Estudiantes, vaig jugar contra Baskònia a diverses, i copes del rei contra el Madrid. Podria ser Baskònia, perquè en aquell moment tenien com bastant l'hegemonia. Havien guanyat copes, havien guanyat ACBs. Se sentien guanyadors. Amb Prisionis, amb Escoles, amb Oberto, tenien un equipàs, amb el Sergi Vidal, Racocevic, tenien un equip realment bo.
I quin és el millor jugador amb qui has compartit pista mai? El company d'equip seria el Juan Carlos, el...
Tot i que jo sempre dic que tinc la sort de jugar amb el Raül López, tal com... Quan vaig començar, tu no saps què és Raül López. Un dels primers que va a la NBA, no? És el jugador amb més talent que he vist mai. Em sonava el jugador espanyol, la veritat. Sí, sí. Es va trencar el genoll dues vegades, va jugar a la NBA, estava per allò, però va tenir un parell de lesions bastant bèsties. On coincidiu amb el Raül López? Va coincidir amb el Joventut.
i vam coincidir a Bilbao. O sigui, quan començàvem i quan acabàvem. Perquè això de fer el salt de l'NBA, com funciona? És a dir, tu t'has d'oferir una mica, et venen a buscar... Has de ser una miqueta bo per començar. Per començar. Sí que és veritat que quan jo jugava, el més normal era petar-ho aquí i marxar cap allà. Ara una miqueta és... I ara... Això és un tema que no aguantaràs molt, però...
Ara hi ha molts joves... Segur que no. No és que quan tinguis tu com ho explico ràpid per no estar-me aquí i fotre la xapeta. Ara els joves se'n van cap allà molt joves, amb 17, 18, 16 alguns, per jugar allà a la universitat. Per què? Perquè donen molts diners. Molts són molts. Llavors, evidentment, són molts diners, més una carrera universitària, més desenvolupament de bàsquet, més... T'arregla la vida. I pot estar allà, i potser...
si va malament tornes d'aquí amb una carrera amb anglès i amb diners. I si et va bé, ja estàs allà per fer alçà l'NBA. Llavors, com que més gent d'aquí va cap allà, amb això no vull dir que siguin més dolents, ni molt menys, perquè són molt bons, però almenys hi ha el draft, hi ha un draft a l'NBA, el draft aquest, jo crec que aquí sí que t'has d'apuntar o t'han d'apuntar, llavors si hi ha previsions que puguis entrar, llavors hi vas. Però...
i un cop allà decideixi... Hi ha hagut jugadors que han sortit en numerosades del draft i al final s'han quedat aquí, han fet carrer aquí. Creus que als Estats Units, vull dir, amb aquestes coses que fan, està perjudicant el bàsquet com a espanyol en general? Roben molt talent? Hi ha molta gent que podria ser potencialment... Ara aquest any sí. Vull dir, jugadors d'equips d'avances... Més que robar, la gent se'n va, clar. Bueno, hi ha jugadors que jugaven a FEB l'any passat joves, en Superi i a Manresa, per exemple, que van cap allà.
Clar, és que és una oportunitat que és difícil de... de contrarrestar aquí. El peix gran que és menys el petit. No, perquè inclús encara que puguis jugar amb un equip ACB, primers diners no seran ni de conya els que et poden oferir aquí, i segon que la formació acadèmica, la formació esportiva, i que és una oportunitat, i estàs allà dos, tres, quatre anys, el que sigui, i el que diguem, si et va malament...
Jo crec que molts tornaran aquí i tornaran a un nivell alt de bàsquet. Si ho han fet bé, també. Si estàs allà quatre anys que no la toques i no jugues, també és complicat. Hi ha algun pla a nivell europeu per contrarrestar això? O és impossible? S'ha creat aquest any una lliga 1-22 dels clubs de cantera. Tots els clubs de CB tenen un equip 1-22, llavors competeixen entre ells, on se suposa que és una lliga més... No estic molt ficat perquè no hi soc.
És una cosa més fàcil compaginar amb poder anar amb el primer equip, amb els estudis, també, fins i tot. Bé, s'ha començat amb això. No sé si és suficient. També es parlava que la NBA compraria els drets de l'Eurolliga o una cosa així. No, la NBA vol crear una competició... No, vol expandir la NBA a Europa. Per entendre'm, fer com una Eurolliga. Fer l'Eurolliga i la NBA a Europa.
Hi hauria un moment de transició, que hi haurà dos Eurolligues? No sé com va això, perquè l'Eurolliga és molt forta. I l'Eurolliga és una competició espectacular. Llavors els clubs haurien de triar o jugar a l'NBA o a la CB, perquè no podrien... Sí, perquè no crec que es fusionin. Jo això no sé com va parit i com ho faran, però l'Eurolliga és una lliga... Per mi és la millor competició que hi ha al món. Millor que a l'NBA, eh? Sí.
Com a format o com a nivell? Com a format, com a nivell. Tu et fiques davant de la tele com a aficionat, eh? Quan hi estàs allà currant... Hòstia, és dur, però tu estàs allà cada dia i hi ha setmanes que et foten doble jornada i jugues dimarts, dimecres i ja us divendres i tu pots estar des de dimarts fins divendres veient partidassos cada... Si tu fiques la tele i veus un partidàs.
Dos o tres, també en la jornada. I el nivell és molt alt i he jugat molt bé a bàsquet, són molt bons. Llavors, això és com a aficionat a l'hòstia, a l'origine. És a dir, els bons potser no són tan bons, però un CSKA Barça és millor que un Lakers i Springfield. No, però aquí, en bas de l'1, potser aquest any hi ha dos que estan més baixos, que són... és l'Asbel, especialment, i Maccabi, que estaven a baix, però ara han tornat a Israel i crec que creixeran.
però tu agafes de l'1 al 15 o al 16 i et surts partidars. Perquè hi ha molta diferència, vull dir, ho has dit tu, que allà és molt més xou, també i tal, i no sé què. Això afecta el joc? Vull dir, com juga la gent que allà van a fer coses més espectaculars que no pas tant a guanyar el partit com a tal, no sé què siguin als finals, que suposo que aquí tothom va guanyar, i potser t'estolvies coses. Hi ha molta diferència, es nota molt que aquí es juga potser molt més sèrio, molt més a guanyar el partit i allà és més xou?
Jo crec que sí, però no puc analitzar molt perquè no ho veig molt. A mi m'agrada molt més l'orelliga, així que és veritat que potser més... potser una d'aquesta més tàctic, tot i que ara s'està anant a molt ràpid, a tirar molt de 3... Més tàctic allà, eh? Aquí, aquí. Tot i que ara, si veieu València a bàsquet, us recomano que veieu València a bàsquet, que juguen espectacular.
Juguem molt ràpid, a tirar molt de 3, a jugar uns contra uns i molts equips jugant això. Com que hi ha molts jugadors americans, està americanitzant una miqueta. A l'NV hi ha algunes normes, com els 3 segons defensius, llavors no pots col·lapsar i et dona més peu a jugar uns contra uns, saps? Més els directes. Però bueno, sí.
Tu has jugat a clubs que el seu principal esport és el bàsquet o l'únic, i a clubs com el Barça, que és un club de futbol, que llavors té les seccions. Això, tu has notat la diferència allà dintre com a funcionament? O el Barça és tan gran que pot donar a tothom el que es pareix? No, el Barça normalment amb el...
Jo crec que totes les accions ens sentim quan hem estat que és el millor que hi ha. En vol, a futbol sala, a bàsquet, i que se li dona pes, evidentment, i no som idiotes, el club es diu Futbol Club Barcelona.
I per bé i per malament, quan el futbol va bé, tot va bé. Ja està. I els que hem viscut del Barça com a esport, un altre esport que no és el futbol, ens interessa que vagi bé el futbol, perquè al final és el que dona menjar a tothom.
Llavors, crec que s'ha de ser una miqueta... No sé quina és la paraula, si és l'agraït o el que sigui, per dir a algú que no sigui en aquesta línia, crec jo. I vist no ja com a culer, sinó com a aficionat del bàsquet, creus que l'existència de clubs com el Barça és bo perquè posa diners al bàsquet que venen del futbol? O és dolent perquè roba jugadors d'altres equips, perquè té un pressupost inflat gràcies al futbol? Jo crec que és un debat molt...
molt ampli i que portaràs aquí presidents de clubs de bàsquet només, que diran que nosaltres com a club... Hi ha més proteccionistes. Una de les que t'assemblarà el que pots dir al Barça amb aquests clubs d'estat, no? Quan se'n va a fotre diners, no? Jo no puc parlar d'una altra manera que no sigui positiva del Barça. Hòstia, estaré entre una cosa i altra quasi 15 anys de la meva vida. Llavors...
Bé, és el que és. Tenim una mica en comú, que és molt fan del bàsquet, el Joan Mercet. Com ha venit l'Anauma, ens ha passat una pregunta. Ens ha passat un parell de preguntes per tu, molt ràpides. Posaré aquí això, a veure si se sent bé. Hosti, era que he fet la típica... Perdó, soc una mica boomer, ja. Estic a prop dels 30 i això...
Ei, res en joc. Us envio dues preguntes. Sabíem si així es parla una miqueta de bàsquet en el programa. La primera és, de tots els jugadors que va tenir el Barça de bàsquet, quin va ser el més drogo de tots? Potser era el millor, però quin va ser el més vago? I la segona, aquest any, que ha entrenat poquet temps, però ha entrenat a la Lliga romanesa, hi ha algun jugador que... que li doni per jugar a Eurolliga? Algun jugador que s'hagi de veure? Vinga, Roger, hauries de tenir la samarreta penjada, eh? Al Palau, no com algun criminal caldre. Potser.
Bueno, adéu-ho, adéu. Més vago, comencem. Sí que fa pinta de saber-ne, aquest. Sí, sí. Dropo o vago si n'hi hagués, que no n'hi ha. No diria el nom. Quedaria molt llet. Sí, quedaria molt llet. I a la lliga romanesa... Però aquest què et fa? Una mica de ràbia que és més talent que esforç?
Saps aquest que dius... No és vago, no té per què ser més vago. Saps que de vegades la gent confon que la gent que té talent com que no l'ha treballat. Clar, clar. Per arribar segons quins nivells és molt raro que arribis només perquè té talent. Jo no tinc ni punyetera idea del Messi si treballa molt o poc, però jo entenc que...
que deu treballar, perquè amb quasi 40 tenia el cos que té o Cristiano Ronaldo o tots aquests. Bèstia, sí, sí. Jo ho veig d'una altra perspectiva. I... I el Joan Mercet, en aquest cas volia noms, que si els hi ha algun potencial. De la lliga romanesa.
Bé, de fet, ara va estar poc. A Granada jugava el Jack Jenkins, que què es deia? Que l'hem passat jugava el Cluj, en la poca. I ara s'ha anat a Euroliga. I, bé, hi ha dos equips que realment tenen cert nivell com per poder competir alguna cosa a la CD. El Cluj, en la poca, que juga a Eurocup. I, a més, estan fent... Crec que estan allà com en resa, més o menys.
I allà tenen diversos jugadors americans que ho fan bastant bé. Perquè, una mica d'escomençament, però exportem molt d'Amèrica? Hi ha molts jugadors americà que li fa il·lusió venir aquí a jugar al nostre tipus de bàsquet? A Europa? Sí, hi ha bastants americans. Sí? Arriba molt callar, potser, no... Clar, que hi ha molt de mercat, i realment un jugador americà que aquí s'adapti bé i porti anys... Ostres, però es guanyen molt bé la vida, perquè és molt bàsquet...
Mike James, Larkin, Kevin Panther, Claymore, que està ara aquí, en Bessel i en Satoranski... Que no són americans, eh? Però que han estat allà i han tornat aquí. Home, és un basquet, o sigui, fora de l'NBA, jugar a Euroliga...
A nivell de bàsquet, és el més alt que hi ha, jo crec. Sí que se'n van a jugar a Japó, se'n van a jugar a Xina, se'n van a jugar on calgui, on hi ha molts diners. Però si parlem de bàsquet només, fora de l'NBA, jo crec que el següent pas natural pels jugadors que no puguin estar allà o pels diners perquè sigui, és jugar a Euroliga. L'aràbia del futbol és Xina i Japó. O sigui, l'aràbia del bàsquet és Xina i Japó. El...
Depèn del jugador. No és tan exagerat que qualsevol jugador que hagi sigut mig professional o que hagi sigut professional et foten un contracte guapo allà, però sí que hi ha països que potser no tots, però sí que tenen un pressupost molt alt per fitxar els jugadors americans. No és tan exagerat, no. I quan tu vas ser jugador, quin va ser el teu millor entrenador, que li guardes millor record?
Hòstia, és que he tingut molt bons, he tingut molt bons entrenadors, he tingut sort, perquè amb el Xavi, potser Pasqual, és amb el que vam assolir més coses com a equip, però vaig acabar la meva carrera amb el Pedro Martínez, per exemple, que és un entrenador que m'ha marcat molt, després he estat amb Pessic, he estat amb Ivanovic, he estat a Medu Torres al meu inici, és que he tingut
El Pessich l'enganxes després de la primera Eurolliga? Sí, el meu primer any com a jugador. De fet, a mi em fitxa Pessich. A mi em fitxa Pessich. Després de guanyar la primera Eurolliga i em porta ell. I vaig estar amb ell un any i mig.
I l'Ivanovitz és el que té pinta de dictador iugoslau, no? Que us crida... El Lusco era molt dur, era molt dur. El Pessitz també, eh? Jo quasi que recordo que Pessitz... Sí? Era molt, molt dur, molt dur. I l'Ivanovitz també, era molt dur. Aquesta fa quasi... Sí, fa 20 anys farà d'això, ja. Quasi.
Però tu ho agraeixes, diguéssim, que siguin durs perquè... Jo era un tio que era molt de l'entrador. M'agradés o no, no diré noms, evidentment, sé que me la preguntareu, hi havia algun que no m'ha agradat, algun, molt pocs, eh? Igual dic un. Però sí, no m'agradava, però tu em deies, fes això i ho feia. No era, saps? I llavors jo sempre he sigut molt dels entradors, de creure-m'ho, saps? I potser alguna cosa no em quadrava molt. Doncs bueno, hòstia, això no ho veig molt bé, però ho faig, però no m'estàs dient tu, saps?
un jugador que hagi jugat al Barça de bàsquet, quan es retira, ha pogut fer prou de pasta com per no haver de fer res més? O sigui, fins a quin nivell? Depèn de la teva vida. I depèn del nivell de vida que t'instal·lis. Si vol viure com jo, pot, jo crec. Però vull dir, es cobra bé al Barça de bàsquet? Ara es cobra bastant més bé que abans, però es cobra bé. Sí, es cobra bé.
Jo crec que perquè la gent no ens entengui hauríem de dir com xifres, no? Sou molt broncano, eh, vosaltres? No, però va bé. Per exemple, tu com a entrenador crec que sortia que cobras mig millor d'euros a l'any. No sé si és veritat. No és veritat. Menys, doncs. Bastant menys, sí. I com a jugador cobras menys que d'entrenador o més?
Home, afortunadament vaig cobrar més com a jugador que com a entrenador. Llavors, llavors... Tranquil, estàs a mato de Pere, no passa. Pots dir-ho i ningú dirà. Llavors li demano un bis, un par de birra, que l'hem convidat. És més per acumulació que perquè cobres molt.
Si no puc queixar ni molt menys amb queixo, eh? També m'ho he guanyat, també us ho dic. Quan hi havia companys que anaven a fer el cigarret i s'anaven de festa, jo m'anava a entrenar. Això sempre ho dic, saps? Mansió Joan Calas, Navarra... No, no, no.
Companys de l'institut, companys de l'institut. Passem també una mica més al fàcil d'entrenador, que ens l'estem deixant perquè la de jugador és tan interessant, però també tens la d'entrenador. Jo vaig també, per una part, a la psicològica del bàsquet, perquè és una cosa que a vegades és molt curiosa, això que sigui en un pavelló. Quan, per exemple...
Tu, com a entrenador i també coses com a joc, és que tinc una topla faceta, anar a un camp com aquests de l'Olimpiaco, fins a quin punt a tu t'afecta en el joc, en el rendiment, o et motiva? Perquè, clar, és l'hòstia, es cau per allò. És molt guapo. Et diré que potser la primera vegada que ho vius, si ets molt jove, dius, ostres, t'estim pressionat una mica. Després, marca més el jugador local que el visitant.
Tu hi creus que és més pressió? No, et predisposes com a positiu, et predisposa més com a local, que no pas et cagues com a visitant. Perquè al final he viscut ambients molt bèsties, sí que ens han tirat coses, però no dius, hòstia, un cop el Partisan a Belgrado, no el camp que he jugat ara, que és molt gran, un més petitonet,
que vam haver de marxar per potes, i dius, hòstia, ja vaig veure per allà una miqueta, però tampoc més. Però va saltar aquí, no? No, va haver un camp molt petit i hi havia el túnel, s'ha de saber el túnel aquest que vas cap a dintre... El còrner. Sí, el que tenen d'allò. Sí, sí. Doncs va ser una jugada polèmica, al final van decidir que havíem guanyat i vam sortir corrents cap a dintre al vestuari i de sobte es va moure... Jo anava pel mig i el túnel aquest es va moure d'un costat a l'altre, m'han clava aquí una d'això, però ja està, això és una anècdota...
És l'únic moment de perill així, de bèstia. Però no passa mai res, no? És veritat que entres als camps servis aquest mateix i hi ha com cartells que diu prohibit portapistoles i escopetes, no? Sí, el senyor l'ha prohibit molt bé. Això a l'NBA també. L'ambient és molt xulo i és molt... és molt xulo estaria allà.
I com a entrenador, la comunicació no s'afecta amb els jugadors? Tu vols dir alguna cosa que està... Bueno, sí, però llavors per això entrenes... I en principi totes les senyals que es puguin donar... Normalment es poden fer per signes, diguéssim, o realment, encara que vosaltres veieu tant l'ambina que tan bèstia, un cop allà baix...
Hi ha un punt que pots comunicar, sobretot si estàs al mig camp on està l'entrenador, si estàs a l'altra punta. Es veu la TV que vaig a parlar a la tele de l'entrenador cridant allà i dic... Hi ha moments que és difícil, però això fas els signes que calguin.
I psicològicament pateixes més com a jugador, com a entrenador? Com a entrenador, 10 milions més de vegades. Sí? Sí, molt més. Molt més, molt més. Però com a jo també tens molta pressió, un tir lliure. Tens pressió, però vas, entrenes, fas el que et diuen, fas no sé què, jugues... Ja. Ui, que si et senyeixes molt... Tu passes bé... Sí, a vegades falles, a vegades... O sigui, jo t'està parlant un que es menjava l'olla constantment, eh? Menyéssim, perdéssim, hòstia, hem perdut i jo he jugat dos minuts, però hòstia, ho podria haver fet millor amb aquests dos minuts. Ja, ja.
però com a entrenador sempre tens un pollo muntat, encara que guanyis. Tu guanyes, estàs molt content, però sap que algú dels 12 o dels 14, perquè dos estan desconvocats, perquè dels 12, dos han jugat poc, perquè el que ha jugat bé ha fallat molt. Sempre tens un pollo com a entrenador. Vull dir, les alegries et duran...
Durant poquet. Sí, sí. I et ve el director o el que sigui a dir... Tu, això l'any que ve... Sempre li estàs donant voltes al cap i sempre que al final, també amb els anys, vas aprenent a relativitzar les coses i a veure cap on ens anem. Ara, vista posteriori, hi hauria alguna cosa que faries diferent de la teva etapa com a entrenador del Barça?
Segurament, però no moltes. Segurament, però això al final és el que et dona experiència. Si el primer any hi hagués tingut el segon, el segon estic convençut que ha anat millor. I el tercer encara més. Però no hi ha alguna cosa que digui, hòstia, mira, sé que per allà vaig fallar... No, a nivell esportiu, a nivell tàctic, estic supertranquil. I ho vam fer molt bé.
I, bueno, al final és com tota la vida. Et passa alguna cosa i dius, hòstia, però si hagués fet això potser en comptes d'anar per aquí i sinó per allà. Però crec que és absurd parlar-ne perquè no... En general, no. En general, no.
El bàsquet, la plantilla, lògicament, és més curta que el futbol. Això fa que els jugadors se sentin més estrelles, hi hagi més egos. Vull dir, el fet que sigui un grup petit, a les estrelletes, clar, destaquen potser més, entre 5 és més fàcil que destacar entre 11. Tu això també ho has de gestionar com a entrenador. Creus que és més difícil i és una cosa que t'has d'enfrontar cada dia, també, amb els egos?
Sí. Bueno, es forma part de... Jo crec que una de les feines més importants com a entrenador és la gestió del grup. Més que no pas quan en saps tàcticament de l'esport en què sigui. Crec que és una part, no sé quantificar del tant per cent, però una part molt important, perquè...
Bé, has d'intentar que el grup funcioni i a vegades el grup no funciona perquè hi ha molts jugadors, perquè no tots estan contents, perquè a vegades no alínies els objectius individuals amb els de l'equip i costa, i costa. A vegades no saps, no vas directament guanyant, guanyant, guanyant, guanyant, que quan guanyes, guanyes, guanyes, guanyes, tot sembla més fàcil.
Però és la part més complicada, sens dubte. Com creus que d'important va ser la teva relació amb els jugadors, amb la teva sortida del Barça? Va ser alguna cosa molt determinant, creus? Vull dir que et veien ells com a figura d'entrenador, potser va tenir un pes important?
No ho sé. No ho crec, no ho crec. No, no, no. Jo crec que 100% és la decisió d'una altra persona. No va ser els jugadors... Al final, els jugadors, tu preguntaràs i trobaràs qui digui que era un idiota i hi haurà qui digui que li agrada molt i trobaràs qui digui... Al final, totes les feines passen el mateix. Sí, sí, no, no. Sobretot quan estàs a...
a llocs de... De primer nivell. No, de lideratge, de portar... Segur que el que posés a titular està molt content... Que això sí, però no, no, la meva sortida no té res a veure amb això. I creus que va ser justa la teva institució? Bé, va ser. Al final hi ha gent que té una feina i cobra per això, per prendre decisions, i en el moment donat hem de decidir això.
I ja està. Evidentment, jo despreferia quedar-me i estava convençut que un segon any m'hagués anat bé i estava més o menys satisfet, com dèiem abans. Va haver-hi moments... El flick deia així en novembre, nosaltres vam tenir així en december, que va ser un mes molt xungo.
Però tot forma part d'anar fent carrera i anar evolucionant. Al final, el famós fet que la pelotita entra... Vull dir, és... El que la pelotita entra és... I és molt difícil, perquè és un naru i no té cap per res. Però en tots els esports és bèstia que a vegades algú que té molt talent la pelotita no entra durant 3 dies i...
El següent entrenador, si no m'equivoco, va ser el Peñarroia i tampoc va acabar d'anar molt bé. Potser també perquè pressupostàriament es va reduir molt el pressupost del Barça de bàsquet i, per tant, els jugadors. Ara ha vingut Xavi Pasqual, que és un entrenador de molt renom que tu mateix l'has mencionat. Creus que això és un punt d'inflexió i a partir d'aquí...
És que no vull entrar a parlar d'altres coses. Evidentment el Xavi és un entrador top. I ho està a mostrar ara tot i no ho veig però es nota. I és un entrador top que ho era quan estava aquí, quan ha marxat fora ho ha sigut, ho ha fet molt bé a un estat i ha guanyat les lligues allà a un estat.
I el Xavi és un entrador top, sens dubte. I a per acabar l'entrevista, on et veurem en un futur proper? Estàs parlant amb algú? Tens algú que m'has dit que viatges molt? Sí, no, a l'estiu vaig tenir un parell de propostes bastant lluny, molt lluny. A Europa? O...
No, aquesta més juny era molt més juny, que no vaig voler. Quasi, quasi surt una coseta a Grècia, que va estar a punt, però al final el director tècnic m'anava a fitxar, no va acabar fitxant i es va tossar tot una miqueta, però era un lloc que em feia molta il·lusió. I ja està, vaig decidir quedar-me aquí aquest any per veure si surt alguna coseta més a prop.
i ja està, esperant a poder anar a algun lloc a entrenar. Sí que tinc moltes ganes d'entrenar una altra vegada. Sí, trobes a faltar ja el barquet, el grup, l'equip i tot. El parquet. El que m'agrada dir mi. Sí, l'expert, l'expert en basquet. Bé, ja hem fet l'hora, ja hem fet l'hora. Tenim bastantes més preguntes que ens he pogut saltar, però moltíssimes has provengut, de veritat. Et deixem lliure, ja pots tornar...
M'ho he passat molt bé. Ja has vingut a Mata de Pere? Sí, sí, sí. Ja està, xec. Mira't cases, eh? Vull dir, aquí hi ha... Aquí hi ha molta gent de Barcelona que ja quan volen tranquil·litat... Jo estic bastant bé on visc i em queda una queta lluny, això. Si vols tranquil·litat. Sant Just, no? És com el Mata de Pere de Barcelona, una mica. Ah, bueno. Una queta més a prop, eh? Sí, això és veritat. Bueno, però tens la tua pista aquí, tampoc. 25 minuts. Quan ho conegui millor, sí.
Doncs moltíssimes gràcies. Ens veiem aquí un rato, perquè avui agrada uns programes. Així que moltes gràcies per escoltar-nos i fins aviat.
Cada setmana els portem l'autoritat local amb els seus protagonistes. Entrevistes amb aquells que fan coses o les han fet i per què, com, on i quan. La informació del poble al Matadepera Notícies de Matadepera Ràdio. Cada dijous i divendres a les 8 del vespre amb Albert Beorlegui. Felicitat és tornar a Barcelona al cap d'una estona. La felicitat, una pel·lícula
Súpera el panorama d'un bollodrama, la Felicitat. És la teva mirada endimoniada, que sap el que es fa. Un dijous de parella, per mi parella, la Felicitat. Felicitat. Sentir-te el cuore, bam, bam, la nostra canzone d'amore sonant.
Els teus ulls trepilles clavats en els meus. I m'envaeix un rampell de felicitat. And I would like to play a little tune that just composed not so long ago. Miss Billie Holiday. Miss Billie Holiday.