Entreteniment. Evasió. Bromes.
Vinga.
Bon vespre, bon vespre, bon vespre a tothom. Benvinguts i benvingudes de nou. Espero que estigueu d'allò més bé. La veritat és que jo, fantàsticament, la veritat, he recuperat la moto. No tinc mòbil, tot i estar desconnectat del món. És fantàstic. Se'n va morir. És fantàstic quan una hora abans del programa no saps si vindrà... No, jo... Sí, sí. Ho sabries si no vingués. Ho sabries si no vingués. Se m'ha mort i es viu bastant bé. Fins que se't mor el WhatsApp de l'ordinador. Llavors és una palmada.
Però fins aleshores està bé, fins aleshores està bé. Ara potser, no sé, he perdut clients o diners. Saps que hi ha guerra a l'Iran? Sí, això sí que ho he vist, perquè el YouTube m'informa molt. Per fi, com anava dient, torna a la Lliga després de només 3 mesos de peron, només a jugar la Indian League, la Pro League, la Lliga Catalana de Sala, el Campeonat d'Espanya de Sala, l'Europeu de Sala i la Copa Múnich.
És un peron molt light. Així els jugadors descansen d'allò més bé per tornar i fer els últims 11 partits de Lliga, la Copa i la Final Four, en dos mesos i mig. Vull dir, en descanses tres, però llavors els últims dos, pam, ho fas tot. Entremig d'aquest merescut descans de tres mesos és quan el món del hockey hi ha també el mercato. Aprofitem per fer-lo ara en lloc de l'estiu. Una gran motivació pels jugadors i pels clubs, sobretot, que també els encanta, i marxen...
Llavors, ja que era la segona volta... Ja no hi són, a la segona volta. No, no, sí, sí, sí. Però vull dir que encara en la segona volta... Què he dit? Encaren. Encaren, perdó. Encaren en la segona volta, firmant els seus petits contractes amb els altres clubs, d'acord? Hòstia. Vull dir que això és xung. Vull dir... Són situacions que hi ha qui s'entén més i hi ha qui ho entén menys. Bueno, i aquest hivern també era un idó. Per exemple, tenim el Pere Mat, que va ligar al Blumento, d'acord? El Pepe Cuní, que...
Gros, gros, sí, sí, home, és com el Real Madrid, al moment de 10 i 8, sempre, i 8, sempre. No per d'esto, però per feeling, saps? De guanyar, no? Sí, sí, que últimament estem parlant bastant. El Pepe Conilló val els dragons, per exemple, no està mal. L'Uri Torres, que vam dir que anava a l'Atletic l'any passat, això estava bastant fet i al final no va ser així, però bueno, ara vale gara. Vale gara. Ahir estava el júnior, per això, encara.
Sí, és veritat. No, no ha marxat, no ha marxat. Bé, bé, home, joder, bé per la gara, crec que és un gran fitxatge. I el Guillem Carnissega farà el júnior de Divisió Norma Escoli. Llavors, jo sé les santes més coses de rumors que no puc dir, perquè no s'han confirmat. I si no s'han confirmat, dir-ho... Potser al final del programa en dius algun. Sí, que escolteu fins al final.
I tiraré tot el que sé. La Lliga, per exemple, va tornar en diversos partits. Un d'ells va ser el derbi de l'usor masculí. Llegar va guanyar 2 a 1 en un partit molt avorrit. Vull dir, generalment va ser avorrit com a espectador. No va tenir massa cosa. L'Atlètic, per exemple, perd per primera vegada. En tot el que portem de Lliga. No havíem perdut. I ara ja sí. Quan van?
Quaman. De la Lliga. Ara quarts i l'Egara s'acosta molt a la fan el fort. Quarts tot i no haver perdut. Sí, vull dir... Molts empats. Molts empats, molts empats. És que perjudica molt empatar, eh? Sí, sí, sí, no és un resultat tan bo al final. Sobretot si el vas repetir molt. Un no passa res, s'ha va repetir molt. Pel que falta és una femenina, la notícia jo crec que més o menys seria que l'Egara ha perdut per primera vegada contra la Complut. Tampoc havien perdut l'Egara femení aquesta temporada.
Però està fora del... Ah, no, no. Femení, femení. Sí, sí, això sí que ho vaig mirar. Molt bé, Pere. Aquí sí, aquí sí que estem. Per lo de més, entenc que la jornada ha anat bastant bé, no hi ha massa sorpreses. Vull dir, no... Ja passa una mica el que havia de passar? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I ara té més camí, hòstia, no sé...
Pel que fa a nosaltres avui, a dia d'avui, què farem? Doncs portem de convidada qui diuen que serà candidata a ser la millor portera del món, això fa molt temps que ho diuen, o ho he sentit molt, o fa molt temps que ho diuen, no ho sé. Portera de l'Atlètic i de la sòxia espanyola. Últimament l'he pogut veure també per xarxes, ja que està posant bastant... i fort, i va molt bé, va molt bé. A poc a poc. Avui, oients de Joaquesta d'Aragona perquè ha vingut, que la pereza, bravo! Au! Moltes gràcies. Què tal, Clara, com estàs?
Molt bé, de fet, ja ha superat el jet lag, o sigui que ja puc dir que molt bé. Mira, la meva pregunta és recuperar el jet lag. M'ha costat, m'ha costat una mica, però bueno. Sí? Home, clar, és que vau tornar a Austràlia o tenir una setmana només?
Bueno, de fet et diré que un cap de setmana. Un cap de setmana. Sí, perquè vam aterrar un dijous i el dimarts ja... Bueno, almenys la Sofi i jo a l'Atlètic ja arrencàvem. Hosti, clar. Bueno, sí, sí. És que al final comença la lliga i tothom et vol a totes bandes i llavors has de donar tot de tu.
Els holandesos són els que han pillat més, no? Les noies que, per exemple, la Marta Segut... Sí, perquè arribaven i aquell cap de setmana ja jugaven. Perquè tu pensa que a Holanda ha fet dos finestres, però un al desembre i un al gener. Bé, el gener-febrer. Llavors, elles feien dues setmanes que no jugaven. Però, clar, la Marta amb Espanya sí que ha jugat. Sí, sí. I recordo que tornava i aquell cap de setmana tenia partit. Sí, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Pere, tu com estàs? Molt bé, avui som poquets aquí. Sí, sí, és que el Ramon està no sé què fent per Catalunya una altra vegada. Potser arriba el Ramon. Potser arriba o no. Horeu d'arribar també al final del programa. Moltes coses, vull dir, de fet al principi ja quasi que... No, no és broma. Bueno, doncs és que tampoc hi ha lot.
Tampoc. El Ramon es nota. El Ramon es nota. El dia que vinc no volen venir, eh? Sí, clar. És culpa meva. Sí, sí. Tampoc crec. Doncs res, que comenci res en joc. Un programa de puta mare. És que tot... de puta mare. Ràdio...
Bueno, avui anirem per feina, perquè... Per fi, per fi, rebond, per fi ho podem fer. Tenim poc temps, oi, gran dia avui, eh? La portera del moment. La portera del moment. La portera del moment. La portera que va deixar de ser portera va tornar a ser portera per ser la millor portera del món. Però també la portera que vol ser influencer. Com tots i totes vosaltres sabeu... Toca xarxes. Sí, sí. Una bona influencer ha de tenir com a mínim dues coses. 1. Fer contingut en castellà.
Xec. Suposo que ja se li ha dit, no? No se m'ha dit, eh? Doncs altres coses li he dit. Doncs, bueno, que cadascú fa el que creu. I dos, escollir la teva línia política. Pot ser o d'extrema dreta o d'extremíssima dreta. Vull dir, hauràs de triar un d'aquests dos, no ara aquí, tranquil·la. Pots fer-ho a casa, tu pots pensar i actuar en conseqüència.
Però avui el heavy, l'excepcional, és que hem de celebrar que tenim dues persones que creuen contingut relacionat amb el hockey, juntes, en un mateix espai. Dues persones que ens fan veure que això del hockey pot ser en sèrio, dues persones flipades en lo seu, que ens fan veure que ser un flipat en lo seu pot ser algú molt guapo, i dues persones que tenen més seguidors que Déu Nostro Senyor de l'influenciament del hockey a Espanya, que és ni més ni menys que Flor Tevez.
Avui m'ha sorprès que no té tants seguidors la Flor. Pensava que en tenia molts més a Instagram. La Flor Mocosa Gorda de Patro i coses així. La pasta sí, però... Avui no té res a veure amb el número de seguidors. Òbviament, tenc compte, però jo sempre li pregunto i li demano consell, la veritat, perquè ho té molt ben muntat. Joder, la tia. Amb menys de 10.000 ja fas pasta, eh?
Si ho saps molt bé i saps per on tirar, sí. Jo crec que fa més pasta que jo, perquè jo faig zero. També depèn de qui sigui el teu avi. Segurament. Sí, el seu avi va descobrir el polsutx. Bueno, no el va descobrir, ja estava allà. Però eren roetx i va ser el primer emposador. I s'hi va quedar, no? No, aquest va tornar. Sí, era l'anglès. L'anglès és el que es va quedar.
És per això que avui volem diferenciar dos tipus d'influencers. O sigui, faré una pregunta al Jan, una pregunta a la Clara, una pregunta a la Clara, una pregunta al Jan i així veurem les diferències. Això serà molt ràpid i molt divertit. Jan, amb quina eina edites els teus vídeos? Da Vinci Resolve. Clara, amb quina eina edites els teus vídeos? Jo vaig amb el CapCat. Clara, acaba la frase. Si no em va bé el de la creació de contingut, faré...
Dedicar-me a l'esport. Jan, acaba la frase. Si no em va bé la creació de contingut, faré... Tornaré als barcos i no en veureu mai més. Jan, què és el pitjor de crear contingut de hockey? Haver-me detregar molta gent de hockey. Clara, què és el pitjor de crear contingut de hockey? Ai, per mi són les idees. Tinc poques a vegades. Clara, què és el millor de crear contingut de hockey?
Arribar gent que si no, no arribaries. I Jan, el millor? Crec que el recolzament dels jugadors barra jugadores. Clara, quan penses un vídeo, saps en el moment en què el penges si ho petarà o no? No. Jan, quan penses un vídeo, ho saps? Quan ho penges, si ho petarà o no? No, mai. Jan, millor hora per tirar un reel? No, l'hora ja no importa tant.
Estic amb ell. Factos, eh? Això és matemàtiques, eh? Això és l'algoritme. Clara, millor plataforma de hockey per Instagram per saber-ho tot sobre la lliga espanyola i altres lligues? Hockey Planet. Com a més, infohockey et pèl. I Jan, millor portera del món per fer-li fotos i vídeos? Clara Pérez, sens dubte. Doncs anem a conèixer bé la vida de Clara Pérez amb la xaveta històrica del Pere Casas.
Bona nit i benvinguts a la xapeta històrica. Avui ens visita la Clara Pérez Calderón, la millor portera del hockey català i actualment portera de l'Atlètic Terrassa. Va començar a jugar hockey a davant de casa, a línia 22 i de petita.
I li va passar una cosa que ens ha passat a tots els que no jugàvem al primer equip. Que un dia, 5 minuts abans de jugar, el porter del nostre equip va decidir que ja no volia ser porter. Que estava fart d'arrossegar a casa una bossa de guardes que fa més pudor que quan tornes de vacances i veus que t'has deixat a casa la bossa de l'orgànic. Que ja en tenia prou d'haver de ser el primer de començar-se a canviar l'últim de marxar i el que rebia totes les pilotades. I aquell dia la Clara va dir, doncs ja m'hi poso jo.
i allà va començar la seva història a la porteria. Amb 14 anys ja la van convocar a la selecció espanyola sub-16 i la seva mare li va dir que només li deixava anar amb la catalana. No sabem si és perquè era més antiespanyola que en Toni Gaudí o perquè en Art implicava saltar-se al col·le. Crec que això l'últim.
Amb 18 anys va ser ella qui va deixar la porteria i se'n va tornar en línia, a jugar de davantera. Va fer 23 cols a diviver i dos anys i mig més tard va tornar de porter a l'Atlètic perquè era on hi havia l'entrenador de porter Jaume Borràs.
Des de la porteria ha portat l'Atlètic a dues Final Four consecutives i a la selecció espanyola aconseguir el diploma olímpic als Jocs de París. Diuen que per ser porter has de tenir molta personalitat, que és una altra manera de dir que has d'estar una mica boig. I com a jugadors dolents de hockey ho podem corroborar.
A Benjamins teníem un porter que s'apartava quan xutàvem fort, a la vins un porter que a les mitges parts menjava formigues vives, a cadets un porter que penjava fotos al Facebook fent calvos. I això era tenir sort, perquè el més normal era no tenir porter fix i haver d'anar rutant esperant que no et toqués el dia en què jugaves contra els primers i et feien 12 gols.
Fins que juvenils vaig poder jugar amb el Marc Calzada de Porter, cosa que sempre m'ha anat bé per semblar més bo i fer-me una mica el xulo. Per exemple, mirant els Jocs de París, deixar caure un... Sí, bueno, jo vaig jugar amb ell, ho feia bé. Però el comentarista li diu Calzado. Sí, s'equivoquen molt. Al final es veu que no era el Calzado, sinó el Luis Calzado. No passa res. Llavors vaig dir que havia jugat amb el Fito.
I no podem deixar de parlar de porters sense parlar dels dos porters més importants de la nostra vida. El primer, el porter de la Repo, que amb 17 anys et deixava passar ensenyant el DNI del teu amic que va repetir curs i quan necessitava respirar et deixava sortir amb un got de vidre a la butxaca de darrere dels pantalons.
I, finalment, el gran porter de Can Colapi, el senyor Antonio, en Pau Descansi, que, per qui no el recordi, s'assemblava bastant a Woody Allen. I em refereixo físicament, no en allò de la seva filla. Ara sí, passem a l'entrevista. Les cançons, les notícies, la gent, la diversió. Benvinguts a casa.
Qui era el de les formigues? El Pau Molins, tio. Va fer de porter. Tots eren reals. Això és massa fort. Això no és perquè sigui porter. No, segurament no. De fet, va ser porter dos anys. Sí, va dur a poc, va dur a poc, va dur a poc. Comencem pel principi, Clara. Com comences, tu, el hockey? Per què?
Jo crec que ho ha dit molt bé, perquè jo crec que els meus pares estaven una mica fars i volien prendre's la cervesa tranquils, i llavors estàvem allà al club de tenis les fonts, que venien 3-4 entrenadors de línia amb estics i pilotes, i ens posàvem allà a jugar els 4 gats que érem, i després tenim, encara són veïns nostres, els Bruto,
i que també eren de línia, i ens van convidar a anar un dia a entrenar en sèrio, el meu i el meu germà, i ens veu que ens va agradar perquè seguim jugant. I quan vas decidir fer-te portera?
Doncs també ho has dit molt bé, és que t'has informat molt bé. Ja, ha dit coses que jo... Ha dit coses molt bones. Doncs ho has dit molt bé, un partit a Benjamines, de fet era l'Atlètic, i com molt bé n'has dit, vam perdre. Com 7 a 0, jo crec. Però bueno, em va molar, em va molar bastant, i des d'allà, doncs...
no sé què, farà 15 anys ara que estic allà, a la porteria, allà darrere. I tu que has jugat a la porteria i al camp, què és el pitjor de ser portera respecte a la seva jugadora? Per mi el pitjor és l'avorriment. Estar allà sola i sobretot aquells partits que no t'arriben i tu estàs allà i és el pitjor i el més complicat, perquè tu has de mantenir la tensió i la concentració i al final t'arriba una i l'has de fer bé. I de jugar, suposo, la...
No sé, una mica la frustració... És les dues posicions, que no et surtin les coses, no? Nosaltres, per exemple, jo crec que molta gent es frustra per no sortir a l'11 titular, a vegades, però tens la sort que al final jugar juguen totes. 5 minuts jugaràs, segur. I com a portera, a vegades... Ja, ja, ser segon portera és una merda. Sí, és molt complicat, però a la vegada...
quan acceptes el teu rol i el fas molt bé jo crec que pots arribar a potenciar molt a la primera portera en aquest cas i al benfer i al que tothom estigui còmode però és complicat totalment ara m'hi has fet pensar que també un porter que es va a dormir a la portera
Deixem-ho aquí perquè l'estàs pintant molt malament. Hi ha de haver de tot. I volem més gent, perquè hi són molt poques. I el 2020 per això tu et treus les guardes i vas a jugar de davantera a línia.
Sí, sí, va arribar a un punt que jo me'n vaig al júnior l'any abans i crec que esportivament va estar molt xulo i molt guai, però jo notava que alguna cosa feia anys que costava a nivell personal. Al final jo crec que no et vingui de gust anar a entrenar és una senyal, quan mai t'ha passat. Llavors jo vaig associar una mica a la porteria, una mica a una mala experiència amb selecció i se'm va fer molt grossa, no vaig demanar ajuda i al final...
Me'n vaig anar menjant, vaig anar menjant, vaig anar menjant i vaig explotar i vaig dir, ai, no vull saber res més. Però no del hockey, sinó del moment on estava en aquell moment i de la posició una mica, llavors vaig com voler comprovar si era jo o no. Jo crec que era la manera de fer-ho, en aquell moment pensava que era la manera de fer-ho, no sé si ho gestionaria diferent, jo crec que m'ha anat molt bé aquests dos anys i mig, a part ara de l'alt rendiment i una mica de... Esportivament segur que malament no... Sí, perquè et dones coses de...
et dones compte de moltes coses, no?, de qui realment està amb tu, qui realment només interessa que juguis al seu equip, qui, no sé, segueix preguntant-te com vas, i jo crec que passa a tot arreu, que quan marxes d'un lloc pots saber realment qui estava amb tu i qui no, i amb qui vols seguir tenint a la teva vida i qui no, i és molt filosòfic, però a mi m'ha anat molt bé, la veritat.
Sí, sí. I la gent et va entendre que ho deixessis en un moment en què ja estaves en molt bona forma? Jo crec que més que no, que que sí, perquè al final també jo és una conversa que tinc a principi de temporal amb l'entrenador i no estres ja del grup, no? I al final és una cosa que queda entre ell i jo i vam decidir que anava a aguantar fins la copa, perquè en aquell moment era abans d'anar, era el novembre, desembre, sí, sí.
i de fet vam perdre la primera ronda amb el Tabu, i jo vaig quedar amb ell que aguantaria fins la copa, però que després no sabia, i al final vaig anar aguantant i vaig dir, mira, és que no, no, no. I jo sobretot ho vaig parlar abans de començar la temporada, perquè sabia que si acabava deixant, voldrien també tenir una segona opció, una alternativa, no? I així ho vaig fer, l'únic que...
Jo crec que molta gent no deu saber la història completa o totes les versions i al final quan tu ho estàs tenint tot esportivament no s'entén que ho vulguis deixar, no? Perquè no es pensa en la part personal d'un esportista, moltes vegades només compten les victòries, els triomfes, els premis, però no tot el que et porta fins allà, no? Llavors, bueno, jo estic...
Segurament, i a part després va venir la Covid, i dic, hòstia, podria haver aguantat, podria haver aguantat, que no hi havia, no hi havia, es va anul·lar la lliga, però bueno, jo ho vaig fer així, em va sortir així, crec que era el millor que ho sabia fer en aquell moment, i va anar així, la veritat. I tornar? I tornar va ser bastant fàcil, he de dir, perquè jo amb el Jaume sempre m'he portat molt bé, al final, que porta des dels 12 anys entrenant-me,
I un dia el vaig escriure, eh, crec que tinc ganes. Va, doncs vine't. I la veritat que el Jordi Carrera també em va ajudar molt perquè em va donar material perquè jo no tenia re, no guardava re. I vaig anar un dia entrenant amb ell i, hòstia, aquests feelings, tornes a tenir feelings, et torna a venir aquest gossanillo, no? I em va dir, bueno, no diguem re, d'aquí un mes ens tornem a veure i si segueixes tenint ganes, llavors, perquè jo li deia, ja, home, però jo si torno només amb tu. I, bueno, jo només estic a l'Atlètic. I, bueno, però haurem d'anar a l'Atlètic.
I... No, no, molt bona decisió al final, la veritat, estic molt contenta. I això, vam fer el segon entrenament i li vaig dir, no, no, que sí, que sí, que tinc ganes. I des d'aquell 2022... Ara en parlem més, més, més fonament de l'Àl·lètic. El teu insta, ho dius molt clar, vols complir el somni de viure del hockey. Sí, tant de bo...
Vull dir, ara mateix com ho veus i quin camí estàs seguint? Bé, ara mateix jo crec que pots viure del hockey mentre estàs en actiu i si estàs a la selecció o... O fora. O no ets espanyol i jugues a la lliga espanyola, ets fitxatge, no? Perquè sempre al final...
Doncs jo ho entenc una mica, no? També les condicions van una mica en base de, bueno, si ets de fora, marxes de casa, et donen un pis, o una habitació, a part d'un sou, portes equips... Llavors, al final, si tot suma, econòmicament acaben guanyant, però també deixen de banda casa seva, no? Però, bueno, jo et podria... Tampoc guanyen...
No, no, no, que va, jo crec que... Per passar els mesos que estan aquí. Més de mil euros no els toques. Bueno, jo no els he vist. En noies, eh, parlem. Sí, jo t'estic parlant amb noies i desconec totalment xifres que puguin tenir. La bretxa salarial. Sí, crec que no és gaire alta.
Però suposo que sí que hi ha casos, o m'arriben casos, sobretot en altres clubs, que potser ells sí que cobren una mica més. Jo crec que a l'Atlètic, en aquest cas, estem bastant igualats. I les puntes, potser, de cracs, saps? Sí que canvia nois, noies. Sí, sobretot, saps? Però la mitjana... I no saps ni qui és. Bueno, això em va passar en línia, no? Sí, sí.
I no saps ni qui és, i bueno, bé, i dius, hòstia, Leoncita, no sé, sub-14, no? Perquè, dius, no sé. Ja passa molt les mentides, que totes han jugat a les leones, tothom a l'inseter, les leones, però quant si et sona aquest aquí? No, també hi ha molta gent que juga al final. Ah, sí, sí. Però sí, però bueno, això, jo crec que pots viure mentre estiguis a selecció o siguis fitxatge i en actiu, no et dona per molt més. I una manera de poder viure, com has dit, és marxar fora, a tu t'agradaria fer-ho?
Sí, jo tinc com dues possibles experiències que m'agradaria viure. Sempre penso, bueno, tothom em pregunta, no vols anar a la lliga holandesa? I dic, bueno, de moment no, perquè em fa molt pelar el clima. Però veient el que plou aquí aquest any, m'ho arribaria a pensar. El teu germà t'ho explica, no? Sí. I bueno, aquest fin d'aquí plovia i em enviava fotos amb un sol prenent el sol que dic, tio, ho hauré de marxar cap allà. Espera't una setmana, ja veuràs. Sí.
I l'altra és anar a jugar a la Hockey One League a Austràlia, que dura, crec que dura dos mesos, tres. Però, bueno, de moment estic aquí, estic content d'aquí i ja vindrà el moment de poder marxar. Perquè, clar, els jugadors...
com tu has dit, hi ha més rotació, és més fàcil, vull tenir un o dos laterals drets, no passa res, però porter és bastant més xungo. Sí, jo no ho tenia molt en compte fins que vaig parlar amb la que dava dia, que em deia, clar, és que tu has d'aprofitar al final el moment en què o es retiri algú i llavors aquell equip busqui portera, o algú es lesioni, o... 100%, vull dir... Sobretot si vols anar a jugar com de primera portera, no? És molt difícil que posti l'Àmsterdam, no ho sé, m'ho inventava. Per tu... Podria, eh?, podrem trucar, que em truquin. Sí.
No, però, saps? Perquè si en tens una, i crec que a més la d'Ara és bastant jove i és bastant bona, per molt que tu siguis, potser, no ho sé, una mica millor, és difícil que apostin per tu. Sí, perquè... I tu, al final...
Com a portera, moltes vegades no és que siguis millor que l'altre, sinó que dones o transmets més confiança. A vegades és més per feelings que no per... Per lo bona que estiguis. O de rol, no? De líder o de... Per exemple, jo crec que a Luis una mica és el que li va passar, no? Que el David Hart plegava, crec, i el campong havia de buscar, no? I, hòsties, quina sort que ha pogut marxar cap allà, no? Jo, en el meu cas, no m'ha trucat ningú. Però, bueno, el meu telèfon potser d'aquí uns anys està obert. Aviam, eh? Aviam. No sé...
Ens hem deixat una pregunta, crec, però... Vull dir, parlant abans de dedicar-te al hockey, vull dir, tu, que apostes molt, clarament, per dedicar-t'hi professionalment, et fa potser també estar-li dedicant massa temps i perdre altres oportunitats laborals?
No, perquè al final estic fent el que m'agrada i si no fes hockey, no sé, l'esport més random que pensis també li dedicaria les mateixes hores. Potser estaríem allà, no? Sí, li dedicaria les mateixes hores. Sí que és cert que vaig una mica perduda amb què vull fer després.
perquè al final la vida de tot esportista s'acaba, no? I sempre parlen de preparar la retirada, no sé què, a mi encara em pilla una mica lluny, espero. Home, sí, sí. Sí, un porter... Deu anys més a nivell top els tens, segur. Però vaig més perduda, fixa-t'hi, en què fer després o com anar orientant, però bueno, vaig tocant diverses branques i... Estàs estudiant, no, de fet? Sí, sí, però vaig començar Medicina, vaig plegar, perquè la feina en si o les pràctiques no m'acabaven d'agradar.
el que significava el dia a dia, i ara estudio tot online, que em fa una mica de part. Quants anys has fet? Quatre anys, tres cursos. Ui, dius. Sí, sí. I són cinc. Ho vaig deixar tot aprovat per si de cas. El meu pare ha apostat que algun dia tornaré.
Home, no és fàcil, a més. Vull dir, no com a carrera només, sinó també com a laboralment. Sí, jo, bueno, tinc companyes que han estudiat, la Laia, se té la carrera, la Sara a Madrid, i jo les veia com el seu entusiasme, no?, per estudiar, per tant, i dic, jo és que això no ho tinc. Jo, a mi m'està fent massa, m'està suposant massa esforç, i ara, mira, estudio online, que em fa pal estudiar online, a vegades, però m'agradaria anar a classe, però, bueno, també és una mica complicat. A la UOC? Sí. Jo també, bé.
I bueno, faig màrqueting i estudio un màster de gestió esportiva, el Johan Cruyff, i vaig fent a poc a poc. I tema xarxes, què? Estàs creixent molt, et va molt bé, vull dir, a vegades sí que havíem parlat d'esto, i hòstia, et vaig seguir. Sí, al principi tenia una mica de por.
Perquè, bueno, sempre m'ha importat com molt el que pensés la gent. És una cosa que vaig treballant. A tothom una mica, eh, vull dir, la vergonya aquesta. Seria raro que et sudés completament el que pensés la gent. Que a vegades diuen, has de pensar, home, una mica sí. Potser el que porti aquest que penjava a algú. O quan estàs amb l'equip i veus que critiquen algú per algú que ha penjat i és com, hòstia...
Jo potser volia fer alguna cosa així i estic rebent indirectament les crítiques. Però em vaig animar, el primer vídeo que vaig fer va ser molt simple, com preparar una bossa de porter. Em va anar superbé. Em va anar superbé. Jo crec que com que em va anar també vaig dir, vinga, m'animo. Això anima. Quan et van anar bé, anima la veritat. I crec que els porters som un sector molt...
Deixat de banda, llavors, a la mínima que ens fan una mica de cas i ens agrada i ens sumem al carro. Llavors, sí, m'està anant bé. També ho vull enfocar una mica no només a porter, sinó una mica qui és la Clara i què fa i com ho fa i una mica també la meva persona. I, bueno, m'està anant bé, l'únic que no he aconseguit res de moment econòmic. A veure si algun dia arriba. Bueno, aviam si li arriba l'Amsterdam. Aviam, aviam. Algú enriu.
No, no, sí. Bé, ara hi tinc la Ilse, l'equip. Però tens tema patros i tal? Vull dir, d'esto, tu sé que vas, o no? Bueno, jo tinc... Sí, Verbon m'ofereix al final tot el material deporter, que és caríssim, i tinc aquesta sort, i després estic amb una marca de suplementació esportiva, que es diu Infisport, però poca cosa més, la veritat. Han sortit a la ràdio, ja? Sí. Sí.
Però tema guardes i tal, sí que... No, no, això és un puntazo, eh? Joder. És un puntazo, perquè potser el que porto són 2.000 pavos. Ja, ja. I ho renovo quasi cada any, o sigui que...
Passarà una mica... Bueno, primer de tot, deixem obrir el micro, Ramon Canedes, sisplau. Hola, em sento ja? Ah, sí, mira. Sí, he anat pujant paulatinament. Com estàs? Bé, molt bé. Catalunya l'hem salvat? Una mica estressat, però ja som aquí. Agafa aire, agafa aire. Si vols fer secció, podràs. Vale, al final, no? Sí, ja ho enxufem així ràpid. Quant necessites? Quant temps necessites? No, jo crec que en 10 minuts fem 8. Bueno...
Agafa aire, agafa aire. T'hem robat les preguntes bones, les dolentes. Com bé diu Ramon Avellaneda en aquesta pregunta, tu ets jugador de top de selecció. A vegades es diu que el calendari maltracta una mica les competicions d'equip. Com veus tu el tema calendaris? Sobretot aquest per on hivern i coses així.
Bueno, és que al final nosaltres no tenim per on com a tal. Deixem el club, però anem amb la selecció, inclús hi ha vegades que ho compaginem al mateix temps i quan acaba una cosa comença l'altra. Llavors, per on per nosaltres no hi ha. I això a vegades pesa. Pesa el cos, pesa el cap. I a mi, per exemple, Austràlia ha anat molt bé, però se m'ha fet una mica dur i una mica llarg perquè te'n vas a l'altra punta del món. I perquè ho enganxem València. Volíeu fer València-Austràlia directa. Sí, sí, sí. I...
i volíem que fos al revés per almenys adaptar una mica el jet lag per aquest primer partit de la segona volta però bueno, la Federació Internacional és la que posa també els calendaris i van així i bueno, cansa una mica per això a vegades quan escolto altres esportistes dir no, és que ens tenen aquí bueno, és que nosaltres també i no cobrem el que cobrem nosaltres però bueno, no passa res
I també afecta, suposo, les jugadores que no són de selecció, perquè es passen dos mesos allà al mig. Sobretot si jugues en un club on hi ha moltes. Vull dir, al final a l'Atlètic potser no passa tant, perquè ara mateix només estem la Sofi i jo, llavors al final som dues persones.
I poden seguir entrenant normal. Sí, i tots els clubs segueixen entrenant normal. Al final s'adapten, no? Tenim aquests períodes que són només club, com ara, i només selecció, com ha sigut la Pròlic, i després tenim períodes de convivència que diem que de dions a dimecres tenim microconcentració i el dijous anem, bueno, el dimecres tornem, i dijous entrenem amb el club i estem fent, estem com una mica a dues bandes. Sí, sí.
Nosaltres, quan no tenim partit dissabte, el dimarts no va ningú entreno. Imagina't, dos mesos que haguem seguits entrenant sense partir. Clar, jo he parlat amb les meves companyes i s'ha fet llarg, s'ha fet dur, per sort han fet amistosos, han mirat de fer activitats d'equip, però és que es fa molt llarg al final. Sí, sí.
Ara mateix, a Espanya, està com en un moment molt guai, no?, de hòquei, de l'album europeu, nois i noies. Què creus que ha passat aquí? Perquè ara mateix estiguem com... Tot i que els nois postbrets de públic no els va bé. En general, la dinàmica és molt bona i els jugadors són molt bons, i tu jugues a la classe o... No, no, sí, sí, totalment. Què creus que ha passat aquí?
Bé, jo crec que hi ha hagut una aposta, al final nosaltres, o el Carlos en aquest sentit, ja et parlo del nostre cas, ha fet una proposta de model de treball, que són aquestes microconcentracions, i al final, sempre que s'entrenen, entrenar totes juntes, et dona...
doncs aquest plus de conèixer-te i de tenir aquesta sinergia entre totes que al final suma els partits i mira, està donant els seus fruits. Al principi no estava molt clar si aniria bé, si no, i tant ell com les jugadores hem comentat a la federació, a qui correspongués, les nostres ganes de seguir amb aquest model perquè creiem que funciona i mira, al final ha arribat aquesta medalla.
Hi ha el de sempre, que el seleccionador, per exemple, en aquest cas, vol que les jugadores es quedin més per aquí, sobretot quan venen competicions importants. Alguna opinió al respecte?
Jo l'entenc, perquè al final, mentre més juguem aquí, més pujarà el nivell de la Lliga, més atraurem també jugadores de fora bones que vulguin venir a jugar, ara tenim la Berchor, la Misha Filiat, la Juli Gómez, la Nato... I més bona farem la Lliga Espanyola, per tant, més competitiva, i més podrà treballar l'equip nacional conjuntament.
També és cert que entenc la part nostra de les jugadores d'aquest neguit de voler marxar, de voler provar sort fora i sobretot jo veig molt com voler sortir una mica de la zona de confort, de provar altres coses i dir uau, o aprendre noves coses.
Llavors, aquí hem de trobar aquest equilibri, que el que ell ens demana únicament és que, si marxem fora, que almenys puguem complir amb aquestes concentracions que ell proposi, no? Llavors, clar, si me'n vaig a Austràlia potser no puc fer, però quan em vas per Europa, al final, doncs és un esforç que tu com a jugadora assumeixes i, doncs, el diumenge agafes un vol per venir, el dimecres te'n vas, jugues amb el club on no estiguis i competeixes el cap de setmana. Llavors, jo entenc les dues bandes.
perquè tu creus que hi ha tanta diferència, per exemple, amb nois, jo crec que sé que n'hi ha molta al nivell de lliga, de holandesa-belga aquí, sobretot holandesa, jo crec que és el més top. Creus que de nois és tan exagerat?
Jo crec que sí, amb la lliga holandesa, però més que res pel ritme i també per com competeix el seu equip nacional, però l'altre dia, quan tornàvem d'Austràlia, vaig anar a veure les noies de l'Atletic, que jugàvem amb el Waterloo Ducks, un avistós, i crec que el Waterloo Ducks no va malament a la lliga belga. Van quartes. No? Doncs mira com nosaltres. I va ser un partit de tu a tu, i perquè no les vam enxufar, però vam tenir moltes opcions nosaltres. És molt trist que sàpigues això tan ràpid.
No, però jo crec que no hi ha tanta diferència. Crec que hi considero després potser... Mira, vas a l'EHL i el Club de Campo ha fet molts bons resultats. El Polo en el seu moment, el Júnior en el seu moment. L'Egara jo crec que aquest any també competirà. Té difícil, però sí. Bueno, però una cosa és competir i l'altra és el resultat al final. Però jo crec que aquí s'estan fent les coses molt bé i no veig tanta diferència menys amb potser una lliga holandesa, no?
Tu vas anar als Jocs Olímpics de París, van ser els teus primers jocs. Què és el que em treus? Què, què, què? Què tal? Què entreus tu? Què et va agradar més? Té el tato, ja. Sí, sí. És reglamentari, reglamentari. Si no, no pots tornar als següents, crec. Bueno, si em volen...
Intentar-ho. Doncs el que em va anar molt bé a nivell esportiu, jo crec que vaig fer un gran torneig, un molt bon rendiment, i a nivell personal al final que pugui estar la teva família és molt top. Jo me'n recordo portar...
El meu germà i el meu pare dins de la villa amb el cotxet aquest que ens portava a tot arreu, que podies anar veient com minitaxis i veure les seves cares de, uah, aquí estan els Estats Units, aquí estan... Clar, per mi era el dia a dia, no? Però quan ells van entrar era com...
Va, però tu t'has crevat amb la Simon Biles? No, dic, està amagada, però... La tenen en un búnquer. Per què ells podien entrar? Els familiars entren, eh? No, no, a veure, no és tan fàcil. Tens com unes entrades que ha de demanar la federació. Bé, no sé com és el protocol, la veritat, però van poder entrar dos familiars per jugadores un dia.
Una estona, sobretot quan tu tens temps lliure. El meu parell va estar durant el matí i després a la tarda teníem reunió, entreno, tal... Però això és el que més em va agradar, la veritat. I anar pel riu al principi? Mira, sí i no. Plovia, oi? Sí, plovia. Va fotre una tempesta, tio. De fet, ens van donar un xoasquero, però jo era paper de fumar. I el traje aquell, el tens o te'l fan tornar?
No, no, t'ho quedes tot. Sí, el traje aquell el tens, eh? No, però jo tinc el traje, no tinc el vestit, eh? Jo vaig demanar traje. Ah, és veritat? Sí, sí. Ah, o sigui, anaven diferent, és que això no me'n recordo. Sí, me'n recordo dels barcos i de tot això, però... No estava mal, el vestit era xulo, per això, també. Però el traje...
Bueno, no sé, és que ho comparo amb altres anys que Espanya havia sigut de dir, hòstia, Déu-n'hi-do. Però bueno. No, no, jo vaig anar... Bueno, de fet, crec que era l'única de l'equip que anava amb pantalons. No l'única esportista espanyola, però sí la de hockey. I bé, molt bé si el tinc a casa, la veritat. Que toqui. Sí, sí. Potser està al vintet.
Tu ets una portera que se't reconeix, bueno, sí, se't reconeix per tot, però els shootouts diem que tens una mica de... La madreta. Sí, la madreta trencada. Tu quan estàs a punt de sortir a un shootout, en què penses? O sigui, el moment en què estàs allà a línia de fondo i veus l'altra jugadora allà amb la bola, en què estàs pensant? En el que ve? O poses la ment en blanc? O recordes, jo què sé, la música de Glatier i tu et flipes allà...
Depèn, depèn l'estratègia que tingui. Normalment, a nivell selecció hi ha més recursos i els analitzem. Llavors, mira, et poso un exemple, per exemple, l'últim shootout de l'europeu, jo tenia molt al cap que si aquella jugadora
s'anava cap a la seva esquerra, la meva dreta, i jo l'hi anava a treure. Llavors estava pensant, com se m'hagi cap allà, és que li trec, li trec, li trec. De fet, me'n recordo, no sé si ella s'hi va fixar o no, però anar cap a la línia, ens estàvem mirant i li vaig fer com així, i es va riure, i dic, va, és que si fa això, pam. Però després hi ha hagut altres que he estat molt nerviosa, i també hi ha hagut que no m'han sortit bé, o sigui... Però de pensar, o sigui, penses en tàctica, en aquest moment...
Penso en què se'm dona bé a mi que pugui perjudicar en aquella jugadora, saps? Intento potenciar molt la meva part, no tant pensant, buah, aquesta és molt bona o què em farà, no, no, què puc fer jo, no? I crec que el canvi aquest de mentalitat és el que ha donat també un plus, no? De dir, vale, a mi se'm dona bé això, això i això, doncs hòstia, vaig intentar fer-ho.
Passem una mica més ja al tema a l'ètic. Últims dos anys hem arribat no només a les dues finals, sinó a les dues finals. Això què és, més dolç o marc? Clar, per mi dolç, perquè no hi havia arribat abans. De fet, quan vaig arribar amb el júnior em vaig lesionar i no vaig poder jugar. Però a l'hora marc també, perquè són finals que perds.
Per res. Ja, ja. Me'n recordo aquella final del Polo que anàvem perdent... No sé si vam arribar a anar perdent 3-1 o 3-0, però al final... Hòstia, marques dos gols als últims quarts, vas 3-2 allà, i inclús tenint oportunitats, me'n recordo. Penal a favor amb el temps acabat, que li treu una targeta a la Clara molt injustament, i és que ho teníem allà, i amb el club de Campo igual l'any passat, que...
Hòstia, vale, ens van guanyant 2-0, perdem el vídeo, però és que llavors fotem un gol i estàvem allà apretant que potser si no haguéssim perdut el vídeo perquè el vam demanar així una mica malament, la veritat, jo m'inclueixo a la decisió. Bueno, no anava per aquí tampoc la pregunta. Vull dir, però que estaríem allà, saps? Llavors, és dolç perquè, ostres, arribar a la final sempre és xulo i és guai, però clar, les acabes perdent. Però bueno, per mi és més dolç que Marc.
Fa o poc s'ha canviat d'entrenador perquè el Jordi ho va deixar. Quins són els principals canvis que tu has notat del Jordi i la Sílvia? Algú que ens puguis dir. La intensitat. El Jordi també era molt intens, però la Sílvia és una entrenadora que es caracteritza per...
per no deixar de parlar, per sempre estar allà present, perquè nosaltres no ho tenim present, sempre fotent molta energia, que a vegades s'agraeix perquè tu tens moments de baixona i la tens allà la tia cridant a la banda i t'anima i tal. A vegades a mi m'entra una mica al cap, però bueno. Ah, vull dir...
que ho veig molt més positiu que negatiu. I jo crec que al final l'aposta de tot l'estaf, al final també tenim la Gigi Peria de tercera entrenadora, el Ferri, que el Ferri està més de segon entrenador i la Gigi com a tercera, però crec que tot l'estaf en si també tenim la Lucía, una noia argentina que estava al Castellafels, i crec que entre tots fan...
Fan molt una feina i s'ho... com es diu, s'ho comparteixen tot molt i si no arriba un, arriba l'altre. Potser... Clar, al final jo pensava, tio, és que tens tres fills, saps? I jo t'ho juro que el veia i dic, uau, com arribes a tot, eh? I jo és una persona que me l'estimo molt perquè al final és qui em va donar l'oportunitat per anar a l'Atlètic i qui em va dir sí, clar, endavant. No renovem a la portera que tenim i ho apostem tot per tu i jo li estaré sempre eternament agraïda perquè...
De moment porto 4 anys i, vamos, igual d'il·lusionada que el primer. Top. Parlant una mica per del teu interior, aquí m'he equivocat jo. S'arriben a dos finals seguides i crec que ens sentim una mica guanyadores en aquest sentit, ara que no havia passat mai, perquè ara dius, hòstia, esperes, no? Ja ho havíem comentat alguna vegada tu i jo, la gestió d'expectatives. Vull dir...
Com això ho està portant l'equip ara? El fet de no guanyar un top ja et desmoralitza molt? O perdre un partit tonto també? O justament, al revés, que us animeu i que sapigueu afrontar millor aquestes coses?
Jo crec que, com dius, ens ha fet tenir les expectatives una mica altes i sense saber-les gestionar, però és una cosa que ja estem fent. De fet, estem treballant amb el xero també, aquest tema, de no tenir-ne i que al final una victòria és una victòria contra el rival que sigui, com si guanyes 1-0 ara mateix al Castelldefel, que és l'últim equip. Que potser nosaltres ens esperem molt de nosaltres mateixes, per això que dius que hem arribat a dos finals,
Però també hem de tenir en compte que costa molt arribar-hi i és un treball que es fa durant tot l'any. Jo crec que ara ho estem gestionant millor, sí que jo he notat victòries que no en sabien res i al final són tres punts que t'emportes i que potser un altre equip ha punxat, saps? Llavors jo crec que ara cada vegada ho estem gestionant millor.
Sobretot que ara a la Copa, per exemple, l'any passat... No és que no et sortissin bé, jo crec. Jo crec que elles ho van fer realment molt bé. Bueno, jo també t'haig de dir que... En els seus primers 2-3, hòstia, et foten uns golaços, que dius... Sí i no, o sigui, sí, òbviament. Bueno, de fet, la vasalina de la Iona és espectacular, si la veus en vídeo, però...
També he de dir que jo no tenia el feeling que acostumo a tenir de normal. Jo crec que estava molt nerviosa perquè al final tots els comentaris que sempre sento quan hi ha una tanda de shootouts, tenim a la Clara que els para. I això moltes vegades mai m'ha emportat, però en aquell moment era com, buah, hi ha molta gent esperant que jo els pari per arribar a unes hipotètiques semifinals amb l'Ega Ara.
i jo crec que aquesta pressió em va superar en aquella ocasió, perquè jo t'ho juro que estava a la línia de fons, estava tremolant, estava com una mica perduda, i no els vaig fer del tot malament, aquesta és la sort que tinc, que mínimament ho faig bé, però elles també ho van fer molt bé, jo crec que va ser un cúmul de situacions i considero que nosaltres tampoc vam tirar gairebé.
Sí, no, no, va ser tot, va ser tot. No crec que fossis l'única que estava nerviosa aquell moment, més sabent que és un partit que potser esperava guanyar més, que fos més senzillet. Sí, al final tens 11 penals i no vam fotre ni al punt. Clar, sí, sí. També era la primera vegada que jugava amb grada, vull dir, amb el córner groc potser més gran que s'havia vist en aquell moment, a part del de la feina fora. Sí, sí. Com sents, això? Què tal?
Molt bé, molt bé. A mi sempre m'agrada que vingui gent a veure'ns i, a més, anima molt. Al final, quan estàs... Sobretot quan perds, no? Quan vas perdent i tens allà l'agrada que no deixa de creure amb tu. És com... Si ells no deixen de creure en nosaltres, com ho hem de fer nosaltres, no? És que ho hem de fer per nosaltres i per ells. I a mi m'agrada molt, la veritat. Els animo a que vinguin més, si volen.
Sí, sobretot a la Copa, el divendres a les 11 al matí, qui pugui, no? No, no, la gent estarà treballant, però bueno, no passa res. I dividits. I dividits, perquè juguem a la mateixa vegada. A part, el júnior, que ahir vam ser, ja ho sabíem perquè no era la primera vegada que anàvem al júnior, però hi ha el camp de futbol entremig, que és impossible estar pendent dels dos partits. No sé si estàs... A l'Egar és més fàcil, o a l'Atlètic, fins i tot, però allà estàs venut, eh?
No... Bueno, has de fer un quart a cada... a cada camp. Jo faré... Bueno, jo hi treballo, però jo el que faria és depèn del partit. Sí, també depèn una mica del resultat. Si vosaltres aneu guanyant 4-0 o perdent 4-0 i els que anem contra jo perdem 4-0, doncs... Clar, tant vas el que tingui més opcions de guanyar. El que estigui emocionant. Exacte. El que hi hagi més ols. Exacte.
Tu creus que el Surtada, per això de tot plegat, això de l'any passat, us afecta d'alguna manera? Heu pres una lliçó? Què en traieu per afrontar aquesta Copa d'Ara? No, jo crec que hem après una lliçó i de fet els estem treballant molt, perquè al final... No el Surtada com en sí, sinó la derrota com a control real. Jo crec que ens ha influenciat cap a bé. Al final jo crec que en aquell partit...
ens vam adonar que pots jugar molt bé però que si no marques gol i si no defenses la teva àrea al final no guanya qui millor juga guanya qui marca gols i jo crec que és una debilitat d'aquest equip que cada vegada estem solventant més de marcar gols.
I aquest any, per seguir amb la Copa, Egara va tocar, derbi, el primer partit, l'anà deu perdre 4-2 al camp de l'Egara. Com veus aquest rival de Copa? T'agrada? El preferies més tard? Preferies potser algú... Què, què? Bueno, és que considero que aquest any no hi ha rivals fàcils o un camí fàcil a la Copa. N'hi ha més que d'altres. Sí, però...
Però és sort, és sort. Jo crec que tothom prefereix, potser en aquest cas el tabu, que és el que està més a sota la taula, però a un partit sempre considero que pot guanyar qualsevol. Però no et motiva una mica? Sí, sí, perquè hi ha aquesta rivalitat que a poc a poc vaig emprenent, que al principi no en tenia, saps? Això has de ser molt de l'Atlètic o molt d'Alegara per entendre-ho i viure-ho, sobretot, i tenir-ho present, però jo crec que pot ser un partit molt xulo...
I que, de fet, el fin d'abans també juguem contra elles, llavors serà una mica... Sí, sí, és que n'hi ha doble. Sí, i per exemple van fer un amistós que a Le Gara va guanyar com 5-6-0, però després a la Supercopa Múnich va guanyar l'Atlètic i va guanyar shootouts. O sigui que jo crec que estarà bastant igualat. I crec que a tots dos equips ens agrada molt aquest partit. També ens agradaria que fos la final, òbviament, perquè significaria que tots dos hem arribat.
I que a vegades estaríem plenes. Exacte, però bueno, hàndicap cap, això, el divendres a les 11 del matí, però nosaltres, tant hi hagi afició com no, intentarem, vamos, evitar-ho fins al final i que si la gent es pot demanar festa, que se la demani.
Ara parlaves justament d'aquesta rivalitat entre l'Atletic i l'Egaro. A vegades el fet que hi hagi clubs amb tanta història i tan grans, a Terrassa i a Matada Pere, fa que ens n'oblitem una mica que no gesteixen altres clubs. I sembla que fins que no surt una persona que surt d'un d'aquests clubs i que aconsegueix ser la millor portera d'Espanya,
segurament una de les millors porteres del món, doncs no ens en recordem, no?, que aquests clubs existeixen. Vull dir que per tu també deu ser com una mica una reivindicació, no?, poder dir que existeixen i que tenen unes escoles que són capaces de crear figures...
Sí, no només soc jo, de línia venim la Marta segur a jovellar, la Xanti, la Glòria Comerba en el seu moment, o sigui, no estem soles, la Núria Oliver potser, però sí, també m'agrada portar sempre i sempre tenir-ho present, perquè al final a mi m'agrada...
M'ha costat molt, però no nivell esportiu, sobretot entrar en els grups, perquè, clar, totes van de dos en dos, tres en tres, de Terrassa, de Ligara, de l'Atlètica, la Catalana, la Espanyola... Clar, jo em plantava allà, tothom sabia qui era jo i jo qui era elles, però...
No tens aquesta relació. Però socialment, eh? Sí, sí, socialment. I més, tu com a portera sempre estàs allà al final, no? Llavors, no hi ha aquest, potser, necessitat d'enteniment. Però, bueno, jo crec que sempre ho porto molt present i, de fet, sempre m'ho pregunten i no tinc cap mena de...
de vergonya d'admitir-ho, al contrari, no? No, però vull dir, hi ha vegades que és com, no, no, soc de l'Atlètic, no, no, jo soc de línia, ara jugo a l'Atlètic, cada vegada soc més a l'Atlètic, però, bueno, soc dels dos equips, saps? Sí, sí. El Melé, també, la línia. Cosa... Jo crec que és...
Perdeu pel punt de freqü del hockey. Jo crec que en línia i clubs així és el principal estat de salut del hockey. Per exemple, a Holanda, la majoria de jugadors que juguen als clubs top no s'han format als clubs top. Vull dir, formen a clubs a escola...
i a partir d'aquí salten els clubs top però no és equip aquí és de l'Atlètic amb divisionors la majoria sí que és cert que quan no tens primers equips a lligues nacionals la gent acaba marxant i ara en línia està en una situació una mica complicada que marxa molta gent però jo crec que ho han d'enfocar diferent
I ara mateix centrar-se en ser un club escola, un club que generi jugadors i jugadores que potser després acaben marxant, però t'arribarà una generació, jo crec que arribarà un punt que hi haurà una generació que sí que t'aguanti com per pujar a línia i pujar-ho una altra vegada a lligues nacionals, però crec que ara s'hauríem de centrar en això.
Sí, i només per situació geogràfica, diguem-ne que hi ha un club que et pot omplir un buit que no et poden omplir clubs que estan a Manta de Pere, no? Vull dir que, clar, que estiguis al centre de Terrassa et permet que molta gent que no sap ni el que és el hockey, doncs de cop pugui provar-ho i li pugui agradar i no hagi d'anar a l'Atlètic, que òbviament no passaràs per davant, si no hi vas especialment. Exacte, sí, sí.
Bueno, ja ha pujat bastant la quota, crec. No sé quan està, però... Això, o sigui, abans era un factor diferencial, que gent que anava a provar a hockey s'apuntava en línia perquè era més barat, o gent que no podia pagar. Però ara han pujat molt la quota i s'acosta ja bastant. No sé quan...
Quant costa, eh? Però crec que no hi havia gaire diferència. L'Atlètic són 120, no? Crec que deien 75 euros, així, línia i mata de pera. Que per les instal·lacions que té, la diferència és molt poca. O sigui, tu pagues 120 euros a l'Atlètic, però a la piscina. Això ho preguntarem, ho mirarem exactament el que paguen, que encara es queixarà algú. No ho sabem, no ho sabem. No sabem el que paguen a l'Atlètic, però allà no... Ja em preguntarem, ja amb què...
Per acabar, m'agradaria fer-te unes preguntes més rapidetes, també per omplir el Ramon aviam com queda, perquè no ho sabem. Algú que et faria molta il·lusió que t'entrenés? Vull dir, algun entrenador que diguis... D'equip o de porters? El que tu vulguis.
Ai, no sé, és que no tinc gaire... Referent, no? No. Crec que hi havia... Ai, és que com es deia? Un alemán que sonava per venir a Espanya. No, no. Per venir d'entrenador a Espanya amb les noies sonava quan ja no hi havia l'Adrian. Sí. I...
Jimmy James, no sé, era així com molt moranet. Crec que està a Estats Units. Sí, sí, crec que sí. No sé, però perquè la Clara Badia m'ha parlat molt bé. Llavors dic, bueno, doncs aquest. Però no sé, no, és que no tinc gaires... Gaire coneixement. I una companya d'equip que diguis, uah, seria l'hòstia jugar amb aquesta persona. Uau, és que m'ho he plantejat. No sé. Però no tens una jugadora així? Clar, que t'agrada molt. Quina crac.
No t'agrada ni... Una Leona... Sí, no, mira, la Luchi... És que no sé com es pronunciava... No sé, la que ara ha jugat amb Alemanya. Sí. Aquesta és molt bona, sempre m'ha semblat la millor jugadora. La Núria Camón va dir la Núria Camón. Sí. Vull dir...
Home, si pogués... No, però jo crec que la Luchi aquesta seria molt interessant. Jo què sé, Maria Verge, jo què sé, saps? No, o sigui, m'agradaria potser jugar a l'equip de la Ljiviansen per no patir els arrastres, però també és un repte jugar a contra, saps? Seria la cosa més difícil per tu, la Ljiviansen?
Sí, jo crec que a dia d'avui, almenys en la situació de penalti còrner, crec que té un arrastre de... et diré que de... de hockey masculí. I crec que a dia d'avui... Ofo, Frederic Matla, va guanyar l'anell, que dono jo. Ja, però això és gols, no és arrastres. Però la majoria, la Frederic tira? Sí, sí tira, però... fot més gols de jugades i d'estar ja per l'àrea com una rateta. Rival...
Toma. No, però ho fa molt bé, saps què et vull dir? O sigui, joder, marca molt. El rival més difícil d'Espanya, vull dir, l'equip que a tu et costa més, potser no és el club de campo, un rival que a tu et... Buf. Jo crec que els del nord, al nord, són complicats, però la complo. La complo, la veig un rival...
I més Arap de l'Ulu. Setmana que ve, eh? Sí, sí, per això et dic. Partit importantíssim, eh? Partit molt important. Partit molt important. En el que esperem guanyar i emportar-nos els 3 punts. És que últimament la Lliga Femenina mola més que la masculina. L'any passat va ser molt més guai, perquè la masculina està molt definida des del principi, els top 4, i vosaltres fins a l'última jornada. Fins a l'últim molava moltíssim, això. Sí, sí. Fins que vau guanyar el Polo allà, tot estava obert. Sí, jo crec que sí. Ho vaig disfrutar molt. Segons cara de Pérez, per tu qui és el millor porter del món? A dia d'avui? Sí. Sí.
Et puc fer, no sé, un top 3. No, la millor. Oles. Top 2, top 2. No deixeu una fora, em sap greu. Ens posem molt serios aquí.
A mi m'agrada bastant l'Anne Berendel, d'Holanda, i... Puníssima. Puníssima, perquè no saps qui és, segur. Clar, ni puníssima. I, a veure, jo he de dir que personalment considero que jo també estic... Bé! Molt bé, molt bé, molt bé. Vamos, fora modestia. No, però, bueno, jo crec que a dia d'avui entro en aquest top 3. La primera que ho ha de pensat, tu. Que em nomini no és una altra cosa, però jo crec que estic jugant molt bé i...
I de moment les medalletes van arribant, esperem que segueixi així. Vinga, va. I segons tu, millor club del món, treu l'Atlètic d'aquí, no et volem posar en problemes. I a línia també, treu-lo, sisplau. Millor club del món. Vull dir, un club que diguis, com per exemple, jo sempre dic que Blumenthal és el Real Madrid, perquè té aquestes dames de millor club del món, sempre, tot i que ara estigui empalmant una mica. I per mi és el Blumenthal en aquest sentit. Tu quin diries?
T'hauria de posar alguno del més, no? El Amsterdam o el Den Bosch. No sé. Home, el Den Bosch és més referent, potser. Sí, amb noies sí. Però és que he estat a l'estadi de l'Amsterdam, llavors. El del Den Bosch no el conec. És xulo, és xulo. Però sí, vinga, no sé, posar el Den Bosch. El Den Bosch, eh? Vale. I ja, millor jugador del món, ja l'has dit.
Per tu, l'alemana. Sí, per mi, el dia d'avui sí. El que passa és que no ha competit internacionalment perquè va marxar fora d'Argentina. Però jo crec que ara quan comenci a jugar amb Alemanya... Per sort ja hem jugat contra elles. No ens la trobem fins al Mundial, si fos cas. Doncs, clara, ho hem de seguir perquè ara hem de fer moltes coses. Què tenim, Ramon? Tenim un... Ah, li foto directament?
No, que aquest anim la setmana que ve. No ho sé. Desert. No en tinc ni idea. No ho sap ningú. Ah, no ho sap ningú, oi? No, de fet, t'hem proposat a tu, però ara pensem que no tens mòbil, per tant, no ho deu bé llegir. Després parlem. Després parlem a viva veu.
Hòstia, primera notícia, molt bé. Clara, moltes gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. A nosaltres. Ens hem deixat el Mundial i tal, però és que volia tocar els altres temes. Espero que hagi estat de gust. Sí, molt, molt, la veritat. I molta sort amb el que queda allí, que veiem si guanyem una hòria d'alguna vegada. Perquè ara m'he de convidar l'Egara, eh? M'he de convidar l'Egara. Va estar bé, però m'he de convidar l'Egara. Esperem, esperem, esperem, la veritat. Va, que vagi molt bé i amb nosaltres estem aquí la setmana que ve. Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Miss Billie... Miss Billie Holiday.