Mata de Pere Ràdio, 107.1 FM. Els dimarts, a Mata de Pere Ràdio, magnificat. Un programa amb molta música. Música sacra.
De vuit a nou del vespre.
But it's so dark inside
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
I ara ja no em controla. Tot el que vam ser ha quedat torfa i ja no saps què fer. Per això a la pleja, a la sorra blanca, el mar ha pactat en mi, a no trobar-te amb bé la nostàgia del sol i la calma.
Serà nou, però no ho serà. Ja fa gairebé més d'un any, però de fet no semblava. M'han dit que s'adus els cabells larcs i les pigues de l'arc.
Passo a la platja, la de sorra blanca, el mar ha pactat amb mi, a no trobar-te, on ve la nostre ja, del sol i la calma, que vam compartir en cada viatge. Et serà neu però no serà,
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins ara!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguts a casa.
i que tornin els estats. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls. Que jo t'he de màstia a prop per jugar amb els teus cavalls.
Si tothom que hagi jocat, vol dir que mos entenem. I tot el camí que faim serà per anar endavant. I tot el camí que faim serà per anar endavant.
Un carrer que té geranis i sombres, humitats i tenebrós.
Saliva i enteniment, si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Si voleu saber quina és el carrer de cavallers. Tres portes, tenc a cap meva.
Obertes a tots els temps, la que està oberta per tu, l'altra per la bona gent, la tercera per la mort que la tanca.
Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Àngel caigut, principi del foc, malgrat oberta. Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa. Tot això ets tu per mi.
jo n'estic certa i jo he cantat en nom vostro la vostra veu és la mia adeu lluna de nit adeu sol de migdia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mata de Pere Ràdio. Benvinguts a casa. Semblava tot perdut i et vas tornar a aixecar la teva actitud. És qui escriu el teu demà a sobreviscut. Tot està per començar. Tornes a notar que ningú et podrà
D'aquell por ho hem patit, la por per tot el que és nou, compartint el camí que ens ha dut fins aquí, i ens hem llapat la ferida, cavalcant per la vida. I ara que ens tirem per les baixades sense frents, i que tot és tan efímer, tan intens, tornarà la sort, sentiràs el cor batregar tan fort, semblava tot perdut.
I et vas tornar a aixecar la teva actitud. És qui escriu el teu demà a sobreviscut. Tot està per començar, tornes a notar que ningú...
I ara que et sents capaç de controlar la teva por, que el món ja gira en la teva direcció, que ja has fugit de la presó. Que ja has fugit de la presó. I ara que tot va de pressa, jo voldria parar el temps, fer que els nostres dies es poguessin fer atents. Tornarà la sort, sentiràs el cor, va tregar tan fort, semblava tot.
Els ulls se't il·luminen com les nits de París. Mil tambors de guerra que desperten dins el pit. I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de paus entre rutines i neguits, si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim. Queda't amb mi aquesta nit per seguir l'albada fins a Rússia i més enllà.
Descartaré a Tòquio amb un petó vora del nas. Si és un càstig o és un premi, encara està per decidir. A vegades val la pena arriscar-se a patir. Tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí.
i digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints. Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins, però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia, i més enllà creuarà.
Et despertaré a Tòquio amb un petó vora del mar. Et despertaré a Tòquio amb un petó vora del mar.
Perseguirem l'alba fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar. Et despertaré a Tòquia amb un petó vora d'alba esquerda amb mi. Aquesta nit. Perseguirem l'alba fins a Rússia.
I sobretot, que la força de la bona música us acompanyi.
El peu de la mola. No puc ser de plàstic, Barbie. No puc ser fantàstic, fàcil. No puc ser pantalla, tàctil. Però puc fer de cara, fàcil.
Troma la vida moderna, la mandra, la tornimenta, del prat podrit, del jardí florit, del fantasme fanàtic, l'enfentanil. Jo no vull ser de plàstic per l'arbi, no puc ser tan galla, tàctil, però puc fer la cara fàstic. Ja no fia el cot per tanta merda de vida, m'ha tonta tant, tanta tonta tonteria.
I call it magic When I'm with you And I just got broken Broken into two
Still I call it magic When I'm next to you And I don't, and I don't, and I don't, and I don't No I don't, it's true I don't, no I don't, no I don't, no I don't Want anybody else but you I don't, no I don't, no I don't, no I don't No I don't, it's true I don't, no I don't, no I don't, no I don't
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Oh, s'assoum, s'assoum. Hey! Oh, s'assoum. Oh, s'assoum.
Bona nit.
Fins demà!
S'è et són, s'è et són. D'all in all I know. S'è et són, s'è et són.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Mato de pena, ràdio. L'antena més alta del Vallès.
Fins demà!
Però dijous no sé per què tot està bé. Toc en 30 pel proper aniversari. Em mata ara, però alhora em dona ànims. No sé per què passa, que tot es torna fàcil. Els tontos van molt ràpid, ho diu el savi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les cançons, les notícies, la gent, la diversió. Benvinguts a casa.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
All the time.
Moltes vegades he pensat que no podria, moltes vegades he volgut abandonar, deixar enrere tot allò que em fa feliç per buscar l'estabilitat. Tantes vegades m'he amagat dins l'armadura, però ja he acceptat que em fa por sentir-me jutjat.
Deixaré que plogui sobre el que vingui, que la música m'abrigui, que jo seguiré cantant. Cantant el dia, cantant el mar, cantant a tot aquell que vulgui escoltar. Cantar sense aire, cantar cansat, però sé que sempre és millor cantar plegats. Seguirem cantant.
que ens fa sentir més grans, seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats, seguirem cantant. I fer-ho junts ens fa sentir més grans, seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats, seguirem cantant.
I quan el món m'esclafa i em sento perdut, en totes les batalles ets el meu escut. En les hores fràgils tu ets com un estel, acompanyant les lluites dels pobles rebels. I ens capgires la vida amb només una cançó, les fas les diferències d'aquest món. Cantar sense aire, cantar cansat,
Però sé que sempre és millor cantar plegats. Seguirem cantant. I fer-ho junts ens fa sentir més grans. Seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats.
I fer-ho junts ens fa sentir més grans. Seguirem cantant. Que aquesta melodia ens mantingui connectats. Seguirem cantant.
Bona nit.
Fins demà!
Cada setmana els portem l'autoritat local amb els seus protagonistes. Entrevistes amb aquells que fan coses o les han fet i per què, com, on i quan. La informació del poble al Matadepera Notícies de Matadepera Ràdio. Cada dijous i divendres a les 8 del vespre amb Albert Peorlegi.
I torna'm a abraçar, però apretam ben fort que em dones just per respirar. Que no sabem quan tornaràs, i sempre ens passa igual, tots els fantasmes venen quan
a quedar-nos i mai junts hem aterrat. Ha sigut inoblidable, però mai hem despegat. Som tan covards, som tan covards. La distància ja no fa mal, però el temps es torna a parar. No podem tornar a intentar, que no puc més, que el cap no va i el cor sense estar.
que mai se sap si és este el nostre últim abraç. Ja lo veus aquí, te he trobat a tu i m'has trobat a mi i ara sí que sí que
que ens hem trobat de nit d'amagades. Ens hem estimat fort, però a vegades no et controles al final.
Fins demà!