Fins demà!
Bon vespre a tothom. Tornem amb el Sapere Aude, el vostre programa de ràdio, de filosofia i de pensar, aquí a Matadepere Ràdio, la nostra emissora 107.1. Us parla Joaquim Famboté. Bon vespre a tothom.
I ja que estem en plenes festes nadalenques o pre-nadalenques, anem a parlar d'un tema avui que està d'alguna manera relacionat amb el Nadal i és parlar de la filosofia
i la felicitat. Les festes nadalenques ja sabem que aparentment són dies feliços, dies per estar amb la família, d'intercanviar obsequis, de compartir menjars, etcètera, etcètera, i en principi, ja dic, el Nadal es presenta com unes dates de màxima expressió de la felicitat. Però amb tot això, la filosofia qui diu? Avui farem d'alguna manera un recorregut històric
també cultural i, perquè no, artístic, sobre una de les grans preguntes humanes, que és la felicitat. ... ... ... ...
Doncs sense més dilatació anem a començar amb el programa d'avui.
I comencem amb una miqueta d'introducció, no? Perquè la recerca de la felicitat és un dels grans motors que ha impulsat sempre el cerc humà al llarg de tota la història. Totes les cultures, totes les èpoques i totes les disciplines han intentat respondre a la mateixa pregunta fonamental.
Què significa ser feliç? La filosofia, com a disciplina que examina el sentit de l'existència, ha dedicat especial menció a aquesta recerca, tot deixant un llegat ric, complex i, per què no?, fascinant.
Avui farem un recorregut ampli per les principales concepcions filosòfiques de la felicitat i les seves manifestacions en el món de la cultura i de l'art i alguns recursos per continuar aprofundint-hi. Comencem per un repàs històric. La felicitat
al llarg de la història del pensament filosòfic. I, com sempre, començarem amb els clàssics. L'antiguitat clàssica, Sócrates, que ja n'hem parlat més d'una vegada. Sócrates considerava que la felicitat depenia de la virtut. Per ell, una vida ben examinada
guiada per la coneixença de si mateix i per l'ètica personal, era la base del benestar. La felicitat no era un fi extern, sinó una conseqüència de viure d'acord amb la pròpia ànima. No era una finalitat en si mateix, sinó que era una conseqüència. Tu vius d'acord amb la teva pròpia ànima, doncs tu arribaràs a la felicitat. Què va dir el seu deixeble plató?
Plató, d'alguna manera, vinculava més la felicitat amb l'ordre, amb l'harmonia, amb la recerca del bé. El ser humà és feliç quan la seva ànima està equilibrada i les seves parts, que és la racional, la irrecible i la concupiscible, treballen en harmonia. Aleshores, ets feliç. Finalment, el tercer dels clàssics grecs importants, Aristòtil,
De fet, Aristòtil està considerat com el filòsof de felicitat per excel·lència. La seva noció d'eudalmonia consisteix en viure de córrer amb la virtut i desenvolupar plenament les capacitats humanes. La felicitat, per Aristòtil, és una activitat.
i no un estat, i requereix hàbits virtuosos i participació activa en la vida social. I avui, com a banda sonora del programa, he escollit cançons més o menys contemporànies que parlin de la felicitat, evidentment. I avui comencem amb la primera que segur que us ha sonat més d'una vegada.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
The landlords say your rent is late. He may have to litigate, but don't worry. Be happy. Look at me, I'm happy. Don't worry. Be happy. I'll give you my phone number. When you worry, call me. I'll make you happy.
Fins demà!
Be happy. Don't worry, be happy now. Don't worry. Be happy. Don't worry, be happy. Don't worry. Be happy.
Bona nit. Bona nit.
Don't worry. Be happy. Don't worry, be happy.
Don't worry. Be happy. Don't worry. Be happy. Don't worry. Don't worry. Don't do it. Be happy. Put a smile on your face. Don't bring everybody down.
It will soon pass whatever it is. Don't worry, be happy.
Bé, com diu el Bobby McFerrin, repetint-ho moltes vegades, don't worry, be happy, no preocupis i sigues feliç. I continuem parlant de la felicitat, que és el programa d'avui. I anem a parlar d'altres filòsofs de l'època dels clàssics que parlaven també de la felicitat, com un d'ells seria Epicur,
que defensa una vida serena, lliure de dolor i de preocupacions. La felicitat seria o consistiria en cercar els pogués senzills, simples, evitar els desitjos innecessaris, els que no acaben, i cultivar l'amistat. És un hedonisme moderat, centrat,
en la tranquil·litat de l'ànima, el que es coneix tècnicament amb una paraula de filosofia, l'ateràxia. També els estoics, Seneca, Epictet, Marc Aureli, també van donar cullerada en el tema de la felicitat i sostenen que la felicitat depèn de la capacitat d'acceptar el que no es pot canviar i concentrar-se en allò que depèn de nosaltres, el judici i la voluntat.
La felicitat s'assoleix mitjançant l'autodomini i la conformitat amb la natura racional. Donem un pas més en la història i anem a la filosofia mitjabal. Dos dels màxims representants de l'època aquella, per exemple, Sant Agustí, deia que la felicitat només s'assoleix en deu,
Em diu, font del bé i de la veritat. Cap bé terrenal no pot satisfer completament el cos romà. Això és el que deia Sant Agustí. I Tomàs de Quino hi va afegir
i potser seguint una miqueta el fil aristotèlic, reforça el rol de la fe. La felicitat perfecta, la beatitud, s'assoleix a la contemplació de Déu. Tot i que pot haver-hi una felicitat que seria imperfecta, però hi existiria una felicitat imperfecta en aquesta vida.
Després tornarem, ara posem una cançó curteta i continuarem amb el Renaixement i la Modernitat. Aviam què ens diuen els filòsofs. I see them blue.
I see skies of blue And clouds of white The bright blessed day
Bona nit.
I love you. I hear babies cry. I watch them grow. They learn much more than I'll ever know. And I think to myself, what a wonderful moon.
I think to myself What a wonderful way Oh yes
What a wonderful world, una cançó preciosa de Louis Armstrong, i que ens parla d'un món bonic on els colors d'arquidis i coses d'aquestes ens poden, la seva contemplació ens pot portar també, per què no, a un estat de felicitat.
Molt bé, continuem, ja he dit abans, amb el Renaixement i la Modernitat. Anem parlant de Montaigne, que defensa una felicitat basada en el ser autèntic, en l'autenticitat, i en l'acceptació de la pròpia naturalesa. L'exercici de l'escepticisme i, sobretot, de la moderació és clau per arribar a ser feliç. Descartes, el gran pensador racionalista, diu que la felicitat
doncs seria fruit, no sé, de la voluntat i la raó ben guiada en què la llibertat interior és essencial per assolir aquesta felicitat. Spinoza defensa que la felicitat s'assoleix a través del coneixement de la realitat i de la unió amb la natura. La felicitat és un estat d'alegria activa nascut de comprendre les causes. Hume, David Hume,
Hume vincula la felicitat amb els sentiments i amb l'equilibri emocional. És un win-win, per dir-ho així. No depèn només de la raó, sinó d'un conjunt d'hàbits i d'inclinacions.
Kant, el gran pensador alemany, distingeix, com sempre fa ell, entre felicitat i moral. La felicitat és un ideal subjectiu. El deure moral, en canvi, és universal. Tot i això, reconeix que el ser humà aspira inevitablement al benestar. Això són el que deien els filòsofs mitjavals.
Continuem escoltant més cançons que parlin de la felicitat. Una que va ser molt coneguda fa uns anys i que els que ja som una miqueta de grenadets segur que ens en recordem perfectament.
Bona nit.
Gràcies.
Doncs sí, els nens també poden ser feliços. Happy Children, que cançó que molts ens han recordat belles memòries de quan érem joves. Bé, continuem. Hem passat de filosofia mitjabal, doncs anem a la filosofia contemporània. Per exemple, un...
dos representants de l'utilitarisme, com són Benham i Stuart Mill, defensa que la felicitat és el criteri d'acció moral. Jeremy Bentham
defineix el bé com la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. John Stuart Mill i afegeix que no tots els plaers són iguals. Hi ha plaers superiors, intel·lectuals i inferiors, que són els que et porten el bé. Nietzsche... Ai, la felicitat, perdó. Nietzsche critica la idea de felicitat com a confort o harmonia, la idea que més o menys tenim nosaltres actualment. La veritable alegria...
prové del desenvolupament del poder creador i de la autodeterminació. Això és el que deia Nietzsche. Després tenim el Sartre, amb un existencialisme, que diu que la felicitat és secundària davant de la llibertat. Després parlarem d'en Sartre. La felicitat és secundària davant la llibertat. El ser humà està condenat a ser lliure.
i a construir el seu propi sentit. Simone de Beauvoir deia que la felicitat
S'assoleix mitjançant l'acció, la llibertat i la transformació del món. No es dona, es crea. Finalment, la filosofia analítica actual diu que la felicitat s'estudia des de la psicologia, les neurociències i l'ètica aplicada. Parlem de benestar psicològic, de mindfulness, de presa de decisions i de la neurobiologia de les emocions.
There's no heaven It's easy if you try No hell below us Above us only sky
i no religion too imagine all the people living life in peace you
Bona nit.
Bona nit.
Molt bé, el mateix John Leran ens recordava o ens feia imaginar el que era la felicitat. Anem a fer un resum de tots els pensadors que hem anat citant a través de frases conegudes d'ells i que parlen de la felicitat.
Per exemple, Aristòtic què deia? Aristòtic deia que la felicitat depèn de nosaltres mateixos. Això ja és un punt de partida important. Seneca deia, allò que moltes vegades ens diuen, que no és pobre qui té poc, sinó qui desitja molt. No és pobre qui té poc, sinó qui desitja molt. Epicurt també deia que qui viu amb por mai serà lliure, mai serà feliç.
Sócrates ens deia, en canvi, que la vida examinada és l'única que val la pena viure. En Plató deia que la felicitat és l'harmonia de l'ànima i Espinoza afegia que el desig és l'essència de l'home.
Sant Agustí, la felicitat no és un premi, és una conseqüència. Kant deia que la llibertat és el fonament de tota felicitat. La llibertat és el fonament de tota felicitat. Una altra cosa seria que ser lliure, però bueno, Kant ho formulava d'aquesta forma. Després Marc Auregui,
El gran pensador estoic deia que només un esperit disciplinat és feliç. En John Stuart Mill deia que la felicitat és una direcció, no un lloc. O sigui, no s'ha d'arribar a ser feliç, sinó que s'ha de ser feliç.
Després Nietzsche també deia que cal portar dins nostre un caos per donar llum a una estrella que ens facis feliços. I finalment Sartre deia que l'home, cerca de la seva felicitat, és el seu projecte.
¡Qué bonito cuando te veo, ay! ¡Qué bonito cuando te siento! ¡Qué bonito pensar que estás aquí junto a mí! ¡Qué bonito cuando me hablas, ay! ¡Qué bonito cuando te callas!
Qué bonito sentir que estás aquí junto a mí. Ay, qué bonito sería poder volar y a tu lado ponerme ya a cantar. Como siempre lo hacíamos los dos.
Que mi cuerpo no para de notar que tu alma conmigo siempre está y que nunca de mí se apartará. Qué bonito tu pelo negro.
Bona nit.
Fins demà!
Se apartarà. Que bonito cuando a cariño hay tu guitarra y entre mis manos. Que bonito poder sentirte así. Siempre así.
Que bonito, mi amor, todo tu ser, sin tu ser.
Molt bé. Que bonito. Una cançó preciosa de Rosario Flores que també ens parla del que és bonic per ser feliç. Una cançó, ja dic, que és per escoltar-la una i mil vegades. Anem a parlar també de llibres sobre filosofia i felicitat.
Quins són els clàssics filosòfics que parlem de la felicitat? Bàsicament, l'ètica a Nicòmac d'Aristòtil, les cartes a l'oci de Seneca, el Quiridion de Pictet i la carta sobre la felicitat d'Epicur. I després d'obres més modernes i contemporànies, podríem parlar del mite de Sísif, que després ens extendirem sobre ell, d'Albert Camí,
La conquista de la felicitat de Bertrand Russell, La inutilitat del sofriment de Maria Jesús Álava Reyes, El monjo que va vendre el seu Ferrari de Robin Sharma, Flou de Michael Sistemaquil i El poder de Lara de Cartol. Tot això són llibres que han parlat de la felicitat. Nosaltres ens fixarem en...
amb el mite de Sísif, d'Albert Camí, originalment publicat en plena Segona Guerra Mundial, l'any 1942, que comença el llibre amb una cita d'un altre autor filosòfic que diu «No t'afanyis, anima meva, per una vida immortal».
però esgota l'àmbit del possible. Aquesta és la frase del començament del mite decisif d'Albert Camí, que el títol de l'assaig prové d'un atribulat personatge de la mitologia grega. En ell, Camí discuteix la qüestió del suïcidi i el valor de la vida, presentant el mite decisif com a metàfora d'esforç inútil i incessant de l'home.
Posem una cançó més i en parlarem més del llibre aquest, que és molt interessant. Ara escoltarem una cançó, ja dic, com sempre, que parla d'una manera de la felicitat. Perdón si no supe decir...
Que lo eras todo para mí. Perdón por el dolor. Perdona cada lágrima.
Yo sé que no merezco más. Pero si no te tengo aquí, no sé vivir. Quédate conmigo, no te vayas, perdóname. Si no supe amarte, amor.
Quédate conmigo, quédate conmigo Si no estás no sale el sol
No te vayas perdiendo. Si no supe amarte, amor,
Gràcies.
Quina veu més imponent té la pastora Soder i amb aquesta cançó preciosa. Molt bé, anem a continuar parlant del mite de Sissif, que és un llibre d'Albert Camí que parla també de la felicitat i de la no-felicitat.
El camí desenvolupa la idea de l'home absurd, amb una sensibilitat absurda. És aquell que es mostra perpètuament conscient de la completa inutilitat de la seva vida. També és aquell que és incapaç d'entendre el món. Es confronta en tot moment a aquesta incomprensió. L'home rebel serà, per tant, aquell que es trobi en tot moment davant del món. Per això és necessari una ètica de la quantitat, no de la qualitat.
que acumuli el major nombre d'experiències. Aquesta eterna vivacitat, aquest etern confortament amb l'absurd
mitjançant el major nombre d'experiències, és justament el que donaria sentit a no renegar de l'absurd. En aquest punt, Camí mostra com el seu existencialisme no promou el quietisme i la passivitat davant l'absurd. Acceptar l'absurd, afirma, és l'única alternativa acceptable a l'injustificable salt de fer que constitueix la base de totes les religions i fins i tot de l'existencialisme, que per tant Camí no acceptava completament.
Aprofitant-se de nombroses fons filosòfiques i literàries i particularment de Dostoevsky, Camí descriu el progrés històric de la consciència de l'absurd i conclou que Sísif és l'heroi absurd definitiu, o sigui, l'antifelicitat. En el seu assaig afirma que el Sísif experimenta la llibertat durant un breu instant
que és en el moment que ets feliç, quan ha acabat d'empenyar el penyal i encara no ha començat de nou, no ha de començar de nou a baix. En aquest punt, que a mi sentia que Sísif, tot i que ser sec, sabia que les vistes del paisatge estaven aquí i hi havia...
d'haver trobat edificant. Un ha d'imaginar feliç a Sísif, declara pel que aparentment ho salva del seu destí suïcida. L'obra es tanca amb un apèndic sobre l'obra de Franz Kafka, interpretada finalment de manera similar en termes d'un esteticisme a la seva manera esperançador. I ja us he dit abans que...
Aquest llibre va provocar una certa polèmica entre Sarte i Camí, però això ja en parlarem un altre dia perquè no ens afecta el tema de la felicitat. Anem a escoltar una altra cançó d'aquesta vers bastant coneguda de Joan Manel Serrat, «Hoy puede ser un gran día».
Gràcies.
Hoy puede ser un gran día Plantéatelo así Aprovecharlo, lo que pase de largo Depende en parte de ti Dale el día libre a la experiencia
Para comenzar. Y recíbelo como si fuera fiesta de la vida.
No te sientas que se espuma, eso madre consume la vida grande. Hoy puede ser un gran día.
Hoy puede ser un gran día donde todo está por descubrir. Si lo empleas como el último que te toca vivir. Saca de paseo tus instintos y ventina los alzó. Y no dosifiques los placeres y puedes derrócharlos. Si la rutina te aplasta dile que ya basta de mediocridad. Hoy puede ser un gran día, dame una oportunidad.
Hoy puede ser un gran día, imposible de recuperar. Un ejemplar único, no lo dejes escapar. Que todo cuanto te rodea lo han puesto para ti. No lo tiristes de la ventana y siéntate al festín. Pelea por lo que quieres y lo que se espere, si algo mal da bien. Hoy puede ser un gran día.
Hoy puede ser un gran día y mañana también. Duro con él. Un bon, un molt bon resum del que podria ser el tema de la felicitat, no? Tot depèn una mica, o molt, o depèn molt, del que nosaltres volem fer.
Més hem parat de llibres, doncs ara parlem de perigües que reflexionen sobre la filosofia i la felicitat. Per exemple, hi ha The Pursuit of Happiness, la persecució de la felicitat,
que és una reflexió sobre la perseverança i el sentit de l'esforç. La vida és bonica com la percepció per crear felicitat fins i tot en situacions tàgiques. És aquella pericua... En casallets, la vida és vella. En català no sé com seria una pericua italiana que parla d'un camp de concentració on el pare i el nen estan junts, estan separats de la mare, etc. I el pare s'inventa totes perquè el nen...
no vegi la profunda desgràcia que és estar ingressat en un camp de concentració a la Segure Guerra Mundial. Després, Inside Out, que és una mirada psicològica i profunda sobre les emocions i el benestar.
La llibertat de pensament com a camí d'autorealització de la societat dels poetes, una gran pel·lícula, que és de Robbie Williams, que parla de tot això. Ara parlarem també del xou de Truman, que parla de la felicitat autèntica enfront d'allò que és la...
la il·lusió. Després una altra pel·lícula que és Menja, resa i estima de la Julia Roberts, que és un viatge introspectiu cap a l'autoconeixement. Una gran pel·lícula. I què és The Truman Show? The Truman Show, o el show de Truman, és una pel·lícula dels Estats Units dirigida per Peter Weir, estrenada l'any 1998, on Truman Burbank fa una vida tranquil·la. Està casat amb Meryl, que és infermera,
Viu a una ciutat paradisíaca, Sighiven, plena de gent simpàtica i de jardins ben mantinguts, les típiques perigües americanes. Tanmateix, per això, Truman té ganes de veure el món, de descobrir noves coses i, sobretot, de trobar una noia, la Sílvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però tot sembla obligar Truman a quedar-se allà on és. Ell, sense que ell ho sàpiga, és l'estrella de l'emissió de Truman Show,
Des de la seva adopció per la productora quan encara era al ventre de la seva mare. D'altra banda, una part de la seva vida interautorina i el seu naixement han estat retrasvesos en directe. Des de la desaparició del seu pare Marc té una por blava a l'aigua. Es pesa a deixar a Sighiven per anar a Silles Fiji i trobar Sílvia. Aquesta noia amb qui s'ha creuat abans, però descobrirà...
que la seva vida no és més que una pura mentida. La seva dona, Mary Burbank, treballa com a infermera a l'Hospital de Sijíben, coneix Trumana i Institut, després s'acaba casant amb ell. A Paícua presenta productes de publicitat i sempre està somrient, ja que, de fet, és actiu i es diu Anna Gill,
Deixa Truman Show, espantada per Truman i cansada de treballar en aquestes condicions. També tenim en Christophe, que és el creador, el productor i el realitzador del show de Truman. És el que dirigeix amb mà de ferro l'emissió des del seu començament. Qui va adoptar Truman, entre altres futurs bebès, els pares dels quals no volien justificar l'emissió...
amb el pretext de protegir Truman del món exterior. Hi ha la Sílvia, que coneix a Truman a l'institut amb el nom de Lauren, però ella no té gret a comunicar-se amb ell. Mentre passegen junts per la platja, ella li vol desvegar la veritat sobre ella i sobre la missió. En va.
Expulsar el programa serveix a formar part dels que estan contra el xou de Truman. Truman sempre n'estat enamorat, borra trobar-la i ella espera que ella abandoni Sihiven. Finalment, Marlon, el seu millor amic, però en realitat és un actor. És una película, doncs, que és coneguda per la crítica que fa dels programes de teoria realitat contemporània.
on aparenta un món feliç però que no ho és. Tanmateix, la visió d'un home en un sistema molt poderós vivint en la ignorància i en la malaltia no és cosa nova. No obstant això, la perigua no és una simple repetició i planteja preguntes inèdites. Una perigua, ja dic, que parla molt sobre el tema de...
del que és la felicitat i el que no ho és, l'aparència, la no-aparença. I, bueno, es denuncia, d'alguna manera, la vida de Truman amb un to de comèdia més que de ciència-ficció. És tancat en un món on una sola persona controla tot i aquest és col·locat dalt de l'estudi, de la lluna. S'hi pot, doncs, veure una alegoria de Déu totpoderós.
Us recomano la visualització de la peigua perquè realment té molt missatge, per dir-ho així. Anem a escoltar una altra cançó que parli també de felicitat.
Bendito el lugar y el motivo de estar ahí Bendita la coincidencia Bendito el reloj que nos puso puntual ahí Bendita sea tu presencia
Bendito Dios por encontrarlos en el camino y de quitarme esta soledad de mi destino. Bendita la luz, bendita la luz de tu mirada, bendita la luz.
Benditos ojos que me esquivaban Simulaban desde que me ignoraban Y de repente sostienes la mirada Bendito Dios por encontrarnos En el camino Y de quitarme esta soledad
Bona nit.
¡Épale!
Molt bé. La felicitat és un concepte plural canviant i profundament personal. La filosofia ha intentat definir-lo des de diverses perspectives, com a virtut, o com a serenor, com a llibertat, com a comprensa, autorealització, etcètera, etcètera. La cultura, el cinema, la literatura, la música, sempre continuen ampliant aquestes visions i ofedint noves maneres de comprendre què significa viure bé.
Ho hem de deixar aquí, amics. La PDAO d'avui dimecres s'acaba aquí. Hem parlat de la felicitat, de la felicitat que d'aquí els propers dies ens sentirem parlar potser una miqueta massa i tot.
I hem intentat posar-ne aquesta, com diu el de la televisió, jo m'alfoscor, no? Veure que la felicitat, en definitiva, sempre... Jo trec dues conclusions. Que la felicitat depèn d'un mateix i després també que la felicitat no és un fi en si mateix, sinó que és un camí per buscar la felicitat. O sigui, el ser feliç és un camí, no és un objectiu en aquesta vida...
d'arribar en un lloc, sinó que arribes a un lloc sent feliç o no sent feliç. Molt bé, amics, ho deixem aquí. El saperiaudé d'avui s'acaba. Ens escoltem la setmana que ve, que tingueu una bona setmana i recordeu que tingueu estones per pensar una miqueta, per filosofar i res, ens espera un cap de setmana una miqueta llarg. Disfruteu, descanseu i sigueu feliços.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.