Bon vespre a tothom. El Sapere Aude torna a ser aquí amb tots nosaltres, el vostre programa de filosofia que ens ajuda a pensar, a reflexionar sobre temes que ens influeixen en el nostre dia a dia i també en temes que de tant en tant ens plantegem. Us parla Joaquim Famboté, estem en Matèria de Pere de la Ràdio i ara començarem el Sapere Aude.
I de què parlem avui? Doncs parlem d'un tema que està en boca de tothom, que tothom té la seva opinió i que, bueno, tots en sabem molt, però en definitiva tots no sabem res. És el tema de l'ètica, la tecnologia i si podem posar límits en aquestes tecnologies, la intel·ligència artificial, la bioètica, el futur de la humanitat, etcètera, etcètera.
I abans de començar a parlar més a fons d'aquest tema, anem a aclarir-nos una miqueta amb el tema de la terminologia, perquè a vegades utilitzem terminologies que no sabem exactament què acoten aquestes definicions. Per exemple, què és la ètica? La ètica no és altra cosa que una branca de la filosofia, que estudia la conducta humana, els valors morals i els principis que guien les decisions i accions.
Es preocupa per allò que considerem correcte o incorrecte. És correcte que, per exemple, un nen de 10 anys tingui mòbil? És incorrecte perquè és correcte, perquè no és incorrecte? És correcte que tot ho basem en el que ens diu el mòbil? És correcte o és incorrecte?
També tenim una definició de tecnologia. Tothom dirà, no, la tecnologia ja sabem el que és. De fet, és l'aplicació de coneixement científic en finalitats pràctiques. És com un embut que ens passa de la teoria a la pràctica. Inclou eines, dispositius, processos i sistemes desenvolupats per facilitar precisament aquestes tasques, ampliar capacitats i, en teoria, resoldre problemes.
I un tema del que s'emparra moltíssim ara, que és la famosa IA, el xat GPT, intel·ligència artificial, que és un conjunt de tècniques que permeten a les màquines realitzar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana. Aprendre, raonar, reconèixer, patrons, prendre decisions, etcètera, etcètera. Hi ha un debat molt gran sobre aquest tema. L'intel·ligència artificial arribarà a substituir la intel·ligència humana
perquè ens basem moltes vegades en l'intel·ligència artificial i no veiem el que ens està dient aquesta, que no deixa de ser una màquina sense criteri humà. Això no ho hem d'oblidar mai, amb l'intel·ligència artificial. I també un altre debat que s'obrirà, no sé si ara s'emparra o no, però del tema de la sostenibilitat de l'intel·ligència artificial, en el sentit que el consum d'energia,
amb el que fa moure l'intel·ligència artificial, que són aquestes grans granges de servidors, el consum elèctric és brutal, l'escalfor que emeten també és molt important, i aleshores també s'obre una miqueta aquest debat. I la bioètica, què és? La bioètica seria la rama de l'ètica que analitza qüestions morals derivades de l'aplicació precisament d'aquestes tecnologies de la biologia i de la medicina
com l'edició genètica, o la clonació, o el transhumanisme i la manipulació del cos humà. El transhumanisme és un moviment filosòfic i tecnocientífic que promou l'ús de la tecnologia per millorar les capacitats físiques, cognitives i emocionales de l'ésser humà. L'altre dia es parlava de gent que es vol canviar el color dels ulls. El suculista es posa les mans al cap perquè és quelcom que va en contra de qualsevol sentit comú.
Això és el transhumanisme. I després també tenim el que és l'algoritme, que són instruccions, moltes vegades en pare, sobretot en xarxes socials, l'algoritme, en definitiva, deixant-nos de definicions, és allò que l'algoritme endemina, en funció del teu comportament i en funció de molts paràmetres,
Quins són els teus gustos, quines són les teves aficions i quines són les teves activitats properes per, ara per ara, ajuntar-te a publicitat del que estàs dubtant en fer, per dir-ho així. Són, de fet, ja et dic, instruccions sistemàtiques que una màquina segueix per resoldre un problema o executar una tasca.
També tenim a vegades es parla de la ètica algorítmica, que és la branca de l'ètica centrada en els impactes morals de l'ús d'algoritmes i de sistemes automatitzats.
Espedir els meus pensions.
Fins demà!
El sentit d'haver escollit aquesta música, música clàssica, com s'entén, i que durant tot el programa ho anirem sentint, no és l'altra cosa que és voler contestar el que és clàssic amb la tecnologia. Músiques que perduren al llarg del temps, per això es diuen música clàssica,
i que, a part que ens ajuden moltes vegades a estar tranquils, a reflexionar, etcètera, també ens porta a valorar una miqueta el contrast entre el que és la modernitat que ens aporta la tecnologia
i posar-ho en una balança amb la clàssicitat de coses que perduren al llarg dels anys i que amb les eines que tenim avui també es podien saber fer coses molt maques. I anem a parlar, per exemple, de...
perdó, d'autors que n'han parlat d'aquest tema. Per exemple, Anna Arendt, filòsofa política i que reflexiona sobre el judici moral i la responsabilitat humana. Les seves idees sobre la banalitat del mal s'utilitzen per analitzar l'automatisme en les decisions tecnològiques.
També tenim Hans Jonas en la seva obra El principi de responsabilitat defensa que la tecnologia moderna exigeix una nova ètica basada en la previsió i la prudència davant riscos globals.
Després en parlarem d'aquesta obra de Hans Jonas, del Principi de Responsabilitat, perquè és una obra que ens pot arribar a ajudar molt a reflexionar sobre aquests temes. També tenim a Nick Bostrom, que és un filósof contemporani actual especialitzat en riscos existencials i d'intel·ligència artificial avançada. Té una obra, Superintelligence, que no sé si està traduïda al català o castellà,
que analitza els perfils d'una intel·ligència artificial que superi la capacitat humana. També tenim a Donald Haraway, que en el seu manifest Cyborg qüestiona les fronteres entre humans i màquines i reflexiona sobre les identitats híbrides. També tenim del filòsof que n'hem parlat ja més d'un cop, de Bill Twiggan,
filòsof actual que tracta temes sobre el control digital, la transparència i la societat de la vigilància. També Noel Garari, historiador que planteja com la biotecnologia i la intel·ligència artificial poden alterar el futur de l'ésser humà. Obres com Homo Deus expliquen aquests escenaris. Ja dic llibres, volia fer esment el de Hans Jonas del principi,
de la responsabilitat, que és una obra clau sobre l'ètica de la tecnologia. Es va editar per primera vegada en Alemanya l'any 1979 i és el seu llibre més conegut, del James Connors. Sobretot a Alemanya va conèixer una recepció que sobrepassa el cercle filosòfic
i va ser fins i tot citat en el Bundestag, en el parlament alemany. L'obra va tenir un immens èxit a Alemanya, on va resultar en supervendes filosòfic. La versió francesa va ser publicada 12 anys més tard de l'original i la versió amb espanyol 15 anys després. Hans Jonas és el primer filòsof
que ha introduït el concepte de responsabilitat de les generacions actuals respecte a les futures generacions, concepte que és la base del desenvolupament sostenible. En el principi de la responsabilitat, Jones proposa un nou imperatiu categòric.
Obre de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida autènticament humana sobre la Terra. Repeteixo perquè és una frase que a mi sempre m'ha agradat molt, m'ha culpit molt i que té un gran contingut. Obre de manera que els efectes de la teva acció, és a dir, el que fas, siguin compatibles amb la permanència d'una vida autènticament humana sobre la Terra.
que la formulació de Jonas té com a antecedent imperatiu categòric de Kant, que deia, obre només segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps es converteixi en llei universal. Una formulació de la reglador regla anunciada també entre d'altres, fins i tot pel propi Jesús de Nanzanet en la formulació, feu tot el que vulgueu que us facin.
El llibre Hans Jonas parteix de la qüestió per què l'humanitat ha d'existir. L'existència de l'humanitat, imperatiu de la qual sembla obvi, no està gens garantida avui dia. Al contrari, amb l'enorme poder...
que li ha conferit la tècnica moderna, la humanitat, utilitzant aquesta paraula en el sentit de conjunt dels xerxes humans existents, es pot autodestruir en poc temps. El llibre va ser escrit, penseu, en el temps que una guerra nuclear total era molt probable en l'antiga Unió Soviètica, però és que ara tornem a estar quasi en la mateixa situació.
Per això es planteja aquesta nova qüestió. Què ha d'entrar al domini de les consideracions morals?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Molt bé, ha estat una peça molt tranquil·la i que ens ajuda una miqueta, com he dit abans, a reflexionar sobre el tema de tecnologia en contrast amb el que és clàssic. Després continuem sentint música clàssica, però ara deixem-me dir alguna cosa més sobre aquest llibre de Carles Jones, al principi de responsabilitat.
en què quan es refereix a la seva filosofia de la biologia, funda l'imperatiu que diu que l'espècie humana ha d'existir perquè té com a ser viu un valor absolut que n'és inherent i que, per tant, s'ha de protegir, sigui com sigui. A la pràctica, això significa que s'hauria de prohibir tota tecnologia que comportés el risc, per minúscul que sigui, de destruir la humanitat.
Hans Jonas sintetitza aquest invertiu en la fórmula indubto pro dolin, calcada de la coneguda indubio pro reu. Si no en judici hi ha dubtes sobre si una persona és innocent o és culpable, s'ha de declarar innocent. Aquesta fórmula vol dir que si hi ha diverses possibles conseqüències de fer servir una tecnologia, s'ha de...
decidir en funció de la hipòtesi més pessimista. Fundamentalment, Hans Jonas opina que cal refundar la moral ancestral basada en persones que viuen a ciutats, unitats autònomes on els individus creen el seu entorn i la seva moral sense tocar veritablement l'essència del món com una ciutat grega empassada en una naturalesa que no afecta.
Aquesta moral antiga només tenia en compte les conseqüències immediates de les accions, però no les futures, i les relacions interpersonals. El poder tecno-científic canvia el paradigma. La humanitat i les seves ciutats mundialitzades, globalitzades, avui dominen el món. El 70% de la població humana viu en ciutats.
que dominen el que és la naturalesa i la canvien sense parar cap a on no se sap a on. La moral, el que ens indica que està bé i que està malament, ha d'abandonar el present i allò interpersonal entre les persones que existeixen alhora i projectar-se a sobre l'avenir i allò col·lectiu entre les persones que existeixen ara i les que existiran en el futur.
en particular sobre l'avenir de l'espècie humana que, ontològicament, segons Jones, ha de continuar existint.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, fantàstica música, que ens acompanya avui en el Sapere Aude, que, com he dit abans, no té altra cosa que fer un homenatge, sense cometes, a la diferència o la bàscula o la balança que hi ha entre el que és modernitat, tecnologia, intel·ligència artificial i el que és el clàssic, la història, la música clàssica, etcètera, etcètera.
Perquè penseu que el poder tècnico-científic canvia una miqueta el paradigma, les regles de joc. La humanitat i les seves ciutats mundialitzades, com he dit abans, avui dominen el món. Hans Jonas, doncs, ha estat sovint acusat de ser hostil a la tècnica i al seu progrés. No obstant això, rebutja aquest rejat. Fins i tot ha vist la necessitat de fer progressar la tècnica...
per tal de trobar remeis a les destrosses ja causades per ella, però amb la condició que la tècnica i la recerca o la investigació es practiquin en un marc ben definit i contundat per no perjudicar la permanència ontològica de l'espècie humana.
La constatació de la transformació de l'acció humana a època moderna, segons Jones, diu que la moral tradicional presenta les característiques següents.
És una moral antropocèntrica focalitzada en l'home. Les possibilitats apocalíptiques contingudes a la tecnologia moderna ens mostren que l'exclusivisme antropocèntric bé podria ser un prejudici. També que la persona per si mateixa no és un objectiu de la tecnologia.
L'horitzó temporal i espacial de la persona és limitat. És savi aquell que registra o resigna, millor dit, és savi aquella persona que resigna allò desconegut. Després tenim que cada individu només se relaciona amb els que són vius a la vegada que amb ells.
I l'esfera d'acció humana, doncs, és de proximitat. Jones proposa reconsiderar aquesta moral utilitzant la naturalesa com a vara de mesurar en una visió, com diria jo, com holística, inspirada per algun autor estanger, considerant així que la naturalesa no podria assumir un risc més gran que deixar néixer l'home. Amb l'home la naturalesa s'ha pertorbat a si mateixa.
El desenvolupament tècnic i científic condueix a una proliferació d'essers humans a causa del seu èxit biològic. Els recursos als quals la humanitat hi pot accedir són limitats.
També tenim que el principi de responsabilitat estableix que cada individu ha de respondre pels seus actes i decisions. Es tracta del concepte moral i de gret que s'aplica a persones. No us heu de confondre amb el principi de responsabilitat única, que és un concepte informàtic que s'aplica als mòduls d'un programa.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Continuem parlant d'aquest principi de responsabilitat i que la diferenciació que fa en el principi de responsabilitat de dos significats, de comportar-se amb responsabilitat i assumir la responsabilitat. El comportar-se amb responsabilitat implica conduir de manera que evitem conseqüències perjudicals
perjudicials, perdó, innecessàries. Per exemple, si tenim, no ho sé, per dir alguna cosa, una parcel·la agrícola, estem actuant de manera responsable si només l'abonem per la quantitat justa de fertilitzant. Seria, en canvi, irresponsable posar més a dobte el necessari perquè la pluja s'enduria i contaminaria altres parcel·les. Això és comportar-se amb responsabilitat.
I què és assumir la responsabilitat? Doncs quan de la conducta d'un subjecte, una persona o una empresa, se n'han derivat conseqüències perjudicials, que no haurien passat si hagués tingut cura, vol dir que aquest subjecte emmet si en soc el causant assumeixo la responsabilitat d'augmentar-lo i reparar els danys o acceptar el càstig previst. El principi de responsabilitat, doncs, tal com ho formula Jonas, dona preferència al sentit preventiu
preveure les conseqüències perjudicials de determinats actes i evitar-los sobre el punitiu, acceptar el càstig per haver comès actes perjudicials. El principi de responsabilitat és fonamental en la justícia perquè les penes només es poden aplicar als qui són trobats responsables dels delictes. ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, doncs continuem amb el programa, ens quedem 20 minuts, i recordeu que esteu al Sapere Aude, de Matèria Pere de Ràdio, el vostre programa que ens ajuda a pensar i a reflexionar sobre...
sobre el món d'avui en dia el que és la filosofia, sobre el pensament, etcètera, etcètera. I avui estem parlant d'impacte o de fins a quin punt de tecnologia...
pot suplir o pot afectar l'activitat humana. Hem estat llegint un... Hem estat parlant sobre Hans Jonas amb el seu llibre El principi de la responsabilitat, però també m'agradaria fixar-nos en una pel·lícula que ha tractat d'alguna manera aquest tema.
La païcua Herr, que és una païcua no Herr de cabells, sinó Herr d'ella. És una païcua romàntica de ciència-ficció escrita i dirigida per a Spike.
Doncs la seva història es centra en un home que s'enamora d'un sistema operatiu informàtic. Herr és el debut de Jones com guionista individual i la seva escena va ser el 18 de desembre del 2013, i ja fa 12 anys. Està fins i tot subtitulada al català. Què passa? Doncs que està ambientada a Los Angeles i en un futur proper, el país quan mostra a Theodor Tomli, que està interpretat per l'actor Joaquim Fènix,
Un complex home que viu escrivint comú de les cartes als altres, amb acord trencat després d'acabar una llarga relació, sent trigat per un nou i avançat sistema operatiu, l'OSU, el que promet ser una entitat intuitiva amb cada usuari.
Després d'inicialitzar-ho, Theodor queda encantat de conèixer a Samantha, que és l'Escarget Johansson, una brillant veu femenina que és perspicàs, sensible i sorprenentment divertida. Mentre els desitjos i les necessitats de tots dos creixen, la seva amistat es transforma abentualment en una relació d'amor, abentualment. La qüestió sobre si la relació és real o no plana sobre tots dos...
Però malgrat això, la reacció es va consolidant fins al dia que Samantha anuncia que ella i els altres sistemes operatius pensen evolucionar sense les seves parelles humanes, després de confessar-hi que era el sistema amorós d'altres.
d'altres centenars de persones. Teodor queda destossat, però ha après com estimar i passa pàgina. Així que escriu una carta a la seva exdona i comença a apropar-se a la seva millor amiga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, doncs continuem ja... pràcticament... Bé, ens queden 10 minuts, però sí que podem comentar alguna cosa més sobre la pellícula que estàvem parlant de HER. I vull que ens fixem en el tema del que ell parla del sistema operatiu, l'OSU, que apareix a la pellícula. Es caracteritza per ser una intel·ligència artificial, estem parlant d'any 2013, eh?,
Una intel·ligència artificial dissenyada per revolucionar i adaptar-se al comprador. A la pel·lícula ens trobem amb Samantha, com hem dit abans, protagonitzat per Scarlett Johansson, la coprotagonista de la història. Un OS, un sistema operatiu que manté una relació romàntica
Amb Joaquim Fènix, amb Teodor, un home solitari amb el cor trencat que troba l'amor en aquest sistema informàtic. L'empresa fictícia Elements Software presenta el seu nou producte a l'audiència amb una campanya innovadora i senzilla. Per atreure l'atenció dels compradors formulen les següents preguntes. Qui ets?
Què pots arribar a ser? Cap on vas? Què hi ha allà fora? Quines possibilitats tens? Són preguntes realment d'un caire o d'unes característiques molt filosòfiques. Aleshores, s'introdueixen a l'OSU...
Com el primer sistema operatiu d'intel·ligència artificial, un ens intuïtiu que t'escolta, et comprèn i et coneix. No és un simple sistema operatiu, sinó que és una consciència. Acompanyen el seu poderós discurs amb imatges de persones de totes les edats, races i sexes, utilitzant el nou sistema amb satisfacció. Teodor se sent a tret...
per reacampanya i decideix adquirir un OSU. Abans d'arrencar el sistema operatiu, primer s'ha de configurar una veu amb escuïna i realitzar aquestes preguntes. És vostè sociable o insociable?
Vol que la seva OS tingui una veu d'home o de dona. I com descriuria la seva relació amb la seva mare? Aleshores es crea un sistema operatiu que s'adapta als necessitats d'usuaris. Una mica de ciència-ficció, però no tan lluny de la realitat. El sistema va ser programat per parlar i expressar com un ésser humà.
Pot tenir accés a internet i a comptes personals per entendre i estar alerta de tots els aspectes de la vida de l'usuari. Els sistemes operatius actuen com a assistents personals. Ofereixen ajuda i suport incondicional. Cada OS té característiques diferents, s'adapta a la personalitat del seu usuari i apareixen principalment els smartphones. Tenen la capacitat de veure el món a través de la càmera i es comuniquen a través d'un auricular.
Gràcies.
A l'Apaigo el sistema evoluciona molt ràpidament. Poden proporcionar informació de forma ràpida i personal sobre tots els àmbits de la societat. Els sistemes operatius creixen i aviat adquireixen sentiments. Samantha s'enamora de Teodor, sent goig, tristesa i suïtut. La diferència entre un sistema operatiu i una mena humana arriba a ser quasi imperceptible.
Fins demà!
Molt bé, amics, el Sapere i Aude d'avui, doncs, s'acaba amb aquest preciós adagio de Samuel Béquer i us emplegem, doncs, a la setmana vinent per tenir un altre espai de reflexió, de filosofia, de pensament entre tots plegats. Moltes gràcies per haver-nos escoltat a la Sapere i Aude. Us ha parlat Joaquim Famboté a Matè de Pere Ràdio i fins la setmana vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!