El més important de la cuina és el que deia Kurnonski. Sobretot, feu-ho senzill. Néstor Luján
Bon dia i benvinguts. Posem en marxa els Fogons una setmana més per degustar el millor de la gastronomia. Agenda, espècies i herbes per condimentar els nostres plats, històries de la identitat culinària i avui una entrevista amb una autèntica creadora de contingut original, divertit i, com no, gastronòmic. Avui parlarem amb Clara Simó, més coneguda com a Clara Fogons.
Aquest programa és possible gràcies a Montse Margarit, Adrià Solano, Albert Beorlegui, Jordi Bernat, Adrià Manzano al control tècnic i en la direcció a qui us parla, Marta Plaza. Així doncs, comencem!
Bon dia, Montse, què tal? Hola, bon dia. Demà diumenge ens proposes alguna activitat interessant, oi? Sí, anem cap a l'Emportà. Perfecte, ja saps que jo m'hi apunto. Vinga, anem a Bàscare, on es celebra el tradicional mercat dels tortells.
La plaça major de Bàscara s'omple de forners i productors que converteixen el torrell en el gran protagonista del dia, de maçapà, de crema, de nata, opcions per tots els gustos. Que bons, no? M'encanten els tortells. A més dels tortells, hi trobarem parades de producte local i ambient festiu, ideal per fer una escapada gastronòmica i tornar a casa amb un bon dolç sota el braç.
Doncs jo crec que si sou llaminers és una proposta per fer aquest cap de setmana, una parada obligatòria cap a Bàscara, no? Som-hi. La idea d'anar el tortell sota el braç m'ha agradat. M'ha agradat, oi? Vinga.
Tinc memòria, eh, Montse? Que ho sàpigues. Ah sí? Per què? Tinc memòria perquè la setmana passada ens vas deixar caure quin seria el contingut de la secció de la ruta de les espècies d'aquesta setmana. Doncs sí, sí. Avui a la ruta de les espècies no parlarem només d'aromes, sinó que de com fer-les brillar al plat.
M'he trobat amb molta gent que em diu que té por a utilitzar-les i per això avui us vull donar apunts concrets de com utilitzar-les correctament, perquè una espècie pot transformar un menjar o arruïnar-lo realment, si no sabem quan i com utilitzar-la.
És cert, perquè una cosa que jo ja vaig preguntar que em sonava, que l'Angelina Chugani ens explicava que s'ha de fer per capes. Per capes, sí, sí. Les espècies no són per disfressar un plat, sinó per potenciar-lo, i d'això en parlarem. Abans de tot, us faré un petit resum per classificar els diferents ingredients. Vull dir...
Què són les espècies? Suposo que ja ho sabeu, no? Doncs considerem espècies parsecues de plantes, les llavors, l'escorça, arrels i flors. I com definiríem les herbes aromàtiques? Són principalment fulles fresques o seques. I per últim tenim els condiments, que són productors que aporten sabó complet, vull dir la sal, el vinagre, la mostassa, les salses...
Com a exemple us puc dir, la cúrcuma és una rel seca amb pols, el pebre negre és una valla, la canyella és escorça i el comí és una llavor. Cada part de la planta té una intensitat i una funció diferent.
Explica'ns com utilitzar-les segons el tipus, perquè suposo que hi ha algun secret. Una de les principals idees que hem de tenir és el moment adient per introdir a cada recepta, així que us dono uns trucs pràctics. Les espècies en llavor o senceres, per exemple el comí, pebre en gra, s'han d'atorrar lleugerament a l'inici amb l'oli perquè alliberin aromes.
L'espècie amb pols, per exemple la cúrcuma, el pebre vermell, s'han d'afegir en el sofregit, però sense cremar-les, perquè si no es tornarien amargues. Les herbes seques, millor a mitja cocció. Les herbes fresques, al final, per preservar l'aroma. Permeteu-me que us faci un símil. Les espècies són com la música d'un plat. Si entren massa aviat es cremen, si entren massa tard no s'integren.
I com sabem la quantitat que hem d'utilitzar? Perquè si ens quedem curts potser no li donen el seu toc i si ens passem en mascarem i potser... Doncs hem de seguir una regla d'or. Començar sempre amb poca quantitat, sempre s'hi pot afegir, però no se'n pot treure. I com en tota la vida, l'experiència, o sigui, cuinar, cuinar i cuinar. El cuinant t'anirà afinant el gust de les espècies i aniràs aprenent les quantitats idònies a posar-hi.
Per exemple, us poso un exemple. La nou moscada, en excés, domina completament. Per exemple, en unes croquetes, si ens passem, perdem tot, perden tot el seu encant. El clau d'olor és potentíssim i, de fet, hi ha gent que diu que no li agrada gens. Crec sincerament que és perquè ha provat plats en què no està ben utilitzada la quantitat. I el mateix passa amb el cardamom. A mi m'encanta bé, ben utilitzat, per exemple, en rotllets de brioix.
Clar, perquè si em fa servir en excés, a vegades agafa com sabor a colònia. Exacte. Però quina seria la manera ideal de conservar-les? Sí, i sempre em pregunten com les hem de guardar, oi? És ben senzill. S'han de guardar en pots hermètics que no els hi doni directament la llum i, sobretot, lluny del calor.
Aquí us haig de dir que seria interessant tenir petits pots hermètics opacs, tot el contrari del que trobem en tots els espacis. Que són de vidre transparent. Jo la primera, la veritat. Encara com que els utilitzo tant, no els hi dona temps de fer-se malbé. De fet, no és que es facin malbé, sinó que perden el seu olor i per tant la seva utilitat.
Compreu, jo us aconsello comprar en poca quantitat, en el vostre lloc de confiança, que veieu que té molta rotació, i serà el millor indicador que seran espècies ben fresques. Sí, sí, amb això jo crec que en general, amb tots els productes. Sí.
Perquè si veus que és un producte que té poca sortida, sempre sabem que serà més vell i, per tant, millor no comprar-ho. I un altre consell que us puc donar és que si compreu les espècies en gra, millor que en pols. Doncs, com hem vist, és molt comú utilitzar-les al principi en forma de gra i després en pols. Per tant, és tan senzill com utilitzar un molinet de cafè
Sí, sí, aquell que teníem abandonat en algun armari. L'útil o inútil. Exacte, i que ara et servirà per moldre les espècies. I així tindràs la seguretat que el pols obtingut és totalment 100% producte, sense additius i sense sal afegida. Això és molt important. I, per cert, si ho compres així i el molds a casa, surt molt més econòmic. Efectivament.
Tot i que avui ens parlis de com, també ens explicaràs alguna recepta, no? Doncs no, no. Avui, amb les indicacions que us he fet, m'agradaria que experimenteu, que proveu a fer les receptes seguint aquests petits consells i ja veureu la diferència en els vostres plats.
Bé, per exemple, més evident, la forma correcta d'utilitzar les espècies, parlem sempre d'un curri. Tu en fas. Sí, i tant. Del que sigui, de verdures, de peix, de carn... La base sempre és la mateixa. Oli calent, afegir espècies en gra, fins que comenceu a olorar. A continuació, afegir l'all i ceba, per començar el sofregit. Seguidament, ja seguim amb les espècies en pols. I el tomàquet i les verdures, peix o...
o carn al final, sempre. Salparem i ajustem si falta més punys, més força. Afegim el làctic que vulguem, iogurt, crema de llet, llet de coco, etc. I al final de tot, per servir, afegim les herres fresques que vulguem. Ja m'explicareu si vosaltres seguiu aquests tempos.
Doncs jo un consell, que a vegades fem curris, però ens oblidem de l'ingredient base del curri, que és el que li dona el color, que és la cúrcuma. Últimament, saps per què l'estic fent servir molt, la cúrcuma, amb la seva pebre, evidentment, per potenciar la curcumina, l'afegeixo amb la crema de carbassa que escalivo al forn. Home, i tant.
Està tremendo. Doncs vinga, seguim viatjant junts en aquesta ruta de les espècies i potser el següent pas serà que us faci un recull de recomanacions de com combinar les espècies amb els diferents tipus de proteïnes i així anirem perdent la por a utilitzar-les correctament. Em sembla una idea molt bona perquè a vegades és això, molta gent té por, no sap si combinarà bé, si no i mira, unes quantes instruccions en aquest sentit ens aniran... Vinga. Superbé. Vinga, som-hi. Fins ara.
Fins demà!
Avui a la secció del producte de temporada parlem d'un ingredient que anuncia clarament l'arribada de la primavera a la cuina catalana. Són les faves. Tendres, fresques, amb un sabor vegetal molt característic. Les faves són un dels primers productes que ens regala l'horta quan s'acaba l'hivern. Durant els mesos de març i abril viuen el seu millor moment i per això es converteixen en protagonistes de molts plats tradicionals del nostre país. Les faves són les llavors de la fevera.
que és una planta llaguminosa cultivada des de fa milers d'anys a la Mediterrània. Quan són de temporada tenen una veina verda i ferma, les llavors són petites i tendres, i gairebé no necessiten coccions llargues. Les faves joves fins i tot es poden menjar gairebé senceres, mentre que les més madures requereixen pelar-les per eliminar la pell exterior, que és més dura. Nutricionalment les faves són molt completes, són riques en proteïna vegetal, com tots els llagums,
Tenen una gran aportació de fibra que ajuda al trànsit intestinal, contenen vitamines del grup B, especialment àcid fòlic, aporten ferro, magnesi i potassi. Són energètiques, però amb poc greix, per això han estat històricament un aliment bàsic a la dieta mediterrània. Les faves formen part d'alguns dels plats més emblemàtics de la gastronomia catalana. Les podem trobar...
No ho sé, Montse, per exemple, ofegades amb ceba tendra i herbes, no? Que bones. O saltejades amb pernil. Sí. En truites primaverals, afegides a arrossos i guisats, o com a base de cremes suaus. O soles. Amb un rajoli d'oli? No, soles amb bacallà. Oh, que bones, per favor. És que m'encanten, m'encanten. Boníssimes. El plat estrella, però...
A casa nostra són, sens dubte, les faves a la catalana, on s'uneixen amb botifarra, amb cansalada, menta i un toc de nizet o de birranci. Les meves preferides, eh? Doncs vinga, anem a una de les receptes, perquè ja sabem que aquestes receptes tradicionals a cada casa... És un món. És un món.
Vinga, per unes 4 persones, un quilo de faves tendres amb la veina, una ceba tendra gran, dos alls tendres, 150 grams de cansalada aviada, una botíferra negra, un grapat de menta fresca, un got petit de birranci o d'anís sec, oli d'oliva verge extra i sal i pebre. Sofregim la cansalada tallada d'aus en una cassola, amb oli d'oliva o deixeu que aquell greixet propi de la cansalada també ens ajudi en la cocció. I llavors hi afegim la ceba i els alls tendres picats i ho deixem enrussir lentament.
incorporem les faves i remenem bé. És llavors quan hi afegim el birranci o l'anís i deixem evaporar l'alcohol. És el moment de tapar la cassola i deixem coure uns 20-25 minuts. A mitja cocció s'hi afegeix la botifarra, rodanxes i la menta. Rectifiquem de sal i pebre i deixem reposar uns minuts abans de servir. Senzill...
aromàtic, absolutament primaveral i tradicional. Aquest plat te'n recorda la meva mare, sempre. Ella els feia excepcionals. I t'haig de dir un secret, ella era al·lèrgica a les faves. O sigui, les feia per vosaltres. Sí, però ella també de tant en tant ficava la cullerada i després ho notava. Però ho caudia, oi? Sí, i tant. Vinga, doncs, que vagi de gust.
I ha arribat l'hora d'endinsar-nos en el món de les entrevistes vinculades a la gastronomia. En aquest cas, amb la... Perdoneu que ho digui així, però com ho diu ella? La inflomerdi de capçalera de Catalunya. Ens estàs aixafant ja, eh, l'entrada, Marta? L'estic aixafant, ho sento, però és que no me'n puc estar, perquè...
Fa molts anys que la segueixo des del perfil personal i estic enamorada de la seva manera tan natural, tan espontània i tan desvergonyida, diguem-ho clar. Doncs vinga, seguim la nostra voluntat d'anar coneixent totes les publicacions de nous llibres.
de gastronomia i cuina, sobretot els que es van publicant en català. Avui us portem una autora i llibre molt peculiar, amb dos fogons. Us parlem de la Clara Simó, o més coneguda a les xarxes com Clara Fogons. En aquesta ocasió la tenim a l'altra banda de la línia telefònica. Bon dia, Clara, i molt benvinguda.
Bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Gràcies a tu per presentar amb nosaltres aquest llibre, que de fet ja has anat fent diverses presentacions arreu del territori. I, a veure, és un llibre també peculiar, oi? Sí, és un llibre diferent, no és el típic llibre de cuina. Si algú busca aquest llibre preciós de les fotos estupendes i tot molt políticament correcte, no és el seu llibre, sinó el dubte.
És peculiar perquè les publicacions a les xarxes, com hem dit, són ben peculiars. És un reflex del que tens a les xarxes socials o has plasmat en aquest llibre? Sí, parlàveu de la naturalitat i d'aquesta manera de fer tan propera i això és el que volia transmetre realment al llibre perquè no tenia gaire sentit que jo, normal, sigui una persona així, molt natural, molt oberta i amb un punt gamberro
i després fes un llibre seriós, o sigui, no tenia cap mena de sentit. No em sentia còmode tampoc escrivint-lo, eh? Però tu ets filòloga catalana, ets professora. Sí, jo d'ofici, de professió, soc filòloga catalana i professora a un institut. A Terrassa? No, ara estic a Sabadell. Ah, has canviat. Ara m'he canviat de cocapital. Això anava a dir, de cocapital a cocapital. I a partir d'aquí, d'on entra aquesta afició a la cuina? Ens agrada molt cuinar, ens agrada molt menjar. La nostra vida...
s'ha donat al voltant dels fogons, la meva i la de tota la família, eh? Sí. Des de ben petits, no?, tenim els records de la nostra padrina, la nostra àvia, no?, remenant cassola sempre i tota la feina de família s'havia fet allà a les cuines. Per tant, és una herència familiar el tema culinari. Ara, després, al moment de posar-t'hi una miqueta més seriosament així a les xarxes, va ser arran de la pandèmia,
que m'avorria com un ostre, i m'agradava molt fer fotografies i cuinar, i vaig dir, escolta, uneix les dues coses i posa-t'hi amb això de l'Instagram. Sí, però de fet a l'Instagram ja hi eres d'abans, des del febrer del 2017 hem consultat. Sí, tenia l'Instagram, el que passa que no m'agrada ensenyar la meva vida, i en aquell moment l'Instagram s'utilitzava bàsicament per això. Sé que hi havia gent que feia...
que feia moltes coses creant contingut, però jo no estava en aquest mundillo, diguem. Per tant, jo el tenia com qualsevol altra persona del món, com a una xarxa social personal. I no li feia gaire cas, la veritat és que no publicava mai res, ni me'l mirava, no feia res fins a la pandèmia.
I què et va començar a publicar receptes i sobretot d'on surt aquest toc tan humorístic que li dones? Doncs al principi només penjava les fotos, perquè així m'obligava a menjar, per començar, perquè m'acabava de separar, m'acabava de separar, m'acabava de mudar, estava sola en un pis, una setmana tenia les meves filles però l'altra estava absolutament sola,
no podia sortir, no podia veure ningú, i el que em passava és que vaig deixar de menjar. Ostres! Sí, perquè em feia mandra posar-m'hi per mi sola, no em venia de gust, acabava menjant, però qualsevol cosa, no? I en canvi, amb això vaig dir, escolta, mira, tens l'oportunitat i l'excusa per fer un àpat de 100 cada dia, com a mínim, no?, per poder fer una foto.
I arran d'això vaig començar a fer les fotos dels plats. Però després la gent, va començar a entrar molta gent al meu Instagram, i van començar a dir, ostres, ens agradaria tenir la recepta, no? Sí. I vaig dir, vinga, doncs va, i vaig començar a publicar la recepta. I el toc d'humor vaig veure que era el que em feia diferent. Perquè de blocs en català i de xafes en català n'hi havia abans, però la gent, ara sobretot la gent molt jove,
que comença ara amb el tema d'Instagram, diuen, no, perquè abans no hi havia creadors de contingut en català, no sé què, ningú feia coses en català. Quan jo vaig començar ningú feia coses en català. És mentida, eh? Vull dir, coses en català n'hi ha hagut. I abans de les xarxes socials hi havia els blogs i hi havia una quantitat important de gent que escrivia en català els blogs. Són de consulta popular, pots mirar-los ara mateix, no? Doncs el que sí que vaig veure és que hi havia molta gent que feia això, però...
no hi havia gent que ho fes amb un toc d'humor. Tu creus que aquest és el secret del teu èxit? Jo tinc claríssim que aquest és el secret del meu èxit. Aquest i la proximitat. Això és una cosa que a la gent li sorprèn encara ara, sobretot ara més, jo crec, el tema de la proximitat. A vegades comento algun vídeo d'alguna altra persona, que no és un creador de contingut, simplement que ha fet un vídeo que és interessant.
o que respon als comentaris i la gent valora molt positivament aquesta retroacció. Tens temps per contestar-me. Jo contesto tothom. I això m'apropa moltíssim al lector o al consumidor de...
Has fet referència al tens temps. Com tens temps? No tinc temps. Com ho fas, doncs? No m'ho faig. O sigui, la gent diu, ai, com pot ser que arribis als de la feina? Em diuen, com pot ser que puguis fer tot l'institut? Ser mare? Tenir això de l'Instagram, que és una altra feina. Com arribes a tot? No, és que no arribo a tot. O sigui, no arribo a tot, simplement. El truc és aquest. No arribo a tot. És dedicar temps al que t'interessa. I a més a més, ara, el llibre. Sí, sí.
Clar, exacte. Ara, de fet, aquests dies estic una mica saturada perquè, clar, la promoció del llibre em porta moltes hores. Moltes hores. I, clar, ja és una feina més, no? Ahir parlava amb el meu pare del tema d'estructurar l'empresa, de no sé què, no? I deia, no sé d'on puc treure ara el temps de fer tots els tràmits que necessito fer ara mateix, no? I totes les gestions, a part de les de crear contingut o a les de
promocionar el llibre o les de preparar les classes o fer-les, no? Hi ha tota una part de gestió que també hi és, hi ha de ser, no? I a vegades el tens altres d'on pots, bàsicament. Clar, i a més a més, col·laboracions amb marques. Clar, clar. Clar, si al final les xarxes no sobreviuen si no hi ha col·laboracions, perquè la gent et diu, ai, t'estàs venent a les marques. No, perdona, és que al final jo treballo 8 hores, 9 hores al dia d'aquesta història, no?
Per tant, a veure, 8 hores al dia, les fas de gratis, jo no. Clar, això no ho entén la gent. Si vols sostenir-ho, clar, si vols sostenir-ho i la gent vol que hi hagi contingut regular, t'ha de portar alguna cosa econòmicament perquè si no, és que no, és que...
L'important és que amb les marques que col·laboris siguis coherent. Jo crec que això és el principal, també. Quan veus alguns influencers aquests que sí que anuncien coses que no van a la seva línia, ja veus que ja els deixes de seguir, la veritat. A mi és el que em passa.
O que no van amb els valors, perquè al final no només és la línia. Sí, sí, els valors. Moltes vegades t'has de plantejar, la gent no ho sap això, però moltes vegades t'has de qüestionar on tens el límit tu i quins són els teus valors. És una cosa que ningú s'imagina que hauràs de fer. Has de dir moltes coses que no perquè són en castellà, sí, però aquest és el menor dels meus problemes, el fet lingüístic. Aquí és una barrera molt fàcil que...
que la puc posar d'entrada i ningú et qüestiona. Però hi ha valors que són més difícils. Per exemple, cases d'apostes. T'han demanat col·laboracions? Sí, et demanen col·laboracions de tot.
Es va de col·laboracions de tot, de jocs d'apostes, de... Jo què sé, doncs això, no? Suplements. Temes d'estètica que fan que tinguis una relació dolenta amb el teu cos. Sí. Suplementació, tot el tema d'aprimament, saps? Déu-meu. Això, que tu has de decidir si entres en aquest joc o no. Jo ara sí que no hi entro ni hi entraré, no? Ja tinc una...
un escrit perfecte per enganxar a qui m'envia aquestes coses. Copiar i enganxar. Clar, però això, aquesta gent, aquestes indústries tenen molts diners, són els que més et paguen de tots. Els que fan que rebaixis els teus valors fins al terra.
Això ho vam... Aquelles coses que has de pensar. Ho vam parlar quan vam fer una entrevista amb l'Anna Recetas Fàcils. L'Anna Tarés, sí. L'Anna Tarés. Ens va dir exactament el mateix, que amb ella també li proposàvem moltes vegades aquest tipus de col·laboracions i dèiem, clar, i no les acceptes i no les veiem amb ella i realment és el que valorem, els que estem a l'altra banda, diguéssim. Clar. Molt bé. Molt bé. Exacte.
Hi ha un altre tema, que és les col·laboracions que fas en ràdio, a ràdio castellà, on a més a més també introdueixes part d'un joc que també ens agrada molt, com a mínim els catalans, no els castellans, i és quan fas les receptes en catanyol. Sí, les receptes en catanyol se'n tenen molt èxit.
A mi em sorprèn molt. Em sorprèn molt perquè... Sí, digues, digues. Digues, digues. Com pots separar, perquè a mi em passa, jo a casa parlo català i castellà, els dos, i a vegades em surten catalanades o castellanades. Tu, com ho portes això? És molt difícil. És molt difícil, trobo.
És difícil gravar-ho. La gent es pensa que ho gravo així d'una tacada i és mentida. Jo gravo cada frase 20 vegades. El tècnic es torna boig editant l'àudio. Vale, vale. Però sí, em costa moltíssim. El que passa que ja hi tinc la mà trencada.
Ja tinc una nota del mòbil on hi apunto totes les frases que se'm van acudint. També tinc molts llibres, clar, com a lingüista tinc molts llibres d'expressions i de temes lingüístiques. Per tant, d'allà puc treure molt de suc també i després és pràctica. Ara ja soc capaç de gravar una secció de dos minuts en cinc.
i no en 20, com feia abans va bé i fa servir el típic per alquilar sillas, coses així les frases tan catalanes tan nostres són simples traduccions amb la qual cosa no tenen solta ni volta no hem parlat gaire del llibre, em sap greu som-hi amb dos fogons, receptes per jugar a la cuina i convertir-se en xef sí aquesta idea va ser teva o de l'editorial? explica'ns
La idea del llibre o la idea dels dos fogons? La idea d'escriure un llibre va ser idea de l'editorial. Vale, molt bé. Jo era a casa meva tranquil·lament fent les meves receptetes i un dia em van trucar i em van dir, escolta, vols fer un llibre? I aleshores se m'ha obrit tot un món, no? Va estic així d'entrada o et va costar?
Vaig dir que sí d'entrada. Diem que sí a tot. I després ja ens ho plantegem. Aquestes coses s'han de dir que sí, perquè no pots anar amb la por per davant. Per tant, vaig dir que sí de seguida. I amb dos fogons, què? Va venir pel nom, no? Directament? Sí. Amb dos fogons va ser... Va ser molt ràpid, la tria del nom. Va sortir de seguida. Volia una cosa que fos...
divertida que lligués amb el meu nom i que tingués una intenció o sigui que fes referència a alguna frase molt catalana molt catalana
Molt catalana, no? Amb dos fogons. Em semblava que era com molt... Això, no? Molt engrescadora per posar-t'hi. Sí, sí. Explica'ns una miqueta com has estructurat el llibre. I jo crec que va dirigit a un públic en concret o no? És un ampli ventall. No, el ventall és amplíssim. Si et preguntes a qui no va dirigit, no n'hi ha dirigit a algú que sigui cuiner i que busqui tecnificar-se. És evident que no, perquè no soc cuinera, soc professora, no?
de català, és a dir, que no té res a veure amb el tema culinari, però el públic és totalment general. I com està estructurat el llibre és el que els fa potser més especial. A part del to humorístic, jo crec que el que fa més especial aquest llibre és com està estructurat i és que està plantejat d'una manera gamificada, no? Està estructurat amb unes categories, les receptes tenen unes categories que són tres, la més fàcil que és de passo que t'emboli,
la de dificultat mitjana, que és suala cancel·lada, i la de dificultat alta, entre moltes cometes, que és la paella llacalana. I en aquestes tres categories s'estructura tot un llibre, tu després tens un manual d'instruccions per si vols seguir el joc. Sí, això és molt interessant, eh? És molt interessant. Això que posa manual d'instruccions, vull dir, no ho he vist enlloc, eh? Un llibre amb manual d'instruccions. Molt bo.
Jo crec que era la gràcia per fer-lo més interactiu, també, no? Volia aconseguir aquesta manera de ser propera que tinc a les xarxes a un llibre, també. I ho faig de dues maneres. Una és aquesta, d'acompanyar el lector parlant sempre en plural, ara agafem no sé què, ara fem com si estigués jo al costat, i després també interpel·lar-lo directament, no? Vinga, Josep Maria, agafa la paella i que no se't cremi que no sé què, no?
I després, l'altra manera, era fer-lo partícip d'això, del joc de la cuina. I per tant, escolta, si fas aquesta recepta i la fas bé, doncs tens tants punts. Si no la fas bé, doncs torna-la a fer i ja et sortirà, no? I penso que era la manera divertida d'incloure'ns a tots dintre el llibre. I amb jocs. I amb jocs. Sí, perquè ja que no té fotos, això va ser una idea que no era meva, tampoc. La idea de no tenir fotos...
Era de l'editorial, també una de les premisses que m'han posat. No pot tenir fotos aquest llibre, és un llibre en blanc i negre. Doncs plantegem-nos el llibre diferent, perquè, clar, tots els meus llibres a casa tenen unes fotos estupendes. I Instagram és fotografia, bàsicament, i vídeo, és imatge, tot. És un repte. Com ho farem per fer-lo divertit, que no quedi...
Un llibre d'Iaia, no? No, jo crec que és un llibre per la família, realment
jo crec que és per incrementar la interacció de la cuina de la família amb els nens, coses que ara hem deixat de fer, la veritat jo amb els meus fills jo poc he cuinat amb els meus fills en canvi jo havia cuinat més amb la meva mare i no sé per què ho vaig deixar perquè no ho he fet jo i amb aquest llibre donen ganes de jugar-hi jo crec que s'ha perdut el cuinar amb els nostres fills i una part ha estat per la diferència de les cases
d'abans amb les dades. Perquè ara tots tenim un menjador-cuina i que sembla que hagi de portar tothom cap a la cuina, però no porta tothom cap al menjador. No sé si us heu fixat, abans tots érem a la cuina fent companyia dels nostres pares, fent, jo què sé, els deures o el que sigui, i ara ja no. Ara ja som a la... Tothom és a la part del menjador i tu estàs cuinant sola mentre els altres estan mirant la tele, no? Jo crec que sí, aquell llibre és una bona eina per engrescar tothom a cuinar amb els seus...
Amb els fills, amb la parella, amb qui sigui, no?
De fet, també canvia una mica, segons la persona, perquè jo tinc dos fills, de 20 i 15, i el de 20, no m'expliquis històries, que jo em cuinaré per necessitat i per supervivència, punt. En canvi, el meu fill de 15 anys és un gran amant de la cuina i s'implica i mama, deixa'm cuinar a mi i, escolta'm, fantàstic, eh? No s'hi dedicarà professionalment, però t'asseguro que cuinarà moltíssim a casa seva.
Sí, sí, realment també va a persones, evidentment, això a tothom... No a tothom li ha agradat el mateix, però sí que és veritat que les coses bàsiques abans les sabíem i ara ja no les sabem. Sí, sí, sí. Si tots hem vist fer un sofregit a la nostra mare o a la nostra àvia...
I ara ja no, els nens ja no saben com estan sofregits perquè no han vist les seves mares i les seves àvies fent sofregits. Vull dir, això és un problema. Quin procés vas seguir per anar decidint quines receptes hi haurien de sortir al llibre? La veritat és que són bastant variades i crec que el que tenen en comú totes elles són senzilles i assequibles per tant cuiners novells i alhora també són plats que podem fer cada dia a casa. Oi que sí?
La idea era aquesta, agafar receptes fàcils que pogués fer tothom, de cuina casolana, que no sempre tradicional, perquè la gent diu, estàs parlant de cuina tradicional com si només fessis fricandó, però també hi ha nuggets, efectivament, perquè és cuina casolana, que són receptes que ja hem incorporat, o sigui, menjars que ja hem incorporat al nostre dia a dia,
Però moltes vegades no sabem cuinar. Ja comprem fets, no? Ara hi ha gent que es fa la seva pizza per fer una cosa diferent. Els divendres ens fem la pizza i la massa i no sé què. Però els nuggets, qui se'ls fa? Sí, sí.
Tens tota la raó. I a canvi compres aquella massa, aquella aglomeració de carn amb no sé què més. Que no saps el que porta. I pots fer tu la versió casolana que deies, però sabent ben bé quins són els ingredients que porta. Sempre molt més saludable. Exactament. Exactament. De fet... També hi havia una part que era la part d'aprofitament, que també era molt important. Això. Totes les receptes han de poder ser aprofitables i que vinguin d'això, no? De...
per aprendre a utilitzar al màxim tot el que tenim a la cuina. De fet, ens agrada molt aquest llibre perquè també parles molt d'aprofitar aquestes elaboracions bàsiques i d'alguna forma planifiques el batch cooking famós, que ara amb aquest nom és molt conegut però és el que feien les nostres mares, fer elaboracions bàsiques per... Per el dia a dia, per anar avançant. Això mateix, sí, sí.
els comodins, no?, les cartes pràgiques. Això mateix. Si sempre tens un caldo, no?, o un sofregit, o una picada al congelador, doncs fantàstic, perquè pots fer qualsevol cosa, no? Sí, sí, a nosaltres realment ens facilita la vida, i quan estem treballant tota la setmana, doncs és això, dedicar dues o tres horetes a fer això, la veritat és que després de la setmana vas molt més lliure. Mira, nosaltres abans de venir a la ràdio, jo avui, vaja, ja m'he deixat fet una olla de brou, i la Montse ahir. Sí, sí, sí. I del brou n'extraurem de tot...
Sí, sí. Llavors, com és la col·laboració amb Ada per allà? Va, que hi veu fer una competició. Sí, mira, l'Ada és una persona que és molt top dintre de les xarxes i dintre de la cuina en general. Té una pila de llibres, una experiència llarguíssima, no? I jo crec que és la dona que...
la creadora de contingut en català amb més seguidors. Si no ho és... S'ho mereix. No, no, però jo crec que ho és. Realment, que només faci coses en català crec que és la que més té. I em va dir un dia que vam coincidir. Em va dir, escolta, per què no fem alguna cosa? Fem alguna cosa juntes i fem això del Forduel, que ho facin diferents cuiners i això, i ens ho passarem bé. I de seguida vam veure que ens entendríem fàcils.
Perquè tenim una manera de fer molt similar. Sí, també és molt natural, molt espontània. Sí, ens vam entendre de seguida. I vaig anar al seu restaurant, vam gravar la recepta, els vídeos aquests com de confrontació divertida. I després vam fer aquesta col·laboració que cadascú cuidava a casa seva, no?
Molt bé, molt bé. I a partir d'aquí tens nous projectes? Tens algun projecte que ens puguis explicar o alguna cosa? O és ara que estàs en el ple boom del llibre, no? Ara estic a la cresta de l'onada, totalment. Estic a la cresta de l'onada amb això del llibre i tampoc m'està permetent gaire pensar, no? Pensar què seré, què vull fer i com, no?
Això, fa 5 anys, si m'haguessis preguntat on seria o a què aspirava, jo fa 5 anys aspirava a arribar a 10.000 seguidors i algun dia fer alguna, clar, i que algun dia em regalessin alguna cosa, m'entens? Sí, sí, això tot. Si m'haguessin dit, mira, dintre de 5 anys estaràs amb 70.000 seguidors i fent receptes amb gent supertop i col·laborant amb empreses molt bones,
i a més a més et paguen per això i fas un llibre, no m'hauria cregut. Que estàs feliç, vaja, estàs molt feliç, realment. I les teves filles què et diuen? Les meves filles tenen sentiments contradictoris. D'una banda estan molt orgulloses de mi, molt,
Però després tenen un punt de vergonya immens, perquè ara em passa una cosa que fins ara no havia passat gaire, que és que vaig pel carrer i em reconeixen. Hi ha gent que em reconeix. Sí, clar. I elles els agafen un atac de vergonya espectacular. Quina edat tenen? Quina edat tenen?
Doncs mira, la més petita en té 11 i la gran en té 13. Uau, sí, és l'edat complicadilla també, per aquest aspecte. Sí, sí, però mira, l'altre dia em va passar una cosa molt graciosa i és que anàvem amb la meva filla gran i anàvem per Sabadell i em diu que bé, mama, no ens hem trobat ningú que et conegui. No diguis gaire fort perquè, aviam, som a Sabadell, no?
i al cap de dos minuts ens vam trobar amb unes noies, unes seguidores i clar, la pobra, supervermella i després de parlar una estona i dir, si és que la pobra està aquí supervergonyida, tot el tema quan ja marxà vam dir, que vagi molt bé i la Mariona, la meva filla es va girar i va dir, compreu-li el llibre que bo, que bo i els alumnes? vergonya però de mànager i els alumnes? què diuen?
I els alumnes una mica el mateix. Estan... Se senten com molt especials perquè tenen una profinfluencer que els dic, escolta, què és això? No té res. Al final em faig un fart d'hores de treballar i ja està, no? Sí, sí. Però després estan molt contents i els fa molta gràcia. Em paren per l'institut, escolta, pot ser que em sortissis ahir a TikTok o a Instagram? Sí, sí, t'he sortit, és veritat. Sí.
Molt bé. Bé, ja anem acabant, eh? I el que fem a tots els convidats, fem una ronda ràpida de preguntes, aquelles que fem pim-pam, d'acord? Vinga. El primer que et vingui a la ment. Vinga, som-hi. Quina és la paraula més bonica en català relacionada amb la cuina? Amb la cuina seria... Ostres, que ho agraeixo, fins i tot m'ho poseu, eh? Va examen, això, eh? Aixafar. Bé. Interessant.
Recordes quina va ser la primera recepta en què diguessis, ostres, però si això és espectacular? Que em sortís bé un pa, però va ser després de mil intents de molts pans fallits. Això és el bo, això és el bo. Ets més de dolç o salat? Sóc més de salat. Tant per cuinar com per menjar? Sí. I quina recepta recordes amb més nostàlgia de la mare o de l'àvia?
Doncs mira, la meva àvia feia un sofregit de tomàquet, que només portava tomàquet, all i una miqueta de llorer, i molt de temps, molt de temps, molt de temps. I aquell ens el podíem menjar de cullerades, però és que potser estava quatre hores allà. És que és el secret. Alguna recepta que hagis provat de fer i que no hi ha manera que et surti bé?
Normalment no se'n registreixen gaire receptes, la veritat, perquè les que no surten bé són perquè no estan bé la recepta. Les receptes molt virals... Sí, aquesta és res. Amb tres ingredients! Sí, exacte. Surten com han de sortir, però que són una merda. Exacte. T'agrada més el taper o bé un menú gastronòmic, aquests que siguin ben entaulats?
M'agrada molt el menú gastronòmic perquè tasto coses molt diferents. El de P.O. m'agrada per gaudir-lo amb les amigues. Molt bé. Doncs ja estem acabant. Se'ns acaba el temps. I volem agrair-te precisament que ens hagis dedicat aquesta estoneta de dissabte per conèixer't millor, descobrir què ens podem trobar en aquest llibre, de veritat molt interessant, i que us recomanem moltíssim. I si voleu aprendre força amb les bones receptes i alhora passar-ho bé, aquest és el vostre llibre.
Amb dos fogons, receptes per jugar a la cuina i convertir-se en xef, editat per Rosa dels Vents. Clara Simón és l'autora. Clara Fogons a Instagram, no us ho perdeu. Sí, sí. Gràcies, Clara, de debò. I fins la propera. Aviam, si ens retrobem ben aviat. Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Molt bé, moltes gràcies.
Obrir la nevera, la cuina o un plat no és només preparar menjar, és descobrir història, emocions i identitat. Per explorar aquest món comptem amb Adrià Solano, pastisser i periodista gastronòmic, que cada setmana ens porta la seva mirada apassionada sobre la nostra cuina i les seves arrels. A Identitat Gastronòmica l'Adrià ens recorda que darrere de cada sabor hi ha un relat i que entendre'ns passa també per entendre què mengem. Adrià Solano, bon dia. Bon dia, què tal? Com estàs?
Molt bé. Sí? Avui de què parlarem? Doncs avui parlarem del bunyol, la massa frellida que no pot faltar en separadors durant la quaresma i de la qual a Catalunya tenim una versió particular. El bunyol o brunyol de l'Empordà, que estic segur que coneixeu. Sí, sí, sí. Jo m'acabo de menjar un aquest matí. Què dius? Bueno, però toca els dimecres i els divendres, en teoria. Però vaig convocant...
a comprar-ne ahir a la tarda i encara estàvem bé. Sí, te n'havien quedat, vaja. És que a casa no passen aquestes coses, no queden, no queden. Bueno, com sempre, ja sabeu, abans d'arribar a les vitrines de les pastisseries actuals, hem de donar una volta per la història, per tal de descobrir l'origen d'aquest mos dolç que, ja us avenço, compta amb un gran número d'elaboracions semblants arreu del món.
Com altres dolços dels que ja han parlat al programa, el Bunyol s'inicia a l'època de l'antiga Roma, o fins i tot abans. És cert, sí, sí. De fet, si fem una ullada al Diccionari Etimològic de Coromines o al de l'Acadèmia Francesa, una cosa que a mi m'encanta fer, parla basant filològica, ja us sabeu, veurem que amb dos diuen que les paraules Bunyol o Bunyuelo i Vanyet, el seu cosí francès, comparteixen un mateix origen, possiblement pre-romà.
Però abans de continuar amb l'etimologia d'aquesta paraula, deixeu-me fer un apunt sobre el banyet francès per a aquells que no el coneixen. Es tracta d'una mena de bunyol que originàriament es feia amb una pesa de fruta embolicada en una massa que s'infla al frellir-se. Doncs bé, tornant a l'etimologia, resulta que les paraules bunyol i banyet provenen del mot català bon i del francès beny respectivament, per la forma resultant del bunyol, una massa com avoltada.
Per això, quan volem fer referència a alguna cosa que està com rara, que ha quedat malament, això és un bunyol. I tant. Si ens centrem ara en la paraula castellana bunyuelo, podem trobar altres arrels o altres connexions que s'han fet temològicament.
Per exemple, hi ha algunes fonts que la comparen amb la paraula pañuelo o inclús amb la paraula punyo. I això està relacionat també amb la forma de formar aquests bunyols. La primera relació, la de pañuelo, fa referència a algunes masses de bunyols que es dobleguen sobre si mateixes, com si es tractés d'un fi mocador abans de frellir-se. I trobem, per exemple, un tipus de massa semblant en els coquillos extremenyos. Sí, sí, és veritat.
I d'altra banda tenim la segona associació, la que està relacionada amb la paraula punyo. Doncs aquesta vindria d'un dolç romà a la massa de la qual se li donava forma amb el puny. Tot i les pistes que ens dona l'etimologia de la paraula, l'origen concret d'aquesta massa, ara quaresmal, és difícil de trobar. Ja sabeu que això sempre ho dic, no? Podem fer teories, podem teoritzar sobre l'origen de les coses, però tampoc tenim la certesa sempre que no hi hagi un material, no? Un document escrit. Un document, i tant.
Això sí, si tornem a l'època romana, concretament al segle II després de Cris, ara sí, trobem una massa semblant en els globus que apareixen al llibre d'Agricultura de Cató en el vell.
Tot i que trobem la primera aproximació documentada al bunyol en aquest llibre, per trobar una recepta denominada exactament com a bunyol, hem d'esperar al segle XVII, quan apareix en el llibre Arte de cocina, pasteleria, bizcotxeria i conserveria de Francisco Martínez Montiño. Si us interessa, és superinteressant, el podeu trobar sencer, digitalitzat a la web de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Accés lliure? Accés lliure, per fet.
Doncs Montinho es refereix a la recepta al començament del llibre, en un llistat dels plats típics d'un banquet de palau. Cal dir que aquest home era cuiner de reis com Felip II i va concebrar aquest llibre com una guia per als aprenents de cuina.
De fet, era així, tots els llibres en aquella època només eren per documentar perquè els ajudants de cuina i els successors de la cuina poguessin mantenir aquelles receptes i la manera d'elaborar-les. I tant, i no només aquí, això ho trobem a França, a Itàlia, clar, al final era la cuina de la cort o de l'aristocràcia,
i era l'única forma també d'enregistrar les receptes i d'ensenyar als nous aprenents. Bé, doncs més endavant, dintre del llibre de Montinho, s'ofereixen tres detallades receptes de bunyols de vent, l'elaboració de la massa dels quals no s'allunya gaire de l'actual.
I ara arriba el moment de ficar les mans en farina i parlar en concret de la característica principal dels bunyols, la seva massa escaldada. Doncs aquesta massa del bunyol de vent es fa a base de farina, aigua, sal i mantega, o llard de porc, històricament, que és escaldar el foc per coure la farina i a la que una vegada fora del foc se li afelleixen ous per estovar-la. Els que tingueu alguna noció de pastisseria notareu una particularitat.
No, Montse, a veure si em pots ajudar. A quina altra massa s'assembla? La massa Xú. És com la massa Xú, efectivament. Els profiterols, oi? I tant, i tant. Aquella massa... Les ecleres, no? Sí, s'utilitza per fer profiterols, lioneses, ecleres...
el Paris-Brest, doncs la semblança entre les dues masses no és una casualitat. Tal com explica la cuinera i investigadora a la que jo moltes vegades em refereixo, Rosa Tobar, l'origen d'aquestes masses escaldades és molt antic i la seva presentació més elemental és, sorpresa, el xurro, també fregit. També ho són els pastinyos i els avions extremenys de massa escaldada. Ostres, això dels avions extremenys, aquest no ho conec.
Jo crec que és un semblant a això que hem dit abans dels coquillos, una massa semblant que es fa també com doblegada, però no estic segur, potser ho haig... Ja ho buscarem, ja ho buscarem. Sí, ho haurem de buscar. Doncs si feu memòria, aquesta antiquitat de la massa escaldada al Mediterrani contradiu un mite pastisser d'aquells que vam parlar fa temps, el recordeu? Sí, quan vam parlar també de l'atatem... De l'atatan, del croissant... Desmentem llegendes. Sí, que ens encanta també...
És aquell mite que deia que la massa xiu va ser el resultat de quan al pastisser de Maria de Medici se li va caure una olla d'aigua bollent sobre una galleta de farina. Res més enllunyat de la realitat. Hi ha una prova importantíssima per confirmar la longevitat de la massa que dona vida al bunyol, la presència de dolços semblants arreu del món.
I d'això en parlaré una mica més endavant, al final de la secció. Però ara m'agradaria parlar-vos d'una característica especial d'aquesta massa que justifica la seva presència en diverses cultures. L'escaldat de la massa afavoreix que aquesta s'infli o ve al forn, com és el cas de la pasta Xú, o frellida, el cas de la massa de bunyols. L'important és que s'infla sense necessitat de llevat, característica indispensable pels jueus, que no poden menjar aliments fermentats durant la seva particular Pasqua, el Pèssac.
Aquí trobem l'origen de la popularitat del bunyol durant la Quaresma, també. Això sí, més enllà de Catalunya, el bunyol és molt popular pel dia de tots els sants, també. Això té sentit si sabem que, per al cristianisme, el bunyol de vent simbolitza l'ànima del difunt i l'acte de menjar-lo al fet d'alliberar una ànima del purgatori.
Pel que fa a la denominació de vent dels bunyols, es deu al fet que al inflar-se el seu interior queda buit, fet que permet que la massa es pugui farcir. A vosaltres com us agrada més? Farcir de nata, crema, tal qual... De totes les maneres. Sí, jo la de crema. Ui, sí, és que la de crema... Però una crema, com a Dios manda, eh? Jo aquí haig de fer un apunt i jo us recomano que proveu els bunyols de vent, farcits de crema de la pastisseria Les Sabers de Terrassa, que són espectaculars. Prenem nota...
I cal dir també que actualment els bunyols s'arrabosen en sucre, però antigament es feia amb un almíbar o una mel. I això ho trobem al llibre de Montinho. Per exemple, la massa allà fregida es submergeix en un almíbar i s'arrabosa en mel. La presència d'aquest ingredient també fa saltar una altra alarma, una relació amb una altra cultura. A veure si sabeu quina és. Una cultura que utilitza molta mel amb els seus dolços. El marroquí. La marroquina, la cultura árabe, sí.
I espero que aquesta nova dada, en comptes de fer-vos per signar o tremolar el crit d'heretgia, us desperti la curiositat. Em desperta molt la curiositat. L'únic que em passa és que llavors noto un excés de dolç, no? I tant, sí, a vegades sí. En menges un, és que no pots menjar-ne més perquè... Jo crec que en aquest cas el que hauríem de fer és reduir la quantitat de sucre de la massa, no? I posar-li potser un tipus de mel més suau, com la mel de romer o una cosa així.
doncs espero que no us els oients tampoc vulguin persignar-se i si és així acompanyeu-me en un viatge a una època d'intens intercanvi cultural ens trobem entre els segles VIII i XV a la península ibèrica quan va ser habitada pels morís fet que va deixar la seva petjada no només a la cultura i arquitectura del territori sinó en la seva gastronomia Deogràtia
Sí. Durant aquesta època trobem l'esclat d'una nova tendència pel que fa a la cuina més llaminera, la dels dolços de paella o de sartén en castellà. Segons la llegenda, un d'aquests dolços va ser el bunyol. L'artífax en... A veure si ho dic bé, eh? Perdoneu-me els oients àrabs. Abdelassí ben Drizzi el Habassún, qui va viure durant el mandat del rei sevillà Mohammed ben Abad al-Motadamid.
El llibre Inspiration Vault de l'Eva Martínez de Baked Street ens consta la història de com aquest forner va idear el bunyol durant el segle de la fortalesa del rei al poble del Mugia a Màlaga. Don Abdesalís Ben-Risi al-Habassoun va fer inventari de les seves provisions i va decidir preparar unes coques de massa elaborades amb aigua i farina. Per cuinar-les va pujar a l'alt del castell i les va freir en els calders d'olibuyent que solien utilitzar-se com a defensa contra els atacants.
Però això és una llegenda d'aquelles... Aquesta és una llegenda, totalment, no? Aquesta llegenda morisca sobre la creació del bunyol de vent és bastant popular, tot i això, no? Però, òbviament, podem dir que potser no és massa propera a la realitat. Com sempre, les llegendes les hem d'agafar una mica amb pinces, no? I, bueno, ara passem a la part de parlar d'aquesta propagació del bunyol arreu del món.
A Catalunya tenim el bunyol de l'Empordà, una massa més densa a mig camí entre el bunyol i les rosquilles frellides, amb la peculiaritat que es banyen a Nis un cop frellida. Si viatgem a Mèxic per Nadal, podem trobar el bunyol mexicà. Arrebúsat amb mel de piloncilo, de canya. Això sí, en comptes de les boletes que trobem aquí, a Mèxic és una espècie de torta inflada més semblant a les tortilles mexicanes.
I una curiositat és que el bunyol va arribar a Amèrica gràcies als convents de monges. De fet, podem trobar tres receptes de bunyols dins del receptari de Sor Juana Inés de la Cruz, referits com a pañuelos o punyuelos, aquí ve també la connexió a la etimologia, perquè la massa s'aixafa, s'aixafava, amb els punys i a l'estirar-se quedava com una massa fina semblant a un mocador. A Itàlia trobem els de Bolle, concretament a Roma, els vinya d'Ixan Josepa.
En la tradició llueva trobem els noegados, una mena de bunyols a base de farina, fruits secs i cítris, que podeu trobar la recepta al llibre, no sé si el coneixeu, Safardí, de l'Helene Jaguar Pinyé, editat per Col en Col, i també trobem el subganiot, una mena de bunyol que serveix durant el Hanukkah.
I aquí entra una altra llegenda. Durant aquesta festivitat, la del Janucà, se celebra el miracle de l'atuei d'oli, que va enjumenar el temple de Jerusalén durant vuit dies després del seu alliberament durant la revolta dels Macabeus. És per aquesta raó que el subganyot, que vol dir els que absorbeixen l'oli, són les postres principals d'aquestes festes.
En qualsevol cas, més enllà de la història, més enllà d'aquesta popularitat del bunyol o de la seva difusió a raó del món, siguin bunyols de vent, de quaresma, banyets, zepoles, sufcaniot, el que és segur és que ja des de l'època romana el ser humà ha sentit una fascinació enjoernadora per aquests globus de massa que s'inflen en contacte amb l'oli bollent i se rebossen en sucre.
No és apte per a persones que segueixen una dieta. Això segur, però deliciós. No en pots menjar un. És un bici. No pots parar. Tot i que compta amb els de l'Empordà, que estan caríssims, s'ha de dir. Tenen el valor... Ens els fem a casa i estan millors. Moltes gràcies, Adrià. Fins ara. Fins ara.
Com és que sempre ens passa tan ràpid el programa, Montse? Rapidíssim, perquè ens agrada. Ens agrada menjar. Què et sembla? Anem a dinar o què? Vinga. On ens portes avui a dinar? Avui viatgem fins a Sud-àfrica, un país fascinant on es barregen cultures africanes, europees i asiàtiques i on la gastronomia explica perfectament aquesta diversitat.
El plat protagonista és el bobotí, considerat per molts el plat nacional sud-afigrà. El bobotí és una recepta sorprenent, càrpicada espaciada, normalment de vedella o xall, cuinada amb curry suau, ceba, pa remollat amb llet, panses i un toc lleugerament dolç que el fa únic. Tot plegat es cobreix amb una capa d'ou i llet. Es gratina al forn fins que queda daurat i aromàtic. Tradicionalment s'acompanya amb un arròs blanc i chutney,
creant un contrast de sabors dolços, salats i espaciats absolutament característic. Se m'està fent la boca a aigua. Sí, m'agrada, m'agrada. Doncs mira, la proposta musical te la faig jo, què et sembla? Vinga. És una cançó molt coneguda que va donar la volta al món. És pop comercial sud-africà.
Jerusalem, del productor i DJ Master KJ, una cançó que va donar la volta al món amb el seu ritme contagiós i que transmet energia i bon rotllo. Ideal per acompanyar aquest viatge gastronòmic d'avui. L'escoltarem perquè ara no hi caic, eh?
No sé quina és. Doncs Jerusalem és molt, molt, molt bona. Ara l'escoltem. Salutacions a l'equip que fa possible el programa. Montse Margarit, Adrián Solano, Jordi Bernat, Adrià Manzanol contra el tècnic, qui qui us parla, Marta Plaza. Ens escolteu, ens escoltem de nou dimecres a les 7 de la tarda i quan vulgueu el podcast de matadeperaradio.cat. Fins la setmana que ve. Ens trobem. Vagi d'agost.
Bona nit.
Gràcies.
Dauhoyame alikolana, busoame aukolana. Ilondolose, suhambenami. Dauhoyame alikolana, busoame aukolana.
Jerusalima.
Fins demà!