Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal? Com esteu? És dimarts 4 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 9.8 de temperatura. No arribem als 10 graus a l'exterior de la emissora, al carrer Foment número 6. I disposats a acompanyar-vos fins a les 12 del migdia amb aquestes 4 hores de ràdio amb Roger Tusep, Sílvia Artés, un servidor Oriol Romeu i 12 els col·laboradors
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
de la conferència d'inici del curs a Molins Arraí, del curs escolar 25-26, que es farà demà dimecres a les 6 de la tarda a la sala gòtica del Palau de Requesens. Ahir ja ho apuntàvem perquè hi haurà també una intervenció, una actuació musical de l'Escola Municipal de Música Julià Canals, però bàsicament la conferència anirà a càrrec del Xavier García Curado, que és doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona,
que intentarà respondre a aquesta pregunta suggerent del títol de la conferència. Què és un algoritme? Explorem els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula. Aquest és el propòsit que es fa el Xavier per explicar aquestes qüestions i en parlarem avui amb ell a partir de dos quarts de nou per fer una pinzellada
de com anirà aquesta xerrada d'inici de curs que es farà demà a la sala gòtica, adreçada a la comunitat educativa, però també al públic en general que pugui estar interessat en aquestes qüestions.
A partir d'aquí tindrem a l'apunt del dia els instants de reflexió, els minuts de reflexió que ens porta els dimarts el David Guerrero. Farem un repàs també a la programació de la ràdio nostra per una banda i de la televisió per l'altra. I acabarem aquesta primera hora del programa parlant de cinema. Ho farem acompanyats de l'Albert Galera, com sempre, crític de cinema, que ens acompanya tots els dimarts des de ja fa una temporada.
I a partir de les 9, quan haguem escoltat les notícies d'aquesta hora, tindrem la Fermín Arrecio amb la cançó del dia. A partir d'aquí, la tertúlia d'actualitat. En principi avui esperem el Xavi García, el Josep Genés, el Paco Prieto, el José Polo i l'Elisenda Culell, l'Antonio Valverde.
que últimament el tenim força enfeinat als jutjats i, per tant, no ens pot acompanyar. A partir d'aquí a les 10, arribarem ja a l'equador del programa. Tindrem, per una banda, a l'espai polític del dia, preguntes, en aquest cas, a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora portaveu Marta Espona.
que també aprofitarem per valorar el ple del passat dijous. Acabarem de fer la roda de valoracions amb Esquerra, també amb l'aire Molins demà, i ho completarem el dijous amb l'espai de les preguntes a l'alcalde. A banda de l'espai de preguntes a Esquerra, avui a dos quarts d'onze ens visitarà el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement,
La setmana passada no ho va poder fer, però vam escoltar aquesta píndola que ens va deixar enregistrada al voltant de la Seguretat als museus. Aquesta setmana ens proposa fer un repàs a l'agenda d'activitats del museu i explicarem també en detall l'activitat familiar que s'ha començat ja.
a desenvolupar, que és el tresor perdut de la remolina. Però també explicarem com ha anat, per exemple, la primera visita adreçada a persones grans, exclusivament, que es feia el dilluns 27 d'octubre. De tot això en parlarem a dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze farem l'espai de xifrar en el món, parlarem de política internacional,
amb el David Lloberes fins a arribar a les 11 del matí. I a les 11 ens fixarem en una activitat que tenim aquest cap de setmana. Ahir no us ho vam anunciar perquè encara no teníem el programa oficial, però ja us podem dir que aquest cap de setmana tenim la quarta edició de la mostra Molins Terra de Bruixes a la plaça del Palau. Hi haurà activitat amb mostra de parades, tallers i altres activitats, tant dissabte com diumenge, d'11 del matí,
a 9 del vespre. Entre les ponents d'aquests tallers i d'activitats hi tenim la nostra col·laboradora, la Meritxell Díaz de la Càmera, que aquesta temporada l'hem incorporat, s'ha incorporat, vaja, parlant d'astrologia, astrologia quotidiana. Recordeu que ja portem dos signes, eh? Vam començar amb el temps de balança, hem fet temps d'escorpir,
i ara, a finals d'aquest mes de novembre, parlarem del Sagittari. Doncs la Maritxell ens presenta aquesta xerrada el diumenge a les 12 al migdia. Què li faltaria al món si no existís, el teu signe zodiacal? A banda de parlar d'aquesta xerrada, parlarem també de moltes més coses de la Fira, de la Terra de Bruixes, d'aquesta mostra, amb ella, la Maritxell, que ens acompanyarà avui a les 11, i així també tindrem una opinió, una reflexió,
Li hem demanat també que ens parli d'aquesta mostra al regidor de Fira de l'Ajuntament de la Vila, l'Ivan Mustiades. Doncs els escoltarem a partir de les 11 del matí, d'una última hora del programa, on també parlarem i escoltarem poesia, perquè avui ens toca l'espai mensual amb els Cés Vives, notes disperses, aquest espai poètic que ens convida a resseguir la vida i l'obra de poetes que ja no són entre nosaltres.
del Joan Vinyoli, del poeta Joan Vinyoli. El completarem amb l'ajuda també de la companya Silvia Artés. Tot això una mica abans d'arribar a dos quarts de dotze i amb el Cesc, que és el curador d'aquest espai, i acabarem el recorregut del programa, en aquest cas parlant de gastronomia, gastronomia molins amb el company Jordi Beumala. Tot això ens portarà fins a les dotze i a les dotze l'informatiu molins ara i el dia recuperant
la columna vertebral dels migdies, a dos quarts d'una el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes, i a la una la remissió de l'Aventura de Cuinar amb la Madrona Sala i la Judit Herrera per completar aquest matí de dimarts. Comencem, doncs, el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 4 de novembre de 2025. Benvingudes, benvinguts, som-hi!
Hola, Jordi Miralles, bon dia...
Hola Oriol, bon dia. Comencem la jornada d'avui amb una mica més de fred que ahir. Han baixat un pèl les temperatures i al centre del dia l'ambient serà agradable perquè esperem unes màximes aquí a Molins al voltant dels 20 graus aproximadament. Per tant, doncs, unes temperatures diurnes per damunt de les que serien normals per l'època de l'any, unes mínimes que tampoc són tan baixes. Pel que fa a l'estat del cel, parlarem de núvolositat variable. Estones amb sol, estones amb més núvols, però sense risc de precipitacions. Per tant, una jornada molt, molt tranquil·la.
Demà hi ha canvis. Demà augmentarà una miqueta més la núvolositat i a partir de mig dia el cel està parat i no descartaríem que demà a la tarda, de fet, ja a partir de mig dia pugui arribar a caure alguna gota aquí a Molins. Això afectarà sobretot les comarques del litoral i del prelitoral de Barcelona i també de Tarragona. I de cara a dijous, sobretot dijous al matí, encara podríem arribar a tenir també algun rosat. Per tant, avui tranquil·litat i a partir de demà més núvols i algunes pluges amb temperatures que tenen tendència a baixar una mica de cara a demà, sobretot les màximes
però que continuaran sent superiors a les normals per l'època de l'any. Molt bé, gràcies Jordi per la informació. Vuit del matí i nou minuts anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens està esperant per explicar-nos-ho l'Eduard Baciana. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Bon dia, doncs. A aquestes hores a la P7 hi ha retencions al punt de Barbaran en dos sentits de la marxa i també a la Roca i a Sant Cugat en direcció sud. Al Baix Llobregat hi ha cues en direcció Barcelona de fins a 14 quilòmetres a la 2 entre Sant Andreu de la Barca i Sant Joan d'Espí. Hi trobem intensitat a la B23 des de Molins, a la C31 al Prat i a la C32 des de Sant Boi. Pel que fa a les rondes, ara hi ha l'antitud a les dues vies en sentit Llobregat des de Santa Coloma i des de Sant Adrià.
i un avís, diversos avisos, perdó, per Boira Densa a l'AP7 entre Bilobí i Dunyà i Cils a la C17 entre Ceba i Gurb i a la C35 entre Llagostera i Vidreres. I això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Eduard. Bon dia i bona hora pel que fa al transport públic.
Informar-vos que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi, funciona amb normalitat. Només afegir el que ja us comentàvem ahir, aquesta incidència de l'AR7 de Rodalies, que durant set mesos tindrà aquesta incidència, afectacions...
per un tall de la línia que va cap a la Universitat Autònoma. En aquest cas, les obres s'estan fent amb un K de bifurcació i això afectarà a la R7, per tant, la línia que connectava l'Hospitalet amb l'Autònoma. Ara, fins al maig del 2026, les persones que l'agafaven i que us heu de traslladar a l'Autònoma
Amb tren, amb renfa, bàsicament, doncs heu d'agafar l'AR4, per tant la línia que passa per aquí a la vila, fins a arribar a Cerdanyola del Vallès i allà transbordar els autocars que connecten amb l'estació de Cerdanyola Universitat.
de dilluns a divendres. La freqüència de pas és de cada 30 minuts, entre setmana i cada hora, els caps de setmana. I això, en principi, ha de durar fins al maig de l'any que ve. Afecta només a la R7, com dèiem, que connecta l'Hospitalet amb la Universitat Autònoma. Anem a escoltar l'oferta de feina que ens ha deixat ja a punt el Francesc Roeda per comentar. Endavant, Francesc. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada al Papiol. Ens demanen un operari i operària de logística. Us busco una persona per treballar a jornada partida, 40 hores semanals, de dilluns a dijous, de 7 a 16 hores i els divendres de 7 a 1.
El contracte seria indefinit, en un període d'aprova de 3 mesos per a ETT i després passaria a indefinit per a empresa. El salari al voltant dels 23.600 euros bruts anuals i l'incorporació immediata. Les tasques, les pròpies d'un operari de logística o un submagatzem, preparació de comandes de productes, sistema PDA per control de stops, carrer i descarre de camions, envasat i manipulació de productes químics, etcètera.
que es demana flexibilitat horària, doncs busca flexibilitat horària i prescindible carnet de carret elevador i vehicle propi. A nivell de requisits, experiència de 3 anys en joc de feina similar, català i castellà, coneixements d'ofimàtica i a nivell d'estudis, formació regalada, graduat escolar o l'ESO i, com ja havíem comentat abans, el carnet de conductor de carret elevador.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció, de manera que completem la informació de servei recordant la farmàcia de guàrdia per avui dimarts, dia 4 de novembre, aquí a la Vila. Avui és la farmàcia Lozano.
La farmàcia Lozano la trobareu al carrer Verdaguer, al carrer Verdaguer 68, per ser més exactes. Recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí fins a les 10 de la nit. Per tant, avui la farmàcia de guàrdia és la Lozano. Un minut i mig i arribarem a un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, ampliant la notícia de la presentació de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, que es feia el dijous al migdia. S'anunciava a grans trets com anirà aquest festival i també, entre altres coses, que es farà un homenatge al cineasta Paco Cabeza. Sílviat, és bon dia.
Bon dia, doncs, aquest festival, nova edició que comença ja aquest divendres. Anirem desgranant tots els continguts, una àmplia programació i moltes activitats paral·leles d'aquest festival que té també algunes novetats aquest any i que van presentar, com dèiem, a finals de la setmana passada. A més, ja s'han fet públics els tres spots promocionals, el del festival,
en general, un altre es pot pel Terror Kids i un altre pel Terror Jove, que es poden veure a les xarxes socials. I l'emotif del festival, en aquest cas el tema ja fa mesos que el coneixem, és el J-Horror, en homenatge al terror japonès per com va transformar la visió del gènere aquí a Occident.
Aquest any el festival presenta, com ja hem concretat, 83 pel·lícules entre llargmetratges i curtmetratges de 22 països. També hi haurà 22 premiers, 22 estrenes destacades i també activitats paral·leles al cinema, com xerrades, concerts, una exposició, novament un àlbum de Cromos, el Molins Horror Games o el concurs de microrelats al Terror Kids, al Terror Jovem, amb la intenció també, en aquests últims casos, d'acostar el terror a tots els públics.
I, com dèiem, aquest any el festival homenatja la trajectòria dins del gènere de terror de Paco Cabezas, cineasta sevillà, que ha passat del terror d'autor del cinema de culte a un cinema més internacional. El festival li reconeix la manera com ha fet aquest trànsit i com ha connectat entre les velles i les noves generacions. Ell ha treballat en cinema, en diferents pel·lícules i en sèries, per exemple, com Penny Dreadful, Fear the Walking Dead o Wednesday, coneguda com a Mièrcolis aquí,
que també va dirigir abans Tim Burton i ara ho farà Paco Cabezas. Des del festival també presenten una novetat en la línia, com dèiem, de fomentar la creació cinematogràfica en català. Glòria Massana, de l'equip directe del festival, la va avançar. Aquest suport al terror fet a Catalunya i fet en català inaugurem un premi
que és el Premi al millor projecte per a la producció d'un curtmetratge en llengua catalana. Aquest premi és un premi dotat econòmicament, amb 5.000 euros, i és un premi que està pensat precisament per seguir aquesta línia de Terror Molins, de suport, que seria el talent de cinema de gènere en llengua catalana.
Han rebut 35 projectes per aquest nou premi. D'aquests 35 n'han quedat 8 de finalistes i el dijous 13 de novembre, el vell mig dels dies del festival, s'anunciarà el projecte premiat. I també continuo, ens explicaven, la col·laboració amb la plataforma 3CAT, on Terror Molins hi té un canal continuat on hi mostren curtmetratges i també alguns llargmetratges. També es manté...
el Noviembre Fantasma, que és una associació de festivals de cine de terror que es fan al novembre a l'estat espanyol, com el de Molins de Rei, a més el de Màlaga, Donòstia i Tenerife. I més coses perquè el dijous, com dèiem, teníem el ple d'octubre, un ple on es va provar una ordenança específica per regular l'ús de les terrasses i intentar evitar molèsties al veïnat.
L'ordenança estableix, per exemple, a quin espai concret es pot col·locar una terrassa, a quines vies i espais poden haver-hi terrasses, els horaris, les obligacions que tenen els titulars d'aquest permís o les característiques tècniques i estètiques dels elements mobiliari de les terrasses, com per exemple els parasols, els testos, les mampares, la il·luminació, els elements sonors o les estufes.
Poden tenir terrassa, els establiments que ara s'estipulen, abans només eren bars, ara poden tenir terrassa, bars, restaurants, restaurants-bar, deleteries i orxeteries i cafeteries amb degustació. Els horaris de les terrasses són de diumenge a dijous de 7.30 del matí a 11 de la nit, el mes d'agost fins a les 12 de la nit i també els caps de setmana, divendres i dissabtes i vigílies de festius, l'horari s'allarga fins a la una de la matinada.
En vam parlar ahir amb el regidor d'activitats, Joan Carles Serra, que ens deia quina és la principal problemàtica de les terrasses. La principal probablement és els sorolls. També hi ha zones que hi ha algunes terrasses que, no tant per ells, sinó pels usuaris de les terrasses, provoquen sorolls. Amb aquesta nova normativa està molt regulat quan tancar, quan recollir i després ja confiem. Jo confio en els propietaris i propietàries de terrasses que facin, que vellin per la tranquil·litat dels veïns.
Per tant, no tinc una obligació, perquè òbviament no es pot obligar, però hauria de ser una recomanació perquè si no hi haurà denúncies. Diria que és el principal aspecte negatiu d'una terrassa, serien els sorolls, no sol de les cadires, de les taules i de la gent que està sentada, sinó després quan tanquen.
La normativa, per tant, té en compte aquestes possibles molèsties que pot ocasionar l'activitat a les terrasses i, de fet, aquest, com deia el regidor, és el principal problema i una de les principals queixes que generen aquests espais. Les tipifiquen en les sancions com a faltes lleus, per exemple, no tenir net l'espai i els elements de la terrassa o accedir-se de l'espai que poden ocupar, entre d'altres. I faltes greus serien, per exemple, no respectar l'horari
provocar molècies al veïnat o superar l'aforament de la terrassa. Les infraccions, en funció de la seva gravetat, van del 100 als 3.000 euros. I parlem també de l'associació Amics del Museu, perquè proposen per aquest diumenge, dia 9 de novembre, una sortida al Museu del Ferrocarril de la població d'en Mora de la Nova.
És un museu d'arqueologia industrial creat el 2001, integrat a la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Els participants en aquesta sortida es repartiran en dos grups, aniran acompanyats de guies i visitaran tots els espais i tot el material ferroviari exposat. Per exemple, hauran locomotores des del 1870 fins als anys 70 del segle passat, el Centre d'Interpretació del tren i, inclús,
faran un recorregut d'un dels trens d'època que encara tenen en funcionament. I després, al migdia, dinaran a Falset. Avui, a la tarda, encara podeu fer les inscripcions, val 55 euros i 60 pels que no siguin socis d'Amics del Museu. Aquesta tarda, de 5 a 7, podeu apuntar-vos-hi, tant socis com públic general, a la seu del pintor Fortuny del Museu. Ahir en parlàvem amb Manel Bufill, d'Amics del Museu, que destacava l'interès a la sortida.
L'antiga línia, bueno, la línia encara hi és, però abans, bueno, quan havien de canviar de màquina, de maquinista, doncs allà era una de les parades que tenien, no?, entre altres, de debòs, etc. I llavors es va crear l'any 2001, es va fer com el Museu del Ferrocarril, doncs es va fer un museu on allà, i llavors, bueno, hi ha moltes màquines antigues, crec que des del 1870 fins als anys 70 del segle passat. Vull dir, 100 anys de història de màquines i de vagons, tot el que seria el món relacionat amb el món.
Aquesta tarda de 5 a 7 a la seu del museu, al carrer Pintafortuny, podeu passar a apuntar-vos-hi.
Sí, encara queden places que heu de preguntar. Bé, més coses. Passen sis minuts d'un quart de nou. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Ara de seguida us parlarem d'aquesta conferència de l'inici del curs escolar que es farà demà aquí a la Vila. Demà, per cert, que tenim diverses propostes i presentacions de llibres. Us ho tornem a recordar. En el cas de la llibreria Cent Vines, acull la presentació del darrer llibre del Joan Lluís Lluís.
Es diu Una cançó de pluja, l'autor serà aquí, a la llibreria del carrer Verdaguer 98, a les 7 de la tarda, per parlar del seu llibre editat per Club Editor. I Esquerra Republicana organitza també la presentació de dos llibres del Raül Romeva.
Establiran una conversa amb Raül Romeva, exdiputat, recordem-ho. Ell parlarà en aquesta conversa de la importància de l'esport per a una societat i aprofitarà per presentar aquests dos llibres. Hipòxia és un dels títols i Esport per a tothom l'altre. Això serà demà a dos quarts de vuit a la sala d'actes del Poliesportiu. I aprofitem també per recordar-vos que aquest divendres l'Aula d'Extensió Universitària organitza un acte especial amb la presentació d'un altre llibre.
En aquest cas, el periodista de TV3, Toni Cruanyes, que presenta el TN Vespre de TV3, ell presenta aquell llibre que es diu La dona del segle en aquest acte de l'aula d'extensió universitària. És un viatge durant el segle XX que vol rescatar la memòria de les dones treballadores. Toni Cruanyes serà aquí a la vila en aquest acte obert a tothom el divendres a dos quarts de set a la biblioteca.
Als baixos de la biblioteca, precisament, tenim aquesta última setmana per visitar l'exposició de la SP Pons i tot el seu equip, juntament amb el Jordi Jové.
Sí, a l'exposició estiu, la dama Estefania de Requesens. És un assaig fotogràfic de l'alumnat d'ESPE Pons, un assaig fotogràfic al voltant de la figura d'aquesta dona, Estefania de Requesens, que va ser capdalt al segle XVI. L'exposició, com dèiem, la podeu veure fins al diumenge. L'horari és aquest dijous i aquest divendres de 5 a 8, el dissabte a la tarda també, i el diumenge, que és últim dia, al matí, de quart a 12 a 2, als baixos del Molí.
Molt bé, també tenim aquesta setmana teatre que ens proposa Impuls.
Sala 42 és aquesta proposta que fan en aquest format que acostuma a fer darrerament Impuls Teatre, diferents funcions a l'espai local que tenen l'espai d'entitats Collserola, aquest cap de setmana, tant divendres com dissabte, a les 8, diumenge a les 7 de la tarda, el següent cap de setmana, 14 i 15 també, i el 22 i 29 de novembre. Per tant, 6-7 funcions en total d'aquest Sala 42. Per reservar les entrades, heu d'entrar al web teatreimpuls.cat.
I també afegir-vos que tenim una activitat nova aquest proper cap de setmana, proposada pels timbalers del camell. Tremolinades, diu, és una trobada de percussió que es farà el dissabte a la plaça de la Llibertat, a les 5 de la tarda a Cercavila, pel centre Vila, a les 8 sopa, i després hi haurà bingo musical i punxa discos. I al Foment tenim també diverses activitats, i amb això acabem aquest proper cap de setmana.
Doncs sí, en divendres. Comencem per divendres, que tenen el musical dels 80 dins del Molins Night Cabaret, a les 9 del vespre, divendres. El dissabte, a les 8, concert d'una banda tribut a Bruce Springsteen, Born to Band, i el diumenge a les 6 de la tarda, ball amb Pep Músic.
Seguirem repassant la resta d'activitats en el transcurs dels butlletins horaris, però ara anem a repassar la informació general amb els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Amazon és protagonista de gairebé totes les portades. El relleu d'Amazon divideix el PP i a Bascala puja el preu del suport, ho diu el periòdic a la seva portada. El president tira la tovallola sense convocar eleccions i seguirà governant amb funcions. I la plana ratifica que el dirigent va atendre trucades i la va acompanyar al pàrquing
Amb articles també de Joan Regil, l'home que no va saber Ragnar, i d'Ernesto de Kaiser. Xerxé la fem per 10. També el judici fa florar tensions en la fiscalia pel cas González Amador i el govern es proposa canviar els 10 tràmits que ofeguen el dinamisme empresarial.
També AstraZeneca posa en marxa el seu hub biomèdic a l'edifici Estel i Criteria preveu invertir fins a 8.000 milions en 5 anys i donar-ne 4.000 a la caixa en el seu pla estratègic. L'UCO revela que els pagaments d'Aldama a Coldo li van valer per tenir accés a torres.
I això és el que ha publicat el periódico a la seva portada. La Vanguardia, Amazon Diviteix i la Generalitat Valenciana queda pendent de Vox. El PP proposarà un successor per evitar eleccions, però Abascal avisa que haurà d'assumir el seu ideari per investir-lo. Els candidats, Gènova i els populars valencians, discrepen sobre el substitut. La periodista revela que Amazon va rebre moltes trucades i hi ha opinions d'Enric Julián, Sergi Pàmias, Toni Aira, Màrius Carol i Joaquín Luna.
Xoc entre els fiscals el primer dia del judici, el seu superior García Ortiz, i Lucó apunta que Caabalos i Coldó haurien pogut influir en el govern canari. Parlen de Barcelona, que vol més inversió del govern contra el sense allarisme, i del mexicà Gonzalo Celorio, que guanya el Cervantes. Pla de la Generalitat amb 50 propostes per agilitar els tràmits. Al diari Ara, també parlen de la dimissió d'Amazon,
I Feijó queda en mans de Vox a València. El cap del Consell marxa reconeixent que no pot més, però l'extrema dreta no garanteix una nova investidura. Vilaplana declara que el president no va tenir pressa per acabar el dinar al 29O, malgrat rebre moltes trucades. La desintegració express d'una glacera, un desglàs a l'Antàrtida, sorprèn als científics 8 quilòmetres en dos mesos.
I les votacions a Nova York, Virginia i Nova Jersey i Esperança Demòcrata. També xoc entre fiscals el primer dia del judici contra García Ortiz i la nit de Santa Llúcia es desplaça al març i tindrà nous premis. I articles també de Carme Colomina, periodista a la pàgina 28 i a la 29 de l'escriptor Sebastià Zamora. I per últim, el punt avui, victòria ideològica. Els valors de la dreta consoliden la seva hegemonia als Estats Units un any després de la victòria de Trump.
parlant de Carlos Mazón, que dimiteix sense autocrítica, com a president de la Generalitat Valenciana, però manté l'escola de diputat.
Mazón amb fanga, també l'EMA 30, és una crònica de David Portavella i de Lluís Llort, 12 premis en una sola nit amb glamour o sense. A l'esportiu, els números avalen la sessió productiva de Marcus Rashford i entrevistan Enrique Simerman, periodista. El pla de Trump diu que és el moment de més esperança per Gaza i l'Observatori Municipal, avui visitant Piena.
Dos minuts i dos quarts de nou ampliem la informació general amb els diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que diu que vuit equipaments a Molins de Rei es troben en zones inundables. La proximitat al riu fa que es trobi la vila en algunes zones amb risc d'inundació. Un recent informe de l'Observatori de Sostenibilitat...
Doncs explica, s'ha publicat aquest octubre i identifica 8 equipaments del nostre municipi que podrien resultar afectats en cas d'episodis de pluges intenses o crescudes del riu i rieres. L'informe estableix 3 nivells de perillositat, molt greu, greu i lleu. 4 d'aquests equipaments es troben a la franja de risc molt greu.
En aquest cas són l'escola Mañanet, la comissaria de la Guàrdia Urbana, la llar d'Avi Josep Mestre i la nau industrial viuda de l'Auroclariana. Dos més, el Cap La Granja i l'escola La Cínia es consideren en risc greu, mentre que la clínica de Molins i la llar d'infants al Tambó presenten un risc lleu en cas d'inundació. És un informe amb dades al Ministeri per a Transició Ecològica que elabora mapes de zones inundables segons diferents períodes de retorn, concretament 100...
10, 100 i 500 anys. En el cas d'aquest estudi s'ha pres com a referència un període de 500 anys. Anem a BTV, que diu que ha mort la menor d'11 anys que va ser atropellada per un autobús a la Gran Via aquest passat diumenge. La van ingressar a l'Ospital de Sant Joan de Déu i ha mort aquest dilluns a la tarda. És el segon atropellament a Barcelona mortal. Una menor, una menor de 14 anys, va morir la setmana passada, també atropellada per un autobús. En aquest cas...
a la Gran Via de Carles III, en el cas d'aquest menor d'11 anys, que van atropellar aquest diumenge, va ser a la Gran Via de les Corts Catalanes de l'Eixample. I acabem amb la premsa del Baix, que diu que els Mossos d'Esquadra han fet més de 600 controls d'alcohol i drogues per tots sants. L'objectiu era reforçar la seguretat viària a tot el territori per reduir la sinistralitat i evitar víctimes a les carreteres del Baix Llobregat.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Demà dimecres es durà a terme la conferència de l'inici del curs escolar 2025-2026. Serà una xerrada que es farà a les 6 de la tarda a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
Per respondre a aquesta pregunta, què és un algoritme? Explorem els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula. I la conferència anirà a càrrec del Xavier García Curado, que és doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. I ens acompanya uns minuts al telèfon per donar-nos algun detall més. Què tal, Xavier? Com estàs? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, què tal? Molt bé, i tu? Molt bé. Doncs gràcies per acompanyar-nos. Escolta, m'expliques com tens plantejada la xerrada de demà dimecres a la sala gòtica? Sí, doncs és una xerrada que busca analitzar una miqueta les preguntes bàsiques que van al voltant de la intel·ligència artificial.
Molts cops ens preguntem les implicacions de la intel·ligència artificial en diferents camps, no sé, en el camp de la medicina o, per exemple, en el camp de l'educació, però penso, o almenys tinc la meva opinió, que això ens fa a vegades oblidar-nos de preguntar-nos elements bàsics, com, per exemple, què és un algoritme. Aleshores, doncs això.
Molt bé. Aturem-nos aquí, ja sé que ho desenvoluparàs molt més demà, però ens expliques breument què és un algoritme? Sí, faig una mica d'espoiler per demà, però un algoritme bàsicament és un seguit de funcions matemàtiques. No té gaire més, és la combinació entre l'estadística i la informàtica.
El que passa que socialment hem desenvolupat tota una sèrie de potencialitat que ens permeten que faci coses que fa un temps semblava que eren impensables. I ens donen la sensació que potser els podem humanitzar a vegades fins i tot, ens pot donar la sensació que fan coses que són pròpies dels humans.
però la meva intenció demà és potser desmitificar una miqueta. Llegia un article del Toni Pou, del investigador científic, periodista, perdó, divulgador científic, Xavier, que deia que el terme algoritme es fa servir molt més ara que quan el matemàtic persa del segle IX, del qual deriva, que té un nom bastant impronunciable, però és Mohamed Ibn Musa al-Khawarizizmi,
dissenyava, diu, mètodes per resoldre equacions de primer i segon grau. Diu, ara, clar, tenim moltes més dades, evidentment, molta més capacitat de càlcul, però que d'algoritmes, en definitiva, n'hi ha hagut sempre, o si tirem segles enrere, doncs han existit des de fa molts segles, no?
Sí, totalment. De fet, és veritat. O sigui, jo ara estava parlant d'algoritmes en el sentit de la informàtica, però tinc tota la raó. Un algoritme és un seguit d'instruccions. Vull dir, podríem defensar que un algoritme és una recepta de cuina, per exemple. Sí. O, per exemple, llegia quan pitgem el botó d'un ascensor, no?, perquè ens vingui a buscar la planta oportuna, doncs ha de tenir un seguit d'instruccions que faci aquesta operació, no? Correcte.
Sí, sí, sí, correcte, o tornant al camp de la informàtica, hi ha alguna cosa que li semblarà molt a tothom, li resultarà molt familiar, però tu estàs davant de l'ordinador, fas clic a la tecla A i apareix un A. Doncs això és un algoritme, també. Bé, per tant, ho tenim plenament en la nostra quotidianitat, amb molts elements de la nostra quotidianitat.
Bé, i això és el que, per exemple, també ara quan mirem les xarxes socials també ens diuen, això és l'algoritme, quan ens comencen a aparèixer, no?, de tant en tant mirem una notícia de futbol i ens surt totes les imatges de futbol o d'un concert o del que sigui, això també treballa en aquest sentit, no?
Sí, això sí que ja és un algoritme que està més a prop del camp de la intel·ligència artificial que del camp de l'exemple que has posat tu de l'ascensor, però sí, sí. I és bàsicament, per explicar-ho molt ràpid, un algoritme que funciona a base de pal i pastanada. Senzillament un càlcul matemàtic al que li anem donant inputs positius o negatius i a mesura que va veient on estem més temps, on li donem like o on posem un comentari, doncs ens va ensenyar més d'allò.
Tot i que també apuntava, Xavier, que molts autors descriuen aquest concepte dels algoritmes com a caixes negres, que també subratllant l'opacitat que els caracteritza. Explica'm això. Sí, això potser en els últims anys ha canviat, tot i que penso que s'ha d'aprofundir aquí, perquè també ho vull fer el dimecres, però bàsicament, tal com has dit tu, per exemple, estan els algoritmes de les
de les xarxes socials o, per exemple, ara algoritmes aplicats en, no ho sé, per exemple, empreses asseguradores o l'administració pública. I molts cops l'algoritme acaba determinant que veiem un diumenge per la tarda o, per exemple, si concedeixen una assegurança o no, i no tenim molt clar amb quins criteris ho ha fet. No podem escrutinar com s'ha donat aquesta operació i no sabem molt clar quin és el procediment, a diferència que si ho fos una persona el que ens doni és l'assegurança...
per analitzar-ho o per saber com s'ha fet és molt fàcil, parlem amb aquesta persona i ja està. Això és el que seria l'explicació de caixa negra, i això és el que seria l'explicació que aquestes caixes negres s'han d'obrir perquè al final hi ha un funcionament que és definit, o sigui, que es pot entendre, si s'explica senzillament i ja està.
I en el cas del que ens ocupa del terreny de demà, de l'educació a l'aula, ben utilitzat, m'imagino que és una eina interessant també, els algoritmes i la intel·ligència artificial aplicada en el terreny educatiu? 100%. Jo crec que l'acabarem utilitzant igual que vam acabar utilitzant
ara diré una marca, que és per exemple Google, però qualsevol buscador a internet. En el seu moment jo recordo, encara ho vaig agafar una miqueta de fer treballs buscant enciclopèdies, després vam passar a buscar-ho per exemple a Wikipedia. Sí, és un canvi, i és un canvi que comportarà adaptació per part de tothom, no només de l'alumnat i del professorat, sinó per part absolutament de totes les persones involucrades en el sistema escolar.
i aquest canvi s'ha de fer de forma que potenciï els beneficis i no els riscos. Però crec que al final acabarem posant-se perquè és una innovació tecnològica que, resumint ràpidament,
pot ser útil, és a dir, en certs casos porta beneficis. Parlàvem d'aquesta quotidianitat, Xavier, llegia també en aquest article del Toni Pou els 10 algoritmes que passaran a la història, per exemple, coses tan familiars com Google, parlava de l'evolució del primer algoritme de cerca que va llançar Google el 1999 ja,
conegut com a PageRank, que avui ja diu té en compte si un web conté contingut plagiat o ofensiu, per exemple. Amazon, l'èxit de la plataforma que concentra el 40% de les vendes online es basa en un algoritme que puntua venedors i que genera un sistema de preus dinàmics. O Netflix, per exemple.
que són coses tan quotidiens que fem servir, que la plataforma que ha canviat la manera de consumir sèries i pel·lícules, que té un sistema de recomanacions basat en la història o en la historial de cerca de cada usuari, o fins i tot, en temes més banals, de les aplicacions de citers, com Tinder, que han utilitzat la informació que porten els usuaris d'ells mateixos, com les valoracions que fan d'altres usuaris, per canviar les maneres de trobar parella, entre altres. No sé si hi ha alguna altra aplicació que consideris també que ha sigut clau en aquest sentit.
Les que has dit tu, per suposat, són algunes de les que tenim més integrades en la quotidianitat. Jo potser, i de les que parlaré demà també una mica, són d'aquestes que generen tanta sorpresa quan les fem servir, que són, per exemple, els generadors de textos o els generadors d'imatges. XatGPT és el generador de text més conegut, o generador d'imatges, doncs qualsevol, el que li dius.
no sé, dibuixa amb un unicorn a una piscina i te'l fa. Aquests potser, més enllà que és veritat que no estan tan integrats en el nostre dia a dia, a diferència de Netflix, per exemple, que potser sí que cada nit podem mirar una sèrie, sí que penso que tenen aquest punt d'impacte que sembla que facin tasques que només estaven reservades pels humans.
I aquesta és també la discussió que em sembla interessant especialment també pel sector de l'educació i concretament amb els generadors de textos, que al final fer treballs és una tasca que es fa a l'escola i això implica canvis.
Molt bé, doncs escolta, no volem desvalar més coses d'aquest tema interessant que ens planteja el Xavier per demà, que és un algoritm. Explorem els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula, amb aquesta conferència d'inici del curs escolar 25-26, que es farà demà a la sala gòtica del Museu del Renaixement, a les 6 de la tarda. El Xavier García Curado serà l'encarregat de fer aquesta xerrada. Ell és doctor en Antropologia Social i Cultural. Moltes gràcies, Xavier, per acompanyar-nos i que vagi molt bé demà.
Moltes gràcies per la trucada i fins demà. Fins demà, que vagi molt bé. Gràcies.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Vaig a relliscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte.
També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Continuem endavant el bon dia i bona hora. Queden dos minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí, d'aquest matí de dimarts 4 de novembre. És el moment d'escoltar l'apunt del dia, el company periodista del diari La Vanguardia i codirector del Viu Molins de Rei. El David Guerrero ens acompanya tots els dimarts en aquest espai.
Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Ara que Carlos Mazzona, el president valencià, ha dimitit, que ho ha fet amb un any de retard, però al final ho ha acabat fent per la responsabilitat que té respecte al que va passar a València fa un any, ara que ha passat això, val la pena prestar atenció a l'informe que publiquem avui al Biomolins de Rei sobre inundabilitat. A Molins de Rei es compten fins a 8 equipaments en zones inundables.
entre ells edificis com el Col·legi Mañanet, l'edifici de la Guàrdia Urbana o l'empresa Viuda de la Oroclariana o la planta de triatge. I de cara al futur ens deixa un avís que la nova residència, que tant està costant aconseguir, està previst construir-la en un terreny amb risc d'inundació.
És cert que ens hem de fixar en la lletra petita d'aquest estudi. Pren com a referència un retorn de 500 anys. És a dir, que aquest risc de talla d'inundació es pot donar en un termini de 500 anys. Sí, això pot voler dir que pot passar en el 2525 i cap de nosaltres ho veiem, o demà mateix en aquest mateix 2025. La dona de València ha deixat una lliçó clara i és que no podem menysprear aquestes possibilitats, aquests avisos,
que poden semblar impossibles, però que arriba un dia en el qual plou d'una manera com no havia passat mai i els efectes acaben sent mortals. Potser per tot això seria moment de plantejar-nos si val la pena construir certs equipaments en llocs on poden passar aquestes coses. I si els fem, plantejar quines opcions n'hi ha d'algú tan simple i directe com salvar-se en cas d'una pluja torrencial.
A vegades expliquen als experts que només cal fer que tothom pugui pujar a una primera planta i ja n'hi ha prou en cas d'una desgràcia d'aquestes característiques. Això segurament en unes oficines d'una empresa és molt fàcil, però en una escola d'educació infantil o en una residència de gent gran potser és més complicat.
L'escola, la sínia, la clínica o la futura residència es troben en aquests espais considerats inundables. Ara és l'Ajuntament o l'Administració, qui correspongui, qui ha de decidir què fa amb això. A les Terres de l'Ebre ja estem veient com el canvi climàtic obliga a prendre mesures i ja podem començar a parlar d'exiliats climàtics.
fa els de veure com la seva casa s'inunda una i una altra vegada perquè es va construir on no toca. I això fa uns anys no els hi passava i ara els hi ha passat cada any. A Molins de Rei, un municipi que té fort desnivell i que s'enfila cap a la muntanya, hauríem de replantejar-nos certs aspectes urbanístics. Castell Cioró està dalt de la muntanya i, com totes les construccions d'aquella època, no es va fer allà per atzar.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies David per aquesta reflexió a partir d'aquest informe que també us compartíem als diaris digitals que ha publicat els companys del Viu Molins i que també ens pot servir per reflexionar en altres espais del programa. En punt ja tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts. Quan acabem el bon dia i bona hora seran les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una.
A dos quarts d'una tenim la cita amb el programa Picama, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, Picam, amb la Maritza Llobet i l'Anna Ribes al capdavant. Les podeu escoltar de dos quarts d'una a la una. D'una a dues, la remissió del programa L'Aventura de Cuinar, amb la Madrona Sala i la Judit Herrera, programa que emetem en directe els dijous a les 5 de la tarda, en fem remissió.
avui dimarts a la una del migdia. Quan acabem l'aventura de cuinar, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies de 2 a 3. De 3 a 4 tenim el programa de la migdiada i aquesta tarda, a partir de les 4. D'una banda tenim el Pierre, el Pere Vergonyano amb el seu De tu a tu,
Entre les 4 i les 5. A partir de les 5 tenim una finestra oberta al món amb el Carles López i tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores. Avui ens explica el Carles que parlaran de 5 vides, 5 ferides. Compartirà el programa, també s'afegirà al programa l'escriptor Albert Peiró, apassionat narrador.
i també la terapeuta holística Gabriela González Portal, experta en el millorament físic, psíquic, emocional de les persones. Doncs aquests són els dos convidats que s'afegiran als col·laboradors habituals del programa per parlar d'aquestes 5 vides, 5 ferides.
El Carles i la finestra oberta al món, que ens portaran de 5 a 7 de la tarda. Per tant, a partir de les 7 tenim el programa Mont Interior, programa dedicat al món de l'autoconeixement, amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo. Avui té com a convidada la Inés Sorís.
que parlarà sobre el coaching, el món del coaching. La Inés Sorís avui l'ha convidada al programa Mont Interior entre les set i les vuit del vespre. A partir de les vuit, quan cau la tarda, amb l'Alexandra Morera, que ens acompanyarà fins a dos quarts de deu de la nit, avui parlant-nos d'un bon amic del programa i d'ella,
que malauradament va traspassar la setmana passada, el Francesc Prat Vidal, o Francesc del Maset, com li agradava que l'anomenessin. Justament en Francesc va ser el padrí del poemari, del darrer poemari que va presentar l'Alexandra, i amb la qual també tenia una estreta amistat amb la família. Avui recordaran el Francesc del Maset,
Escoltarem poesia amb la seva veu, doncs la poesia era el seu món, comptava amb set ceders enregistrats i també de memòria, més de cent poemes donat que era invident, per tant, doncs tenien enregistrats.
aquests sedes reciten i doncs serà aquesta ballada que l'Alexandra vol que sigui molt especial, entranyable i plena de records en homenatge al Francesc Prat Viral, al Francesc Dalmaset. Tot això avui, després de les notícies de les 8 i fins a dos quarts de 10 de la nit a quan cau la tarda.
A dos quarts de deu repetirem les històries de la fotografia amb el company David Rius. A les deu, remissió del Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent. I a la mitjanit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, tertúlia que farem d'aquí una estona. I a la una, connexió amb ICAT FM, fins demà a les set del matí, que tornarem amb la programació pròpia, per tant, amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere País amb el programa La Tenora.
I ens queden ara mateix 10 minuts per arribar a les 9 del matí.
Abans de saludar el company Albert Galera amb la seva recomanació cinematogràfica, anem a parlar de televisió, el més destacat del que ens ofereixen les diferents cadenes de televisió. Ho comentem amb el Roger, com vulguis. Comencem, com sempre, amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert. Per exemple, a les 10 de la nit tenim la pel·lícula El hombre del presidente, és la primera part, que farà escuirre el televisió, una pel·lícula d'Eric Norris,
Precisament amb un familiar seu, que deu ser el seu germà o cosí, Chuck Norris, també Dylan Neal i Jennifer Tank. És una pel·lícula, òbviament, d'acció d'una hora i mitja, és americana i és de l'any 2000. El Joshua McCord, que és un agent dels serveis secrets retirat, ara es dedica a entrenar un jove. Però quan la primera dama dels Estats Units és segrestada per uns terroristes, McCord rep la missió de salvar-la.
A les 10 i 5 a Paramount, la pel·lícula de Coralie Farguit, Revenge, amb Matilda, Anna Ingrid Lutz i Karim Jansen, que és una pel·lícula francesa i belga del 2017 d'acció, dura gairebé dues hores.
Tres homes casats rics es reuneixen per al seu joc de caça anual al desert, però aquesta vegada un d'ells ve acompanyat de la seva amant, una dona jove i molt atractiva que desperta ràpidament l'interès dels altres dos. Les coses es compliquen dramàticament per a ella.
A tres quarts d'onze, K-19, The Widowmaker, Vimat, una pel·lícula de Catherine Bigelow amb Harrison Ford, Sam Sproul i Peter Stebbins, entre altres. És una pel·lícula anglesa, alemanya, canadenca i americana del 2002, de suspens, dura dues hores i vint aproximadament. El capità de submarins amb més experiència de la Marina Soviètica, Mikhail Polenin, és destituït per no preparar a temps un submarí en la seva primera travessia.
A les 11, a Nova, tenim la pel·lícula Muerte en Granville de Christophe Duchamp amb Florence Pernell i Raphael Lenglet, una pel·lícula francesa del gènere policia que el 2020 durà dues hores. Camille Fobel, antiga metgessa forense i escriptora d'èxit, escriu per la seva nova novel·la una escena d'assassinat molt similar a la que té lloc al mateix moment.
I a un quart de 12, Factoria de ficció, 300, El origen d'un imperi, de Noam Murro, amb Sullivan Stapleton i Eva Green, també Rodrigo Santoro. Película d'acció, dura una hora i quaranta, és el 2014 i és americana. Durant les guerres mèdiques, el seguit de conflictes entre l'imperi...
a Camènida de Pèrsia i les ciutats estat del món helènic, que van començar el 490 abans de Crist i es van estendre fins a l'any 478 abans de Crist, el general grec Tamístocles intenta unificar Grècia dirigint el canvi que modificarà el curs de la guerra. El valent Tamístocles enfronta a les forces perses invasores capitanejades pel rei Xerxes, un mortal convertit en Déu, i l'Artemisia, la venjativà comandant de l'armada persa.
Doncs ja tenim les pel·lícules posades sobre la taula, anem als programes. Tenim, per una banda, a les 10 a Televisió de Catalunya, La Renaixença amb el Peyo. El programa està envoltat de músics, motiu pel qual dedicar un capítol a la pua de guitarra. Entre altres temes, també explica que s'havien fet amb closques de tortuga, caneta i que hi ha músics que les fan amb les cendres de familiars morts.
Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya, a les 10 i 10... Perdó, a les 10 al 33, ara sí, a les 10 i 10 a Televisió de Catalunya tenim el Nit sense ficció, Memòria de l'heroïna, Romeria, la pel·lícula de Carles Simón ha recuperat per al gran públic la història dels joves que es van enganxar a l'heroïna dels anys 70 als 90 del segle passat.
És l'anomenada generació perduda que va morir de sobredosi o de sida en uns anys convulsos. Eren nois i noies que buscaven noves experiències, com els seus coetanis d'arreu del món, o que intentaven fugir d'una realitat hostil. El documental recull les històries d'homes i dones que van ser llonquis fa 40 anys i que eren estudiants, treballadors, presidiaris o fills de bona família. Això serà a les 10 i 10 al Nits sense ficció. Per tant, aquest memòria de l'harolina.
També tenim a les 11 el Late Show amb el Marc Giró, això serà a la 1, amb una entrevista a Paulo Alborán que publica Quilòmetro Zero, el seu setè disc, un projecte acompanyat d'una gira internacional per 15 països. El cantant, a més a més, revela alguna de les seves grans pors i el seu interès també per l'astrologia.
I a 4, a les 11 i 10, tenim el programa Código 10. Clàudia Montes, exàmiga de José Luis Ábalos, visita el programa després de compareixer davant la Comissió d'Investigació del Cascoldo, on ha declarat que l'exministre la va advertir que patiria represàries per denunciar els presumptes tripijocs, Oriol, d'aquesta trama. Molt bé, doncs gràcies, Roger, per tota la informació. Ens queden ara mateix 4 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
Temps per la recomanació cultural. En aquesta ocasió, els dimarts, ja sabem que parlem de cinema. I ho fem acompanyats del crític de cinema, l'Albert Galera. Què tal, Albert? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. La recomanació d'aquesta setmana és una pel·lícula estrenada aquest divendres passat, però que teniu l'oportunitat, gran oportunitat, de veure-la el proper diumenge, dins ja del marc del Festival de Cinema de Terror.
de Molins de Rei, el terror Molins, que comença aquest divendres, i el diumenge tindreu l'oportunitat de veure ja aquesta pel·lícula estrenada de divendres, que és un dels títols de terror més interessants de la temporada. Es diu Together, és una producció australiana dirigida i escrita per Michael Shanks,
que explica o anamenta molt bé el que és el terror dins d'un entorn natural i com la naturalesa d'alguna manera també es revela un d'aquells late motifs que havia tingut el festival en edicions anteriors que encaixa perfectament en aquest sentit de com la naturalesa d'alguna manera i el contrast amb la civilització o amb les societats més estressats
ens pot portar cap a uns terrenys inhòspits. Aquesta és una pel·lícula molt interessant, un body horror amb elements, evidentment, sobrenaturals, que connecta molt, també, amb el que és l'estètica d'aquell cinema de David Cronenberg, del cineasta
canadenc que tant admirem el concepte de la nova carn, que ell va d'alguna manera idolatrar per a tota la comunitat cinèfila, i que aquesta pel·lícula és deudora una mica d'aquell esperit, aquesta pel·lícula protagonitzada per Alison Brie i Dave Franco.
El germà petit de l'actor James Franco i l'Alice Ombri, que en realitat són també parella a la vida real com ho són a la pel·lícula. Together és una aposta molt interessant, original, fresca, sorprenent fins a cert punt i que s'arrisca i assumeix els riscos d'una manera...
valenta, d'una manera, diguem, amb uns criteris molt definits i és una pel·lícula, per tant, que funciona molt bé. La crisi de parella també està molt ben ressaltada en aquesta pel·lícula, farcida de metàfores, precisament, sobre el que és el futur o el sentit de les parelles sentimentals.
I, per tant, és una pel·lícula que us recomano des d'aquí. La teniu als cinemes, però sobretot la teniu el diumenge al Festival de Cinema de Terror, de Monets de Rei, el Terror, moments del qual, evidentment, anirem parlant i molt durant aquests dies. Que vagi molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a tu, Albert, com sempre. Festival que s'estrena, com dèiem, aquest divendres al vespre, al Teatre de la Peni. Com és habitual, serà l'escenari de la majoria d'activitats, tot i que, evidentment, també tenim altres activitats a altres espais. Queda un minut per arribar a les 9. Farem una pausa per escoltar les notícies. De seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha triat la Fermina Recio per compartir.
Avui amb tots els oients el bon dia i bona hora. Després tindrem la tertúlia d'actualitat. A partir de les 10, l'espai de preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya. El Damià Martínez, que és el director del Museu del Renaixement, el tindrem a dos quarts d'11 per parlar del Renaixement. Parlarem d'aspectes de política internacional amb el David Lloberes a l'espai de Xifran el món abans d'arribar a les 11.00.
Parlarem de la quarta mostra Terra de Bruixes que es fa aquest cap de setmana a la plaça del Palau. Serà després de les notícies de les 11. Joan Vinyoli serà el protagonista de les notes disperses. Segona part dedicada a aquest espai que compartim amb el Cesc Vives. I parlarem de gastronomia a la recta final del programa amb el Jordi Beumala. Tot això fins les 12 del migdia. Ara ens aturem uns minuts i de seguida tornem.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat retencions tant a la ronda de dalt entre Santa Coloma i la Val d'Hebron i a l'Hospitalet com a la ronda litoral entre Sant Adrià i Santa Coloma i del Fòrum fins a la Barceloneta. També hi ha congestió a la C58 entre Terrassa i Sant Quirze i a Montcadà i Ripollet. També a la C33 a Montcadà. A més, la boina també dificulta la circulació en aquest cas a la C17 entre Ceba i Gurb i també a la C35 entre Vidreres i Llagostera.
Pel que fa al servei ferroviari, retards de més de 15 minuts encara les línies R1 i RG1 per una incidència ja resolta a Mataró i també està interromput a hores d'ara la circulació de trens a l'R11 i l'RG1 entre Figueres i Portbou per foc a la catenària.
I la comissió del Congrés dels Diputats que investiga la gestió de la Dana arrenca avui amb les seves compareixences de 13 representants de les víctimes repartits en tres sessions que tindran lloc entre avui i el dijous. S'ha acordat un format especial, sense interrogatori, per rebre els 13 afectats que podran parlar fins a una mitja hora cadascun.
De fet, centenes de persones s'aplegaven ahir a la plaça de la Mare de Déu de València per celebrar i reivindicar la dimissió de Carlos Mazón, però també per exigir responsabilitats, penals contra ell i contra tots els seus còmplices. El manifest dels concentrats també acusava el PP i Vox de mantenir una cessió en el poder per les seves cavales electorals. A més, avisaven que no acceptaran ser l'experiment de les polítiques macabres dissenyades a Madrid pel Partit Popular i Vox.
Tot plegat quan avui Mazón també ha de presidir el Consell Executiu que preveu remodelar el govern i oficialitzar la sortida del vicepresident per a la reconstrucció.
I el Sindicat de Comissions Obreres continua concentrat des de quarts de vuit d'aquest matí davant del Camp Nou en senyal de protesta per l'acomiadament d'una quinzena d'operaris que treballaven a les obres del nou Estadi del Barça i que estarien en situació administrativa irregular. El sindicat calcula que el nombre d'afectats és molt més elevat i que podria arribar fins als 200 treballadors.
Per aquest motiu es concentren tot el matí davant del Camp Nou i també avui última jornada de fet de vaga dels tècnics superiors sanitaris que en aquest cas tornen a mobilitzar-se avui perquè se'ls reconegui la retribució corresponent al grup B i s'homologui la seva formació a escala europea. Ahir la vaga va tenir en aquest cas un seguiment de l'11,5% al matí i d'un 5,9 a la tarda segons dades del Departament de Salut.
I deu dotacions dels bombers de la Generalitat treballen encara en l'extinció d'un incendi en un restaurant al Camí Pla de Marroc, a Vila Blareix, al Gironès. El restaurant és propietat del Germán Roca. El cos ha rebut l'avís a dos quarts de cinc per un foc que crema la cúpula de fusta de l'establiment i els bombers, volíem dir, han donat per estabilitzar el foc a l'estat del matí i s'entren ara les tasques en la protecció de tot el mas. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Demà hi ha la xerrada inaugural del curs. Conferència d'inici de curs escolar a la tarda es farà a la sala gòtica per parlar sobre els algoritmes. Exploraran els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat, més enllà de l'aula. Ja en parlarà Xavier García Curado. Ell és professor universitari especialitzat en intel·ligència artificial. Demà dimecres a les 6 de la tarda a la sala gòtica de Palau de Requesens. Entrada lliure.
I aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, torna la mostra Molins Terra de Bruixes, quarta edició a la plaça del Palau, durant dissabte i diumenge, durant tot el dia 12 del matí a 9 del vespre. Hi haurà aquesta fira amb diferents propostes, com xerrades, tallers infantils, concerts i també...
Per començar i acabar, la fira, un ritual d'inici i un de cloenda. Dissabte i diumenge, una mostra amb unes 25 parades, 25 expositors, activitats i tallers. Doncs al matí, a 9 del vespre, a la plaça del Palau. Impuls Teatre, estrena obra teatral, sala 42. Aquest cap de setmana hi haurà funcions a l'espai d'entitats Colls Sarola, divendres i dissabte, a les 8 del vespre i diumenge.
a les 7 de la tarda i continuaran les funcions durant 4 dies més, 14 i 15 de novembre, 22 i 29. Si voleu reservar entrada, doncs heu d'entrar al web teatreimpuls.cat. Estrena aquest divendres a les 8 del vespre. I també recordem...
que el diumenge s'acaba l'exposició sobre la dama Estafania de Requesens, un assaig fotogràfic de l'alumnat d'ESPE Pons, un assaig al voltant de la figura central al segle XVI, la figura que va ser Estafania de Requesens. Si la podeu veure, com a Últims dies, aquest dijous i divendres a la tarda, dissabte també a la tarda i el diumenge al matí.
I també repassem les propostes que fa el Foment per aquest cap de setmana. El divendres, dins el Molins Night Cabaret, hi ha un espectacle titulat el musical dels 80, divendres a les 9. El dissabte a les 8 del vespre, concert d'una banda tribut a Bruce Springsteen, una banda que es diu Born to Band. El dissabte a les 8 del vespre podreu escoltar aquest concert, els seguidors de Bruce Springsteen, i diumenge a les 6 de la tarda i avall amb Pep Música. Propostes 11 aquest proper cap de setmana...
al Teatre del Foment. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Lozano, hasta el carrer Verdaguer, 68. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil, però amb un i jove tens un espai on pots fer-ho en confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera, un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés, amb Arlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu En la pista. I jo crec que el títol us dona una pista, en la pista, pista, broma fàcil, perquè us posaré a ballar. Espero que veieu, que la disfruteu. És una cançó de Carla, per mentir, que torna a la música després de vuit anys que s'acabessin les bistecs.
Ella s'ha reencarnat amb el nom de Susto, amb una V baixa, que no acabo de tenir molt clar com pronunciar, però que la frase per resumir de què va aquest disc, que és d'ara, de 2025, és «La meva música no està feta per evadir-se, sinó per ballar enfadada».
Li vull dedicar al meu company Roger i espero que t'agradi molt perquè l'he posat per tot Roger Tosseto. Que vagis molt i que veieu tothom que esteu a la taula en la pista de susto. Com ho defineix ella? Tecno mamarratxo.
El diablo viste de humana.
A los heteros, tengo mucha miedo porque sé lo que quiero.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dimarts 4 de novembre de 2025 la compartim amb el Xavi García. Bon dia, Xavi. Molt bon dia. Molt bon dia, Paco Prieto. Molt bon dia. I molt bon dia, Elisenda Culell. Bon dia. Bon dia i bona hora. I Josep Genés avui telefònicament. Què tal, Josep? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia, Oriol, i molt bon dia a tothom. Molt bon dia. Comencem.
A veure, que esperarem el José Polo també. Avui tenim un article interessant diversos, vaja, d'aquests últims dies al Viu Molins, que ha fet la companya Samar. Vuit equipaments de Molins de Rei es troben en zones inundables a partir d'un informe de l'Observatorio de la Sostenibilidad, que ha analitzat les infraestructures que es troben en zones de risc d'inundació a Espanya.
Ens esperem que vingui el José, potser, i així també ho compartim amb ell. A veure, ja sabeu que té la logística familiar que està deixant la petita a l'escola i, per tant, quan arribi li traurem aquesta qüestió. Ara estàvem comentant fora del micròfon la dimissió ahir de Carlos Mazón. Ja era hora, deia Xavi García...
I tant, és una vergonya. A nivell d'imatge, d'escenificació, diguem, de la compareixença? Alguna cosa a comentar? Aquí vam fer dimitir un president per una pancarta, i aquell tio fotut això encara no havia dimitit. A partir d'aquí, amb un any de retard. És tot política pura. Josep, com vas veure aquesta compareixença i aquesta dimissió amb retard? Bé, indigna. Exacte.
Valoro la compareixença com indigne, que és el personatge que és la culminació de la indignitat. No va assumir cap responsabilitat, va culpar altres de tot el que eren responsabilitats seves. Jo crec que fins i tot va tornar a insultar els morts i les famílies dels morts. La prova d'això és que s'ha convocat una nova manifestació geganta per aquest diumenge.
A València, naturalment. És a dir, aquest personatge costa d'imaginar aquesta concentració de maldat en un individu que ha assolit tant altres responsabilitats. Jo, i amb això em faig solidari amb tota la comunitat valenciana, diríem, no només amb les famílies, sinó amb el 70-80% dels valencians que en una enquesta que s'ha fet i no s'ha publicat però s'ha fet, doncs exigien la dimissió del senyor Mazón, aquest senyor ha d'acabar la presó.
A veure, Elisenda, com va ser ara la compareixença? Bueno, no va dir... O sigui, que és una dimissió sense dimissió, perquè no va dir dimiteixo, tampoc. Vull dir que va ser com una mica críptic, no? Tot plegat entre l'expulsant-se de responsabilitats, culpant els altres, assumint algun error, defensant-se que no és mala persona. És que és una mica despistat, no? Una mica el que ens va semblar...
i al final a mi el que em crida més l'atenció és que ell digui que ha donat totes les explicacions que tota la culpa la té l'EMET però seguim sense respondre les preguntes president una compareixença sense preguntes no ha anat encara a veure la jutgessa de la Dana que li està demanant que comparegui i ell no ho fa
evidentment manté l'acte de diputat perquè, si no, perd l'aforament i llavors sí que hauria d'anar i havia jutjat d'instrucció. Em refereixo que, en el fons, si tants dubtes, a part de caure una dimissió sense dimissió, diguéssim, però si tants dubtes vol aclarir i tantes explicacions vol donar, que vagi el jutge o que admeti preguntes.
I l'altra cosa és que tampoc va aclarir exactament, i tornem-hi, què estava fent aquest home aquell dia, i què va fer, i quina va ser la cronologia dels fets. Vull dir que al final, a part de la indignitat, etcètera, però vull dir que quan entrava en el discurs, a part que no va dimitir, és que tampoc va explicar res, no? No sé, és que... Un parell de coses que em semblen rellevants. Una, el cúmul de mentires que ha anat vestint, que ha anat explicant durant aquest any, el va mantenir?
És a dir, va tornar a mentir sobre el seu relat, sobre tot el que va passar aquell dia i el que ha anat passant després, i no ha dimitit. És a dir, a les 14.31 d'ahir a la tarda va signar una escrita dimissió formalment davant del Parlament Valencià. Però és que la manera, diguéssim, de fer-ho, el context en què s'ha situat, que continua sent president en funcions, el que senzillament ha passat és que se l'ha fet fora.
L'ha fet fora la ciutadania valenciana, les entitats culturals, les entitats socials. Recordem que la primera gran manifestació, que va ser de centenars de milers de persones, no la va convocar el Partit Socialista ni la va convocar Compromís. No la va convocar l'oposició política. La primera gran manifestació, al cap de 15 dies, amb tots els carrers plens de fang, els cotxes, aquell espectacle que vam veure, la van convocar la societat civil valenciana.
entitats, moltes entitats, culturals, socials, que fins i tot les AFA, les associacions de famílies de l'escola valenciana, etcètera. I aquesta concentració
L'acte que es pensava que tancaria tot aquest procés, l'anomenat general d'estat, amb la presència d'aquest senyor que li diuen rei i de totes les autoritats de l'estat espanyol, ara ja s'acequen els crits de les famílies, de les persones mortes, i s'acequen els crits aquestes entitats, i no vull repetir les paraules que tot suposa que hem vist per la televisió, que li van dir...
Evidentment, un Estat no pot mantenir això. I arran del comportament de la societat valenciana, d'una gran part de la societat valenciana, les autoritats més importants, és a dir, el lideratge del Partit Popular d'Espanya, el lideratge de l'Estat espanyol, assumeix que aquest senyor se l'ha de fer fora. Per tant, aquest senyor no ha dimitit, aquest senyor se l'ha fet fora.
I l'ha fet fora la manifestació popular de la ciutadania. I després penso també que al PP, com a partit, li ha sortit un callo davant de les bestieses, no? O sigui, ara és la Dana, morts, el tema de les residències a Madrid. És a dir, hi ha una quantitat de, anem a dir, de gent morta darrere de llocs on ha estat el PP molt grans, per accidents, pel que sigui...
Jo crec que sembla que estiguin acostumats, o sigui, no tenen cap tipus de sensibilitat. Sembla, com a mínim. Paco. Home, jo no esperava, no espero quan limiteix qualsevol persona, no només un polític, sinó qualsevol persona responsable del que sigui, d'una empresa, del que sigui. Moltes vegades esperem que reconegui coses que difícilment ara...
Realment, la falta d'empatia que ha demostrat, escolta, n'hi ha 250 morts, el que sigui, tens que tenir una mica d'empatia. És lògic que es vulgui defensar, jo soc bona barçona i tal. Això és típic, és normal.
Un pot tenir una imatge d'aquesta persona molt determinada i tal, però el mínim és que reconeixer, no sé, tenir una mica d'empatia pel que ha succeït. El que passa és que és un problema. Pensem una cosa. Després de la dana, el govern de la Generalitat Valenciana, amb el recolzament de Vox, van fer una sèrie de lleis
per construir en zones que no es tenen que construir, no?, a la costa, etcètera, etcètera. S'adarrega el problema. Molts tècnics estan dient que, bueno, que no s'havien fet les coses durant molts anys, molts anys. Bé...
Per exemple, aquí a Catalunya, molts alcaldes de la zona de l'Ebre i tal, allò que un dia vaig comentar és que, possiblement, tindrem que ser molt estrictes i moltes coses que s'han construït en zones inundables, etcètera,
Les tiraven que tirar. Tenim un problema. Jo m'havia apuntat una cosa. Jo vaig treballar a Sant Andreu de Llevaneres. Sí. I recordo que a l'institut, si plovia molt, no podies anar. No podies creuar per anar a l'institut. Un institut, curiosament.
Això de les construccions. Que en un dia van trucar al director de l'institut des del departament i li van dir que ens podria fer un planell de l'institut i el director, que era de matemàtiques, curiosament, va dir com que jo he de fer el planell? No, és que no tenim cap planell en el departament d'aquest institut. És un institut que es va fer i no hi havia constància
d'aquell institut. I me'l vaig trobar al pobre home, amb una regla de dos metres de llarg, fent un planell de l'institut. És a dir, mirem-ho...
amb atenció al que ha passat aquí. Bé, Enric Juliana, que me'l citeu més d'un aquí en aquesta taula, diu 50 anys després de la mort del general Francisco Franco, aviat, es comemora aquesta data, la protesta popular obliga a dimitir un governant negligent a Espanya. La democràcia viu, diu. Aquesta és la primera lliçó de la tardana renúncia de Carlos Mazzón a la presidència de la Generalitat Valenciana després de 12 mesos d'obstinada resistència, tolerada quan no encoratjada.
Per Alberto Núñez Feijo, diu, 12 manifestacions des del novembre del 2024. Sense aquesta persistència, hauria triomfat l'immobilisme i la jutgesa de Catarroja que instrueix el cas hauria quedat aïllada. Els familiars de les víctimes i els altres afectats per la Dana han demostrat un gran coratge cívic.
Era clar que el primer aniversari de la tragèdia implicava una forta exigència moral que es va posar de manifest durant els funerals de l'Estat, celebrats dimecres passat, quan familiars dels morts van esbroncar mazón en presència dels reis i de les altres autoritats. En aquell moment es va acabar l'escapada.
Una petita pregunta. Veritat que també ha dimitit el responsable de fer els treballs de recuperació, que era el general Pampols, no? Em sembla que també ha dimitit. És que ja no estic segur perquè és que ha anat una mica de bòlits aquells dies. No, no, no, aviam, el que el senyor Pampols va comunicar-li amb el senyor Mazón és que creia que la seva, diguéssim, feina, aquest encàrrec singular, especial, doncs...
de dibuixar la reconstrucció, havia acabat i que, per tant, demanava el relleu. Precisament, la reunió del govern valencià per procedir a fer l'anomenament, que semblava ser que ja estava decidit, que seria un dels consellers, o sigui, no s'havia d'anomenar cap persona nova, sinó que seria un dels consellers de l'actual govern valencià que agafaria totes les competències del senyor Pampols que abalegava. Aquesta reunió no es va arribar a fer atesa a aquestes circumstàncies que han passat aquests dies.
Per tant, el senyor Pampos, per dir-ho així, no és ni renúncia ni dimissió, ha comunicat que creu que ha acabat la seva feina i que per tant no li espera que sigui rellevat, però això ha quedat en punt mort.
Jo volia dir una cosa que és... Abans dèieu, no? El PP té darrere com una ristra d'equivocacions que porten morts, no? Jo no sé si les morts són atribuïbles a les polítiques del PP, però sí que penso que si veiem el que ha passat també... Si anem una mica amb retrospectiva i mirem el que ha passat aquest estiu amb els incendis forestals al nord d'Espanya...
on també governa el Partit Popular, sobretot a Castellà i a Lleó, sí que podem traçar una línia bastant comuna de realment veiem que són governs que estan pactant amb l'altre dreta
negacionista del canvi climàtic, que les polítiques de prevenció, no només d'emergència, sinó també de prevenció de les emergències climàtiques s'estan retallant amb baixada d'impostos generalitzada i que tot això té conseqüències. Això sí que ho podem veure perquè ho hem vist amb els incendis, ho hem vist amb l'Adana i ho seguirem veient malauradament, sent un dels països on els canvis en l'ecosistema i de la temperatura ens afecta més.
I jo crec que aquí sí que hi ha, és a dir, aquí sí que hi ha una línia estratègica a seguir, insisteixo que, i ara a València ho veurem, com al final el govern de València el decidirà l'ultradreta, no? I aquesta ultradreta, podem parlar de polítiques feministes, etcètera, però en el tema de l'emergència climàtica crec que està jugant un paper involucionista que té uns efectes en la vida de les persones que és brutal.
Però això ve de lluny, eh, Elisenda? Recordeu el cas del Prestige, amb el senyor M. Rajoy? És a dir, que en aquells moments, doncs, aquel qui era, són unos ilillos que salen del barco,
De plastilina, ja. De plastilina. És a dir, es tracta, per tant, d'una demostració òbvia, d'absoluta iniquitat davant de la natura, davant de les éssers dius, que són plantes i animals, i davant de la pròpia societat humana dels altres. És a dir, en qualsevol cas, jo i els meus, la mar de bé, però la resta que no estan entre els meus, si se'ls emporta l'aigua, no passa absolutament res, no em preocupo.
Jo penso que la gent ja tens una gran raó i que, per tant, hem d'estar molt pendents d'aquests comportaments de la dreta i de l'extrema dreta espanyola tan salvatges. I també volia afegir una altra cosa relacionada amb això. Veurem el reddit electoral, el reddit entre cometes, però vull dir, tota aquesta devastació i tota aquesta tragèdia que s'ha viscut a València...
Aviam, quan torni a haver eleccions, aviam quins resultats surten, perquè jo no tinc tan clar que les opcions progressistes siguin les que s'emporten, entre cometes. És a dir, aquesta resposta, igual que sí que veiem aquestes manifestacions massives,
i el rebuig frontal de la societat valenciana al president Mazón, no crec que aquest descontentament, les opcions més progressistes per entendre'ns, siguin les que el capitalitzen. No ho tinc tan clar. Crec que aquí Vox, i sent la comunitat valenciana un dels llocs on l'ultradreta té més força històricament, el neofeixisme i demés, vaja, crec que el caldo de cultiu és molt enorme i que podem anar a situacions pitjors. No ho sé, vull pensar que no, però vaja. A veure, Xavier, Paco.
Jo crec que, evidentment, València tradicionalment té els vots que té i les tendències que té política. Ara amb calent, potser sí que es notaria. I per això possiblement no es facin eleccions, sinó que es canviï, substitueixi i no tinguin el valor al PP de dir, escolta, perquè també tenim part de culpa com a partit,
Anem a fer eleccions. Això seria el més digne. Per què no ho fan? Perquè potser pensen que ara en Calera el millor passa. Però jo estic convençut... I estic convençut que quan passi el temps la cosa es refredarà i no tindran, crec que jo, un rèdit... Bueno, que no tindran, vull dir que seguiran manant. És a dir, perquè és una zona molt...
Molt d'ells, no sé fins a quin punt. Ara amb calents segur que perdríem. Jo estic d'acord amb el que deia la companya, que ha sortit a València de forma massiva. Bueno, massiva, a vegades no es dona en compte. 50.000 o 100.000 persones no és tota una comunitat. No és tota una comunitat.
Jo tinc molta relació amb gent de València. Sabeu que, per exemple, gran part dels funcionaris catalans són origen valencià. Això m'ho explicaves, els valencians que conec i tal, perquè van sortir per potes d'allà. Perquè és un lloc molt complicat. Una bibliotecària molt famosa d'aquí de Barcelona és valenciana, la Neus Castellano,
la persona que sempre m'explicava molt bé que era el seu país, diu, pensa que el lloc d'Espanya més semblant al Berlusconi és València.
I al meu país, València, n'hi ha una social... S'ha fet una cosa molt intel·ligent per part de certes persones de fer social la corrupció. És una... I això és molt de Barbosconi, no? Molt de Barbosconi. Com deia ella...
que no està clar, com digueu vosaltres, que en unes pròximes eleccions això sigui un canvi radical al que és la societat valenciana, que és molt complicada, que és molt complicada.
Aquí hi ha una cosa que crec que té la seva importància. Abans he de dir que la primera i la més gran de totes, centenars de milers de persones, mai s'havia vist a València ressemblant. I no val l'argument que es manifesten 100.000 persones i l'altre millor està a casa. Aquest argument no és així. Això ara no ho discutiríem, però això no és cap argument de cap mena. Aleshores, no la convoca el Partit Socialista, no la va convocar el PSOE.
del País Valencià. No la va convocar ni Compromís, és a dir, l'esquerra valencianista. La va convocar la Societat Civil Catalana, la va convocar l'Acció Cultural del País Valencià, la va convocar la Societat Don Miquelet, la va convocar la Federació Catalana de Som València, d'escoles catalanes.
de València. La va convocar la Federació de Dampes, ara són AFES, associació de familiars d'alumnes del País Valencià. És a dir que, per tant, clar, això que deies, Elisenda, al voltant de dir que no està gens clar si això donaria un pèndol polític i ara seria una votació hegemònica majoritària molt superior al 50% cap als partits d'esquerra i del centre d'esquerra, catalanistes o espanyolistes, però en qualsevol cas d'esquerres
És que aquí hi ha una responsabilitat també, que a més a més és mostrada i allunyada. Quan guanya un personatge tan sinistre com Trump, i això els analistes americans, la premsa americana s'ha analitzat a fondo, no només és un gran èxit del senyor Trump, és una gran derrota del Partit Demòcrata. Perquè hi ha uns errors que van començar ja fa molt de temps i que fins i tot en el període de Obama, si després encara molt més amb la senyora Clinton, es van intensificar. Errors que...
Per cert, avui les eleccions nord-americanes són una autèntica temperatura del que pot passar, perquè avui el partit demòcrata americà ha entès, que ho ha fet molt malament des de fa 20, 25 o 30 anys, i planteja canvis, el que passarà a Nova York i el que passarà a Nova York demà a Califòrnia. Per tant, en aquest sentit, esclar que el pèndol polític no es mou, perquè és que hi ha una responsabilitat també en no haver fet
les coses que s'havien d'haver fet la part de l'esquerra valenciana. Hi ha un detall que demostra fins a quin punt la indignitat s'ha apoderat de les institucions valencianes. La meteoròloga de la televisió valenciana, la televisió Apunt, és la TV3 d'allà, a la nit anterior va pronosticar, i va dir la paraula d'Anna, va pronosticar i en el territori on es van produir les pluges torrencials que es van produir
i va plantejar per tant la necessitat que es tingués la declaració d'emergència la nit abans del dia. Aquesta senyora ha estat apartada de la televisió.
Aquesta senyora, una matèria oficial, és la que sortia en pantalla, eh?, perquè ja no surt en pantalla, i a més se l'agrada professionalment rebaixant-li fins i tot el sou i la categoria laboral. És que no hi ha paraules per definir aquesta criminalitat que, bueno, que sembla ser normalitat a dintre de les institucions espanyoles, perquè aquestes coses tan estrambòtiques o tan increïbles que estem veient al País Valencià no són gaire diferents les que han passat a pràcticament totes les comunitats, inclús Catalunya, eh?,
Sí, sí, això també passa a la Terra, per això. Això que has dit del partit demòcrata i tal, a Anglaterra està en una situació bastant curiosa. Només per fer ampliar el focus que el Josep ho apuntava, sembla que a Nova York el més probable és que guanyi aquest jove de 34 anys anomenat Zoran Mamdani, que és el guanyador de les primàries demòcrates, és socialista i musulmà.
i la seva candidatura és mai vista a la ciutat dels atemptats de l'11S, és a dir, que es van provocar por i islamofòbia, sobretot, encara palpable a dia d'avui, com s'ha pogut comprovar en la campanya, però té tots els números per guanyar, diguem, l'alcaldia de Nova York.
És que una cosa és Estats Units i l'altra és Nova York. Sí, ja ho hem comentat moltes vegades. És molt diferent. Vull dir, Nova York és Nova York. Moltes vegades pensen que Estats Units és Nova York. No té res a veure amb el New York, ni res a veure amb Califòrnia ni enlloc. Són els que tenen dins del que cap la ment més oberta, una mica més oberta. Una mica més. Una mica més. Tampoc és que Estats Units tingui la ment super open mind, però bueno. I són gent que accepta la varietat. Pensa que Nova York és una ciutat
mai més ben dit, d'immigrants. És a dir, els holandesos, els jueus, els latins... Els catalans. Els catalans, diguem, sí. Per tant, estan oberts a acceptar això que ha sortit aquest xicot de 30 i escaig d'anys, que sigui pandllant, eh, no? Sí. Doncs, bueno, és bastant normal. Això no passaria mai a Texas, per exemple, no?
És a dir, que, bueno, jo crec que té moltes possibilitats. Veurem què és el que acaba passant. No, el que ha dit ell, el micròfon tancat, bueno, estàvem... Estava al fora, xerrant, fent el cafè, que diu. Quan parlem dels països, oh, Alemanya, no, n'hi ha moltes Alemanyes, moltes Franceses, moltes Anglaterres, o moltes, encara malatranyes, Estats Units, ja et dic, que és enorme. Una data curiosa, el model americà,
N'hi havia 42 milions de persones, 42 milions de persones, que viuen de la subvenció del menjar. Aquest és el model americà, eh? No són 300 i escaig milions per això, eh? Sí, sí. 42 milions de persones...
que viuen del menjar que se'ls reparteix. Podem criticar Alemanya, podem criticar... El model europeu, fins ara, fins ara, no era aquest, eh? L'Amèrica i els Estats Units està en gran decadència, eh? És un punt de vista d'imperialisme, sempre serà imperialista, si voldran arreglar el món a favor seu, però està en una decadència tan econòmica com social...
molt diferent. Els americans estan canviant, encara que sembli mentida. Home, sempre queden aquests tios de Texas amb el fusell, no? Però estan canviant, vull dir, no estan... Aquest símbol, aquest sentit patriòtic que tenien de la bandera fotuda al jardí de casa, estan dubtant molt dels Estats Units, eh? Vull dir que Amèrica està passant per un moment que no ens arriba, però que està en un moment difícil, eh?
Bé, esperava el company Josepolo, que veig que no apareix. Avui el diari Viu Molins de Rei, igualment ho comentem, explica que 8 equipaments de Molins de Rei, i ens lliga amb el primer tema que tractàvem de València, 8 equipaments de Molins de Rei es troben en zones inundables. Això és un informe de l'Observatorio de la Sostenibilidad que ha analitzat les infraestructures que es troben en zones de risc d'inundació a Espanya.
Aquest observatori, explica també l'article de la Samar, és una associació ciutadana nascuda del desembre de fa 11 anys amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència per analitzar i difondre el concepte de sostenibilitat en totes les seves dimensions.
i ha fet un informe que és Infraestructures Crítiques Inundables en Espanya 2025, que és full del treball d'un equip multidisciplinari de l'Observatori. Doncs bé, a Monins de Rei, quatre d'aquests espais estan classificats amb risc molt greu, entre ells una escola i la comissaria de la Guàrdia Urbana, que ja sabeu que s'ha de traslladar el proper any, però en tot cas en fas ment. La proximitat del riu Llobregat fa que part del terme municipal de Monins de Rei es trobi dins de zones amb risc d'inundació,
Com indica aquest recent estudi, el document analitza la vulnerabilitat de diverses infraestructures essencials davant fenòmens meteorològics extrems. L'informe estableix tres nivells de perillositat, molt greu, greu i lleu, i segons l'estudi, quatre d'aquests equipaments es troben a la franja de risc molt greu.
que en aquest cas són l'escola Pare Mañanet o Mañanet-Morins, la comissaria de la Guàrdia Urbana actual, la llar d'Aveix Josep Mestre i la nau industrial de Viuda de Lauro-Clariana. Dos més són el Cap La Granja i l'escola La Sínia, que es consideren en risc greu, mentre la clínica de Molins de Rei i la llar d'Infants, el Tambó, presenten un risc lleu en cas d'inundació. L'informe es basa per ser en dades del Ministeri per la Transició Ecològica,
Hi ha el repte demogràfic que elabora mapes de zones inundables segons diferents períodes de retorn, concretament de 10, 100 i 500 anys en funció de la freqüència en què es poden produir aquests episodis. I en el cas d'aquest estudi s'ha pres com a referència el període més llarg, que són 500 anys. Molins de Rei apareix dins del Baix Llobregat amb 8 equipaments en risc i la resta de municipis afectats de la comarca són Gabà, Sant Andreu de la Barca del Prat, Castelldefels i Sant Boi, per exemple.
No sé què et diuen aquestes dades, Josep, tu que coneixes bé el municipi i que l'has treballat a fons durant molts anys.
Aviam, algunes consideracions. La primera, el principal risc d'inundabilitat de Munitz de Rei podria ser que no fos del riu, el riu Llobregat, que històricament sí que ho ha estat, exactament, sinó que són les rieres que baixen de Collserola, i especialment, efectivament, la riera de Vallvidrera. Aquesta és una primera consideració. Aleshores, no és que s'hagi d'esmenar, que jo crec que és fantàstic aquest estudi que s'acaba de presentar, però sí que s'ha de tenir aquesta consideració.
Es pot desbordar el riu Llobregat, efectivament, ho ha fet moltes vegades, pot passar a xifres inimaginables, millers de metres cúbics per segon, volums increïbles, però tenim l'autopista, és allò de dir, mira quina mala sort, mira quina sort. El talús de l'autopista pot protegir, quan no ho havia fet, els segles XV, XVII, XVII i XVIII, i les històriques inundacions de Molins de Reis són moltíssimes.
més recent, que encara ja estem vius, unes quantes persones que les vam viure, les del 1962, que recordeu que entre el Vallès i el Baix Obregat van provocar gairebé 1.000 morts. Tot i que, de fet, no se sap el nombre exacte de persones que s'han portat a l'aigua, perquè en aquell moment hi havia la gran onada migratòria d'Andalusia i de Múrcia cap aquí, i els empadronaments no funcionaven prou bé. Per tant, aquest tema és molt seriós. Però hi ha una segona cosa, Oriol, que és de gran importància, i aquesta no la contempla, aquest estudi.
Fixa que, ja ho has dit tu ara al fer la lectura de la nota periodística, s'ha treballat en els períodes de retorn de 500 anys. Sí.
Bé, un estudi molt recent de la UPC, és a dir, de la Universitat Politécnica de Catalunya, una nova generació de joves ingeniers que estan sortint i especialitzats en aquests temes que estan sortint a les universitats catalanes avui dia, han comprovat que podria ser que sigui un gran error plantejar-se el planejament urbanístic i la construcció edificatòria d'edificis en aquests períodes de retorn de 500 anys.
Semblaria ser que ha fet l'estudi molt més a fons de les consultes, de tota la documentació històrica dels arxius i de les documentacions que estan en els ajuntaments i la Mancomunitat de Municipis quan aquesta va existir, fins i tot, de les documents que consten en les esglègies catalanes, etc. Semblaria ser que el període de retorn dels pluges torrencials d'aquesta dimensió com els de la Dana de l'any passat del País Valencià no és de 500 anys, sinó de 85. Això incrementa en molt
Per una banda, el risc de futurs episodis d'inundació i d'inundabilitat de grans parts del territori construït de Catalunya, i el que és més rellevant, el fet que, per tant, com apuntava molt bé, la possibilitat que s'hagi d'anar desconstruint i reconstruir, que parlava el Paco, doncs que, per tant, especialment en aquest cas Catalunya, però bé, això és generalitzable, evidentment, a tot l'estat, i si m'aporeu també a Europa...
hi ha zones inundables construïdes a tots els països, a tots els estats, el plantejament d'aquest, ens hagin de plantejar, doncs, a veure unes despeses econòmiques per traslladar gran quantitat d'equipaments en les properes dècades i fins i tot segle, no? És a dir, atenció perquè si es confirmen que realment el període de retorn que hauria de tenir-se en compte per fer la planificació urbanística és de 85 anys, això és mena a la totalitat.
Hola, José Polo, bon dia. Bon dia, senyors, com esteu? Estàvem esperant de treure aquest tema que... No, endavant, endavant. No m'espereu perquè... Perquè la logística familiar... El període de retorn de la logística familiar a vegades no és fàcil. Vols afegir alguna cosa al respecte del treball d'aquest article i ara de seguir el Paco? No, bàsicament és un estudi que es publica la setmana passada amb un focus estatal en aquest cas i nosaltres el que fem és treure les dades que afecten a Molins de Rei i les publiquem sense més.
És un estudi fet amb dades del Ministeri de Transició Ecològica, o bé ara no recordo ben bé com es diu el Ministeri ara mateix, perquè com canvia... Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic. D'aquí tres mesos es dirà d'una altra manera, però vaja, el Ministeri, en aquest cas de l'Estat, que es mira d'aquestes coses...
No són les úniques dades que tenim de Molins de Rei, també hi ha estudis de l'ACA, que s'assemblen però no són exactament iguals, que és una cosa que tenen similituds i alguna discordància, no? I dos aspectes. El primer, em sumo al que diu el Josep, això del període de retorn dels 500 anys, que és amb el que es basa aquest estudi, però els propis autors...
avisen, escolteu que això, hem agafat aquestes dades, però els últims episodis han demostrat que potser no és tant a 500 anys i que és més recent, i de fet posen l'exemple de la Dana de València, per avalar-se amb això. I bé, a veure, és a dir, jo entenc que una persona també, ahir quan estava dita la notícia, no?,
mirant que hi ha una escola afectada. Per dir, ostres, jo sóc una mare o un pare de l'escola i dic, escolta, que potser... No, no és que la gent s'alarmi i que pensi que demà pot haver-hi una inundació a l'escola del seu fill, no és el que explica l'article. Però sí que és una manera de prendre consciència que potser
d'ara en endavant s'hauran de prendre algunes decisions que poden tenir contrapartides no ho dic precisament per al cas d'aquesta escola sinó per exemple del que estàveu parlant que potser hi ha llocs que s'han de construir un tema que ho té tot un clar que s'ha de fer però és tan costós que no té nessos a bordar-ho ningú són les vies del tren del Maresme brutal
Totalment. Paco? No, quan parlava el Pep, en el cas de Molins de Rei, el riu el protegeix l'autopista i tal, i parlava de les rieres. Jo em recordo que quan era petit, el meu avi, que era pagès de l'Hospitalet de Calvisreño,
I em deia, però per què construeixes les rieres? Això m'ho deia el meu hàbitat. És un problema. A tota Europa és un problema. N'hi ha un estudi europeu, que per exemple vam fer un magnífic programa a TV2 sobre això...
A Europa n'hi ha masses zones construïdes. Quan plou, evidentment, l'aigua necessita filtrar-se a la terra. I a Europa n'hi ha masses zones construïdes i, curiosament, abandonades.
que és una cosa molt curiosa, perquè es construeixen coses, s'abandonen, i després, pel pelotazo, es fa una altra construcció quan no es rehabilita allò que és antic, que es pot rehabilitar, que és una cosa que el Josep Maria Montaner, el tècnic d'urbanisme de...
de l'Ajuntament, i un dels personatges més importants des del punt de vista urbanístic i d'arquitectòric a nivell del món, sempre deia que el que necessitem no és construir més, sinó rehabilitar. Sí, quan va sortir el Club Boni com a alcalde, el primer que va fer, el primer decret, és fotre fora aquest senyor. És curiós, és molt curiós. És una persona que a nivell mundial té un gran prestigi,
El Josep Maria Montanès ho deia, no tenim que construir més, sinó, home, clar que es pot construir i tal, però no aquesta fal·lera de construir, sinó el que hem de fer és rehabilitar. A Europa tenim un problema, i evidentment Espanya és dels països, no l'únic, que tenim greus problemes, i això augmentarà.
Això que dèieu dels 500 anys, ara molts especialistes s'estan replantejant que això va molt més de pressa. És igual que la pèrdua de la neu a les muntanyes, etc. Hi havia coses que passaven cada 500 anys i ara passen cada 80 o cada 30 anys. Elisenda i Xavier.
No, jo només assenyalar, ara això que deia el José, precisament a la notícia del Viu parlen de la futura residència, que també està en zona inundable, i aquí és on sí que podríem canviar les coses. És a dir, quan parlem de fer, dèiem, el que està fet està fet i anem a prendre mesures per intentar revertir,
o que afecti al menys possible, però potser quan fem equipaments nous, és una variable que potser podríem plantejar, perquè estem parlant d'una residència gran, estem parlant de moltes persones amb dificultat de mobilitat, i per tant, que si ens haguessin d'evacuar no seria una tasca tan ràpida i tan senzilla com...
persones que no tenen dependència, per entendre'ns, i simplement jo crec que és interessant aquest estudi, sobretot per això, quan parlem de futur, diem, hòstia, doncs potser i tal. I crec que aquí, Molins de Rei, hi ha un tema amb la granja, que és un barri construït tot en zona inundable, que és el que els estudis de l'ACA, una mica, quan posem els mapes a sobre, ho acabem veient, que és la zona més propera a la llera del riu, però sobretot
per la pendent diguéssim que la Riera Belludiera passaria pel Verdaguer però per la pendent diguéssim no s'acumularia però sí que la granja és una de les zones més afectades llavors tenir coses presents o com a mínim que la gent que viu en aquestes zones que ja sabem que malauradament estan en aquest territori sàpiguen què haurien de fer és a dir que potser
hauríem de formar-nos més com a ciutadania de què hem de fer quan plou, una mica anar a les associacions veïns, picar els timbres, escolteu, anem a fer unes formacions perquè pot viure en aquesta zona, amb els treballadors de la residència igual, amb els treballadors de l'escola igual.
Al final no és responsabilitat de ningú que s'hagi decidit fer aquesta escola aquí fa no sé quants anys que hi és, però vull dir que sí que podríem fer un pas més i tal. I l'altra cosa que volia dir és que, sense anar més lluny, la gran infraestructura catalana que està dins d'una zona no inundable, no, inundabilissíssima, és l'aeroport del Prat. Vull dir, és que clar, estem aquí. Xavier.
No, bàsicament crec que els tempos dels que tenen que decidir coses sempre és raro, no? És a dir, és allò típic que s'ha dit tota la vida, que tenen que atropellar un tio per fotre un semàfor, no? Vull dir, això que es parla des que jo era petit, no? Què vol dir? Que s'actua davant de les desgràcies en el moment perquè li toca viure aquella...
Hi ha gent que està patint, tu ho ha de fer, no? Però no es pensa en clau de futur. És a dir, quan a algú li diuen això dels 500 anys o els 85, li sembla que és tan lluny que mira que s'espavili un altre, tu. Ja ho faran, a mi no m'afecta. I clar, no es construeix... Quan van fer les rondes de Barcelona, van quedar petites l'endemà de la inauguració. És a dir, a part de la lentitud de les obres, ja no parlem de...
de Casals i estacions de tren i tal. Viuen el present. Les administracions viuen el present, per què? Perquè van canviant les legislatures, cada legislatura va fer el que creu que no es vol embolicar, no vol tal, i conclusió, no tenim ni pla de futur...
ni tenim consciència del passat. Només vivim el present. I el present, i cap la improvisació, els problemes, els errors... Jo crec que és aquest, eh? A nivell personal ja diuen que és això, que vivim el present, però a nivell d'administració... A nivell d'infraestructures vivim el passat, perquè els polítics que arriben quan hi ha eleccions i arriben, es mengen, entre cometes, les obres que van lícita als anteriors. Per tant, estem gestionant el passat.
Totalment. Fa molts anys el col·legi de periodistes van fer una cosa sobre urbanisme i tal. I van venir uns arquitectes, vés a saber on són, que proposaven, era el pelotazo ja total, deien, és que des de Barcelona fins a Saragossa tindria que estar tot construït. Era una proposta, d'aquestes propostes,
És molt curiós, no? Si tu mires els últims cent anys, parlem de la que és Barcelona i l'àrea metropolitana, ha hagut realment propostes bastant curioses. Un responsable de l'Ajuntament de Barcelona, que va estar amb el Porcioles, després amb els altres, amb tots, amb tots i tal, m'explicava...
El Societ Sombert, una vegada, amb un ministre de l'Estat, en aquell moment em sembla que era l'UCD, van pujar a una de les torres que es construï des de la Sagrada Família i va dir, jo és que vull que Barcelona arribi fins a Sant Cugat. Ho vull tot. El ministre va dir, home, això és difícil, eh? Això és molt difícil. És a dir...
Tenim que mirar al llarg termini, cap enrere, totes les polítiques que s'han fet, i el que esteu dient, fer un projecte de futur que sigui sostenible. Un moment, és que una cosa és això del temps, el passat, present i futur, però és que hi ha una altra cosa, crec que és com una capa superior i més potent que aquesta, que és el model.
Per intentar resumir-ho i amb brevetat. El model, jo quasi us havia de dir, del sud d'Europa, el model mediterrani, és un model de molt ràpid disseny, de molt ràpida planificació i de llarguíssima execució.
Què vull dir? El projecte d'una autopista, el projecte d'una línia ferroviària, el projecte d'una gran ciutat nova, o d'un gran creixement d'un gran barri, d'una ciutat ja existent, es fa relativament molt pocs anys, i en canvi l'execució pot trigar dècades i fins i tot a vegades potser passa de segle i més enllà. Mira, la Biblioteca Central de Barcelona,
la ciutat de Barcelona, es va dissenyar per part del govern d'Espanya al final del segle passat. I han passat 30 anys i ara el Collboni, l'alcalde de Barcelona, va comunicar la setmana passada o fa 15 dies que s'anava a col·locar la primera pedra. O sigui, 30 anys de retard. Però el projecte ja està fet, repeteixo, des de fa 30 anys.
L'estació de la Sagrera de trens, que és la gran estació central de la ciutat de Barcelona, es va dibuixar també a finals del segle passat. Les obres de la Sagrera ara paren, ara continuen, dos anys parades, tornen a continuar, continuen treballant i no se'n acaben mai les obres del gran nucli ferroviari de la Sagrera. La gran estació de trens de la ciutat de Barcelona no és Sants, és la Sagrera.
Per tant, aquest és el model del sud. Curta planificació i després llaríssima execució de París cap amunt. El model constructiu i de la planificació urbanística, de la planificació edificatòria, de la planificació estratègica, del creixement dels estats i de les ciutats és totalment diferent. Podem posar com a exemple una autopista d'Alemanya. L'autopista d'Alemanya pot trigar de dos a deu anys el projecte.
Abans no es posa el primer moviment de Terres, s'ha consultat tots els arxius històrics, s'ha parlat amb tots els especialistes de totes les disciplines científiques i finalment es fa un projecte. Després l'execució es fa amb cinc anys. Hi ha excepcions a això. L'estació central de Berlín ha tingut uns problemes importants. Alguns dels aeroports alemanys han tingut problemes importants que llavors té com a conseqüències incrementar els costos econòmics d'aquestes instal·lacions.
allò era al mitjà o al revés. Fem planificacions llargues i estratègiques, per tant incorporem això que dèieu, el temps passat, present, futur, que durin tot el que durin, consultem tots els arxius històrics i de tota mena, consultem a tots els especialistes i savis, això que deia el Paco de Josep Maria Montaner és realment molt rellevant,
I aleshores finalment, quan tinguem tot això, fem el projecte i aleshores el projecte executem-lo ràpid. Fem que les administracions vagin totes juntes. A vegades l'administració lluita contra l'administració B, l'Ajuntament, l'Estat, l'autonomia, i dotem econòmicament de tot el que es necessita per fer aquella autopista, per fer aquell barri.
És un problema de model. Tenim un model de funcionament. A darrere de tot això molt sovint està la corrupció. La llistència d'aquest model comporta que a darrere hi ha els tinglados organitzatius molt ben muntats que permeten la corrupció i la picaresca perquè tothom aquí suqui fora d'on s'ha de fer. Em vull allargar, però crec que l'element central no és del calendari. L'element central és la planificació.
Absolutament d'acord amb el Josep i per fer un parell de matisos o d'aproximacions a Molins. Jo en el cas concret de la residència nova que està situada just al costat de l'ambulatori, del centre d'atenció primària, en un barri consolidat com la Granja, que hi hagi un estudi que digui que té perill d'inundació en un retorn de 500 anys no em sembla motiu suficient per no fer-la.
M'explico. Coincideixo més en fer tota... Bueno, primer que la construcció estigui el més preparada davant d'aquests episodis i després que tinguem un sistema d'avisos i de coordinació en casos que es puguin donar perquè ningú es faci mal. En un exemple d'un barri ja consolidat i ja fet, perquè crec que la conseqüència d'intentar canviar el solar d'on està situada l'actual residència s'allargaria al tema, doncs no sé, 15 anys més.
I crec que no pertocaria, no? Però sí, tota la resta de la feina que hem dit, que estigui ben feta, que tinguem els plans de vacació ben fets, que tinguem un sistema d'avisos i d'alertes eficients, que sapiguem el que estem fent, que hi hagi consciència, però canviar-la jo crec que seria massa. És un cas diferent
Comentàveu ara l'aeroport del Prat, que fent la broma, al final no sé si s'allargarà primer l'aeroport del Prat o serà la Ricarda la que acabarà engolint l'aeroport. Això és una broma que em feien fa temps i ja veurem què passa. Però és que no és només això, és a dir, un dels grans projectes urbanístics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és un nou barri a Gabà que està situat enmig d'un terreny natural entre rieres.
És cert que això està planificat des de fa molts anys i que ara hi ha hagut canvi d'alcaldessa i s'ho ha pres una mica més en sèrio, però la solució que hem trobat és, escolta, retoquem el pla perquè sigui el més segur possible i retoquem perquè la intervenció en la Riera sigui el més acurada, ecològicament i per evitar inundacions possible i que està molt bé, però al barri el segueixen construint.
Sabeu que havíem matisat les coses perquè es facin les coses millor, però el barri se segueix construint. I tornant a Molins, una altra cosa que potser hauríem de reflexionar, i això és més en l'àmbit de la política local, és perquè tenim pendent de fer un pla director de clavegaram des de Falustres.
És a dir, no hi ha un estudi tècnic amb tot el que està caient de l'emergència climàtica, amb totes les inundacions que hem tingut en el carrer de baix i en altres punts de Molins de Rei, que ens expliqui com hem de millorar el nostre sistema de clavegaram. I ja et dic que és només un estudi, entre cometes, que els estudis aquests són difícils de fer i són costosos, no? No indica que s'hagin de fer obres concretes en un curt termini de plaç, però si ningú ha estudiat què hem de fer, és impossible...
que després executem les coses que són necessàries. Mira, això que estàs explicant de les clavegueres a Europa, i aquí també n'hi ha persones que estan per la política aquesta, que s'han donat que tot està construït.
i l'aigua que cau als edificis. Les clavegueres no poden fer, no poden assolir la quantitat d'aigua. Per exemple, a França està fent, i ho està fent al Macron, que molts edificis...
hi ha edificis molt grans, des de l'Ubre a Versalles i tal l'aigua va directament a la terra perquè no ho hagin d'assolir les clavegueres això s'està fent a Europa perquè és impossible, no ho pot assolir i al final les coses s'inunden i tal i en quant als projectes és curiós
Perquè als anys 50, Barcelona, i l'àrea metropolitana de Barcelona, en plena època franquista, va ser pionera de fer els primers estudis d'això. Fins i tot de països europeus van venir a estudiar el que s'estava fent.
Perquè per molta època franquista que hi hagués, els tècnics i la gent que treballava no eren franquistes. I a Barcelona va ser bastant pionera als anys 50. I en quant a les coses ràpides... Hem d'acabar, eh? Sí, coses ràpides. Molts països fan els estudis i tal, però després ho fan lentament. I això t'ho puc assegurar, Pep. Per exemple, a França...
s'ho prenen amb una calma per fer una obra, que és espectacular. Perquè això ho heu explicat els polítics d'allà. Ho hem de deixar aquí. En tot cas, gràcies, Josep Genés, que tinguis una bona setmana. Vinga, gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Gràcies, Xavi García, Paco Prieto, Elisenda Culell i José Polo, que tingueu bona setmana també. Igualment. Vinga, endavant. Gràcies.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els bombers de la Generalitat treballen encara en l'extinció d'un incendi en un restaurant, el restaurant Mas Marroca, a Vila Plareix, al Gironès, propietat del Germà Roca. Conectem ara amb el nostre company, l'Eduard Llinàs, que ens sabem de tot plegat quina és la situació d'ara. Eduard, bon dia.
Bon dia. Un incendi que han tingut alerta els bombers a quarts de cinc de la matinada i cap a les set ja s'ha aconseguit apagar. Es tracta d'un incendi que ha afectat la cúpula de fusta, que visualment per la gent que passa per allà és molt recurrent mirar-la i no ha afectat el foc, per sort, el que és la masia d'aquest restaurant, propietat del Germán Roca, on hi fan celebracions, on hi fan...
els casaments. Al final l'incendi només ha afectat en aquesta cúpula de fusta, en una part que és un anex que fan servir de cuina, hi ha un magatzem de la part del darrere de l'edifici. Cap a les 7 del matí aquest incendi ha estat estabilitzat i ara s'està remullant la zona. Han lamentat des del restaurant amb un tuit a la xarxa X de Josep Roca aquest incendi, però
han enviat un missatge d'esperança per la reconstrucció, ja que es celebren que, per sort, n'hi ha hagut cap víctima mortal. La situació és estable, les flames ja s'han apagat i el fum i l'olor de cremat és el que ara es respira aquí, en aquest restaurant de Vilablareig. Gràcies, Eduard. Bon dia. Bon dia.
I els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest matí per ordre judicial a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. L'actuació que ha començat a les 16 s'ha fet en compliment d'una ordre del jutjat d'instrucció número 3 de la mateixa ciutat. En el moment del desallotjament hi havia una quinzena de persones a l'interior i les famílies menors que vivien ja havien estat reallotjades en una pensió per la seva situació de vulnerabilitat.
I l'atur ha augmentat a Catalunya en 2.400 persones durant el mes d'octubre, un increment que suposa del 0,75% i encadena així dos mesos consecutius a l'alça. Tot i això, la pujada és més moderada que la mitjana habitual del mes. Pel que fa a les dades de l'afiliació a la Seguretat Social, ha crescut també 19.206 persones fins a 3,88 milions d'ocupats.
I la Comissió del Congrés dels Diputats, que investiga la gestió de la Dana, arrenca avui amb les seves compareixences de 13 representants de les víctimes repartits en tres sessions que tindran lloc entre avui i el dijous. S'ha acordat un format especial, sense interrogatori, per rebre els 13 afectats que podran parlar durant mitja hora aproximadament. Tot plegat, quan avui Mazón ha de presidir també el Consell Executiu, que preveu remodelar el govern i oficialitzar la sortida del vicepresident per a la reconstrucció. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Demà dimecres es presenten diversos llibres. Per una banda, a la llibreria Cent Vides al carrer Verdaguer 98 es presenta la novel·la de Joan Lluís Lluís, una cançó de pluja publicada per Club Editor. L'autor presentarà la seva última novel·la. Conversarà amb els assistents demà a les 7 de la tarda a la llibreria del carrer Verdaguer 98.
I Raül Romeva també fa la presentació dels dos llibres que ha publicat, un es diu Hipòxia i l'altre Esport per a Tothom, i establirà una conversa amb els assistents durant la presentació de demà dimecres, on parlarà i reflexionarà sobre la importància de l'esport per a una societat.
És un acte que organitza Esquerra Republicana per demà dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d'actes del Poliesportiu. I divendres, l'aula d'extensió universitària presenta un altre llibre a la Biblioteca El Molí, en un acte obert a tothom que vulgui anar-hi. Presentarà el llibre La dona del segle, del periodista de TV3, Toni Cruanyes. Ell és periodista, escriptor, conegut com a presentador del TN Vespre de TV3. Ha estat també...
corresponsal i ha guanyat dos premis literaris, el Premi Joan Fuster i el Premi Josep Pla. I ara presenta aquest llibre que parla de l'activitat de les dones treballadores al segle XX i recupera la història silenciada d'aquestes dones. La dona del segle, presentació del llibre, el divendres a dos quarts de set de la tarda, dos quarts de set de la tarda a la sala d'actes de la Biblioteca al Molí, entrada lliure. I el dissabte, els Timbalers del Camell presenten la Tremolinada, primera trobada de percussió
el dissabte a les 5 de la tarda cerca Vila pel Centre Vila, a les 8 sopar popular i després vingó musical i música amb punxa discurs. I el SEM, que també fa diverses propostes aquests dies. Per una banda, el divendres a la sala d'actes del seu local faran l'acte oficial de lliurament dels premis a la marxeta i també es farà un reconeixement a les persones sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o més i als socis i sòcies que fa 25 o 50 anys que són membres del SEM. Un acte social de l'entitat, doncs, el divendres a les 8...
al seu local, després, quan acabi, faran aperitiu. El diumenge, a la secció, hem al teatre, anirà a veure l'obra L'Amor Venir en Taxi, un espectacle de la Cubana al Teatre Romea. I diumenge, a la secció de Sant Derisme, anirà a Osona a fer una caminada per Santa Magdalena de Cambrils, un recorregut a peu d'uns 14 quilòmetres. Les inscripcions les heu de fer al CEM, obren fins i vendres de 2.47 a 2.49 del vespre.
La farmàcia de Guàrdia avui dimarts és a Lozano del carrer Verdaguer 68.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer. Ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure eua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleia, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades.
Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. Demana la teva cançó. Te la busca, te la troba i te la posa.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 10 del matí i pràcticament 10 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. De seguida saludarem a la Marta Espona, regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Després farem l'espai dedicat a parlar del Renaixement amb el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Avui farem un repàs a l'agenda de com ha anat aquesta setmana amb diverses activitats que han dut a terme i mirarem també cap endavant cap a aquesta setmana que tot just acabem de començar.
I a tres quarts d'onze parlarem de política internacional amb el David Lloberes a l'espai de Xifran el món. Però ara anem a parlar de política i ho fem des de l'òptica d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora portaveu d'aquesta formació, Marta Espona. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia a tothom. Esquerra Republicana que organitza, com hem anat explicant aquests dies, un acte d'ama al dos quarts d'avui del vespre. Coincideixen diverses cosetes el dimecres.
Ara la veritat és que m'enganxes, eh? No ho sé si coincideix, però és molt probable perquè... Mira, abans m'amora, no? Perquè hem parlat de la conferència inaugural del curs escolar 25-26. Sí, sí, sí. Després a les 100 vides organitza la presentació d'un llibre de Joan Lluís Lluís a les 7.
I a dos quarts de vuit, vosaltres organitzeu la presentació d'aquests dos llibres del Raül Romeva. Exacte. Faig un parèntesi. Realment, és la constatació que cal...
mirar d'aglutinar totes aquestes informacions d'alguna manera. Segurament això demanaria un canvi d'hàbits important, eh? Però és veritat que Molins de Reis és una població que organitza moltes coses, que de vegades estàs en un acte, ni que sigui de públic, i la gent et diu, ostres, és que en aquesta mateixa hora hi havia una altra cosa, no? I també m'interessava i no hi he pogut anar. Fa molts anys, això és una... en tot cas...
És històric aquest comentari que estic fent, però sap greu. Realment, quan programes algun acte d'aquests, en tot cas, demano disculpes també per haver provocat la coincidència aquesta. Però, esclar, mires de...
de compaginar les agendes de tothom i les disponibilitats, i surt així, no? Però això no vol dir que potser no ens hagin de plantejar realment una... el que sigui. I no val el WhatsApp de Canal d'Informació de l'Ajuntament, doncs? És que el WhatsApp del Canal de la Informació és quan tu ja tens aquell acte programat i organitzat. D'alguna manera, jo el que estic dient... Un pas previ. Un pas previ, exactament, de dir...
A veure, volem fer un acte al mes d'octubre on ens podem dirigir per saber quins actes estan programats, quina previsió hi ha. Ja dic que segurament això és complicat perquè demana un canvi d'hàbits per part de tots plegats. I segurament tots plegats estan també molt més ben organitzats del que ho estem. Però potser seria la manera de començar a endreçar una mica tota aquesta...
producció d'activitat cultural o del tipus que sigui que es fa i que de vegades aquesta programació fa que es resti públic, és evident. Bé, en el cas vostre, però heu convidat el Ramon Romeva perquè coincideix que ha publicat recentment dos llibres. Exacte.
L'excusa és la presentació d'aquests dos llibres, que ja fa un temps que estan circulant, però aprofitar la publicació dels llibres amb una mica de revisió de...
Què és l'esport? Què ens suposa de benefici per a tots? Com el podem practicar, aquest esport? Perquè ara estem construint, o s'està construint, o es començarà a construir un poliesportiu nou, aprofitant l'ampliació d'un espai d'una escola. És una opció, ja ho hem dit moltes vegades, que nosaltres també teníem en compte com a grup polític,
com a una possible sortida de les necessitats d'espai que té la nostra vila i els practicants de l'esport, evidentment, però després també hi ha moltes altres opcions al voltant de l'esport. No sempre necessites una instal·lació de la magnitud d'un poliesportiu, sinó que un entorn natural ben establert, ben planificat, ben ordenat, ben senyalitzat,
pot també possibilitar una pràctica esportiva caminant corrent amb exercicis del tipus que sigui. Podem aprofitar, nosaltres tenim el camí del riu, tenim la muntanya, és a dir, qui vulgui pla té pla i qui vulgui pujades té pujades. Tenim parcs que ja han anat incorporant mobiliari de tipus esportiu per la pràctica esportiva, però potser es poden anar imaginant coses. És a dir, que no ens hem d'arregloure només en la solució
fàcil no, però en tot cas unificadora de tot, com és la creació d'un poliesportiu, i en canvi plantejar-nos totes aquelles possibilitats que tenim al nostre entorn, que també ens ajudarien en la pràctica esportiva del nivell que sigui, perquè d'esport n'hauríem de fer tots, i per tant que això ens retorni a tots els vilatans i a les vilatanes com un benefici per la salut i pel cap, perquè tot va relacionat també.
Molt bé, això serà, com dèiem, a la sala d'actes del poliesportiu. Això mateix. Per aquesta raó, una mica que ens lliga amb l'esport? Perquè ens lliga amb l'esport, òbviament. Vam buscar un escenari que fos adient i un poliesportiu ho és. A més a més, és una sala que és agradable per fer-hi una xerrada d'aquest tipus i, a més a més, hi té un ascensor que permet l'accessibilitat cap a aquest espai a tothom
i per tant ningú pot quedar exclòs d'assistir a una xerrada d'aquest tipus. Molt bé, que serà oberta a tothom, com dèiem, demà a dos quarts de vuit del vespre. Sí, i no l'hem de plantejar tampoc com una conferència, el Raül Romeva no ve a fer cap conferència, sinó ve a conversar amb nosaltres, des de la seva visió, doncs el que deia, les possibilitats que podem...
aprofitar del nostre entorn i de la nostra vida quotidiana per seguir una pràctica esportiva saludable. I, per tant, serà amb participació de tothom qui vulgui intervenir fent preguntes, oferint el seu punt de vista. Per això plantejàvem una conversa, si no recordo malament, el material de difusió deia així, Conversem o... Conversa. Conversa. Sí, sí.
I no una conferència, és a dir, no que ningú s'esperi un rotllo, sinó que serà un acte molt participatiu, pretén ser això, un intercanvi d'opinions, de visions, i que sigui enriquidor. Molt bé. Això passarà demà. En tot cas, mirem cap enrere, ara, i anem a parlar del ple ordinari del mes d'octubre. Així, en línies generals, des d'Esquerra, quina valoració en faríeu d'aquest ple? Bé, va tenir una part...
més tècnica, que no va oferir tampoc gaires discordances, perquè... Posant sobre la taula, per cert, la regidoria de polítiques lingüístiques. Vam començar per aquí, evidentment, i es va crear aquesta petita polèmica de...
Home, la S no és important, sí que és important la S. És cert que en els objectius d'aquesta regidoria es parla del foment de l'ús del català, per tant, apareix, evidentment, d'una manera especial la llengua catalana, però...
Sabem per l'experiència d'altres territoris que quan parlem de polítiques lingüístiques en general vol dir també la intervenció o la incorporació d'alguna manera d'altres llengües. I en tot cas, si fos aquest el cas, que va semblar que no era així, però si fos aquest el cas no compliria amb el Pacte Nacional per la Llengua al qual es va aderir l'Ajuntament. Per tant,
Jo crec que sí que hagués estat més encertat dir senzillament regidoria de política lingüística, perquè el problema el tenim amb una llengua determinada, no amb altres llengües, de manera que la S ofereix potser una mica de possible confusió o dubte, i de vegades quan diem que la cosa no fa el nom, a vegades sí, que el nom fa la cosa, i per tant hem de vigilar una mica amb els noms que ens hi posem,
Però l'alcalde ja va dir que tot és rectificable en aquesta vida. De fet, en aquest ple...
També s'esmenava un decret en què hi havia hagut uns errors a l'hora d'anomenar els representants de les comissions informatives i es va esmenar i ja està, i no passa res. Per tant, si a la llarga s'esmena també aquest nom tampoc no serà cap problema greu. Però sí que és important que...
tinguem clars quins recursos són amb els quals compta aquesta regidoria i, sobretot, quina és la línia i quin és aquest pla tan ambiciós que també introdueix com un dels objectius de la regidoria, elaborar un pla
del foment del català. Això és molt fàcil de dir, però no és tan fàcil de fer. Per tant, sí que vam reclamar que hi hagi uns recursos i de tot tipus, però que es pugui realment desenvolupar tota la feina ambiciosa en el bon sentit de la paraula. És a dir, que hi ha moltes ganes de fer moltes coses, ho celebrem, però hi ha d'haver recursos per fer-ho al darrere, perquè si no...
Ens passarà com ens ha passat altres vegades, i nosaltres mateixos ho hem criticat molt sovint amb la regidoria de discapacitats, que fem anuncis que estan molt bé i que...
visualitzen una passa endavant, però després resulta que ens quedem aturats perquè no tenim les persones que poden tirar endavant amb tota aquella feina. De manera que a poc a poc hi bona lletra. Que per cert, finalment, sembla que es portarà al ple de novembre, no? El reglament...
Sí, el que passa és que això també ha creat una mica de confusió, perquè primer es va convocar una comissió en la qual les entitats no hi eren, llavors jo mateix vaig preguntar com és que no hi eren, perquè em semblava que si les entitats havien participat
en la lectura i sobretot en l'aportació de millores per al reglament d'aquest Consell de les Persones Discapacitades, doncs em semblava que també hi havien de ser en aquesta revisió final del reglament. Aleshores es va desconvocar aquella reunió, se n'ha convocat una altra i aleshores ja s'ha plantejat un reglament que sí que hauria d'anar ple per ser aprovat.
Bé, dèiem una primera part tècnica d'aquest ple d'octubre. Exacte. Aquí inclouríem també l'ordenança reguladora de les terrasses. Jo ara venint, per exemple, em fixava en la plaça de la Vila i està endreçada. És veritat que li falta el garbí, si no m'hi he fixat malament, perquè fa uns dies que està tancat.
i la incorporació del Garbí vol dir moltes altres taules, però és veritat que les taules estan col·locades ara d'una manera que permeten el pas més fàcilment pel mig de la plaça, que pot semblar una tonteria, però jo crec que hem de reivindicar també l'espai per als vianants i poder passar per als llocs. Perdoneu, no tot han de ser terrasses, terrasses i terrasses. Les persones que caminem també ho hem de tenir fàcil i més a l'hora de travessar una plaça com és aquesta. Per tant,
calia realment un reglament per les terrasses que ho reguli tot, o que reguli, en tot cas, el màxim d'aspectes possibles que s'hagin observat fins ara i, com tot reglament, això es viu i, per tant, si hi ha coses que no estan bé o coses que, posteriorment, es veu que s'haurien d'incorporar, que aleshores es faci. Però cal una ordenació, ara diria, del territori, és a dir, de com les posem, realment...
quin espai ocupa cadascú, quins materials s'han de fer, servir, els horaris, etc. Crec que hem d'intentar entendre que la convivència ens implica a tots i, per tant, doncs,
Els negocis també han de tenir en compte el descans, les persones també han de tenir en compte que els negocis també tenen uns horaris i, per tant, que en aquests horaris és normal que la gent potser pugi una mica el to de veu. Tots hem de tenir una mica d'acord en aquest aspecte, però les activitats s'han de controlar, s'han de regular, evidentment.
Bé, aprovada per unanimitat. Sí, perquè tothom hi participa d'una manera o d'una altra. Has destacat el bon treball que hi ha hagut. Sí, ha trigat, perquè la veritat és que ha trigat, perquè s'està parlant d'aquest reglament des de l'inici del mandat.
Doncs ja portàvem temps, però finalment ha arribat i aleshores ara el que cal, ja que està consensuat, és que tècnicament es pugui fer el que dèiem, aquest seguiment de tot plegat, de si el que s'ha incorporat realment és correcte o no i que els establiments que tenen la possibilitat de tenir Terrassa que realment també compleixin amb el que marca la normativa. Bé,
I després vam passar, perdoneu, a la part de l'adhesió de manifest que ja vam esmentar aquí, que vindrà el Dia Mundial de la Infància, també el dia per l'eradicació de la violència contra dones i nenes, i l'emoció de Torre Ferniani. Amb aquesta esmena a la totalitat...
Sí. Amb aquesta creació d'una comissió que tu ja suggeries, també. Sí. I que Ramon Sánchez veu com, per exemple, per acabar no fent res, que es creen comissions per tot. Doncs ho comento. És a dir, em sap molt de greu que algú que també forma part de les comissions consideri que les comissions no s'ha baixat per res, no?
Jo crec que de nosaltres també depèn que s'observi, es visualitzi el món de la política d'una altra manera. És a dir, no podem estar perpetuant tota la vida els clitxés que els polítics no serveixen per res, que fer una comissió no serveix per res i que jo crec que ja cal que ens arremenguem i ens posem a treballar i demostrem que sí que és així. Per què la comissió? Doncs perquè
Una reunió de treball al voltant d'una taula amb tots els grups polítics implica que tothom pugui tenir la informació a la vegada, que tothom pugui dir-hi la seva, que realment es pugui ordenar tot el que s'ha de fer amb un
calendari o com a mínim amb una orientació de què va primer, què va segon o què hem d'anar fent mentrestant perquè hi havia un punt de l'emoció que deia i un cop recuperada la torre doncs aleshores elaborarem i nosaltres potser no cal que
ens esperem a tenir Torreferniani recuperat del tot, sinó que potser això ja en podem anar parlant. És a dir, que cal endreçar les coses i per tant ens semblava que muntant, definint una comissió que treballi i vetlli per això, doncs era una manera d'ordenar tota la feina que s'ha de fer, perquè n'hi ha molta per fer. Hi ha feina de tipus legal,
per veure com acaba aquesta titularitat, aquesta propietat, i després hi ha tota una feina tècnica d'elaboració d'un projecte, i després cal una altra feina de futur, que és la de decidir quin és el millor ús que pot tenir aquest espai.
Aleshores, que presentis una moció que tingui per títol recuperació de Torre Ferniani com a casal de joves municipal, la resumeixo perquè no sé ben bé si... però en tot cas acabava dient això, i que a la primera de canvi ja caigui el principal ús pel qual tu decidies reclamar aquest espai. Em sembla que no és qüestió d'anar donant allò cops de pal de sec, no? És a dir, quan proposem
Un ús realment ha de ser perquè tinguem molt clar que aquest és el millor ús que pot oferir aquest espai. Pot ser un casal de joves, pot ser... Sembla ser que estava definit en el pla d'equipaments com una possible escola a bressol, però això també depèn de l'estat en què acabi... Acabem veient l'estat en què es trobi aquest equipament. Per tant, aquí hi ha moltes...
Per nosaltres hi ha tres potes diferents, el que deia, la part legal, la part tècnica i la part de definició d'usos. I això no es fa en quatre dies. Això no vol dir, i aquí sí que estaria d'acord amb el Ramon Sánchez, això no vol dir que ho haguem d'eternitzar i que aquestes reunions s'hagin de fer dues a l'any, perquè aleshores sí que no avançarem gens. És a dir, si muntem una comissió per resoldre un...
Un problema, perquè sí que és un problema, és una situació no resolta. Per tant, això s'ha de canviar. Si muntem una comissió, ha de tenir també un ritme de reunions prou àgil com perquè realment la feina en poc temps vegi els seus fruits.
I veies una intencionalitat política amb la presentació d'aquesta moció? A veure, quan presentem una moció, tots tenim una intencionalitat política, perquè tu pretens, al darrere d'aquella moció, aconseguir una sèrie de coses.
No entraré perquè em semblaria que no senti cap representant d'ara. Em sembla que tampoc no és el cas. Ells sabran, en tot cas, el motiu que han tingut per presentar aquesta moció. A mi em sembla bé presentar-la. I vam començar la nostra intervenció dient això, precisament, que les mocions serveixen per...
proposar coses que no s'estan fent, per sacsejar, em sembla que vàrem dir, per sacsejar el ritme polític i, per tant, provocar que es facin una sèrie de coses que no s'estan fent. Per tant, com a definició d'actuació, no em sembla malament. El que, en tot cas, vam veure que tenia una certa precipitació és amb això. És a dir, molt bé, aprovem
que es facin els passos per aconseguir la propietat municipal, molt bé, aprovem-ho, però això també requerirà un temps. Quan fem aquest pla, aquest projecte que demanes que hi sigui, que és totalment lògic que hi sigui, quan el fem demanem diners, evidentment haurem de demanar diners quan es faci aquesta actuació perquè no...
no n'hi haurà prou per tirar endavant amb tot això. És a dir, em sembla que, sobretot, el que hi havia és això, era l'urgència per posar damunt la taula un tema que està bé que es posi damunt de la taula, però potser que cal pensar-lo molt més ben pensat que no només amb una emoció que aleshores li comencem a treure les coses de seguida i acaba sent una aportació...
molt més feble del que realment podria ser. El mateix dijous, després del ple de les ordenances, que varen fer una reunió de portaveus, ja es va plantejar que no es presentés l'emoció i que en parléssim. En aquell moment es va plantejar que quedés sobre la taula i que en parléssim. Aleshores ja es va dir que no, que es tiraria endavant. Bé, doncs aleshores cadascú ha anat seguint el seu procés de maduració respecte d'aquest tema.
I pel que fa a nosaltres ens va semblar que el més productiu era realment aconseguir que es creï aquesta comissió. Ara, si passa un mes i aquesta comissió encara no s'ha creat, anirem de bracet amb el grup d'ara i reclamarem la creació d'aquesta comissió. Però com a mínim tenim aquest acord.
pres. Ho haurem d'anar deixant aquí. No sé si vols afegir alguna cosa més, Marta. Doncs no ho sé, perquè ara estava tan capficada amb la Torre Fermi que ara ja no sé què més. Però en tot cas sí que voldria aprofitar res els últims minuts per convidar tothom que pugui
a venir demà a dos quarts de vuit a la sala d'actes del Poliesportiu Municipal per escoltar el que ens ofereixi com a propostes o com a la seva visió en Raül Romeva i per aportar també tot el que tothom vulgui aportar. Doncs fins aquí l'espai de preguntes Esquerra Republicana de Catalunya. Marta Espona, moltes gràcies. A vosaltres. Bona setmana. Fins dimarts vinent. Fins dimarts vinent. Passa un minut de dos quarts d'onze del matí i anem a parlar una estona del Renaixement.
Bona nit.
Parlem del Renaixement i ho fem com cada dimarts a aquesta hora amb el Damià Martínez, que és el director del Museu del Renaixement, que avui, i no és la primera ni la segona vegada que ho fa, doncs ens porta elements de tretzo aquí sobre la taula de l'estudio de Ràdio Munits de Rei. Què tal, Damià? Bon dia. Molt bé, bon dia. El Damià, a les vegades que no ha pogut ser aquí, és per motius de feina, perquè se'n va a congressos o ponències, jornades...
Per tant, doncs, ben retrobat. Moltes gràcies. Ara m'explicaràs tot això de la 13, però d'entrada m'has d'explicar també com ha anat la setmana que hem deixat enrere, perquè, entre altres coses, dilluns passat, dia 27, feia la primera experiència de la visita del museu a la gent gran. Amb les persones grans. Vam fer una primera visita, va anar molt bé. No serà l'única, oi? No, mira, justament el dia 24 de novembre fem la segona, que ja hem començat a...
a penjar els cartells i a publicitar-la. D'això, mira, és important també dir-ho, no fem publicitat a xarxes, i t'explicaré el motiu, i és que, clar, el nostre interès és que vingui gent de Molins. Si nosaltres obrim això a les xarxes, llavors perdem una mica el control de qui se'ns pot apuntar.
Llavors fem una mica pràctica de vella escola, d'anar enganxant cartells pel carrer amb la informació i esperant que es vagi omplint. La veritat és que l'altra vegada es va omplir, va anar molt bé, i ara farem aquesta segona. Es tracta de fer una visita, en diem, accessible. En realitat és una visita pausada, més tranquil·la, amb el museu tancat, de manera que tenim el museu només per nosaltres.
i com tenim els espais, els omplim també amb cadires, posem cadires al llarg del recorregut, que això és una cosa que la gent gran que ho necessita, perquè no tothom ho necessita, doncs ho agraeix, el fet de poder-se seure mentre s'escolta les explicacions, còmodament. Però és l'espai del tapís, no?
A l'espai del tapís, sí, sí, però també a les altres plantes. Vam anar posant cadires, o també tenim aquests bastons plegables, els bucles magnètics, que són aquests aparells perquè la gent que porta audiòfon pugui escoltar les explicacions directament a través de l'audiòfon, i altres, la cadira de rodes... Sobretot, la idea és fer que el recorregut sigui més pausat i més relaxat. Per tant, valoració positiva.
Molt bé, molt positiva, i ara ja amb ganes de veure aquesta segona visita el dia 24, que aquesta la faria jo també. S'ha d'apuntar la gent? S'han d'apuntar, sí, sempre. Han de trucar al telèfon del museu, al 937-374-363, o bé enviar un correu a info.museudelrenaixement.cat. Amb cadires per seure, bucles magnètics portàtils, com deies, i cadires bastó. Exacte. Per qui ho necessiti. Sí. Molt bé.
Aquest era el primer tema, però no l'únic de la setmana que hem deixat enrere, perquè també el seu primer diumenge de mes vau tenir portes obertes. Portes obertes... Ostres, un dia... Mira, hi ha mesos que va com va. Aquest mes ha sigut un mes amb molta gent. Va venir més de 100 persones el diumenge a visitar el museu. Sí. I, a més a més, ho vam fer coincidir...
amb una activitat que fèiem en col·laboració amb aquesta exposició que hi ha, la dama Estefania. Els Baixos del Molí. Els Baixos del Molí. I era una visita doble. Per una banda, a les 12 començava la proposta per una visita guiada a l'exposició, amb els comissaris de l'exposició i amb alguns dels artistes que hi han participat, també. I després, a la una, la visita continuava, però, al Museu del Renaixement.
d'una manera seguint, parlant sempre de l'estafania de Requesens, però des de dues perspectives diferents, des de la perspectiva de la fotografia, d'aquest projecte d'art contemporani que han fet i que està molt bé, jo us recomano molt la visita, i per altra banda el discurs aquest que ja coneixem del museu i del Palau de Requesens, que bé, va ser la seva casa, la casa de l'estafania. Sí, molt bé. Per tant, valoració positiva d'una exposició, per cert, que s'acaba aquesta setmana, a finals d'aquesta setmana, el dia 9.
I ara ens centrem en la setmana que tot just hem començat, perquè ja heu tingut moviment. De fet, ahir ja vau començar, no? Sí, i mira, ahir justament vaig anar a l'Institut Bernat del Ferrer amb una... Tu ja saps que jo soc molt de... Em falta poc per dir que sí, quan et demanen de col·laborar amb alguna cosa, des de l'Ajuntament, de l'àrea d'empresa...
Tenen una... Allò dels Innovation Days, que vam estar explicant un dia en l'àmbit universitari, també ho tenen per l'àmbit de cicles de grau superior. I ahir vaig anar a fer una presentació del museu, a plantejar un repte. Sembla que hi haurà una bona acollida per part d'aquests alumnes i que podrem tirar endavant alguna proposta.
També amb un dels instituts de Sant Vicenç dels Horts, no? Gabriel i Mistral, sí, aquest hi vaig d'aquí una estona. Ah, hi vas ara, eh? Sí, d'aquí una estona, tot i avui. Per tant, ja creus el riu i tu només et quedes a Molins de Reí. Però això està molt bé, és com anar a fer bolos, no? És com si anessis a presentar al museu i la veritat és que és una feina que t'obliga a deixar les altres coses que estàs fent, però que és molt agraïda. Sempre anar a poder explicar i et dones compte, eh? Quan expliques el projecte,
hi ha gent que potser no ha vingut, per mils motius, però llavors els hi poses una mica en l'agenda mental, dius, ostres, un dia he de venir al museu a veure'l perquè això que expliques té bona pinta, no? Molt bé. Doncs que vagi bé la visita a la Gabriela Mistral. Aquesta setmana també passen altres coses, i ja ho hem explicat, perquè hem parlat amb el conferenciant a primera hora del matí, demà comença el curs escolar, conferència inaugural, que acolliu també a l'escola gòtica, no? Bé, aquí nosaltres només el que fem és cedir l'espai, com tantes vegades fem, en aquest cas... Obrir les portes...
companyes del Departament d'Educació de l'Ajuntament per fer aquesta conferència, diguéssim, d'inici de curs, que es farà demà. Demà, recordeu, a les 6 de la tarda, amb aquesta xerrada... I, en principi, si no m'equivoco, no cal inscripció prèvia. No. No més cal venir.
El Xavier García Curado per parlar dels algoritmes i la intel·ligència artificial. Sí, molt interessant, això. Interessant. I en aquest cas, el divendres, teniu també una altra activitat. Sí, ja per acabar una mica la setmana, perquè sempre anem... El divendres farem, justament també a la sala gòtica, una cosa que em fa especial il·lusió, que és fer... Farem un diàleg entre els comissaris de l'exposició, d'aquesta exposició de la dama Estefanía,
l'ESPE Pons i el Jordi Jové, i jo mateix. Farem un diàleg entre els tres sobre aquest projecte que han fet, per també mirar de conèixer més de prop com han estat l'intríngulis, el backstage de tot aquest procés creatiu que han fet, que és molt interessant perquè ho han treballat en equip, estaran també els artistes, i d'alguna manera també podem donar des del museu el contrapunt, aquesta aproximació que es fa, la figura històrica de l'Estefania de Requesens,
des d'aquests dos punts de vista, des del punt de vista més de museu i d'historicista i des del punt de vista més de la creativitat. Molt bé, i això serà obert al públic en general? Sí, sí, sí, el divendres a les 7 de la tarda, obert a tothom que vulgui venir, la idea és fer un col·loqui relaxat i poder tenir l'ocasió per deixar-los espai perquè puguin explicar com ha anat tot i jo crec que és molt interessant perquè a més el projecte està anant molt bé, de visites i ha generat força interès.
Molt bé. I suposo que tots aquests elements d'atretjo que ens portes... Exacte. ...tenen a veure amb l'activitat familiar que ens vols aprofundir avui, que és el tresor perdut de la remolina, eh? Sí, aquest és el nom de l'activitat familiar dirigida, perquè ja sabeu que des del principi, quan el museu va inaugurar-se, teníem ja una activitat familiar no dirigida, que diguéssim que la podies venir a fer al museu quan tu volguessis, i encara es pot, eh? I també protagonitzada per la remolina, és un joc de pistes...
i que sempre està a disposició de la gent que vingui a visitar el museu. Però teníem ganes de fer una activitat dirigida, d'aquestes amb un grup ja acotat, reduït, i amb una persona, en aquest cas l'Ada Verdaguer, que és la tècnica del Museu d'Educació, que és qui porta tot el desenvolupament de l'activitat,
I que és una... ja la vam estrenar per les Jornades Europees de Patrimoni i aquest, diguéssim, és el primer dissabte que es fa amb regularitat. A partir d'ara sempre es farà el segon dissabte de cada mes. Això per qui es vulgui apuntar o ho vulgui tenir en compte, sempre a les 10 del matí. Aquesta serà, diguéssim, l'oferta per defecte. Una altra cosa és que més endavant podem...
programar-la en altres moments i en altres dates, no? Però sempre per defecte. El segon dissabte de cada mes, a les del matí, aquesta activitat està disponible. També és necessària la inscripció prèvia, o bé per telèfon, o bé per e-mail. I és una activitat que consisteix en una sèrie de proves. A veure, totes aquestes activitats són...
enfoca la visita al museu d'una manera com més lúdica, més divertida, més participativa, també aportant coneixement, evidentment, perquè des del moment que entrem per la porta del museu comença a aprendre coses sobre l'època del renaixement, de vegades més directament o de vegades més indirectament, però fem aquesta mena d'immersió. Llavors el que plantegem nosaltres amb aquesta activitat
és plantejar un repte amb els nostres joves visitants, a les famílies que ens visiten, que és que demostrin que tenen les quatre virtuts renaixentistes. I aquestes quatre virtuts, ara explicaré quines són, cadascuna d'elles han de superar com una prova. I tot això es va fent pels diversos espais del museu.
en diversos llocs, amb diversos materials, com aquests que ara tenim, per poder fer l'activitat. Si vols, te l'explico. Si parlem de les quatre virtuts, doncs... Vinga, som. La primera que hem de demostrar és que tenen la sensibilitat humanista. Això què vol dir? Que han de participar d'aquest esperit que és el que va, d'alguna manera, donar llum a tot el moviment de l'època del Renaixement, l'humanisme.
I en aquest cas els fem fer una reflexió sobre la figura dels genis creadors, dels grans artistes. A cada prova d'aquestes els entreguem una fitxa, com aquesta, on, per exemple, aquí s'hi pot veure com eren les firmes d'alguns dels grans artistes del moment. Leonardo, Michelangelo, Albert Dürer, aquest monograma que sempre feia servir, i els convidem a que ells facin aquí la seva firma, se la inventin. Perquè això després s'ho quedaran. És la primera fitxa d'una mena de quadernet que aniran fent a mida que vagin superant les proves.
Evidentment, jo ara t'ho explico molt curt. L'Anna això ho explica molt millor i, evidentment, en el context de les obres d'art de l'època del Renaixement és molt més, diguéssim, agraït que no tal com jo ho explico. La segona...
virtut que han de demostrar que tenen és l'enginy. I l'enginy, evidentment, ho posem en relació a la figura de Leonardo i amb una de les coses que ell feia molt sovint, que era aquesta cosa de l'escriptura especular, d'aquesta escriptura al revés. I els plantegem una sèrie de reptes, alguns dels quals han de dexifrar fent servir un mirall, com aquest, per poder...
reflectir el que està escrit i poder entendre les pistes, les preguntes que han de donar lloc a les respostes per poder omplir aquesta mena de solucionari. Molt bé. Aquesta segona seria la segona virtut. La tercera seria la virtut de l'observació, i en relació amb això del dibuix. Aquí els hi plantegem, amb aquesta fitxa d'aquí, que...
posin davant la figura del tapís i dibuixin algun dels elements que estan representats en el tapís, relacionant-lo, evidentment, amb tot això que s'ha vingut explicant. I finalment, l'última, i aquesta potser és la més divertida i que té més gràcia per tots els que participen,
És una de les virtuts característiques de l'època del Renaixement, la creativitat, el geni creador, aquesta capacitat de fer coses. I aquí això ho posem en relació amb el gènere del retrat. Al museu disposem de tot un seguit d'elements de vestuari. Sí, avui de fet el Damià ha entrat en això posat, que seria...
Això és una mena de diadema que recull el cabell, molt típica de l'època del Renaixement, també d'època medieval, però és un tipus de tocat que era molt habitual en les dones de la cort. I com aquests en tenim diversos. He de dir que això no són elements de disfressa, aquests són elements de vestuari...
que podríem dir, doncs, això, gairebé de tretzo teatral. De fet, qui ho fa és una empresa de recreació històrica. Evidentment, no és antic, però està fet com si estigués fet antic, amb tot el perlat aquest i amb tot aquest fil d'or, etcètera. Llavors, tots aquests elements, també tenim capes, també tenim camises, també tenim altres barrets i altres elements de vestuari. Convidem que aquestes famílies es vesteixin a la manera que ells vulguin, triant aquests elements, i nosaltres els fem
una fotografia amb una càmera poleroica i després se la regalem. Llavors està molt bé perquè se'n porten de record aquesta fotografia d'estar vestits a la manera de l'època del Renaixement, a dins del Museu del Renaixement, amb un retrat que després ells s'emporten. I això, un cop...
Ho tenen tot lligat, doncs els hi donem i és una cosa que també se l'emporta. Aquesta mena de quadernet que demostra que han superat les proves per demostrar que tenen les quatre virtuts renaixentistes. Per tant, és molt interactiu, no? Sí, sí. A més, és una activitat conduïda en tot moment. Hi ha l'Anna, que és qui fa el paper d'aquesta mestressa de claus del Palau, perquè justament
La prova consisteix en això. Si ells aconsegueixen demostrar que tenen les quatre virtuts, aconseguiran obrir aquest tresor perdut de la remolina, que la remolina tenia un tresor que va amagar i que no se s'havia entès, i en aquest tresor hi guarda tota una sèrie de coses i només aquells que demostren que tenen les virtuts del Renaixement poden accedir a veure aquest tresor. I després també...
Els diríem això, que és una xapeta, la passo cap aquí, que diu... A veure, què diu? Diu, jo tinc l'esperit renaixentista. Ah, això mateix. Color lila, amb un escut... De Requesens. De Requesens, val. Museu del Renaixement. Les lletres i l'escut amb platejat o color blanc.
En definitiva, això el que busca és fomentar aquesta capacitat imaginativa dels més petits, però també amb aquest ànim de posar-los en relació amb l'època del moment i que puguin aprendre coses d'una manera divertida i, diguéssim, sense esforç, no?
I això blanc que avançat posaves també? Ah, això és la típica... Això és un dels elements que no els he portat tots, perquè hi ha en vestit sencers, però això és la típica gorguera aquesta que es posa al cor, que portaven els cavallers, i que és un element que, a més, també, quan te'l poses i et fas un retrat amb això, ja fas petxoc renaixentista. Molt bé. Doncs tot això, recordeu que forma part del tresor perdut de la remolina, activitat familiar, a partir d'una edat determinada...
A partir de 4 anys. Fins a 4 anys els més petits no paguen. És una activitat de pagament, això sí que és veritat que no ho havíem dit. Té un preu pels adults de 5 euros, que això ja inclou l'entrada, i pels infants de 3. Els menors de 4 anys no paguen, amb la qual cosa aquests són els preus. Però l'edat recomanada a partir dels 4 anys la poden fer perfectament. Inclús la poden fer amb menys anys. L'única cosa és que llavors implica
Un major acompanyament, diguéssim, per part dels pares a l'hora de fer les activitats. Els nens ja no són tan autònoms, sinó que necessiten una mica més ajuda. Per tant, cada segon dissabte de mes, serà aquest dissabte, aleshores? Aquest dissabte dia 8, i a més, qui vulgui ja es pot apuntar, ja tenim algunes persones inscrites. Els grups, a més, són grups petits, de fins a un màxim de 25 persones.
però encara hi ha places, i sobretot la idea és que puguin tenir-ho present, que cada segon dissabte de més aquesta activitat està disponible. A mig matí? A les 10 del matí. A les 10, eh? Molt bé. Alguna cosa més, Damià? Doncs no, ja està, res més.
Et deixem que recullis... Recullo aquí tot. Aniràs amb tots aquests elements a la Gabriela Mistral de l'Institut? No, no, no, perquè allà l'enfocament ja és més diferent, sí, sí. Molt bé. Doncs el Damià Martínez és el director del Museu del Renaixement i ens ha acompanyat un dimarts més aquí al programa. Moltes gràcies, Damià. A vosaltres. Que vagi bé la setmana i aquesta experiència també amb la remolina. Gràcies igualment. Adeu-siau. 11 minuts i seran les 11 del matí.
Seguim, i ho fem parlant de política internacional, com sempre, o d'aspectes de la política internacional amb el David Lloberes a l'espai de Xifrant el món. Si us recordeu, la setmana passada parlàvem del concepte caniesisme i, sobretot, aplicat a Hispanoamèrica. Avui farem la segona part d'aquest tema. Què tal? Com estàs, senyor David? Bon dia i bona hora.
Bon dia. Bon dia i benvinguts. Per tant, continuarem amb el tema que ens va quedar bé, que vam analitzar la setmana passada, però que encara dona molt més a sí, no?
Exactament. I, a més a més, la setmana passada ens vam quedar sense temps perquè, donada la introducció que vaig estar fent al concepte de keynesianisme, se'ns va escapar aquella oportunitat de veure les aplicacions que ha tingut a Hispanoamèrica i també la rellevància que ha tingut en relació al context polític actual a Hispanoamèrica. Molt bé. Doncs, a veure, amb aquests deu minuts anem a sintetitzar per on comencem el recorregut.
Exactament. Doncs bé, focalitzarem el nostre recorregut a Argentina i a Mèxic, perquè són dos exemples d'aplicació de receptes keynesianes amb resultats econòmics diferents i també amb resultats polítics diferents. Per una banda, tenim la quarta transformació,
de Mèxic, que és el període al qual se li ha donat aquest nom des que Morena, que és el Movimiento de Renovación Nacional, està al poder en una primera legislatura, en un primer sacceni de mans d'Amblo, d'Andrés Manuel López Obrador,
Recordem que allà les legislatures es diuen sexenis perquè duren sis anys les legislatures i són úniques. És a dir, cada president només pot estar-se un sexeni
en el càrrec, que de fet aquesta qüestió va ser una de les que va desencadenar les guerres a principis de segle XX a Mèxic. Per tant, la norma és aquesta, que cada president pot estar-se a màxim una legislatura i les legislatures són de sis anys, és a dir, són sexenis.
Per tant, aquest concepte de la 4T, però és la quarta transformació, continua després que s'hagi acabat el sexeni d'Andrés Manuel López Obrador amb la presidència de Clàudia Sheinbaum, escollida farà cosa d'un any. Per tant, portem set anys d'aquesta anomenada quarta transformació, que bàsicament...
es basa en l'aplicació de mesures keynesianes, que, com vam estar explicant la setmana passada, consisteix en una intervenció de l'Estat sobre l'economia
però des d'un prisma de l'economia clàssica, és a dir, l'economia no marxista, l'economia liberal, però que difereix de la doctrina neoliberal, dins de la doctrina clàssica. La doctrina neoliberal, com vam explicar la setmana passada, resa per una estructura mínima de l'Estat, de fet...
Promulga que només existeixi la part coercitiva de l'Estat, és a dir, aquella part de l'Estat que garanteix la seguretat dels agents privats. I, en canvi, el keynesianisme va molt més enllà i promulga, per exemple, la creació d'un estat social o d'un estat del benestar per part dels treballadors.
i per part de les empreses, doncs promulga una participació pública en algunes empreses estratègiques que garanteixin una direcció estatal de l'economia, cosa que, malgrat el que puguem estar pensant, i ja que estem parlant d'Amèrica, als Estats Units, en el període d'entreguerres,
va aplicar polítiques keynesianes. Als Estats Units sempre es posen d'exemple
per les polítiques neoliberals, el que passa és que el neoliberalisme, aquest intent d'aprimament de l'estructura de direcció estatal i, en conseqüència, de l'aprimament de la capacitat planificadora que té l'Estat sobre l'economia, existia en el període entre guerres,
i es va anar eliminant progressivament, sobretot en el període dels anys 70, d'aquest binomi transatlàntic de Thatcher i Reagan, en què es van abandonar les polítiques keynesianes i es van abraçar les polítiques neoliberals.
A Mèxic, per què és rellevant que s'apliquin polítiques keynesianes? O Hispanoamèrica en general, per què és rellevant que s'apliquin polítiques keynesianes? Doncs perquè també, com vaig explicar la setmana passada, nosaltres hi estem molt acostumats. De fet, els governs europeus des dels anys 70 han començat a aplicar mesures neoliberals, però
amb una doble cara. És a dir, hi havia el debat entre l'aplicació... És a dir, el normal a Europa seria l'aplicació de mesures keynesianes, el normal des de després de la Segona Guerra Mundial, i els governs socialdemòcrates, al cap i a la fi, és el que fan, mesures keynesianes. Per tant, a Europa estem acostumats a aquest tipus de mesures, existeix, és a dir, es va crear un estat del benestar...
Aquest context, tant el que he explicat als Estats Units, com el que estic explicant a Europa, com el que continuo explicant a Hispanoamèrica,
no és fruit del no-re, sinó que és fruit de la pressió del moviment obrer i, en el cas de fins als anys 90, de la competència que representava l'existència d'un model econòmic alternatiu com el de la Unió Soviètica.
De fet, a Europa van començar a aplicar-se mesures neoliberals al principi amb Thatcher i Reagan als anys 70,
almenys a la península ibèrica, van començar-se a aplicar seriosament als anys 90, és a dir, quan la Unió Soviètica va deixar d'existir, en el que deixava de ser materialitzable una alternativa de sistema econòmic i de règim polític,
I llavors, al deixar d'existir alternativa, els sectors dominants de la societat van optar pel polimalo. En el fons, dins de l'economia clàssica, el keynesianisme és el polibueno i el neoliberalisme és el polimalo.
Llavors, a Europa estem acostumats a l'existència d'un estat del benestar, etcètera, però a Hispanoamèrica, doncs aquesta gent, pobra gent, ha sigut durant molts anys, i sembla ser que continua sent el pati del darrere dels Estats Units, per tant, han sigut els conillets d'Índies de l'aplicació de les polítiques de subjugació dels Estats Units.
Per tant, a molts estats d'Hispanoamèrica no és normal que existeixi un estat del benestar. Per tant, la quarta transformació que se li diu a Mèxic consisteix precisament en això, en la creació d'una infraestructura mínima,
d'estat del benestar i tot això acompanyat de receptes de desenvolupament dirigides per l'estat, és a dir, de la participació de l'estat en diferents empreses estratègiques. No són estatals, és a dir, tenen participació majoritària estatal i és aquesta la manera que l'estat mexicà
té d'influir sobre l'economia i dirigir l'economia, en aquest cas cap a una banda desarrollista. Estan desenvolupant diferents projectes d'infraestructures, etcètera, molts d'ells amb inversió xinesa, i ara, per aquest últim minut que em queda, m'agradaria portar-ho a l'altre extrem, que és la situació argentina, que durant molts anys s'havien aplicat
mesures keynesianistes, keynesianes, durant els períodes peronistes kirchneristes concretament, és a dir, durant el govern de Néstor Kirchner i de Cristina Fernández, i en aquest últim govern també que tenia Fernández i Fernández, president i vicepresidenta,
en el que sembla ser que no ha tingut el vistiplau de la ciutadania i ha castigat aquests keynesians argentins o l'aplicació d'aquestes mesures keynesianes argentines els ha castigat i tenim la situació actual d'Argentina en què s'estan aplicant mesures ultra neoliberals de mà de Javier Milei.
Molt bé, doncs aquesta ha sigut l'anàlisi. No sé si hi haurà una tercera part, David, o ens quedem aquí. Segurament sí. Segurament sí, eh? Molt bé, doncs de moment ens aturem aquí. Gràcies i que tinguis una molt bona setmana, eh?
Salut. Salut, que vagi bé. El David Lloberes des de Portugal, on el tenim vivint, i ens fa cada setmana aquestes reflexions al voltant de conceptes de política internacional. Arribem a les 11, fem una pausa, de seguida tornem per parlar de la quarta edició de Molins, Terra de Bruixes, i per parlar de Joan Vinyoli amb el Cesc Vives. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Tret de sortida en la comissió d'investigació sobre la gestió de l'Adana que va causar 229 morts al País València, coincidint també amb la dimissió del president Carlos Mazzón i pocs dies després de fet del primer aniversari de la tragèdia.
La primera a intervenir ha estat Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals, 29O, que ha agraït que les víctimes siguin les primeres a parlar. Fins el dijous compareixeran fins a 13 testimonis, 5 d'ells avui, entre els quals familiars i supervivents que relataran la seva experiència. Les sessions seguiran un format especial per tal de favorir un ambient més còmode amb intervencions inicials de 15 minuts i un torn posterior de preguntes i respostes.
Tot plegat quan avui Mazón ha de presidir també el Consell Executiu que preveu remodelar el govern i oficialitzar la sortida del vicepresident per a la reconstrucció.
I l'atur ha augmentat a Catalunya en 2.400 persones durant el mes d'octubre, un increment del 0,75% i en cadena així dos mesos consecutius a l'alça. Tot i això, la pujada és més moderada que la mitjana habitual del mes. En total, el total, volíem dir, desocupants ha baixat un 3,09%, que fa un any, i és la xifra més baixa per a un octubret des de l'any 2007.
I deu dotacions dels bombers de la Generalitat treballen encara en l'extinció d'un incendi al restaurant Mas Marroc del Germán Roca, situat a Vila Blareix, al Gironès. Les flames han calcinat la cúpula de fusta de l'edifici, afectant també al magatzem un anex amb la cuina i una de les sales. El foc s'ha donat per estabilitzat a l'estat del matí, sense causar per sort ferits. En una publicació a les xarxes, Josep Roca ha expressat tristesa, resignació i impotència, però també la voluntat de pensar en positiu.
I els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest matí per ordre judicial a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. L'actuació, que ha començat a les 6, s'ha fet en un compliment d'una ordre del jutjat d'instrucció número 3. En el moment del desallotjament hi havia fins a una quinzena de persones a l'interior. Pel que fa a les famílies menors que vivien ja havien estat reallotjades en una pensió per la seva situació de vulnerabilitat.
I en mobilitat a la P7 hi ha un carril tallat a Cardedeu en sentit nord per obres amb aturades de prop de 4 quilòmetres des de la Roca del Vallès, en sentit sud també a Santa Perpètua de Mogoda, un camió variat tallava un carril que ja s'ha retirat però encara hi ha algunes retencions. A les C58 la circulació ja s'ha normalitzat després d'un accident a l'altura del Nus de Trinitat i també s'ha restablat la circulació a la GI 600 entre Blanes i Tordera.
Pel que fa al servei ferroviari, establert també un servei alternatiu per carretera entre Portbou i Llançà ha causat una incidència a la catenària que ha afectat a les línies R11 i RG1 durant tot el matí. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Informació local. Demà hi ha la xerrada inaugural del curs. Conferència d'inici de curs escolar a la tarda es farà a la sala gòtica per parlar sobre els algoritmes. Exploraran els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat, més enllà de l'aula. Ja en parlarà Xavier Garcia Curado. Ell és professor universitari especialitzat en intel·ligència artificial. Demà dimecres a les 6 de la tarda a la sala gòtica de Palau de Requesens. Entrada lliure.
I aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, torna la mostra Molins Terra de Bruixes, quarta edició a la plaça del Palau, durant dissabte i diumenge, durant tot el dia 12 del matí a 9 del vespre. Hi haurà aquesta fira amb diferents propostes, com xerrades, tallers infantils, concerts i també...
Per començar i acabar, la fira, un ritual d'inici i un de cloenda. Dissabte i diumenge, una mostra amb unes 25 parades, 25 expositors, activitats i tallers. Doncs al matí, a 9 del vespre, a la plaça del Palau. Impuls Teatre estrena obra teatral, sala 42. Aquest cap de setmana hi haurà funcions a l'espai d'entitats Colls Sarola, divendres i dissabte, a les 8 del vespre i diumenge.
a les 7 de la tarda i continuaran les funcions durant 4 dies més, 14 i 15 de novembre, 22 i 29. Si voleu reservar entrada, doncs heu d'entrar al web teatreimpuls.cat. Estrena aquest divendres a les 8 del vespre. I també recordem...
que el diumenge s'acaba l'exposició sobre l'adam Estafania de Requesens, un assaig fotogràfic de l'alumnat d'ESPE Pons, un assaig al voltant de la figura central al segle XVI, la figura que va ser Estafania de Requesens. La podeu veure com a últims dies, aquest dijous i divendres a la tarda, dissabte també a la tarda i el diumenge al matí. I també repassem les propostes que fa el Foment per aquest cap de setmana, el divendres dins el Molins Night Cabaret.
Hi ha un espectacle titulat el musical dels 80, divendres a les 9. El dissabte a les 8 del vespre, concert d'una banda tribut a Bruce Springsteen, una banda que es diu Born to Band. El dissabte a les 8 del vespre podreu escoltar aquest concert, els seguidors de Bruce Springsteen, i diumenge a les 6 de la tarda i avall amb Pep Música. Propostes 11 aquest proper cap de setmana al Teatre del Foment.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Lozano, està al carrer Verdaguer, 68.
A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea. Next Generation EU. Pla de recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al molí jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, pràcticament ja 9 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins Arreia i d'aquest dimarts 4 de novembre, de seguida parlant-vos de la mostra Terra de Bruixes, que arriba a la seva quarta edició i es farà aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, a la plaça del Palau, amb activitats, tallers i moltes coses més que ara us explicarem.
Després, notes disperses amb el Cesc Vives, que és curador d'aquest espai. Avui farem la segona part dedicada al poeta Joan Vinyoli. I a la recta final del programa, si tot va bé, també parlarem de gastronomia i ho farem amb el Jordi Veumala i posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora a les 12 del migdia.
Som-hi, doncs. 9 minuts i mig per sobre les 11 del matí.
Aquest proper cap de setmana es celebra la quarta edició de la mostra Molins Terra de Bruixes. Es farà a la plaça del Palau tant dissabte com diumenge d'11 del matí.
a les 9 de la nit. I amb aquesta banda sonora de fons del gran John Williams amb Harry Potter, anem a parlar-ne amb una de les ponents d'aquesta mostra, perquè hi haurà moltes activitats, que és col·laboradora d'aquesta casa des d'aquest curs, parlant d'astrologia, d'astrologia quotidiana, un cop al mes els dilluns, que és la Meritxell Diaz de la Càmera, que avui ens visita excepcionalment per parlar-nos d'aquesta fira. Què tal, Meritxell? Bon dia. Bon dia.
Molt bé, molt contenta de ser aquí. Molt bé, ja, tot preparat per la fira. Molt bé. Em deies, la Maritxell és de Barcelona i per primera vegada vas venir-hi l'any passat? L'any passat vaig venir per primera vegada a treballar-hi. Vam tenir una parada, que aquest any no l'hem pogut posar, i vaig fer una xerrada, i aquest any, doncs, xerrada també. Molt contenta. I em deies, home, hauríeu de reivindicar encara molt més les bruixes aquí a Molinserrat.
Correcte, perquè aquí hi ha una història que jo vaig saber fa 20 anys o potser més, i penso que és un llegat preciós a reivindicar, fent rutes, històries, explicant coses, i clar, aquesta fira sembla una molt bona ocasió.
Va ser satisfactòria la teva visita i la parada l'any passat? Molt bé, va anar molt bé. Ens ho vam passar molt bé. I en guany, doncs, també. La gent venia amb interès, amb dubtes, et preguntant.
Molts dubtes, moltes preguntes, i després, al cap d'uns mesos, la gent anava escrivint i anava dient, doncs mira, això que em vas dir la meva companya, la Marina, ella tira les cartes, i la gent escrivia més endavant. Mira, això que em vas dir, doncs m'ha passat això, m'ha passat l'altre. És molt maco i molt enriquidor. Bé, la gent té curiositat, eh? La gent té curiositat. Sí. Perquè...
Tenen més informació, suposo, ara la gent més jove i està tot més a l'abast i poden entendre moltes més coses. Jo pensava que tot el tema de la bruixeria estava perquè no anàvem a l'església i tot això, però acabo de llegir una notícia que m'ha deixat morta que han pujat els joves catòlics. Però igualment la gent jo crec que té molta fe amb l'astrologia, amb les cartes i amb entendre una mica com funciona el món, bàsicament.
Molt bé. Dèiem que la fira, atenció, celebrarà la plaça del Palau, com els darrers anys, i comença el dissabte, 8 de novembre, i diumenge hi haurà diverses activitats xerrades, bàsicament. Deixa'm quedar-me amb la que faràs tu i després repassem totes les altres, si vols, perquè aquest diumenge a les 12 la Meritxell fa la xerrada. Atenció, què li faltaria al món si no existís el teu signe judiacal?
Correcte. Quin és l'objectiu d'aquesta xerrada? Mira, aquesta xerrada va néixer fa justament un any aquí a Molins. Sí. Quan vaig acabar la ponència de l'any passat, entre el públic hi havia la Maria del Mar Tort i el seu marit el Joan Carles, que la Maria del Mar va ser profe meva i és una persona a la que admiro moltíssim.
I xerrant, xerrant, el Joan Carles va dir, ostres, has pensat què li faltaria al món si no existís, no existíssim els capris? Que el Joan Carles és capri, vaig dir, buah, agafo la idea. Capricorn, eh? Sí, agafo la idea i l'he estat treballant. I ara, doncs, compartirem això de què li faltaria al món si no existís el teu signe. Li faltarien moltes coses. Clar, a cada un dels dotze signes són dotze arquetips. Parafrasejant a la meva amiga Gemma, que també farà una xerrada, Gemma Blat. Gemma Blat, eh? Sí.
Una institució. Una institució, quina meravella de capri, també. La Gemma sempre diu, són els meus dotze fills, no me'ls toqueu, i dels dotze hi trec coses bones. Doncs jo li he agafat això com a propi, i per això faltarien moltes coses si faltés un dels signes. Sí, sí. Ho aniràs repassant signe per signe, vols dir? Ho aniràs repassant signe per signe, correcte. De minaries, no? Què faltaria al món si no estiguéssiu als àrees? Vols que sigui participativa la xerrada?
Sí, sisplau. Em faria moltíssima il·lusió. A més, el micro té el cable llarg, ens podem bellugar i que la gent ens vagi ajudant a fer entre totes aquesta xerrada. Aquest és una mica l'objectiu, que hi hagi xerrades, astrologia i, a més a més, tallers, activitats familiars i expositors. I expositors.
Expositors, sí. Hi ha paradetes d'esoterisme, de manualitats, pots trobar olis essencials, pots trobar encens, pots trobar bijuteria preciosa. Jo l'any passat em vaig comprar unes arracades meravelloses i després recordo que hi ha paradetes de menjar també per anar a fer un mos. Tot això d'ahir comença amb un ritual d'inici el dissabte a les 11 del matí. Sí, exacte.
a càrrec de la Imma Rivera, del Bruixili, la germana de la Xili, que farà aquest ritual d'inici. I després tenim dues xerrades més el dissabte. Tarot i Abundància connecta amb la energia d'ERC. Està molt bé, perquè els arcans ens parlen, ens donen moltíssima informació. Què són els arcans? Els arcans són les cartes del tarot.
Jo tinc ganes d'escoltar-la perquè tot el tema de l'abundància moltes vegades som nosaltres mateixos els que ens frenem amb pensaments de no em mereixo això, no em mereixo l'altre i penso que el tarot és molt bona eina perquè aquesta companya ens expliqui com atreure l'abundància i que ens arribin aquests calarons que necessitem I una persona que coneixes molt més que és la Gemma Blat dissabte a la una al migdia parlarà de les lleis de la sort
Exacte, és una conferència que, si no m'equivoco, és la segona vegada que la fa, és una cosa nova, nova, nova, nova. I també tinc moltíssimes ganes perquè la Gemma en sap molt d'astrologia, òbviament, però sap molt de la vida. I ella és filòloga i explica moltes coses i les explica molt bé. Jo me l'estimo molt.
Fantàstic. Doncs la Gemma, una bona oportunitat per escoltar-la. Porteu llibreta i aneu apuntant, sisplau, perquè l'any passat va fer una xerrada també la Gemma i jo portava la meva llibreta i vaig estar repartint folis per tothom. Així que llibreta a la bossa i boli.
Molt bé. A la tarda del dissabte hi haurà taller infantil de bombolles de 5 a 7. Sí. I el diumenge tenim un taller infantil també amb la Imma Rivera. Vols fer-te el barret i l'escombre? Atenció, perquè juguem aquí amb els tòpics també de les bruixes. Sí.
Aquí dues coses, eh? Explica'm. Per què els tallers guais són infantils? Per què jo no em puc fer? M'estàs reivindicant taller per adults, eh? T'estic reivindicant un taller per adultes i adults, doncs jo vull fer-me el meu barret i fer la meva escombra. Sí. El tema de l'escombra, hi ha diverses teories en relació a l'escombra. La primera és que les bruixotes... Sempre ric, les bruixotes, anaven sense calces...
i posaven herbes que et feien al·lucinar a pals i s'absorbien per via vaginal i aleshores volaven. Aquesta seria una teoria. Aquesta seria una teoria. L'altra teoria és que l'escombra representa que tenen bruc a la punta. El bruc representaria la frontera entre on vivien les persones i on vivien les bruixes. Les bruixes vivien a fora dels pobles
Però prou a prop com perquè la gent pogués anar-les a buscar quan les necessitava, però no les volien allà. I aquest bruc de l'escombre separaria la separació, significaria la separació. Aquestes són les dues teories que jo tinc de les escombres de bruixes.
Bé, tot això per dir-vos que hi ha aquest taller per fer el barret i l'escombre. Després la teva xerrada a les 12, el diumenge. I una altra xerrada més a càrrec de la Maria del Mar Tort. Tarot descobreix els teus talents. Ah, exacte. No hi ha ningú al món que en sàpiga més que la Maria del Mar de Tarot. Ningú, mai, ningú, enlloc. Aleshores, porteu llibreta també, sisplau, i apunteu. És apta per tothom, Tarot? Sí, perquè ella...
té una dialèctica que explica les coses que, encara que no sàpigues res de tarot, ho entens tot. I, a més, ella sempre porta unes cartes gegants i va ensenyant i, bueno, no sé, va ser profe meva fa 10 anys i l'adoro. Molt bé. Per tant, també practiques el tarot? També practico el tarot, sí. A la intimitat, com aquell que parlava català. Sí, sí, practico el tarot, sí.
Molt bé. Tenim també música, concert amb Hong, de Juan Carlos Palacín, el diumenge a les 5, i a les 6 el ritual de Cluenda amb la Miriam Bellin, que ja us l'hem citat abans, que també feia la xerrada del tarot i abundància. Així que molt bé, pinta bé la cosa, eh? Pinta bé, no? Tu has anat a altres fires de bruixes? Vaig a moltes fires de bruixes. Se'n fan moltíssimes. Com és això?
Doncs perquè ens interessa molt. Perquè és un tema que interessa moltíssim. I sobretot fer-la... Perquè va haver-hi una de les edicions de... Crec recordar que es va fer la primavera. És veritat, sí. És millor ara aquest temps? I tant, perquè encara estem aquí al novembre amb l'energia d'Escorpí, encara està obert el portal de Samain, no? Samain. A la nit del 31 d'octubre és quan es creu que el vel entre els vius i els morts és més prim.
I aquesta energia ens acompanya fins al 15 de novembre. Per tant, fer bruixeries la primera setmana de novembre és fantàstic, fantàstic. És una edat immillorable. Sí, sí, sí. Alguna edat especial més, enllà de Molins de Rec, que ens recomanis? Cervera, l'Arreda Cervera, el 31 d'agost, i Sant Joan Les Fons, que és, per mi, la més maca de totes. La Xili Rivera també ens n'havia parlat, d'aquesta. Sí, és preciosa. Sí, home, i l'Indre, la Garrotxa, també és bonica, eh?
I té aquella màgia que tenen els volcans, i tant. Bé, però quedem-nos a Molins de Rí perquè, com dèiem, dissat i diumenge, quarta mostra Molins Terra de Bruixes, de 11 del matí i 9 del vespre a la plaça del Palau, amb expositors, com us dèiem, tallers i activitats familiars, xerrades, astrologia i molt més. I molt més, no, no, estarem regalades, estarem perfectes. Allà hi serà la nostra col·laboradora, la Mare Txell Díaz de la càmera, fent aquesta xerrada a les 12 del migdia el diumenge, però suposo que també t'hi mouràs...
Sí, sí, aniré dissabte. Iniciaré els dos dies perquè vull escoltar la Gemma sempre. Molt bé, Gemma Blat. Teniu tota la informació a l'Instagram de la Fira de la Candelera. Correcte. Amb tots els horaris disponibles. Meritxell Díaz, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Espero veure't per aquí. Espero que em vinguis a veure. I t'esperem a tu d'aquí unes setmanes, el dilluns, per parlar del Sagittari.
Exacte, en temps de Sagittari, quan acabi ara el temps d'Escorpi entrarà el temps de Sagittari, correcte. Molt bé, gràcies Maritxa, que vagi bé la Fira. Gràcies a vosaltres, que vagi molt bé, adeu-adeu. I li hem demanat també al regidor de Fira, l'Ivan Mustieles, que ens expliqui com serà aquesta mostra, també des de la regidoria. Això és el que ens ha explicat.
Com podeu veure, a diferència de la tercera edició, hem ampliat l'horari de tancament. Ens van demanar tant als expositors com als visitants que ampliessin fins a aquesta lada de les 21. Què ens trobarem? Ens trobarem un mantel de parades, d'expositors, d'activitats, de tallers... Comptem amb 25 expositors i, com hem comentat, tindem activitat els dos dies. Dissabte, per exemple...
Comencem amb un ritual d'inici, tindrem diverses xerades i un taller infantil de bombolles. El diumenge dia no, comencem amb un taller infantil. Vols fer-te el teu barret i la teva escombra? Tindrem diverses xerades, un concert,
i pel ritual de Cluenda. Tota aquesta informació la teniu disponible tant a la nostra web que a les nostres xarxes de la Candelera i us animem que us apropeu, que ens visiteu i que gaudiu d'aquesta mostra. Paraules del regidor de Fira de l'Ivan Mustieles que ens serveix per tancar aquesta entrevista per parlar del Molins Terra de Bruixes i continuem i ho fem amb les notes disperses.
Notes disperses, és aquest espai mensual que compartim aquesta temporada amb el Cesc Vives, amb l'objectiu d'acostar-vos la vida i l'obra de poetes que ja no són entre nosaltres. Hola, Cesc, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, Oriol. Què tal, com estàs? Bé. Bon dia a tothom. Molt bon dia. Avui ens portes a la companya d'aquesta casa.
Bon dia, Sílvia. Bon dia, què tal esteu? Quant de temps, eh? Molt bé. D'aquesta segona etapa de les notes disperses que vam engegar al setembre, i just al mes d'octubre encetàvem el primer dels dos capítols dedicat a Joan Vinyoli i Pla de Vall, per tant, avui completarem aquesta sèrie dedicada a Joan Vinyoli, eh? Exacte, sí, comencem amb la segona part. Molt bé.
Després d'haver comentat la primera època lírica de Joan Vinyoli i Pla de Vall, en el programa anterior, ara seguirem la segona i tercera època, per acabar de plegar i arrodonir la passejada pel seu món poètic. Època d'entremig o de maduresa, comprèn els títols Tot és ara i res, encara les paraules Ara que és tard, Venen d'aram, Llibre d'amic,
cants de balon, el griu, poemes de prosa i cercles. La maduresa i plenitud poètiques coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica. Premis, resenyes, lectures poètiques i del públic lector, també la més fecunda.
Edita un total d'11 llibres de poemes, a més de dos reculls d'obra poètica, poesia completa 1937-1975, obra poètica 1975-1979, i dos volums de traduccions de la poesia de Raire Maria Rilke, versions de Rilke 1984 i noves versions de Rilke 1985, que apareix postumament.
Entre 1970 i 1975 publica el volum Tot és ara i res, encara les paraules i ara que és tard, que formen un tríplic unitari per de to desolat i pel plantejament existencialista que els caracteritza.
Tot és ara i res, 1970. Haurà de passar una altra parèntesi de set anys abans que no publiqui aquest llibre, en el que l'home es constitueix en nucli poètic. El poeta s'aferra a la vida amb totes les seves contradiccions i es lliure a l'emoció lírica potenciada per un llenguatge sobri. Amb aquesta publicació li arriba el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores publica de forma regular. Sum lacrimai rerum.
A Tamariu, a casa amb Pere Patxell, encomanant un cremat, veurem a poc a poc, a l'hora que la mar s'agrisa. Ploren les coses, plora el temps, plora la vida no viscuda, plora també la vida que hem viscut, sum, lacrimai, rerum. Ai, aquest ai és un braçol de moltes hores en què sempre anàvem pel vell sorral i vèiem l'ample mar, us jospirejant, parlant-nos en metàfores.
La dolència d'amor, que no se cura, sinó com la presència i la figura.
Ara sóc una rata espantada que surt de la fosca i corre a amagar-se en qualsevol forat. Però quan em recordo dels amics que han mort, irremessiblement, els insubstituïbles, em torno amb girassol que puja d'un femer i fa com un que parla amb entelada veu en una tarda càlida d'estiu, davant del somriure dels morts que se li fan propers.
Ara tot d'una, la tenora, ressona a pals i contemplem les illes i sempre dic, mirant la torre de les hores, davant aquestes coses cal plorar. Passa la tarda sobre els camps d'arròs de l'Empordà, xops d'aigua. És tard. És hora de tornar a begú en l'autocar que ens deixarà a la plaça. Anem al bar i prenguem l'aperitiu amb cloïses ben amanides amb llimona i pebre.
Cau la nit, la nit fantasmagòrica del rei Begu que assenyoreja el castell. La nit dels fars i les barques a l'encesa, del cel altíssim estelat. Tot giravolta com en un parc d'atraccions, però tu i jo vivim al botó de la roda, on és imperceptible el moviment. Són les cinc del matí. Tot dorm excepte els gavians i les uranetes que xisclen, llançades. Que l'estiu Matosser no faci gaire mal.
Ajudem-nos els uns als altres amb paciència, bon vi, moderació, per no caure en el dalt a baix. Els arbres esclivellen, els fruiters regalim en goma. El proper poema està dedicat a Gabriel Ferreter, explicat en aquest espai el 26 d'octubre de 2022, recordant vells temps.
Matinada lletosa amb filferros. D'aquí seran aquestes brages descolorides. Sola peça de roba en els filferros del balcó d'un casinyot, cruixint el vent de matinada sota la lletosa claror d'absenta.
Quina dona al llit està per desvetllar-se abandonada de tot i se les posarà després de malrentar-se. Passarem pel born a trenc de dia. Femolencs, prendrem ous en pernil, beurem vi negre, sec. Venim del nord, que tot és fred i fosc. Aprofitem les mans per tocar, palpem-nos tot el cos, mesclem-nos, amortem el fred i proseguim.
Ara que és tard, 1975. Del poema següent, Trajecta breu, Lluís Solà diu... Aquest despullament i aquesta velocitat del gest, aquest refús de la musicalitat exterior, aquesta música del nucli, aquesta música del sentit, ens llancen experiències de la realitat. Ens colpeix un gest musical. Apareix literalment com a irrefutable. És el gest de la captació de la cosa.
Trajecte breu. Podíem haver anat molt lluny, però només hem fet un breu trajecte. Lentament hem caminat fins a la punta de l'espigó, tres o quatre figures negres allí.
Les zones ens venien altes i blanques, el mar més aviat amenaçava. Hem travessat la carretera pel sòrdid passadí sota la via. Els vius ocells dels nostres pensaments, blaus, grocs, vermells, aletejaven frenètics. Ja de cop, l'altre cantó, dissabte ple, fluorescents, fogars, lluents dels clars aparadors, vida de poble com si fos estiu.
Afortunats pel que sabíem de les aigües morades d'un lloc, color de perla d'un altre, bevíem vi des d'on es veu la mar.
Volíem trobar racons on abraçant-nos. Hem pujat pels carrerons ajardinats amb torres. Noucentistes, l'església, la Miranda. Hem retallat un tros de vida, petit, és veritat. Penso, però, que és així com vivim. Acarrerant-nos pels llocs petits i protegint-nos de tot. Estem a la intempèrie.
Ben Daram, 1976. Amb Ben Daram s'inicia el darrer tombant de la seva poesia, molt intens i productiu, malgrat els constants problemes de salut.
Enric Casasses comenta... En el famós poema Temps d'aquest llibre el jo poètic vol sentir de nou la passió, però no pas per la noiesa d'abans, no. En els seus poemes, tan plens de sentiment, no hi ha mai sentimentalisme. Vinyoli és complex i profund, i no un nostàlgic de la joventut perduda.
El poema el va dedicar a Núria Candela. Temps. Torna'm, torna'm als anys de la noiesa, amb els amics de la Riera, amb el passeig i les pistes de tenis, i el ping-pong. No, no. Torna'm a la furiosa passió que de mi va fer una altra. Ja no seré mai més el noi que feia jocs. I me n'alegro.
Llibre d'amic, 1977. Els llibres publicats en aquests anys giren al voltant de tres eixos temàtics, l'amor, la mort i la poesia. Llibre d'amic, el griu i cants de balón són llibres de temàtica amorosa, ja sigui des d'un vessant místic espiritual o més explícitament eròtic. Llibre d'amic.
He naufregat en una mar profunda. No en parleu de platges. Tu, amiga, mereixes un cant sense falliments.
Vares venir fins on jo dormia i em vas despertar. I em vas convidar a tenir set. Una gran set per la qual et vas fer copa on jo la pogués veure. Vuit. Vàrem emprendre un llarg, difícil, perillós camí. I estimàvem les coses, fossin neu o fang, rosada o constel·lació. I les fèiem nostres per causa de l'amor que ens havia ensenyat com enostrar-les.
La comunicació poètica esdevé per Joan Vinyoli una obsessió a partir del 15 de maig de 1977, data que marca la davallada física del poeta. Aquell dia és ingressat en un hospital afectat d'una trombosi cerebral. Més tard, se li diagnostica un malenoma. Després d'una intervenció quirúrgica, ja no es torna a restablir. El griu, 1978. «Sóc home sol».
He menjat amb delit els dàtils de Palmira, les pances de Corint, el ver rostit de Pasqua, galls fets entre rajoles pels hindús, loca de Tebes. He begut moltes grapes, snaps i filtres, herbes de poc seny, m'he embriagat amb vins de falern o de kios. Però tot res, sols queda la fiplada de la pua clavada molt endins de la carn. Sóc home sol.
No sé, Don Bing?
perquè m'afanyo, no crec en opis ni licors. No sé què sóc ni per què m'ho pregunto. Grapejo, a vegades poesia, o bé, de tant en tant, m'agrada posant els ulls en blanc, polsar les tecles del meu rònec piano, traient-me els tèrbols sucs de moltes nafres amb la xeringa neta de l'oblit. Però tot res, se'ls queda la fiplada de la pua clavada molt endins de la carn.
Soc home sol. Cercles 1980. Llibre de to amarc, però lúcid, Vinyoli intenta una reflexió metafísica sobre l'existència. A principi dels anys 80, José Agustín Goitisolo s'encarrega de la traducció dels poemes de Joan Vinyoli i també de la seva publicació en un volum bilingüe. Sota les mantes.
Va ser prou clar que ens acollissin aquella nit de vent. No era ja possible trobar aixopluc. Les dones van saber prou que en la voraginosa mar negre, el rai fora engolit, res no indagaren, ens van albergar. Tenies fred sota les mantes, jo no, però patia per tu, que tremolaves i et petaven les dents, però encara més per haver-te deixat enrolar en un perillós viatge que s'ha de fer sol.
Encercar els orígens costa molt car. Enric Casasses comenta Com el gran eusias, però d'una manera molt diferent, els nostres poetes en un moment donat signa amb el seu nom dintre l'obra, en un altre dels seus magnífics poemes d'aquest llibre.
L'equivalent. L'equivalent de què? Tot, sempre, té el seu equivalent. La nit, una pissarra plena d'estels de guix. El dia, un cavall blanc vora la mar. L'hivern, un vell decrèpit i farfallós. La primavera, un crit...
L'estiu, incendis, crepitar de boscos. La tardor, vent d'aram, pàmpols morats, vermells de posta. Jo, si per atzar algú crida el meu nom, diré Joan, carrega't de foscúries. Carles Riba va escriure-li en un volum de les seves traduccions d'esquil a tall de dedicatòria. Per un poeta que serà gran, en tinc fe.
Per cloure la segona època, escoltarem la cançó del poema Un home està acabant, d'Encara les paraules, interpretada per Javier Murcia.
Un novestar que van al trons i la posta vermella li guiu. Torna a casa, que ja el dia es vincle. Torna a casa i ho fa. A poc a poc es dreça.
L'aixada fulgura quan se la posa a l'espatlla. Camina amb cura per les bleves humides. Roja dins del rec. Camina amb cura
El canaró va rumiant. Vagament pensa en coses petites de la vesprada. Coses petites pel canaró va rumiant.
amb coses petites, de la vesprada. Coses petites, supercalents.
La tercera època comprèn els llibres Hores petites, Domini màgic i Passeig d'aniversari. En aquests darrers llibres el tema central és la de la popularització entre la consciència de la mort i la dimensió màgica i transcendent de la paraula poètica.
Aquest llibre aplega 50 poemes escrits o fixats l'any 1980. Com sap tot lector de poesia, un poema pot no acabar-se en definitiva mai. Es deixa en tot cas per impaciència o per fatiga, o perquè l'autor el troba en un estat del seu anar-se fent que li sembla de cristal·lització.
És en aquest sentit que dic que els poemes han estat fitxats l'any 1980. El llibre té cinc apartats amb títol i aquest dona també nom a un dels poemes de cada apartat. Enric Casases comenta En aquest llibre fa l'entrada en escena el mag, el magià que permetrà que es desplegui amb tot el seu esclat el domini màgic.
nom del proper llibre, i que s'identifica com en el poema Primavera de la primera època en Prosper, personatge de la tempesta de William Shakespeare.
La majoria dels poemes són dedicats. El poema que ara llegirem està dedicat a J. B. Foix com a homenatge en el seu 88è aniversari. Pròsper. M'he tornat una gran roca basculant sobre l'avís. Fa segles que el sol em toca i l'huracà em porta avís que és la força que em derroca, però que en mi es fa submís.
Temple d'alzines soreres. Veig simals i torrenteres. No hi ha gent al meu redol. M'embriago de la silenci mentre espero que comenci l'encesa posta de sol. Sortiu ara dels vells nius, bruixes, dimonis i grius. A la sabàtica festa ompliu la volta celesta que jo sóc en tenebrit el màgic de la nit.
El següent poema, que també dona nom al segon apartat, està dedicat a Miquel Desclot. Feina de vell En fer-se fosc, fora viler Passejo, cercant allò que mai no trobaré
Travo paraules amb dolor i records de goig viscuts. Femèl·lics gats acuden a devorar-me. Somnis, heu fugit. Palpo la roca i l'àrbara i m'hi recolzo. És hora ja de tornar a casa. Vell, duc a la mà la pedra del poema.
El poema següent, Vinyoli, l'ha dedicat a Jordi Serrate. El Jordi en va ajudar a llegir les notes disperses de Miquel Martí i Pol el 15 d'octubre de 2021 i ens va deixar el mes de maig de 2024. Des de les zones arsianes de Ràdio Molins de Rei, el meu més efectuós record. Qui no té por?
Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així, nedant sempre en perill damunt la cresta de l'onada. Només d'un llamp, en closa nit, podrà morir.
Els dos darrers anys viu sovint a l'hotel de Vallvidrera a causa de la malaltia, i el poeta reprèn la seva vocació natural amb dos poemaris clau, Domini màgic i Passeig d'aniversari, que obté els nombrosos premis, entre els quals figuren el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Literatura. El 1982 esdevé membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Domini màgic, 1984. Sempre he dubtat de la meva obra i de si, en definitiva, soc poeta. Potser perquè el meu concepte de la poesia és molt complex i fosc i únicament se'm revela alguna cosa en rars, excepcionals moments, a través de la lectura dels grans poetes amb els quals sento afinitats.
i de la meva pròpia experiència, quan escric o abans de fer-ho, quan alguna cosa del meu fons posa en moviment el llenguatge i comencen de fer-se les associacions i combinacions de mots i, doncs, també de significats, cap a resoldre en poema l'estranya inquietud que et puny.
El poema que ara llegirem el dedica a Salvador Espriu. Espriu, a la seva versió d'Antígona, en una escena diu «Vindrà la mort, tindrà els teus ulls». D'aquí ve que Vinyoli titula el poema «Vindrà la mort». «Vindrà la mort i els ulls m'arrencarà. Veuré llavors un altre firmament. La finitud és un vaixell barat».
L'hortalitza que menjo que no té cucs, el silenci que m'impregna de clarós. La mort és purament un canvi més. Homenatge a Josep Carné en el centenari del seu naixement. Cançó d'Ariel
Ben bé, cinc brases fondo, geu ton pare. Dels ossos seus se n'està fent coral. El que eren els seus ulls són perles ara. Ni una mica del que és en ell mortal no s'ha perdut. Una mudança clara de mar el torna en cosa rica i rara. Ninfes toquen a morts per ell cada hora. El drinc. Escolta, ara les sento. Ning, nang, ning.
El proper poema el va dedicar a Segimont Serrallonga, poeta que tinc pendent dins d'aquest espai. Enric Casas es comenta Gairebé es podria pensar que Vinyoli ha escrit tota la seva obra per poder fer el gran poema.
Domini màgic. Despunten crits de fulles en els arbres. Esquinça un vol de grius al capaltar i la muntanya. Amb blau recolliment crepuscular porta a la falda humil un davantal de blats encara tendres. M'allunyo dels embruixos del ponent. Esvento les recances i les cendres i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres. El riu encès es precipita al mar. L'espai vermell s'omple de llamps com sabres. Domini màgic. Regne sublunar. Passeig d'aniversari 1984. Fragment. Perquè sent tan a prop bolquer i mortalla, l'home no cessa d'inventar poders contra la por sinistre que el tanalla.
Visquem, puig que som vius, dolç i plaers, i no pensem que hi ha cap fase immensa a l'hora greu de l'última partença. Quan els depredadors hauran tornat no res al nostre cos, tindrem l'omnipotència de ser ben morts. No imploris mai clemència, ningú no et sent dins l'eternal fluència.
Joan Vinyoli va néixer i morir a Barcelona, ciutat que estima profundament, on va viure i treballar tota la vida. La major part al carrer de Castellnou, 48, al barri de les Tres Torres, on moria el 30 de novembre de 1984.
De fecunda trajectòria indestriable de la seva vida, el sentit de la qual qüestiona des de la interrogant de la fe. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Pòstumament es publica la seva correspondència amb Miquel Martí Pol en el recull Barcelona, Roda de Ter, 1987, i el volum que recull la seva obra poètica completa, 2001, a cura de Javier Macià.
L'any 2004 se celebra a Santa Coloma de Farners el primer simposi internacional Joan Vinyoli, amb l'objectiu de contribuir a la divulgació i el coneixement de la seva obra. L'any 2014, any Vinyoli, amb motiu del centenari del seu naixement, s'organitza el segon simposi internacional Joan Vinyoli, a més de nombrosos actes cívics i acadèmics per recordar, difondre i homenatjar un dels poetes més interessants del segle XX de la literatura universal.
Jordi Llavina diu No conec un altre nom de qui tants poetes d'ara se'n sentin d'autors, sinó hereus i tot. Tot això és cert, tant com ho és que, entre la població en general, Vinyoli continua sent un desconegut. Per cloure la tercera època, escoltarem la cançó del poema Vida vulnerable del llibre A hores petites, interpretada per Xavier Murcià.
I així tanquem les notes disperses dedicades a Joan Vinyoli. Cesc, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins aquí hem pogut escoltar i coneixer una mica més el poeta Joan Vinyoli. Fins el proper mes, que vagi bé. Vagi bé. Des de quin lloc m'envolaré demà? Tu vas i vens i mai no quedo sol que m'has donat
un sec impuls de vol, i quasi mort encara puc volar. Tinc mar, tinc foc, tinc platges on t'estàs, prenent el sol, nocturn que ens correspon. Anem al bar, a deixundir la son,
amb mots de part enllà. Part enllà. Part enllà. Vindran els mons.
Posem parany per enganyar la nit. Siguem tan sols, un vaga sombillet. La vida vulnerable, escrit, descrit. Siguem tan sols, un vaga sombillet.
Gràcies, gràcies.
9 minuts i mig i seran les 12 del migdia. Recte final, ara sí, ja del Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts. Anem a parlar de gastronomia una estona i de moltes coses més amb el Jordi Bommala. Què tal, Jordi? Bon dia i bon hora. Què tal, com anem? Molt bé, i vostè? Doncs molt rebé, molt rebé. Que bé. Un dia assolellat, bonic, no fa fred. Hi ha moltes coses per davant per disfrutar. És superguai. I què deixem enrere? Com ha anat la castanyada? Bé?
Ah, sí, avui ja no ens recordem de la castanyada. Però sí, sí, va anar molt bé, un cap de setmana molt llarg, molt xulo. Sí, si no va ser per Molins millor, o no, faig broma, però déu-n'hi-do la quantitat de gent ja seguint els patrons de Halloween, disfarçada pel carrer, inclús pares i mares també, tot molt respectable, però ja ha vingut per quedar-se aquesta tradició, eh?
Sí, sí, sí, això sembla. Bueno, escolta'm, qui es vulgui disfressar, que es disfressi i que sigui feliç sense molestar el del costat. Aquesta seria la filosofia, no? Sí, sí, sí, sí, totalment. Escolta, ens arriba el terror a partir d'aquest divendres? Sí, sí, sí, arriba el terror, ja l'estem muntant aquí de tot i més. Estàs a la peni, ja? Sí, ja hi he anat, ja hi he anat de bon matí.
I a mig matí, també. Però, escolta, saps que també hi ha en aquests moments... A veure, digues-me.
El Gastronòmic Forum Barcelona. Gastronòmic Forum... No, perdona, et volia dir del terror si hi haurà alguna vinculació amb la gastronomia com havia sigut abans, o això ja no? No, sí, hi ha la guia de restaurants col·laboradors. Ah, d'acord. Això em sonava, que ho havíeu, diguem, reconvertit, el gastroterror, amb el... És així, és així. Guia de restaurants col·laboradors. I on la podem trobar, aquesta guia? A la web, o...?
Sí, sí, a la web o al propi festival, a l'entrada del festival, o... o... no ho pregunteu. Bàsicament per gent que ens ve a visitar de fora, no? Sí, la gent que necessita anar a fer un bocata i no sap on fer-lo, doncs aleshores pot...
pot venir i preguntar-nos una mica quins són els nostres establiments col·laboradors, o anar a fer un mos entre pel·le i pel·le. D'acord, d'acord. Molt bé, doncs parlen, perdona que t'he tallat, del Gastronòmic Fòrum Barcelona, m'estàs parlant? T'estava parlant d'això perquè t'hi va inaugurar ahir, i a més a més vaig tenir la...
la sort de fer de jurat els premis Innoforum, que són aquests premis que es donen cada any de tota innovació gastronòmica i alimentària, productes que estiguin al mercat i que hagin sortit l'any anterior, o sigui, l'any en curs de cada edició. I ahir vam fer el concurs aquest, i aleshores a mi em...
Em van demanar la fira de jurat i molt content de col·laborar-hi. Molt bé. Per cert, això es fa al recinte de Montjuïc, no? Sí, això és a Fira Barcelona. A Fira Barcelona. Molt bé. Va començar d'ahir a ahir. Són tres dies, per tant, s'allarga fins demà dijous. Exactament. És eminentment professional. Sí. I el que passa és que hi ha moltíssima gent que ha de fer com una alimentària casuana o una...
una convocatòria allò oberta per la gent del sector. Mira, per exemple, ara a les 12 veig que hi ha un taller amb degustació, sabor salvatge, amb el Jordi Vila de l'Alquimia. No paren de passar. Mira, hi ha un, dos, tres, quatre...
4 o 5 espais de demostracions i cuina i conferències. I a part, molts dels expositors tenen el seu microespai de demostracions, també. Aleshores, ja et pots imaginar que vas passant per allà i tots són pinganillos i gent parlant pel micro, passant i veient amb una olor de menjar que fa tot, i a més és un bon lloc per conèixer iniciatives gastronòmiques locals.
ni de productors de proximitat perquè les diputacions i els diferents territoris s'organitzen per mostrar allà tot aquest tipus de productes més de petit format. I potser t'inspira en alguna idea també per la demostració de cuina en directe a la Candelera o què?
Sí, clar, sí, sí. Nosaltres bevem de tot això i de totes aquestes sinèrgies que generen i molta gent que ens ha vingut a fer de jurat del concurs de Coradella o bé que ens ha vingut a fer sessions de cuina, doncs també te'ls trobes allà i aleshores la fas petar i vas veient una mica quines són les novetats del sector, quines...
quines coses poden arribar a interessar al nostre públic, ja no només de la cannelera, sinó de qualsevol de les fires que fem, etc. Ara algú que ens pugui estar escoltant i digui, ai, doncs hi treuré el cap, això ho pot fer o només és per al sector, diguem, professional? No, ho pot fer pagant rigorosament l'entrada. Home, i tant. Ja està. Pagant Sant Pere Canta. Pagant Sant Pere Canta. Molt bé. Doncs això al recinte de Montjuïc, amb moltíssims productes, pel que veig...
i molt xous. Sí, és molt curiós, molt sorprenent. Sí, xou que no falti. Amb dades del 2024, diu que hi van haver més de 350 expositors de l'any passat, 2024, 17.800 visitants professionals i més de 100 conferències. Per tant, si segueix la línia, doncs, Déu-n'hi-do aquestes xifres, eh?,
Sí, sí, sí. A més a més, també coneixem els organitzadors i tot és molt nostrat, tot és molt casual. En el fons són col·legues de professió, perquè nosaltres no muntem aquest tipus de fires o de mostres professionals, però també muntem fires de gran format, amb programes d'activitats molt similars. Aleshores...
Som gent amb qui tenim molta relació i ens agrada molt tenir contacte i, de fet, col·laborem en molts espais. Molt bé, doncs això serà fins demà. Recordeu al recinte de Montjuïc, a Fira Barcelona, aquest esdeveniment gastronòmic Fòrum Barcelona, el qual tu hi tornaràs o va ser només la jornada d'ahir?
No, no, no, hi vaig anar ahir perquè... Només ahir, perquè ja m'hi havia compromès, però el diumenge tenim la mostra de formatges artesans de Ponent al Palau d'Anglesola. Home, per favor.
i tenim molta feina. És veritat que et vam enganxar en ruta aquell dia, fa un parell de setmanes. Aquell dia estava en ruta, ara m'agafes que tot just he acabat una reunió i estic a dos minuts d'entrar a una altra reunió, precisament de tot això. Per tant, el que farem és deixar-te aquests dos minuts que puguis concentrar-te bé en la reunió i desitjar-te que tinguis bona setmana, bon inici del terror també, a veure les cadires noves de l'amfiteatre, de la Penny també.
Sí, sí, sí, espero que vinguis a les... Sí, m'ha tocat, de fet, només m'ha tocat a dalt, per tant, les comprovarem, cap problema. Bé, doncs així ho hem posat perfecte perquè ho puguis obrir. Clar que sí. Molt bé. Doncs Jordi, escolta, gràcies. Ens veiem aviat. Una abraçada.
Val, una abraçada, a rebeure. Que vagi bé, a rebeure. Adéu. Adéu-siau, bon dia i bona hora. Doncs un minut i mig i arribarem ja a les 12 del migdia, posarem punt i final al bon dia i bona hora i donarem pas per una banda a l'informatiu Molins Arreia el Dia amb la companya Silvia Artés. Després tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció d'Informació de Càncer Molins, ja ho sabeu, de dos quarts d'una a la una.
amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribas, i d'una a dues la remissió de l'aventura de cuinar amb la Madrona Sala i la Judit Herrera. Notícies en xarxa, la migdiada, i aquesta tarda tenim una bona planificació, el de tu a tu amb el Pierre, de 4 a 5, la finestra oberta al món amb convidats, també com hem explicat a primera hora del matí, amb el Carles Opet i tot el seu equip, el món interior, que parlaran del món del coaching.
Amb la Marta Teig i la Rocío Vallejo. Quan cau la tarda, l'Alexandra Morera, que recordarà una persona prou entranyable, en parella el Francesc Dalmaset, que ens va deixar la setmana passada, amb el qual tenia molt de vincle.
i farà un record cap a ella al programa d'avui. De 8 a dos quarts de 10. Tenim les històries de la fotografia en remissió a dos quarts de 10, la remissió del Highway 61 i la remissió de la tertúlia del Bon Dia i bona hora per cloure la programació d'avui de la Ràdio Nostra. Gràcies per seguir-nos un dia més, que acabi d'anar aquest dimarts i tornem demà a les 8 en punt del matí. Que vagi bé.
Són les 12.