Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres 26 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb una temperatura de 7,5 graus a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6. 7 graus i mig. Per tant, temperatura lleugerament inferior a la que teníem aquests darrers matins, sobretot al...
Bé, disposats a compartir amb vosaltres aquestes quatre hores de ràdio que tenim per endavant i per seguir repassant les activitats, entre altres qüestions més informatives, activitats i propostes que tenim també a la Vila, que deu-n'hi-do aquesta setmana
En tenim unes quantes, rara és la setmana que no hi ha activitat, però aquesta, doncs, déu-n'hi-do, coincidit també amb moltes propostes. Avui, de fet, no ens mourem de la jornada d'avui perquè la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, el CEPA i Ecologistes de Catalunya organitzen, de fet, dues activitats. Aquesta setmana amb el títol «Salva, guardem la riera de Vallvidrera».
Sense anar més lluny, aquesta tarda a partir de dos quarts de set faran un acte informatiu i de debat a la Federació Obrera i el proper diumenge una caminada i visita guiada per conèixer els valors ambientals i les amenaces en punt de trobada a dos quarts de dotze al pont de la Riarada. En aquest cas, a la jornada d'avui, aquest acte informatiu i de debat serà a dos quarts de set
L'agenda d'activitats.
i ampliarem el focus amb la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Després de l'entrevista escoltarem l'apunt del dia amb la Laura Herrero Mas, que aquestes últimes setmanes hi ha hagut alguns dimecres que no ens ha pogut acompanyar.
Avui la recuperem, així com també farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió, i acabarem aquesta primera hora del programa parlant de jocs, de jocs a taula, a la recomanació cultural, amb el Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs. Després de les notícies de les 9...
El que farem és escoltar la cançó del dia que ens ha triat el Magí Canyelles, com cada dimecres, i després farem tertúlia d'actualitat amb algunes baixes. De fet, tenim la meitat de la plantilla que no ens podrà acompanyar. Per tant, sí que ho faran el Jordi Torró, el Toni Ramoneda i la Samar El Ansari. Amb ells farem aquest espai fins a les 10 del matí.
I a l'equador del programa parlarem de política, al tornar de les notícies de les 10, ja sabeu que parlem de política local i ho fem en aquest cas avui dimecres, acompanyats del grup d'en Laira Molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, de moment, que és el Josep Degat, que ens acompanyarà aquí a partir de les 10 i 10 del matí.
Després farem l'Artes Vida amb la Cefarus, com és habitual, de dos quarts d'onze aproximadament fins a arribar a les onze. Parlant d'Antoni Tàpies avui, Tàpies que sempre ens sorprèn, és la proposta que ens planteja la Cef a partir de dos quarts d'onze i fins a arribar a les onze del matí.
I a partir de les 11, després de les notícies, us parlarem d'una altra de les activitats que tenim aquest cap de setmana. I és la tradicional activitat de l'Associació de Suport als Infants. A la festa Posa't la Gorra pels nens i nenes per infants i joves amb càncer. Hi haurà activitats durant tot el matí a la Plaça de la Llibertat, com és habitual. Activitats per infants, actuacions, sortejos...
i la subhasta solidària. Recordeu que ja es ven la gorra solidària que ha dissenyat el Joan Turup en aquesta ocasió, que ara hi ha un dissenyador diferent. La festa es farà de 10 del matí a 2 del migdia.
i expliquen als companys de l'Associació de Suport als Infants que és recomanable. De fet, és necessària la gorra a partir dels 3 anys per accedir a la festa. La gorra que val 8 euros i que la podeu adquirir a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a helenashop.com.
a Cal Barça, al Bacus, al Fort del Pont, a la Casa Urbana, al Bar Miguelón, a les llibreries Barba i Amèlia i també a la Peri. Per tant, el diumenge tenim aquesta festa a partir de les 10 del matí. En parlarem amb la gent de l'organització a partir de les 11 aquí al programa. De fet, ja s'han fet també altres activitats paral·leles per recollir també fons.
per als projectes de Fanoc, sobretot la Casa dels Xuclis, ho explicarem també a partir de les 11. I a dos quarts de 12 ens visitarà el Joan Vilaseca i Figueres amb el seu espai Parlem de, on ens parlarà d'aspectes o temes de Molins de Rei i altres temes també més enllà.
poden tenir premi, ja sabeu, perquè ens porta música i llibres per regalar cada setmana. El Joan, si marqueu el 9-3-6-6-8-6-1-6-1, i a partir d'aquí no ens responeu a les preguntes que us formularà després de cada història que ens explicarà. Això serà fins a les 12. A les 12, punt i final del Bon Dia i Bon Hora. Completarem aquest matí amb l'informatiu bonitzat al dia, el programa On a Rainbow Hour, dos quarts d'una...
i la remissió del programa Mont Interior d'una o dues del migdia. És dimecres 26 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Som-hi a les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Dèiem 7 graus i mig de temperatura a l'exterior de la missona. Anem a veure com ha d'evolucionar meteorològicament parlant aquest dimecres amb el nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Ja cal que ens abriguem perquè les temperatures han baixat ambient de ple hivern. Tenim una entrada a vent del nord i del nord-oest. Un vent que a estones es notarà amb alguna ratxa moderada, però sobretot un aire que ens arriba amb baixes temperatures. Avui les màximes aquí a Molins, amb prou feines, arribaran als 12 o 13 graus i també a bona part de la comarca.
Això sí, amb un cel ben dent de núvols, en tenim alguns ara en aquests moments cap al mar, però són un poc importants, en definitiva, jornada marcada pel sol i també per aquestes temperatures de ple ple hivern. De cara a demà, doncs al matí encara pot ser una mica més de fred, es continuarà mantenint l'ambient bastant assolellat i a la tarda la mateixa situació. Les temperatures a partir de divendres comencen a recuperar-se una mica, però sempre dintre d'una tònica d'ambient de ple hivern, o, si més no, de tardor bastant avançada.
Molt bé, doncs gràcies Jordi per la informació. Vuit del matí, pràcticament nou minuts, anem cap al RAC per conèixer en aquests moments com tenim la xarxa viària. Ens ho explica l'Eduard Baciana, com sempre. Com ho tenim això, Eduard? Molt bon dia.
Bon dia, doncs. A l'AP7 ara mateix trobem retencions de fins a dos quilòmetres al punt de Monturnès, en sentit sud i també a sis quilòmetres al punt de Barbaran, en dos sentits de la marxa. També hi ha complicacions als accessos a Barcelona. Trobem nou quilòmetres a l'A2 des de Palla, ja vuit quilòmetres a la B23 des del Papiol i quatre quilòmetres a la C31, els punts del Prat i Badalona.
També hi ha intensitat a les E32 des de Viladacans i a les 658 al punt de Montcada en dos sentits de la marxa. També a les rondes de Barcelona trobem retencions a les dues vies en sentit llobregat de 6 km des de Sant Adrià fins a la Barceloneta i 7 km des de Santa Coloma fins a Vallcarca. I també encara a les rondes hi ha retencions en sentit Trinitat a la B10 a la zona franca i des de Sant Adrià i a la B20 des de Cornellà i des de Vallcarca. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, doncs moltes gràcies Eduard, bon dia i bona jornada. Anem a fixar-nos també en el transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, perquè en principi hi ha una incidència de nou al tramvia, en aquest cas la línia T2 del tram, que té les freqüències de pas alterades per una avaria, la T2 del tram. La resta de transport públic de la xarxa
de transport públic de l'àrea integral de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. I el que farem ara és escoltar l'oferta de feina amb el Francesc Rueda, que ja el tenim a punt. Quina és l'oferta que ens destaques avui? Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Servilló. Ens demanen una administració o administració amb en Francesc. Es busca una persona per treballar jornada partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous de 8 a 1...
i de 14.30 a 17.30, els divendres de 8 a 2. El contracte segueix indefinit. En un període de prova, el salari estaria al voltant dels 27.000 euros durs anuals i l'incorporació immediata.
Les tasques, atenció a telèfonia a clients de França, Espanya i Portugal, elaboració d'ofertes, seguiments, comandes i coordinació d'alliurements, manteniment i actualització de la base de dades i suportar la preparació d'informes i anàlisis de ventes. Esta ha estat una empresa ubicada al polígon industrial Algraab de Servelló i s'hi pot accedir en transport públic. A nivell de requisits, experiència mínima de dos anys, conferència similar,
català, castellà i francès, un nivell veu intermig, ofimàtic a nivell d'usuari i a nivell d'estudis una FPU o cicle de grau mitjà com a tècnica en gestió administrativa.
Molt bé, doncs, Francesc, moltes gràcies per la informació que trobareu, ja ho sabeu, penjada al web clicfeina.cat. I a aquesta hora del matí hem de comunicar-vos una defunció ja coneguda d'aquest inici de setmana, però ara ja confirmada i, sobretot, també confirmat l'hora i l'acta de comiat aquest dilluns ens deixàvem
el senyor Miquel Olivella Castanyer. Miquel Olivella Castanyer, als 69 anys d'edat, de manera sobtada, doncs traspassava en Miquel Olivella Castanyer. Vivia a la carretera, a l'Avinguda de Barcelona, i l'acte de comiat serà demà, dijous, a dos quarts de dotze,
a la parròquia de Sant Miquel. Descansi en pau el senyor Miquel Olivella Castanyer, que ha mort als 69 anys d'edat. L'acte de comiat confirmat per demà a dos quarts de dotze a la parròquia de Sant Miquel. Entre altres comunicats, també feia referència la Fundació Agrària, del qual n'era membre el senyor Miquel Olivella. Ja el mateix...
Dilluns expressava el seu condol a la família i als amics i lamentava la pèrdua del seu estimat company, tal com rebia a través de la comunicació de WhatsApp, que és ara mateix segurament la forma més immediata.
de comunicar també aquestes notícies. Nosaltres, fins que no hem tingut confirmat les dades de l'acte de comiat, no hem comunicat aquesta notícia. Avui ja ho anirem repetint en els diferents butlletins horaris. Lamentem la mort del senyor Miquel Olivella Castanyer. L'acte de comiat demà a dos quarts de dotze a la parròquia.
I el que farem també és completar la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia per avui dimecres, dia 26 de novembre. Avui la farmàcia de guàrdia que trobareu oberta fins a les 10 de la nit és la farmàcia del passeig, que trobareu al passeig Pimar Gall número 11. Un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, explicant-vos que ahir passava pel programa la regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya per repassar l'actualitat local i aquest ple que tenim demà, el ple de novembre. Esquerra, entre altres coses, reclama previsió per poder assumir la demanda de places a les llars d'infants, que serà un dels temes que es debatran demà. Què tal, Silvia Artés? Molt bon dia.
Bon dia, doncs sí, demà el ple aprovarà, per exemple, el reglament de les escoles bressol municipals. També s'ha avançat que el desembre es municipalitzaran la traca i el molí i que també la preinscripció hi haurà canvis perquè tinguin prioritat les famílies de la vila. Ahir la portaveu d'Esquerra.
es mostrava la seva preocupació per si es podrà donar resposta a la demanda que hi pot haver. Recordem que I2 és gratuït des de fa anys, per això també hi ha hagut més demanda darrerament de places de la preinscripció a les escoles bressolpúbliques i es preveu que I2 properament encara no s'ha concretat, però ja fa temps que es diu que també serà gratuït. Davant la situació, Esquerra l'hi regla amb el govern previsió i visió de futur. Marta Espones, la regió de la portaveu d'Esquerra. La nostra insistència, doncs, és sobretot per una visió de futur,
per entendre que pot ser que ens haguem de plantejar que necessitem més espai i amb això no vull dir fer una macroescola bressol però potser no en tenim prou amb els espais que tenim i realment hem de començar a imaginar un escenari en el qual hi hagi algun espai més
per poder realment donar sortida a totes aquestes necessitats que ens estan plantejant. Està molt bé que regulem els serveis amb la visió de present, però també hem de tenir la visió de futur i plantejar-nos què podem tenir més endavant i com els donarem sortida.
Al voltant de les escoles Bressol, aquest és un dels temes que es debatrà demà dijous al ple de l'Ajuntament, que com sempre podreu escoltar a la ràdio. Recordeu, demà a les 6 de la tarda, i excepcionalment es fa a la sala d'actes de la Biblioteca al Molí. I més coses, perquè demà passat divendres es presenta el llibre El viatge del Nandú, que ha escrit l'Eva Matamoros i ha il·lustrat l'Ida Galsaran.
Doncs el llibre explica la vida del nandú. La intenció és explicar la seva història i tractar temes relacionats amb la discapacitat, la inclusió i la superació personal. Darrere del llibre hi ha i de l'acte que es farà aquest divendres i ha enredat per la discapacitat i el Club de Bòquia Sebastià Massana. La mateixa autora, Eva Matamoros, ens ha parlat del llibre i la intenció que tenia.
Jo tenia molt clar com havia de començar el llibre. Sabia que havia de començar a l'estació de Molins de Reis. Llavors, a partir d'aquí vaig pensar, bueno, un viatge en tren, i a partir d'aquí anem explicant. Està escrit en primera persona. Va ser un repte, la veritat, perquè al principi parlava com en tercera persona, però no acabava d'agradar-me com quedava. I vaig pensar, bueno, intenta veure d'això, de parlar com si fos ell, no? I la veritat ha sigut un repte, un repte molt gran.
La presentació divendres a dos quarts de set de la tarda al Foment, amb entrada lliure. Recordeu que allà podeu comprar el llibre, si no també el tindran a les llibreries de la Vila. El preu és de 20 euros. I més coses, fem un apunt d'esports per parlar de la victòria de l'equip amateur a Dalmolins, de Rei Club de Futbol, i a més a més per golejada.
El resultat va ser Mariana 1, Molins de Rei i Club de Futbol 5, contra aquest equip que està a la meitat baixa de la taula. El Molins de Rei ara mateix és el segon classificat a la Lliga de Tercera Catalana. Van fer un bon partit, els de Molins de Rei van dominar el joc i van aconseguir sumar aquests tres punts. Com dèiem, el situen a dos punts segons, perdoneu, segons del seu grup, a només un punt del líder, el Castell Bisbal, i empatats amb el tercer, l'Unió Mànega. Alberto Morales ens ha explicat com va anar el partit.
L'única rada defensiva de tot el partit, de nostra part, va significar l'1 a 1 al minut 25 de la primera part. Tot i així, marxem a la mitja part amb el resultat de Mariano Poblet 1, Moniz de Rey 2. A la segona part vam fer 3 gols més, un partit on el control...
Del joc en ocasions ofensives va ser total per part del Moïse de Rei i amb aquest resultat ens col·loquem segons a un punt del Castellbisbal, que és l'equip que va en aquests moments en primera posició. És Alberto Morales, l'entrenador de l'equip. El primer partit aquest dissabte a les 6 de la tarda aquí a casa, el municipal Josep Rai contra el Rubí, que és el 9, a la meitat de la classificació.
Passen pràcticament quatre minuts d'un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Ahir, que era 25 de novembre, vam tenir l'acte institucional del Dia Internacional per l'Eradicació de la Violència contra Dones i Nenes. Però segueixen les activitats. N'hem tingut, evidentment, abans del dia 25 i en vindran més. Avui tenim una activitat a la biblioteca.
Projecció de la pel·lícula Mares, a càrrec de Drag Màgic, la pel·lícula que es va presentar al marc de la mostra internacional de films de dones de Barcelona i reflexiona sobre els efectes de retardar la maternitat. A la sessió d'avui, aquí a la vila, a les 6, hi haurà la presència i participació de la directora de la pel·lícula, Ariadna Seuba. Avui, a les 6, a la biblioteca.
Avui també Esquerra Republicana de Catalunya organitza un acte, que ahir ens ho explicava la seva portaveu a l'espai de preguntes Esquerra Republicana, violències masclistes. Prou, prou violències masclistes. Encara és temps de feminisme. És la xerrada que anirà càrrec de la Blanca Tulleuda.
que es farà avui a dos quarts de vuit al local d'Esquerra, al carrer Ignasi Iglesias. Avui a dos quarts de vuit. Prou violències masclistes en cada temps de feminisme. I parlem també de l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran de Molins de Rai, perquè organitza també per demà dijous una altra activitat, en aquest cas amb l'excorresponsal a Roma de Televisió de Catalunya, amb en Vicenç Lozano.
Els espies del Vaticà és el títol de la conferència que farà Vicenç Lozano. Parlarà d'aquest servei d'espionatge que es va crear al segle XVI i que actua des de l'ombra sense que tingui un reconeixement oficial. Des de la Guerra Freda diuen, com a introducció a aquesta xerrada, al Vaticà hi ha aquesta història plena d'intrigues, robatoris i vivències sorprenents. De tot plegat en parlarà
Vicenç Lozanó, demà dijous a dos quarts de set a la Federació Obrera, en un acte obert en exclusiva pels socis de l'entitat. També tindrem ocasió de parlar-ne amb ell demà mateix. Molt bé. I per cert, també, que us podem anunciar ja que el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, aquesta proposta que fa el Pere Raic amb la Montserrat Toran i la Mireia Giespert també aquest any, ja té dates. Moltes d'elles són fora de Molins de Rei,
Però tenim tres propostes aquí a la vila a partir del divendres 19 de desembre. Doncs sí, el divendres hi haurà el poema de Nadal, aquest clàssic, aquest espectacle que organitza cada any el Pere Rai, que amb la col·laboració de les Tues Cantants, aquest any, com deia l'Oriol, amb la Mireia Gisbert, doncs a primer dia, el divendres 19, a les 8 del vespre, a la sala gòtica, divendres 19, la gòtica, el diumenge, aquell mateix cap de setmana, per tant, el diumenge 21,
es farà a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casa Nova, 15 als baixos, aquí a la vila. En aquest cas l'aforament és limitat i abans haureu de fer reserva enviant un WhatsApp, ja us ho concretarem, encara queden dies. I el dissabte 27 de desembre, ja després de Nadal, al migdia a l'església de Santa Creu d'Olorda,
aquest poema de Nadal especial en aquest entorn emblemàtic de l'església de Santa Creu d'Olor. Després, com dèiem, tenen bolos altres llocs, com Andorra, Barcelona o Manresa, entre d'altres. Molt bé, això al desembre, recordeu, 19, 21 i 27 de desembre, en el cas de Molins de Rí.
I repassem també altres activitats. De seguida parlarem de la plataforma cívica per la defensa de Collserola, però repassem també, a banda del viatge de Nandú, aquest documental que Enreda també organitza, en aquest cas per dissabte, també el Foment.
A les 7 de la tarda, enredats al Balandrau, la Jolet, una gran emoció. Documental a les 7 de la tarda. Diumens, encara enreda, 17.50, organitza la Ballen Party, amb el dijous que ja en Bojanvito, a la tarda de 5 a 2 quarts de 8. I ja per acabar també recordem els Premis Esport de l'Ajuntament, aquest divendres a 2 quarts de 9, al Teatre de la Peni, amb entrada lliure.
Tot això amb un cap de setmana on hi haurà l'encesa de llums de Nadal. Serà aquest dissabte a les 6 de la tarda a la plaça de la Vila. Viu el Nadal amb Molins de Rei. Un dissabte on també tindrem cinema a la peni amb la pel·lícula Adorable, que ahir us en parlàvem, i on tindrem també el cap de setmana, a banda de la festa de posa a la gorra, diverses activitats del grup de xarxa a la tarda i dels amics del museu al matí del diumenge.
amb la conferència de l'Enric Baulenas, de l'Eric Baulenas, perdoneu, que també intentarem parlar-ne aquesta setmana. Al Baix, Llobregat i Monins Array fa milions d'anys un viatge submarí a través dels fòssils. Això serà diumenge al migdia. Seguim perquè repassarem també altres activitats en el transcurs.
dels butlletins horaris, però hem de continuar i repassar també la informació general amb els titulars de la premsa escrita. Roger Tusem, bon dia. Bon dia, Oriol. El periòdico parla del govern que es blinda amb una fiscal general feminista. Teresa Peramato va defensar la llei del només sí és sí a la sala contra la violència sobre la dona. El perfil de l'el·legida tampera. Les reticències del PP però dispara les crítiques de Vox. A l'article d'Ernesto i Kaiser, una jurista recomanada pel seu predecessor en el càrrec.
Parlen d'aquesta nit negra del Barça, el Chelsea véns els de Flick amb una golejada 3-0 que es van quedar amb 10 i sumen la seva segona derrota de la temporada en la Champions amb fotografia de Damien Jamal desesperat sobre la gespa d'Stanford-Britz. La baixa inversió en xarxes elèctriques crea una Espanya a dues velocitats. El president d'Aragó alerta sobre el principi d'ordinalitat en el finançament.
i els aliats d'Ucraïna insisteixen en una força de pau multinacional. També llegim que l'economia catalana creixerà el 2025 per sobre de la mitjana espanyola i Interior instal·larà vestidors mixtos als 150 parcs de bombers amb un model inclusiu.
Vilaplana va acompanyar amb cotxe Amazon al Palau de la Generalitat. És una nova versió, l'enèsima ja, d'aquest serial d'aquesta tragèdia a València. També és protagonista, merascudíssim, Oriol Pla, primer català a rebre un Emmy internacional per Jo Addicto, en parlant a la pàgina 43. A la Vanguardia Sánchez tria una fiscal progressista especialista en violència de gènere. Res diferent del que explica el periòdico,
També amb fotografia de portada parlant de la creu sobre la Sagrada Família que ja pren forma amb la primera de les puntes i clam contra les agressions masclistes. Ens estan assassinant. Els Mossos creuen que Catalunya acabarà l'any amb més de 17.000 denúncies per atacs contra les dones. Parlant també del col·lapse de la sanitat pública que ja provoca cues a la privada.
i els alians d'Ucraïna insisteixen a enviar tropes quan hi hagi alto el foc. Parlen de més estrelles per Madrid i Barcelona a la guia Michelin, i el 3-0 a Londres, massa Chelsea per un Barça menor. També parlen d'aquest temi històric per Oriol Pla, per Jo Addicto. El diari Ara Sánchez proposa una progressista com a fiscal general.
Aquest emig històric per a Oriol Plà, també amb fotografia de portada, i el Barça naufraga al camp del Chelsea. Parlen de Trump que ajorna la reunió amb Zelensky fins que l'acord estigui madur i Vilaplana va sortir del pàrquing una hora després de marxar del Ventorro. Segon estrella Michelin per l'enigma d'Albert Adrià i articles de Josep Ramoneda, filòsof, a la pàgina 40.
i de Timothy Snyder, historiador a la pàgina 28. I al punt avui parla de la jubilació dels contenidors. 25 anys després que s'iniciés la recollida porta a porta s'estén ja a la meitat del país i serà clau per assolir les fites de reciclatge. La violència basclista de tan recurrent no és ni notícia.
però que un actor català rebi un M.I. és una gesta apoteòsica, parlant d'Oriol Pla. També parlant del Barça, que fa un mal paper i surt escaldat d'Stanford Bridge. I entrevista en José Alberto Marín, de Gala del Col·legi Notarial de Catalunya. L'any passat van fer 3.600 casaments i 29.000 parelles de fetge. Avui a l'Observatori Municipal visitant el poble d'Argentona. Molt bé, 3 minuts i seran dos quarts de nou.
Anem a fer un repàs als diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que explica que el Viu Molins celebra 15 anys de periodisme local amb un cicle de trobades. Trobades en vius estrena amb la xerrada 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat. La trobada comptarà amb la participació dels digitals Viu Molins, fet a Sant Feliu i a Esplugues Digital. Serà la setmana que ve el dimecres 3 de desembre, dos quarts de vuit de la tarda.
a l'establiment La Verma d'aquí de la Vila. Està previst que en els pròxims mesos el cicle tingui continuïtat amb noves trobades. Podeu entrar al web i apuntar-vos-hi. VilaWeb destaca el controvertit negoci milionari de trànsit que involucra dos exguarders civils i una compra obligatòria. I és que el proper dia 1 de gener tots els cotxes de l'estat espanyol, uns 30 milions de cotxes, hauran de portar obligatòriament una baliza, la B16, que es diu, connectada a la plataforma de la Direcció General de Trànsit Espanyola.
Aquest dispositiu substituirà els triangles d'emergències. La decisió és única a Europa i al món i han cert dubtes creixents, també dins de la Guàrdia Civil. Hi ha obert interrogants sobre la utilitat real i sobre l'enorme negoci que s'ha creat al voltant d'aquest invent patentat per dos agents del cos en excel·lència.
La B16, aquesta balissa, és idea d'una empresa fundada el 2016 per dos exguàrdies civils que havien treballat a trànsit. El volum de negoci és enorme. Cada una d'aquestes llums, d'aquestes balisses, val mínim 40 euros. La recaptació pot ser de més de 300 milions d'euros. La DGT defensa la substitució dels triangles per l'augment del risc d'atropellament quan el conductor o conductora
Bona nit.
Qualsevol viatge fora del territori espanyol obligarà igualment a portar els triangles que continuen sent el dispositiu estàndard a tot Europa. En canvi, aquí a l'estat espanyol, totes les balises anteriors ja no serveixen. 1 de gener, en principi, obligatori per tothom.
Anem a la Nacional, que destaca el revés judicial de la Generalitat i el Manac. Si Xena podrà entrar als magatzems del museu. Segons l'escrit de la jutgessa d'Òscam, s'autoritza la delegació de Si Xena a procedir a l'avaluació in situ de la situació actual de les pintures murals i el Manac ha de facilitar el ple accés als arxius i a la documentació que se'n conservi. També requereix al Manac identificar els tècnics responsables de la conservació de les pintures murals i s'autoritza la delegació de Si Xena a interrogar-los
per aclarir les qüestions tècniques que considerin precises en relació a la conservació, desmuntatge i trasllat d'aquestes pintures morals. I acabarem amb el 3CAT, que diu que el Tribunal Superior de la Unió Europea obliga els estats membres a reconèixer un matrimoni homosexual registrat dins de la Unió Europea.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Us dèiem al començar el programa que la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, el CEPA i Ecologistes de Catalunya organitzen aquesta setmana dues activitats amb el títol Salvaguardem la Riera de Vallvidrera. Una d'elles és avui a la tarda, a dos quarts de set, és un acte informatiu i de debat a la Federació,
a la Federació Obrera. I la segona activitat és el diumenge, per tant, ja el cap de setmana, on proposen una caminada i una visita guiada per conèixer els valors ambientals i les amenaces. El punt de trobada expliquen que serà a dos quarts de dotze al pont de la Rierada, això pel que fa a la Rierada, però si no...
El lloc previ serà a dos quarts d'onze, una hora abans, a l'aparcament de Can Rebella per qui vulgui pujar caminant fins la Riarada. Si no, directament al pont de la Riarada, a dos quarts de dotze. Una activitat que volíem explicar a tots els oients i per això ens acompanya uns minuts al telèfon el Josep Lluís Moner, que com bé sabeu és membre del CEPA i també de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola.
Saludem aquesta hora del matí el Josep Lluís Moner. Què tal, Josep Lluís? Bon dia. Bon dia, bon dia i bon fred. Bon dia i bon fred, efectivament. Escolta, d'entrada, m'expliques l'objectiu o els objectius que teniu des de les entitats organitzadores a l'hora d'organitzar aquestes dues activitats aquesta setmana amb el títol Salva, guardem la riera de Vallvidrera? Doncs sí, mira, és prou clar. Jo crec que...
La nostra intenció està molt expressada en el cartell que hem intentat difondre perquè la gent s'interessés per aquests dos actes que fem. Avui mateix, quin és l'objectiu? Exactament, tenim la percepció que la gent de Molins coneix perfectament la Riera de Vallvidreda, sap perfectament que tenim el privilegi d'estar a l'entorn...
d'un parc natural com és Collserola, però creiem que no es valora suficient els seus valors naturals i, per tant, de vegades...
es coneix més com, diguem-ne, un lloc per anar a passejar, que està molt bé, un lloc per anar a passejar si convé els animals de companyia, per gaudir, etc. I això està molt bé, però creiem que la mirada, és a dir, la gent de Molina ha de reforçar molt la mirada per conèixer en profunditat aquest espai natural i per especialment protegir-lo i millorar-lo. I estem en un bon moment per fer-ho,
Per tant, en aquest acte que fem, el primer que fem és que persones expertes i coneixedores, que algunes d'elles de Molins, com la Marisol Felip, com la Doros Vinyoles, que coneixen perfectament aquests valors ambientals d'aquesta riera, amb les seves disciplines acadèmiques, ens posaran de relleu això.
perquè tinguem aquesta mirada que aquesta riera inclou uns valors que són molt importants i que de vegades se'ns escapen, insisteixo, perquè només els veiem potser amb l'abesant de un lloc agradable on anar a passejar. Llavors, justament per aquesta raó ho hem demanat a la Generalitat de Catalunya que unifiqui la reserva natural parcial, és a dir, la Generalitat de Catalunya ja ha reconegut
els valors especials d'aquesta riera. Valors especials vol dir perquè hi ha una fauna, perquè hi ha unes espècies, perquè hi ha una qualitat ambiental que ho mereixen i que hi ha unes dades objectives que així ho diuen. I aleshores hem demanat que aquesta... És a dir, dintre del parc natural encara hi ha un grau de protecció major, que és la de reserva natural parcial. Però diguem-ne que hi ha una anomalia que hem observat
i és que queda aturada amb un tros. És a dir, aquesta reserva natural parcial està seccionada en dos parts. I això és una anomalia que hem comunicat a la Generalitat i, per tant, li hem demanat la unificació de la riera. És a dir, no té sentit que si el barb coa roja, que és aquesta espècie de peix que tenim justament a la riera, malgrat...
L'escasedat és el volum d'aigua que circula. No té sentit que... Què farà? Només existirà una part de la Riera i l'altra? No, això no és així. Per tant, la Generalitat ens donarà una resposta.
en aquest acte també a aquesta demanda de bonificació de la riera natural parcial que li han demanat. I finalment, després d'això, posarem de relleu un tema que ens preocupa i que ja reiteradament ha sorgit, i és el tema que si se desenvolupa un projecte d'urbanització a la riera, precisament...
Això encara pot... És absolutament contradictori amb què es mantingui aquesta qualitat. Per tant, en aquest acte, això, diguem-ne, a la Federació Obrera d'Avui, doncs ho explicarem. Jo penso que les persones que intervenen, els experts, doncs són persones de luxe, per dir-ho així, i que poden aportar una informació molt rellevant.
I això, perquè no quedi només amb un acte i unes idees, doncs el diumenge el que farem és una visita també acompanyats per experts, on comprovarem in situ que tot això que hem explicat té una realitat. I aquesta és l'intencionalitat, és a dir, i una mica també demanar, com per què no dir-ho,
És un bon moment perquè la Generalitat de Catalunya també ha aportat uns recursos en el Consorci de Collserola. El Consorci de Collserola, sabeu que coincideix que l'alcalde mobilitzar rei en aquests moments justament és el vicepresident.
de la comissió executiva, i per tant s'ha aconseguit un pas que nosaltres valorem positivament, i és que hi hagi uns recursos per protegir millor la Riera de l'any Lloreta. Però aquests recursos no s'acaba aquí la cosa, sinó que creiem que s'ha de completar precisament amb el que us acabo d'explicar.
Deia també el títol de la caminada del diumenge, Josep Lluís, visita aquí ara per conèixer els valors ambientals, que ara me'ls esmentaves, i les amenaces per la Riera. Quines serien les principals amenaces, segons vosaltres, doncs, Josep Lluís? Bé, aquestes amenaces, justament ara em referia a això, és a dir, per què el Consorci del Sabola, doncs,
ha aprovat de realitzar el que s'anomena un pla de tronca de la Riera. És a dir, precisament perquè s'han detectat, a partir d'un estudi que van fer aquestes biòlogues que justament avui intervenen en aquest acte, es van detectar que, per exemple, per què no circula un cabal d'aigua permanent...
Hi ha raons estructurals, estem en una riera mediterrània, per tant, a l'estiu, evidentment, és normal que aquestes rieres s'assequin, etcètera, etcètera, i que la circulació sigui subterrània, però...
evidentment això ve absolutament incrementat per la quantitat de pous il·legals que hi ha al llarg de la Riera i que s'han censat. Doncs això s'han de prendre mesures, perquè justament aquest pla de conca i aquestes actuacions ho esperem del Consorci que ho resolguin, perquè...
No és de rebut que es permeti que hi hagi pous il·legals on la gent extraï aigua, el mateix per omplir una piscina, perquè això està afectant el bé comú, la qualitat de la riera, etcètera. Després també hi ha un accés de plantes i espècies invasores. Això és molt comú, desgraciadament, en els nostres entorns.
I una mica també s'estan fent algunes actuacions positives, creiem, per erradicar, per exemple, canya i substituir-la per vegetació de ribera, etcètera. Tot per guanyar i per recuperar aquesta qualitat ecològica i aquesta biodiversitat d'espècies.
Efectivament, segurament l'amenaça més greu és, com he dit abans, la realització, la possible aprovació i l'inici d'obres del que seria l'urbanització de la Riera en l'entorn de la Sibèria, l'entorn del que seria també la Rierada. És a dir, això seria en aquests moments els plantejaments amb els que es van fer aquestes urbanitzacions,
responien a coses tan absurdes com que el Pla General Metropolità deia que l'any 2000 hi haurien 10 milions de persones. Es van planificar que és un problema del Parc de Collserola, que té uns formatges interiors on hi ha habitatge. Nosaltres el que demanem i esperem...
que l'Ajuntament d'Amoïn sigui sensible i escolti i resoli aquesta situació amb una mirada d'avui dia, i és que posi unes limitacions a aquest desenvolupament d'aquest projecte, perquè si es realitza com un projecte d'organització amb l'excusa que així tindrem resolts...
Diguem-ne, temes com què es fa, per exemple, amb l'elecuació de les aigües grises, etcètera, etcètera, doncs això el que portarà indiscutiblement és a la destrucció definitiva d'aquesta riera i a la pèrdua d'un dels bords patrimonials i ambientals més interessants
ja no només per la població Molins de Reis, sinó per tot el que representa el Parc Natural de Collserola. Potser, per això, tenim molt interès en fer aquest acte i penso que serà molt positiu, és perquè segurament no hi ha una mirada prou intensa de la gent, prou normal, per adonar-se que els valors d'aquestes rienes són capdals i que segurament són els més rellevants
justifica la declaració del Parc Natural de Concerola. I crec que aquest és un missatge que hem de reforçar i confio que en l'acte que fem avui, doncs la veritat és que crec que els experts i les persones que intervindran, confio que
que puguin aclarir i que puguin posar a l'arbelleu aquestes idees que ara us desposo. Justament, Josep Lluís, la setmana passada ens explicàvem des del Consistori que segueix el projecte de renaturalització de la Riera de Vallvidrera, que s'han fet diversos treballs de restauració.
i que aquest mes de novembre han finalitzat les feines del tram de la Rierada, després d'unes sis setmanes d'intervenció, on precisament explicaven que s'han retirat 2.500 metres quadrats de canya americana, aquesta espècie invasora, i s'han fet també altres actuacions, i que en global, de tots els trams fets, s'han deixat més d'un milió d'euros intervenint en la renaturalització, com dèiem, de la Riera Vallvidrera.
Entenc, per tant, que no és suficient aquest treball, segons vosaltres, a l'hora de preservar el contingut o els valors de la Riera? Bé, és que quan aquí hi ha un... Nosaltres, de vegades, crec que no som unes entitats que el nostre objectiu sigui, per dir-ho així, plantejar debats inútils o qüestionar les actuacions de les administracions o de l'Ajuntament perquè sí.
Llavors, és evident que aquestes actuacions que et refereixes, que ha fet l'Ajuntament, doncs són positives globalment, perquè d'alguna altra manera, doncs, això ja ho has explicat, no?, és l'extracció, milloren aquest calab. Ara, quan es fa un pla, diguem-ne, de conca, que és el que s'ha aprovat pel Consorci, el que ha de quedar molt clar és que primer fas una diagnosi, dius, com està la Riera, no?, i llavors fas una actuació de prioritats i dius, doncs,
Per superar els principals problemes que tenim, les actuacions han de ser aquestes. I aquí sí que hi ha una diferent mirada, segurament, que és el que confio, que tant en actes com els d'avui anem progressant amb les actuacions que s'han de fer. És a dir, nosaltres, a més, sobre aquesta anàlisi que primer es fa, és a dir, aquesta diagnosi de l'estat de la Riera, sobre el que després s'han d'establir prioritats i s'han de dedicar els recursos.
I aquí ja venço que un dels temes fonamentals, és a dir, per dir-ho clarament, és més important no desenvolupar o reestructurar el projecte d'urbanització de la Riera que no pas treure una canya invasora.
Em sembla que queda clar el que expresso. Això no vol dir que no es valori que aquestes actuacions de treure canya i les que s'hagin de fer són fonamentals. O, per exemple, s'ha de fer aquesta actuació molt enèrgica que deia amb no permetre que hi hagi extraccions d'aigua il·legals a la riera, perquè la primera cosa que hem de garantir és que hi hagi aigua circulant per la riera, perquè, si no, tota la biodiversitat pateix un estrès insuportable.
Doncs aquest és un dels debats que hi ha. Llavors, benvingudes siguin aquestes actuacions, però no ens limitem a dir que ens hem gastat un milió d'euros o no sé què, que és positiu, insisteixo, les actuacions, perquè es promou l'augment de la biodiversitat. I això és fonamental. El que nosaltres diem també el que s'ha de fer és, sobre la diagnosi que es fa de la Riera, fer totes aquestes actuacions necessàries
per fer recuperar la seva qualitat i la seva biodiversitat. I també insistim, per què no, que també aquí a la ciutadania tenim una responsabilitat. És a dir, tots sabem que també quan trepitgem i quan visitem la Riera de la Llorera ho hem de fer com a ciutadans conscients, informats i cultes, per què no dir-ho, perquè...
perquè estem tratitzant i estem intervenint amb un medi natural excepcional del que hem...
No hem de ser ignorants, hem de reconèixer els seus valors i, per tant, protegir-los. I això també confio que aquest acte contribueixi en aquesta visió. No tenim més temps, Josep Lluís. En tot cas, emplacem la gent que tingui interès a dos quarts de set a la Federació Obrera avui i diumenge, aquesta visita guiada, aquesta caminada, a dos quarts d'onze, a lloc de trobada a l'aparcament de Can Rebella. Si voleu anar directament a la Rierada, dos quarts de dotze al pont de la Rierada, a l'Avinguda Castellbí.
Josep Lluís Moner, moltes gràcies per les teves explicacions, per acompanyar-vos i que us vagi molt bé aquesta jornada. Molt bé, moltes gràcies per interessar-vos. Gràcies i fins aviat, adeu-siau. Passa ja un minut de tres quarts de nou, tema interessant que ens ha portat bona part d'aquesta segona part de la primera hora del programa. La Laura Herrero ens està esperant, Laura Herrero Mas, amb el seu apunt del dia. Què tal, Laura? Bon dia.
Bon dia i bona hora a totes i tots. Sé que el Dia Internacional per l'eliminació de la violència masclista va ser ahir, 25 de novembre, però avui i tota la resta dels dies de l'any també ho hauria de ser. Queda tant camí per recórrer i ho demostren els carrers plens que vam veure ahir en les manifestacions a la tarda a les principals ciutats arreu de l'Estat. Totes unides a un sol crit, el de Gènia Prou, volem viure sense por.
Més enllà de les dades que donem als mitjans de comunicació, de tots els feminicidis, 38 en el que va dany a Espanya, 8 a Catalunya, són números, però sobretot són vides, històries de dones que moren en mans de les seves parelles o exparelles, algunes també davant dels seus fills, o fins i tot algunes han de veure i viure com aquestes parelles o exparelles maten els seus fills per fer-li mal a ella, el que anomenem la violència vicària.
Ahir vam sortir al carrer, però tots els dies ens hem de sentir interpel·lats per aturar aquesta xacra. Tots, de manera col·lectiva. Perquè la violència masclista no és un problema privat, ni un cas aïllat, ni un conflicte de parella. És una violència estructural que s'expressa de moltes maneres. Física, psicològica, economia, sexual, digital... De vegades és evident, de vegades ho veiem molt, d'altres és més subtil, s'amaga darrere d'un comentari, d'una humiliació...
I és precisament en aquests moments quotidianis el que ens obliga a estar alerta permanentment. No només el 25 de novembre ha de ser un dia per també reconèixer la feina de tantes dones que han trencat el silenci i han denunciat. Tots els dies ho han de ser. Cadascuna d'aquestes veus és un acte de valentia gegant, però no podem jutjar a qui no.
té aquest acte. No podem jutjar qui no pot denunciar perquè hi ha por, hi ha dependència econòmica, hi ha pressió social o fins i tot manca de recursos. I això fa que moltes dones visquin atrapades, atemorides en un laberint del que costa molt sortir.
Per això, més que demanar valentia, hem de garantir que el camí cap a la llibertat sigui segur i, sobretot, que hi siguin sempre acompanyades. Acompanyades per tots, per les institucions, per les famílies, per les amistats, pels companys de feina, també per nosaltres, pels mitjans de comunicació. Tots tenim la nostra responsabilitat.
i l'hem d'exercir. La lluita contra la violència masclista no és només una edat al calendari com ahir, ha de ser un compromís de la societat tots els dies. És escoltar-les sense jutjar, és creure-les, és intervenir quan veiem una situació que no ens quadra i que pot ser una situació de risc, és educar també, sobretot,
als nostres fills i a les nostres filles en la igualtat, en el respecte i també en la corresponsabilitat. És revisar les nostres actituds i la dels nostres costats per desfer-nos del que anomenem micromasclismes, perquè moltes vegades els arrosseguem i no ens donem compte. I no ens ha de saber greu detectar-nos micromasclismes a nosaltres mateixes i als altres al nostre costat. Els hem de dir precisament per això, per adonar-nos i per canviar-lo.
Cada gent es compta, ahir, avui, demà, tots els dies, perquè la lluita continua i continuarà sempre. Cap dona hem de tenir por per tornar a casa sola, cap dona hem de patir agressions, cap dona s'ha de sentir controlada, humiliada, silenciada i sobretot cap dona ha de morir per ser dona.
Doncs això, que aquest dia no només quedi en un llaç lila penjat en unes institucions o en una solapa, o en un minut de silenci. No només forma part de la lluita feminista, insisteixo. És una qüestió de tots, una qüestió de justícia, de drets humans i de dignitat. Amb aquesta reflexió m'acomiado. Que passeu. Molt bon dia. Adeu, adeu. Fantàstic. Gràcies, Laura. Ben retrobada. Anem a fer un repàs ràpid de la programació de la Ràdio Nostra. Quan acabem el bon dia i bona hora, recordeu...
Podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia. Fins a un quart d'una, dos quarts d'una, Ona Rainbow amb el col·lectiu Ona Rainbow Molins. A la una, reemissió del món interior. Notícies en xarxa de dues a tres, de tres a quatre a la migdiada. Tenim també aquesta tarda a les quatre la reemissió del programa El Concert. A les cinc, la Neus Pérez i la Red Balls amb el fora clichés. A les sis, el programa Serenor amb el Jaume Vidal i l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat.
Avui tenim reemissió del programa Obring Camins, Generació Xic amb el Toni Ramoneda de 8 a 9 del vespre, Helena Ambach amb l'Helena Alvarez de 9 a 10, reemissions del programa Parlem de Còmics i Picama de 10 a 11 de la nit, a les 11 la reemissió del Jazz Club de nit amb el Miquel Tuzet,
Remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, com sempre, mitjanit fins a la una de la matinada i a la una, connexió amicat FM, fins demà a les set del matí que tornarem amb la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere País amb el programa La Tenora. Això pel que fa la jornada d'avui a la ràdio. Pel que fa la televisió, Roger, el més destacat.
Doncs vinga, ràpidament, les pel·lícules d'avui. A les 10 de la nit, dues, tres propostes. A Paramount, Artico, de Joe Pena, amb Mats Mikkelsen com a protagonista, un drama que dura una hora i quaranta de producció islandesa i és del 2018. També a les 10, Esquirel Televisió, la pel·lícula de Christian Sesma, Vigilante Diaries, amb Paul Sloan, una pel·lícula d'acció del 2016 americana que dura gairebé dues hores.
I també a les 10, L'Hombre del Nord, a Warner Televisió, de Robert Ayers, amb Alexander Skarsgård, una pel·lícula d'aventures americana que dura dues hores i vint minuts i és el 2022. La quarta proposta és a tres quarts d'onze, Vimat, de la pel·lícula d'Alain Wisman, Desafió Total, amb Colin Farrell i Kate Baking Sale, una pel·lícula americana i canadenca del 2012 de Ciencia Fiction, que dura dues hores,
Fins demà!
El programa recorre a la ciutat per descobrir quin establiment ofereix l'esmorzar més complet i deliciós. A la Renaixença, també a les 10 al 33, episodi dedicat al Salam Perxa, que recorda les tardes veient els Jocs Olímpics, demà esports que els espectadors no coneixen. Tot seguit, el Pellú rep la visita del Max Codinac del projecte musical Gavina.mp3. També tenim a tres quarts d'onze animals arquitectes i ens quedem al 33.
Segona temporada, Benedetta Talia Bue va fundar l'estudi EMBT amb el seu soci Enric Miralles i junts van crear edificis emblemàtics com ara el Parlament Escocesi i el Mercat de Santa Caterina. Després de la mort de Miralles ella va continuar amb l'estudi i ara és un arquitecte de renom mundial.
3 quarts i 5 d'11. El 1%, Antena 3, amb Arturo Valls, lliurament en què 100 nous concursants s'enfronten a les preguntes del programa per endur-se els 100.000 euros de premi. I a les 11, dues propostes, hasta el fin del mundo a la 1, d'Atena a Huacachina, a Perú, i a 4 Callejeros en busca del bienestar. També a les 11, 4. El programa d'avui recorre diferents punts del país per conèixer persones que busquen millor a Oriol el seu benestar.
Molt bé, doncs gràcies, Roger. I ara sí, anem amb la recomanació cultural del dia. Parlem de jocs, de jocs de taula amb el Ricard García. Què tal, Ricard? Bon dia. Bon dia, Molins. Avui ens anem de tapes. Avui anem a jugar a un joc bastant nou de l'editorial de Girona Tutomatros que es diu La Cuenta, el compte. Aviam qui paga el compte d'aquestes tapes.
És un joc de cartes ràpid i divertidíssim, d'acord? Repartirem 5 cartes a cada jugador i amb aquestes cartes anirà dient quins pinxos agafa i quines coses afegeix. Ja veureu com és molt divertit. Les cartes que tenim representen, per un costat, pinxos que poden ser de carn, de peix o de verdures. I cadascun té un preu, d'acord? Per un altre part hi ha també cartes de vi...
D'acord? Hi ha un pastís d'aniversari, hi ha cafè, hi ha una carta de partir el cos del compte a mitges o fer-ho de manera que tothom pagui una part. Tot això són cartes que podem fer servei. Fins i tot hi ha la carta d'anar al lavabo, que t'eximeix de pagar mitges i fins i tot de pagar res. Per què no hi ets? Aquesta és la carta dels espavilats, d'acord? Donarem cinc cartes a cadascú i per tots començarem a jugar.
Aleshores, en el moment en què jugues, tu tires una carta de qualsevol tipus, sobretot d'aquestes candidats de carn, de peix o de verdura, d'acord? Molt bé. Aleshores, aquestes cartes el que fas és tirar-les amb un preu determinat. Aquest preu determinat pot ser 10, 20, 30, d'acord? Pot ser fins i tot de 100. Si tu tires una carta determinada que té un cost de 20, per exemple...
Tu el que has de fer és deixar-la sobre la taula. El següent jugador pot tirar un altre tipus de carta, si tu has tirat peix pot tirar carn, pot tirar verdures, però en qualsevol cas, a partir d'ara, els jugadors que tirin una carta del mateix tipus de les que has tirat tu han de posar una carta de valor igual o superior, no pas inferior.
Això ja va condicionar del que podrem jugar. Recordeu que hi ha tres tipus d'etapes, d'acord? Hi ha el vi, hi ha després el cafè i les cartes adicionals que us diré després, en qualsevol cas. Com funciona el vi? El vi el podem tirar sempre que vulguem abans que algú demani el compte, d'acord? El vi el que fa és que té un valor, cada carta de vi té el mateix valor, però si anem acumulant cartes de vi una de sobre de l'altra, d'acord?
Cada vegada el compte es anirà encarint amb el vi que hem comprat. D'acord? Molt bé, recordeu cartes de tipus de menjar, tipus de tapa, sempre s'ha de tirar una sobre el mateix tipus, d'acord? I sempre amb un cost igual o superior. Quan algú no pot tirar ja cap carta de tapa o de vi, ni la de pastís, la de pastís, si la tires el que fas que tu després no pots demanar el compte, però tampoc pagaràs mai.
D'acord? Cal digui que aquest joc funciona de manera que tots els jugadors comencen amb una sèrie de diners. Quan algú es queda sense diners, ha acabat la partida. D'acord? Molt bé. Per tant, ja tenim les cartes de tapa, les de vida i les de pastís.
Després tenim la de cafè. Si tu tires la carta de cafè, ja no es poden tirar cartes ni de tapa, ni de pastís, ni de vi. D'acord? Pots tirar les altres cartes a posteriori. Tampoc pots tirar-la al lavabo. Si tires la carta al lavabo abans de la del cafè o que algú demani el compte, tu te'n vas al lavabo i amb aquella ronda tu ja no pagaràs ni em podran dir-te que paguis a mitges. Carta molt valuosa, d'acord?
Molt bé, doncs quan demana algú el compte? Doncs fàcil, quan algú no pot jugar més cartes, d'acord? Si tu no pots jugar més cartes, demanes el compte... i es compten el preu de totes les tapes que hi ha, d'acord? Es van sumant les cartes, el valor del vi... i tu, doncs, pagues això. Compte, perquè després que tu hagis demanat el compte...
Els jugadors restants fins a donar la volta poden tirar una sèrie de cartes que et poden beneficiar o no. Per exemple, poden tirar la carta de propina. Això vol dir que hauràs d'afegir el preu de l'etapa més econòmica a la quantitat total del compte que pagaràs. També poden tirar la carta de pagar mitges. Aleshores, el que es fa és triar qui paga mitges la carta amb qui ha demanat el compte.
Tot això es fa posteriori de demanar el compte. Recordeu que has de demanar el compte quan no pots tirar cap carta més, o compte, o quan veus que pots perjudicar tu a algú, o perquè tens cartes, demanes el compte i tens cartes que et permeten partir el compte amb altres, de manera que el teu prejudici serà mínim. És un joc divertidíssim
totalment interactiu, en què en tot moment influencies amb el que fan els altres t'influencia a tu, i la carta que tu juguis influencia als altres. Molt, molt divertit. Pots tirar, per exemple, també una carta premium, que el que fa és que la carta que juguis amb ella...
diguem-ne, dobles el cost d'aquella carta. Si tires una carta de morcilla per aquella carta de morcilla que val 40, amb el prèmium aquella carta passarà de 80. I això va incrementant el cost del compte, d'acord? Un joc dinàmic, ràpid i molt divertit, que ja veureu com ho petarà a les sobretaules amb els amics i amb les famílies. Molt aconsellable. La cuenta al compte de True Tomatoes. Que vagi molt bé.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, en Ricard. El Ricard García, que és membre de l'entitat Molins de Jocs, i ens acompanya tots els dimecres per recomanar-nos un joc de taula. Amb ell arribem a les 9 del matí. Pausa i tornem.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat retencions importants a la P7 a Santa Perpètua de Mogoda per un accident que talla un carril. També a la C32 a Sitges la calçada està tallada, en aquest cas per una avaria, i a la C60 a Argentona també hi ha un carril tallat. També s'habilitat, pas alternatiu per avaria a la BB-1001.
A banda també retencions importants a la C17, a la 2, a la C58, a la C59 i també a la C32 i C33. A banda també situació més complicada, sobretot al Pirineu, on la neu dificulta la mobilitat en diversos punts. Al port de Cantó, a la Nacional 260 hi ha restricció per a vehicles pesants. A la Nacional 230, entre Vilaller i Viella, també està restringit el pas de vehicles articulats.
I també són obligatòries les cadenes a la C-28, al port de la Bonaigua, a la C-142B, a l'accés del pla de Beret i també a la C-38 entre Camprodon i Mollo. I els Mossos d'Esquadra estan duent a terme un dispositiu per desarticular una xarxa criminal dedicada al tràfic de medicaments il·legals, anabolitzants i al planqueig de capitals. S'estan fent registre en diversos punts de Catalunya, concretament a Barcelona i Tarragona, i s'espera que hi pugui haver diversos detinguts al llarg d'aquest matí. El cas està sota secret d'actuacions.
I dues persones han resultat ferides aquesta nit a Massanet de Cabrens després d'una explosió a la llar de foc de la seva masia. L'home i la dona van poder sortir del domicili abans de l'arribada dels bombers i del SEM que es van traslladar a l'Hospital Valdebron amb la dona en estat greu i l'home en estat menys greu. L'explosió va destrossar portes i finestres de la masia que ha quedat precintada mentre s'investiguen les causes d'aquesta explosió.
I en clau política el govern, els comuns i un grup d'experts constituiran avui el grup de treball per estudiar el veto a la compra especulativa d'habitatge amb l'objectiu de tenir les conclusions com a molt tard el mes de març del 2026. El grup es reunirà com a mínim un cop per setmana i treballarà amb la base de l'informe de l'àrea metropolitana de Barcelona que considera legal que es limitin les compravendes especulatives i que es prioritzin aquelles en què l'habitatge sigui per viure-hi.
I també el ple del Consell General del Poder Judicial es reunirà avui al migdia per pronunciar-se sobre la proposta del nomenament de Teresa Pere Amato per al càrrec de fiscal general de l'Estat aprovada pel Consell de Ministres. La composició del Consell és diferent a la de l'òrgan que al desembre del 2023 va concloure que el seu predecessor, Álvaro García Ortiz, no era idoni per al càrrec. A diferència d'aquell Consell, la majoria conservadora actualment, la presidenta del Tribunal Suprem, la progressista Isabel Perelló, disposa de vot...
que pot decantar algunes votacions. I pel que fa al temps, avui dominarà el sol a la major part del país. Tot i així, el vent del nord bufaran força, especialment als dos extrems del país i als cims dels Pirineus, amb ratxes que poden superar, atenció, els 100 quilòmetres per hora i amb avisos del Servei Meteorològic. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 9.
Avui continuen els actes amb motiu del 25e Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, que es commemorava justament ahir. Aquesta tarda, a les 6, es projecta el film Mares, dins de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Mares és una pel·lícula que reflexiona sobre els efectes de retardar la maternitat.
Durant la projecció que es farà aquesta tarda a la biblioteca hi haurà la presència i la participació de la directora de la pel·lícula, Arianna Seuba. Avui a les 6 de la tarda a la biblioteca. Demà dijous a les 5 hi ha un taller sobre les cures que es fa al Casal Cívic de la Riera Bonet i el divendres a dos quarts de 6 una sessió de compte a comptes a la biblioteca.
També avui hi ha un acte per parlar de la Riera de Vallvidrera, l'organitza la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, Ecologistes de Catalunya i el CEPA. Avui hi haurà la part teòrica, amb diferents intervencions de la Federació Obrera, de dos quarts de set a dos quarts de nou, per explicar què es pot fer per protegir la Riera de Vallvidrera. I diumenge hi ha la part pràctica, una caminada i una visita guiada in situ per conèixer els valors ambientals i les amenaces de la Riera de Vallvidrera.
El divendres es presenta el llibre El viatge del Nandú, escrit per Eva Matamoros i il·lustrat per Aida Galsaran. El llibre explica la història del Nandú, parla dels reptes, de la superació personal de persones amb discapacitat, explicant el cas concret del Nandú.
La presentació del llibre es fa amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitats que es commemora la setmana que ve, el 3 de desembre. La presentació del llibre la farà la meteoròloga molinenca Mònica Usar, també divulgadora, autora de llibres per infants i adults, el divendres a dos quarts de set de la tarda al Foment. L'entrada és lliure i és un acte que té la col·laboració del Club de Bòquia Molins, Club de Bòquia Sebastià Massana i Enredat per la Discapacitat.
Justament, el dissabte es veurà el documental Enredats del Balendrau, La Joleta, una gran emoció. Un documental que parla també de la discapacitat i de la superació personal. L'organitza Enredat per la Discapacitat el dissabte a les 7 de la tarda al Foment. I diumenge, de 5 a dos quarts de 8, torna a veure-hi la discoteca adaptada al Bacus Molins, el Ballen Party, amb el disc jockey Jambo Jambito. Diumenge, de 5 a dos quarts de 8, a l'establiment al Bacus del carrer Foment número 6.
A aquesta hora recordem la defunció del senyor Miquel Olivella Castanyer. Tenia 69 anys i l'acte de comiat serà demà dijous, demà dijous dia 27, a dos quarts de 12 del migdia, a l'església de Sant Miquel. I la farmàcia de guàrdia, avui dimecres, és la del passeig, que està al passeig Pimar Gall, número 11.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment amb cada alumne. Que els proposi projectes creatius i engrescadors. Una escola que els acompanyi. Que els exigeixi esforç i responsabilitat. Que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la generació XI.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rí. Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un tall obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. Apropa el català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla.
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes feures. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Ré.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia. Us porto una jota, una jota d'un grup valencià que només va tenir una trajectòria molt curta, del 2017 al 2019. Vam publicar un disc, un disc que es diu Els jovens, com el mateix grup,
i la cançó es diu La xiqueta es diu en dia i és com una mena de versió actualitzada d'una jota de quintus, que és allò que anaven els grups de nois a cantar a les cases de les noies. I en aquest cas és una crítica a la cosificació de la dona,
i aquesta herència masclista que també la cultura popular i la música popular han portat també, o com a mínim en són testimoni, i és això, vol ser una reivindicació d'aquest paper i aquest empoderament de les dones avui en dia.
Les xiquetes de buen dia valen més un gat que un novio. Tu em vas dient la xicona quan jo t'anomen el rollo. Quan jo t'anomen el rollo i em dedique per la nit.
A pintar pels murs del poble, mi conyo te folla a ti. Em vols, em vols, dius que em vols, i què vols que em casa amb tu? I jo som riqui com t'esper, ningú pertany a ningú.
Les xiquetes d'havien dia, no li fem cas ni a ma mare, quan ens diuen torna pronte, mos quedem tancant la rave. Mos quedem tancant la rave, podeu ahorrar-vos les copes.
Les padrines de 20 anys, avui volem dormir a soles. Em vols, em vols, dius que em vols i que vols que encaixi amb tu. I jo som riqui com t'espera, ningú pertany a ningú.
Aixina, canten la jota les filles, mares i iaies que van ensenyant les dents a un món que he intentat domar-les. Eres perrigot, eres perrigot, que piques i voles. Eres més bonico, eres més bonico que totes les coses. Eres perrigot, eres perrigot, que voles i piques. No eres tan bonico, no eres tan bonico, tem cada les xiques.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimecres, 26 de novembre, la compartirem íntimament aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Ràdio amb el Toni Ramoneda. Bon dia. Hola, Toni. Molt bon dia. I Jordi Turró, bon dia i bona hora, eh? Molt bon dia. Molt bon dia. Tenim les baixes de Mari Carmen Juárez, d'Antonio Bonilla, de Pere Madurell i de Samare Lanzari, però incorporem, perquè ahir no vam poder tenir amb nosaltres, l'Antonio Valverde, excepcionalment avui, en dimecres. Hola, Antonio, bon dia. Bon dia.
Que no us dic més avui No, és dimecres Vinga, comencem Molt bé Per cert, Toni Premis de l'esport aquest divendres Que presentaràs novament La cita anual No toques ese tema Per què no? Perquè no l'hem de tocar? Que potser hi ha alguna persona que coneixes Que premien o no? No, és una que coneixo que no premien Ah, que no premien i estàs disgustat per això
No, ha disgustat, no. No ha sigut disgustat, però una mica estranyat, perquè la veritat és que... Home, he estat llets que jo ho digui, però és que el meu fill és campió d'Europa. Sí. És campió d'Europa fa dos mesos. No, dos, tres mesos. I la veritat és que no sabia que parlaria d'això, eh? Ha sigut una sorpresa. No, perquè el Toni és el presentador, però ell només és el presentador, eh? No decideix, eh?
Si no, només em faltaria a mi estar donant... Jo dic qui pugi a qui... Jo dic el que em diuen que digui. És a dos quarts de nou al Teatre de la Peni? Sí, tornem a la Peni. Tornem a la Peni, eh? Alguna cosa que vulguis destacar?
No, com sempre, en principi, aquests premis el que són, el que volen ser, és un reconeixement. Els esportistes de la vila que durant aquest any han guanyat algun campionat, el que sí que és cert és que, i això és una sort, Molins és una vila que en el camp de l'esport és bastant prolífica,
i hi ha molta gent que ha pujat de categoria, que ha guanyat premis, que ha guanyat campionats, i uns anys li toca a uns i uns anys li toca a altres. Perquè hi ha un jurat aquí, hem de dir, oi? Sí, sí, hi ha un jurat que és qui decideix els premis. Entenc, jo no he format part del jurat, per tant no...
No, que no hi hagi dubtes. Tots els premiats són merescuts. No hi hagi cap dubte. No, el que volia dir, Antonio, és que entenc que hi ha molta gent, per sort, jo crec que és una sort tenir una vila tan potent a nivell esportiu...
I que hi hagi tant de camp on escollir. Si només tinguéssim un que fa coses que mitjana ben bé, sempre li tocaria a ell. Però, per sort, podem tenir un camp ben ampli on triar esportistes que aconsegueixen coses. Bé, Antonio, en tot cas, el teu fill, recordem, va ser de futbol americànting, eh?
Sí, en aquest cas sense contacte físic, el que es diu FLAG, sí, sí. FLAG. Sí, a Àustria. Bé, també ha sigut campió de Catalunya aquest any. Mira, aquest fin de semana lluitarà amb la selecció catalana en un torneig de seleccions autonòmiques, perquè ha sigut convocat per la selecció catalana també. Bé, la veritat és que el noi té un...
Té un nivell molt important. Però no, no, estic d'acord, Antoni, eh? Tota la gent, i molt dins de res, té molts campions i molta gent que té un alt nivell d'esportiu. Tot això sí que és veritat, que tinc d'un campió d'Europa i que els premis esports no surti d'alguna manera mencionat, jo crec que això és un error, sigui meu fill o sigui qualsevol. És a dir, és normal que hi hagi premis, però sí que hauria d'haver...
una certa cura a tractar tots els nois i noies que han destacat a l'any. És la meva opinió. Correcte, molt bé. Doncs això serà, recordeu aquest divendres a dos quarts de nou, al Teatre de la Peni, amb entrada lliure, aquests premis esport, d'un cap de setmana on tenim moltíssimes activitats, però que... Què passa? Ah, no, no ho pots dir, ho pots dir, Toni. Digues-hi.
Dic que, Antonio, tu tenies un premi cada any. Sí, és que... D'on veníem l'any passat, a veure? Aquí es va premiar l'any passat, a veure. Sí, sí, sóc un privilegiat, no tinc cap dubte que tinc un privilegi amb els meus nois...
La veritat és que sí, la meva filla també va ser campió d'Europa, en aquest cas a futbol americà i esportista de l'any. La veritat és que sí, soc un privilegiat i no em queixo, però comprens que ho digui, no? No, no, sí, està bé, està bé, fer la menció i que se sàpiga, aquestes coses s'han de saber, només faltaria.
Bé, Antonio, veig que recordeu que al Partit Popular de Molins de Rei hi va haver un canvi, l'Antoni ja no és el capvisible, sinó que és l'Alfonso Rodríguez, que no sé si vas tenir en contacte amb ell, però que fa molt pocs dies va escriure al Viu Molins de Rei un article que diu Bones idees polítiques, que podríem comentar, si et sembla, amb l'Antoni i amb els companys. Sí, sí, sí, jo...
Jo soc una persona molt liberal i molt uberta. Alfonso Rodríguez... Alfonso Rodríguez té plena libertà per escribir tots els articles i no estan ni supervisats, ni controlats, ni censurats i, com molt, estan comentats i, diguem, d'alguna manera...
forma parte del acervo intelectual o que forma parte de nuestros principios y tal. Por tanto, realmente lo que él firma es responsabilidad suya, pero evidentemente forma parte de un colectivo y por tanto sí que puedo hablar del artículo sin ningún problema. Ell diu que parlar de bones idees polítiques a Molins Array s'ha convertit gairebé en un acte de fe.
Diu, el nostre municipi sempre ha presumit de participació, creativitat i visió de futur, valors que ens haurien d'impulsar cap a una gestió moderna i ambiciosa. Tanmateix, massa vegades, les grans promeses es desfan entre tràmits, retards i un dia a dia municipal que sembla avançar amb el fre posat.
La distància entre allò que s'anuncia i allò que finalment passa és evident. Es presenten plans de mobilitat sostenible, projectes urbanístics o millores en els serveis que, sobre el paper, sonen impecables, però l'execució sol arribar tard, retallada o directament no arriba. I aquí creix la sensació, cada cop més estesa entre els veïns, explica ell, que vivim instal·lats en un silenci etern d'idees, on el discurs pesa més que els fets.
El govern actual format per PSC i Morins en Comú mostra una preocupant manca d'energia en la gestió diària i aquells que haurien de fer un contrapès, que és Esquerra ara i en l'aire, tampoc no han demostrat l'ambició necessària per transformar el municipi. Diu, i acabo, el problema no és la manca d'idees, Morins sempre ha tingut idees, talent i veïns disposats.
a impulsar projectes, el problema és la manca de continuïtat, d'ambició i de transparència. Doncs mira una cosa. Digues, a veure. No, és que estava pensando que yo también soy muy asesionado a leer los artículos de Ramón Canal, y yo te diría que no veo que haya mucha discrepancia entre lo que escribe uno y lo que escribe otro, porque sí que es verdad que muchos proyectos municipales
Y si no, preguntas sobre la gente de la residencia, de la Yen Gran, a la gente de la Riera... Muchos proyectos se pierden con trámites, con audiencias, con recursos que luego tienen que revocar el procedimiento o volver a iniciarlo. Y todo eso... Y lo hemos comentado a veces que en las tertulias, evidentemente, todos esos procedimientos son muy complicados, pero al final también es verdad que la gente que los dirige...
Son los responsables de esa gestión. Entonces, sí, la crítica es razonable. Algunos procedimientos administrativos municipales parecen eternos. Y luego también hay otra crítica que yo comparto y que hemos dicho. Es decir, al final la oposición de Molins de Rey es muy contemplativa y es muy cariñosa con el ayuntamiento. Muy cariñosa.
Sí, sí, por decirlo bonito. La oposición tiene que ser un poco más, no digo agresiva, pero un poco más contundente. No puede ser que en todos los plenos al final sea un sí pero no o un no pero sí y una abstención, porque si pongo la abstención o digo que sí pero no, me van a admitir la moción que he presentado que parece que es lo único que me preocupa.
Y entonces al final parece que todos los plenos son iguales, al final parece que el ayuntamiento no tiene ninguna crítica, pero luego cuando vienen campañas electorales todos son críticas y todos son decir, hombre, a mí que los otros lo han hecho mal. Pues si los otros lo han hecho mal, ¿tú qué has dicho en los últimos cuatro años? Y entonces realmente yo creo que el artículo sí que refleja esa situación, que creo que es cierta y creo que mucha gente la observa.
A veure, falten bones idees, doncs? Polítiques? Idees no en falten. Antoni, un moment, un moment. Jordi. Idees no en falten. Falten execucions. Vull dir que les coses sobre el paper semblen, però de després, a l'hora de la veritat, no es porten.
Això és un mal de Molins de Rei, jo diria nacional. Només cal veure els pressupostos que no es compleixen, les coses que triguen, no ho sé, és un mal nacional. Ara sembla ser que tothom diu que reduiran la burocràcia.
Això fa anys i panys que se sent i després tornem al de sempre, que és el mateix que passa amb les grans idees. Està molt bé tenir-les i està molt bé això de reduir... Però com es fa? Amb pressupost? Tenim pressupost? No. On estem? On estàvem?
Completament d'acord amb els dos. Caram, val, doncs aviam si no tindrem ara aquí ni... Vaya Tertúlia, no? Tertúlia, que asco. Espera, que les digo, estás equivocado. És preocupant, eh? Que l'Antonio estigui d'acord amb mi és preocupant, eh? Perquè jo estigui d'acord amb ell.
En tot cas, pressupost, a què et referies, a la Generalitat, al Congrés? Ara tenim els de la Generalitat, diguem, bullint, però em refereixo no tant a aprovar uns pressupostos anuals, sinó simplement a tenir diners per executar aquestes grans idees. Si de grans idees n'està el món ple, o l'està l'infern ple. Quan arriba al final i dius quin compliment s'ha fet del pressupost, llavors això no flora, no surt. Vull dir, no sabem...
Que quede clara una cosa, eh? Yo prefiero un enemigo honesto que un amigo que me ataque por la espalda, eh? Amics que ens atanquen per l'esquena, et refereixes als governs de Madrid que acaben complint el 15% del pressupost?
Ai, ai, ai, puede ser, puede ser Puede ser, puede ser En aquest cas representa que són amics Uns i altres representen que són amics Però és que quan hi havia el govern del PP Que no eren tan amics Passava exactament el mateix L'execució dels pressupostos Mira, pues yo no sé si en la època Mira, lo podemos comentar En la època de Puyol Que esta semana está de absoluta Digamos, actualidad Yo no sé si igual Cuando estaba Puyol y Aznar
Igual a lo mejor las cifras eran mejores para Cataluña. No sé. No las conozco. No las conozco, pero creo que igual eran mejores. Què et sembla? Ara tenemos mucha publicidad, mucha highlight, mucha noticia, pero no sé si el contenido, el sustrato es real de verdad. Però això no... El que estàs dient no sorprèn a ningú, però no ho personalitzem a Matnari Pujol, perquè...
Bueno, he dado el ejemplo, he dado el ejemplo, sí, sí, no, he dado el ejemplo concreto ese, pero podría ser otros ejemplos seguramente. No, és que el mateix exemple del peix al coba del Pujol que feia servir a Maznar és el mateix que feia servir anys abans amb Felipe González, i és el mateix que durant 23 anys va fer servir dia a dia, vaja.
Sí, sí, és veritat, és veritat. Per cert, què et sembla, doncs, aquesta setmana ha sigut notícia, ja n'hem parlat, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, llegeixo avui a La Vanguardia que podrà no connectar-se, recordem que ho fa telemàticament, al judici que se segueix a l'Audiència Nacional contra tota la seva família per presumptes cobraments de comissions que van acabant...
comptes bancaris de la seva titularitat a Andorra. Diu que l'expresident a qui es tolera l'assistència per via telemàtica atès al seu estat delicat de salut podrà quedar al marge de les sessions tret de requeriment del tribunal que valorarà el seu estat si necessita que hi participi o declari en algun moment de la vista. Recordeu que la previsió és que s'acabi el 14 de maig el judici.
Yo he estado en algún macro proceso con 30 acusados y en esos macro procesos o en esos procesos con circunstancias como esta, la verdad es que el tribunal suele tener una mayor flexibilidad y me parece absolutamente razonable. En realidad el acusado es imprescindible que esté.
Desde su punto de vista, a la hora de hacer declaración, si va a hacer declaración o puede hacer declaración, y sobre todo el derecho a última palabra, que es un derecho que el tribunal constitucional cada vez da más importancia. Y bueno, esos son los elementos fundamentales de su presencia. Lo otro, pues depende de circunstancias y puede ser exonerado. No me parece mal y no conozco hasta qué punto realmente hay informes médicos que establezcan...
la situació médica de Lloripollor, però si està justificada, ningún problema. No és un trato de favoritismo, és un trato que se puede dar a cualquiera acusado si serán las circunstancias. Dèiem el dilluns un judici que arribarà 11 anys després que esclatesi tot, no?
No, no, esto es un drama y la verdad es que ahora que me dedico bastante al ámbito penalista, la verdad es que realmente hay muchas sentencias que se rebajan las penas porque en juicios que no tienen ninguna complicación están tardando hasta 15-16 meses en hacerlos.
Tornem al que parlàvem fa una estona i al que hem parlat en aquesta tertúlia i a qualsevol cafè després de dinar de fa mil anys. I és el que dèiem abans. Sí, sí, la justícia és lenta. És lenta perquè, i ho dèiem, diria que la setmana passada o fa 15 dies, la imatge que tenim d'un jutjat que és taules plenes de papers i documents perquè no donen l'abast. Per què no donen l'abast? Perquè falta pressupost. Perquè si és que és molt fàcil. Obrim torns de tarda...
Si hi ha tants calés i podem fer-ho tot, obrim torns de tarda i fotem el doble d'hores. El problema és que no hi ha pressupost per fer-ho. I com que no hi ha pressupost, s'acaba per aquestes bones idees que expressava el Biomolins, el nou candidat, que per cert... Aviam. No, no, no vaig a...
ha semblat que anés a dir que ja donem per començada per iniciada la cursa preelectoral estem a un anyet i mig i això vol dir que ja tothom comença a agafar posicions i a posar-se a lloc és normal
Però estem a un any i mig, vull dir que no... També, i això afecta els ciutadans, o sigui, aquells que diuen, hòstia, ja torna a tocar aguantar tot el rotllo, doncs el mateix podem dir, al contrari, no, no, mireu-s'ho d'una altra manera, un any i mig...
I aquest any i mig el que fa és aquell any i mig d'últimes execucions, perquè són... És el moment d'acabar les coses i que arribis amb aquell recurs final de dir, hosti, veus, sí, al final sí que han fet això, han fet allò, tot allò que van dir. Doncs aquest any i mig ara ens toquen inauguracions per on tu.
Un moment, no ens desviem de les municipals, Jordi, de l'opinió teva al voltant del judici de Jordi Pujol, i sobretot aquesta lentitud que hi ha hagut, no?, aquests 11 anys. Ara ja la memòria em falla, no?, però jo diria que tot això del Pujol era el 3%, era totes aquestes coses, i que després, quan van esclatar tots els...
els escàndols de Madrid, de la Gürtel i tot això, no sé si ja ha quedat aturat o no sabien què fer, i han trigat molts anys, masses anys. Perquè la instrucció de tot això és molt bèstia, perquè això és...
és l'inici de l'operació Catalunya. És tot el tema d'Andorra, de la BPA, de tot allò que acaba amb la deixa de l'avi Florenci, la famosa deixa, i que segurament, jo sempre heu vist així, és un pla molt ben dissenyat per carregar-se les culpes a algú que ja no li podries fer res,
i que, a més, després de trigar 11 anys amb què sortís al judici, ens trobem amb un Jordi Pujol, 95 anys, amb una malaltia greu que segurament farà que acabi per no declarar. Hay instrucciones que sí que son complejas, porque sobre todo cuando tienes que...
Tratar con lugares diferentes, con gente diferente, reclamar documentos, reclamar... Eso genera una complejidad que hace que las cosas se retrasen. Lo que pasa que sí que es verdad que hay plazos que son inasumibles. O sea, hay plazos que no se justifican y, bueno, 11 años no creo que ni siquiera la complejidad de este procedimiento justificase realmente ese tiempo. Digues, Jordi. Sí, no, que a tot això hi ha que sumar allò de...
del bus, del cotxe que van cremar amb totes les proves que els pujols havien entregat. Quina casualitat, eh? Quina casualitat, que s'hagués cremant aquell i no un altre. Sí, clar, hi ha masses coses. Tornant a la centrada que feia el Toni, Antonio, hi ha sensació que estem a l'inici de la cursa per a les municipals o què?
Bueno, ya falta menos y no solo las municipales. Es verdad que la situación política es muy inestable y todo puede ocurrir, pero bueno, yo creo que todavía faltan unos meses. Yo creo que para la primavera quizás ya esté todo más asentado.
El que vam tenir aquesta setmana també és el sorrondeig de tardor del Centre d'Estudis d'Opinió, que vam conèixer a l'inici de setmana, que situa el PSC com a guanyador de les eleccions al Parlament de Catalunya, tot i que tindria un lleu de cens, i això sí, torna al titular que Aliança Catalana de Sílvia Oriolls estaria disputant-se.
el tercer lloc amb Junts, partit que presideix, recordeu, Carles Puigdemont, Esquerra passaria a ser la segona força, i també altres titulars seria que Vox superaria el Partit Popular, mentre que els Comuns i la CUP es mantenen estables. Yo no creo esta encuesta, sinceramente. Doncs va, re, filmen una mica el que ja havia explicat el seu en altres enquestes, no? Per què no? No, porque yo creo que en estas encuestas hay un factor de...
de protesta a los partidos habituales. Y yo creo que la gente prefiere molestar, si me permites, molestar quejándose de los partidos tradicionales diciendo que van a votar a un partido nuevo o a un partido diferente. Pero luego esa molestia, esa rabia, esa actitud reivindicativa no siempre se acaba traduciendo en el voto.
Entonces, estas encuestas yo creo que generan una falsa ilusión. No creo que ni Vox ni el otro partido de Silvia Orgols tengan ese resultado que sale en las encuestas. Es más...
Es más un fenómeno estadístico de encuesta que otra cosa. Sinceramente, puedo estar equivocado, pero es mi impresión. Bé, quina credibilitat li doneu vosaltres també, Toni. Jo a mi el que m'estranya, el que em patina una mica d'aquesta enquesta és que al final el trasbast de vots afecta a partits molt concrets. En el cas de Vox i PP...
En principi, els que perd un o els que guanya un els perd l'altre, o digue-li com vulguis, i això ho sap millor que ningú l'Antonio, de les últimes municipals. Sí. Ho sento, eh? Però em patina també en el cas de Junts i Aliança. Que Junts no em perdi i Aliança amb positants no acaba de...
o no en perdi tants com puja Aliança, al final els vots han de sortir d'on surten. I pel que explica aquesta enquesta és PSC qui els perd i entenc que els que guanya Aliança han de venir de Junts i han de venir de PSC, seria lògic.
Però sí que és veritat que, al final, les enquestes tothom les interpreta tal com li va bé. Junts, sobre aquesta enquesta, el que deia és que estava... que això és la cuina, que estava massa cuinada i que després, amb els vots reals, com també ara diu l'Antonio, no en perdran tants. Bé, ja ho veurem.
Sí, no ho sé, el cas de Força Catalana em recorda molt els Ciudadanos i els Somos de fa un parell d'eleccions, que al principi semblava que s'ho menjaven tot i al final...
Es regularitza, es normalitza, per dir-ho d'alguna manera tot, i torna bastant al vot original. Vox i PP és diferent. Jo diria que sí, que en el PP hi havia molta gent de Vox, que ara quan apareix Vox i té aquesta oportunitat, sí, sí, en va.
No ho sé. Segons l'enquesta, l'Aliança Catalana seria la primera força política a Girona i a Lleida. En aquest cas, expliquen els anàlisis, que són llocs habituals del vot de Junts, que dèiem ara, però en tot cas, Lleida i Girona seria la primera força, segons, insisteixo, aquest seu, el centre d'estudis d'opinió d'aquesta tardor.
Per tant, posem un... Sí, però tot això ho parlàvem, o ha sortit perquè parlàvem que estem un any i mig a les municipals. I aquesta enquesta que estem parlant ara és pel Parlament, que encara queda molt més temps. I hi ha d'haver eleccions pel mig, amb la qual cosa, depèn com vagin anant aquestes eleccions que hi ha pel mig, les del Parlament ja...
Ja vindran, ja vindran. De moment hi haurà feina abans amb aquestes... veure com van aquestes municipals. Bé, i avui a les portades dels diaris la majoria apareix Teresa Pere Mato.
Antonio Valverde, que et volia preguntar què et sembla aquesta tria d'una fiscal progressista, segons diu la Vanguardia, especialista en violència de gènere, intentant tancar com més aviat millor la crisi oberta al capdavant de la Fiscalia General, l'executiu. Els sectors més crítics de la Fiscalia valoren la professionalitat de l'Elegida, de Teresa Pere Mato. Aviam, Antonio.
No, es que el perfil... Yo entiendo perfectamente que el fiscal general de Estado sea escogido por el gobierno, pero es que el perfil tendría que ser un perfil... No digo neutro, porque tampoco se pide que sea neutro, pero cuando el perfil está más claramente ideológico, aunque sea un profesional, claro que es un profesional, solo faltaría que no fuese un profesional, aunque a veces hemos...
Hemos pasado casi la línea de gente que no tenía mucho nivel. Pero cuando el perfil es ideológico, pues realmente es un descrédito o es un perjuicio para la institución. Fiscal General de Estado es una institución muy importante. Entonces, cuando tú lo utilizas políticamente...
evidentemente eso es un desprestigio para la institución y es un perjuicio para el Estado. ¿Qué es una fiscal muy progresista? Bueno, pues estupendo que sea una fiscal muy progresista. ¿Eso tiene que afectarle en su trabajo? ¿Eso tiene que afectarle en las instrucciones que da a Fiscalía? Pues vamos mal, vamos mal, porque si lo que se pretende es hacer que el fiscal general del Estado dé instrucciones en base a criterios políticos,
pues la verdad es que esa no es su función. Estàs donant per suposat que ha de donar criteris polítics a... A veure, la figura del fiscal evidentment que té un toc de polític simplement perquè qui la designes és el govern que hi ha en aquell moment. Per tant, és una institució polititzada des del minut zero.
A partir d'aquí, només per l'esperit de la mateixa posició, hem de donar per fet que els professionals que l'ocupen les decisions que prenen són professionals i no polítiques.
Ya, pero la realidad es la que estamos viendo y en este fondo... No, no, la realitat és una altra, Antonio, la realitat és que aquí ha saltat un fiscal general perquè, per una filtració o pel que sigui, d'un senyor que de moment aquí el que no s'està parlant és que... No, no, no... Del que s'ha filtrat. Aquí, no, no, no, no...
I d'aquest no en parlem, de moment, ja sortirà el seu judici, clar. De moment el que ha saltat és un que només va dir, hosti, aquest tio està reconeixent que ha de fer rodar. A veure, Antonio, digues, digues. No, no, no, és que, acláremos-lo, és que, jo entiendo que és, quizás, una qüestió molt tècnica. Aquí s'ha condenat el fiscal general d'estado, perquè el señor general d'estado, por motivos políticos, intentó, intentó,
Crear una información por motivos políticos que perjudicaba al gobierno, que no afectaba para nada a la situación de fiscalía y que se hubiese afectado a la situación de fiscalía, podría haber perfectamente manifestado de otra manera. Y como la información perjudicaba políticamente al gobierno y para perjudicar a una persona contraria al gobierno, él incumplió sus obligaciones como fiscal general del Estado.
Da igual que la información fuese más o menos relevante, falsa o no falsa. No es importante si el señor novio de Ayuso es realmente un defraudador o no. Eso es lo menos importante. Lo importante es que el fiscal, para ganar el relato político, utilizó la fiscalía. Esa es la cuestión.
Entonces, si después de este varapalo al Estado del Derecho, el Gobierno lo único que piensa es colocar a otro fiscal general que realmente tiene la misma gana o la misma voluntad de seguir instrucciones, pues vamos mal.
Esa es la cuestión. Veig una interpretació tan política com de la que et queixes. Claro, porque el hecho es político. Si jurídicamente no hay ninguna duda. El fiscal no tiene que revelar secretos ni revelar e-mails, ni pedir e-mails, ni hacer nada. Su actuación es puramente política y por eso infringe la ley.
Bé, Jordi. Sí, l'assumpte aquest ho he seguit pels diaris, però sembla ser que hi ha molts punts foscos, entre elles que els periodistes que van treure la notícia diuen que no va ser el fiscal general. Vull dir, llavors penses, doncs qui va ser? Que va ser una lluita política, segur, però per això una condemna?
No ho sé. Jo pensava que farien un... L'absurdrien i el renyarien, diguéssim, en la redacció de la llei, de la sentència. Però...
Era enrenyar-lo i apartar-lo, si no s'hagués apartat ell igual. De fet, ja s'ha apartat ell voluntàriament, però només el fet d'assenyalar-lo i que hi hagués aquest judici, aquest senyor ja ho vam dir, ja l'havien tratat i ja estava mort professionalment. Bueno, es que si hagués sido prudent...
solamente esto hubiese quedado en nada, porque él hubiese dicho, pues a lo mejor ha habido una mala gestión de información, timito, y seguramente esa mala gestión de información se da por un error y mucha gente hubiese cerrado los ojos. El problema está cuando tú sigues insistiendo que lo que has hecho es correcto, cuando tú lo que has hecho es buscar información para discutir con una persona privada que tú como fiscal general de Estado no lo puedes hacer.
Y sí que es verdad que la sentencia se basa no en una prueba directa, sino en pruebas por indicios, que es un método de condena perfectamente válido, pero que realmente siempre da lugar a dudas porque no hay una prueba directa. Pero es que en muchos casos penales no hay prueba directa. Però darrere d'això que està molt bé i que de fet ja s'ha aconseguit el que...
certa part política volia, i és que aquest senyor desaparegués, del mig, aquest senyor ja està fora, ja ha sortit del mapa, el que no podem oblidar és que el que es va denunciar, el que es va filtrar, el famós correu, el que diu és que hi ha un senyor que...
ha defraudat que a sobre se'n van d'haver-ho fet, que envia correus dient sí, sí, en reconec haver-ho fet, i aquí, ara, aquests l'estan deixant fora de l'equació de tots aquests dies, no se n'està parlant. No, no, aquest tio està... Bueno, eso tiene su propio procedimiento. De hecho, Toni, no es verdad lo que dices, pero no porque no sabe verdad lo que dices, sino porque realmente es lo que pasó. No, no.
No, porque realmente el email lo manda el abogado, como yo mando emails no a fiscales, pero también a fiscales, pidiendo una conformidad o diciendo, oye, pues me interesaría hablar, esto lo hacemos todos los días los profesionales, entramos en sala y decimos, mira, ¿qué me ofreces? ¿Me vas a rebajar la pena? Pues si me vas a rebajar la pena, mi cliente igual reconoce los hechos. Y pasa muchas veces que si la rebaja de la pena no es satisfactoria, dices, pues no, pues vamos a hacer juicio. Y esa conversación no la tiene el cliente.
La té el professional, i el professional se manejarà més o menys bé explicant qual és la conducta del seu client o fins a quin punt el seu client pot assumir. Per això dic que no dices la veritat, però sin malícia per tu part. Realment va ser l'abogat. Hi ha un reconeixement d'uns fets d'un frau aigenda?
Sí, sí, claro, sin ningún problema, porque la conformidad se obtiene reconociendo tú los hechos y sabiendo cuánto te rebajan la pena. Y tú dices, oye, mira, te voy a reconocer los hechos. ¿Qué me bajas? ¿Me pones seis meses de multa? ¿Me pones un año? ¿Lo suspendemos? Y esa es la conversación entre profesionales que tenemos todos los días.
Però, en general, la resta de ciutadans mirem de no defraudar i zenda, perquè, si no, el pal que et ve després és interessant. Però és que funciona així. Jo entro en sala i li pregunto al juez, mira, què me pides, dos anys de cárcel? Sí. Oye, he pagado 500 euros por la cadena de oro que ha robado mi cliente y me lo rebajas en seis meses? Sí. Vale, pues ya está.
Però Antonio, tu abans em volies fer una lectura política i has fet una lectura política que el fiscal general plegués per la sentència, la sentència que sortirà i tot això. Molt bé. I d'això no en fem una lectura política. Aquí ningú dirà que aquesta persona que, a més de defraudar hisenda, cosa que representa que no hem de fer cap ciutadà,
d'aquest país. A més, aquest senyor és la parella d'una presidenta autonòmica, un dels tòtems del Partit Popular. Tot això no ho parlem. Perquè, clar, és que també deu tenir alguna cosa a veure. Escúchame, yo te cambio la dimisión de Ayuso por la dimisión de Sánchez. Hacemos el intercambio. Jo el que et cambio és que ningú defraudi i que tinguem un país sense defraudadors.
Primero, no tengo claro, porque la verdad es que me pasa como mismo, yo también sigo los diarios, tampoco soy tan atento. Yo no tengo claro si en el momento en que defraudaba ya era pareja de Ayuso o no. No lo tengo claro, porque se habla del novio y la pareja de Ayuso, pero no sé cuánto empezaron a ser pareja y a ser novio. No sé, jo ho mire amb l'ola, si vols, però al final el que està clar és que hi ha un senyor que està defraudant a Hisenda. S'ha de fer? No, no s'ha de fer. Aquest senyor que defraudava a Hisenda, quin paraigües l'està cobrint?
Quin paraguas polític l'està cobrint? Els partits populars estan per cobrir defraudadors? No. Però hi ha dos procediments penals contra ell que ja se determinaran si és culpable o culpable i, per tant, li condenaran. No té ningú paraguas. L'únic que no pot ser és que, per ser la pareja d'Ayuso, se convierta en un objectiu polític, i menys de si és el general d'Estat. Això és una barbaritat. És que no hagués defraudat i no seria objectiu de res. Però que li condenen, si ha defraudat, que li condenen. Si això no és ningún problema.
Sí, sí, sí. Tanquem el tema. Yo no voy a decir que no lo condenen. Sí, que m'havia guardat, ens queden 10 minuts, m'havia guardat un tema de caire social, també que la setmana passada va quedar pendent. Llegíem a La Vanguardia ara fa pocs dies que creix la pobresa infantil a Catalunya.
75.000 nens més que fa 8 anys. Això és un informe de la Plataforma Infantesa de Catalunya, el PINCAT, on argumenten que la pobresa infantil no para de créixer ja afecta un de cada tres menors de Catalunya i hi ha 75.000 nens més en risc d'exclusió social que fa 8 anys. És una plataforma que plega 1.700 entitats que tenen més d'un milió de menors que va presentar el seu informe sobre la situació d'aquest col·lectiu
a l'entorn del Dia Mundial de la Infantesa, que es va celebrar fa poc. La conclusió és que la pobresa infantil no decreix, les violències contra els nens i menors augmenten, en part perquè es denuncien o es detecten més, i les desigualtats educatives i de salut persisteixen. Hem donat aquestes xifres. Diu que en termes absoluts 467.700 menors pateixen pobresa a Catalunya,
La privació material greu, que és el nivell més extrem de pobresa, afecta l'11,4% dels nens per sobre de la xifra del 2022. Ha anat creixent. Tot això, més enllà de les xifres, l'entitat què és el que demana al president Salvador Illa? Doncs la creació d'un equip de feina específica
que depengui directament de presidència amb capacitat executiva per desplegar com es mereix l'estratègia catalana contra la pobresa infantil 2025-2030 i també reclama al govern i als grups parlamentaris que augmentin el 2,5% del PIB als pressupostos destinats a infantesa. No sé, Antonio, per exemple, què et diuen aquestes xifres i quina lectura en fas. Las xifres son escandalosas, pero juntar lo que decíamos al principio
La retaída de frases preciosas que has dicho que es el plan de Salvador Illa, a mí me suena a un procedimiento administrativo inacabable. Me suena a una gestión que quieres una comisión, la comisión quiere inventar una estrategia, la estrategia requiere otra implementación de otra comisión y así resolvemos el problema de la progresión infantil en diez años.
Me parece que falta flexibilidad en la administración, como falta flexibilidad en la gestión y en la ejecución de las cuestiones. La pobreza infantil podría ser un problema que anualmente no se gestionase bien, pero tendría que ya haber esos programas y esas comisiones, ya tendrían que estar...
Es decir, si se ha incrementado la pobreza infantil en los últimos años, eso significa que en un momento dado haya desaparecido. Por tanto, ¿por qué es necesario crear todo este organigrama? ¿Es que no existía? La verdad es que es preocupante. ¿Cómo veieu la resta, Toni?
No, el tema de... A veure, hi ha un dels primers punts de la Constitució que nos dimos entre todos, que el que ens diu és que ens parla de la igualtat d'oportunitats, que tots hem de ser iguals, o que tots hem de tenir aquesta... Aquí el problema és que aquesta pobreza infantil acabi desembocant amb que no tinguin les mateixes possibilitats d'educació.
I a vegades és tan fàcil com per no poder disposar d'un ordinador per poder desenvolupar aquesta educació. I això acaba desembocant que en una edat laboral no estiguin tan preparats com ho puguin estar altres, que sí que han tingut les possibilitats d'estudiar simplement això amb un ordinador. I el que està fent és adults...
no tan iguals que els altres. I si tots hem de ser iguals, aquest principi d'igualtat l'estem trencant per un tema de pobresa.
de pobresa infantil, en aquest cas. Sí, jo vaig néixer al poble 7, al carrer Poeta Cabanyes, que era l'últim carrer i començaven les barraques, les barraques de Montjuïc, no? I allí jugava amb nens, més que res per dits de futbol o coses o més d'això. Això ha existit sempre, però va lligat a una sèrie de problemes
que si no solucionen tots d'alguna manera anirem malament. És a dir, no hi ha feina, hi ha molts parats, hi ha... què més pensava? Hi ha parats... Per exemple, les escoles no fa l'efecte que totes accepten alumnes. Després hi ha les situacions que hi ha a escoles que donen uns serveis
I això és una demostració important. Digues, Antonio. Això és una demostració important que la microeconomia no és la macroeconomia. Que a vegades estem parlant de xifres meravelloses, de xifres grandes, de benestar econòmic, de productivitat... Però això no és microeconomia, això no és el que afecta a molta gent. Però això ha d'haver una estructura i en principi tenim aquesta estructura. La pregunta és per què no funciona, perquè no arriba a tothom.
No estem en un estat tiliberal, estem en un estat de benestar, estem en un estat social, amb unes estructures socials importants. És que portem tot el matí parlant del mateix. Hi ha pressupost per aplicar totes aquestes grans idees o fins i tot lleis aprovades?
és que aprovar lleis és molt fàcil però si després no hi ha pressupost per executar-les per molt que tinguis les lleis fetes ja no parlo d'idees parlo de lleis aprovades pel Parlament però si no les dotem de pressupost és com no tenir-les si no tens la capacitat d'aprovar aquestes lleis i executar el pressupost el que tens que fer és fer eleccions per aconseguir aquesta capacitat el que no pots fer és governar sense pressupost i governar sense fer les coses
I només amb anuncis, i només amb projectes, i només amb proposicions. Perquè això no ajuda la microeconomia. A les grans empreses, a les grans companyies de l'IBEX, li dona igual si tens pressupost o no. Ells tenen les seves maneres de financiar, les seves maneres d'obtindre reddits, però a la gent normal sí que l'afecta.
Per tant, Antonio, de les teves paraules dedueixo que, per exemple, com et deien, insisteien en desplegar l'estratègia catalana contra la pobresa infantil fins al 2030, 2025-2030, tu ets escèptic en aquest tipus d'estratègies o de projectes? Home, no és que estic escèptic, estic assombrat que no hi hagi ja aquesta gestió.
De veritat hem de fer un organisme nou, un procediment nou per erradicar la pobresa infantil? No ho estem fent ara? És que és sorprenent. Si el que tenim no funciona o no funciona prou bé, se n'haurà de fer un de nou que sí que funcioni. Però s'ha fet un anàlisi de per què no funciona? O només estem fent una...
Entenc que no estem tirant endavant un projecte perquè algú un dia s'ha llevat i ara ho farem així. Entenc que a darrere hi ha projectes, hi ha comissions, això que us agrada tant als polítics. Toni, això és sarcasme, no? No, no, jo veig que hi ha comissions per tot. S'han de comprar dues grapadones i fem una comissió de sis mesos per veure si... Això és el que estic protestant.
Aquesta és la qüestió. S'ha levantat un dia Salvador Illa i ha dit, ah, hi ha pobresa infantil, necessitem una comissió. Això no s'entén. Dono per fet que ni el govern d'Illa ni el de ningú tiren davant un projecte sense un estudi previ. Dono per fet. I no parlo ja de colors polítics. Més que res perquè els protocols de funcionament de les institucions no ho permeten.
Bé, ho anirem deixant aquí. Jornada intensa avui als jutjats o què, Antonio?
Avui estic fent gestions en el registre de propietat del Prat i després m'anaré al jutjat. Bé, bé, bé. Per això he pogut estar amb vosaltres. T'ho agraïm moltíssim. Estic molt content. T'ho agraïm i estic content, efectivament, que t'hem escoltat bé. No hi ha hagut cap tall, que a vegades sí que hi ha ramo de fons. Sí, sí, sí. I, per tant, hem pogut fer aquesta tertúlia amb l'Antonio Valverde avui, com dèiem excepcionalment en dimecres, amb el Toni Ramoneda i amb el Jordi Turró. Gràcies als tres. Una salutació a tots. I bona setmana. Adéu. Gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu.
Bon dia. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Nova pica baralla entre Alberto Núñez i Juan Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, la primera després de la condemna del fiscal general de l'Estat. A la sessió de control al govern espanyol, el líder del PP ha acusat el president espanyol de mentirer per no acceptar la sentència. De la seva banda, Sánchez ha expressat el seu convenciment que el temps posarà les coses al seu lloc.
Si España tuviese una situación normal, usted respetaría a los jueces, cosa que no hace, les llama mentiroso al Tribunal Supremo. ¿Pero qué normalidad garantiza usted si solo está aquí de cuerpo presente? Porque su mente la tiene a las puertas del Tribunal Supremo a ver lo que ocurre mañana. Eso de pedir perdón por decir lo que uno piensa le pasará a usted, a mí no me pasa, señoría. Porque entre la verdad y la mentira este gobierno va a estar siempre con la verdad.
España y Europa cuentan con sistemas judiciales garantistas y hay mucha gente, entre la que yo me incluyo, que estamos convencidos de que el tiempo pondrá las cosas en su sitio.
En un altre moment, Fijo Einstein Sánchez ha demanat perdó per la condemna del fiscal i aquest dileat retret la seva obediència cega a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Tot plegat quan avui el ple del Consell General del Poder Judicial es reunirà per pronunciar-se sobre la proposta de nomenament de Teresa Peramato per al càrrec de fiscal general de l'Estat.
I mobilitats, retencions importants en aquests moments a la P7, a Santa Perpétua de Mogoda, per un accident que talla un carrel, també a la C32 a Sitges, que està tallada per una avaria, també a la C25 a Espinelves, que una avaria també en aquest cas talla un carrel, i a la C60 a Argentona també hi ha un carrel tallat.
A banda, també, situació més complicada, en aquest cas al Pirineu, on la neu dificulta també la mobilitat. Al port del Cantó, a la Nacional 260, hi ha restricció per a vehicles pesants. A la Nacional 230, entre Vilaller i Viella, també està restringit el pas de vehicles articulats. I a banda, també són obligatòries les cadenes. A la C-28, al port de la Bonaigua, a la C-142, ve a l'accés al Pla de Beret i també a la C-38, entre Camprodon i Molló.
I els Mossos d'Esquadra estan duent a terme un dispositiu per desarticular una xarxa criminal dedicada al tràfic de medicaments il·legals, anabolitzants i també al blanqueig de capital. S'estan fent registres concretament a Barcelona i Tarragona i s'espera que hi pugui haver diversos detinguts al llarg d'aquest matí. El cas està sota secret de les actuacions.
I pel que fa al temps, avui dominarà el sol a la major part del país, mentre que a la cara nord del Pirineu la neu continuarà caient de manera intermitent fins almenys al migdia o, com a molt, fins a primera hora de la tarda. A banda, el vent també bufarà fort, especialment als dos extrems del país i als cims dels Pirineus, amb ratxes que poden superar els 100 quilòmetres per hora. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passant 3 minuts de les 10
Aquest divendres l'Ajuntament de Molins de Rai organitza l'acte de lliurament dels Premis Esport 2025 que reconeix esportistes, equips i clubs i entitats esportives de la vila. L'acte de lliurament d'aquests premis és aquest divendres a dos quarts de nou del vespre al Teatre de la Peni i l'entrada és gratuïta. I dissabte es fa l'encesa de llums de Nadal a les sis de la tarda a la plaça de la vila Encesa de l'Arbre.
de Nadal, que ja està instal·lat a la plaça de la Vila, s'encendran els llums, que donarà el tret de sortida a les diferents activitats del cicle de Nadal. I justament, parlant d'aquestes activitats, hi ha publicada l'Agenda d'Activitats del Mercat Municipal, i justament aquest dissabte, dins d'aquestes activitats, el dissabte a les 12 del migdia, la sala Punt de Comerç es presenta el llibre La cuina que s'aprèn.
a les 12 del migdia. I el mateix dissabte, a les 6 de la tarda, a la plaça de la Vila, també s'assumen els membres del mercat aquesta encesa de l'enllumenat nadalenc. I a partir de la setmana que ve, diferents activitats fins al 24 de desembre. El dissabte, al Cine Club Hall 2002, programa la pel·lícula noruega Adorable.
una pel·lícula que parla de les relacions de parella, familiars, i que podreu veure el dissabte a les set de la tarda a la pen i l'argument bàsic explica la història de Maria, que fa mans i mànigues amb quatre fills i una carrera exigent, mentre que el seu segon marit està sempre de viatge. Aquest és l'argument bàsic i a partir d'aquí es desenvolupen tots els temes de la pel·lícula noruega, aquest drama adorable. Dissabte a les set de la tarda a la pen i entrades anticipades al web Entràpolis o a partir de les sis a la taquilla del teatre.
I hem de recordar la defunció del senyor Miquel Olivella Castanyer. Tenia 69 anys i l'acte de comiat serà demà dijous a dos quarts de 12 del migdia a l'església de Sant Miquel. I la farmàcia de guàrdia avui és la del Passeig, del Passeig Pimar Gall, número 11.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? El Virulai de Molina
I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i afectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmode i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'Alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho també com sé.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí, pràcticament 9 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Avui recordeu que a partir de les 11 parlarem de la festa de Posa't la Gorra, que organitza l'Associació de Suport als Infants, ja fa noc, evidentment. Es farà aquest diumenge al matí, de 10 a 2, a la plaça La Llibertat. I us donem tots els detalls del que cal saber. Per cert, la gorra val 8 euros i ja la podeu adquirir diversos estauriments de la vila.
En parlarem a partir de les 11. El Joan Vilaseca també ens acompanyarà amb el seu espai Parlem de. La cefa també la tindrem d'aquí una estona amb el seu espai de l'art és vida. Avui per parlar de la figura d'Antoni Tàpies. I ara, al tornar de les notícies de les 10, ja sabeu que parlem de política en clau local. I avui ens acompanya, com cada dimecres, el grup de l'Aire Molins. Per tant, el seu regidor porta veu, el Josep Degà.
No, això serà el desembre.
Però compte que avui, o sigui, passa una setmana i va canviant la cosa i ara pot ser que s'allargui fins al gener? És una opció. És una opció, què em pots dir d'això? No és l'opció que vull jo, però aviam, és que m'agradaria deixar les coses lligades i... Atado y bien atado. Atado y bien atado. I de moment no estan lligades. No, sembla que no. Sembla que el Joan, que és el que ve darrere meu, no...
No està molt interessat, o al revés, no ho sé. Què t'ho fa pensar, això? Que estic esperant que em truqui i no em truca.
Per tant, fas una crida... No és que esperi que em truqui, és que espero que em torni la trucada, les trucades que li he fet. Fas una crida des d'aquí, potser ja... Joan, sisplau, truca'm. Sí, és una crida. Molt bé. Si algú el veu pel carrer, que no el pegui, però que em truqui. Sí, sisplau. Les formes que no es perdin mai. En tot cas, depèn d'això, vols dir? Perquè si es va demorant la resposta... Sí, sí, sí. Aleshores ens encaminem cap al gener? Sí, bueno, tenim un mes, perquè clar, jo fins l'últim dia puc...
dir que segueixo o que no. O sigui, el mateix ple del 18 serà, no?, de desembre. Puc decidir que no plego. Però, bueno, m'agradaria plegar, perquè vaig prendre la decisió i m'agradaria plegar. Però a hores d'ara és incert, degut a aquesta logística que no acaba de funcionar de comunicació? Sí. És que l'Ajuntament, vulguis no...
Ha de passar part a Madrid, ha d'enviar papers, jo ja he fet els papers que havia de fer, i el Joan, tant si és com sí com si no, ha de firmar. Si renuncia, ha de firmar, si no renuncia, ha de firmar, per seguir.
I si ell renuncia, hem de seguir la cadena i trucar al López. Anar seguint la cadena o la llista del 2023. Exacte. I per tant seria el Marc López. Però de moment ha de donar el sí o no, una resposta.
en Joan que és el número 4 no, 3 el número 3 mentrestant tens un ple tu i els teus companys de consistori demà a la sala d'actes de la biblioteca perquè un dels punts que es porten ja sabeu que és aprovar el reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat per tant que hi pugui accedir tothom i la sala d'aprens recordeu que encara té algunes mancances d'accessibilitat
doncs s'haurà de fer a la biblioteca. Però, aviam, l'hem de fer només aquest perquè hi fem aquest punt? Perquè hi arribi gent que normalment no pot accedir a la sala de plens? Doncs no em sembla gaire bé, però bueno, què hi farem? M'estàs dient que tu proposaries fer-los cada mes allà, mentre no estigui habilitat a... Sí, per què no?
Si tenim una sala on es poden fer els plens, per què no? És una biblioteca que hi ha normalment actes, també presentacions de llibres, i que no és l'Ajuntament, no? Vull dir que hi ha matisos. Però sempre pot haver-hi gent que donar-hi i no hi va.
Igual ho féssim allà també vindria més gent. No ho sé. De fet, en els plens ve molt poca gent. La gent està desencisada de la política. Sí. Bé. En tot cas, era un reglament que ja feia mesos que reclamava, no? I que finalment es portarà a aprovació. Que es porti a aprovació i que...
Algun comentari? No, no, em sembla molt bé. A vegades hi ha punts molt tècnics. Aquí tenim diversos reglaments, perquè també apareixen el reglament de les escoles bressol municipals. Exacte. Sí, sí, és el mes dels reglaments. Ja ens avançava Lucas Ferroca, regidor d'educació, que el que es vol és unificar i dotar d'un contingut educatiu i pedagògic actualitzat per les tres escoles bressol,
que, per una altra banda, també que les tres llars d'infants siguin municipals, que això també acabarà de ser el mes de desembre, si tot va bé, i modificar també la preinscripció per donar prioritat a les famílies de Molins de Rei. Què et sembla? Que espero que se'n surti.
Igual que el rat i jo de professors, té molta feina i després no diu res de quan torni a haver-hi els sortejos de les escoles, però jo crec que aquí també és un punt que falta. Esperem que vagin per feina, igual els dos reglaments, que no es quedin amb reglaments només.
Recordeu que hi ha un tercer, que també era molt tècnic, com dèiem ahir amb la Marta Espona, que és el reglament del sistema d'identificació per codi dels professionals dels serveis socials bàsics de Molins de Rei. Algun comentari més del... No, no, no. Del ple? Entenc que l'aire donarà suport a aquests reglaments. Sí.
Ho tenies clar, això, eh? Sí. Tot i que ets crític amb la regidoria d'Educació? S'ha de ser crític perquè... Aviam, se'ls ha de corregir i s'ha de ser crític perquè vagin per feina, però se'ls ha de provar perquè ha de tirar endavant. Molt bé. Per cert, que abans que arribi el ple, avui en parlàvem també aquest matí, hi ha diverses activitats organitzades per diversos col·lectius i entitats...
És el que estava mirant jo ara al telèfon, quan tu m'has dit, m'està mirant al telèfon?
Era això? Sí, és això. Amb el títol Salvaguardem la Riera de Vallvidrera. Exacte. Avui. Avui a dos quarts de set a la Federació. Hem parlat amb el Josep Lluís Moner, membre del CEPA i Plataforma Cívica per la Defensa Collxarola, i el diumenge hi ha una caminada molt interessant i animo la gent perquè vagi. Sí. L'Ajuntament ens explica que continua cuidant la renaturalització de la Riera de Vallvidrera, però des de l'identitat ecologista estan preocupats perquè...
La Riera Vallvidrera, diuen que és l'únic curs fluvial permanent del Parc Natural de Collserola, que és una zona de passejada, però diuen ells, per una banda, prou poc coneguda del valor ecològic que té i també preocupats per les amenaces que pugui tenir. També esmentaven, doncs, depèn de com es faci l'urbanització de la barriada. Com veus aquesta problemàtica?
Doncs té tota la raó. És un paratge fantàstic, però que ecològicament no el coneixem. La gent es limita a passejar, a anar caminant, a anar amb bicicleta, i a vegades, sense voler, no respecta aquestes coses que realment estan en perill.
Per això recomano anar a la xerrada aquesta, perquè coneixerem moltes coses i molts aspectes de la rirada que no coneixem. La caminada, recordeu que és diumenge? Que no podré anar-hi. No? No.
Tampoc vas poder anar ahir a l'acte de 25N. Coses personals. Lectura del manifest i l'acte institucional, vaja. Tot el meu suport. I és una llàstima que hagin de seguir celebrant aquestes coses, però en aquest país sembla que és reticent a oblidar-ho tot i seguim tenint que celebrar aquestes coses.
Bé, tornant a la Rierada, per això, estàs d'acord amb el projecte d'urbanització tu o no? No. No, eh? No, perquè és el que diem, és un paratge molt maco i tot el que sigui... Jo el que crec és que si les cases que hi ha s'han d'arreglar, s'han d'actualitzar, s'ha de posar clavegar amb l'electricitat, però...
Fer que hi hagi molta més població allà és com tot. S'acabarà fent malbé tot. S'ha d'anar molt al tanto. I tampoc pots vetar-ho perquè llavors n'hi ha que tenen més drets que altres. Llavors és complicat, molt complicat. Però s'ha de resoldre d'alguna manera, no? Sí, portem molts anys amb això. I espero que el Xavi, abans de jubilar-se, ho arregli.
Quan refereixes al Xavi és a l'alcalde, vols, sí? Exacte. D'acord. Quins altres comentaris volies fer avui, d'actualitat? L'altre dia em van dir que... Ui, ja comencem el mandit, eh? Home, m'ho han dit perquè realment ha passat, que van multar una noia que portava el gos deixat anar per la zona de la rirada.
Es veu que ara hi ha forestals que es dediquen a multar. Agents rurals, vols dir? No, no poden multar, no? Sí, es veu que sí, amb 50 euros. I el motiu era perquè... Portava el gos sense lligar. Jo penso que, aviam, no tots els gossos són iguals, cadascú sap el gos que té, jo el porto lligat.
Perquè és un gos que busca... Bastant esbarat. No és barat, és caçador. Llavors va a buscar bitxos. Però hi ha gossos que són molt tranquils. I per què no els aporta deslligats? No entenc. Paguem justos per pecadors.
Ciclistes, n'hi ha que respecten els altres i n'hi ha que no respecten els altres. Ara haurien de tornar, que ja ho han fet alguna vegada, però aquí no sé si han multat algú. Ciclistes que passen per Rierols? O... Aviam... Ara hi haurà la cursa trail, camins de Collserola, que també el parc limita les inscripcions, això ho sabem de totes les curses, caminades, propostes que es fan al parc, i s'ha de respectar l'entorn, entenc. Exacte.
Que hi ha una sensibilitat, no? Però respectant tot, sí. S'ha de tenir sensibilitat exacta. Sí. Tu vas amb l'ampolleta d'aigua quan vas pel nucli urbà amb el gos? A vegades sí, a vegades no.
A vegades me la deixo. Que és una de les coses que cal portar. I la bosseta per recollir si hi ha algun trànsit intestinal? Tinc un gos que de moment pel poble no fa caca. D'acord. Doncs estarem tots molt més tranquils. Però no, no, és el que dius tu, s'ha de portar l'ampolleta i la gossa.
Hi haurà ara una propera ordenança, ja ho saps, de tinença d'animals. Ja és trist, això. Molt trist, molt trist. Si no et rascen la butxaca... Si no et rascen la butxaca no fas cas, com les multes de cotxe. Bé, escolta, abans comentàvem també la tertúlia, el tema d'aquestes enquestes que van sortint...
del seu, parlem ja de política catalana, què et sembla? Que és molt divertit. Aquesta consolidació d'Aliança Catalana que va acabar amunt. Era d'esperar, no? No és... No et genera molta sorpresa, vull dir. No, no, no. A mi...
Conec molta gent, sigui pel que sigui, m'he mogut bastant, i veig molta gent que els votarà, però molta. Gent que no m'ho pensava, gent que sí que m'ho pensava, però gent jove també...
I és el resultat que no estan contents amb el que hi ha, amb les polítiques que s'han fet. La majoria de gent, gent descontenta...
I que creuen que aquesta dona ho arreglarà tot, que això també ho veig bastant difícil. La dona és l'alcaldessa de Ripoll? Exacte. Mira que els meus companys són molt eficients i m'han destacat a l'ordenança del parc de Collserola l'article 11, circulació d'animals domèstics al parc.
Hi ha tres punts. La primera és la circulació de gossos solts, sempre sota el control dels seus amos, està permesa en zones forestals quan llurs característiques ho faci possible, sempre que no es provoquin molèsties a la fauna i als altres usuaris del parc. Caldrà atendre la senyalització expressa que pugui existir relativa a les limitacions de circulació de gossos.
Dos, en tot cas els amos dels gossos hauran de portar l'escaient corretge o cadena i el gos portarà el perceptiu collar amb la placa numerada de matrícula i anirà identificat mitjançant el sistema exigit per la normativa aplicable. I tres, queda expressament prohibit portar gossos sense lligar allà on estiguin pasturant ramats.
Aquesta normativa és la de Molins? No. És la que regeix el parc de Collsarela. Segons això, no tenen per què multar tots els gossos, no? Hi ha aquests matisos. I la placa ja no la porta ningú, és que em sembla que l'Ajuntament ja no les fa les plaques del collar.
I el tens sensat, tu? Sí. Això sí, eh? Amb el xip, sensat, vacunat, vacunat de la ràbia, perquè he sortit de Catalunya i és necessari. Sí. I la majoria de gent que el conec, tothom els té cuidats, vacunats, amb el xip. És una cosa que la gent compleix bastant. Molt bé. Però...
Miraré aquestes normatives, me les miraré bé, me les imprimeixo i les portaré per passejar. T'escoltarem demà el ple o què? Hi haurà intervencions? No ho sé. No m'ho he preparat encara. Bé, amb el capítol d'aquestes setmanes, mesos, que ens acompanya Pep Degà, avui hem descobert que vas viure a Torrelles un temps.
Sí, sí, un any i poc. Molt fugaç, no? Fa 25 anys. Sí, sí. Però hi havia la mateixa humitat que hi ha ara. Sí. Era maco Torrelles. I abans es feien més cues. No hi havia tot aquell tros arreglat de ni la variant i es feien moltes cues per pujar Torrelles. Per pujar, eh? Sí, i baixar cada dia a les 7 del matí. Ara ja no tant. Sí.
Bé, ja no veig gent que porti allò prou cues nacional. Però això no era els de la Palma? Bé, però tot s'ajuntava. Sí, sí, és veritat. Bé, doncs ho deixem aquí? Alguna cosa més que vulguis afegir? No, avui no tinc gana. Avui estaves molt... Estic esperant que em truquin, però no em truquen. Doncs tornes a fer la crida o no cal? Joan, sisplau!
Bé, en tot cas, esperem que ho pugueu resoldre més internament. Per cert, els pastorets ja tenen les entrades a la venda. Sí. Que et veurem al repartiment o què? No, no, no. Vaig a buscar-ho perquè vull dir-ho bé les dates concretes, que són el 26 de desembre a Sant Esteve. Cap d'any, té risc això, ho degenem, 4, 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda.
animar la gent a anar-hi perquè ho fan molt bé. Sí, i tant. L'Oriol Roig és el nou director i li desitgem tota la sort a ell i a tot l'elenc d'actors i actrius dels Postolets. Santa Esteve... Molta merda, que diuen. Molta merda, efectivament. Que vagi molt bé, Pep Degà. Gràcies, Oriol. Vagi bé el ple. Uns records a tot Molins de Rei. A tot, Molins de Rei. A tots i totis. Molt bé. Que vagi bé, doncs. Gràcies. Gràcies. Ens veiem aviat. Fins aviat. Quatre minuts i dos quarts, doncs. Farem una pausa musical
I de seguida tornem amb La cefa i l'art és vida. No sé si podem tirar el Miquel Arbres, sí? El Miquel Arbres, cantautor de La Bisbal, que ja sempre expliquem que tenen allà un nucli de cantants molt interessant, que va de publicar Que torni la llum, que és un single ara contextualitzat en l'entorn de Nadal, curtet, però que l'escoltarem a aquesta hora del matí, i de seguida venim amb més qüestions al Bon Dia i Bon Hora.
He vist ànimes buides, la neu convertint-se en fan. He vist famílies trencades i nens dormint al ras. El món se'n sent per limps i crema. I jo reso perdut mirant si algun estel ens guia.
Fins a un camí ben segur. I si ha de tornar la llum, que sigui ara. Que sigui per Nadal. I si ha de tornar la llum, que sigui ara.
He vist ciutats en runes, desitjos apagats pel vent. I enmig de tanta foscor, sento un cant suau i lent. El món se'n sent per vions i crema, i jo reso perdut. Mirant si algun estrel ens guia fins a un camí.
Fins demà! Fins demà!
que sigui ara, que sigui per Nadal. Doncs Miquel Arbres, que també s'afegeix a la llista de cantants, que per aquestes dates publica cançons relacionades amb el Nadal, d'aquí un mes Sant Esteve, per cert, avui 26 de novembre, i ens queda un minut per arribar a dos quarts d'onze del matí, obrirem l'art és vida d'aquest dimecres 26.
Obrim l'Artes Vida aquest darrer dimecres del mes de novembre, com sempre acompanyats de la Cefarús. Què tal, Cefa? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Bon dia i benvinguda. Com esteu? Moltes gràcies. Bé, i vostè? Bé, aquí, contenta i agraïda. Molt bé. Nosaltres també que estigués aquí. Per parlar, atenció, o ens portes avui cap a Barcelona? Sí, sí, sí, sí. A la Fundació d'Antoni Tàpies. Exacte.
Anirem a la Fundació del Toni Tàpies, perquè en aquests moments hi ha tres exposicions. Ja sabeu que és un dels objectius de la Fundació, el fet de rebre artistes contemporanis, i que en aquest moment hi ha tres. Però abans m'agradaria fer un repàs del seu fundador i del gran artista, el Toni Tàpies. Si us sembla bé? D'acord. I començarem amb música de Wagner, concretament el Percival.
Fins demà!
Música èpica per començar l'espai de Richard Wagner. Sí, hem començat amb Richard Wagner, amb el Parsifal, perquè els pares del Tàpies eren molt malhomes
I concretament aquesta òpera, que va ser estrenada al Liceu, a nivell mundial, doncs era una curiositat que sempre explicava el Tàpies, que el seu pare li havia comentat que aquesta òpera era estrenada a Barcelona, concretament al Coliseu. Al Liceu. Molt bé. Era una anècdota. Tenien molt bona relació pare i fill, eh?
Vull dir que aquesta era una de les anècdotes. Fantàstic. Doncs anem a fer una pinzellada d'Antoni Tàpies. Fem una pinzellada del Tàpies. Sí, concretament... Perdó. Antoni Tàpies i Puig va néixer el 1923 a Barcelona i va morir el 2012. Avui va tenir llarga vida. Per sort, vull dir que ens va... A més a més ens va arribar moltes coses. Antoni Tàpies i Puig és avui una institució internacional.
I és un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX. Va ser un dels principals representants de l'informalisme, que combina tradició i innovació dins un marc extracte entre...
encara que ple de simbolisme, però molts volien veure una obra espiritual, tot i ser decisiu, el pes material que hi ha en la seva obra. Volien buscar quelcom més que potser el Tàpies no donava. Nascut al si d'una família oligarca, va viure en un ambient liberal des de la seva infància.
amb uns anys només, despertar la seva vocació artística i es desenvolupar en part a causa d'una tisi. Va tenir una malaltia pulmonar que el va tenir molt temps al llit, que li va provocar aquesta mateixa malaltia al·lucinacions que influïren notablement en la seva obra posterior.
Va iniciar la seva reixida carrera a Barcelona. En principi volia ser advocat, però ho va deixar per això. Molt vinculada al surrealisme català. Però, el 1950, va marxar cap a París i s'introdueix de ple a l'informalisme.
comença a pintar amb un estil molt matèric, que inclou materials de reciclatge o de rebuig, i les seves típiques cordes, papers, sorra, palla o pols de marbre. Per això, les pintures de tàpies són gairebé les anomenades baix relleu.
Entre les principals influències destaquen Nietzsche, el filòsof, el Catalunya i el budisme. És molt propens a la meditació i ho fa servir en moltes de les seves obres.
que li van servir d'alguna manera per crear les seves impactants composicions que gairebé semblen murs o parets, en què es distingeixen signes com creus, llunes, esterics, lletres, números, figures geomètriques. Les seves obres solen ser de colors austers, freds o terrosos. Va ser confundador de la revista Dau al Set.
Influït per Miró i per Paul Klee, incrementa el factor iconogràfic i la temàtica màgica, que té molt de màgia. Ha exposat arreu del món, però bàsicament tot el que és el continent europeu i Nova York.
Una altra característica de les obres de Tàpies és que es degradava ràpidament i conscientment. Aquesta descomposició de l'obra era perfecta per reflectir el pas del temps.
Paral·lelament a la seva activitat artística, Antoni Tàpies va desenvolupar una tasca d'escriptor que va donar lloc a diverses publicacions. Antoni Tàpies va crear la Fundació Antoni Tàpies, on anirem avui, el 1984 amb l'objectiu de promoure l'estudi i el coneixement de l'art contemporani.
Anem ara, doncs, cap a la fundació, si us sembla bé. Per tant, al carrer Aragó de Barcelona. Al carrer Aragó, un carrer molt cèntric. Vull dir que passem sobradament... Bueno, no sé, cada vegada gairebé que anem a Barcelona. Sí. I aquesta fundació, que és la Fundació Museu Tàpies, va obrir com a fundació, d'acord?
I va obrir el juny del 1990 a la seu de l'antiga editorial Montaner i Simón. Encara queden tota una herència de llibres, el que és la biblioteca pròpiament, que és una autèntica meravella. Està al primer pis, és preciós, vull dir que és per no perdre's-ho. L'obra de l'arquitecte, l'obra de la Fundació, és obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Construït entre els anys 1880 al 1882 en una fase primerenca del modernisme català. Aquest edifici va ser el primer de l'Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial que combina el mou, el mou vist, que se'n diu, i el ferro.
i ho fa, a més a més, en el teixit del centre urbà. O sigui, no ho fa en la zona industrial, sinó que ho fa al centre mateix de la ciutat de Barcelona. Recordeu entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. Exacte. El tros d'Aragó, no? No, i Rambla Catalunya. Rambla Catalunya. I el Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya, sí. Molt bé, doncs això. Ara segur. Antoni Tàpies va crear l'escultura que corona l'edifici.
titulada Núvol i cadira. Aquesta escultura la va fer l'any 1990. L'escultura representa una cadira que sobresurt d'un gran núvol. La cadira és un motiu recurrent en l'obra de Tàpies. Aludeix a una actitud meditativa i de contemplació estètica.
Del 2008, amb tota la influència que diem del budisme, ell era molt de la vida contemplativa i de la meditació. Cada obra buscava un element per entrar a meditar. Del 2008 al 2010 es du a terme una segona reforma. En aquesta ocasió s'instal·la l'obra d'Antoni Tàpies, El famós Mitjó.
Aquesta maqueta la fa el 1991 i s'instal·la a la terrassa del Museu Tàpies. El projecte consistia en una gran estructura de 18 metres d'alçada en forma de mitjó foradat, farcit de fil ferro recargolat i travessat per vigues de ferro, que alhora servien de suport.
Es preveia que l'espectador pogués penetrar per un dels descosits i accedir a un espai de silenci i de reflexió, d'on ens trobem en la meditació, espai de silenci i de reflexió. En paraules de Tàpies es tractava de donar una dimensió còsmica a un objecte insignificant, una manera d'obrar arrelada a la seva obra.
Continuem amb el mitjó. I que conjugava, com expressava l'artista, una voluntat entre franciscana i budista per valorar allò que és més petit, més insignificant. El mitjó desencadena molta polèmica a tots nivells. L'aparició d'una fotografia de la maqueta als mitjans de comunicació va fer esclatar la gran polèmica
que es va anar engrandint a mica en mica. Ramon Guardant, que era el president del patronat del Manac, va comentar que el mitjó era una autèntica aberració i va quedar tan ample.
automàticament van sortir cartes, columnes d'opinió, diaris i, a més a més, també acudits gràfics. Tothom hi feia, bàsicament, el seu comentari, però, bàsicament, era de crítica negativa. Finalment, el projecte es va aturar. Així ho van acordar el patronat del Museu i el Departament de la Generalitat i de Cultura,
La posició favorable de l'Ajuntament de Barcelona, que són els únics que estaven a favor de mantenir el mitjó, i molt especialment del seu regidor de cultura Oriol Boigues, no va ser suficient per evitar-lo. Avui la memòria dels que van viure la polèmica del mitjó es recorda com un exemple d'intervencionisme polític
i de la miopia d'un sector d'alta burguesia catalana representada al patronat del Manac. La majoria de gent que formava part del Manac, tota la Junta, eren bàsicament d'alta burguesia. I tots ells, clar, el mitjà aquest era una vergonya. Vull dir que estaven tots en contra. D'acord? Molt bé.
Què més? Tanquem el capítol d'aproximació. Per una banda, el personatge, he parlat a la Fundació. Exacte, a la Fundació. I què us sembla ara? En aquest espai, normalment... Jo trobo que, per exemple, l'altre dia, quan vam anar a l'exposició,
Resulta ser que, bàsicament, hi ha tres exposicions. Una de les tres és del Tàpies, que és molt de les obres del començament. Però jo pensava, a mi, personalment, em feia falta, a banda que em va estar bé anar a veure les tres exposicions, més obres del Tàpies per a la Fundació. I em va donar a pensar que gent que venia de fora, gent de l'estranger que, clar, anar a veure el Tàpies, que poca cosa podia veure del Tàpies.
I, no ho sé, em va fer pensar, jo en aquells moments també vaig sentir enyorança de veure l'obra magna del Tàpies. Vaig pensar, si jo, que l'he vist diverses vegades, la trobo a faltar, els que venen, i com a única vegada, doncs com deuen quedar, no? Vull dir, que molt bé les altres exposicions, vull dir, que no tinc res a dir, al contrari.
Però feia falta més obra del Tàpies en la fundació. Aquesta és la reivindicació. És la meva reivindicació. De tota manera, és una fundació que no sé per què... Vull dir, no hi va massa gent. Nosaltres, per exemple, vam agafar l'entrada... És que ara ja ho fem sempre...
i sobretot si vas en cap de setmana, amb entelació, l'agafes amb entelació. I quan vam arribar allà ens va dir que no calia que agafessin, no hi ha públic. I és veritat, hi ha poca gent en general en aquesta fundació que vagi a visitar l'exposició que hi ha. Una entrada que val 12 euros la general i 8 euros estudiants i majors de 65 anys. Exacte. També, si sou amics del Museu Tapis, doncs gratuït. I recordeu que està oberta dimarts a dissabte
de 10 a 7 de la tarda i diumenges de 10 a 3. De 10 a 3, exacte. I que donen uns llibretons que estan molt bé per explicar cada una de les exposicions que hi ha, vull dir que són interessants. En el cas que hi aneu fins al febrer...
Genefe Bré, doncs trobareu les exposicions que ara esmentarem. Exacte, sí, sí. I per parlar d'aquestes exposicions ens portes la música... Del Pascal Comelade, perquè... Sí, perdona, Oriol. No, no, per favor. Doncs no, més que res l'hi he escollida perquè una de les tres artistes que es presenten com a exposició temporal presenta una pel·lícula
una de les pel·lícules, perquè és cineasta, una de les pel·lícules amb música del Pascal Comeladi. No he trobat exactament la que em va encantar, que l'estic tot el dia cantant, i que no l'he trobada perquè desconeixo el nom de la peça i he estat buscant tots els CDs que tinc a casa del Pascal Comeladi, i no m'ha sortit, però vull dir que n'he triat una altra per introduir aquesta artista.
Doncs vinga, amb la música de Pascal Comelada anem a parlar-vos de les exposicions temporals que hi ha a la Fundació Tàpies. Per quina comencem? Mira, començarem per la de Germaine Dilac, i que és un projecte, el projecte d'aquesta dona, la Germaine Dilac, vol ser una reflexió sobre com les avantguardes van invisibilitzar
certes artistes que posaven en tensió els discursos hegemònics, o sigui, de superioritat, i heteropatriarcals, la desigualtat de gènere, que imposava la societat d'entre guerres.
Es tracta d'un exercici de recuperació de la memòria, d'un passat en el qual moltes d'elles van quedar relegades dins la història de l'art, tot i que les seves pràctiques van resultar fonamentals per al desenvolupament dels moviments artístics del segle XI, amb la voluntat d'obrir
fem la vista enrere per tornar endavant, mitjançar la recerca històrica i trobar veus silenciades, però alhora buscant les possibles connexions amb la configuració de les imatges, des de perspectiva surrealista que també es treballa en l'exposició dedicada a Antoni Tàpies.
El 1927, Germaine Dilac va dirigir el migmatraixa La Coquille i la Conxa i el Clergo. La Patxina i el Clerga. I que vol dir la Patxina i el Clerga, exactament, molt bé. Que no es va projectar fins un any més tard.
es considera el primer film surrealista, o sigui, va ser la primera dona que va fer el film realista i això no sortia fins ara enlloc. Un any anterior al cèlebre Un xiang andalú, de Lluís Buñuel, el 1929, que és una pel·lícula que expressa l'obsessió d'un clerga per una dona casada amb un general.
Germaine Dilac, Amiens 1882, París 1942, va ser una productora, directora, realitzadora i guionista de cinema. Es considera la pionera del cinema surrealista de principis del segle XX.
Dilac va realitzar més de 30 films, que està aviat dit. Va escriure importants textos teòrics i va col·laborar amb les grans revistes cinematogràfiques de l'època, com ara Le Film, o bé Montcine o Cinemagazine. La seva col·laboració més significativa va ser amb la revista radical feminista Le Frondé,
Anem ara per una altra de les exposicions. Aquesta exposició la podem trobar, la de la cinematografia, al soterrani, o sigui, a la planta total de baix, eh? I ara ens n'anem a la primera planta. A la primera planta hi podrem trobar l'André di Colombier. L'André di Colombier, en principi, es deia... Per tant, tota temàtica francesa, eh?
És una mica trempeta. És trempeta, això? És una mica trempeta, perquè... Perquè va néixer a Barcelona, potser. Exacte, sí, sí. Bé, bé, digues, digues. Doncs l'André Paliar Isco va néixer el 1952 a Barcelona i a començaments del 70 va estudiar literatura i filosofia a París. Ara ve d'aquí la qüestió que ens era.
Decidit a convertir-se en artista, es va canviar el cognom per dir colombier, que significa del palomà. I el 1977 va oferir la seva primera exposició individual a la Galeria Fabre de París. Va morir en aquesta mateixa ciutat l'any 2003. Va néixer a Barcelona però va morir a París.
Més tard es considera el primer film surrealista un any anterior. No, això ja ho hem explicat, no? Aquest ja ho hem explicat, sí. La Xenia Andalú. Sí, sí, sí, ara m'han anat de... Volem reforçar totes les exposicions, però en tot cas... Sí, no tant, no fins a aquest punt. Parlant d'André Columbia... Sí, sí, m'he posat a dintre i... I ens volies explicar potser la seva primera obra que es conserva? Sí. Sí?
La primera obra de les seves obres que es conserva és una línia platejada, estem parlant de l'André, la primera de les seves obres que es conserva és una línia platejada vertical sobre un rectangle negre, paper poliment,
I no és exactament un dibuix, sinó que és un frec d'una porta que ratlla la pintura. Vull dir que és una ratllada, no és un dibuix pròpiament. Aquest rectangle no és un dibuix, sinó que és això del frec de la porta.
Altres possesses primerenques són seqüències de fotografies en blanc i negre que documenten accions dinàmiques a mestris domèstics o, al contrari, objectes estàtics exposats sota una freda llum blanca.
És una mica, sembla una mica una exposició infantil, eh? És molt curiosa, sí. Al llarg del temps, el mitjà, per ara dialecte, a dir, colombier, va ser full de xamolux, reflector de mida estàndard, utilitzades com a fons per a textos, com ara manuscrits, paraules soltes i frases equívoques, críptiques o codificades.
Trobem també muntatges d'escenografies que estan totes elles compostes també per joguines, souvenirs turístics, bàsicament, o accessoris sobre taules de centre.
El punt de vista líric va d'acord amb la postura d'un artista delusiva obra del qual segueix confrontant-nos lliures i en igualtat amb la sempre canviant tasca d'interpretació.
Molt bé, molt bé. Aquesta seria la del Colombier. Sí. I finalment, l'exposició última que podem trobar... Ens queden set minuts. Ens queden set minuts, doncs sí que la podem arribar. Doncs anem a parlar de l'exposició d'Antoni Tàpies, la imaginació del món, no? Sí, la imaginació del món, que aquestes són obres de la primera temporada d'Antoni Tàpies.
La imaginació del món. Com es pensa la vida? Quines imaginacions estimulen el llegat tapiar? L'arts combinatòria, idea llullana de Ramon Llull, es fonamenta en la capacitat de combinar coneixements i sabers diferents. Aquesta idea esdevé metàfora a l'hora de pensar i relacionar amb els diferents elements.
Aquesta exposició explora els orígens del posicionament estètic i polític de Tàpies, a partir de les idees contingudes a la seva producció primerenca.
Ara estic rumiant una cosa. Digues, rumia. Ja va bé que rumiés. Si tenim temps ja us ho comentaré. A partir de les idees contingudes a la seva producció Primerenca Cavall de les dècades 1940-1950.
A la Barcelona de l'època, la complexa assimilació de corrents artístics, el de deisme, el surrealisme i de pensament, el psicoanàlisi i el marxisme, i així com el diàleg que aquests moviments van establir amb les diferents formes de cultura popular, van contribuir al desenvolupament d'un plantejament interdisciplinari i intercultural que l'havia d'acompanyar tota la resta de la seva trajectòria.
L'exposició continua obra d'Antoni Tapies, objectes de la col·lecció personal de l'artista i un extens repertori de documents de l'època. Un conjunt de materials que pretén ampliar les genealogies de l'univers tapiar cap a referències menys habituals i revisar certs debats d'aquell moment al voltant de l'acadèmia.
El primitivisme, el cos, l'espectacle o l'objecte, entre d'altres. El projecte s'anirà modificant gradualment amb la suma d'altres veus històriques actuals, fins a convertir la figura de Tàpies en el centre d'una xarxa més extensa de relacions sobre gens, discursos i pràctiques que ens permeti continuar imaginant noves formes d'estar en el món.
Molt bé. I què volies afegir? I amb tot això volia afegir que ens ho hem saltat, no sé per què, perquè vols dir més coses de les que realment es poden dir, però no sé si ho trobarem. D'acord. D'una de les exposicions? Sí, de l'exposició...
N'hem repassat tres, recordeu? Sí. Que estan fins al mes de gener, finals de gener, la d'Antoni Tàpies, i les altres fins al mes de febrer, fins al 22 de febrer. Era alguna cosa molt important? Sí. Sí, però és igual, ja... Bé.
En tot cas vull dir que... Que valen la pena. Sí, que en tot cas el mitjó... Ah, el mitjó. El mitjó famós es va portar a terme, que està en la terrassa del... No us ho perdeu perquè realment per mi és una escultura molt maca.
que li van encarregar, perquè a la Fundació Tàpies van fer una segona reforma. El 2008-2010. Que va ser en el moment en què es va fer la maqueta aquesta tan polèmica del mitjà. Però finalment es va poder portar a terme i presideix la terrassa de la Fundació Tàpies. I que val molt la pena veure'l.
Vaja, jo penso que és una obra d'art que és molt i molt interessant. I és molt interessant el fet que un objecte tan senzill com és un mitjà s'elevi a una qüestió més còsmica, a una qüestió de més categoria. Veure que a vegades allò més important està en les coses més petites. Una miqueta...
el resum seria aquest, i que realment té molt d'èxit. Tornem a escoltar de fons la música de Pascal Comellade? Sí, si et sembla que vam amb la música del Pascal Comellade. Marxarem amb ell, doncs, no? Sí, sí, sí, si vols que anem marxant. Molt bé. Home, ens queden dos minuts, si vols afegir alguna cosa més. Potser sí, no? Potser sí, eh? En tot cas, recordeu Fundació Tàpies, com dèiem al carrer Aragó, entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia.
Sí, i que Nari et fa venir ganes de tornar a revisar tota l'obra de Tàpies. Fantàstic. Vé molt de gust. Us convidem a Nari, doncs. Sefa, moltes gràcies. A vosaltres. Que tinguis una bona setmana. I globalment vosaltres. Una abraçada. Gràcies. Arribem a les 11 amb la música de Pascal Comelade i després de les notícies parlarem de la festa de Posat la Gorra, un dels actes que tenim aquest cap de setmana a la Vila. Fins ara.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Nova picabaralla entre Alberto Núñez Feijó i Pedro Sánchez del Congrés dels Diputats, la primera després de la condemna del fiscal general de l'Estat. A la sessió de control al govern espanyol, el líder del PP ha acusat el president espanyol de mentir per no acceptar la sentència del tribunal i de la seva banda Sánchez ha expressat el seu convenciment que el temps posarà les coses al seu lloc.
Si España tuviese una situación normal, usted respetaría a los jueces, cosa que no hace, les llama mentiroso al Tribunal Supremo. ¿Pero qué normalidad garantiza usted si solo está aquí de cuerpo presente? Porque su mente la tiene a las puertas del Tribunal Supremo a ver lo que ocurre mañana. Eso de pedir perdón por decir lo que uno piensa le pasará a usted, a mí no me pasa, señoría. Porque entre la verdad y la mentira este gobierno va a estar siempre con la verdad.
Espanya i Europa compten amb sistemes judicials garantistes i hi ha molta gent, entre la que jo m'incluyo, que estem convencits que el temps posarà les coses en el seu lloc. Tot plegat quan avui el ple del Consell General del Poder Judicial es reunirà per pronunciar-se sobre la proposta d'inominament de Teresa Pere Mato per al càrrec de fiscal general de l'Estat.
I el govern, els comuns i un grup d'experts constituiran avui el grup de treball per estudiar el veto a la compra especulativa d'habitatge amb l'objectiu de tenir les conclusions com a molt tard al mes de març. El grup es reunirà com a mínim un cop per setmana i treballarà amb la base de l'informe de l'àrea metropolitana de Barcelona que considera legal que es limitin les compravendes especulatives i que es prioritzen aquelles en què l'habitatge sigui per viure-hi.
I en aquest sentit, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, perd la qüestió de confiança i el pressupost entrarà en vigor l'1 de gener si no es presenta cap moció de censura. En el ple extraordinari, només PSC i Esquerra hi han votat a favor, mentre que B Comú s'ha abstingut i Junts per Barcelona, PP i Vox hi han votat en contra. Tot i perdre aquesta votació, el mecanisme permetrà que els comptes quedin aprovats automàticament si només l'oposició no presenta una moció de censura.
Aquesta és la segona vegada que Collboni recorre aquesta fórmula després d'haver-la d'utilitzar també l'any passat. I els Mossos d'Esquadra estan duent a terme un dispositiu per desarticular una xarxa criminal dedicada al tràfic de medicaments il·legals, anabolitzants i també als blanquets de capitals. S'estan fent entrades a Barcelona i Tarragona i s'espera que s'hi pugui haver diversos detinguts al llarg d'aquest matí. El cas està sota secret d'actuacions.
L'IT Taxi ha anunciat una aturada del sector a tot Catalunya el proper 9 de desembre de 10 a 4 de la tarda, incluent aeroports i estacions amb serveis d'urgències mèdiques gratuïts. La protesta vol denunciar l'espoli d'obert i defensa el futur del taxi amb ocupació prevista de la Gran Via i també de Passeig de Gràcia.
Aquest diumenge celebra la festa Posa't la gorra a favor de Fanoc, l'associació de familiars i amics d'infants amb càncer. Durant tot el matí de 10 a 2 a la plaça de la Llibertat hi haurà activitats infantils, actuacions, un sorteig i una subhasta solidària. Per entrar a la festa heu de dur la gorra de Fanoc. La podeu comprar a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a l'enashop.com, a Cal Barça, al Bacus, al Font del Pont, la Casa Urbana, Bar Miguelón,
La llibreria Barba, la llibreria Amèlia i a la Penny o també allà mateix, a la plaça de la Llibertat, podeu comprar aquesta gorra que val 8 euros, que és l'entrada i la col·laboració mínima per participar en aquesta festa solidària. Posa la gorra diumenge al matí a la plaça de la Llibertat. També diumenge a les 12 del migdia els Amics del Museu programen una conferència titulada El Baix Llobregat i Molins de Reifa milions d'anys, un viatge a submarí a través dels fòssils. En parlarà Enric Baulenas
Ell és tècnic de medi ambient, divulgador en geologia i paleontologia i també músic i ha fet diversos estudis i articles científics relacionats amb el patrimoni geològic i paleontològic del Baix Llobregat. Ell parlarà d'aquesta qüestió el diumenge a les 12 del migdia a la seu del museu del carrer Pintor Fortuny i l'entrada és gratuït, accés lliure per tothom.
I també diumenge, però a la tarda, a partir de dos quarts a sis, el grup local de xarxa programa un nou espectacle nobnal amb la companyia Uniso, un espectacle infantil i musical. Les entrades les podeu comprar a Entràpolis o a la taquilla del teatre. I també recordem que continuen obertes fins al 29 de novembre, per tant, fins dissabte, les inscripcions per fer de patja a la cavalcada, inscripcions per infants de 9 a 13 anys,
us hi podeu apuntar a través del web cavalcademolinsderrey.cat allà entre el formulari d'inscripcions inscriure els vostres fills en funció de l'edat que tinguin. El 30 de novembre es publica al web la llista d'admesos i exclosos. Aquest diumenge mateix ja es publica la llista d'admesos i exclosos amb una numeració signada segons l'ordre d'inscripcions. Una llista que podreu consultar també al local de Reis
dels Reis i a Can Amallé. I el dia 1 de desembre, el dilluns, a dos quarts de vuit del vespre, es fa el sortets públic a la Federació Obrera i la presentació de la llista confeccionada segons l'ordre d'inscripcions. Recordem la defunció del senyor Miquel Olivella Castanyer. Tenia 69 anys i l'acte de comiat serà demà dijous, a dos quarts de dotze del migdia, a l'església de Sant Miquel. Ràdio Molins de Reis
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Cairós, amb Dolors Prieto i Joan Dionís. Cada dijous a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Elena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la guerra de les galàxies.
Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
Ràdio Morins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Morins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 9 minuts. Ensetem aquesta última hora del programa. Esteu escoltant el Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins a Rei, el magazín matinal que us acompanya de dilluns a divendres de 8 del matí a 12 del migdia. I ara el que volem fer és parlar-vos d'una de les activitats que tenim aquest cap de setmana, i és que arriba una nova edició de la festa de Posa't la Gorra pels infants i joves amb càncer. Tenim un seguit d'activitats i de propostes
que durà anar a terme a la Plaça de la Llibertat entre les 10 del matí i les 2 del migdia, amb aquesta gorra ben xula que ha dissenyat en Joan Turu aquest any. Ja sabeu que cada any té un dissenyador diferent i que ja podeu adquirir a diversos establiments de la vila. I és una gorra que necessitareu per poder participar.
d'aquesta festa i així col·laborar també amb el projecte de Fanoc i de la Casa dels Xucris. Ara us ho expliquem tot plegat perquè ens acompanya aquí a l'estudio de Ràdio Monitza Rai l'Eva Palací, que és membre de l'Associació de Suport als Infants, que és l'entitat organitzadora d'aquesta festa tradicional ja durant un diumenge del mes de novembre. Què tal, Eva? Com estàs? Hola, bon dia, Oriol i bon dia a tothom. Benvinguda. Gràcies. Aviam, per on comencem?
Per on comencem? Tinc aquí la gorra. Oi que sí que cada any la dissenya... Exacte. Un dissenyador diferent. Correcte. I que es ven a 8 euros. A 8 euros. Recordeu? Si et sembla, doncs ja anem a indicar on la gent la pot comprar. Entenc fins al mateix dia de...
Sí, fins dissabte segur estarà a les botigues que ja fa uns 15 dies, dues o tres setmanes que tenen les gorres i que col·laboren amb nosaltres com a entitat organitzadora amb la venda d'aquestes gorres, a més de les escoles. També totes les escoles de Molins reben la informació de la campanya, no?,
que té dos objectius, evidentment vendre la gorra, perquè això és el que permet recollir els recursos econòmics necessaris per tirar endavant els projectes que a Fanoc, que és l'entitat que hi ha darrere de la campanya i per la que nosaltres col·laborem, pugui tirar endavant els projectes de suport a les famílies dels infants que es troben en una situació de càncer infantil.
I després l'altre gran objectiu, que la té a Fanoc i que el tenim també nosaltres, que és el tema de la sensibilització i de la solidaritat al final ciutadana per a aquestes famílies que viuen, i aquests infants que viuen una situació...
de malaltia greu i per la qual necessiten molt suport per poder tirar endavant i poder arribar a superar aquesta situació amb les millors condicions possibles. El cartell s'indica, Eva, que per accedir a la festa és necessària la gorra a partir dels 3 anys. Això no sé si és novetat d'aquest any. De fet, sempre recomana... Sempre, exacte.
Però avui ho heu especificat, eh? Sí, perquè creiem això, és el que us dèiem, més enllà, evidentment nosaltres fem la festa perquè la infància de la Vila, les seves famílies puguin gaudir un diumenge d'activitats i de fer coses, però evidentment no podem perdre vista aquesta mirada solidària, que al final la festa i tota la feina que hi ha darrere d'aquesta activitat i totes les col·laboracions, nosaltres sempre diem,
Nosaltres som el motor, som qui ens posem a treballar per organitzar aquest event i per fer tota la recollida solitària, però no seria possible sense el suport de molta gent de Molins, dels comerços, entitats que també organitzen activitats paral·leles i que sumen a la recaptació final que aportem als projectes de FANOC.
I llavors també l'aportació de la ciutadania és aquesta, és la compra de la gorra que permet accedir a les activitats de la festa i és la contribució, diguem, solidària de les famílies de Molins a aquest event. Recordeu, la gorra val 8 euros i la podeu adquirir a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a l'enashop.com, a Cal Barça del mercat municipal, al Bacus...
al Fort del Pont, la Casa Urbana, Bar Miguelón, a les llibreries Barba i Amèlia i a la Penny. Exacte, aquestes estan disponibles des de fa dues o tres setmanes. Si no, també el mateix diumenge. Exacte, i el mateix diumenge, evidentment, les famílies que no ho hagin fet a les escoles o no ho hagin fet, o no ho puguin fer, les famílies i les persones, al final.
no només és una gorra pels infants, és una gorra per tothom, i per tant sí que hi ha dues mides, una d'infants, una d'adults, però al final la idea és aquesta, és l'objecte solidari que ens permet col·laborar amb aquesta causa. Molt bé, 25 anys de posar la gorra a nivell de Catalunya, oi? Correcte. Aquí serà la dinovena? Dinovena.
19a edició ja de la Festa de Posa la Gorra, aquí a Molins de Reí. Expliquem què passarà a partir de les 10 a la plaça de la Llibertat, de fer un repàs de les activitats que programeu. Doncs mira, comencem la festa, com ja fa uns anys, amb els timbalers del camell, que donen tret de sortida a l'activitat.
I a partir d'aquí, a partir de les 10 del matí, les persones que s'apropin, els infants, les famílies que s'apropin a la festa, trobaran diferents activitats. I aquí és una de les col·laboracions importants que et deia de la xarxa associativa. Trobarem el cuc, trobarem l'enxuscat, trobarem el camell...
Trobarem diferents tallers organitzats per aquestes entitats, també per l'Esplai Espai, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, ADF, Protecció Civil, totes aquestes col·laboracions. També tindrem un taller de Pompas de Sabó.
Tindrem diferents activitats que ens organitza aquest any. És una col·laboració nova que la Brava, que és una entitat d'espectacles i arts escèniques, que també portaran a terme diferents activitats.
tindrem l'actuació d'escoles de dansa de Molins, a les 10 i 20 la Casa Urbana, a les 10.45 Natalia Dans, després tindrem la sortida dels Star Wars, són els personatges de la pel·lícula, que també fa molts anys que col·laboren amb nosaltres, ells estan per la plaça, fan la seva sortida, després estan per la plaça i les persones que vulguin es poden fotografiar, poden veure els trajes, després tindrem màgia, tindrem dos espectacles de màgia,
Per una banda, l'Àlex Gilabert, i per l'altra, el... Ajuda'm, que ens hem anat a tot. El César Mentano, que farà màgia de proximitat. Correcte, estarà per la pista, estarà pel recinte de la festa, aniran també fent el seu art, compartint els seus trucs de màgia.
Molt bé. Tindrem, evidentment, les dues activitats estelars, que són el sorteig i la subhasta. El sorteig, com sabeu, durant tota la festa anem venent números, a dos euros, i donar accés a alguns dels productes, dels regals, que els botiguers de la vila ens faciliten i que s'entreguen mitjançant aquest sorteig. I després a subhasta.
A la subasta tenim diferents regals, que són sessions de persones de Catalunya. Tenim samarretes del Barça, tenim samarretes de jugadors com el Pedro. Pedro, que sempre cada any dona una samarreta, en aquest cas la Lazio, que és on juga.
L'Alfred Bufill, que... Un quadre al camell. Tenim samarretes també de futbol sala. Sí. I botes. Tenim també diferents productes. Una camisa del Marc Márquez, per exemple. Llegeixo. Atenció, corbata del president del Parlament de Catalunya.
signada sí i a banda una pilota del Barça firmada per tots els jugadors i Samarreta per cert de la Minyamal també signada per tots els jugadors per tots els jugadors del Barça una del Dani Olmo que també va signar per ell només una altra del Pedri si no recordo malament una cosa és el Pedro i l'altra és el Pedri això mateix
també signada per tots els jugadors, i també alguna cosa, em sembla ser, del Paris-Decar, no? Sí, aquí això tenim també diferents col·laboradors, s'està gestionant, tenim diferents persones de la vila que, mitjançant els seus contactes, les seves xarxes, ens van aconseguint productes que després podem subhastar i recordar que tot el...
tots els diners que es recullen de la venda dels tiquets del sorteig, els productes que subhasten, les compres de les gorres, totes les col·laboracions també d'empreses del municipi que fan donatius directament per la campanya, tot això de forma íntegra,
és la donació, l'aportació de Molins de Rei mitjançant les activitats que s'organitzen en la campanya Posat la Gorra de Molins i que liderem des de l'associació és l'aportació que va directament a Fanoc i per tant també hi ha un moment dins de la festa
que de l'acte institucional, és a dir, on es visualitza aquesta col·laboració. Aquí tenim la participació de l'alcalde de la Vila i la regidora d'Infants i Família, amb persones de la Junta de Fanoc,
I amb aquest acte institucional es fa la lectura del manifest per part de cada any, un infant, un adolescent, un jove, que ha patit la malaltia, fa la lectura d'aquest manifest, i també hi ha l'entrega simbòlica dels talons, d'aquestes activitats que altres entitats organitzen a favor de la campanya. Recordeu, hi va haver el tast solidari el dissabte, la Federació va anar bé.
Va anar molt bé, va anar molt bé. Aquí l'Associació Molinerenca de Tàs farà l'entrega. Vam tenir també el cap de setmana la trobada d'en Vol, solidària, del Club Envol Molins. Exacte. Les activitats del Terror Kids, del Terror Molins. El taller de defensa personal, que això es fa... Això es fa dissabte. Dissabte a les 10 del matí a l'escola Madurell.
Sí, i després també el Tria Música. Tria Música, ha organitzat un concert solidari, que en aquest cas es va fer el dia 22, a la cripta del Colònia Güell, i també tota la recaptació d'aquest concert serà donada per la nostra campanya.
Tots aquests diners que arriben de la gorra, totes aquestes aportacions, dels sortejos, de la subhasta, què aniran destinats aquest any? Expliquem-ho. Aquest any, bàsicament, nosaltres cada any, a Fanoc, ens proposa que la col·laboració de Molins s'adreixi a projectes diversos que ells gestionen. I concretament aquest any servirà per la remodelació del mobiliari de la Casa dels Xuclis. La Casa dels Xuclis és el gran projecte
de l'associació a més és un projecte únic a nivell europeu pràcticament i consisteix en són uns habitatges és un gran equipament en el qual dins d'aquest equipament hi ha diferents apartaments que van destinades a les famílies i als infants que venen a fer tractaments oncològics a Barcelona especialment als dos hospitals de referència infantil que són la Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu
Llavors, són famílies moltes vegades que s'han de desplaçar de lluny des dels seus municipis, tant sigui des de Catalunya com de la resta de l'estat espanyol, perquè necessiten venir a fer aquí els tractaments perquè són hospitals, els dos hospitals que hem anomenat de referència per a aquestes malalties.
I llavors aquestes famílies estan allotjades amb els seus infants, estan allotjades amb aquesta casa, i a part de tenir l'habitatge, evidentment tenen un suport professional de psicòlegs o de diferents professionals, tenen un espai de convivència, i llavors, clar, aquesta casa s'ha de mantenir, s'ha de...
renovar tot el material que necessiten, tot el mobiliari, i aquest any, bàsicament, també anirà a algun altre projecte més petit, però bàsicament l'aportació estarà destinada a poder renovar tot aquell mobiliari que sigui necessari perquè la Casa del Xuclis pugui continuar fent aquest servei que fa a nivell social. Per tant, amb l'objectiu d'igualar o superar la xifra de l'any passat?
Sí, aquest sempre és el repte. Quan van ser? Més o menys? L'any passat, ara mateix us ho dic. L'any passat els van recollir 30.633 euros. Amb totes aquestes activitats, la festa, totes les activitats organitzades per entitats, la venda de les gorres a les escoles, totes les activitats que es porten a terme, al final van configurar aquesta xifra de 30.000 i una mica més d'euros.
Molt bé. Per tant, l'objectiu d'igualar o superar aquesta xifra. Recordeu, diumenge, a partir de les 12 al matí, l'acte institucional a les 12, després més sortejos i la subhasta, que és la recta final, amb l'objectiu d'acabar a les dues del migdia. Exacte. Aquest és l'objectiu també, el repte de cada any, poder fer tot això i a les dues poder tancar l'acte i poder anar a dinar.
Molt bé. Força voluntariat també que us ajuda, no? També és molt important, exacte. Tenim una xarxa de voluntàries que fa pràcticament 19 anys que venen cada any a ajudar-nos a vendre les gorres, els números... I després tenim també la col·laboració dels dos instituts de Molins,
que mitjançant els adolescents que fan tercer quart de l'ESO tenen una assignatura, per dir-ho d'alguna manera, que és un servei comunitari, i ja fa, jo crec que aquest és el tercer any, que alguns adolescents, alguns joves dels instituts, trien fer aquest servei a la nostra festa. Llavors també estan amb nosaltres tot el diumenge al matí,
organitzant amb el muntatge, amb el desmuntatge, donant suport logístic amb allò que és necessari perquè la festa es pugui fer realitat. Molt bé. Recordo de nou els punts de venda de les gorres, importantíssim, 8 euros, la gorra per col·laborar, que podeu adquirir fins dissabte a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a l'enashop.com, CalBarça, Bacus...
el Fort del Pont, la Casa Urbana, Bar Miguelón, Llibreria Barba, Llibreria Emèlia i la Penny. I si no, doncs el mateix diumenge, que hi ha dos punts habilitats normalment per vendre aquesta gorra que aquest any ha dissenyat el Joan Turu, que és força divertida. Alguna cosa més, Eva, que vulguis destacar? Doncs convidar tothom a que vingui, infants però també adults, evidentment, és una festa oberta per tothom, tothom té el seu espai dins d'aquesta activitat.
i si algú no pot venir, com tu has dit, i té ganes de col·laborar, es pot apropar a qualsevol d'aquests comerços i poder adquirir i col·laborar. Seria com la fila zero, diguem. Seria la zero, molt bé. De comprar la gorra, encara que no pugueu venir, el diumenge, i així també col·laboreu directament amb aquest projecte de Fanoc i la Casa dels Xuclis, com hem explicat, i principalment de la remodelació del mobiliari. Exacte. El grup Xiula, per cert, també hem vist que han fet una...
Sí, el grup Xiule ha fet una cançó amb el marc del 25 aniversari de Fanoc, que també la tindrem present a la festa, i nosaltres també tenim la nostra pròpia cançó, perquè fa dos anys, amb un projecte de l'escola Tirolai, ens vam fer la nostra cançó, que també estarà present, però suposo que avui escoltarem la de Xiule. Tinc la de Xiule, sí. Molt bé.
Doncs perfecte, també la tindrem present a la festa. Molt bé, doncs acabarem amb la música de Xiule, que ens anima a posar-nos la gorra. Ho podeu fer aquest diumenge aquí a Molins de Raí. Per cert, fa 15 dies que ho vam fer a Barcelona, oi? Al poble espanyol. Sí, correcte. El dia 16.
la festa a nivell de Barcelona o Catalunya, amb diverses actuacions també, i en aquest cas tenim l'oportunitat de participar-hi diumenge aquí a casa nostra, de 10 a 2 a la plaça de la Llibertat. Moltes gràcies, Eva Palací, i la gent de l'Associació de Suport als Infants, i que vagi tot molt bé el diumenge. Gràcies. Allà hi serem. Anem escoltant la música del Xiula, a veure què us sembla la cançó, i després fem passar el Joan Vilaseca.
Cau, cau, cau, el cabell a batzegades, és un dau, dau, dau, que toca algunes vegades, és jugar als extrems, créixer abans de temps, rama sense rems. Però amb abraçades, quan, quan, quan, poses tot l'amor al nucli, van, van, van, van, tot aquesta por caduc li posa un petit gra, avui vull ajudar, hi ha aquest malestar. Algú que en xucli em posa al teu lloc, i com tot sembla estret, hi ha una paret que
El que no té preu i no es pot confrar és un crida, no us atureu. Corre i posa la gorra, un riure que no s'esborra, no te'n cansis mai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai.
Tant, tantes maneres d'implicar-se, sé que encertarem el camí d'acompanyar-se, toquem tots els punts, lleusis i profuns, fem les passes junts. No cal cansar-se, puc, puc, puc, recobrir-te aquesta clapa, aquí no hi ha truc, una idea que no es tapa és donar valor, és fer gran el cor, i si hi ha sort, la gorra queda guapa, em posa al teu lloc, i quan tot sembla estret, hi ha una paret que em
El que no té preu i no es pot comprar és un crir en no us atureu. Corre i posa la gorra, un riure que no s'esborra, no te'n cansis mai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la
Un riure que no s'esborra, no te'n cansis mai. Corre i posa la gorra. És el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra. Un riure que no s'esborra, no te'n cansis mai. Corre.
És el teu granet de sorra, d'aquí fins a l'espai. Posa't la gorra, ens diuen els Chiula, que tenen diverses cançons també amb molta sensibilitat. I en aquest cas ens ha situat ja un minut per arribar a dos quarts de dotze.
Recte final del bon dia i bona hora d'aquest dimecres. Com sempre, compartim aquest espai, aquests darrers minuts, bons minuts, amb el Joan Vilaseca i Figueres. Què tal, Joan? Bon dia. Bon dia, Oriol. Bon dia, Molins de Rei. Parlem de... Vol dir que parlem de coses relacionades amb Molins de Rei, amb el museu, però també en funció de la setmana de les efemèrides i del que ens vol plantejar el Joan.
Tres històries, un relat curt, normalment, i obsequis, perquè si esteu atents, doncs podeu trucar al 936686161, que és el telèfon del directe de la mighora, i respondre a les preguntes que us farà el Joan després de cada història. I us podeu endur, per exemple, un CD de música. Sí, diria que la Núria Vilà ja té el diccionari aquí. Núria Vilà, tens el teu diccionari, eh? Ja pots venir a buscar quan vulguis. Fantàstic.
Molt bé, escolta'm, doncs, primer... Pol McCartney ens portes avui? Sí. Molt bé, del seu àlbum All the Best. Sentirem la cançó número 1. Que es diu Jet. Molt bé. I sona així.
L'energia d'Alex Vittel, Paul McCartney, que amb aquest CD pot ser vostre, acompanyat de què més? Acompanyat d'unes rutes catalanes per poder fer els caps de setmana. Molt bé. Això per una banda, però d'altra banda també porta els llibres, eh? Sí, tenim per segon dia ja, l'últim, el de Maria Teresa Riera, fent memòria 2, de 39 personatges de Molins de Rí. D'acord. Llavors entrem en un que és el primer dia, que és Falses Apariències, de Laura Meñá,
quan s'arriba al final es té una agradable sensació de vitalisme, plaer i tendresa. Molt bé. Doncs entrarem en matèria. Recordeu que heu d'estar atents. Farà la pregunta el Joan després de cada història i podeu trucar al telèfon, com deia, de l'emissora al 936686161.
Avui comencem de nou enfilant-nos més amunt del Castell Siuro per anar al botànic del SEM. Sí, anem avui per parlar del caquie o caqui. Caquie o caqui. No palo santo. L'altre dia vaig tenir una mitja discussió. Sí, home, no discuteixis. Discussió, però ben feta, dient que palo santo és una paraula catalana. No és paraula catalana, no trobareu el diccionari. Tothom en dèiem sempre palo santo, no en dèiem caqui ni res d'aquestes coses.
Molt bé, doncs anem a parlar del caquier o el caqui. Entre els 19 espais del projecte educatiu de la flora de l'àrea del Mediterrani del cent botànic, a l'espai 8 hi trobem els fruiters, entre els quals hi ha el caquier, més conegut com a caqui. El fruit, el caqui, és una fruita a cullerades. Tot i que no és una fruita amb grans propietats nutricionals, el novembre arriba al seu millor punt.
És veritat que no és la fruita més popular ni la més consumida, però el caqui, que va començar a collir-se de l'arbre al setembre i arriba al novembre, en un dels moments claus de la campanya, és un dels aliments amb més propietats antioxidants, immunitàries i digestives que es puguin trobar.
Això, a més de ser ric en vitamines, principalment A, C i minerals com el potassi, fosfor i magnesi. Espanya és el principal productor mundial de caqui. Amb el 90% del cultiu concentrat al País Valencià, el que fa és exportar-ne la gran majoria a altres països.
Hi ha diverses varietats de caquis, no m'agraden gaire més els caquis, però sens dubte el més apreciat, almenys a Catalunya, és el vermell brillant que es cultiva a Castelló i sobretot a la província de València. I dins d'aquesta mateixa varietat hi ha al seu torn dues tipologies, el caqui tou, que és el de tota la vida, el que es menja amb cullera, i el caqui persimon, més dur, i que es consumeix amb ossegades com una poma.
El factor principal d'aquesta diferència el marca el moment de la collita i també el tractament que rep el fruit just després de ser collit. Tradicionalment, els caquis es guardaven al costat de les pomes perquè aquestes desprenien etinol i aquesta substància feia que el caqui perdés astringència.
Però aquest procés també feia que alhora el caqui s'estuvés a mesura que madurava i per això es deia que és una fruita que s'havia de consumir amb cullera.
Ara, en canvi, perquè perdi aquesta astringència, s'hi ha aplicat el sistema del CO2 que va patentar la denominació d'oxigen ball del xúcar i amb la qual s'aconsegueix que el fruit es maduri sense que la can perdi consistència. Del cac i per Simón s'han disparat les exportacions, ja que són molt manejables i transportables.
Originàriament el caqui prové de la Xina, on la seva fusta és molt apreciada. Va arribar a Europa des del continent americà, però avui els caquis que podem comprar es conreien, com hem dit, sobretot al País Valencià. El cultiu del caqui es remunta al segle VIII a Xina i Japó i arriba a principis del segle XIX a Estats Units i aproximadament al 1870 a Espanya.
Actualment els principals productors mundials són la Xina, Espanya, Corea del Sur, Japó i Brasil. També es cultiva Israel, Itàlia, Eslovènia, en una altra classe de caqui. I és molt apreciada, molt apreciada la fusta del caqui.
Ahir em deia un company que va venir al museu, que vaig ensenyar al museu, va venir que tenia un camp sencer de caquis ja, de feia molts anys, i va arribar un dia, i es va trobar que havien tallat tots els caquis per prendre la fusta. Tots. Només van lliçar les branques. Si no t'agrada gaire, dius, eh, tu? No, a casa no en tenia. No se'n consumés. No, a casa no se'n consumia perquè ja no se'n tenia.
Alguna vegada m'havia menjat algun, però no. No era habitual. No era habitual. No passa res, eh? No, no, clar, cadascú. I tant. Bé, doncs escolta, anem a fer la primera pregunta. Diu, ara és el temps del caqui. Es colla entre el setembre i ara el novembre, que ara és quan més... La tardor. El botànic a l'espai buit dels fruiters hi trobem un caquier.
Es diu cacier, eh? Sí, sí, és que em fa gràcia la paraula. És que és així. Originàriament el cacier provenia... De quin país? Originàriament, eh? Després ja hem vist que hi ha molts països que en cultiven, moltes zones. De Xina o del Japó?
Molt bé. Ens ho haureu de respondre, doncs, què diríeu? D'Orient, però en tot cas de Xina. De Xina. O de Japó. O del Japó. 9-3-6-6-8-6-1-6-1. Només heu de marcar aquest telèfon i de seguida us farem passar. També diem que si voleu parlar amb nosaltres o respondre la pregunta però no us voleu endur els obsequis, també ho podeu fer. O si us agrada el caki. O també podeu dir si us agrada el caki. Sí, efectivament. Sí, sí, sí. Això ja va a persones. Efectivament. Això no vol dir que si m'ho posen a la taula m'ho menjaré.
Si tu t'ho trobes a taula, tu menjaràs. Respectable. És respectable tot el que et posen a la taula. Vols que et confessi? Em sembla que no l'he provat mai, el cac. Ja tinc molt poques vegades. Bé, doncs ja estic més tranquil. Encara tinc marge per fer-ho. Encara tens trucada, Joan. Molt bé, bon dia.
Teresa Braia. Hola, Teresa. Teresa. Bon dia. A la Xina, si no l'he entès malament. Justament, de la Xina. Just a la fusta. T'agrada? T'agrada el Cati? No, no m'agrada a mi. Bueno, mira, ja som aquí dos i mig. No m'agrada mai, eh? Sí, sí, sí. Nosaltres jo a casa, de causa de pagès, no en teníem nosaltres. Un veí del davant en tenia, però ens en donava i jo no en menjava.
Poques són les coses que no menjo, eh? Vull dir que és indiscutible. Molt bé. Teresa, què vols? El CD. Molt bé. El CD. Perfecte, doncs te'l deixarem aquí amb el teu nom, eh? Moltes gràcies per trucar, eh? Que vagi bé. Gràcies. Molt bé. Doncs trenquem aquesta primera història, eh? Parlen del caquia i el caqui. Anem a parlar de sants, veig? Avui parlem de dos sants. Ves per on? Ves per on. Però veuràs que el primer sant...
i té relació amb alguna cosa de Molins de Rei. D'acord. Per tant, és buscar, buscar, fins a trobar. Sant Lleonar de Porto Maurizio. Franciscà, que va ser promotor de la difusió del Via Crucis. Avui, 26 de novembre, l'Església celebra Sant Lleonar de Porto Maurizio. L'hem portat aquí perquè Molins de Rei és hereu d'una de les devocions del sant.
Amb les seves predicacions va escampar la devoció del Santíssim Sagrament, el Sagret Cor, la Immaculada Concepció i, sobretot, el Via Crucis. Va promoure les estacions del Via Crucis i en va fer instal·lar a més de 500 llocs, incluint-hi el Colosseu de Roma.
Pels carrers de Molins de Rei encara podem veure algunes fornícules de majòliques de quan se celebrava el Via Crucis pels carrers de Molins de Rei. Algunes han desaparegut, altres encara es conserven de diferent manera i alguna es pot veure al Museu Municipal.
A l'església hi ha tradicions observades a tot arreu i ben interioritzades que tenen una història. En el cas del Viacrucis, que tot i tenir les arrels a l'edat mitjana, va ser promogut, tal com es coneix avui dia, per Sant Lleonard.
Sant Lleonar va néixer a prop de Gènova, va estudiar Roma amb els jesuïtes i es va fer franciscà. Per problemes de salut no va ser enviat a Xina i llavors es va dedicar a predicar a Florència i altres llocs de la Toscana, on va tenir molts seguidors. Ja de gran, el papa el va enviar a Còrcega per posar fi al malestar social, polític i religiós que vivia a l'illa.
Després va tornar a Roma, on va morir a mig d'un gran emiració popular. Va ser canonitzat el 1867 per Pius Novet. Per tant, veiem aquí que hi ha unes arrels d'aquest Sant Aquimolís de Rei. Aquimolís de Rei hi ha altres llocs, oi? I llavors tinc jo un company que es diu Conrado, no Conrad, perquè aquell temps us posava el nom aquest, i és del mateix dia, Sant Conrad de Constança. Nascut en el si de la família, de la famosa família Guelf,
Conrad va néixer als voltants de l'any 900. Va ser educat a l'escola de la Catedral de Constança, Alemanya. La seva carrera eclesial, ser molt jove, el portar a ser anomenat bisbe de l'Episcopal de la Catedral de Constança. Va donar la seva part de l'herència a l'església i als pobres i amb els diners de la família va construir, renovar moltes esglésies de la seva seu. Va fer diversos viatges a Roma i a Jerusalem.
Va ser canonitzat l'any 1123 a la mateixa població de Constança, on hi ha la seva tomba, tot i que les seves relíquies van ser destruïdes durant l'època de la reforma protestant. La canonització, en la qual van participar tres ducs, diversos comptes i una gran multitud de fidels, va tenir lloc el mateix dia de la seva mort, el dia 26 de novembre, i és un dels sants que...
hi ha moltíssima gent que hi té molta devoció i prenen el nom de Conrad.
Molt bé. M'agrada molt l'expressió. Fornícules de majòliques. Eh que sí? Potent, eh? És molt bric, eh? Sí, sí, sí. És que abans no ens deia això. Entenem que són com aquelles capelletes o...? Sí, vas en un altar i llavors hi ha una capelleta dintre i després es posa el sant a dintre. Això són les fornícules. I de majòliques són les rajoles.
sí, sí, sí, però les fornícules és aquest espai que no va més cap dintre sinó que només ocupa l'espai que té la imatge molt bé, molt bé, fantàstic anar prenent cosetes doncs fet aquesta explicació d'aquests dos sants
Sí, tocava avui aquest, que em va fer molta gràcia perquè buscant, buscant va i va dir, ostres, però sí que hem vist darrere i tenim unes imatges encara pels carrers. Per tant, provenen d'aquell temps d'aquest sant. Digui-li sant, digui-li nom, és igual. Molt bé, perfecte. A veure, doncs... Mira, tenim una pregunta sobre Sant Lleonar. Per què avui hem parlat de Sant Lleonar de Porto Mauricio?
Per què es va dedicar a la predicació? O també per què va ser el difusor del Via Crucis? A veure si algú ara pensa un moment i diu «Ostres, si allà a la plaça de Catalunya, a la plaça de l'Ajuntament, n'hi ha una? A veure, més o menys on estava?».
Doncs vinga, 9-3-6-6-8-6-1-6-1, si voleu trucar i participar d'aquesta pregunta que us fa el Joan, al voltant d'aquest Sant Lleonard, i del que ens ha explicat, molt interessant, i de passada també parlar de Molins de Rei.
Justament, i tenim el llibre Fem Memòria 2, 39 personatges de Molins de Rei, de la Maria Teresa Riera, companya nostra, aquí a la ràdio. I falses aparències de Laura Manyà, quan s'arriba al final del llibre, es té una agradable sensació de vitalisme, plaer i tendresa. Molt bé. Doncs poden ser vostres aquests llibres. Si voleu participar i truqueu...
el telèfon del directe, i recordem també, Nuri Vilar, si ens estàs escoltant, tens ja també el diccionari que vas guanyar la setmana passada aquí amb el teu nom. Perfecte. Perfectíssim. Deixarem les línies obertes, si et sembla. Perfecte. I mentrestant anirem continuant. Atenció, perquè d'aquí un mes, Sant Esteve. D'aquí un mes, Sant Esteve, i d'aquí pocs dies, 1 de desembre. 1 de desembre. I passaran coses. I passaran coses, perquè l'1 de desembre...
Parlem del calendari d'atvent. Calendari d'atvent, que ja fa bastants dies que hi ha alguns establiments que ja tenen... Però no es poden obrir, eh? En format de llaminadura o de xocolata. No es pot obrir. Fins aquell dia, eh? Fins que no sigui l'ú? T'ho adverteixo perquè no siguis així ara. No, no ho faré, no ho faré. Que després estiguis allà una nit, aixequis, no ho facis, eh? No. Cada dia amb una xocolatina. Sí, o alguna altra cosa. Però a partir de l'ú, eh? A partir de l'ú. Explica'ns-ho, doncs. I, per tant, parlarem del calendari d'atvent, eh? Molt bé.
Quan a les cases es comença a crear l'ambient nadalent amb decoracions, arriba de nou el ritual de reobrir la caixa dels adornaments, aquella màgia domèstica quan de sobte ens adonem de les lleugeres amnèsies sobre els adjectes que guardem i que, en tornar-los a trobar, es converteixen en agradables sorpreses.
I entre els elements ens adonem que amb tantes garlandes, estrelles i figures, ens falta el calendari d'avent. Aquest calendari, la introducció als nostres costums, és relativament recent. El trobem a faltar. Un ornament amb la particularitat concreta que el seu protagonisme comença el dia 1 de desembre i conclou el 24 dia de desembre.
La seva funció no és només decorar, sinó també mostrar-nos quants dies resten exactament amb l'arribada del dia de Nadal i oferir un petit regal en cada un dels dies en aixecar la seva finestra. Una promesa que manté il·lusionats i alegres els petits de la casa per veure què hi ha al darrere.
El calendari d'Ibem és un calendari de compte enrere. Aquesta mena de calendaris eren molt freqüents quan la gent no sabia comptar i eren utilitzats abans de les festes importants com Nadal, Pasqua, Tots Sants, etc. Ha perdurat, de tots aquests, ha perdurat només el d'Advent.
En aquests anys podien tenir diverses formes, però tots tenen en comú haver de canviar alguna cosa, obrir una finestra, tallar o despenjar un element, etc., cada dia fins que arriba el dia assenyalat en el cas d'Advent al Nadal. El calendari d'Advent és igual que l'arbre de Nadal, un símbol que la religió catòlica ha adoptat de la religió protestant.
Aquesta tradició nasca a Alemanya el 1851. Fins llavors, en aquell país existien altres maneres d'assenyalar el compte enrere cap al dia 25 de desembre, com el rellotge o les espelmes de vent. O es penjaven diàriament petits dibuixos a les parets o es marcaven línies de guix a la paret. Aquells primers calendaris es realitzaven manualment.
dels primers anys del segle XX, daten els primers models impresos, però fou el 1908 quan l'impresor alemany Gerard Lang, inspirant-se en el senzill calendari que la seva mare idea per ell de nen, realitzava un calendari amb un grup de dibuixos per penjar cada dia i posteriorment dissenyar un model amb una finestreta que s'obria cada dia i dins es descobria una il·lustració.
Una editorial religiosa, Sants Johannes, començava a publicar per aquesta mateixa època un model de calendari en el que darrerament de cada finestreta es podia llegir un versicle de la Bíblia. La dècada dels anys 30 i el període de guerra i postguerra forçaren una decandència en la seva producció que no obstant revifar el 1946,
quan l'editorial Cell Mel d'Estúgar començà a tornar a imprimir calendaris d'avent, adquirint el paper en les zones militars estadounienques, un factor que suposa la introducció del calendari d'avent en la cerimònia esprena d'avent d'aquell país.
Des del 1958, molts models de calendaris porten una xocolatina darrere les finestres. Convé recordar que aquell vessant original dels primers calendaris de vent segueix avui vigent. Les llibreries de Molins de Rei, des de ja fa uns temps en els seus aparadors, podeu trobar el calendari que faci més gràcia als petits i la il·lusió dels pares i avis.
Les varietats són simplement incalculables, amb models que apel·len al gust dels més petits, com a escenes de Nadal, protagonitzades pels seus personatges favorits, i el dels més grans, amb escenes religioses, imatges que aboquen l'ingenu encant dels Nadals nevats de l'època victoriana...
figures del Pare Noel o de qualsevol altre motiu, al·lusió d'aquestes dates. El disseny s'ha adaptat als nostres temps, però sempre conservant intacte el fons de caràcter alegre i afectuós amb el que es volen viure aquestes dates. Molt bé. Doncs el calendari d'Advent que hem d'obrir dilluns, eh? Dilluns.
coincidint amb el dia 1. El dia 1? Molt bé. No l'obris abans, ja t'ho he dit, eh? El tens tu o no? El té el meu net. El teu net? El meu net jo no, jo no... Però ell sí, l'obre cada dia, eh? Molt bé. Fa molta il·lusió, eh? Sí, i tant. Ara ja m'ha passat a mi això. D'acord, però si en xocolatines també fa il·lusió.
Sí, però clar, no són tan grans, perquè si ho obre ell queda molt petit, eh? Clar, per acompanyar el cafè o el te, eh? Justament, sí, però ja n'hi ha prou, eh? Ja n'hi ha prou, correcte. Bé, avancem, doncs, digues, digues. Què porten darrere de cada finestreta oberta al dia concret? Xocolatines o diners? Doncs vinga, no el 36, 68, 61, 61, o si feu encara teniu el calendari d'advent, eh?
I si no el tenen, que el vagin a comprar a les llibreries, eh? Perquè d'aquí un poc temps ja no serviran per res, aquests calendaris. Quan deies de les espelmes, són els diumenges abans de Nadal, no? Els 7 diumenges. 7? 3... Sembla que són 7. Diria que són 7. O eren 4.
O quatre, no ho sé, ara no me'n recordo. Algú ho sap? Línies obertes. Sí. No, no, si ho haig de tenir escrit a casa, però no me'n recordo. Ara que m'has agafat, sempre m'agafes amb algú. De desembre només seran el 7, el 14, el 21? El 28. És propi de Suècia. Sí? Sí, sí, ve d'allà. Abans els portaven les noies, em portaven una corona i les portaven quatre. Potser sí que són quatre o cinc. Ara no me'n recordo. Ara no em facis cas a mi tampoc, que jo també m'ho havia explicat. Tens trucada. Molt bé, bon dia. Nora, en qui parlo?
Hola, Joan, amb la Nuri. Hola, Nuri, mira, tens el llibre aquí, eh, ja? El diccionari, eh? Sí, ja vinc quan no faci tant de fred. Ah, quan no faci tant de fred, val. A veure, digue'm, digue'm, què vols respondre? Xocolatines. Ah, sí, molt bé, xocolatines, molt bé. Tu el fas al calendari del B, no, no? No, l'he vist, no el sé, no el sé. A les llibreries, a les llibreries, els aparadors de les llibreries hi són tots allà, eh?
Molt bé, a veure, mira, tenc dos llibres, mi en tinc un, que t'agradarà fer memòria de la Maria Teresa Riera, que hi ha 39 persones de Molins de Rei, explicant la seva vida. Ah, sí? Sí, sí, sí. Això ve d'un espai que vam fer al Bon Dia i a Bona Hora, ja fa molts anys, amb el Miquel, sí, sí. Sí, sí, és un record molt maco, amb fotografies i tot, eh? Ah, doncs em quedaré aquest, sí. Molt bé, doncs perfecte, Núria.
Molt bé. Doncs escolta, aquest també el trobaràs aquí a la ràdio. Te'l guardarem per quan no faci tant de fred. Això, quan vinguis a buscar l'altre...
Que te n'enfots, eh, Oriol? No, al contrari, al contrari. No me n'enfoto pas. Perquè jo hi he arribat i tenia fred, fred, sort que he arribat aquí dintre, i més que ho fa't amb l'escufa. Però és només confiar que d'aquí ben poquet ja podràs venir i ens podrem veure. Molt bé, doncs així en tindràs dos. En tindràs dos, eh? La setmana que ve tindràs els dos aquí, eh?
Vale, d'acord i moltes gràcies. A tu sempre per trucar i participar. Molt bé, Núria. Vale, gràcies. Cuida't, gràcies. Perdona, Oriol, em pensava que t'anem fotre. No, home, no. No ho faria mai, això. Mai de la vida, eh? Mai de la vida ho farà l'Oriol, això. Una abraçada ben fort amb el Núria. Ni jo tampoc, eh?
Molt bé, tu també, Joan, una abraçada. Gràcies. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Aviam, 7 minuts i mig a les 12. I avui toca un relat curt. És curtet, i llavors continuem posant la música del Palma Carni. El Palma Carni ens espera, també. El títol es diu L'opinió de la mare. La seva mare no compra peix del Mediterrani. Diu que en aquest mar ha mort molta gent.
no només a la recerca d'un futur millor, sinó simplement d'un futur. Aquest és un dels temes que la preocupen. I l'altre dia li va dir a la seva filla que tant de bo ella pogués i sabés escriure un article com ells fan. I ella li va dir que ho faria en el seu nom.
Li diu que ens estem carregant el planeta. Creu en el canvi climàtic i recicla des de fa molts anys. Nota que cada any fa més calor. Els estius al seu poble de l'interior sempre han estat sufocants, però ara són infernals. La sequera penseix el seu ànim.
però no la seva voluntat. Ella utilitza l'aigua amb què ha rentat les verdures per regar les plantes o per llançar-la al vàter. No en malgasta ni una gota.
La preocupa moltíssim la falta de drets de les dones de països on hi ha matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Sobre el bel pensa que elles creuen que han de portar-lo perquè la seva cultura és així, però que ho fan obligades, que si tinguessin llibertat la majoria o a totes anirien amb els cabells deixats anar.
Li diu que apunti tot això i més perquè la política l'apassiona. Té els ideals clars. Pensa que qui guanya ha de governar amb calma, respecte i tolerància, i no només pensant en els vots quan arriben les eleccions, sinó amb el bé comú i sabent tomar les observacions i les opinions dels ciutadans que tenen tot el dret a demanar explicacions i exigir solucions.
A nivell estatal, el pressupost de defensa li posa els cabells de punta, els pocs que li queden. L'educació pública i la salut de la salut, l'alarma. El seu cos està cosit de cicatrius de les moltes operacions per les quals ha passat, algunes per operacions greus, i l'afligeix que es desmantelli un sistema sanitari que literalment li ha permès viure.
La seva mare, igual que moltes mares, moltes dones i homes de la seva generació, hauria de tenir més veu. Ha viscut molt. Ella va prendre cosí als 12 anys. Als 17 se'n va anar a servir a la gran capital i als 24 va venir a Barcelona amb el seu marit.
Per això li insisteix una vegada i un altre que parli de la migració perquè ningú deixa la seva terra i les seves abels per plaer. No oblida que ella i el seu marit van emprendre molta pena un viatge amb diners prestats i una maleta de cartró.
Molt bé. Doncs amb el relat curt completem tot el contingut que avui el Joan ens tenia preparat per explicar i compartir. I bon acabament del novembre. I bon acabament del novembre. I començament del desembre. I el 1 de desembre què hem de fer? Calendari d'advent. Escolta, teniu xerrada al museu, no? Sí, tenim xerrada, molt maca. És molt maca, som els fòssils. És molt maca, diu. Sí, és molt maca. És molt interessant perquè a vegades es passa pel museu i aquestes coses...
No es veuen gaire bé, perquè no s'expliquen gaire bé, però jo serà la segona xerrada que vaig amb l'Èric. L'Èric Baulenas. I m'agrada moltíssim. La manera que ho explica, veus potser més coses de les que veuries mai de la vida. El Baix Llobregat i Molins de Rei fa milions d'anys. Un viatge submarí a través dels fòssils. És que penso que fa milions d'anys tota la zona de Catalunya fins a arribar a l'Aragó era un mar.
al mar de Tetis. Per tant, encara es troben aquí a Collserola, es troben restes fòssils d'aquell temps. Molt bé. A les 12 del migdia, al Museu del Carrer Pinto. Sí. Ja parlarem amb l'Èric, eh? Perfecte. Ja vam poder contactar amb ell i serà... Molt bé, doncs. Crec que divendres que volem parlar amb ell. Així ja el veuré.
Molt bé. Pol McCartney, ens portes aquest CD que s'endú la Teresa Blaia, All the Best és el CD, i anem a escoltar We All Stand Together, sí? Perfecte. Doncs sona així i amb Pol McCartney tancarem el programa.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs amb aquesta bonica cançó tancarem el Bon Dia i Bon Hora i el Parlem d'Evidentment. Gràcies, Joan Vilaseca. Molt bé, moltes gràcies, Oriol. Que acabis de tenir una bona setmana, eh? Esperem-ho, amb un solteria. Home, i tant. I bon inici de desembre, doncs, també. Perfecte, perfecte. Gràcies. Molt bé. Amics oients, ho deixem aquí. Gràcies per seguir-nos. També ara entra la Sílvia amb l'informàtic Molins de Rei al dia.
fins a un quart d'una. Completarem aquest matí per una banda amb el programa Onas Rainbow de dos quarts d'una a l'una i d'una a dues la remissió del programa Mont Interior. I a partir d'aquí la resta de programació pròpia fins a l'una de la matinada. Nosaltres tornem demà a les 8 al punt del matí. Que vagi molt bé el dimecres. Fins demà.
Són les 12. Molims de Rei al dia, amb Sílvia Artés.
Bon dia. Aquest cap de setmana torna la Festa Solidària.