Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dijous 20 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra ara mateix amb 5 graus i mig de temperatura a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment.
Número 6 i disposats a compartir amb vosaltres aquestes 4 hores de ràdio fins a arribar a les 12 del migdia. Avui que es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, en què molts mitjans de comunicació dedicaran pàgines, o han dedicat pàgines en el cas dels diaris,
hores de televisió, de ràdio, per analitzar aquesta efemèrida, i nosaltres que també intentarem contextualitzar aquesta efemèrida. Per això, a les 11 del matí ens acompanyarà el company Albert Botran, historiador, per parlar d'aquests 50 anys de la mort del dictador, per parlar del context de 1975,
de la agonització del dictador i del franquisme i d'aquesta transició, entre moltes altres qüestions, que plantejarem l'Albert, que ens acompanyarà a partir de les 11 del matí aquí al programa. Però també, d'aquí una estona, a l'espai de la tertúlia, a banda dels companys i companyes habituals, avui en principi esperem l'equip complet del programa, per tant, el Joan Domènech
El Josep Vinyets, la Nati Bufill, el Manel Cordero, la Núria Rubió i la Mercè Charles. Afegirem també el professor d'història, ja jubilat, però sempre amb aquesta vocació d'explicar la història que és el Carles Martínez. El trucarem entre les 9 i les 10 també perquè ens doni la seva opinió, la seva lectura d'aquesta efemèria d'aquests 50 anys. Serà a l'espai de la tertúria. Per tant, situarem...
dos moments de reflexió, almenys al programa, com és l'espai de la tertúlia, evidentment, i l'espai de l'entrevista a partir de les 11 del matí. I, evidentment, també, si hi ha altres espais que us suggereixen, també faríem aquestes reflexions oportunes en un dia que s'hi presta, però, evidentment, també ens fixarem en altres moments oportunitats
i punts de col·laboració amb el programa i amb altres punts d'activitat que tenim aquest cap de setmana. Però, tot i així, no obstant, tenim també l'espai de preguntes a l'alcalde avui a partir de les 10, on també aprofitarem...
Per fer-hi una reflexió, a banda d'escoltar les vostres preguntes, queixes, suggeriments que ja ens heu fet arribar en el transcurs d'aquests dies. Per tant, tenim ja algunes preguntes i més que en podeu enviar, si ho voleu, a través dels canals habituals. El WhatsApp de la ràdio, que és el 691438847. 691438847.
a través del telèfon del directe, que és el 93686161. I també ho podeu fer a través d'Instagram, la xarxa social d'Instagram, que és on l'alcalde fa la retransmissió cada setmana. Si apareixen també preguntes en aquest espai, en aquesta xarxa social, doncs també les traslladarem aquí al programa. Això serà entre les 10 i les 11 del matí. D'un matí on també us parlarem del Molins Horror Games,
Aquesta novena edició del Festival de Jocs de Taula, lligat amb el Terror Molins, tot i que ja vam tancar aquesta 44a edició el passat diumenge, però hi ha jornada de Jocs de Taula aquest dissabte, durant tot el dia a l'Escola del Palau, i en parlarem amb el Sergi Sant Martí, que és membre...
de l'organització. Serà aquesta primera hora del programa, a dos quarts de nou, després d'haver actualitzat tota la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Anirem cap als Estats Units, també, escoltant l'Apunt del Dia, les reflexions de l'Anna Martínez Mercader.
des de l'estat de Wisconsin. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i escoltarem també la recomanació cultural, en aquest cas la proposta teatral que ens farà el Dani Pasqual. També escoltarem la cançó del dia que ens proposa el saxofonista
El Miquel Bufill, com cada dijous, i després tertúlia, com dèiem, especial, a partir de les 9 i 10, 9 i 11 minuts fins a les 10 del matí. Preguntes a l'alcalde, la intervenció també de l'història d'Albert Botran a partir de les 11. Parlarem del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a dos quarts de 12. Per parlar de la novena trobada d'entitats d'estudis del Baix Llobregat, que es farà el dissabte 29 de novembre,
Al matí, a Olesa de Montserrat, al Centre Cultural Cal Puig-Gener. Parlaran de la dimensió natural del patrimoni industrial. I a nosaltres ens acompanyarà el Joan Lluís Riera-Rei, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB,
perquè ell farà la conferència inaugural que porta per nom Natura i Patrimoni Industrial als Rius Mediterranis. Renúncies, reptes i oportunitats des de l'ecologia. I amb el Josep Ferrer, si tot va bé, també anirem cap a França amb aquesta píndola que ens ha deixat enregistrada amb la maleta a la mà.
I amb tot això arribarem a les 12. Diu Josep Ramoneda, a la contraportada de l'Àram, una reflexió interessant que ha titulat La transició de la dictadura a Europa, acaba reflexionant que 50 anys després de la mort del dictador Francisco Franco s'ha entrat...
en una fase inquietant. Però no són les escalades de l'independentisme català, el BAS diu ja ha fet collita suficient, el que ha despertat les pulsions autoritàries. És sobretot el gir reaccionari de les dretes europees, assumit cada dia més pel Partit Popular, que ja ha oficialitzat la seva associació amb Vox,
El que ara mateix és més preocupant a Catalunya, Espanya i Europa. El feixisme, de què ens vam alliberar fa 50 anys, amenaça de nou per la via de l'autoritarisme postdemocràtic teledirigit per grans poders del capitalisme financer i industrial. Afegeix i acaba dient que no va ser la transició somiada, però ha estat raonablement possible...
i amb les dosis de conflictivitat necessària. Ara no l'espatllem amb la resta d'Europa. Estauríeu d'acord? Comencem. 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. És per això que saludem a aquesta hora del matí el nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles. Quin temps hem d'esperar aquest dijous, Jordi? Bon dia!
Hola Oriol, bon dia. Fa fred, ens hem de brigar. Les temperatures es mantenen més o menys com les d'ahir, per tant, valors de 4 o 5 graus a bona part de la comarca, amb unes temperatures màximes que avui se situaran, com les d'ahir, al voltant dels 12 o 13 graus a molt, molt estirar temperatures d'hivern. Amb nubulositat variable i núvols que, en principi, no haurien de donar precipitacions, però que, de forma puntual, podria arribar a caure alguna gota. En principi, esperem aquests ruixats a partir de migmatí.
i fins demà a primeres hores entre les comarques del Barcelonès i la Selva. Per tant, nosaltres estaríem una miqueta al límit i no ens hauríem d'afectar, però tampoc ho descartem. Entrarà vent del nord-oest, que és el que provocarà que les temperatures encara siguin una mica més baixes de cara a demà. Demà tindrem alguns núvols al matí, però de cara a la tarda un ambient ja molt més assolellat perquè el vent bufarà amb força, encara farà baixar més les temperatures i s'emportarà la nuvolositat. Aquestes temperatures arribaran a assolir els seus valors mínims la matinada de divendres a dissabte
i a partir d'aleshores començaran ja a remuntar, cap de setmana, amb moltes més clarianes, més estones de sol i temperatures en ascens. Però compte que dissabte al matí l'ambient serà força fred, temperatures mínimes aquí a Molins, que estaran situades poc per damunt dels 2 o 3 graus. Cal dir que les temperatures es normalitzaran a començaments de la setmana entrant.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi, per la informació. I ara anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciana, que el tenim ja a punt. Què ens expliques, Eduard? Bon dia i bona hora.
Bon dia, doncs continuen les afectacions a la P2 a Cabra del Camp, on hi ha el carril esquerre tallat en sentit Barcelona i a la P7 a Subirats. Hi ha un carril tallat en sentit nord per la retirada d'un vehicle. També trobem la calçada tallada en dos sentits de la marxa, a la G.I. 642, entre Rupià i Parlabà i Girona, per la retirada d'un camí bolcat i es fan desviaments.
per la C66 i la C252. Encara a la P7 trobem retencions al punt de Barbaran en dos sentits de la marxa i també a la Roca en sentit sud, i al Baix Llobregat hi ha cues de fins 11 km a l'A2 des de Sant Andreu de la Barca i 9 km a la B23 des del Papiol, les dues fins a Sant Joan d'Espí, i també trobem l'Antitud en sentit Barcelona a la C30 del Prat i a la C32 a Viladacans.
El que fa a les rondes de Barcelona hi ha retencions a les dues vies en sentit d'obregat des de Sant Adrià fins a la Barceloneta i de Santa Coloma fins a Vallcarca. I això és tot des del RAC. Bon dia. Gràcies i molt bon dia, Eduard, que vagi bé la jornada. Pel que fa a la mobilitat del transport públic, tenim incidència a Renfer Rodalies pel que fa a la R3, la línia que connecta l'Hospitalet.
amb el Vallès, Osona i la Cerdanya, com bé sabeu que si estan fent obres en un tram determinat, doncs la circulació està interrompuda a tota la línia per una incidència a la infraestructura. És informació de fa una mitjoreta aproximadament, però afecta ja a tota la línia, no pas al tram on s'estan fent obres, sinó directament ja circulació interrompuda a tota la línia a la R3, insistim que connecta l'Hospitalet
Doncs amb el Vallès, Osona i la Cerdanya. Aquesta és l'última hora pel que fa a la R3. I pel que fa al tramvia, a la línia T4 hi ha freqüències de pas alterades per una unitat avariada.
Per tant, les freqüències de pas estan alterades únicament amb aquesta línia, la T4 del tramdia. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi, funciona amb normalitat, tret, com dèiem, d'aquestes incidències. També, justament, hem vist aquí a fora el carrer Foment,
Una nota enganxada que procedim també a explicar-vos, i és que avui, en principi de 8 del matí a 6 de la tarda,
des de 8 del matí fins les 6 de la tarda, el carrer Foment estarà tancat a la circulació per la retirada de la grua Torre de l'obra que s'està fent just davant del Foment, el carrer Foment número 5, per tant. Doncs, en principi, això afectarà fins les 6 de la tarda. Des d'ara, a les 8 del matí fins les 6 de la tarda, el carrer Foment quedaria tallat a la circulació per la retirada d'aquesta grua Torre
de l'obra d'aquí al carrer Foment número 5, just davant del cafè del Foment. Si hi ha qualsevol novetat al respecte, doncs, evidentment, també us ho direm en el transcurs del programa. Ara el que farem és escoltar l'oferta de feina que ens comparteix, com cada matí, el Francesc Rueda. Hola, Francesc, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa obitada al Papiol. Ens demanen un muntador-muntadora de bicicletes.
Es busca una persona per treballar a jornada de partida, 40 hores setmanes, de dilluns a divendres, de 8.30 a 13.30 i de 15 a 18 hores. El contracte seria temporal amb possibilitats de renovació i, si tot funciona bé, d'indefinit. Tres mesos prerrogables, contracte després de renovació i després indefinit. El salari estaria al voltant dels 1.500 euros bruts per 12 pagues.
de corporació a principis de desembre. Les tasques, un muntat de bicicletes, muntatge de bicicletes, organització d'emmagatzem, treball de mecànica en general i càrrega i descàrrega de camions de manera puntual. Es valorarà tenir el carnet de carretoni. A nivell de requisits es demana experiència en feina similar d'un any, aproximadament, català i castellà,
I a nivell d'estudis, una CPU a un cicle de grau mitjà i es valorarà formació en temes de mecànica. També es valorarà tenir el carnet de conduir i vehicle propi. Molt bé. Doncs, Francesc, moltes gràcies per la informació. Informació que trobareu penjada, com sempre, al web clicfeina.cat. Hi ha un minut per arribar a un quart de nou del matí i informar-vos que no tenim constància de cap defunció.
De manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dijous, dia 20 de novembre. Avui és la farmàcia Soler. La farmàcia Soler la trobareu a la carretera, l'Avinguda Barcelona, 51-53, just a tocar de la plaça de la Bàscula. El seu horari serà, com sempre, de les 9 del matí fins les 10 de la nit. I a partir de les 10, si necessiteu aquest servei,
de la farmàcia de guàrdia, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que disposen de farmàcia oberta tota la nit. És el cas de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local explicant-vos que el consistori ha convocat un minut de silenci per avui a les 12 del migdia i no és el primer, malauradament, que s'ha de convocar aquesta setmana. Silvia Artés, molt bon dia.
Bon dia, doncs sí, exactament, novament. Davant de l'Ajuntament, aquell minut de silenci a les 12 del migdia, convocatòria per a les persones que vulguin anar-hi, mostrarà el condoli rebuig davant d'un nou feminicidi, en aquest cas una veïna de l'Hospitalet de Llobregat, presumptament a mans del seu fill, i mostrarà d'aquesta manera tot el suport a la família i a les persones properes. L'Ajuntament
reitera el seu compromís per eliminar les violències de gènere i combatre aquesta vulneració dels drets de les dones. Doncs aquest minut de silenci, avui a les 12 del migdia, davant de l'Ajuntament. Molt bé, i dir-vos també que els instituts de la Vall Baixa, de la nostra comarca, van celebrar ahir la dinovena edició del Dia de l'Emprenedor i l'Emprenedora a Molins de Rí.
Doncs si més de 200 alumnes i docents han participat en aquesta nova edició del Dia de l'Emprenedoria, celebrat als baixos a l'edifici del Molí, una jornada organitzada pel nostre Ajuntament amb el suport de la Diputació que té per objectiu fomentar l'esperit emprenedor entre l'alumnat de batxillerat i cicles formatius a través d'activitats pràctiques al llarg d'un matí.
Enguany la jornada ha tingut un valor afegit perquè per primera vegada s'ha celebrat el 19 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Emprenedora. Aquesta data ha permès posar de relleu el paper de les dones en l'àmbit de la innovació i l'emprenedoria. En total hi han participat set instituts, els dos de Molins de Rei, el Lluís de Recasens i el Bernat Alfarré, també dos instituts de Sant Vicenç dels Horts, un de Corbra de Llobregat, un de Pallejar i un de Ballirana.
I també s'han fet dos concursos en aquesta trobada d'idees innovadores i un concurs d'emprenedoria. El concurs d'idees innovadores l'ha guanyat l'Institut Bernat Alfarré, el segon premi ha estat per l'Institut de Pallejar i el tercer premi per l'Institut Vall d'Arús. El guanyador del concurs d'emprenedoria ha estat per l'Institut Seleciens.
Molt bé, doncs passen dos minuts i mig d'un quart de nou. També us expliquem que l'Ajuntament continua amb els treballs de restauració de la riera de Vallvidrera. S'ha acabat la millora del tram de la rierada, situat entre la font de Campreciós del Molí de Can Salat. L'actuació és suposat treure 120 arbres exòtics i retirar tota la canya invasora, que ha ocupat una superfície de 2.500 metres quadrats. S'ha tret la part visible de la canya, però també l'arrel, per evitar que torni a rebrotar. Tot i així...
podrien rebutar algunes arrels que no s'han acabat de treure del tot, sovint passa, i en aquest sentit l'Ajuntament té previst fer el manteniment perquè no torni a envair-se tota la ribera de la riera de Vallvidrera. Justament en aquest sentit s'ha fet una plantació d'herbes que eviten que torni a rebrotar aquesta canya. Jordi Vultà, el tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, ens explicava el context d'aquesta actuació.
Tot això es fa perquè intentar que la vegetació autòctona, tant canyís, herbàçà com arbres de ribera, colonitzin, com ja es fan colonitzant en les zones que estan en millor estat, i no torni a créixer el que és la vegetació exòtica, tant el que sent canyà, sobretot, i arbres exòtics.
S'han invertit 1,2 milions d'euros de fons de l'Ajuntament, també de l'Agència Catalana de l'Aigua i fons privats. La voluntat és acabar de restaurar tota la riera. Queda un últim tram de Can Rebell al riu, que en principi estaria acabat el mes de març. I parlem d'activitats que tenim aquests propers dies, concretament de la xerrada que es farà demà per parlar del Marroc, tan a prop i tan lluny.
En parlarà en Rashitel Yunusi, que és llicenciat en filosofia, i Fawzi Haliba, que és sociòleg. Nosaltres parlàvem ahir amb Isa Pujol, una de les organitzadores. La xerrada té per objectiu acostar-se a la realitat actual del Marroc. I amb quin objectiu?
Amb la idea de dir que el desconeixement no genera mai res bo. Genera por, i la por genera odi, i estereotips i mals entesos. També perquè hi ha una història compartida, sobretot des del primers de segle passat, la guerra d'Anual, les batalles del Rift, que vam perdre part de la colònia. I llavors sempre hi ha hagut aquella cosa de El Moro,
Enfronta el mòdul. I, clar, això és molt pobre.
Doncs demà divendres a les 7 de la tarda, local de l'Associació de Veïns del Barri del Canal. Parlem d'esports i ho fem precisament de... no ens movem del barri del canal i de la derrota que ha patit l'equip amateur de l'Atlètica Ingressa a l'última jornada de Lliga. L'equip venia de dos partits durs amb derrotes contundents. En aquest últim partit, contra el Castellbisbal, tampoc van aconseguir sumar els 3 punts i van perdre a casa el municipal Ricard Ginebreda per 2 a 3. Tot i així van fer un bon partit contra un equip de la part alta...
S'ha vist un canvi de dinàmica, van jugar amb més intensitat, per tant es veu un gir esperat amb uns jugadors que tenen ganes d'encarrilar la Lliga. Adrià Cabrera, del cos tècnic del primer equip, ens ha explicat com va anar aquest partit.
Va haver-hi un canvi dintre d'equip, va sortir molt més endullat, va ser molt més intens. A nivell d'intensitat, a nivell de joc, a nivell de tot, va ser bo. Vam sortir contents amb això. Però, clar, tenia un rival que estava a la part de la classificació i que, amb petits detalls, que nosaltres no vam corregir bé, els tres gols que ens va fer el Castellbisbal van ser part de ser rares nostres.
Aquest proper cap de setmana juguen el dissabte a la tarda a Terrassa contra el Juan XXIII, que està a la meitat baixa. Ara mateix l'Atleti Quincresa és penúltim de la classificació del seu grup.
Passen sis minuts d'un quart de nou, avui que és 20 de novembre, com bé hem anat explicant aquests dies, i en parlàvem també més a fons el dimarts, hi ha una taula rodona interessant que organitza l'Associació Obrera, la Federació, precisament aquest vespre. Hi haurà tres ponents, Mercè Garcès...
Mercès Fernández, que és vicepresidenta de l'Ateneu de Memòria Popular, Maria Pilar Molina, doctora en Història per la UB, i Neus Roig, doctora en Ciències Humanes i Socials i presidenta de l'Observatori de Desaparicions Forçades. Elles parlaran de la situació de la dona durant el franquisme. L'encarregada d'embudar aquesta taula rodona és la periodista Begoña Floría, també conductora del programa Heroïnes Quotidianes d'aquesta casa. Avui a les 7 a la FEDE.
Bé, repassem també altres propostes. De seguida parlarem del Molins Horror Games, que tenim també aquest dissabte. Us hem parlat de la xerrada del Marroc. I tenim també el cicle Gaudí, que torna a la peni aquest dissabte. A les 7 de la tarda, amb la pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertat. Si voleu comprar entrades abans, ja ho sabeu que a Intràpolis les podeu adquirir. El dissabte també tenim el Tast Solidari amb els nens, amb els infants amb càncer, que organitza l'Associació Molinenca de Tast i l'Associació de Suport als Infants.
A dos quarts de vuit del vespre, la Federació Obrera tastaran grans vins i caves catalans, en Deo Catalana, amb sommeliers i també amb maridatge i pica-pica, i també es farà una subhasta d'ampolles i d'ampolles magnum de grans cellers catalans. Els tiquets valen 30 euros, tiquet solidari, el podeu comprar a la pastisseria Cardona, i els diners van a parar a Fanoc, l'associació que treballa...
per ajudar les famílies amb infants en càncer. I encara dins d'aquests actes previs a la festa posant la gorra, per recollir fons també per a Fanoc, el diumenge hi ha una matinal de 10 a 12 a l'Escola Madurell, matinal d'en Vol, animant des del Club d'en Vol a tots aquells infants que vulguin anar a jugar i a provar l'en Vol. I això serà diumenge i dissabte, també de 10 a 12, i també a l'Escola Madurell hi ha una jornada de defensa personal.
Tenim també un acte que organitza Esquerra Republicana de Catalunya per aquest diumenge al migdia. Ofrena Floral a Caterina Casas, va ser la primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei, i l'ofrena es fa al cementiri el diumenge a les 12 del migdia. Just aquest, en aquest cas dissabte, el CEM fa una activitat al botànic.
Tasques d'obertes de jardineria, com hem fet ja darrerament, animant la gent que vagi a ajudar-los per mantenir el botànic. Dissabte, entre les 10 i la 1 del migdia, podeu anar directament al jardí botànic, no cal ni que us hi apunteu. Tenim activitat també al foment cultural i artístic, tant dissabte com diumenge.
Doncs, per una banda, el dissabte a les 9 del vespre, David Puerto, que presenta un espectacle de comèdia, d'improvisació, amb interacció amb el públic, el dissabte a les 9, i diumenge a les 6 de la tarda, aquesta obra de teatre musical, Armstrong, un musical molt especial.
Tenim també l'obra de teatre Sala 42 d'Impuls, que només faran en aquesta ocasió dissabte, a les 8 del vespre, l'Espai d'Entitats Collserola, Sala 42, i recte final també de la tòmbola del Mercat Municipal. Vine al Mercat, sempre hi guanyes, també fins aquest dissabte.
Hem de continuar, però, eh? Anem amb la informació general. Ens queden cinc minuts i mig per arribar a dos quarts de nou. D'entrada, titulars de la premsa escrita, Roger Tusem, bon dia. Bon dia, Oriol, titulars que es dediquen a aquests 50 anys sense Franco. És així com ho titula, per exemple, el periòdic a la seva portada.
Els adolescents afirmen sentir-se molt lluny del que va suposar el règim. Hi ha articles al franquisme, o bé, són extractes d'entrevistes a joves. El franquisme s'hauria d'estudiar abans i amb una perspectiva més humana, ho diu la Júlia Montañers. Som d'una altra generació i ja no tenim vivències d'aquella repressió, ho diu l'Eloi García, el Miquel Soler. Es fan molts comentaris que en Franco això no passava en actitud de broma. I la Jana Elbauti, molts reprodueixen els discursos d'odi que senten, tot i que no pensin així.
Mig segle després persisteixen pocs vestigis actius del franquisme i Espanya busca el seu gran museu sobre la dictadura a l'estil d'Alemanya i Xila. La fortuna dels seus descendants es calcula entre 500 i 600 milions d'euros. La fotografia de portada és para Santos Cerdán i el seu advocat, que acabó Teijelo. A la sortida de la presó de Soto del Real s'estan dient moltes mentides, ho deia ell mateix, el jutge deixa lliurar. Cerdán el considerarà que ja no hi ha risc de destrucció de proves.
Anticorrupció demana 24 anys de presó per Avalos per la trama de les mascaretes i Espanya entra a Vigo en l'elit de les fàbriques d'armes. També la taxa de reciclatge puja 140 euros a l'any de mitjana en 24.000 comerços de l'àrea de Barcelona. I Catalunya redueix a la meitat el temps de tramitació de les renovables. També entrevisten a Irene Paredes davant del Chelsea-Barça de la Champions femenina. A la Vanguardia...
Avui publicen un suplement especial vintena, 50 anys sense Franco, com hem canviat? La Vanguardia publica 32 pàgines de reportatges, anàlisis i opinions. També parlen de Cerdan, que surt de la presó mentre la fiscalia demana 24 anys per a Avalos i 16 policial a la família del president provincial d'Almeria.
També un Klimt, la segona obra més cara de la història, amb 236 milions d'euros. I parlant de les tecnològiques, Brussel·la cedeix i suavitza les normes que aplicarà la intel·ligència artificial. El diari Ara d'avui no està dedicat a aquests 20 anys...
aquests 50 anys de la mort de Franco, perdó, sinó que està dedicat al Dia de la Infància. És aquell diari que surt un cop l'any amb il·lustracions dels més petits a totes les notícies. La portada és aquest diari especial del Dia de la Infància. Avui, com cada 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància, totes les informacions al diari estan il·lustrades per nens i nenes. Un d'aquells diaris per col·leccionar.
I al punt avui, Franco no ha muerto, és el titular. El dictador va morir el 20 de novembre del 75, però mig segle després l'empremta del franquisme es manté en alguns àmbits. L'ex número 3 del PSOE, en llibertat provisional, després de 5 mesos a Soto del Real, confia que la veritat s'imposi amb cròniques de Mireia Rorera.
Ja han arribat els olis primerencs i de Jordi Bordes, els fills dels Sapiens, són més ambiciosos. També vistiplau de la UEFA per als partits europeus al Camp Nou. El Barça visita avui al Chelsea, a les 9, a la Champions Femenina. I entrevista en Antoni Reig, periodista de la primera redacció de l'Avui, l'any 76. L'Avui es va polititzar i va agafar una etiqueta que no se la va treure. I també crònica de Gemma Busquets, no és una qüestió de dones, sinó de tota la societat.
Molt bé, queden dos minuts per arribar a dos quarts de nou. Què diuen els diaris digitals? Doncs tots parlen com a primera notícia d'aquesta comemoració de la mort de Franco. Amb un puntcat destaquem que destaca que el suport a la democràcia cau al nivell més baix des de la crisi del 2008. Segons l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, el 81,6% dels electors catalans prefereixen el sistema democràtic que qualsevol altra forma de govern, la que suposa que ha caigut més de 10 punts des de l'any 2008.
El Nacional explica que el ministre Hortasson ha iniciat procediment per il·legalitzar quatre fundacions franquistes més, la Fundació José Antonio Primo de Rivera, també la Fundació Blas Pinyar, la Fundació Privada Ramon Serrano Sunyer i la Fundació Gonzalo Queipó de Llano. Encara, el Nacional diu que demanen activar el mecanisme per investigar si hi ha espanyols implicats en els safaris humans de Sarajevo. Jaume Asens, el diputat català, ha presentat
Aquest dimecres on et denuncia la Fiscalia Espanyola, recordem aquests safaris de guerra a Sarajevo, entre l'any 92 i 96, que viatjaven a Barcelona, a Sarajevo, per disparar contra civils després de pagar grans quantitats, com 80.000 euros, entre 80.000 i 100.000 euros, i pagaven més si es disparava contra infants. Ara s'està investigant des de la Fiscalia d'Itàlia.
I acabarem amb RAC1.cat, que diu que mor el primer mamífer per gripe viària a l'estat espanyol i augmenta la preocupació perquè les mutacions puguin arribar als humans. Aquesta situació en ces totes les alarmes, parlament del risc que les mutacions de la gripe viària puguin acabar adaptant-se a tota mena de mamífers i també, per tant, als humans. Tot i així, volen treure ferro a l'assumpte, diuen que un missatge de calma és un avís, no una cosa excepcional. Per tant,
I a Catalunya Près diu que un abans clau en la lluita contra el càncer s'ha aconseguit a través d'un detector que redueix els efectes secundaris de la radioteràpia. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquest dissabte, dia 22 de novembre, arriba la novena edició del Molins Horror Games. Molins en joc es durà a terme a l'escola Al Palau durant tot el dia, aquesta jornada de jocs de taula, emmarcada encara dins del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei.
Al capdavant de l'organització, la gent del Molins de Jocs, on hi tenim el Sergi Sant Martí, que ens acompanya també cada any per repassar aquest esdeveniment. Què tal, Sergi? Bon dia, bona hora. Hola, bon dia, com esteu? Molt bé. La primera observació és que la majoria d'anys ho heu fet previ a les dates del festival i aquest any arriba a posteriori. Què ha passat aquí?
Exactament, no, simplement buscaven dates adients. El que passa el setembre, octubre, novembre, és que està ple, ple avançada d'activitats lúdiques, de les quals participem a moltes, com a clubs, i llavors era la data que més ens anava bé. La setmana passada, que era Festival de Terror, era el DAU de Barcelona, i per tant era impossible fer-ho. Fa dues setmanes era ESAN, la Fira Internacional,
que se celebra a Alemanya i també hem anat una bona colla. Així que vam decidir fer-la de fora. Algun any l'hem passat ja el vam fer una setmana abans.
Així que tampoc és tan excepcional. En tot cas, les dates de novembre, sobretot, i octubre són plenes, plenes d'activitats lúdiques. Llavors, hem decidit fer-la en aquesta data. Centrem-nos, doncs, en l'activitat de demà passat. Explica'm com es presenta aquesta novena edició del Molins Horror Games i què hi trobarem, Sergi. Sí, mira, moltes gràcies. Sempre el que hem centrat, sempre la nostra mirada, és en oferir jocs de taula per experts,
però també jocs de taula familiars i infantils. I d'aquesta manera, en les diferents sales de l'Escola Palau, tindreu accés a jocs novetats de tot tipus, però vinculades a editorials del panorama nacional que podem provar jocs
difícils, senzills, dificilíssims, i fins i tot jocs de la Fira Internacional d'Esen, que ens hem portat uns quants i els deixarem provar, jocs que encara no han sortit a botigues o jocs d'Àsia, Amèrica, que encara no han sortit i que nosaltres els tindrem aquí com a grans novetats. Per tant, la idea, com ja va ser habitual els últims anys, és anar ocupant diversos espais dins de l'Escola del Palau, entenc?
Exacte, sí. Hi haurà quatre zones dirigides a diferent públic. La zona de baix està dirigida al públic familiar. Després tenim zona d'experts, partides de jocs de rol. I després sempre hem cercat la possibilitat que ens visitin dissenyadors de jocs de taula. Ens visitarà l'Eugeni Castanyo, Ferran Renan dies, el PAC...
Fernando de Estrés Bòtics, Pere Pau, Lluís Tosella, Oriol Crespo, tota una sèrie de persones que han fet joc.
i que podreu jugar amb ells als seus jocs. És com una bandera que intentem tenir sempre dissenyadors. Paral·lelament també ens visiten botigues, d'acord? Ens visiten una botiga de carrer 10, una botiga de carrer 10 de jocs de taula, i també es visita la botiga de Molins de Rei, evidentment, la Merlin's Hobby. Sí, clar, tenim el carrer Major ara en canvi d'ubicació, eh?
Sí, sí, sí. Finalment, com a, diguem-ne, cirera també interessant a veure, ens visiten prototips, per tant, dissenyadors que han creat el joc però encara no li han editat i que està en fase de perfeccionament, en fase de millora i que pots provar aquells jocs. Fa sis anys que ja venen, d'acord? Perquè en guany és la novena edició però és el desè any. Sí.
atenent que vam tenir la Covid i, òbviament, no la vam celebrar. I sempre ha anat venint l'associació Ludo, que és una associació nacional, però també catalana, que té, diguem-ne, inscrits tots els dissenyadors de tot el panorama català i d'Espanya, també. Quin públic acostumeu a rebre, doncs, en aquest tipus de jornada, Sergi?
Clar, pensa que portem nou anys, jo penso que està ja consolidat com a activitat lúdica, activitat d'editorials, activitat de dissenyadors i una activitat del poble, forma ja part, jo penso. Normalment hem comptat unes 500 persones i que molt públic és públic familiar, però ara ja també convidem
De fa quatre anys convidem clubs de tota la zona, de tota la zona del Baix, del Vallès, i en tot cas ve gent ja directament. Va ser molt curiós que venien dos parelles de Girona, perquè havíem sentit que venien molts dissenyadors i molts jocs deixen, i van venir a provar els jocs des de Girona, no? Tu perds, sí que sí, públic de tot tipus, públic de tot tipus. Farà fred, farà fred. Així que...
abriguem-nos, però en tot cas jugarem molt. I com sempre feu jornada de 10 a 2, pareu per dinar i després de 4 a 8 del vespre, no? Sí, exacte. Acabem una mica més tard de les 8, quarts de 9, així, mentre tothom acaba les partides. I sí, allarguem força. Sí, no passa res.
Molt bé, i això suposo que obliga a mobilitzar-vos bastanta gent de Molins de Jocs, no?, per la logística? Sí, exacte. Al club de Molins de Jocs en som una cinquantena, i gairebé col·laborem 20 i pico, 20 i pico col·laborem de diferents maneres, no tothom demostrant jocs,
però sí, tothom posant un gran entesor. Així que nosaltres quedem a les 8, ja comencem a organitzar, ens fem l'esmorzar de treginet, evidentment, i després ja comencem a organitzar-ho tot plegat. Molt bé. I anava a comentar-te també, a banda del Molins Horror Games, us seguiu trobant periòdicament des de Molins de Jocs, no? Encara feu allò de trobar-vos de tant en tant en algun establiment i anar jugant?
Sí, exacte. Nosaltres fem unes activitats, eh? Moltes gràcies per ser. Et pregunto això. Nosaltres fem activitats obertes al públic el primer dimecres de mes. Aquest dimecres de mes que fem activitats anem, diguem-ne, passant per diferents restaurants de Molins de Rei. Gairebé sempre anem a la pizzeria Carpe Diem o ara hem afegit
la taula del Bernat, també com a restaurant que hi anem, d'acord? Què significa que quedem a les 8, comencem a jugar partides no tan elaborades, no molt llargues, sinó que deixem una mica tot el que seria el joc, sopem i seguim jugant fins a 11, quarts de 12...
quan ja el restaurant ha de tancar. Molt bé. I primer i tercer dissabte de mes cobrim una mica per tot el poble, d'acord? Per qui vulgui venir i gaudir dels nostres jocs de la ludoteca, que tenim uns 500 jocs. Molt bé. I del dissabte hi haurà alguna referència al J-Horror o no? Que era el leitmotiv d'aquest any del festival.
Sí, exacte. No sé si... Suposo que tothom els vilatans de Molins de Rei ja han vist el cartell. El cartell és un cartell que fa referència al J-Horror, evidentment. És molt xulo. L'ha creat un dels membres del club, que sí que dibuixa, és arquitecte, enginyer, vull dir que té molta facilitat per al dibuix. I sí, hi ha jocs de tot tipus, jocs de terror, d'acord? I jocs que segurament...
faran alguns por. Les partides de terror també estan vinculades a el que és el terror. Les partides d'error també estan vinculades. Hi ha unes quantes al matí, unes quantes a la tarda. Animo a tothom que pugui mirar el compte de molins de jocs, que ja estan totes les editorials i els jocs que s'han seleccionat per poder demostrar. I les partides, també la gent que vulgui jugar encara queden places
no moltes, però encara queden en unes places per jugar als jocs de rol. Hi ha també, fins i tot, una partida per nens de rol. Molt bé. Tot això totalment lliure, l'entrada, com dieu en el cartell? Totalment gratuït, correcte. Totalment gratuït, com sempre, i sota el paraigües de Terrors Molins, que enguany encara estem sota el paraigües de Terrors Molins, tot i que segurament com a club s'ha decidit que l'any que ve no ho farem en aquestes dates, precisament perquè et deia que
està molt, molt ple d'esdeveniments lúdics i no donem l'abast, no donem l'abast i hem decidit com a grup que no estarem en aquestes dates. Molt bé, d'entrada però, demà passat, dissabte, novena edició del Molins Horror Games, jornada de Jocs de Taula, de 10 a 2 i de 4 a 8 del vespre a l'escola Al Palau, organitzat des de Molins de Jocs i també de Terror Molins. Sergi Samartí, moltes gràcies per acompanyar-nos, eh?
Moltes gràcies. L'any que ve. Que us vagi molt bé. A primavera, l'any que ve. Bé, perfecte. Doncs ja en parlarem. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu.
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? L'aventura de cuinar amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Continuem endavant. Dos minuts i arribarem a tres quarts de nou del matí, matí de dijous, 20 de novembre. És el moment d'escoltar l'apunt del dia. Hem de creuar l'Oceà Atlàntic per anar cap als Estats Units. Allà hi tenim l'Anna Martínez Mercader vivint a Madison, vivint i treballant des de fa un grapat d'anys, a Madison a l'estat de Wisconsin. I aquesta temporada ens fa l'apunt del dia els dijous des d'allà. L'escoltem. Què tal, Anna? Ben retrobada. Bon dia.
Bon dia i bona hora. Des de fa uns quants dies, Madison es desperta amb temperatura sota zero. Això significa una cosa. L'hivern s'acosta i tots ens hem de preparar pel que ve. Per a aquells que no ho sabeu, Wisconsin és un dels estats més freds del país.
Les temperatures varien moltíssim depenent del mes i també d'altres condicions meteorològiques. Però hi ha dies durant els mesos de gener i febrer on les temperatures poden arribar als 15 graus sota zero. Com us podeu imaginar, hiverns com aquests requereixen preparació. Deixeu-me que us expliqui com la majoria de famílies es preparen aquí a Madison.
La primera cosa a fer-se càrrec són les portes i les finestres de casa. Depenent del tipus de finestres i de les noves ovelles que són, s'utilitza un sistema d'insolació o una altra. Però bàsicament es tracta d'assegellar els corrents d'aire al voltant de les finestres i de les portes.
A les cases més velles, el sistema d'insolació és instal·lar una doble finestra de vidre. I a les cases més noves, el sistema és extendre una espècie de plàstic d'aïllament tèrmic. És com folrar totes les finestres des de l'interior.
Altres tasques a fer a la casa són recollir o empaquetar les mànegues del jardí per a que no es congelin i assegurar s'ha de tenir sorra o sal al portal de casa per quan les voreres es congelin. La gent també s'assegura de tenir el rebost ben ple en cas que hi hagi tempestes de neu. Com us podeu imaginar, i ara que parlem de gel i de neu, una altra cosa a cuidar-se'n és dels cotxes.
Moltíssima gent aprofita i durant els mesos d'octubre i novembre porten el cotxe al mecànic i canvien les rodes. És molt típic tenir dos jocs de neumàtics, uns pel divern i uns altres per la resta de l'any. Gairebé tothom té un garatge o lloguen a algun lloc per amagatzemar-los.
L'última cosa a fer-se càrrec és tenir un bon abric i unes bones botes de neu. Sobreviure a l'hivern a Wisconsin no és cap broma. Que tingueu una bona setmana i fins aviat!
Fantàstic, doncs moltes gràcies per aquesta observació, per aquest comentari. Segur que molts de vosaltres que ara dieu, ostres, quin fred, doncs penseu que hi ha altres llocs, sempre hi ha altres llocs, on em passa molt més, en aquest cas com a en Madison, com ens deia l'Anna. Gràcies, com sempre, a l'Anna, i que acabis de tenir una bona setmana. Tot això ens hem situat ja un minut per sobre tres quarts de nou del matí.
Seguim i ho fem repassant la programació de la ràdio nostra per avui dijous. Quan acabem el bon dia i bona hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei el dia fins a un quart d'una. Tenim avui la cita amb el programa Cairós, el programa de l'església evangèlica de Molins de Rei, que ens presenta el Joan Dionís.
i la Dolors Prieto del Capdavant, amb l'Esperança Heredia també, i els convidats i convidades que van passant pel programa quinzenal, recordeu, periodicitat quinzenal, aquest cairós de dos quarts d'una a l'una. De una a dues tenim l'etapa reina, el programa dedicat al món del ciclisme, la remissió del programa que matem els dilluns al vespre.
Podeu escoltar el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Sergi Soler i el Marc Vives. Entre la una i les dues la remissió que ens portarà fins a les dues amb notícies en xarxa, de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda tenim encara amb remissió el Música en 8 mil·límetres amb el Ferran Cardona, tot esperant
que el puguem reincorporar ben aviat amb la seva dinàmica del programa de bandes sonores originals de pel·lícules. Després tenim l'aventura de cuinar amb la Madrona Sala i la Judit Herrera. Les podeu escoltar entre les 5 i les 6.
El misteri de la vida, amb la Sílvia Moros, entre les 6 i les 7, programa que també és quinzenal, per tant avui en farem la reemissió. A les 7 la cita amb la Virginia Drom, Cafè Drom, entre les 7 i les 8 del vespre. A les 8 agafa el relleu l'Antonio Valverde, l'Ivan i el David, Molins Connection, per parlar dels esports americans, bàsicament.
Entre les 8 i les 9 del vespre. A les 9 la cita amb els joves en antena, amb l'Alí Artís i el Conrat Font, que s'han incorporat també a aquest curs a l'emissora. Entre les 9 i les 10 els podeu escoltar tots els dijous. A les 10 la cita amb el món de la història, el món amb flames.
amb el Ramon Canal. A les 11 el programa que es dedica a escoltar dones autores de música quan comença la nit amb la Fermina Recio que en té cura.
del programa Desaixà fa un grapat de temporades. Quan comença la nit? De 11 a 12. La reemissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora la podeu escoltar a partir de mitjanit fins la una de la matinada. Tertúlia que avui compartirem amb el Manel Cordero, amb la Nati Bufill, amb la Mercè Charles, amb la Núria Rubió, el Josep Vinyets i el Joan Domènech incorporarem també
en algun moment o altre de la tertúlia, el professor d'història, el Carles Martínez, també, per parlar d'aquesta efemèride d'avui als 50 anys de la mort del ditador Francisco Franco. Per tant, reemissió de la tertúlia de mitjanit fins a l'una de la matinada i a l'una connexió amb ICAT-FM fins demà a les 7 del matí, que tornarem amb la programació pròpia. Per tant, selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere País amb el programa La Tenora.
I ens queden 11 minuts per arribar a les 9. I abans de saludar el Dani Pascol, anem a fer un repàs al més destacat de la programació televisiva d'avui dijous. Roger, com vulguis. Doncs començem amb les pel·lícules. A les 10 de la nit tenim La Tida i l'Oscuritat a Paramount de Dean Dibling.
amb David Tennant i Robert Sheenan, una pel·lícula del 2018 americana de terror d'una o dues hores. Dos joves a parc a cotxes aprofiten per robar les cases dels seus clients quan són fora dels domicilis. El sistema funciona sense problemes fins que entren a casa d'un sàdic que té una noia encadenada. A un quart d'11, a la 2CAT, The Quiet Girl, The Colm Berit, amb Kerry Crowley i Andrew Bennett,
Una pel·lícula irlandesa del 2022 és un drama que dura una hora i mitja. A la Irlanda rural del 1981, Kite, una noia de 9 anys, viu callada a la seva gran i hostil família. Els seus pares l'envien a passar l'estiu de familiars més rics, on el misteriós silenci de Kite es troba amb la calor d'una casa i amb paisatges idíl·lics. Allà la petita es fa ressò del secret que aquesta família adoptiva calla.
A dos quarts d'11, Vimat Speed, màxima potència de Jean Devon, amb Keanu Reeves i Sandra Bullock, també Denise Hooper i Jeff Daniels, entre altres. Una pel·lícula d'acció que dura dues hores, del 94, és americana. Jack Traven, policia de Los Angeles, s'ha d'enfrontar a un gran desafiament. Controlar un autobús a l'interior del qual hi ha una bomba. Si l'autobús disminueix la velocitat per sota dels 50 km per hora o 50 milles per hora, l'artefacte explotarà.
La quarta proposta, tres quarts, doncs, a Divinity, una gran pel·lícula. Conocés a Joe Black, de Martin Brest, en Brad Pitt i en Anthony Hopkins, també Claire Forlani. Pel·lícula ja és d'any 98, un drama que dura tres hores i és americà. William Parrish és un magnat poderós i meticulós, la vida del qual es veu alterada per l'arribada d'un jove enigmàtic anomenat Joe Black.
de qui la seva filla s'enamora. I a les 11, Factoria de ficció en Predator, de Shane Black amb Boyd Holbrook i Trevante Rhodes, entre altres. És una pel·lícula d'acció d'una dues hores, americana i canadenca, del 2018. Els caçadors més letals de l'univers són ara més forts intel·ligents i mortals que mai i han evolucionat genèticament amb ADN d'altres espècies. Quan un nen provoca accidentalment el seu retorn a la Terra...
Només un grup d'exsoldats i una descontenta professora de ciències podran evitar la fi de la raça humana. Anem als programes que podem veure avui a la televisió. En tenim uns quants. A tres quarts i cinc de nou, a Televisió de Catalunya, la UEFA Women's Champions League amb el Chelsea Barça. També tenim a les deu la Renaixença, el 33, amb el Peyu, que es pregunta quantes hores poden passar assegudes les persones a la tassa del batel al llarg de la seva vida.
També el Peyu rep la visita de Sandra Ànima, una facialista que, com el seu nom m'indica, no llegeix el palmell de la mà, sinó la cara. Facialista, no facialista. Anem a la tercera proposta.
Aprofitant el dia d'avui, a 3 quarts 12 al 33, la veritat sobre la dictadura de Franco, que va ser un dels dictadors més enigmàtics de la història europea. Avui dia Espanya pateix encara el pes del seu sinistre llegat i va arribar al poder amb una guerra civil molt cruenta i després va utilitzar tots els mitjans necessaris per mantenir-lo. Quan el dèspota va morir el 75, avui fa 50 anys, va deixar un país dividit i es van dur molts secrets a la tomba. A 3 quarts 12 a 11. Aquest programa al 33 potser posarà llum a la foscor.
El Polònia, com que Televisió de Catalunya a les 9 emet aquest UEFA Women's Champions League, que per ser el 10 a vespre s'avança a les 8 del vespre, el Polònia retarda fins a les 11 de la nit. I també a les 11 tenim a 4 el programa Horizonte, que aborda l'última hora sobre el cas Leire Díaz, després de la seva compareixença al jutjat d'instrucció 9 de Madrid a la investigació de presumptes irregularitats en els contractes de mascaretes que va adjudicar la Diputació Provincial Nacional
D'això va fer un apunt, Oriol, i és que avui, si teniu Movistar Plus, s'estrena una sèrie que era molt esperada, Anatomia de un Instante, que és una sèrie original que recrea el cop d'estat del 23 de febrer.
Fins demà!
serà Antonio Tejero, i Juan Manavas serà Alfonso Armada, també Òscar de la Fuente, serà Jaime Jaume Villans del Bosch, i altres personatges, com per exemple el rei, que interpretarà, atenció, Miqui Esparvé, interpreta el rei, Carmen Díez de Rivera, que serà Alejandra Unieva, i Teodulfo Lagunero, el Pedro Casablanca i Carmen Blasco, la Manuela Paso. Per tant, a partir d'aquí tenim disponible ja avui aquesta sèrie que es diu...
anatomia de un instante, perdoneu, que parla sora el cop d'estat del 23F. Molt bé, doncs gràcies, Roger. Amb tot això ens hem situat ja 5 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació cultural dels dijous ens porta a parlar de teatre i ho fem acompanyats del Dani Pasqual, que és el conductor del programa Tot Teatre d'aquesta casa, que podeu escoltar tots els dilluns de 8 a 9 del vespre en remissió els divendres d'una a dues del migdia. Escoltem la proposta que ens té preparada per avui. Què tal, Dani? Bon dia i bona hora.
Bon dia, Oriol. Que tingueu tots un molt bon dia. Una meravellosa partitura de versos on la poètica de Sagarra arriba a una de les seves millors i més extraordinàries plasmacions. Una obra que parla de la violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redenció.
La corona d'espines és una obra de Josep Maria de Sacarra, que es situa al 1793, en el mateix moment en què la guillotina separa el cap del cos del rei Lluís XVI de França i de la seva esposa Maria Antonieta. Fou escrita el 1930, durant una altra significativa frontera de moments històrics, el final de la dictadura de Prima de Rivera i la immediata proclamació de la república.
Aquests contextos històrics marcaran de manera molt significativa la peripècia dels seus personatges que sacxaven sonmesos al rigor d'un temps que canviaran de manera inexorable. Situada a Sorsona a finals del segle XVIII, la peça retrata l'enfontament entre dues forces.
D'una banda, la rigidesa de la noblesa, i de l'altra, els valors més populars i la moral més autèntica del poble. Narra així mateix les trifulques d'un acord de matrimoni entre una pobilla i un jove sense pares. Honor, poder, amor impossible i hipocresia social en una tragèdia que esdevé una crítica a la societat de l'època. Direcció del Xavier Albertí, l'autoria de Joan Maria Sagarra,
Ajudant de direcció, Roger Vila. Escenografia, Max Renzel. Fantàstica, per cert. A l'igual que l'illuminació del Joan Gómez Cornejo i el so de Jordi Monet, el vestuari igualment preciós de la Sílvia de l'Agnó. Una de les particularitats de la proposta que porta a escena del TNC Albertí, i que dura prop de dues hores, és que fa ús del vers.
Així ho recorda que Sagarra va escriure una cinquantena d'obres al llarg de la vida, en les quals una quarantena va ser en vers. Poder treballar en vers i en català no és una cosa que ens passi sovint, insisteix, afegint que per ell la corona d'espines és el títol més important de tota aquesta producció.
No és la primera vegada que m'acosto segarra, però no havia tingut l'oportunitat de fer un dels grans textos d'abans de l'exili en vers. Reconeix. Vinc d'una experiència de dematurgia amb la qual he fet Calderón, Lope o Tirso, però l'experiència del vers castellà no té res a veure amb el català.
Així reivindica que Sagarra va ser un versificador extraordinari que va generar unes partitures meravelloses amb un clar compromís ideològic i musical.
La producció compta amb les interpretacions de Manel Barceló, Jan Casablanques, Jordi Domènech, Abel Folch, Oriol Genís, Àngels Gullalons, Pau Oliver, Júlia Roc, Laia Valls, Rosa Vila i Roger Vilà. Tots ells capitanejats pel Xavier Obertí, que també agafa el control de la composició musical de la Corona d'Espines.
Ja ho sabeu, el TNC, la Sala Gran, la Corona d'Espines, de Joan Maria de Sagarra, fins al 21 de desembre de 2025. Un dels textos més coneguts dels nostres clàssics, però que vam bé tornar-lo a deudir. Bon dia i bona hora.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies al Dani Pasqual i a la seva recomanació teatral. Un minut i arribarem a les 9 del matí. Com dèiem, tenim tallat el carrer Foment fins a les 6 de la tarda, en principi, per les obres d'aquí just davant de la ràdio, que han de desmuntar una gruda que havien tingut fins ara. Què vol dir això? Que també afectarà el Molins Bus a l'MV1, que no farà, no s'aturarà
a la plaça del Palau i continuarà, com fa habitualment, per l'Avinguda de Caldes, carrer Molí, i aleshores girarà cap al passeig del Terraple. I al passeig del Terraple, banda granja, també hi ha un tall, en aquest cas per obres, suposem també l'equipament que s'hi està fent...
d'aquest nou supermercat. I en aquest cas el bus no anirà fins al final cap al carrer de la Sínia, sinó que només farà Rambla de la Granja. Això afecta l'MV1 i l'MV2. Ho anirem recordant, però això també només afecta fins a les 6 de la tarda d'avui. Pausa i tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. En mobilitat, en situació complicada avui a les carreteres, la GI 642 continua tallada entre Rupia i Parlava, en tots dos sentits de la marxa, per la retirada de la càrrega d'un canvi de pomes que hi va volcar ahir i es fan desviaments d'hores d'ara per la C66 i la C252. A la P7 hi ha un carrer tallat també a Castellbisbal, Verona Bària i també un altre a Subirats per la retirada d'un altre vehicle.
A la B30, a Cerdanyola del Vallès, un accident també talla un carril i provoca cohes de fins a dos quilòmetres i a la P2 continua afectant també la circulació per la retirada d'una càrrega a Cabra del Camp amb el carril esquerre tallat. A banda també es detecten retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la C17 a Mollet, a la B30, com dèiem a Barberet, també a la C58.
a Barcelona. Pel que fa al servei ferroviari, represa la circulació de l'R3 entre la Garriga i Vic, que ha estat afectada per una incidència, tot i que encara està interromput, en aquest cas, entre Vic i Puigcerdà. A conseqüència d'aquesta incidència, s'ha habilitat servei alternatiu per carretera entre aquest tram.
I avui es compleixen 50 anys de la mort de Franco i encara són ben presents els vestigis de la dictadura a Catalunya en forma de monuments, nomenclatures o bé plaques d'habitatges. La feina de catalogació d'entitats com ara el Memorial Democràtic i de les administracions en els darrers temps ha fet molta tasca de reparació però malgrat tot l'eliminació és lluny encara de ser definitiva.
Tot plegat mentre creix el nivell de justificació d'un règim autoritari entre els més joves, segons les darreres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques. Poc més de 3 de cada 10 homes d'entre 16 i 24 anys estan d'acord en el fet que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern.
I la pobresa infantil afecta un de cada tres menors i les denúncies per violències sexuals s'han incrementat prop d'un 60% entre els infants. Uns abusos que en el 85% dels casos es donen en l'entorn familiar on es manté un clima de negació de la realitat. Són dades per a la consciència aquest 20 de novembre que se celebra el Dia Mundial de la Infància.
I la Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó a José Luis Sávalos per 6 delictes vinculats a les presuntes comissions il·legals en la compra de mascaretes durant la pandèmia. També reclama 19 anys i mig per a Coldó García i 7 per a Víctor de Aldama, multes de fins a 3,7 milions d'euros. Les peticions arriben després que el Tribunal Suprem tanqués la instrucció i enviés la Casa Judici en considerar que es van coordinar per lucrar-se amb contractes públics.
I pel que fa al temps, avui ambient de ple hivern amb fred intens i possibilitat de neu a cotes molt baixes. L'entrada d'aire fred i vent del nord afavorirà ruixats entre Barcelona i Girona i s'espera una cota de neu que baixarà dels 1.000 als 600 metres d'alçada. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.00
Fins demà!
Maria Pilar Molina, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i que ha escrit el llibre Repressió franquista i prostitució de la presó de dones de les Corts a l'Hospital de la Magdalena. I Neus Roig, que és doctora en Ciències Humanes i Socials i presidenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors. Elles parlaran de dona i franquisme. Moderarà aquesta taula la periodista Begoña Floria.
periodista, com dèiem, i conductora del programa Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei. L'acte es fa avui a les 7 de la tarda, l'organitza l'Associació Obrera i es durà a terme a la Federació Obrera. I diumenge hi ha la marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Les inscripcions les podeu fer...
al correu siad.cat. Teniu temps fins demà d'apuntar-vos i les sortides a un quart d'onze del matí des de la plaça de la Vila. I dissabte torna a veure si anem a la pena i dins el cicle Gaudí amb la pel·lícula Sorda d'Eva Libertat. Dissabte a les 7.30.
I el Foment, que també fa dues propostes. Per dissabte, David Puertó, amb el seu espectacle de comèdia d'improvisació, interacció amb el públic, amb música també, dissabte a les 9 del vespre. I diumenge a les 6 de la tarda, Teatre Musical Armstrong, un musical molt especial. El SEM també convoca tothom que vulgui ajudar-los el dissabte al matí a fer tasques de jardineria al Jardí Botànic.
És una activitat oberta a tothom, col·laboració col·laborativa, adreçada a la mainada i als adults que vulguin ajudar-los a mantenir aquest jardí botànic. Dissabte, de 10 del matí a 1 del migdia, no cal que us hi apunteu abans, podeu anar-hi directament. I també recordem que dilluns que ve es fa una visita guiada al Museu del Renaixement per a persones que tinguin a partir de 65 anys. El dilluns que ve, a les 12 del migdia, es fa la visita guiada, és una activitat gratuïta, i si voleu anar-hi us hi heu d'apuntar abans enviant un correu a info arroba museudelrenaixement.com.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dijous és la farmàcia Soler, que està a la carretera, a l'Avinguda Barcelona, 5153. Ràdio Molins de Reis. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Reis.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música en 8 mil·límetres amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. L'hauries de posar en un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti al seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'Alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho també com sé.
La cançó del dia, amb Miquel Bofill. Bon dia, bona hora i bon dijous. Avui us proposo escoltar una àrea de l'òpera Cerce, Ombra Maifú, del compositor Alemán,
George Friedrich Händel, estrenada l'any 1738. És una de les melodies més conegudes a Händel. L'àrea expressa l'amor per un arbre, amb caràcter irònic, ja que canta el seu profund amor no per una dona, sinó per un arbre. La veu que escoltareu és la del contratenor, veu masculina que, després d'un treball vocal, es situa entre l'hereu de soprano i contral femenina.
La versió que escoltarem és la del contratenor francès Philippe Jarowski. Que tingueu un bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora. Españoles. Franco ha muerto. Quisiera, en mi último momento...
Unir los nombres de Dios y de España y abrazaros a todos para gritar juntos por última vez en los umbrales de mi muerte ¡Arriba España! ¡Arriba España!
No us espanteu, eh? La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dijous 20 de novembre de 2025. L'hem començat d'aquesta manera. 50 anys avui de la mort del dictador Francisco Franco. Ara en parlarem una bona estona. Nati Bofill, bon dia. Molt bon dia. Josep Vinyats, bon dia. Molt bon dia. Manel Cordero, bon dia. Bon dia a tothom. Joan Domènech, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Núria Rubia, bon dia i bona hora. Bon dia. I Mercè Charles, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Comencem.
Ho hem començat d'aquesta manera icònica, podríem dir, perquè avui, doncs, moltes emissores, moltes televisions, molts diaris, evidentment, se'n fan en ressò d'aquesta efemèride, i nosaltres, evidentment, des de la nostra humil...
A misura també volíem posar-hi el nostre granet de sorra. Ens n'anem cap a 1975. Per tant, avui hi ha un suplement, sense anar més lluny de La Vanguardia, molt interessant, 30 pàgines, on la primera reflexió la fa Enric Juliana. Un tirar amb sort és la reflexió, però, simplement per situar, diu que el 1975, Espanya té 35 milions i mig d'habitants.
amb una mitjana d'edat de 33 anys i un 20% de la població entre els 18 i els 35 anys. Explica que no són suficients per tombar el règim, però sí per accelerar els canvis. En comparativa al 2025, 50 anys després, Espanya té 49,1 milions d'habitants i la població entre els 18 i els 25 anys suposa el 12%, edat mitjana 44 anys.
Aquesta és la situació i la comparativa d'on estàvem el 1975 i on estem ara amb xifres globals. Però anem amb el terreny més emocional. M'expliqueu què recordeu d'aquell dia, on estàveu, què estàveu fent el 20 de novembre del 1975, quan us assabenteu d'aquesta notícia? Nativo fill, em deies que tu treballaves. Jo ja treballava.
Feia dos anys que ja treballava. Dos o tres anys que ja treballava. Jo tinc una anècdota. I és que un company de professió acabava de tenir un fill. I li va posar des de les Terres de Lleida i li va voler... O sigui, el nom era Javier.
i no l'admetien en el jutjat com a Javier, li volien posar Javier. I va tenir una feinada tremenda per demostrar que era castellà antic. Llavors, al ser castellà antic, li van permetre que l'inscrivís com a Javier. Al cap d'un parell de dies va morir Franco i va dir, a partir d'ara ja no tindrem problemes de poder posar el nom que vulguem. I això em va quedar molt gravat de dir, ostres, fins i tot alhora...
de poder posar el nom, ja hi havia restriccions perquè, esclar, havia de ser un castellà. Una cosa tan simple, tan senzilla, no? És que em comporta posar. I recordo sortir de la feina per anar-los a veure, que estaven en una clínica a Barcelona, i tot el bullit, o sigui, la por que tenies a veure què trobaries, com estarien els carrers, i jo el meu record era que tot estava tranquil, i no hi va haver cap...
Cap al darrull, almenys en el meu. Bé, jo ja també feia 4 o 5 anys que treballava, perquè en tenia 22. Però la meva germana, que estava a la central...
de la universitat, hi va haver un esclat d'alegria, i hi havia els grisos, hi van carregar una estoneta. O sigui, això el dia... Tu estaves treballant en aquell moment, eh? Jo ja treballava. Suposo que depèn de l'entorn on t'estiguessis. Hi havia un
més tranquil·litat, o hi havia... Esclar, l'ambient universitari, això devia ser una... Bueno, això, el que he dit abans, un esclat d'alegria. No podia ser res més. Mercè. Bé, jo, com que vas enviar un missatge dient que... Intentava explicar-s'hi, vull parlar d'això, intentava... Vaig recollir, jo tinc el diari des dels 12 anys, a veure aquell dia que hi va... Diari personal. Personal, personal, un diari...
I vaig mirar aquell dia, i aquell dia no havia posat res. I sí que havia posat que tenia un nen de dos anys i un de quatre, que l'un tenia no sé què, que l'altre tenia no sé quantos, i va coincidir aquell dia, avui n'hem parlat amb el Manel, que ell estava de viatge. Jo tenia prou feina en cuidar criatures, i a més, ara, amb el temps, sempre he pensat que que es morís una persona no volia dir que es morís al règim.
I perquè, vull dir, aquella persona sostenia un pal que ja no s'aguantava amb si mateix, però hi havia al seu voltant tanta gent que l'estava aguantant que jo, fent la reflexió que no vaig a notar cap cosa, tres o quatre dies posteriors vaig dir amor franco i el Joan Carles I. Només aquestes tres...
parauletes van anar anotades en el meu diari. I suposo que la cosa de pensar ara és això que vaig dir. Vull dir, es dona molta importància a la mort d'aquest senyor, quan en veritat tot el que té al voltant segueix. I fins que no... I es va veure això, que sis anys després hi va haver un cop d'estat, i potser després del cop d'estat hi van haver coses que van canviar, però durant un temps després de lo del Franco em sembla que tot era més o menys igual. Lúria...
Jo em recordo estar a casa quan va sortir aquest senyor dient que Franco havia mort. Sí. I bé, estava amb els crios que també eren petits. I què vols que et digui? En aquell moment no vaig tenir ni alegria, ni pena, ni una cosa una mica indiferent. Potser perquè no m'adonava ben bé del que venia i el que representava.
A més a més ens van fer viure els parters mèdics, us en recordeu? Sí, sí. Perquè no va venir de nou. No va venir de nou, sí. Perquè a més a més ho deien que si l'estaven conservant entre cotons perquè no ho tenien tot encara lligat i que... Va ser tot molt confós.
I el seu gendre, no, el seu, què era? Sí, el gendre, el gendre. El marquès de Villaverde. El marquès de Villaverde, que l'estaven mantenint i que potser quan va sortir la notícia que ell era mort, que feien que potser hi havia dies que seria mort. Hi havia notícies...
va haver-hi una certa confusió durant uns dies, premsa, mitjans de premsa estrangers ja deien que havia mort, quan aquí resulta que encara no havia mort, hi havia una certa confusió.
Josep i Manel ens queden primer per fer aquesta roda. Bueno... Es toca el nas, Josep Vinyats. No, no, no, jo com molts també treballava. Sí? I aquesta, vull dir, et recordes d'aquest fet més per altres coses que per Franco en si.
Jo llavors estava treballant a Can Samaran, que va ser una empresa que poc després de morir Franco també va tancar, no tenia res a veure, però vull dir, clar, tenies aquells problemes laborals ja quan eres jove i dius, carai, i el Franco, doncs sí, recordes les imatges aquelles a la televisió com va sortir aquell bon senyor en blanc i negre dins que havia mort i dius, molt bé.
Possiblement me'n vaig alegrar, perquè llavors jo ja estava en quintes, o sigui que l'any següent jo marxava al servei militar i dic, mira, com a mínim no vaig amb aquest senyor a fer el servei militar, que era una cosa obligatòria, que no la feies voluntàriament, això està clar, però és això el que més me'n recordo sempre. Dic, mira, vaig tindre la sort de fer l'Emili sense haver de fer el servei militar, sense aquest senyor. I el Manel?
Jo la feia. Bé, tal com ha dit la Mercè, jo me'n vaig enterar al cap d'un dia o dos, perquè jo estava de viatge. Sí. I estar de viatge, segons en quin lloc, jo feia uns viatges una mica llarguets. 21 dies cada mes i la resta, els altres 10, una mica de descans i de revisió. Aviam què havia passat. I en aquella època jo treballava en dos o tres països africans, visites de tipus farmacèutic i mèdic,
I era difícil... No hi havia televisió a la major part d'aquests països. I si volies posar una conferència, doncs deien, només té una demora de vuit hores. És a dir, ja no parlem de mòbils, parlem d'això, de telèfon convencional...
I m'ho van dir. I vaig dir, ah, mira, doncs em va agafar. No sé si és perquè estava fora o què, però no... O sigui, evidentment ja feia setmanes que no estava bé, Franco, que no tenia problemes. El sistema de cobrir les notícies era terriblement curiós, no? Ahir s'han de veure per la televisió aquell locutor d'aquella època que va donar
els partes, entre cometes, que era el Florencio Solchaga. Com assajava i tot per donar un parte. Assajava i s'aixecava de la cadira. Es van veure trossos d'aquests que estan filmats però no estan difosos. I, bueno, això és així. Va ser al principi. Evidentment que fins a l'any 81, aquell període 75-81, va ser bastant convuls.
perquè passar d'una autarquia i una tirania a una democràcia, del grau que sigui, no és tan fàcil. No és tan fàcil perquè hi ha uns poders fàctics que sempre treballen en l'anonimat per no dir l'ombra, que són els que mouen bastant els fils. És a dir, molts polítics de vegades volen fer coses, tant ara com a l'època de Franco, i no havien de consultar Franco, havien de consultar bastants cercles.
Sobretot financers, comercials, etc. Jo no recordo com una època convulser, jo, personalment. Convolsa a nivell polític. Una època, diguem-ne, com esperançadora, perquè ens havíem tret un lastre de sobre i, per tant, ens obríem en el món. O sigui, la idea era que, ostres, ara ja som un país...
que li estem netejant la imatge. O sigui, que ara ja tindrem relacions amb Europa, tindrem unes relacions a nivell mundial d'un país net, que s'ha tret la lacra o la xacra d'una dictadura. Jo convulsa tampoc no. Jo no la recordo convulsa.
de molts moviments. El que vol dir el Manel és a nivell polític, a nivell de negociacions. I tu què faràs i jo què faré? I fins a on podem arribar? I vam estar un parell o tres d'anys que hi havia una mica d'espista general amb els objectius clars, democràtics, però com fer-ho? Sí, però me'n recordo quan la passionària i el Carrillo van anar per primera vegada a les Corts. Però això era un aire...
Era aire, era aire net, era frescor, i quan es començaven a fer totes aquelles trobades per allò del 78, com es diu, la Constitució del 78, totes les trobades que es van fer, jo penso que era com esperançador, era il·lusionador.
pregunten, ja dins d'aquest suplement de La Vanguardia, entrevisten a l'Iñaki Gabilondo, que era director de Ràdio Sevilla en aquell moment, el 20 de novembre del 75. Li pregunten si és veritat que moltes famílies es van treure baix al cava de la nevera, o al xampany, com es diria en aquella època, i diu, hi va haver de tot, hi havia col·lectius socials que vivien amb tota naturalitat el franquisme, sobretot a partir del pla d'estabilització del 1959, i l'increment de nivell de vida.
sense acusar gaire la falta brutal de llibertat, diu. Però altres sectors l'estaven patint molt directament, patien l'acció repressiva, els més mobilitzats eren el PCE, el Partit Comunista Espanyol, a tot Espanya, i els sectors industrials d'Euskadi i Catalunya. Jo sé que a la meva terra es van consumir molt de xampany, sí, potser a Sevilla, on treballava no tant, o sí, però sobretot País Basc i Catalunya es va celebrar molt la mort de Franco més que a altres llocs.
Estaríeu d'acord amb aquesta reflexió? Sí, era un entòpic de dir obrim la botella de cava i així. Home, és que era per fer-ho. Evidentment, amb la dictadura prèvia, la prima de Rivera. Sí, clar.
Sí, sí, en el sentit que el que va passar amb Franco al poder, sobretot la repressió, va ser brutal. I, en canvi, com que venien d'una dictadura, en aquella època venien d'una dictadura, Primo de Rivera, doncs, bueno, mira, més o menys, no va ser tan cruenta, diguem-ne, no? Però vaja, la tirania no és mai acceptada ni volguda, perquè és que si no... I va ser molt llarga.
El problema és que va ser molts anys. Fins que es va acabar amb la mort. Jo el Primo de Rivera no es portava bé amb el Franco, perquè el Primo de Rivera ja volia, d'alguna manera, deixar lliures el nord d'Àfrica, el Marroc, i el Franco això no ho suportava. Va ser el 59 o el 60, en què es va veure obligat a donar la independència al Marroc.
Deixeu-me afegir una veu més uns minuts a la tertúlia, perquè li hem demanat també, li vam demanar al professor, jubilat, però professor d'història, el Carles Martínez, que també ens acompanya us uns minuts avui al programa i el tenim al telèfon. Què tal, Carles? Bon dia.
Bon dia. La veritat és que he d'anar una mica de pressa perquè tinc... Ho sé, ho sé. Ho sé, perdona. No, no, no, però volia... Res, una simple pregunta, de quina lectura em faries d'aquests 50 anys avui de la mort del dictador Francisco Franco i quina reflexió hi posaries al respecte? Bueno, mira, jo cada 20 de novembre, de cada any des que va morir Franco, des del 75...
Recordo aquell au que crec que va fer
en Pere IV, crec que va fer en Pere IV, perquè no va sortir el nom, era quan destia el nom, que parlava de... es deia la fi del cagavàstics. 20 de novembre, oriós, ja s'ha mort el gran Marotós. Franco va ser un dictador terrible, perquè, entre altres coses, el que va fer va ser, un cop acabada la guerra, afusallar 50.000 persones.
més enllà dels mils de persones que van anar afusellant mentre estava en marxa la guerra i anava ocupant diferents zones d'Espanya. A més a més, ens va sometre a una situació econòmica durant els anys de l'autarquia de misèria absoluta. De misèria absoluta i d'aïllament perquè, esclar...
Espanya va quedar fora del que va ser el progrés de la postguerra mundial. O sigui, va quedar com una dictadura anclada per tenir la sort...
He dit que a partir de la guerra de Corea, Estats Units va fer un tomb amb la Guerra Freda i va voler controlar la situació d'Espanya i es va liar amb Franco. I això el va salvar d'aquesta situació i va començar el procés d'expansió, o el que volíem dir, el desarretisme.
Però, malgrat això, la dictadura va durar fins l'últim minut, i els últims anys, malgrat hi ha hagut un procés d'una certa... una relativa obertura en les formes, a l'època de l'Opus, però en els últims anys, en Màries de Barra, va ser una altra recargolada, una altra recargolada amb...
regats uns mesos abans que morís, fins a l'assassinat Puig-en-Pic i molts altres casos, els assassinats de potxa,
la quantitat de morts a l'editoria. Franco no va caure perquè morís, el franquisme no va caure perquè morís, l'han dit Franco. Franco va tenir sempre una oposició, encara que aquesta oposició estava sotmesa a una gran repressió. No hem d'obligar, per exemple, que al mateix any que mor Franco, el 75,
Hi ha unes eleccions sindicals amb estructura del sindicat vertical que és una victòria total i absoluta de comissions obrèries que eren il·legals. Però, per exemple, en fàbriques com CEET obtenen els seus delegats un 80%, malgrat tenir 500 acomiadats.
obtenen un 80%. Si a menys també hi ha moltíssimes de les fàbriques del país i fins i tot de petites empreses, l'ocupació d'espais de llibertat a través d'unes eleccions a un sindicat realment, diguem, feixista,
doncs aquesta infiltració i aquesta conquesta d'espais de llibertat ja era molt significativa del que realment acabaria passant, que és que no s'admetria el tipus de transició que ells volien portar endavant, que era una transició d'una carta otorgada, en la que hi podia haver un cert bipartidisme, però primer a través de les associacions, amb diverses modèries de sociacions, que era una cosa impresentable, que la tenia a veure amb la democràcia,
I fins i tot després, a l'època de tornat a Fernando Miranda, que va intentar fer un gir amb la llei de reforma i tot això, però que, en el fons, no anaven a fer una ruptura amb una democràcia model europeu. I, al final, la Constitució no era una cosa que... Les eleccions del 77 no estaven previstes com les eleccions constituents. Va ser...
la representació del conjunt dels partits democràtics que va forçar que aquest resultat d'aquells cors fossin constituients. Perquè si no haguessin estat uns cors que haguessin hagut d'acceptar una Constitució que hagués vingut desagall. Avui jo crec que el que ens toca és, a través de la memòria,
fer veure a la gent que en una dictadura es vivia molt pitjor del que es viu ara, malgrat tots els problemes que pugui tenir el sistema i pugui tenir en el conjunt dels països democràtics la pròpia democràcia. Jo crec que això és fonamental.
No, et volia, i amb això acabaríem, Carles, avui el 324 entrevista, o el 3CatInfo, perdoneu, perquè ara es diu així, gent històrica com el Carles Vallejo, que coneixes perfectament, històric líder sindical, i d'altres líders, i en aquest cas la Maria Isabel Ferrandiz reflexionava, diu, per qui formaven part dels moviments antifranquistes, però va ser un moment amarg aquest, diu, va morir al llit i això per la gent que lluitaven va ser un fracàs.
No sé si compartiries aquesta reflexió de Màries al Ferrandiz, Carles, o hi posaries matisos aquí. Home, a tots els més ha agradat que morís a l'exili, i vull dir que hagués caigut molt abans, no? No sé, és evident que en aquest sentit va ser un fracàs, però tampoc es tracta d'entrar... Les coses són com són, les històries com és, eh?
i jo crec que s'ha de posar en valor la lluita que es va fer jo crec que això és fonamental insisteixo en la idea a veure, la lluita contra Franco va ser des del primer moment primer amb una forma de resistència guerrillera per entendre, els maquis que, bueno si tu agafes la història de qualsevol país com França o com Itàlia doncs el valor
que van tenir, o que se'ls donen els maquis des del punt de vista històric, és fonamental. Aquí és com si no existissin. I després hi ha, l'any 47, les primeres revoltes importants a Astúries, i en molts altres llocs, Astúries. El 51, una vegada tramvies a Barcelona...
que és un èxit perquè aconsegueix els seus objectius. O sigui que no infravalorem la resposta malgrat que era un sistema que es basava en la brutal repressió i la por. I a més a més en la connivencia
d'una església, d'una jerarquia eclesiàstica, que fins després del Consell de l'Ética II era absolutament feixista, que sota la creuada, el concepte de la creuada i tal, doncs imposava un control brutal
sobre el pensament de la gent. Vull dir que és una llosa. Bé, doncs no t'entretenim més, Carles, que sé que has de marxar, però en tot cas t'agraeixo moltíssim que ens hagis acompanyat aquests minuts aquí al programa.
Encantada la vida. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Bon dia, Carles. Que vagi bé, gràcies. Gràcies al Carles Martínez, també intervenint avui en aquesta tertúlia. Alguna observació o comentari, fegitó, que vulgueu fer? Jo portava alguna cosa, i precisament pel que ha dit el Carles Martínez últimament de l'Església, perquè ahir mateix llegia un article relacionat amb el franquisme i l'Església,
I clar, és cert que l'Església es valia en Franco i això és una cosa que ningú pot negar i això també va fer mal. Però realment... Volia anomenar els bisbes, eh? Sí, sí, sí. Però realment ahir llegia un article referent a això que era de...
Catalunya religiosa, i que ja, amb el títol ja deia, diu, quan es va morir Franco ens vam sentir alliberats. L'Església catalana antifranquista. Això era el títol. I és cert, perquè hi ha una part de la història, i és que moltes capelles i moltes esglésies de Barcelona, principalment,
es feien moltes reunions clandestines i assemblees, inclús es havien pres pamplets allà en aquelles esglésies. Vull dir, una de l'isla de Sant Madí, que l'any, sembla que va ser el 64 o així, allà a base d'assemblees va sortir...
A veure, que si no... S'ha de posar les ulleres al judici. No, no, no, sí, sí. No llegeix els apunts, eh? Sí, no, no. Pots llegir-ho, sí, sí, eh? Sí? Sí, clar. Sí. I així no et deixarà res. Diu, un tros important, vaig fer una mica de la lluita per la democràcia a Catalunya, va passar per locals parroquials, escoles religioses, moviments cristians i comunitats de fer.
Una història que s'ha explicat poc però que és imprescindible per entendre la transició. El país i la mateixa església catalana.
Referència a les... Bé, això és referent a això. Mig segle després encara resta la imatge d'una església lligada al règim. I això és una cosa molt certa, perquè estem cansats de veure com Franco anava a algun lloc i entrava sota pàlia en una església, cosa que teòricament, dintre dels que som creients i practicants, no era una cosa que estava destinat per un dictador, evidentment.
Però darrere hi havia una altra història menys explicada, la d'una iglesia catalana que va ser un dels principals espais de resistència cultural, social i política.
Els records parroquials eren l'únic lloc segur per reunir-se, imprimir octavets, organitzar assemblees i fins i tot permetre amagar persones perquè s'havia de demanar permís al bisbat perquè la policia pogués entrar en una església a fer un...
Per això, per exemple, el Josep Vigordes, que era el rector de la parròquia de Sant Marí, va utilitzar el 64 aquesta parròquia per constituir la primera comissió del que seria Comissions Obreres, que és el que parlava el Martínez, que dels anys 60 l'Església Catalana es va anar desmarcant del règim i els capellans joves eren a les barriades amb treballadors.
on treballaven al costat d'estudiants i gent obrera. Per tant, vull dir que van facilitar molt aquests moviments. Evidentment, no totes les egleses, això és cert, però bueno. Les egleses eren temples i llocs de reunions i assemblea.
D'aquí va sortir la Joc. I un episodi clau a Barcelona va ser una manifestació de capellans que hi va haver-hi al 66, arreu d'un problema que hi va haver-hi amb la universitat, hi va haver-hi una manifestació a la famosa Via Laietana. Aquesta encara la recordem avui en dia.
que va acabar amb una càrrega policial, com és evident. Aquí, com que estaven al carrer, ja no hi ha aquest... Actualment hi ha un gran desconeixement sobre aquella etapa franquista. La ignorància de la gent jove és gran i també la manca de voluntat d'alguns jerarques de fer entendre el servei
que va fer l'Església. Ara, segons el CIS, un 18% dels joves pensen que una dictadura podria ser bona. Qui no ho ha viscut, pensa que sí. Vull dir, això és una mica per sobre l'article. Jo penso que sí que és veritat que ja van dir moltes esglésies que es van fer aquestes reunions i van ser quantes. Sí que és cert, eh? Apoyant-se amb aquesta lleida que si no donaven l'autorització la policia no hi podia accedir. Després de la guerra, que va venir un fet...
que va trencar moltes estructures que estaven molt sòlides a nivell religiós, etcètera, que era el concordat amb la Santa Seu, i ningú parla gaire. El concordat era, com deia el Joan, qui podrà anomenar bisbes, amb el pali o no, és igual,
Però resulta que era així. I això del concordat, molta part de la Iglesia va començar a donar-se a compte que no es podia estructurar una relació entre un país i un altre, perquè el Vaticà és un altre país, evidentment.
I això va acabar bastant que la gent jove d'aquella època, els capellans joves, no estaven gens d'acord amb concordats i manipulacions fins i tot de qui li toca fer això o qui pot ser nomenat. Ara ha sortit, no, és que aquell l'ha nomenat, no. Ha donat el vistiplau
el Caudillo, no? Vaja, que això era una... I jo crec que a la Iglesia tots aquests moviments van anar molt bé, sobretot en general per a tothom, i va desfer una mica aquest control fèrrer que hi havia, perquè veníem d'una repressió brutal. La repressió, jo recordo l'any 60, això dels capellans de la violeta no va ser l'any 66? Sí, 66. T'ho dic perquè jo, en aquella època, estava fent l'Emili.
I se'ns va acuartalar tots i se'ns va dir, esteu preparats per qualsevol cosa. Dic, però quina cosa? No va passar res, no va passar res. Més que, en fi, van atonyinar molts capellans i gent jove. Aquí vam tenir un capellà, mossèn Joan, que havia estat detingut a la presó per...
Perquè va acollir una persona que era una tarra, ell no ho sabia, però va acollir una persona que era contrària al règim de Franco i només per aquest motiu va tindre molts problemes. No estava de rector aquí Molins, però quan va vindre aquí els que vam anar coneixent i sabíem la seva vida, inclús es va fer una vegada una xerrada sobre això i...
I la veritat és que les iglesies, els edificis, com Zona Santa, acollien molta gent, molts moviments obrers i sindicals, clandestins o majoria, que van contribuir a canviar una mica el panorama, perquè el mapa estava, francament, bastant tèrbol. I a més és que la relació església-estat respecte al Vaticà...
La primera, ja saps, va ser en Pius XII, i Pius XII era un malandandu. Es pot dir, no, no, però tal com sona. Si no, la relació que va tenir amb el nazisme i tot. Exacte. I després ja va vindre Pau VI, i aquí li van posar les coses molt més complicades amb el Franco.
Però tenia màniga ampla. Sí, no, és que això també... Fins al concili la cosa va canviar una mica, però tampoc no va canviar tant. Aquest és el mal. I això és una cosa més, vull dir que el franquisme en general va ser molt negatiu i el que dèiem va haver-hi una continuació, però...
ja ho veia deixat tot lligat. Ell ja havia anomenat el rei i ens va posar per decreto una monarquia i molts dos ministres que tenia Franco en aquella època són els que van continuar. El de fer una democràcia després em sembla que va ser també quasi com un miracle perquè no crec que estigués plantejat així. Va venir. Recordem molts ministres que van venir. No volem ni els ministres de Franco.
Fins l'últim moment va defensar la democràcia, que era la democràcia orgànica, us recordeu? Dèiem democràcia orgànica. I va defensar que la millor democràcia era la democràcia orgànica. I això ja van ser fins als últims moments de la seva vida.
L'anterior era inorgànic. Deia que hi havia dos tipus d'església. És clar, jo penso que hi havia dos tipus de gent aquí a Espanya. Els que estaven defensant i estaven al costat de l'establert i els que volien totes aquestes millores.
hi havia l'església de concordar del que fos i que existeix perquè si no aquests dies n'hem tingut una mostra claríssima i hi havia aquest capellà jove que estava al costat del món perquè buscava aquesta unió social i aquesta millora i llavors estava als barris estava en el món intel·lectual estava al costat de tota per poder fer una millora social o sigui que jo crec que aquí hi havia dos tipus i actualment
portem moltes reminiscències. Si no, no tindríem tants problemes com tenim amb la judicatura. Perquè allò encara són reminiscències que portem de tot aquest estament que pesa tantíssim. I aquesta gent encara estan infiltrats i belluguen moltes tecles. És el que jo deia, va morir Franco, però per mi va morir...
una persona, però tot l'estatus, tot l'estigma... És que el poder encara està igual. I han passat, i moltes coses que són ara són herència encara d'allò. Vull dir que... Per mi... Bueno, per molta gent va morir un símbol, però va seguir quedant tota la llavor que va plantar ell, aquesta llavor. Ara encara l'estem patint...
Quan va estar governant Praga, a Galícia, i va estar encara el govern central, vull dir que hi era un ministre franquista. I com aquest, molts.
El que està preocupant molt sembla allò del jovent. Sí, les noves generacions. Això val la pena. Val la pena parlar d'això. Jo, amb una visió molt personal meva, és que la gent de la nostra edat, i potser la vostra 10 anys menys o així, vam viure bastant la figura...
paterna o el que fos, que hi havia una imposició de coses i el que gaudies, en tot cas, és la satisfacció de poder-te-la saltar. O sigui, l'oposició.
O sigui, si tu tenies a davant pare, mare o l'estat, tot el que sigui, que et deia això no pots fer-ho, però tu raonaves i deies quina bestiesa i llavors tu saltaves, això donava una satisfacció i això donava una empenta a tirar endavant coses.
En aquests moments jo el que veig amb la joventut, i vaig amb la joventut de casa meva, els més joves, que per les feines dels pares, per el que sigui, no hi ha oposició. O sigui, el jovent no té massa oposició a les coses. Veus que fan 50.000 coses que en tot cas dius tu en aquella època, també les feies, però les feies en contra de...
i això et feia créixer. O sigui, poder-se oposar en alguna cosa et fa créixer. En aquest moment, els jovents no tenen aquesta oposició, perquè fins i tot els mestres es troben que quan tenen una dificultat amb un nano i criden als seus pares, els pares es posen més aviat al costat del nano que al costat dels mestres. I no vull anar ni a favor dels uns ni dels altres.
sinó que el que veig amb la meva família i amb l'entorn és que el jovent no té l'oposició. Llavors busca la dreta, perquè la dreta, en el fons, els marca unes pautes. Però jo crec que opinen d'una cosa que desconeixen absolutament. Et diuen, és que en una dictadura viuríem millor. I tu què en saps d'una dictadura?
Qui t'ho ha explicat? Què és una dictadura? Què comporta una dictadura? Quins drets perderàs? Llavors, ells tenen... Com que no se'ls ha fet una cultura adequada, com que no tenen un coneixement adequat, sinó que el tenen assesgat completament, diuen que en aquella època es vivia més bé. Perquè els nostres pares van tenir accés a la vivenda sense tanta complicació. Perquè tenien uns llocs de treball que els donaven més diners. Llavors, si miraven amb això...
Si s'emmirallen amb això, diuen que aquells temps van ser millor. Mati, però no valoren el que vam lluitar? No, perquè ells no ho saben. Clar, no ho saben. Precisament perquè tenen uns pares que per la sort que avui dia tenen feina, tenen tal, tal, no tenen el temps de poder-los dir en un moment donat. Doncs aquí no, això no. Per això ja entraríem a un problema que jo veig.
tal com dius tu, per la gent jove que tens, que és un problema absolutament educacional. I ara tenim un problema educacional que la frustració... No la volen. I és molt important. Els nos no els pots dir, perquè és una paraula absolutament negativa. Llavors els hi has de donar la volta. I és clar, resulta que si ens està passejant pel marge d'un lloc on te pot caure, no li pots dir no, perquè està mal dit. I dius, bueno, doncs què, se l'ha de fotre.
Que ho hagi d'anar a plegar baix. O sigui que jo crec que aquí el problema és que també hem canviat els models de la societat. Exactament. Ha canviat el model de la societat i no són comparables. Però aquest model aporta que el jovent vegi com ideal una cosa que no és. I que no coneixen. I que no coneixen. És que ahir en parlàvem a TV3, a les notícies, parlàvem de l'educació i del tema del franquisme dintre de l'ensenyança i no es toca. Ja parlava algun professor que això sempre queda al final...
i al final acabes el cul si no acabes tocant. Això em sembla que ja ho havíem parlat alguna vegada aquí també, que això, que els llibres i l'ensenyança, el tema, el franquisme i la dictadura, la passen molt per sobre i molt així. Joan. Sí, vaig escoltar el que dius tu, aquest professor, i deia que no tenen temps.
I que tampoc es volen... Tampoc es volen comprometre, eh? I si tenen temps, tampoc es volen comprometre. No ho sabem. No, és que ho va comentar. Ho va comentar el profe que tu va comentar. I tampoc volem mullar-nos. Els llibres de text l'escriuen els guanyadors, sempre. Els llibres de text. Els llibres de text l'escriuen els guanyadors. Així ens han ensenyat el llibre.
És que la manca de temps... A la meva època, vull dir, arribaven els reis catòlics i quasi que no passaven d'aquí.
Però jo el que volia dir que el Carles em sembla que parlava d'un 17% de gent jove que creu que el franquisme no estava tan malament, és un 24% que creu que una dictadura estaria molt bé. És un 24%. Perquè els hi posarien límits que no els hi posa ningú, eh?
I, a més, és que el problema... Jo crec que el que perjudica tota aquesta història són les xarxes socials. Un exdiputat... Un ex... No, perdó. Un diputat de Vox al Congrés, ahir, deia que...
Després del trist període del 36 al 39, Espanya va viure amb progrés, es va acabar la pobresa, tot. El Pol Preston, l'historiador, el responia dient que aquest tio no sap el que deia i no sap on viu. Però...
Un diputat de Vox deia això. Ahir, eh? Fa dos dies. Joan, precisament del 39 al 57, que són bastants anyers. És una època de terror. A veure, què diria la joventut d'avui en dia si la retroportessin en aquella època que hi havia feina per menjar alguna cosa? És que avui en dia, jo crec... A veure, no és que tothom sigui així, però de vegades estar dormint o...
fent la bacaina sobre un sofà molt tou, no et deixa pensar. I ells, bueno, escolta, ja trobarem, ja farem. Del 39 al 57, que és quan va venir el ministre, que dèiem abans, Ullastres, que va ser el que va muntar el pla d'estabilitat, a partir d'aquell moment, mediatitzat i controlat per Estats Units i Anglaterra, i llavors a poc a poc es va progressar. Però fins a Seat, des del 39 fins a Seat,
I per no dir altres coses, terrible. Exacte. Pensa que a Europa van fer esforços brutals perquè el franquisme es diluís. Per exemple, el 43, no sé si recordeu que va venir... Això no s'ha parlat gaire. Va venir Leslie Howard...
per bandecina, es van treballar amb Franco. No ho sabiu, això? No, no, que es van treballar amb ell. I aleshores un missatge de Churchill i d'Estats Units, etcètera, dient que això havia d'acabar. Això ja era el 43. El 43 li havia més gana. Churchill li va dir que no. I li va dir que no, que no, que no. Que no volia saber res amb ell perquè ell es va voler apropar.
Exacte. Bueno, total, que Leslie Howard, i això és històric, i em sap greu explicar una cosa luctuosa, però va sortir de Madrid amb cotxe, va arribar a Lisboa, va agafar un avió, i quan estava a l'altura de Sedeira, que és un poble de Galícia, el van derribar, l'avió comercial, el van derribar els pilots nazis.
Fem un apunt també, sisplau, de cinema i franquisme. Joan, algun apunt de com va ser el cinema durant tota aquesta etapa? El cinema durant aquesta etapa? Hi ha el cas que coneixeu tots de raza. Sí, Calabar, que és del Franco. Això és curiós. Potser no sé si...
Ho sap molta gent. Raza, que el guionista és el propi Franco, que era el Miguel de Andrade. Sí, Juan de Andrade, el Miguel de Andrade. Era el guionista de Raza. A l'any 64 va tindre un èxit impressionant. El protagonista era el galant de l'època, l'Alfredo Mayo, que fa uns espetxos allà sobre el que és la pàtria...
El 64, el Franco, es va... va anar a l'SGAE i va registrar el seu guió. Va registrar el seu guió, el tio. A l'SGAE, perquè va pensar... El seu nom o el d'Andrade? Sí, perquè, a més, era un agarrat. Era...
Pensa que, per posar un exemple, a Brasil, que era molt amic d'Espanya i de Franco, li enviava cafè, però el cafè se'l quedava el Franco i el venia a ell. Patrimoni del Franco, en pessetes, va arribar a ser de 500 milions de pessetes. Era impressionant, el patrimoni del Franco.
Però vull dir, com a curiositat, es va registrar el guió d'Anna. I a quin nom es va registrar? El d'ell, el Francisco Franco. Ah, el Francisco Franco, clar, va pensar, ja surto d'aquí, de l'anonimat, vull dir, jo em registro el guió. O sigui, en aquella època era una cosa... Hi ha una altra pel·lícula que es diu Rojo i Negro,
No sé si recordes. Aquesta és una altra descripció que havia passat durant la Guerra Civil. Jo el que recordo és la del Bienvenido Mr. Marshall. Aquella pel·lícula. Bienvenido Mr. Marshall, que està molt bé, del Berlanga, perquè el Berlanga era molt gran, era molt bo. El Bienvenido Mr. Marshall està bé precisament perquè el...
El Franco, allà ja havia fet migues amb l'Eisenhower, que l'Eisenhower, aquí sí que estava bé amb ell, i li deia, menys mal que podem parlar cara a cara perquè tu m'entens, perquè tu has sigut un general, igual que jo, com vulguem dir que érem militars els dos. Militars.
el Eisenhower era militar, i el Franco també. Però avui hi ha el benveniment a Mr. Marshall, i aquí va vindre el plan Marshall, i tot, és una gran pel·lícula també. Per cert, que avui s'estrena a Movistar, Anatomia d'un instant, aquí anem al cop d'estat del 81, però han fet una sèrie...
crec que de quatre capítols, que avui s'estrena a Movistar. La gent que en tingui. Basat en la novel·la del temps. Javier Cernes, Anatomia d'Universitat. Aquesta sí que la vaig viure a l'universitat, jo, aquest moment.
Quants anys més tard? Sí, però que tenia molta relació. Jo penso que després d'això van canviar més coses que després de la mort d'en Franco. Després del cop d'estat, vols dir? Exactament. Vull dir que es va potenciar més canvis.
Jo estava a la universitat, era l'últim any de carrera, i va ser molt impactant perquè els professors, la major part de professors, que devien ser gent jove, d'altres tendències a les de franquistes, ens van dir «penseu que segurament us quedarà la carrera penjada perquè nosaltres marxarem cap a l'estranger».
Sí que hi va haver un moviment de molta gent així de la universitat que ja tenien un peu, que ja tenien la motxilla preparada per marxar. Hi va haver un moment de molta por. Quan el Milans del Bosc venia molts tancs.
Ho confesso, eh? Jo tenia a casa unes revistes anarquistes del director Carlos Semprún, el germà de Jorge Semprún, una revista que es deia Nada, i les vaig tirar al canal.
Una nit vivia allà sobre la ferreteria Marromí, encara el canal estava descobert, i les vaig tirar al canal, perquè estava... Sí, sí. A la universitat van entrar amb cavalls la policia, i jo me'n recordo que tots els companys van dir anem a enfrontar-nos-en. I jo...
Pobre de mi, vaig dir, jo soc mare de dos fills petits i no em puc enfrontar i em vaig tancar el vàter. Bé, ens queden dos minuts. Algú vol afegir alguna reflexió? Tota dictadura condueix a una sèrie d'abusos i de repressions i de controls que els drets humans es veuen maltractats i morts. Una cosa increïble.
I una comparació, però diferent, és la de... amb dreta seria Franco, i amb esquerra seria el Tito, de Iugoslàvia. I, a més, amb una estructura molt semblant a l'estat espanyol. Semblant... I com va ser que aquest home, també, el Tito, va exercir un control ferri sobre la població i, sobretot, les idees, etcètera? Sí, bueno, l'estalianisme. L'estalianisme, que és el pitjor que hi podia haver. Sí, però és que tampoc ho tenim lluny.
Perquè els xinos els tenim aquí actualment. Home, una mica lluïns, sí que són. Però vull dir que segueixen tenint un règim... I els comunistes, què, Putin, no deixa de ser per mi... Exactament. Això no seguim tenint.
Bé, però ara no ens podem allargar més. Gràcies per les reflexions, Núria, Mercè, Manel, Nati, Joan i Josep i també el Carles Martínez, que ens ha acompanyat uns minuts. Moltes gràcies, que tingueu un bon dia. A tots. Molt bona setmana i gràcies. Amb això tanquem la tertulia del bon dia i bona hora, fem una pausa i de seguida tornem amb l'espai de preguntes a l'alcalde.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Situació complicada encara en la mobilitat. La GI 642 continua tallada entre Rupia i Perleva, en tots dos sentits de la marxa, per la retirada de la càrrega d'un camió de pomes que hi va volcair i es fan desviaments per la C66 i la C252. A la P7 hi ha un carril tallat també a Castellbisbal, però una varia i també a Sobinats per la retirada d'un altre vehicle.
A la B30 a Cerdanyola del Vallès un accident també talla un carril i provoca cohes de fins a dos quilòmetres. A la P2 continua també afectant la circulació. La retirada d'una altra càrrega acabarà del camp amb el carril esquerre tallat. A banda també retencions a la B10 i la B20. Direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat. A la C17 a Mollet, a la B30 a Barbera i també a la C58 a Barcelona.
Perquè fa el servei ferroviari, represa ja la circulació de l'R3 entre la Garriga i Vic, que està afectada per una incidència, tot i que encara està interrompuda, això sí, entre Vic i Puigcerdà. A conseqüència, s'habilitant servei alternatiu per carretera entre aquests dos punts.
I avui es compleixen 50 anys de la mort de Franco i encara som ben presents els vestigis de la dictadura a Catalunya en forma de monuments, nomenclatures i plaques d'habitatges. La fina de catalogació d'entitats com el Memorial Democràtic i de les administracions en els darrers temps ha fet molta tasca de reparació, però malgrat tot l'eliminació és juny encara de ser definitiva.
Tot plegat mentre creix el nivell de justificació d'un règim autoritari entre els més joves, segons les darreres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques. Poc més de 3 de cada 10 homes d'entre 16 i 24 anys estan d'acord en el fet que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern.
I Jordi Pujol ingressat per pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona des del passat diumenge rebrà previsiblement l'alta aquest divendres, després d'una evolució favorable segons el seu metge. Tot i això, no està en condicions de compareixer ni presencialment ni tampoc telemàticament al judici de l'Audiència Nacional, que recordem comença aquest proper dilluns.
I una dona ha resultat ferida menys greu per una petita explosió al bany d'un pis de Cornellà d'Ellobregat, mentre que una altra ha estat atesa i donada d'alta al mateix lloc dels fets. Els bombers han rebut l'avís cap a dos quarts de set del matí i han comprovat que s'havia produït una petita explosió al bany. Finalment han sanjat algun dels vidres amb risc de caiguda.
I la pobresa infantil afecta un de cada tres menors i les denúncies per violències sexuals s'han incrementat prop d'un 60% entre els infants. Uns abusos que en el 85% dels casos es donen en l'entorn familiar, on es manté un clima de negació de la realitat. Són dades per a la consciència aquest 20 de novembre que se celebra el Dia Mundial de la Infància. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10.
Aquest cap de setmana torna al Molins Horror Games, aquesta jornada de jocs de taula amb temàtica de terror, que està vinculada al Festival de Cena de Terror. Un cop acabada l'edició d'enguany, aquest dissabte, durant tot el dia, a l'Escola Al Palau hi haurà diferents espais de jocs de taula. L'horari és al matí de 10 a 2 i a la tarda de 4 a 8 al vespre.
I és amb entrada gratuïta d'error amb jocs de taula aquest cap de setmana a l'escola Al Palau, organitzat per l'entitat Molins de Jocs. I aquest diumenge Esquerra Republicana organitza un acte d'ofrena floral a Caterina Casas en reconeixement a qui va ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de la Vila. L'ofrena floral es fa el diumenge a les 12 del migdia al cementiri municipal.
I aquesta setmana han començat les inscripcions pels patges que vulguin participar a la cavalcada de Reis. S'adreça a infants i joves entre 9 i 13 anys i podeu fer les inscripcions al web cavalcademolinsderei.cat. Teniu temps fins al 29 de novembre. I aquest cap de setmana hi ha activitats prèvies a la festa Posa la Gorra, que s'organitza amb suport a FANOC, l'associació de familiars familiars.
Fins demà!
I els tiquets els podeu comprar a la pastisseria Cardona. Dissabte és a les dos quarts de vuit del vespre a la Federació Obrera. I també en aquest context, el dissabte de 10 a 12, hi ha una jornada de defensa personal organitzada per l'Associació de Defensa Personal de Molins de Rei, de 10 a 12 dissabte.
a l'Escola Madurell i diumenge, també de 10 a 12, i també a l'Escola Madurell, el club d'en Vol Molins, organitza una trobada d'en Vol solidària per infants nascuts entre el 2016 i el 2020. Animen a tothom que vulgui anar, tots els infants que vulguin anar a provar o a jugar en vol, doncs que ho facin el diumenge de 10 a 12 a l'Escola Madurell. També tindran bar amb recaptació solidària i també vendran la gorra de fanoc.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Soler, que està a l'Avinguda Barcelona 51-53.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Vaig reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. L'hauries de posar en un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant! Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions, o Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona. Quan Comença la nit, amb Fermín Arrecio.
Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són les 10 del matí i 9 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dijous 20 de novembre, de seguida fent l'espai de preguntes a l'alcalde, el dia que també trucarem a l'historiador Albert Botran, parlarem del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i, a més a més, també farem una excursió amb la maleta a la mà amb el company Josep Ferrer. Però abans, anem a escoltar Pau Bellbé, amb això que porta per nom que arribi l'hivern, si és que no arribatge.
Sembla mentida, això no pot durar, és massa bo per ser veritat.
M'alabaris més per no mirar avall però amb tu és tan més fàcil que ara.
Fins demà!
Dos minuts i mig i arribarem a un quart d'11 del matí.
Preguntes a l'alcalde d'aquest dijous 20 de novembre de 2025. Recordeu que ens podeu enviar les vostres preguntes, queixes, suggeriments per traslladar-li a l'alcalde a través del telèfon del directe 93686161, a través del WhatsApp de l'emissora, que ja hem tingut algunes persones...
que ens han adreçat les seves preguntes, ho podeu seguir fent al 691 438847, 691 438847, o a través també de l'Instagram, que l'alcalde em fa la retransmissió. Alcalde Xavi Paz, bon dia i bona hora. Molt bon dia i molt bona hora. Li deia ara fora de micròfon que, evidentment, l'objectiu és repassar l'actualitat del municipi, però no estem exempts
de voler parlar també de l'efemèria del dia. Avui, com dèiem, i hem estat parlant ja una bona estona, 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Tenim també moltes reflexions a la premsa avui i m'agradaria traslladar-li d'entrada a l'alcalde quina lectura, quina reflexió en faria. Que també va afectar el municipi, no? Efectivament, sí, sí. És una cosa que va afectar el municipi. Segurament que hi ha molta gent
dels que han parlat segurament a la tertúlia i molts altres que poden parlar en primera persona amb records més viscuts del que estàvem fent i estaven lluitant en aquella època. Correcte. Jo recordo tènuament, tenia a punt de fer 4 anys, perquè estic a punt de fer 54, per tant, sí que tinc algun record, però molt tènue i molt més...
més enllà del que després em van explicar els pares i vam viure a casa jo crec que és un dia per posar de relleu el que ha assolit aquest país el que li falta per assolir encara
i sobretot per fer memòria, i sobretot per estar molt en alerta de totes les enquestes que ens han sortit, i com hi ha un tant percent de la població, de l'entorn del 25%, 20%, 30%, doncs que davant de la pregunta de quin és el sistema polític que vostè està més d'acord, o veu en bé,
el temps de foscor del país, o atribueixen fites al franquisme que no són reals perquè ens entenguem, o que, per exemple, no saben quin bàndol va assassinar Federico García Lorca, que és una altra de les qüestions que ha sortit, entre d'altres. Per tant, jo crec que es demostra que, per mi, primer,
que s'ha aconseguit molt en aquest país, que evidentment és un triomf de 50 anys de democràcia, amb tots els seus problemes i amb totes les seves resistències i amb tots els aspectes pendents de fer. I segon, que cap democràcia està...
immunitzada per no repetir els seus errors del passat i per tant hem de continuar treballant per la llei de la memòria, hem de continuar restituint la justícia d'aquells que no els hi ha arribat i per descomptat hem de continuar explicant la memòria per continuar construint valors
democràtics, valors cívics, valors de convivència i sobretot valors on puguem continuar defensant els drets i no perdre'ls com ens presenten algunes altres opcions polítiques que ara se'n beneficien, podríem dir, d'un moment també de...
de rebuig podríem dir als partits o aquest sistema de manca de capacitat de posar-se d'acord els partits polítics grans i alhora també aquests casos de corrupció que ens posen els pèls de punta a tothom evidentment
Temps, doncs, per recordar aquesta efemèrida, però també, evidentment, per abordar les altres qüestions d'actualitat del municipi. Hem volgut començar per aquí. Però, alcalde, com dèiem, tenim ja més de dues preguntes acumulades a través del WhatsApp, que, si li sembla, començarem per aquí. La Cristina Vila ens ha escrit, diu, voldria comentar-li al senyor alcalde que cada dia veig l'escombradora a la plaça de la Vila i o al carrer del Molí...
però mai passa pel carrer Pintó-Fortuny i aquest, no sé si fa més pena, fàstic o angúnia. A més a més, els testos que es van posar per marcar d'alguna manera l'espai per les persones i pels vehicles, a hores d'ara estan tots arrembats a les façanes i no fan la funció per la qual se'ls va posar allà i estan deixats. I no parlem ja de totes les furgonetes de repartidors que, si poguessin, pujarien els pisos amb ella enganxada a l'esquena.
Jo, si veig que estan treballant, carregant o descarregant, no dic res, però que es vulguin estalviar 25 passes és per llogar-hi cadires. Reflexió de la Cristina Vila del carrer Pinto Fortuny. I estima que no me la fes...
Fa dos dies que vam compartir un acte i tranquil·lament ho hauria pogut fer, però no passa res. Presentació de llibre de Joan Castellbi? Sí, vam estar compartint una bona estona i crec que també era un bon moment per explicar-me aquesta queixa, l'ha volgut fer pública i, per tant, doncs que el problema la respondré en públic. Bé, al pintor Fortuny hi va haver una proposta en el seu moment d'uns veïns que van reclamar un canvi de sentit, no es va...
No es va consensuar, no hi havia consens entre els diversos veïns a l'hora d'aconseguir el que pensaven que podia ser una bona o una manera millor d'endreçar aquest carrer, que és veritat que alguns aspectes té pendent de resoldre. L'escombradora passa per tots els llocs del poble, amb més o menys insistència en funció també de l'ús que se'n fan als carrers, i és evident que el passeig terra ple...
o al centre del poble, tenen un ús molt més intensiu vinculat al comerç, vinculat que és el lloc on es passeja tothom, i a altres carrers on, evidentment, s'hi passa menys, que no vol dir que no s'hi passi. I tercer aspecte, el tema dels... Tenim una certa... És a dir, no podem estar sancionant i indicant a tothom
de les furgonetes que no parquen una plataforma única, com és el cas del pintor Fortuny o com és el carrer a baix. Ara, hem d'aconseguir més disciplina o no? És una de les propostes que estem treballant.
Com sabeu, mobilitat, ara mateix estem amb la persona de baixa, estem mirant d'incorporar una altra persona tècnica de mobilitat perquè tenim alguns aspectes pendents en el moment que també s'està fent el pla de mobilitat urbana. I en aquest sentit esperem poder tenir una proposta en aquesta línia també per endreçar l'espai de les, diguéssim, fordretes de carrer i descarrer, que evidentment estem en una època de l'any en què més a més s'aguditzen els repartiments a domicili.
estem veient molt més intensitat de camions a les autopistes tot bé vinculat a aquest trimestre diguéssim li diuen el trimestre de l'or del comerç vinculat al Black Friday vinculat al Nadal i vinculat a les rebaixes i per tant des d'aquest punt de vista doncs aquesta és una realitat que ens ha transformat les ciutats i pels quals no hi ha suficients places de carrer i d'escarre a tots els jocs ara hem de treballar perquè hi hagi un mínim sentit comú i aquests jocs no es facin jocs que no han d'estar evidentment
Per tant, quan parlàvem de l'escombradora, ella diu que mai passa pel carrer Pintó a Fortuny. Això no és veritat? Escolta, no penso discutir per aquí si ha passat mai, si no passa. És a dir, la neteja s'està intensificant. Tenim cinc persones més fent neteges intensives i pla de xoc als barris. Incorporarem tres persones més
a partir del mes de gener amb uns altres plans d'ocupació. Per tant, un reforç de la neteja amb 8 persones més. Estem tot just començant licitacions de màquines escombradores precisament per aquests paviments del centre de vila que siguin molt més eficaces. Jo crec que és notori l'esforç. A partir d'aquí...
Si la gent comença a dir, no, és que el poble està... Bueno, escoltiu, tenim un nivell d'exigència més gran, també hi ha un tant percent de la població que no respecta i que ens aguditza a intensificar el servei, que ho estem fent. Jo entendria la resposta si el govern fos insensible i si el govern no estigués aplicant millores.
Salut. Si el govern no estigués aplicant millores en el saber de la neteja, però crec que introduir vuit persones més en plans d'ocupació, cinc que ja estan actualment i tres que estaran a partir del gener, i presentar un pla d'inveccions com presentarem aviat, que és el que estem treballant, és donar una resposta a partir d'una demanda, en el que jo crec que després també hem de ser mínimament objectius, i valorar el que s'està millorant també.
Bé, gràcies a la Cristina. També tenim una pregunta de la Marta Padilla. Diu, bon dia, voldria saber per quina raó ja no hi ha ginecòloga al CAP de Molins. La doctora Teresa Naviner s'ha jubilat i no hi ha doctora substituta. Em diuen al CAP que les revisions ara les faran les llevedores, que ja s'ocupen de les dones embarassades, i que per qualsevol altra cosa cal anar a Sant Feliu.
El que no entenc és per què, tenint en compte que Molins ha tingut un augment de població en els últims anys, perdem serveis que són essencials quan haurien d'augmentar. Ho he parlat amb diverses dones i ningú entén aquesta decisió, que no sabem si depèn directament de l'Ajuntament, però, en qualsevol cas, si hauria de poder fer alguna cosa. Gràcies per l'atenció. La Marta Padilla fent referència a aquest servei del CAP. No sé si en teniu coneixement. Les competències en salut depenen de...
del Departament de Salut. I és veritat que això venia d'una història en què hi teníem un conveni amb una institució que ha caducat i vinculat a una persona que s'havia incorporat perquè ens entenguem el capítol de l'Ajuntament, etcètera, etcètera, tenia una història. En el moment que aquesta excepcionalitat diguéssim que hi havia, que va vinculada al contracte laboral i a la vida laboral de la persona que hi havia fins ara ha caducat,
Nosaltres, evidentment, estem exigint i estem demanant al Departament de Salut que aquesta situació no sigui una pèrdua.
d'un servei, d'una especialitat que fins ara hi havia. Ara, si nosaltres estem demanant més serveis sanitaris, és perquè des de fa temps el que estem demanant són més especialitats al CAP. I cal recordar que especialitats al CAP n'hi ha molt poques. De fet, hi ha una de voluntària, que era el doctor Freixa, a nivell de cardiologia, però que per mutu propi va decidir sortir del brogi i venir al CAP.
Nosaltres no tenim especialitats al cap de Molins de Rei. Més enllà de la pediatria, no tenim especialitats. I la ginecòloga era una excepció vinculada, insisteixo, a aquest contracte laboral que aquesta persona ha passat a una millor etapa, diguéssim, de vida, jubilant-se.
De moment no tenim resposta positiva del Departament de Salut, malgrat la nostra insistència i que nosaltres continuem insistint. Què ens diuen? Que estan reforçant el servei de llevedora, que és el que ocupa el 70% de les consultes. Ara diuen, nosaltres en el moment que ja es necessiti una inspecció en ginecologia, s'ha d'anar al cap on estan vinculats els especialistes, que és el nostre lloc de referència, que és Sant Feliu, que és on hem d'anar, el neuròleg,
on hem d'anar al psiquiatre, on hem d'anar a tots les especialitats. I, per tant, en aquest sentit, s'acaben normalitzant una qüestió que nosaltres estem reivindicant i treballant perquè no sigui així. Però, hores d'ara, és mirat que aquest servei d'especialitat de ginecologia, més enllà del reforç de la llevadora, no està a l'ambulatori de Molinserri.
Bé, doncs gràcies també a la Marta Padilla. Ens havia escrit la setmana passada també, i demano disculpes que no ho vam treure, sé que també ha rebut aquesta queixa el mateix alcalde d'Albert Artés d'un tema que no és nou, que ja ens va advertir a través de Ràdio Molins de Rei fa temps i que ho va compartir aquí en aquest espai, que demanava limitar l'accés de cotxes a la plaça de la Bàscula només als veïns que tinguin iguals o per recollir o deixar gent gran a prop del portal de casa.
diu, tot i que ja hi ha un senyal que indica que només poden circular-hi els cotxes que van o surten d'algun gual, ningú el respecta, ni tan sols jo, diu, quan he de recollir o deixar el seu pare o la seva mare amb dificultats de mobilitat. Diu, demano, sisplau, des dels serveis tècnics, de posar unes jardineres ben grosses just davant del Colmado, que és la finca número 2, moure la parada de taxis, on sempre havia estat a la plaça de l'estació, que es va treure d'allà durant les obres de la plaça La Bàscula, i l'emplaçament a la plaça La Bàscula havia de ser temporal,
diu, traient la parada de taxis de la plaça de la Bàscula, es tindria espai disponible per habilitar el doble sentit per entrar o sortir dels walls. Diu, en aquest sentit caldria instal·lar només unes pilones de goma davant la façana de l'edifici més nou per assegurar el pas de la gent que va a peu en cas que circuli algun cotxe en aquell mateix moment. Però les dues accions, diu que la plaça passaria a ser una autèntica plaça i no com ara, que és una rotonda.
que, a més a més, va ajuntar un vídeo, que no sé si hi ha vist alcalde, però que, en tot cas, per reafirmar aquestes reflexions. No és nou, però no sé si... Jo agraeixo la proposta. No sé si hi ha alguna novetat al respecte. Jo agraeixo la proposta del tècnic de mobilitat, que és qui ha de fer les propostes. Jo agraeixo la proposta de l'Albert Arquet. Es traslladarà al tècnic de mobilitat? Com tantes altres coses es traslladen, i, per tant, ja s'analitzarà la situació. Jo no sé si aquell carrer ha de ser un doble sentit o no.
i afegiria més problemes aquí al carrer en comptes de la rotonda. Fictícia que diu l'Albert, però en qualsevol cas tornaria a això. Són coses que han d'analitzar els tècnics i quan hi hagi un consens i una proposta raonable s'aplicarà o es deixarà d'aplicar. No els consten més queixes en aquest sentit de veïns i veïnes del Passa de Bàscula? No, ens consten altres queixes de la Passa de Bàscula que estem treballant, però sobre la mobilitat no. Queixes que tenen a veure potser amb el solell i el civisme?
Efectivament, és el lloc vinculat, com a moltes ciutats i viles, vinculada a les zones de transport públic i, per tant, vinculat a la plaça de l'estació, i per això nosaltres estem insistint. Ahir mateix hi va haver un altre dispositiu de seguretat a la plaça de l'estació. Nosaltres estem fent aquest seguiment i, per tant, estem treballant que en aquests moments d'incivisme i de possible...
delinqüència que pugui desenvolupar-se a l'entorn de l'estació, es facin aquests dispositius integrals i coordinats entre Mossos, Guàrdia Urbana i el cos nacional del policia. Ahir mateix es va fer amb els resultats positius i, per tant, sabem que és una de les zones que necessita atenció a nivell dels mitjans de seguretat cada dia i inclús també el cap de setmana, divendres i dissabte. Queixes a nivell de mobilitat ens costen menys. De fet, segurament
la reivindicació que l'Albert fa entenent quan va ahir estaria segurament en qüestió amb els usos comercials que hi ha a l'entorn que no sempre són coincidents
I, per tant, el fet que hi hagi alguna botiga que a vegades s'ha d'arrossegar algun producte de pes allà mateix, doncs el que et demanen també és que hi hagi una zona de carrer d'Esquerra perquè els clients puguin fer ús d'aquesta botiga. Si fas un doble sentit, això ja no es pot fer. Per tant, buscarem el consens com en tants altres llocs entre interessos sovint contradictoris.
Bé, ahir també sortia la tertúlia, i crec que ja ho va apuntar l'alcalde en algun moment, però li volia recordar si Molins de Rai té previst adherir-se, com hi ha moltes altres ciutats a l'àrea metropolitana que ho han fet, a l'aplicació d'AMB a Parca. Sí, eh? Això està previst.
i aplicar-se les mou, que a més funciona de meravella, que a més a més també permet tenir un cert control sobre les zones de càrrega i descàrrega, és una de les coses que volem treballar de manera immediata. Ho vam fer en el seu moment, per alguna roba queda despenjat, però és el que volem incentivar a veure si poguéssim fer en el primer semestre del 26, evidentment sí.
Perquè és una mica com uniformar a tots els pobles, sinó que cada poble té aplicacions diferents. Efectivament, és una cosa que funciona meravellosa, tu el tens allà, dones d'alta la targeta, dones d'alta la matrícula del cotxe i vagis on vagis, si funciona amb aquest aplicatiu, ja no depens d'un aplicatiu, de la concessió de torn de la ciutat i és molt pràctic, la veritat, molt pràctic.
Això venia, que no sé si també els ha arribat a l'Ajuntament, que hi ha certes queixes pel mal funcionament d'algunes màquines expenedores d'etiquets de la zona blava. Jo ja vaig ser crític en el seu moment de l'aplicació d'aquestes màquines, que no va ser un salt qualitatiu important, i per tant és una de les coses que hem de revisar, sens dubte.
perquè aprofitem, això és un contracte, una concessió, perdó. Jo no parlava amb l'empresa Saba. Fins quant dura aquesta concessió, alcalde? Encara són anys, no? Encara queden anys per endavant. Si creus que tinc al cap, crec que em valores molt bé ara, si creus que tinc al cap el termini de concessió de totes les concessions que té l'Ajuntament de Molins de Rei. Però sí que té un recorregut, no? Té una certa durabilitat.
I a partir d'aquí es podria replantejar... No, es poden replantejar tot, sí, sí. Tot, al final. I de la zona verda... Com hem plantejat moltes coses. Sí. De la zona verda del barri del Canal, alguna novetat... Estem treballant tot. Quan la tinguem ho explicarem. Molt bé.
I ja que estem amb això, algú criticava que les zones taronges no es vigilen prou, en el sentit, per exemple, a la plaça dels Països Catalans, sabeu que heu de posar un rellotge o un paperet, que teniu un temps limitat, però que, clar, al final, aquí, la gent acaba fent la viu-viu i deixant-lo més estona del que cal. Vosaltres estem treballant un projecte integral de la mobilitat de tot.
per tant són moltes coses que van a l'entorn de la mobilitat tenim un carrer de zona blava com Pere Caldés fora del contracte tenim l'amenaça de pèrdua d'una zona blava que en teoria hauria de ser relativament aviat aviat pot ser sis mesos o un any però ja la tenim en l'horitzó com pot ser l'aparcament de l'or de Can Roca
I per tant tenim una necessitat de reubicar aquestes zones de zona blava. I després també el pla de mobilitat, entre altres coses, ens està dient una de les coses que fa temps que certifiquem que, per exemple, la zona blanca del carrer Mateo Genés o de l'entorn de l'església no té molt sentit.
No té molt sentit. Per tant, nosaltres hem de regular aquesta qüestió, hem de regular les zones verdes, implantar-les, hem de mirar el de la zona càrrega i descàrrega, i hem de mirar també la zona estronja. Per tant, és amb tot aquest paquet que haurem de fer una proposta ben aviat, perquè a més això requereix finançament, control i seguiment.
I, per tant, des d'aquesta perspectiva és el que estem treballant, però també estem esperant que, lògicament, tinguem aquest component tècnic al darrere perquè ens doni recursament a l'hora de bordar aquesta situació. Molt bé, tenim una trucada que ha marcat el 936686161. Passen dos minuts i mig de dos quartons en directe a l'espai de preguntes a l'alcalde. Ens truca l'Auspicio Manzano. Què tal, l'Auspicio? Bon dia. Hola, buenos dias. Bon dia i bona hora. Tu diràs... Hola, buenos dias, senyor Arcardi.
Buenos días. Mire, mi queja hoy es de los patinetes y bicicletas. Porque no sé si alguna vez de lo que he hablado antes ha sido mi queja de esto, pero ahora resulta que son las bicicletas, bicicletas, pero cogen unos chicos, siete, ocho o cuatro, cinco, y van...
que parece que van por la autopista, en bicicleta y los patinetes, cada día hay más. Entonces les quiero decir que hasta que pase alguna cosa grave no cogeremos medidas. Entonces mi queja es esta hoy. Auspicio, nosotros medidas estamos haciendo y hemos hecho, y hemos hecho campañas de seguimiento y hemos puesto sanciones.
Hemos puesto sanciones. Pero cada día hay más. Bueno, y por eso hacemos el seguimiento. Ahora, lo que me está pidiendo es que a partir del seguimiento evitemos el 100% de infracciones o el 100% de mala praxis, ni aquí ni en ninguna otra ciudad del entorno metropolitano. No, no, 100% no. Ahora, nosotros campañas estamos haciendo, tenemos sanciones que imponemos,
Y no son pocas. Y además aquí, en breve, no solo nosotros, sino la Dirección General de Tránsito hará una campaña porque entra una nueva regulación y una nueva normativa para este tipo de vehículos a partir del 1 de enero del 2026.
los patinetes tendrán que tener, llevarán casco, tienen otro tipo de obligaciones y por tanto eso se pondrá en marcha a partir del 1 del 26. Nosotros, de mientras, hacemos todas las campañas que podemos y tenemos a la Guardia Ivana que también haciendo seguimiento del tema. Yo estoy viendo que somos personas mayores, hay muchas personas mayores como yo, por ejemplo, que cambiamos por ejemplo un medio metro
y nos pasan, pero volando, pero rozándonos a nosotros. No, no, y a las personas no tan mayores, que a mí también me ha pasado, señor Hospicio. Estoy de acuerdo. Cada día, y ya le digo, ahora se han unido las bicicletas, que es enorme, con las aceras igual. Entonces, ya le digo eso. Entonces, la otra vez, si no me recuerdo...
Le dije lo de los gozos, pero veo que van igual o peor. Y perdone que se lo diga todo esto. Bueno, si tiene el derecho a decirlo, nosotros lo estamos trabajando, pero insisto, eso no se soluciona solo con sanciones. Sí, pero ya le dije a usted un día lo que había. ¿El qué? Le dije a usted un día personalmente...
no sé si recuerda, se lo voy a decir por antena, que si yo hago una infracción, si me multan con 100 euros y lo vuelvo a hacer, me pone 200 y no lo volvería a hacer. Señor auspicio, depende de que tengamos la capacidad de sancionar. Es decir, ¿sabe usted cuántos perros hay en el pueblo, más o menos?
Casi más que persona. Pues tenemos casi 5.000 perros. ¿Usted cree que podemos seguir a los 5.000 perros cuando van por la calle para ver si el dueño practica el civismo cuando acompaña al perro?
Yo no tengo, por los perros, no tengo ninguna deuda. No, hacia los propietarios. Pero yo le pregunto, ¿usted cree que podemos seguir a los 5.000 propietarios de los perros para ver si se comportan de forma cívica? Pero una orden, como dijo usted, que ellos se llevasen una botellita de agua...
Sí, pero luego hay que hacer el seguimiento y usted puede entender que 5.000 perros con sus correspondientes propietarios ya hacemos como en las bicicletas seguimiento, pero todo tiene que venir de una educación previa y que hay una parte de la población que no la tiene, que no respeta el espacio público, que no respeta al resto de ciudadanos. No, no.
Y en eso practicamos sanciones, practicamos campañas cívicas. Ahora, aquí y en todos los sitios hay un 10% de población que nos hace mucho daño a todos. Sí, no más.
Gràcies. Auspicio, gràcies. Gràcies per trucar. Gràcies. Doncs mira, a propòsit d'això, llegíem fa uns dies, i també ja ens ho confirmava el regidor Lucas Ferro, que al Consistori esteu preparant una ordenança que regularà precisament l'atenança d'animals de companyia i les colònies de gats, entre altres coses. Hem parlat des de fa molt de temps. Això fins ara es recollia l'ordenança de Convivència Ciutadana? Sí. O sigui que no n'hi havia cap d'específic fins ara.
I ara a partir d'aquí... Estem treballant en aquest aspecte, que és el que hem parlat més d'una vegada, i més de dos i més de tres, i ho estem treballant i hem acabat de prendre quatre decisions des d'un punt de vista de la proposta per portar-la amb la resta de grups municipals i mirar-la d'actualitzar, evidentment. Nosaltres hem fet la de terrasses, volem fer la de revisar determinades sancions que tenim, que ara són un cos...
molt baix i volem fer la detinència d'animals per posar una bateria de mesures des d'un punt de vista de tenir en aquest sentit major respecte tenir eines jurídiques a partir de les quals mirar per avaldre major civisme i respecte en l'espai públic. Contemplant les sancions com a capítol últim. Sí, sí, també, clar. Tot i que llavors genera escepticisme perquè escolta gent que diu però no et pots posar un guàrdia urbà a cada carrer, no? Però en cap sanció?
amb cap sanció però pots aguditzar la sanció i pots aguditzar diguéssim la vigilància i és en el que hem de fer
amb previsió de portar-lo abans que acabi l'any? No, queda un ple només. Queda el de la setmana que ve i el de desembre. Mira, hem de portar-lo, a veure si ho podem debatre, en el primer trimestre del 2016. Ple de la setmana que ve, que, entre altres coses, i ens ho confirmarà l'alcalde, la idea és portar justament el reglament del Consell de la Discapacitat, no? Sí, tal com havíem comentat aquí en alguna ocasió, vinculat i aprovar-ho abans del Dia de Discapacitat,
i per això demà que farem portaveus la qüestió serà evidentment que aquest ple i per demanar al col·lectiu i lògicament tal com vam fer quan vam aprovar diguéssim el consell serà fer-ho a la biblioteca municipal
A propòsit d'això, la regidora Marta Espona reivindicava quan serà accessible a la sala de plens. De nou ho tornava a posar sobre la taula. Com el fem? És objectiu d'aquest mandat. Els projectes estan treballant molts. Ara s'ha de deixar temps que es treballin. Això ho vam parlar fa tres mesos. Si no fas un projecte, primer de tot hem de desallotjar i esponjar l'edifici de la Casa Gran.
Ara el repte és, en aquest mes de desembre que ve, de ser lluitar les dependències de sostenibilitat i territori, que era el següent pas que era, i per tant ara en el decurs acabarem desembre amb tots els treballadors de sostenibilitat i territori a l'antic edifici de l'Oto.
amb l'oficina municipal de l'habitatge, que s'estan fent petites obres, que és l'única personal d'aquesta àrea que no anirà a l'edifici de l'Oto i anirà a les dependències de la plaça al Mercat, i a partir d'aquí prepararem el trasllat de dos departaments...
de l'Ajuntament de serveis centrals que estan a la Casa Gran i en aquest sentit amb el pla de dependències que vam presentar era el Departament d'Informàtica i de Recursos Humans en el moment que tinguem esponjat aquest espai és quan estarem en disposició d'habilitar les obres amb els espais que quedin per instaurar i tenir l'ascensor a la Casa Gran de la plaça de l'Ajuntament que és un espai que quedarà en principi com a serveis econòmics alcaldia i grups municipals
I amb un horitzó que tenim, tal com hem dit sempre, de noves dependències a la plaça de llibertat a l'entorn del 2028. Per tant, els fonaments s'estan. Podem venir aquí cada mes i dir com està això i com està això. S'estan treballant, les coses no es fan d'avui per demà.
per tant, per entendre'ns els baixos de l'antiga biblioteca on hi ha l'àrea de sostenibilitat i territori alliberem aquest espai nosaltres, no és nostra s'allibera a finals d'any era un lloguer aquest lloguer l'alliberem aquest mes de desembre
El comença l'any 2026, ja no es pagarà el lloguer d'acit. Ja no es pagarà el lloguer d'acit. Que, doncs, recordem, estarà ubicat al carrer Ramon Llull, per tant, a l'antic edifici de... Efectivament. De la Loto. Efectivament. I per entendre'ns i per resumir, doncs, falten aquests moviments que, si de l'alcalde part, poder actuar, diguem, i fer accessible la sala de plens...
Fins que no hi hagi aquests moviments no es podrà actuar. És més difícil perquè es necessita crear espai per fer l'ascensor i la Casa Gran està com està i és el que estem treballant. Però és que és el que hem explicat quan vam adonar d'aquest pla de pendències de la mateixa manera que en el decurs de l'any 26 l'objectiu és trejar de la Guàrdia Urbana també a l'antic cot.
I, per tant, començar i anar avançant en les polítiques de l'habitatge a partir de la rehabilitació de les antigues cases dels mestres, no?, en habitatge per la gent gran en el carrer Rubíos. Afegia, per cert, Marta Espona, també, que s'han fet esdeveniments a la plaça del Palau aquests darrers caps de setmana, o el Mostra Terra de Bruixes, la Fira Animalista, i que segueix havent-hi encara l'accés provisional a la GESP. Però existeix, no?, el posem, no?
Però segueixen provisional. Bueno, perquè va pendent d'unes obres, també. És que sí, ho hem explicat moltes vegades.
Quan es posa, perquè es posa... Escolteu, s'està treballant el projecte, un darrere l'altre, estem treballant projectes de carrers també, aquí anava tot vinculat a les obres que pensàvem que s'havien de fer de pous d'infiltració, els estudis geotècnics no han sortit tan positius com pensàvem per fer pous d'infiltració, per tant hem de veure què fem i com fem aquesta obra. En el moment que puguem fer-la, la farem, evidentment, i la qüestió és que jo crec que ara hi ha la sensibilitat i el compliment d'un
demanda i un objectiu i una sensibilitat a l'hora d'adaptar aquesta plaça per quan hi ha activitats. I això és el que estem fent. Per tant, per resumir, el ple portarà, que estàvem parlant d'aquest Consell de la Discapacitat, d'algun punt també destacat ja que puguem avançar del ple de novembre, de setmana que ve, recordeu a la sala d'actes de la Biblioteca? Hi ha el reglament, és un ple que ens ha quedat una mica sense molts temes substancials, no?,
Sí que aportem la modificació urbanística que és necessària pel tema del nou pavelló, pont de la cadena, i en un moment en què s'estan analitzant les ofertes dels dos grans contractes d'equipaments d'aquest mandat. Esperem tenir en el decurs del mes de desembre ja una proposta d'adjudicació de la residència,
malgrat els ímputs que hi ha a les xarxes, que sembla que no estiguem fent res, que jo crec que és una mica, la veritat, que en si no, no, s'està resolent aquest concurs, que és un concurs molt especial, on s'han presentat 11 empreses i per un valor d'11 milions d'euros, i que s'ha de fer molt bé per mirar d'evitar que no hi hagi cap recurs en aquesta adjudicació, amb la qual cosa sí que ens representaria un problema. I l'altre concurs que s'està resolent és el del pavelló,
que hi ha hagut tres empreses que s'han presentat i esperem resoldre també a l'entorn del mes de desembre i mes de gener. El mes de gener hem d'entrar amb els dos contractes grans d'equipaments adjudicats. Aquest és l'objectiu. En un moment que estem elaborant també els pressupostos municipals, que esperem poder tenir ja una proposta per debatre amb els grups municipals en el decurs del mes de desembre.
aquest és l'horitzó no aturem la màquina al revés la màquina està funcionant més intensa que mai més intensa que mai i és per això que s'han començat les obres de l'aparcament diguéssim alternatiu que hi haurà
a la zona Felip Canalí el primer de maig, que es farà l'enderroc del gimnàs de l'escola Pont de la Cadena, ara en el període de Nadal, tal com havíem explicat, i la instal·lació de la nova carpa, que serà i donarà, permetrà els usos esportius i educatius en el període que s'estarà construint el nou pavelló. No ens aturem, al revés. Tenim la maquinària al 200%.
A propòsit d'això, que la setmana passada parlàvem del Consell Educatiu de Vila i volia posar sobre la taula una reflexió que feia Ramon Sánchez del passat divendres, la portaveu d'Aramolins, a banda de valorar el Consell. Es mostrava preocupat per la falta que va sortir també en el debat de manteniment a moltes escoles, l'alcalde. Ell citava que hi ha algunes escoles que tenen els extintors caducats, que hi ha goteres a d'altres escoles i que hi ha plaques solars instal·lades, per exemple a Castell Siguró, que no van.
que veu preocupant aquesta manca de manteniment en moltes escoles de la Vila? Nosaltres des del 2011 estem dedicant més de 100.000 euros en inversions i manteniments a les escoles i molts temes no ens tocaré a nosaltres. El senyor Ramon Sánchez té prou experiència
Va saber que, a partir de la instal·lació d'unes plaques fotovoltaiques, els permisos amb les companyies per tal que es connectin són laboriosos. I si no, que li pregunti a l'àrea metropolitana sobre les plaques que hi ha al pavelló central.
anem a diferenciar les coses una cosa són la connectivitat d'invasions que hi ha una altra cosa són guteres que pugui haver que s'actuï una altra cosa és els extintors escolti, els extintors caducats ell ho diu l'haurem de creure i es renovaran nosaltres és veritat que en aquest sector hem tingut la jubilació d'una persona que era important i que era el nexe entre l'àrea serveix a les persones i el nexe amb l'àrea de sostenibilitat i territori que és la que ha de treballar tots aquests aspectes
I és el que estem mirant de resoldre en aquestes setmanes. En un moment que també ben aviat incorporarem la nova directora de serveis a l'àrea de serveis de les persones. Per tant, què vull dir amb això? Nosaltres en aquest mandat no hem de perdre vista que el que hem fet és una estructura directiva, que a vegades ens costa retenir.
A nosaltres i a totes les administracions. Perquè si ara parles amb molts alcaldes i alcaldesses i altres administracions el que et diran és que està havent-hi una rotació. Està havent-hi una mobilitat entre administracions com jo crec que no s'havia vist mai.
provocat per moltes qüestions. Primer perquè hem estat vuit anys amb les conseqüències de l'assalt i amb taxes de reposició molt baixes i, per tant, havíem perdut musculatura a les administracions públiques i això s'ha revertit i alhora s'han estabilitzat les plantilles.
I a partir d'aquí, tu, és a dir, ets capaç de tirar endavant processos, estem llançant més processos que mai a nivell de recursos humans, però alguns ens venen i en tres mesos se'n van perquè també a la vegada que estaven fent la bossa o el procés de Molins de Rei, havien fet un altre que potser aquell era permanent. I és el que ens està passant. I això ho saben.
amb un clima que, escolteu, estem a punt de portar un dels temes més importants al ple, que és la nova valoració de lloc de treball. Senyor Ramon Sánchez, aleshores, posa el dit que és que falta poc mantenir, etc. Doncs potser li hem de recordar al senyor Sánchez en quina situació va deixar Recursos Humans el 2019.
Jo me'n recordo la campanya del 2019, com totes les dependències municipals estaven plenes de cartells, dient que l'Ajuntament no feia el que havia de fer a l'hora de tractar els professionals de la casa. I nosaltres portem sis anys revertint aquesta situació, i s'ha fet una negociació complexa, s'ha fet un procés de valoracions de treball que és difícil, que és exigent per l'administració,
I s'ha assolit un acord amb tots els sindicats. I això és el que portarem a ple. És el punt més important que hi ha. I tothom que sap d'administració pública sap que una valoració del treball és un aspecte molt complexe.
I això és el que hem pactat. Per tant, portem sis anys en què... Primer, hem hagut d'afrontar jubilacions estratègiques a l'Ajuntament perquè la generació que es va incorporar als 80-80 llars ha acabat la seva vida laboral. Hi ha gent amb un ampli coneixement de l'administració de Molins de Rei que costa substituir. I...
No cal que em refereixi amb noms i cognoms aquí. La cap d'esports, la cap d'unitat logístic. Fa tres anys, la cap de gabinet d'alcaldia. I tanta altra gent que tenia molta expertesa. Això és el que hem substituït? En un moment de molta rotació i de molta mobilitat. I en un moment, en el que torno a dir, per mi hi ha dues fotografies...
El 2019, una campanya que aquí, en aquests estudis, vau provocar un debat vosaltres electoral sobre què li passava a l'Ajuntament i com havíem de tractar l'estructura de l'Ajuntament. Vosaltres, que sempre teniu una certa sensibilitat a l'hora de provocar determinats debats en campanyes electorals sobre el que està passant en aquell moment.
Més enllà del debat general, no? Fem un debat sobre barris de muntanya i aquell mandat, aquelles eleccions, vau provocar un debat sobre l'estructura de l'Ajuntament. I des del 2019, des del nostre lideratge, hem incorporat una estructura directiva a l'Ajuntament de Molins de Rei, modificant la figura dels directors de serveis que abans eren assessors i ara són directius públics, hem incorporat la figura de la gerència,
hem reforçat l'àrea de recursos humans i hem estat capaços d'estabilitzar tota la plantilla en pau social i alhora tenim una proposta pactada amb els sindicats de valoració i de treball. Escolta, que hem de continuar millorant coses per descomptat.
Però crec que fora boca, primer de tot, perquè aquí sembla que només hem de posar el dit a la llaga, només això no funciona. De tant en quant que reconeguin, no? Perquè a vegades parlen els que menys poden parlar en alguns aspectes. Tenim una trucada que s'està esperant fa una estoneta, que és la Carme Ferrer, que li agraeixo també que s'hagi esperat. Tenim una pregunta també per Instagram. Doncs ara la farem. Carme, bon dia. Gràcies per esperar-te. No, no passa res. L'alcalde t'escolta, digues.
Sí, escolti, jo només vull fer-te una pregunta. Aquests dies que ha hagut d'això, del cementiri i tot això, vam anar-hi i ja el nitxo que ens correspon amb el meu marit estava arrencat a la porta el got que es posa per les flors. I vam estar buscant per allà, no vam veure ningú i vaig anar a l'oficina a preguntar.
que què es tenia que fer? Sí, fer-ho nosaltres o vostès tenien algú que se'n cuidava d'això. I me van dir de tot menys el que tenia que fer, ni em van voler contestar ni em van voler dir res. I escolta, jo li vaig dir, dic, escolta, jo estic pagant cada any i a mi no me'n dic no vinguis i no paguis, perquè resulta que el que ja ha apuntat amb el d'allò està allà dintre.
I fa, deu fer, potser uns 30 anys, que és el pare del meu marit. I llavors, doncs clar, però ell és únic, ja no té ningú més. Té un nebots que aquests no volen saber res de ser mentiris. Llavors em va dir, oh, és que has de canviar el nom perquè no sé què, que no podràs... Bueno, em va fotre un rotllo i jo li vaig dir, ja ho sé.
Ja ho sé, perquè jo vaig tenir-ho que arreglar el que jo tinc de propietat, i llavors em van dir fins als 50 anys. Dic, però jo ara només vinc a fer aquesta pregunta. Doncs no me la van contestar i no em van voler dir res. I jo, doncs, voldria saber aviam de més això, que si ho hem d'arreglar nosaltres o vostès tenen persones que ho fan i ja no necessitem d'anar. Perquè escolt el meu marit el dilluns fa 82 anys. Com li haig de posar jo el nom ara amb ell? I no tenim a dir-ho més.
Però per què li ha de posar el nom al seu marit? Home, com que em van dir que tenia que canviar el nom... Senyora Carme, jo crec que és un tema molt... Senyora Ferrer, és un tema molt personal. Jo, si li sembla, la citaré al despatx, parlarem del tema. No, no, jo només... No, és que no és per això, no. Això deixem-ho estar.
és que només que em contestés, si ho tenia que arreglar jo perquè està allà a terra... Senyora Ferrer, jo, si no vol venir a l'espai, la trucaré, la trucaré i li respondré quan sàpiga exactament què és el que li passa, perquè vostès ara està exposant dues qüestions, crec que són dues qüestions... Bueno, no, no, però és que em va fer ràbia perquè és el que li vaig dir. Dic, jo només vinc a fer-te aquesta pregunta. Què haig de fer per arreglar allò? El manteniment dels nitxons corre a càrrec de les famílies. Val...
Doncs veus, amb això ja en tinc prou. Jo ja sé que ara el meu marit buscarà el farall i ja està. I una altra cosa és que si vostè considera que hi ha hagut un acte de vandalisme o no, que té dret a posar una denúncia. Però el manteniment dels ninxos...
ha sigut ni qui ha sigut, ho han arrencat. Però no sé res més. Nosaltres no ho sabem. Però el manteniment dels nichos corre a càrrec de les famílies. I el que li han dit dels 50 anys és que, evidentment, les concessions duren 50 anys. I, per tant, algú s'ha de fer càrrec del pagament de les taxes. Senyora Ferrer, un segon, si parlem amb algú... Senyora Ferrer, em permet parlar? Em permet parlar?
D'acord. És que si parlem els dos no ens sentim ni un ni l'altre. Els 50 anys és el que dura una concessió. I després es pot allargar. Ara, que ara també és un tema que va sortir, alguna persona va fer algun comentari, és que estan desnonant els... Nosaltres no desnonem a ningú.
El que passa és que als 50 anys es pot renovar la concessió o hi ha famílies que no els renoven i, per tant, aquell ninxo es buina. Per tant, són tres coses les que has posat. El mal a la recepció o no, jo no li puc respondre amb això. Dos. Un segon, senyora. Un segon, un segon.
escolta'm, de contestar-me, de dir, pues miri, lo mateix que tu ara m'acabes de dir, va, càrrec meu, vale, d'acord, ja està, ja no vull... Perfecte. Em va omplir un paper que no sé què, no sé quantos, i em va dir, després ja ho diré, home, escolta, per favor, això no és atendre a les persones. És el que li vaig dir, només vull aquesta resposta que tu me l'acabes de donar, res més. Molt bé. Carme, moltes gràcies. Perdona, però
Només volia saber que això ja m'has contestat, doncs gràcies i ja està. Molt bé, doncs ho hem de deixar aquí. Gràcies, Carme, que vagi bé. Adeu. Adéu-siau, dos minuts i arribarem a les 11. L'alcalde havia citat que hi havia una pregunta per Instagram. L'alcalde ha estat fet amb la pudor que fan molts clavegaram. Estem d'acord que fa pudor, no? Perquè hi ha punts que és insuportable. Parlant del clavegaram, eh? Bé, alguns sí. Sí, sí, hi ha llocs que fa pudor i en alguns llocs ho estem analitzant i d'altres a vegades depèn dels períodes de pluges o no, si plou molt o poc o...
Per tant, és evident que nosaltres fem neteges de clavegrams, estem analitzant alguns, ens consta, per exemple, que des que hi va haver la reforma del Passeig Pimargai sí que hi ha un punt al Passeig Pimargai que fa especial pudor. Bé, a vegades el món subterrani no és tan clar i tan coherent com ens agradaria, però bé.
Ho deixarem aquí, doncs. Perfecte. Alcalde, moltes gràcies. A vosaltres, molt bon dia. Que vagi molt bé, l'alcalde Xavi Pat, en directe. El bon dia i bona hora com cada dijous ens aturarem uns minuts per escoltar les notícies i de seguida tornem amb l'última hora del programa. Hem de parlar del Centre d'Estudis Comarcals i ho farem perquè la setmana que ve organitzen la novena trobada d'entitats d'estudis del Baix Llobregat. Ho faran amb un acte a Olesa de Montserrat per parlar de la dimensió natural del patrimoni industrial.
En parlarem amb un dels ponents, de fet, qui fa la conferència inaugural, que és el professor Joan Lluís Riera. També tindrem el Josep Ferrer amb el seu espai amb la maleta a la mà. Avui una nova píndola, no ens pot acompanyar en directe. I afegirem encara unes reflexions més al voltant de l'efemèride del dia, dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Tot això després de les notícies de les 11. Una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha anunciat que en un mes entrarà en vigor la reducció de velocitat a l'AP7 entre Calaf i Emposta, 80 quilòmetres per on per a vehicles pesants i 100 per a turismes. Aquesta mesura forma part d'un pla de xoc de sis mesos per tal de reduir la sinistralitat que aquest 2025 ha registrat 15 víctimes mortals, més del doble que el 2024.
El pla inclou una vintena de mesures centrades en vehicles pesants, com sis nous carros de radar a l'Ebre, més controls i inspeccions, formació específica per a transportistes i tecnologies per tal de detectar la fatiga dels camiones. I en mobilitat a la GI 642 volíem dir continuar tallada entre Rupià i Parlavà en tots dos sentits de la marxa per la retirada de la càrrega d'un camió de pomes.
que hi va volcar i es fan desviaments per la C66 i la C252. A la Pessat, a Subirats, també hi ha un carril tallat per la retirada d'un vehicle i a la P2. A la Cabra del Camp hi ha un carril esquerre tallat també per la retirada de càrrega que va accidentar-se ahir. Pel que fa al servei ferroviari, represa completament ja la circulació de l'R3 entre la Garriga i Puigcerda.
I avui es compleixen 50 anys de la mort de Franco i encara són ben presents els vestigis de la dictadura a Catalunya en forma de monuments, nomenclatures i plaques d'habitatges. La feina de catalogació d'entitats com el Memorial Democràtic i de les administracions en els darrers temps ha fet molta tasca de reparació, però malgrat tot l'eliminació és juny encara de ser definitiva.
Tot plegat mentre creix el nivell de justificació d'un règim autoritari entre els més joves, segons les darreres enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques. Poc més de 3 de cada 10 homes d'entre 16 i 24 anys estan d'acord en el fet que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern.
I Jordi Pujol ingressat per pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona des del diumenge rebrà previsiblement l'alta aquest divendres després d'una evolució favorable segons el seu metge. Tot i això, no està en condicions de compareixer ni presencialment ni tampoc telemàticament al judici de l'Audiència Nacional que començarà el proper dilluns.
I la pobresa infantil afecta un de cada tres menors i les denúncies per violència sexual s'han incrementat, prop d'un 60% entre els infants. Uns abusos que en el 85% dels casos es donen en l'entorn familiar on es manté un clima de negació de la realitat. Són dades per a la consciència aquest 20 de novembre que se celebra el Dia Mundial de la Infància.
I en esports, el Barça té una nova cita de la Champions femenina i ho farà amb un clàssic a Europa. Les blaugranes visiten el Chelsea a partir de les 9 de la nit en la quarta jornada de la competició continental. Les de Pere i Romeu, en ple de victòries en aquestes 3 primeres jornades, volen continuar invictes contra un rival històric a qui s'ha enfrontat 8 vegades. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.00
Fins demà!
Maria Pilar Molina, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i que ha escrit el llibre Repressió franquista i prostitució de la presó de dones de les Corts a l'Hospital de la Magdalena. I Neus Roig, que és doctora en Ciències Humanes i Socials i presidenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors. Elles parlaran de dona i franquisme. Moderarà aquesta taula amb la periodista Begoña Floria.
periodista, com dèiem, i conductora del programa Heroïnes Cotidianes de Ràdio Morins de Rei. L'acte es fa avui a les 7 de la tarda, l'organitza l'Associació Obrera i es durà a terme a la Federació Obrera. I diumenge hi ha la marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Les inscripcions les podeu fer.
El correu siad.cat. Teniu temps fins demà d'apuntar-vos. I les sortides a un quart d'onze del matí des de la plaça de la Vila. I dissabte torna a veure si anem a la pena i dins el cicle Gaudí amb la pel·lícula Sorda d'Eva Libertat. Dissabte a les 7.30.
I el Foment, que també fa dues propostes. Per dissabte, David Puerto, amb el seu espectacle de comèdia d'improvisació, interacció amb el públic, amb música també, dissabte a les 9 del vespre. I diumenge a les 6 de la tarda, Teatre Musical Armstrong, un musical molt especial. El SEM també convoca tothom que vulgui ajudar-los el dissabte al matí a fer tasques de jardineria al Jardí Botànic.
És una activitat oberta a tothom, col·laboració col·laborativa, adreçada a la mainada i als adults que vulguin ajudar-los a mantenir aquest jardí botànic. Dissabte, de 10 del matí a 1 del migdia, no cal que us hi apunteu abans, podeu anar-hi directament. I també recordem que dilluns que ve es fa una visita guiada al Museu del Renaixement per a persones que tinguin a partir de 65 anys. El dilluns que ve, a les 12 del migdia, es fa la visita guiada, és una activitat gratuïta, i si voleu anar-hi us hi heu d'apuntar abans enviant un correu a info arroba museudelrenaixement.com.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia avui dijous és la farmàcia Soler que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 5153 Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei El programa de l'Església Evangèlica que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí i 7 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa, parlarem del centre d'estudis comarcals del Baix i Obregat d'aquí una estona. Evidentment també farem referència al món dels viatges amb la maleta a la mà amb el Josep Ferrer, que ens portarà un nou destí a la recta final del programa, però avui ens volem aturar de nou a parlar d'aquesta efemèride
dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco avui 20 de novembre de 2025 celebrant o comemorant aquesta efemèride i li hem demanat aviam, el Carles Martínez el tinc aquí a l'estudi, no sabíem si vindria podria venir per qüestions logístiques però sí que ha pogut arribar sabeu que l'hem trucat fa una estona a l'espai de la tertúlia i hem fet una pinzellada ràpida aquest el Carles, bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora. Però sí que el tenim aquí, per tant, podem estar amb ell una estona. I he hagut d'anar al dentista, i just he acabat, i pensava que no arribaria, dic, bueno, sí, sí. Doncs bé, bé, el tenim aquí, i també li havíem demanat a l'Albert Botran, que justament, al contrari, ens havia d'acompanyar en directe, però li ha sorgit feina, el que passa que ens ha deixat, doncs, han registrat una sèrie de notes de veu breus, que ens serviran de pretext, també, per anar comentant coses amb en...
Amb en Carles, que ara, no volia començar per això, però estaves mirant la televisió, que hi ha una de les coses que avui s'insisteix molt, que és sentar-nos en el present, no?, i la percepció dels joves, que és una dada que has dit que és molt preocupant, sobretot a la franja de 18 a 24 anys, no?, aquesta percepció de la dictadura, no?,
Jo penso que és probable que sigui una manera repetint que passarà això per promoure que els joves facin aquesta opció. No ho tinc clar que realment respongui a la realitat, malgrat que crec que és important tenir-ho en compte. És molt important tenir-ho en compte.
Però que hi haurien matisos al respecte. Sí, aquí està per veure, que a mi se m'escapa, el tema dels tuits, tot el tema informàtic, la informació a través de les xarxes.
especialment el TikTok, i això que, esclar, sí que veus que desprèn una ideologia de manera, diguem-ne, suau, però que en el fons va calant, que provoca un blanqueig del que van ser les dictadures. Els que les hem viscut tenim molt clar que no són blanquejables. Bé,
Tenim quatre blocs que hem parlat amb l'Albert, que li agraeixo que ens hagi deixat aquestes notes de veu. El primer, fent referència al context històric, i ens deia això l'Albert al voltant d'aquesta qüestió. La mort de Franco l'any 75 era un fet esperat, perquè era una persona d'edat avançada, tenia gairebé 82 anys, era una persona malalta,
I, a més, ja s'havia preocupat de designar successor uns anys abans. Havia reinstaurat la monarquia a través de la figura de Joan Carles de Borbó, nomenant-lo successor. També era esperat que hi hauria canvis polítics, sobretot per dues qüestions. Una...
que internacionalment el règim quedava cada cop més com una excepció. L'any anterior, l'any 74, havien caigut les dictadures de Grècia i de Portugal, i esclar que el franquisme tenia aliats internacionals, és a dir, principalment els Estats Units,
El van sostenir, si no s'entén que hagués durat 40 anys aquesta dictadura, però aquests mateixos aliats internacionals veien la necessitat que hi haguessin canvis, és a dir, no una ruptura com a polític.
no una revolució com hi havia hagut en altres dictadures, però sí alguns canvis per adaptar-se a un entorn europeu de països que eren més o menys democràtics, segons el cas, però sí que eren sistemes parlamentaris.
I això era un dels motius que feia pensar que hi hauria canvis. L'altre, evidentment, és que les lluites polítiques havien anat creixent molt. A partir, segons a tot, de la segona meitat dels anys 60 s'havien intensificat les vagues obreres, també el moviment estudiantil, que havia crescut molt la població universitària i, per exemple, l'any 66 hi havia hagut la caputxinada, que era la constitució d'un sindicat d'estudiants lliures...
des del punt de vista de les vagues obreres l'any 74 i 75 al Baix Llobregat hi ha 3 vagues generals, des del punt de vista del catalanisme l'11 de setembre estava prohibit però s'havia començat a celebrar clandestinament amb accions des de matjans dels anys 60 i a més tot plegat
funcionaven amb força aliances entre aquest moviment obrer, entre el moviment estudiant-tril, el catalanisme... Per tant, de canvis se n'esperaven.
Bé, aquesta era la intervenció primera de context històric de l'Albert Botran. Reflexions que vulguis afegir al respecte, Carles? Sí, hi estic d'acord, però m'agradaria posar-hi alguns matisos. I tant que sí. És veritat que teníem allò de Portugal, que per nosaltres va ser...
en aquell moment un referent, qui va aparèixer a la Unió Militar Democràtica, que d'alguna manera volia ser una experiència per demostrar-li que també en l'exèrcit
per demostrar-li al dictador que també en l'exèrcit hi havia una minoria, però uns quants militars que optaven per la democràcia. També dic que el 73, o sigui el 74, és veritat, que tenim el tema de Portugal, però el 73 va haver-hi el cop d'estat de Xile. I la implicació dels Estats Units en el cop d'estat de Xile era important.
I, bueno, era important, era bàsica, vull dir, és qui va tramar el cop, eh? I que, a més a més, es van instal·lant dictadures en els països llatinoamericans, no? Aquest seria un tema que, esclar, eren dos, o sigui, els nostres referents eren a Portugal s'ha fet la ruptura,
però a Xile tenim un nou franco. I Espanya estava absolutament depenent dels Estats Units, de les bases i moltes altres coses. Fins i tot m'atrevia a dir que en l'última època de Suárez el fet que el desplacin
Jo crec que hi jugo un pavé molt important als Estats Units, perquè l'invitació ja serà fat, per una banda, i l'intent de ser l'espai, el territori que intenti resoldre els problemes d'Orient Mitjà, als Estats Units no li va assentar gens bé.
i, per una altra banda, el tema de l'OTAN. El tema de l'OTAN era un tema que, evidentment, el règim hi estava absolutament implicat, per entendre'ns, però Suárez tenia algunes varietats en el sentit de posar-ho en qüestió, en un referèndum, etc. Per tant, aquest és un tema que també és un matís, no?
El tema de les lluites socials, no solament va haver-hi les lluites socials, les lluites polítiques que diu en Botran, sinó que també, i fonamentalment, després ja ho ha especificat que van ser lluites socials, no? L'Assemblea de Catalunya, en fi, tota una sèrie de moviments. Però jo crec que el factor del moviment obrer és molt important. I...
El fet que després de la vaga del 74 ja hi havia hagut moltes vagues, eh? Abans ho he comentat, el 51 era una vaga que va ser victoriosa, que és la dels Trambies. Però a Astúries, el 47, hi havia una vaga.
I, per tant, aquí tindríem molts... i va haver-hi constants moviments. Però les eleccions sindicals del 75, en què va ser ja l'ocupació de l'espai de llibertat, convertint-ho en un espai de llibertat del sindicat vertical, va ser importantíssim, perquè van guanyar massivament les candidatures recolzades per comissions obrers. Quan molts dels seus dirigents
no solament estaven perseguits, sinó que estaven detinguts a la presó. El cas més emblemàtic potser seria SEAT, que guanyem un 80% la candidatura de comissions obres quan tenia 500 acomiadats en aquell moment. Els acomiadats eren la direcció, d'alguna manera, els promotors, els més actius, dintre del moviment sindical.
Però no solament va ser la ciència, van ser moltes empreses. La Mequinista, Pegasso, en fi, moltíssimes empreses. I la construcció, la vaga de la construcció també importantíssima. A tot arreu va guanyar massivament comissions obreres.
I això, en els nuclis urbans, d'alguna manera vam veure clarament que es van d'alguna manera espantar, perquè encara era vivo Franco, encara no havia començat la transició.
I vam veure clar que mantenir el tema sindical tal com estava no s'aguantava, més enllà del tema polític. Però hi era un pas, perquè, esclar, totes les reivindicacions que plantejava el moviment sociopolític eren candidatures unitàries, que fonamentalment eren comissions obreres,
i dos grups minoritaris però importants, el grup cristià de l'OC, de la juventut catòlica, etcètera, el moviment obrer del grup catòlic, que estaven, la majoria estaven més o menys vinculats a comissions obreres, i també alguns estaven vinculats a l'USOC, i l'USOC anaven junts. I l'UGT no existia en aquell moment. Bé, sí que existia, però no va participar en aquest procés, eh?
Bé. Jo crec que això és important perquè, esclar, era com un avís. Sí. Era com un avís democràtic. I si ho traslladéssim a l'actualitat, jo diria que l'actualitat, que les coses han canviat, per suposat, però encara avui en dia la participació a les eleccions sindicals és superior...
molt superior a la participació de les eleccions polítiques. I no solament això, sinó que els resultats donen aquest vot, diguem-ne, majoritari a posicions com les de comissions obreres. I hi ha sectors que el seu primer contacte amb les urnes es produeix...
Perdoneu. Que no et reclami el dentista, eh? Sí. Hi ha alguns sectors? Hi ha sectors que el seu primer contacte amb les urnes és a través de les eleccions sindicals. Des de joves que encara no poden votar fins a, jo diria que encara més important que això,
que no tenen dret al vot a les generals i a les autonòmiques. I, a més, tenen dret al vot, en alguns casos, a les municipals, els que tenen convèn. Esclar, això també és un altre factor a considerar.
Bé, avancem i l'Albert també parla que va morir Franco, evidentment, però no el franquisme. L'escoltem. La qüestió és que va morir Franco, però no va morir el franquisme. És a dir, no hi va haver-hi una ruptura amb la qual fossin derrotats tots els que havien participat de la dictadura, sinó que se'ls va permetre continuar en llocs d'influència, no haver-hi depuració i, per exemple...
La transició va ser molt violenta en bona part per accions de la policia o de grups de l'extrema dreta. En el País Valencià aquesta violència s'allarga fins ben entrada als anys 80, amb atemptats contra Joan Fuster, per exemple, o en el cas de...
de Miquel Grau, que a l'any 77 també el maten. En el cas de Catalunya tenim moltes víctimes durant la transició, també de grups d'extrema dreta o de la policia, com és el cas d'en Gustau Muñoz. Llavors, tant aquests grups d'extrema dreta com la policia com el propi exèrcit condicionen la transició.
Jordi Soletura, que és un dels ponents de la Constitució, ho va explicar en les memòries, que l'article 2 sobre la indissoluble unitat d'Espanya els va arribar redactat d'un sobre que venia directament de l'estat major.
Reflexions de l'Albert. Per cert, que Josep Ramoneda començava l'article justament de l'ARA, diu que el dictador va morir al llit i la dictadura al carrer, deia Nicolás Sartorius. Fa anys, el Josep Ramoneda explica que la primera part és òbvia, va ser així, i expressa la realitat d'una societat sotmesa, instal·lada en la por, incapaç de provocar una ruptura democràtica. La segona ja és més discutible. Si al carrer va haver d'esperar la mort del dictador és perquè ningú va ser capaç de mobilitzar suficientment la població...
i de guanyar prou complicitats a tots els nivells per tombar un règim, no ho oblidem, construït sobre la victòria militar a la Guerra Civil, és a dir, sobre l'exèrcit i la ideologia feixista. Sí, és evident, això és evident. De totes maneres, a veure, quan mor Franco, després de la mort de Franco passen moltes coses. D'entrada hi ha una revifada...
del sector més ultra del franquisme. Assassinats com els de l'Astotxa fins i tot els va portar a que es veiés encara més la mobilització i la força de Comissions Obreres i del Partit Comunista. I això va fer que al final es prengués la decisió de també legalitzar-los, malgrat les pressions
tan internacionals com, sobretot, de l'exèrcit, que estava absolutament en contra, perquè basava el seu criteri, diguem, que es podia admetre una transformació, una transició no rupturista, que permetés un estat bicameral,
en el que d'alguna manera es repartissin el porró probablement entre un partit exfranquista, per entendre'ns, que es podria ser perfectament el PP, o en aquella època Aliança Popular, i el PSOE, una socialdemocràcia moderada... Això no va ser així, no va ser possible per la mobilització. Sí que és veritat que hi havia debilitats i que hi havia una gran massa de població...
que estava instal·lada amb una certa comoditat per no treure, a vegades, ignorància i, sobretot, molta por. Hi havia molta por. Hi havia les generacions més grans que nosaltres i hi havia molta por. De fet, tota aquesta mobilització que he estat parlant abans, del 75, per exemple, bàsicament va ser una generació... Estava molt encapçalada per una generació jove i líders joves, eh?
malgrat que, esclar, hi havia una relació amb els històrics. Això s'ha apuntat a les eleccions del 77, no? Sí, jo he dit les sindicals del 75, que encara són abans de les del 77, i després ja vénen les del 77, després que han passat els fets de totxa. A la Setmana Santa aquella, llavors es fan les eleccions del 77...
No eren unes eleccions que, per un Parlament constituient, la voluntat dels, diguem, tant de Suárez com de Torquato Ferran, de Miranda i companyia, en principi no era fer una Constitució. Aquest era el programa de l'esquerra, el programa de les forces democràtiques, que al final s'hi van apuntar tots, per entendre'ns, no?
Però el plantejament inicial d'ells era el programa rupturista, el de fer una Constitució. Els que estaven per una reforma, ells haurien plantejat una proposta, un projecte de llei, que hagués estat una Constitució...
Tipo una constitució otorgada pel rei, com havia passat en èpoques anteriors, al segle XIX, en diferents moments de la història d'Espanya. I això no va ser així, es van convertir en unes constituents...
amb totes aquestes contradiccions que abans fixava en la intervenció. Sí, sí, sí. Bé, apuntava també l'Albert un altre tema que posem sobre la taula, que és que Franco es va procurar un hereu, el rei Joan Carles, i reflexiona al voltant també d'aquesta qüestió.
I de totes aquestes continuïtats, la més flagrant és la reinstauració de la monarquia en la persona de Joan Carles de Borbó. És hereu de Franco i Joan Carles de Borbó no va ser refrendat.
El president del govern, Adolfo Suárez, ho va explicar. Se li va escapar, de fet, en un documental uns anys més tard, que no s'havia fet un referèndum sobre la monarquia perquè s'hauria perdut. Llavors el que van fer és posar-ho dintre la Constitució i o agafaves tot el PAC o el rebutjaves. Però en realitat la monarquia mai ha passat per referèndum. I Joan Carles és franquista.
en aquest llibre de memòries que ara publica, parla bé de Franco i comparteixen uns valors polítics, clarament. S'explica, això ho va dir Joan Carles en un documental francès també, que Franco, les últimes paraules que li va dir, va ser sobretot preocupat de conservar la unitat d'Espanya.
I això ja va més enllà de Joan Carles, Felip VI, el seu fill, també comparteix aquests valors polítics i ho vam veure clarament el 3 d'octubre amb aquell discurs on venia a dir que la unitat d'Espanya passava per damunt de la democràcia, passava per damunt...
dels drets dels ciutadans i que si ens havien atonyinat per votar dos dies abans ho tenien merescut. Aquests són els valors del franquisme que passen directament a la monarquia burbònica. A veure, la figura del rei Joan Carles. Coincideixo bastant amb l'Albert. Va ser una imposició del tema de la monarquia.
I no solament el tema de la monarquia, sinó el tema del dret a l'autodeterminació, també, que era una de les reivindicacions del sistema, de l'oposició.
Jo no n'hi afegiria res més. Aquí es podria fer matisos, perquè els interessos de Juan Carlos va jugar un paper oportunista, com tots els que anaven evolucionant del sistema franquista, del sistema dictatorial cap a un sistema més democràtic.
La democràcia i la llibertat són conceptes que no es poden entendre com a conceptes purs. Evidentment, com tot l'humà, tenen els seus defectes i les seves virtuts. I la Constitució espanyola té elements negatius en aquest sentit, per exemple. A mi em sembla que és absurd.
Tenir una monarquia, com és absurd que els anglesos la tinguin, però esclar, ningú discuteix que Anglaterra, d'alguna forma, formalment, és un sistema democràtic. Llavors, aquest aspecte crec que és important. Ara, en canvi, la Constitució Espanyola és una constitució...
molt avançada en altres temes. Una altra cosa és que molts dels punts que té aquesta Constitució no s'apliquin. Però hi ha una sèrie de drets que apareixen en la Constitució espanyola que, si els aprofundíssim, veuríem que hi ha plantejaments que van molt més enllà, fins i tot, d'economia social, etcètera. Llavors, esclar, que en moltes constitucions no hi és. Moltes constitucions europees
de les tradicionals, aquests drets no existeixen com a tals. Una altra cosa és que la política dels governs faci que les apliquin, que apliquin polítiques d'habitatge o polítiques socials, però com a drets no estan. El capitalisme social, hi ha conceptes que...
que seria molt interessant aprofundir-hi. I que s'han de preservar, perquè a vegades es diu, home, s'ha de reformar la Constitució. Home, si reformem la Constitució en un Parlament com el que tenim ara, ho tenim complicat, perquè el consens no existeix.
I el consens en aquell moment que hi havia la gent apretant, doncs era també diferent. I les coses importants pels franquistes, per entendre's, o pels que provenien del règim franquista i monàrquics, ja les havien aconseguit i amb altres coses cedien, o van saber cedir, no?
Escoltem una última reflexió de l'Albert Botran, historiador, que avui també ens ha volgut acompanyar en aquest espai, encara que sigui nota de veu, que per motius de feina al final no ha pogut ser en directe.
50 anys després, parlar de la memòria del franquisme ha de servir per entendre que la dictadura tenia un sentit, és a dir, no era una excepció, una raresa, una cosa que en diuen ara random, sinó que buscava uns objectius polítics, que eren dominar la classe treballadora, dominar les dones i dominar les nacions que no volíem ser espanyoles.
i, evidentment, ara no estem com en el franquisme, però les conquestes no són irreversibles. És a dir, hi ha desigualtats socials, de fet, les diferències entre rics i pobres són encara més fortes ara que no ho eren en aquell moment, es qüestionen els drets de les dones, ho veiem molt clarament amb el dret a l'avortament, i quan Catalunya ha volgut fer un referèndum s'ha ofegat en violència, per tant,
Franco va morir, però el franquisme el va sobreviure. Llavors penso que el que s'ha de transmetre és aquesta òptica crítica i després també entendre que el dret a l'avortament, el dret al divorci, el dret a tenir un judici just, la llibertat d'expressió...
el dret de reunió el dret de participar lliurement d'un partit polític la normalització lingüística el dret a vaga són drets que es van conquerir i que encara ara no són complets com hem anat visquent en tots aquests 50 anys i que encara poden haver-hi més regressions i això és la tasca que hem de fer des d'aquest punt de vista històric i crític
Gràcies a l'Albert i a les seves reflexions, doncs ja per anar acabant també. Totalment d'acord. Coincideixo plenament amb el que diu l'Albert. Jo crec que la memòria democràtica és un element clau per intentar conscienciar la gent del que és viure sota una dictadura. Jo crec que això és fonamental perquè hi ha molta gent que no l'ha viscut
I hi ha molta gent que la va viure, i la va viure fent la seva vida plaent. I llavors, esclar, això... I, per tant, transmeten als seus nets o als seus fills com Franco se vivia millor. I és evident que Franco, primer...
Va ser un assassí, perquè és un home que va fer un cop d'estat que va provocar una guerra civil. Després aquesta guerra civil va ser absolutament destructiva. Per posar un exemple, els assassinats de Badajoz, que el general Yahweh es va carregar més de 4.000 persones, fusellant-les, per no deixar enemics en la retaguardia.
4.000 persones, ja no parlem de la repressió als pobles, etcètera, etcètera. I després de la guerra, un cop acabada la guerra, Espanya va ser una presó i un lloc amb cantidad de camps de concentració, amb 50.000 afusellats, després de la guerra.
O sigui, això està documentat, no és allò... No, no, és que... No, no. Això està documentat. I va ser una venjança. I una voluntat d'exterminir i de generar por. I és clar, això no es pot amagar. A més a més, va posar el país en una situació de misèria absoluta els primers anys...
Pensem que la renda per càpita no es va recuperar, la renda per càpita del 1935, en ple de república, no es va recuperar fins pràcticament als anys 60. Això està estudiat, documentat, etc. A part que la Camarilla, ara que es parla tant de la corrupció,
La camarilla que envoltava Franco i el Pardo, doncs, practicaven la més absoluta corrupció, començant pels negocis personals de la família i els robatoris que van fer. El Pazo de Meira seria un exemple com molts d'altres, no?
Ho hem de deixar aquí, Carles. En tot cas, avui també taula rodona interessant de l'Associació Obrera a les 7 de la tarda de la Federació. A més treballarà un tema que a mi em sembla que també és molt important, que abans l'Albert l'ha citat, el tema de les dones. O sigui, sota la dictadura la dona no solament va patir, la repressió que anem patir.
la població masculina, sinó que van patir també una repressió molt més civilina i molt més bèstia que la concepció que tenia el franquisme de la dona i de la família. La dona no tenia cap dret ni treure's el carnet de... treure's una contra
corrent, ni poder divorciar-se, ni poder... Si tenia relacions fora del matrimoni, la dona era condenada, empresonada, mentre que l'home no... En fi, era una cosa absolutament... No podrien dret a passar port,
Esclar, jo he viscut aquesta experiència amb la meva companya d'haver-li autoritzat el passaport perquè li havien tret donar el franquisme, no? O sigui que això és així, no? Dones i franquisme avui a les set a la Federació Obrera. Carles Martínez, moltes gràcies per les teves reflexions, per haver vingut també. A vosaltres. I a l'Albert Botran també per les reflexions que ens ha deixat. Ha estat molt interessant el que diu l'Albert. Un plaer, gràcies. Que vagi bé el dia. Passen sis minuts de dos quarts de dotze. Continuem i hem d'anar a parlar del Centre d'Estudis Comarcals del Baix i Bregat.
El dissabte de la setmana que ve, és el dia 29 de novembre, el Centre d'Estudis celebra la novena trobada d'entitats d'estudis locals del Baix i Obregat, que és un espai de trobada de totes les entitats i que cada any giren a una temàtica d'interès diferent. Enguany el tema és la dimensió natural del patrimoni industrial. Sembla que és una trobada molt esperada perquè ens deien des de l'organització que hi ha un gran nombre d'inscripcions
que es van produir ja dues setmanes abans de la data assenyalada i, per tant, que s'han exhaurit ja les 70 places que hi havia per aquesta trobada. Una jornada que es divideix en tres parts. La jornada de conferències que es farà el matí del dissabte, el dinar de Germanó i, a la tarda, la visita guiada...
L'expansió de la colònia Sador a les dues ribes del Llobregat, el llegat de la colònia Aulesa de Montserrat. Això serà a les 4 de la tarda, que per cert, per aquesta activitat encara hi ha places disponibles i us podeu inscriure al web del Centre d'Estudis. Bé, nosaltres ens volem aturar, però, a la conferència inaugural d'aquesta trobada, que serà a dos quarts d'onze del matí.
i que parlarà de natura i patrimoni industrial als rius mediterranis, renúncies, reptes i oportunitats des de l'ecologia. Títol potent que impartirà en Joan Lluís Riera Rey, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, que ens acompanya als minuts aquí al programa. Professor, què tal? Bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia i gràcies. Com anem? Bé, i vos? Bé.
Jo bastant bé, és que tenia una conversa interessant sobre Franco. Home, si vol afegir alguna cosa, ja ho sap, eh? No, jo millor que parli d'ecologia de rius, que és el que conec. Molt bé. D'entrada, per fer una aproximació general, ens explica on fa cinc cèntims de cap on anirà aquesta ponència inaugural del proper dissabte amb aquesta trobada d'entitats d'estudis del Baix Llobregat.
Sí, mira, a mi em van convidar per fer una ponència inaugural d'una jornada que en realitat és, com tu bé deies, és un espai de diàleg per compartir experiències de diferents entitats que treballen en la conservació de la natura, de l'espai fluvial, del bosc de Ribera, de la conservació de la biodiversitat, les vies de passejada o de connexió entre colònies, etcètera.
El meu paper és fer una mica un marc dins del qual hi tinguin cabida aquestes peces que després vindran. De manera que jo voldria parlar una mica de la història que han tingut les colònies industrials i el que ara veiem com un patrimoni històric en el desenvolupament del riu Llobregat. Sabem que han estat molt importants, hi ha desenes de colònies industrials des de finals del segle XIX,
els impactes que han tingut en el seu moment, perquè han modificat i alterat profundament el riu Llobregat, i després també quina perspectiva s'hi ha des de fa uns 25 anys, que s'ha fet molta feina de recuperació de l'estat ecològic del riu, doncs dins d'aquests contextos de quina és la gestió dels rius en el futur, i quins reptes ens queden per resoldre, doncs quin paper també podrien jugar
aquest patrimoni industrial que també és visitat ara per raons històriques i culturals, però que també podria ser un centre d'atracció per a reconectar la població amb l'ecosistema fluvial, per a fer educació ambiental sobre els rius i per a fer accions de custòria dels rius. Una mica va per aquí.
parlava d'alteracions hidrològiques però també ecològiques en el transcurs de tots aquests anys. Per què es van arribar a produir, doncs, totes aquestes alteracions i quines conseqüències van tenir? Bé, en el seu moment, òbviament, les colonies industrials es van situar a la vora dels rius perquè necessitaven l'aigua, com la força motriu, o per generar electricitat després. Les fàbriques també produïen contaminants organis i contaminants...
per tant, hi havia una alteració de detracció d'aigua del riu, hi havia una construcció de preses i rescloses per aconseguir retirar aquesta aigua per canals per utilitzar-la, vol dir que hi havia una fragmentació del riu, hi havia una perda de connectivitat en el riu, hi havia una creació d'ambients nous, darrere les rescloses són aigües més quietes, més calmades, sota la resclosa podia quedar sec el riu,
amb bases desconnectades i després hi havia la contaminació química, evidentment. Les colonnes industrials van començar a finals del segle XIX però després han estat en funcionament durant tot el franquisme i algunes fins als anys 90 encara hi havia activitat industrial i al mateix temps s'han anat instal·lant polígons industrials a la vora del riu que encara van incrementar la contaminació en el riu. Als anys 90 la qualitat del riu Llobregat
sobretot als Transbaixos. Era dolentíssima. Tenim dades històriques de com era aquesta qualitat i, bàsicament, des de la rasclosa del Cairat entre Monistrol i Olesa de Montserrat, cap avall, les aigües tenien una qualitat molt baixa. Jo recordo d'anar a col·legi i veure com la rira de Magarola cada dia sortia d'un color diferent, perquè tenia del tinc que feien servir a les indústries tèxtils
doncs allà anava a crear un ar de Sant Martí de colors. I des de la instal·lació de la directiva Mar de l'Aigua, que és la directiva europea, que regula la manera com hem de gestionar els rius, de fer el seguiment i quins són els objectius de restauració i rehabilitació, doncs amb la implantació de les estacions depuradores, aigües residuals, aigües urbanes...
Aquesta qualitat ha millorat molt, la qualitat química ha millorat molt i de retruc també han retornat tot d'organismes que serveixen d'aliment per peixos, que serveixen d'aliment per praus o per mamífers.
i hi ha un increment molt marcat en la qualitat ecològica. Però no en tots els aspectes. Hi ha coses que ens han quedat com a reptes per resoldre i que són una mica més complicats de resoldre. Quins serien aquests reptes, doncs? Doncs la qualitat hidromorfològica dels rius. Els rius tenen canals dilleres molt alterats, molt simplificats. Com que hi ha hagut també canvis importants en els règims de cabals, que estan molt regulats, doncs també...
La llera ara són menys dinàmiques, el riu té un dinamisme molt més baix, i això afavoreix que hi hagi una invasió de les lleres per plantes, de vegades plantes invasores. Aquestes plantes, com la canya, també el que fan és alterar el flux del riu, especialment quan hi ha crescudes, i també s'ho poses un problema. I després el bosc de Ribera encara és una assignatura pendent. S'ha fet feina, però el bosc de Ribera encara...
hi ha molt per fer, especialment a transbaixos. Als transbaixos es concentren molts usos conflictius. Només cal mirar un mapa del riu Llobregat per sota de l'arpadell i la quantitat de vies de comunicació que van per la vora del riu, a banda i banda, és enorme. Hi ha una intensitat d'usos molt gran.
Per tant, hi ha molts conflictes sobre com hem de gestionar el riu. En el cas de l'Europònia també es veu que hi ha conflictes entre conservació i desenvolupament. Però encara hi ha moltes coses que podem fer. I una mica per lligar-ho amb els que fem a la jornada, que és el paper de les entitats, el que a mi em sembla que és molt important en el futur és el paper que tenen la ciutadania i les entitats que fan estudis en la lliuretat. Perquè...
Ara, més que una gestió dels rius que sigui de dalt cap a baix, que ens vingui donada des de dalt, i que les solucions siguin engendrils, ara el que tenim són més aviat un problema socioecològic. Necessitem, com que hi ha tants sectors que entren en conflicte, és important que hi hagi contribucions de la ciutadania per reclamar la restauració dels rius, per implicar-se en el seguiment de la qualitat. Tenim xarxes de ciutadania que estan implicades...
en seguiment de qualitats dels rius. Hi ha una xarxa que es diu projecte rius, molt interessant. I també hi ha convenis de custòdia dels rius. Per tant, dins d'aquest context, em sembla que sí que les entitats tenen un paper molt important a jugar. I les colònies internacionales, que són el nostre patrimoni,
són justament les comunitats que estan en un contacte més directe amb el riu. I també són punts focals importants per canalitzar aquesta activitat d'entitats i de custòdia del riu. Bé, una mica en la línia d'aquestes colònies que hem esmentat, que moltes s'han museïtzat, per tant és important també fer-ho amb el riu, no només amb la part patrimonial, sinó també per custodiar aquests ecosistemes fluvials que esmentava, no?
Sí, sí, algunes estan museitzades al Llobregat més amunt, a Borreig, a Calvital, per exemple, és bàsicament un museu. I hi ha tota la part històrica ben desenvolupada, però en canvi el riu és allò que passa per la colònia. I segurament, ja que hi ha aquest espai museístic, seria molt interessant també veure quins són els canvis. En fotografia històrica, per exemple, és molt interessant mirar fotografies històriques de com eren els paisatges fluvials
fa 50 anys, fa 70 anys, el grau de deforestació que hi havia en les conques, perquè hi havia un ús molt intens dels espais, i ara tota aquella agricultura marginal s'ha abandonat, s'ha reforestat tot, la llera del riu ha canviat també de manera espectacular. En aquests espais es podria aprofitar també, perquè per vincular una mica la història,
industrial, la història cultural i social, i també la història de com hem modificat i com hem viscut amb el riu al llarg d'un segle. En aquest context que comentàvem també amb l'Helena quan preparàvem l'entrevista, de canvi continu, pel que esmenta també, quan parlem del riu? De canvi continu, i a més, un problema que tenim per gestionar rius i per gestionar qualsevol ecosistema avui dia...
que és que el context en el qual fixem-nos els objectius de restauració està canviant. Durant els darrers 25 anys que hem fet molta feina de recuperació de la qualitat dels rius, al mateix temps s'ha incrementat l'arribada d'espècies invasores, ha canviat els usos de les conques, s'ha reforestat molt la conca, això ha canviat els fluxos d'aigua, i a més a més tenim el canvi climàtic.
El canvi climàtic ens fa revisar els objectius de gestió constantment. Un tema que ara tothom li és sensible és les inundacions, els fils d'inundacions, i a Catalunya ja fa més d'una dècada que tenim cartografia de zones inundables, però s'ha de tornar a revisar perquè el canvi climàtic està canviant els règims de publicitat i la freqüència d'events extrems, i per tant de tempestes fortes, de ganes, per exemple...
I això fa que els objectius de restauració del riu els hem d'anar modificant i revisant contínuament perquè s'està canviant el context en el qual es desenvolupa tot el riu.
Bé, en tot cas, aquesta és la línia, aquesta xerrada, que obrirà aquesta novena trobada d'entitats d'estudis del Baix Llobogregat. Molt interessant, natura i patrimoni industrial als rius mediterranis, renúncies, reptes i oportunitats des de l'ecologia, que impartiran Joan Lluís Riera, com deia un professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Professor, alguna cosa més que vulgui afegir abans de tancar?
Doncs no, l'únic que voldria animar a la gent que té interès al riu en posar-se en contacte amb aquestes entitats i associacions que estan fent feina a peu de riu i que una cosa que vull estressar o enfatitzar arreu és la importància que tenen aquestes associacions. I tant que sí. I l'activitat de base.
Molt bé, doncs recordeu que aquesta trobada d'entitat serà dissabte de la setmana que ve, 29 de novembre, a Olesa de Montserrat, a partir de dos quarts de deu del matí, amb tota aquesta jornada que us hem dit que acabarà ja ben entrada a la tarda. Professor Joan Lluís Sant Riera, moltes gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé aquesta trobada. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la propera, gràcies i bon dia. Adéu, adéu. Adéu-siau. Doncs amb tot això ens hem situat ja a 11 minuts per arribar a les 12 del migdia.
És el moment de viatjar i fer-ho de la mà del Josep Ferrer, company periodista i turista, turístic, perdoneu, que avui tampoc pot ser aquí a l'estudi, però quan no pot ser aquí, o el truquem quan està en ruta, o en aquest cas ens deixo una píndola, que és el cas d'avui.
Què tal, Josep? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Oriol, i bon dia als oients de l'espai amb la maleta a la mà. Avui no puc ser en directe amb tots vosaltres i, com hem fet en altres ocasions, us proposo fer una sortida que podeu fer des de Molins de Rei. En aquest cas, jo la faria en un cap de setmana o fins i tot en tres dies. Avui us proposo que viatgeu amb el tren groc de la Cerdanya, més conegut popularment com el Canari de Muntanya. Mireu, el tren groc és una línia de via estreta
d'un metre d'ample que gestiona la SNCF, que és la societat nacional que gestiona els trens a França. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent, des de Vilafranca de Conflent fins a l'estació de la Tur de Carol passant per Font Romeu. Com podem fer el tren groc o quina és la recomanació que jo faria? Mireu, jo m'aniria cap a la Cerdanya, cap a Puigcerdà,
M'establiria amb alguns dels hotels que hi ha a la zona. Ja us n'he parlat en aquest espai d'un hotel que per mi és molt bo, que està a la Molina, però evidentment l'oferta hotelera és àmplia. Per tant, us situem en un hotel de la zona i un dels dies feu el tren groc.
Us he dit que el tren groc comença a l'atur de Carol, és a dir, al costat de Puigcerdà i acaba Vilafranca de Conflent. Jo no faria tot el recorregut perquè la part més búnica és la que va des de Montlluís fins a Vilafranca de Conflent. Si aneu al vostre cotxe, doncs ho heu de deixar al cotxe, jo recomano que ho deixeu a l'estació de Montlluís i feu el recorregut d'anada i tornada. El recorregut d'anada i tornada...
és una hora i quart, una hora i vint minuts, i sobretot heu de mirar els horaris, perquè és un tren bastant turístic i passa cada hora, cada dues hores, depèn de l'època de l'any. Per tant, heu de mirar els horaris, també el preu, el preu crec que anar i tornar des de Montlluís val com uns 23 euros per persona, amb descompte depenent de l'edat, etcètera.
Però jo aniria a Montlluís i des de Montlluís agafaria el tren, primer és amb baixada, arribaria a Vilafranca de Conflent, visitaria Vilafranca de Conflent, fins i tot dinaria a Vilafranca de Conflent i pujaria de nou cap a Montlluís. És una excursió d'un dia molt agradable i segur que us encantarà. Mireu, us explico ben bé el tren groc i després us explico Vilafranca de Conflent i Montlluís, que són els atractius turístics d'aquesta zona.
Com us deia, el tren groc va des de l'atur de Carol fins a Vilafranca de Conflent. Ressegueix el riu Tet i, curiosament, en el seu recorregut, evita passar per Llívia, que, com bé sabeu, Llívia està dins de França, està embutat de territori francès, però pertany a Catalunya. A Vilafranca de Conflent, el tren groc connecta amb el tren d'Ample Internacional procedent de Perpinyà i a l'atur de Carol amb el procedent de Toulouse i també en la línia R3 de Rodalies de Renfe.
La construcció de la línia va començar l'any 1903. L'any 1910 es va inaugurar el tram entre Vilafranca de Conflent i Montlluís, el tram justament que jo us proposo que feu com a recorregut. El tram final fins a l'atur de Carol es va completar el 1927. Durant la seva construcció, en concret l'any 1909, es va produir un accident que va matar a set persones.
La línia no es va renovar fins a la dècada de 1980. A la dècada del 70 del segle passat es va voler tancar el tren groc, però hi va haver una gran mobilització ciutadana que va obligar les autoritats a modernitzar-la i a mantenir-la oberta. El tren groc té un total de 62 quilòmetres i mig de recorregut i puja des dels 427 metres d'altitud de Vilafranca fins al 1593 metres que té el Coll de la Perxa,
que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa francesa. És l'estació de Volquera-Elna. I aquí, en aquell lloc on hi ha aquesta estació, neix el riu Tet. El desnivell mitjà de tot el recorregut és d'un 6%.
A la sua recorregut, el tren groc creua 19 túneles i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont de Sejornet i el pont de Gisclar, que és un dels pocs ponts penjants del servei ferropiari. En concret, el pont de Gisclar, que rep el nom d'un enginyer mort a l'accident que us he comentat fa uns moments, és un pont penjat de perro i azer de 222 metres de llarg amb un sistema de suspensió que evita els efectes d'orressó provocats per les vibracions quan passa...
una càrrega per sobre, és a dir, quan passa el tren. El pont de Sejorner, de 217 metres, amb un pendent del 6%, està situat a 65 metres sobre el riu Tet i està fet de granit i en dos nivells. El túnel més llarg o recorregut és el de Planes, amb 338 metres. Els trens són elèctrics, l'electricitat prové de la presa de la Bullosa, que va ser construïda amb aquesta finalitat, poder alimentar les màquines del tren groc.
Com us deia, jo recomano fer aquest recorregut d'anada i tornada. Jo aniria a Montlluís, busqueu l'estació de Montlluís perquè l'estació no està ben bé al poble de Montlluís, a la ciutadella de Montlluís, si no que heu de baixar una miqueta, però amb el Google Maps la trobareu.
Arriba a Vilafranca de Conflent, us endinseu a Vilafranca de Conflent, visiteu aquest poble i després, després de dinar, agafeu... Hi ha un tren que, per exemple, surt cap a les 3 i que arriba cap a quarts de 5 a Montlluís. Seria un bon horari, però sobretot a l'hora de...
De planificar, assegureu-vos dels horaris. Mireu, quan arribeu a Vilafranca de Conflent, hi ha un camí molt agradable fins al centre de Vilafranca. Vilafranca de Conflent està situada a la unió de rius Tet i Cadí. El principal atractiu de Vilafranca, a banda de passejar pel poble, és el Fort Libèria, una fortificació situada damunt del poble, en el cim del Mont Valloc.
Va ser construïda l'any 1681 per l'enginyer militar francès Boban per poder defensar-se del municipi dels conflictes bèl·lics. El fort està unit al poble per una escala subterrània. Diuen que és l'escala dels mil esglaons. Està considerat el pas subterrani més gran d'Europa. O sigui, dels mil esglaons n'hi ha 800 i escaix. La veritat és que pujar per aquestes escales s'ha d'estar en forma. I si no hi ha un servei de...
transport, que pensar que per un euro et pugen fins a dalt al Forn Iberia, que la veritat que val molt la pena.
Us he parlat de Boban. Boban és un enginyer militar francès on va dissenyar un sistema defensiu, un sistema de construccions defensives que es van extendre per tot França i també per Catalunya, perquè n'és un exponent al castell de Sant Ferran o també fins i tot al castell de Montjuïc aquí a Barcelona. Bé, a banda de... i també Boban és el que es va encarregar de fortificar la ciutat de Vilafranca d'Or conflenc amb elements defensius que encara es conserven avui en dia.
També a prop de Vilafranca, a 500 metres, trobem la cova de les Canaletes, que és una cova privada que es troba a peus del massís del Canigó. S'hi pot anar a peu tranquil·lament des del centre de Vilafranca del Conflent. La cova és una meravella.
va ser descoberta l'any 1981, és de propietat privada i sí que durant l'hivern està tancada, ara està tancada, per tant fins a Setmana Santa no podríeu visitar-la perquè està tancada. Bé, visitem Vilafranca de Conflent, dinem a Vilafranca de Conflent, agafem el nostre tren, tornem a pujar cap a Montlluís, que és on tenim el cotxe, i a Montlluís també val la pena que hi puguem donar una volteta.
De fet, Montlluís és una vila francesa situada a la Catalunya Nord, una població estable de 150 habitants i la part més baixa del municipi es troba a 1.500 metres d'alçada, la part més alta a 1.608. Montlluís és conegut per la fortulesa
per la fortalesa construïda per Boban amb l'objectiu de protegir la nova frontera que es va crear arran del famós tractat dels Pirineus. És una fortalesa amb tres nivells. En el nivell superior encara hi ha un destacament militar, per tant no es pot visitar.
N'hi ha un altre, nivell intermig, que és on hi viuen els militars, i després la part més inferior és el que és el poble, simplement un carrer, una església, algunes cases, com a tal no té més, però sí que és interessant la concepció que la va construir Boban, el concepte de ciutadella...
etcètera. I també allà hi ha un forn solar que tota aquesta zona són pioners en l'estudi de la influència del sol o de l'aprofitament del sol per aconseguir energia. Bé, aquí podeu passar ben bé una mitjoreta a Montlluís o una mica de més i ja un cop feta aquesta visita us en torneu cap a l'hotel i des de l'hotel segur que podeu fer altres excursions. Jo fero això en un dia i tornareu a Montlluís de Rei, són 400 quilòmetres, és una pallissa, per tant jo ho faria en un cap de setmana. Bé,
Crec que és una proposta interessant, una proposta potser de fer de cara a la primadera, ara amb l'hivern potser no, però vaja, penso que si no ho heu fet, si no ho coneixeu, val molt la pena que feu aquest recorregut amb el tren groc, amb Vilafranca de Conflent i Montlluís. Bé, doncs Oriol, si et sempre ho deixem aquí, ens tornem a escoltar la propera setmana amb nous viatges amb la maleta a la mà.
Adéu, bon dia i fins aquí una setmana. Gràcies, Josep. Bon dia i fins aquí una setmana. 20 segons i les 12. Ara us deixem amb la seva i l'informatiu Molins Arrell al dia. 15 minuts de selecció musical de Cançó Protesta. A dos quarts d'una el programa Cairós i a la una la remissió de l'etapa reina per completar aquest matí de dijous. Que vagi molt bé. Fins demà a les 8. Són les 12.
Molins de Rei al dia, amb Sílvia Arter.