This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dilluns 19 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix saludant-vos amb una temperatura que no arriba als 10 graus, 9.2 en aquests moments.
I engeguem aquesta nova setmana, setmana número 4 d'aquest any 2026, l'equip d'aquest programa, Sílvia Artés, Roger Toset i un servidor, l'Oriol Romeu. I serem fins les 12 del migdia amb els nostres col·laboradors i col·laboradores habituals d'aquest dia de la setmana i amb les entrevistes d'actualitat que començarem a repassar tot just ara amb la informació de servei per una banda. Després repassarem l'agenda ja d'aquesta setmana i, evidentment,
Posarem també un ull a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Per aturar-nos a dos quarts de nou i començar explicant-vos coses que han de passar aquesta setmana. Començarem parlant de la coral Cor Dona.
que té força activitat, ha tingut força activitat, sobretot al desembre, i ara, aquest mes de jader, doncs ha programat també un concert especial d'hivern, en aquest cas per demà, dimarts, a les 6 de la tarda, a la sala Polivalent, a la sala d'actes de la Federació Obreta. En parlarem amb la Montserrat Carulla, a partir de dos quarts de nou d'aquesta actuació i de com està la coral,
Després saludarem la Raquel Reyes Reventós amb el seu apunt del dia i repassarem, per una banda, la programació d'aquesta casa de Ràdio Immunitz de Rei per avui dilluns i, per l'altra, repassarem també el més destacat de la televisió, del que ens programen les diferents cadenes de la televisió. Per acabar aquesta primera hora, recomanant-vos un llibre, com sempre, la recomanació cultural...
Els dilluns parlem de llibres i ho fem acompanyats de la Maria Casals. Tot això per arribar a les 9, notícies de les 9 i després la cançó del dia abans de la tertúlia, cançó que ens té el dilluns el Toni Ramoneda. La tertúlia d'actualitat que compartirem amb els companys habituals del dilluns, ens acompanyaran el Jaume Armengol, en principi el Joan Barrios, la Genoveva Català, el Ramon Canaldi i el Joaquim Martí per repassar l'actualitat i compartir impressions.
de les 9 i 11, 9 i 12 minuts fins a arribar a les 10 del matí, que és quan ens situarem a l'equador del programa. Temps després de les notícies de les 10 per la política local, en aquest cas des de l'òptica de Molins en Comú Podem. Estarem acompanyats del regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Lucas Ferro, regidor d'Educació i de Medi Ambient. Amb ell parlarem...
de diverses qüestions de l'actualitat. Després ja sabeu que tenim aquest espai mensual. Avui parlarem de cultura popular, ho farem amb el Sergi Domingo, el Xenxo, és aquest espai que compartim amb el Gerard Ordes, arquitecte amb el Pedra sobre Pedra, que ja ens va acompanyar la setmana passada.
El mateix Xenxo, també parlem d'astrologia, un cop al mes, amb la Meritxell Díaz de la Càmera, astrologia quotidiana, i ens visiten també els alumnes de l'Escola Municipal de Música, la seva directora i professor o professora de l'instrument protagonista de cada mes. Però avui parlarem de cultura popular. Farem el repàs a l'agenda d'activitats més destacades al nostre país, i també, sobretot aquí a prop, a partir de dos quarts d'onze i fins a arribar a tres quarts d'onze.
Perquè 3 Quarts d'11 ens visita l'Helena Artacho. Ella és la responsable de comunicació i estratègia de l'associació Molins Comerç. Amb ella parlem de l'actualitat d'aquesta entitat i, per tant, parlem del comerç. I avui, de nou, ho farem a partir de 3 Quarts d'11 i fins a arribar a les 11. I a partir de les 11...
després de les notícies, el que farem és parlar-vos de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila. Són notícia perquè aquesta setmana, divendres, fan una assemblea general ordinària, fins aquí totes les entitats, ja sabeu que realitzen assemblees, com pertoca, però, entre altres coses, hi haurà elecció de la nova junta directiva, us ho vam explicar la setmana passada,
que es podien presentar candidatures fins al dijous passat, el dia 15. Per tant, parlarem de com es presenta aquesta assemblea, si hi ha moltes propostes o no, i sobretot com està l'actualitat de l'entitat i amb quins temes estan treballant. Això també ho volem fer, evidentment, quan sigui el moment.
amb aquesta proposta que ja de rempèn de l'associació de veïns d'un altre barri de la Vila, que en aquest cas és el barri de la Granja, que també van reunir-se per explorar possibilitats la setmana passada. I les que facin falta d'entitats veïnals, però aquesta és notícia aquesta setmana per aquest motiu. En parlarem.
amb una persona que coneixeu perfectament d'aquesta casa, que és el Carles López, que és el cap visible de l'entitat veïnal, però, evidentment, també acompanyat d'altres companys de Junta que ens acompanyaran a partir de les 11 del matí, valgui la redundància. Això serà després de les notícies de les 11. A dos quarts de 12, el Miquel Casas.
Ens acompanyarà amb el seu espai La màquina de la peni, amb l'objectiu d'escoltar bona música durant una estona, sobretot música dels anys 70, principalment, però també alguna que ens arriba de finals dels 60. És aquest espai La màquina de la peni.
I a la recta final del programa, la Glòria Massana serà aquí amb nosaltres per parlar de llibres. Llibres que han canviat el món. Un viatge fascinant que estem fent des del mes de setembre. Avui ens porta el llibre Les mil i una nits, que ja ens explica que no és l'obra d'un sol autor, sinó una compilació que va evolucionar al llarg d'un mil·lenni, del 800 al 900 després de Crist. Per tant, en parlarem...
amb la Glòria a partir d'aquesta hora, per tant, de 3 quarts tocats de 12 fins a arribar a les 12, que és quan posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora. Donarem pas a l'informatiu Morins de Rei al Dia amb la companya Sílvia Artés i després tindrem les històries de la fotografia amb el David Rius i a la una...
els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rabenga, que avui ja us avancem. El programa número 20 del curs ens presenta temes musicals que ens parlen de modistes. Atenció, eh? Després de les notícies de la una fins a les dues del migdia, que és quan connectarem amb les notícies en xarxa. És dilluns, 19 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
I el primer que farem és actualitzar la informació de servei a les 8 del matí, pràcticament ja 8 minuts. Saludem d'entrada a aquesta hora el nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles, perquè ens expliqui com es presenta aquest inici de setmana. Dèiem, de moment, pel que fa a temperatura, 9.2 a l'exterior de l'emissora.
De moment, cel mig entrenyinat, però no plou, com ho va fer ahir, com ha fet aquest cap de setmana intensament. Què tal, Jordi Mitalles? Bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Estem a les portes d'un canvi de temps important, que ja el vam tenir ahir amb precipitacions, però el temporal de pluja i de vent el tindrem avui i demà aquí a Molins d'Arra. I, per tant, s'esperen pluges durant tot el dia, tingueu el paraigua ben a prop.
perquè, tot i que en aquests moments estigui plovent, ho farà al llarg de les properes hores i es poden acumular quantitats importants de precipitació aquí a la nostra vila. Compte, per tant, perquè la situació és de temporal i, a més a més, si aneu a costeu cap al mar, veureu onades de fins a 4 metres d'alçada. La cota de neu estarà situada al voltant dels 1.400 metres d'alçada, per tant, molt, molt de fred.
Tampoc en faran unes temperatures avui i demà una mica més baixes que les del cap de setmana, però sense arribar a ser un fred extrem. Caldica de cara dimecres, la situació a poc a poc s'aniria tranquil·litzant, però d'augment, tant avui com demà, tingueu el pareguat ben a prop, perquè a banda de la pluja també tindrem fortes ventades. Molt bé, gràcies, Jordi. Anem ara cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica com cada matí el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia.
Bon dia, doncs. Comencem la setmana amb un dilluns força complicat a la xarxa viària, marcat per les retencions i diversos accidents que dificulten l'entrada a Barcelona, sobretot pel vessant sud. A l'AP7 trobem ja 10 quilòmetres de cues de l'altura de Sant Cugat del Vallès i Vellaterra, en sentit sud, cap a Tarragona, perquè hi ha hagut un accident fa una estona que s'ha produït a l'altura del Papiol, que col·lapsa també bona part de l'àrea metropolitana, com dèiem, en aquest vessant. A l'A2, precisament, també hi ha hagut un altre accident fa poca estona,
que la situació s'ha complicat encara més per aquest accident a l'altura de Pallejar, fins a Corbera de Llobregat, en sentit Barcelona, que genera retencions importants per entrar a la capital. Aquesta incidència s'assuma al trànsit dens, que ja trobem també, com és habitual, a la D23, a l'altura de Molins de Reilly, i també a la C32,
des de Sant Boi de Llobregat, les dues en direcció a Barcelona. Així que de moment això seria tot des del RAC. Molta prudència i molt bon dia. Molt bé, gràcies Ferran, que vagi molt bé. Vuit del matí, pràcticament deu minuts. Pel que fa al transport públic, us hem d'informar, tal com ens informen des d'ahir Mobilitat, que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat.
aquesta hora del matí. El que avui no podem fer és l'oferta de feina, compartir amb vosaltres l'oferta de feina que ens arriba, com sempre habitualment, amb la veu del Francesc Rueda. Esperem recuperar-lo aquesta setmana. Per altra banda, deixar constància de la defunció aquest cap de setmana de la senyora Luisa Santos Velasco. Ha mort la senyora Luisa Santos Velasco, als 91 anys d'edat,
vivia al carrer Pep Ventura, al barri de les Conserves, i l'acte d'acomiat va ser ja aquest dissabte al matí a l'oratori del Tanatori. Descansi en pau la senyora Luisa Santos Velasco, que ens ha deixat els 91 anys d'edat. Com dèiem, vivia al carrer Pep Ventura i l'acte d'acomiat va ser aquest dissabte al matí. I deixeu-me obrir una finestra a la comarca, perquè ahir ens assabentàvem
de la defunció d'una persona que havíem entrevistat moltes vegades, president de l'associació del Cinebaix. Molts de vosaltres, que ens podeu estar escoltant, coneixeu aquest cinema de Sant Feliu, de la capital de la nostra comarca, que des que es va recuperar l'adult a terme, tota la gestió, l'associació del Cinebaix, des de feia molts anys, el Xavier Bax era el president, el Xavier Bax i Valldeneu,
Era el president de l'associació. Si ja heu ganat, segur que el coneixereu amb la seva melena canosa, la seva barba, les seves ulleres i el seu somriure, sempre afable. Malauradament, i ho coneixíem ahir per les xarxes socials,
Doncs ens explicaven des del Cine Baix que ha mort en Xavier Bax, president del Cine Baix. Ha estat l'ànima, explicaven, d'aquest projecte. La persona que, amb una serenor i una convicció admirables, va saber recollir un anhel col·lectiu en un moment molt complex i convertir-lo en un projecte consolidat, reconegut i admirat a la ciutat, la comarca,
I al País, per ell, expliquen que el cinema no eren només les pel·lícules, era una eina per entendre i transformar el món, per fer-nos més lliures i més crítics. I ho va fer sempre des de la humilitat, treballant colze a colze amb tothom, creient fermament en la força de voluntariat, l'autogestió i la cultura. Tots els que hem compartit projeccions, edicions de la mostra, per exemple, xerrades, cinefòrums i hores de feina voluntària amb ell, sabem que la seva pèrdua deixa un buit que no podrem omplir.
Gràcies per tot, Xavi, acabaven, intentarem fer-nos dignes del teu immens llegat i continuarem projectant el futur amb el teu record ben present. Aquest punt comarcal, lamentant la mort del president del Cinebaix, en Xavier Bax, que, com deia, havíem entrevistat moltes vegades per la mostra i per moltes propostes actives que feien des del Cinebaix, des d'aquí una forta abraçada a tot el col·lectiu, a tota l'associació.
I, per altra banda, i amb això acabem la informació de servei, us recordo la farmàcia de Guàrdia aquí a la Vila per avui, dilluns, dia 19 de gener. Avui és la farmàcia del passeig, que la trobareu al passeig Pimar Gall número 11, la farmàcia que trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí,
Fins les 10 de la nit. Ja sabeu que a partir de les 10 de la nit, si necessiteu d'aquest servei, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que disposen de farmàcia de guàrdia oberta tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts o de Sant Andreu de la Barca. Però fins les 10 de la nit, aquí a la vila, la farmàcia que trobareu oberta de guàrdia és la farmàcia del Passeig.
Molt bé, doncs continuem. Ens queden ara mateix un minut per arribar a un quart de nou del matí. Anem directament a fer un repàs a l'agenda d'activitats per aquesta setmana, que tot just comencem.
Fem aquest repàs a l'agenda d'activitats, com sempre, acompanyats de la Sílvia Artés. Què tal, Sílvia? Molt bon dia. Bon dia. I parlem d'aquesta campanya que està duent a terme l'Ajuntament, repartint covells per potenciar la separació de l'orgànica. Doncs sí, continuo el repartiment. Desaquem on podeu aconseguir els covells aquesta setmana. Al Pont de la Cadena, aquesta setmana, dilluns a divendres. En concret, al costat de la plaça Carles Vives, de dos quarts de cinc a dos quarts d'avui. L'horari sempre...
És el mateix, al Pont de la Cadena aquesta setmana, i també a les Guardioles, a l'inici de l'Avinguda Mancomunitat, amb el carrer Pep Ventura, a les Guardioles, mateix horari, de les dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. I també al Centre Vila, però en aquest cas ja sabeu que només és divendres i dissabtes al matí, o recordarem quan s'acosti...
L'edat. En tot cas, de moment, podeu anar al pont de la cadena o bé a les guardioles. Heu de dur la carta que heu rebut a casa. Si no, també ens deia l'alcalde que en principi, si us identifiqueu, hauríeu de poder tenir el covell. Se n'ha signat un per domicili. Molt bé. De seguida en parlarem, però tenim l'actuació de la coral Cordona per demà dimarts. Demà dimarts, concert d'hivern a la sala polivalent de la Federació Obrera, com és habitual. Entrada lliure oberta per tothom que vulgui anar a escoltar la coral.
Setmana marcada per l'obertura de la Fira de la Candelera, ara en parlarem, però Esquerra Republicana, i ens avançava la seva portaveu el passat dimarts, organitza una xerrada per parlar del sector agrari, aquest dimecres. Aquest dimecres ja han convidat Teresa Jordà, exconsellera d'Agricultura i actualment diputada del Congrés per Esquerra.
i també a Jaume Sants, que és geògraf, divulgador ambiental i regidor de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Per tant, del sector agrari, a nivell general, també aquí a la nostra comarca, aquest dimecres, a un quart de vuit del vespre, a la Fundació Agrària, un acte organitzat, com dèiem, per Esquerra Republicana.
I l'Aula d'Extensió Universitària organitza la segona proposta per aquest trimestre amb l'expolítica l'Eulàlia Vintró. Parlarà del llegat del món grec que va establir les bases de la filosofia, la política i la ciència occidentals i la conferència...
que farà Eulàlia Vintró, també expolítica, la seva conferència examinarà com aquest llegat grec perdura i continua influint a la nostra manera d'entendre el món. La conferència, per socis de l'Ala d'Extensió Universitària, aquest dijous, com sempre a dos quarts de set, a la Federació Obrera. I més coses, perquè divendres, com dèiem, tenim el tret de sortida a l'obertura de la 175è edició de la Fira de la Candelera.
Acte inaugural amb el pregó, que es farà a les 8 del vespre, al Teatre del Foment, i l'encarregat de fer el pregó, ja ho hem dit, és el presentador, veterà presentador de televisió, acte de doblatge, també, i establert aquí a Molins de Rei. Des de fa molt de temps, Jordi Hurtado Torres. Pregó inaugural, divendres, a les 8, amb Jordi Hurtado, i l'entrada, com sempre, lliure, oberta, a tothom que vulgui anar-hi. Però abans del pregó...
Passaran altres coses. Per exemple, la nostra col·laboradora Mònica Mas i el bon amic de La Palma, el Jordi Roig, organitzen un recital de poesia a la llibreria Cent Vides. Poemes de guerra i por, un cant a la pau, lectura de poemes a càrrec, com dèiem, de la Mònica Mas.
i el Jordi Roig, una lectura dramatitzada de poemes de diversos autors i autores d'aquí de casa nostra, d'altres països del món, i que reflexionen sobre els conflictes bèl·lics. Doncs aquesta recital, aquesta lectura dramatitzada, serà el divendres a les 7 de la tarda, com dèiem, a la llibreria Cent Vides que hi ha al carrer Verdaguer. També tenim, en aquest cas, un cinefòrum per Palestina, que organitza Molins en Palestina, també el divendres a la tarda.
El divendres, al CCO, la 13, a l'Avinguda València, hi haurà projeccions dels documentals. Filles, de la Nakba, d'Estela Felestín, durà mitja hora. També un altre documental més curtet, de 10 minuts, Tenim dret a viure de forma segura, de Mohamed Al-Aza, Ilaje Center, i hi haurà una xerrada amb Sat Juma, que és protagonista, justament, d'aquest segon documental, que es titula Tenim dret a viure de forma segura i que ho durà uns 10 minuts.
en Sacta Obert per veure aquests documentals a la 13 el divendres a partir de dos quarts d'avui. Molt bé, també divendres hi ha aquesta assemblea de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila, que en parlarem avui al programa a partir de les 11. Tenim també un mercat de segona mà de sisè, en aquest cas amb alumnes o des de l'escola a la sínia. Ja us dèiem que des del passat dilluns començaven a recollir les possibles donacions d'aquest mercat, eh?
Doncs sí, en recull, suposem que també aquesta setmana, objectes, joguines, roba, llibres, articles diversos, objectes que tingueu a casa i que ja no fos servir, vulgueu donar-los per aquest mercat, que la finalitat és recollir diners per les colònies de Sisè, però sí que diuen que han d'estar en bon estat. I el mercat es farà el divendres, es vendran tots aquests articles que s'hagin recollit a preus populars i els beneficis, com dèiem, seran per les colònies de Sisè, que es tracta a l'escola La Sínia del barri de la Granja.
Atenció, perquè aquest dissabte tenim Cineclub, amb una pel·lícula bastant a l'ordre del dia. Doncs sí, en aquest cas, aquesta pel·lícula, que està als cinemes a Barcelona, també, Nouvelle Bac, la podreu veure el dissabte a les 7 de la tarda al Teatre de la Penis, l'última pel·lícula de Richard Lindleyker, que podeu veure, com dèiem, aquest cap de setmana, i que explica la història que hi ha al darrere del moviment cinematogràfic francès conegut com el títol de la pel·lícula Nouvelle Bac, i la pel·lícula es fixa sobretot a la figura de Jean-Luc Godard.
Va guanyar la Conxa d'Or al Festival de Sant Sebastià en aquest any 25 i la pel·lícula la podeu veure, com dèiem, dissabte a la set a la peni, entrades anticipades a Entràpolis o a la taquilla del teatre. Molt bé. Parlem també de propostes que ens arriben des del centre excursionista de Molins de Raí.
Per una banda, aquest divendres també ells fan assemblea anual de socis i sòcies al seu local, a dos quarts de vuit, i el dissabte s'inaugura l'exposició amb les fotografies finalistes i guanyadores dels Premis Clic. Us explicàvem que es va reunir el jurat ja fa uns dies, doncs ara es fa preludi de la fira de la Candelera, com és habitual, inauguració de l'exposició amb les fotos finalistes, les guanyadores i també lliurament de premis
a les persones guanyadores. El dissabte, a dos quarts de vuit, al local del SEM. Si anem a diumenge, clar, estem parlant d'activitat ja d'aquest cap de setmana cultural previ a la Fira de la Candelera, també tenim ballada de sardanes al matí. Sí, l'organitza la grupa, com és habitual, ballada de sardanes amb la Copla Ciutat de Girona, diumenge al migdia a les 12 a la plaça de l'Ajuntament. Tenim a la tarda el grup local de xarxa que presenta nou espectacle al Teatre de la Peni.
Doncs sí, amb l'obra Motel d'Insectes de Cali Teatre, un espectacle pel públic familiar de Titelles, que podrà veure el diumenge, l'horari habitual a dos quarts de sis a la Penny. I tenim també proposta de dalt a baix, per tant de música a la Trasca Trusca, però atenció, amb entrades exaulides.
Són sí, ja fa dies que estan exorides les entrades per aquest concert d'Anna Roig i Carles Belda. Passar-la bé es diu al concert que podran veure els que tinguin entrades el diumenge a les 7 a la Trasca. No ens hem oblidat del foment cultural i artístic que de nou programa Activitat el proper cap de setmana.
Doncs sí, el dissabte torna a haver-hi un altre concert, concert tribut, en aquest cas a Tina Turner. Es titula Simpli de Best. Serà el divendres a dos quarts... Ah, el dissabte, perdoneu, 24 de gener a dos quarts de nou i el diumenge ball a les sis de la tarda.
Bé, doncs aquest seria el repàs a l'agenda d'aquesta setmana, que pot anar ampliant-se també conforme avancem amb els dies d'aquesta setmana, però recordo que a dos quarts de nou el que farem és parlar de l'actuació de la Coral Cordona, que serà demà, com dèiem, a la Federació Obrera.
Seguim passant set minuts d'un quart de nou, seguim avançant, anem a ampliar el focus. Per tant, informació general que repassem a través dels titulars de la premsa escrita. Avui la informació molt marcada per aquest terrible accident de tren que es va produir ahir a la tarda vespre. Roger, bon dia i bona hora.
Bon dia, Oriol. Els diaris de paper, evidentment, es queden curts perquè vam tancar edició i la xifra de morts ha pujat. Ara ho explicarem als diaris digitals. Tot i això, el periòdico, el que destaca la portada és que dos de cada tres espanyols recolzen enviar tropes a Ucraïna.
El PP puja a 3,5 punts la distància amb el PSOE, que fa el pitjor resultat de la legislatura. La majoria és favorable que Espanya augmenti la despesa en defensa per complir amb Europa. Amb aquesta enquesta el PP tindria entre 125 i 130 escons, entre 105 i 110 el PSOE, que en perdria 10, el PP també en perdria uns 7,
Vox, que en T33 en tindria entre 63 i 68, Sumar, que en T31 baixaria a 16-18 i falta la resta de partits. Feijó exigeix a Sánchez, que retiri el pacte amb Esquerra i negocia el finançament amb les autonomies. Parlant també d'aquest descarrilament mortal, que ara ho explicarem,
i del bus interurbà que creix un 10% a Catalunya. El servei tanca el 2025 un any rècord per la mobilitat metropolitana i el caos de Rodalies. Aquest hivern els congressos portaran a Barcelona 350.000 visitants, el Suprem empresona el violador del taxi de Barcelona i la Unió Europea s'activa per defensar-se de Trump a Groenlàndia. També parlen de Telefònica, que accelera la seva evolució el primer any de Marc Murtra.
A la Vanguardia també destaquen aquests, deien ells, 21 morts, que ja són gairebé el doble en l'accident de dos trens d'alta velocitat a Còrdoba. En fotografia de portada també parlen de la Unió Europea, que prepara represàlies contra els Estats Units per la crisi de Granlàndia.
I el president Illes estarà ingressat dues setmanes a l'hospital per un dèficit motor. Entrevistan a Jorge Azcon, president del govern d'Aragó i candidat del PP al principi d'ordinalitat, diu que és injust, desigual i insolidari. I el socialista Seguro guanya àmpliament la primera volta a Portugal. A la Lliga la derrota del Barça dona vida al Madrid amb aquest 2-1 final.
El diari Ara, la Unió Europea puja al to per respondre a les noves amenaces de Trump. Els 27 estudien nous aranzels milionaris als Estats Units o altres mesures que poden afectar les empreses. L'atenció pel control de l'illa àrtica marcarà el Fòrum Econòmic de Davos aquesta setmana. El president Illa pateix una pèrdua de força a les cames encara per diagnosticar. Els metges de la Vall d'Hebron li continuen fent proves i han descartat malalties greus.
Parlant en fotografia de portada també d'aquest xoc de trens mortal a Còrdoba i de Feijó que força els seus varons a rebutjar el finançament crític als privilegis dels catalans. Un esquiador mort sepultat per una llau a Baqueira-Varet i en futbol el Barça cau derrotat davant la Real Sociedat per 2 a 1.
I al punt avui, parlant de la vinya, l'hidra ecològica, les 34.000 hectàrees de vinya ecològica representen el 55% de tots els cultius sostenibles seguides per l'olivera i els cereals. Les proves al Vall d'Hebron descarten el més greu, però ella estarà hospitalitzada per seguir l'evolució del dolor a la cama.
Parlen també d'aquest descàrregament mortal de dos trens d'alta velocitat i del Barça que perten un partit de cinc pals i tres gols anul·lats amb aquest 2-1 final. Entrevisten a Pol Forndià, d'investigador de l'IFAE i físic. Ens imaginem que en una dècada serà possible a l'ordinador quàntic i avui a l'Observatori Municipal visiten la població de Sant Boi de Llobregat.
Molt bé, amb tot això ens queden 4 minuts per arribar a dos quarts de 9 del matí. De seguida us parlem, com dèiem, de l'actuació de la Coral Cordona, però anem a completar la informació general. Hem dit ara la premsa escrita que acostumem a rebre aquí al programa. Ara el que anem a fer és ampliar-ho amb els diaris digitals, amb aquests 3 minuts i mig que ens queden per arribar a dos quarts de 9 del matí. I us diguem això.
Vinga, doncs comencem. Els diaris digitals, el 3CAT, el Nacional, també diferents webs informen ja de la xifra. De moment, 39 morts en aquest descarrilament de dos trens d'alta velocitat a Còrdoba i uns 152 ferits. De moment són les xifres que hi ha ara mateix per aquest accident dels dos trens d'alta velocitat que han descarrilat a Damuda, Còrdoba, a quarts de vuit d'ahir, el vespre d'ahir.
Algunes víctimes han quedat atrapades als vagons, dos dels quals han caigut per un talús de 4 metres en aquests vagons que són els que més malparats n'han sortit i anaven més de 50 persones, segons ha explicat el ministre de Transports en una roda de premsa d'aquesta matinada. A la zona de l'accident, que ha estat perimetrada, ja no hi queda cap ferit i s'hi estan fent tasques d'aixecament i d'identificació.
de calàvers. Encara no se saben les causes de l'accident, que són molt estranyes, segons ha dit el ministre Óscar Puente, perquè ha sigut en una recta, en una via totalment renovada el passat mes de maig, i en uns trens, sobretot Lírio, que també eren nous. De fet, l'última revisió de Lírio va ser fa quatre dies. El tren Lírio feia el trajecte de Màlaga a Porta de Totxa, a Madrid, han descarrilat i han envaït, aquest tren han envaït la via contigua, per on circulava un tren àlvia que feia
el trajecte de Totxa a Huelva. L'Iriom, 317 passatgers, ha impactat contra els dos primers vagons de l'àlvia que s'han dut la pitjor part perquè han descarrilat i han caigut per aquest terra ple. La circulació de l'AVE entre Madrid i Andalusia ha quedat sospesa per l'accident. Hi haurà servei d'alta velocitat entre Madrid i Córdova, Sevilla, Màlaga i Huelva almenys durant tot el dia d'avui. El tall afecta uns
200 trens, ha instal·lat un punt mèdic avançat a l'edifici tècnic de Diva de Muda pel triatge dels ferits. Doncs, a moment, aquestes són les dades que hi ha. Anem al Biomolins, que parla de l'Associació de Veïns de la Granja, que reneix amb un nou impuls veïnal. Es reunien divendres passat, ja us ho vam explicar, amb la intenció d'organitzar-se. Les principals queixes són millorar la neteja del barri, també temes d'incivisme, com els excrements de
dels gossos i també demanant a instal·lar pantalles acústiques per reduir el soroll a l'autopista. I acabarem també parlant a Vilaweb i d'altres digitals, també parlant de l'hospitalització del president Illa, que també en parlava en els diaris de paper. Explica'm una mica més el que hauria passat. Salvador Illa va ingressar dissabte a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
d'urgències, va arribar amb ambulància de l'Urit i havia perdut força en alguns músculs a les cames. Ahir es descartaven ja des de l'hospital, des de la Vall d'Hebron, patologies vasculars, tumorals, medulars i també ictus per bé que aquests dies vinents continuaran estudiant doncs quina és la causa. El president, ell està a l'UCI, en principi avui hauria de sortir. Pel cap baix estarà dues setmanes a l'hospital per descartar causes greus i per fer una rehabilitació
intensiva. El govern ha volgut donar aparença de normalitat, però l'hospitalització de president, diu-ho al diari digital VilaWeb, obre un parèntesi inesperat incertesa política en un moment en què la presidència, en què Salvador Illa, exercia molta pressió sobre els seus socis parlamentaris, Esquerra Republicana i els comuns, per tancar negociacions sobre el pressupost, per exemple. De moment, Illa ha ingressat dues setmanes.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Comencem a parlar, per tant, d'activitats que tenim aquesta setmana i ens quedem de moment amb la proposta que tenim demà, dimarts dia 20 de gener a 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Federació Obrera, on tenim un concert, una actuació de la coral Cordona, que en parlem tot seguit. I ho fem acompanyats de la Montse Carulla, que la tenim ja al telèfon. Què tal, Montse? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia i bona hora per a tothom. Com va això? Bé, bé, bé. Ja et m'he pres el meu cafetó i estic aquí. Bé, bé, bé. Això és important. Escolta, Déu-n'hi-do... Ara parlem de l'actuació de demà, però Déu-n'hi-do al mes de desembre quantes actuacions vau tenir, no? El mes de desembre quasi bé una per setmana. Tot el mes. I jo una, dos en una setmana. Vull dir que sí, ple, ple. Molt bé, molt bé. Van anar bé per això les actuacions...
Sí, sí, sempre van bé. Sempre van bé. I la de demà, concret, és per alguna raó especial, Montse? No, perquè vam parlar amb nosaltres i vam dir que fa temps que no cantem a la FEDE,
Ho podem mirar i, bueno, la presidenta, la Mercè Bolós, es va preocupar de veure si hi havia sala disponible i tal, i ens van donar pel dia 20 i aquí estarem. Molt bé. Doncs comentem... La llàstima és que plou, saps? Però esperem que la gent agafi per aigües i vingui a veure. Exacte, perquè a la sala d'actes de la Federació, escolta, s'està a la mar de bé i allà no plourà pas.
no plou i hi ha calefacció i això està molt bé bé, el cas és sortir al carrer i venir fins allà, això sí però en tot cas és una bona hora a les 6 de la tarda i explica'm més o menys quin és el concert que fareu que teniu previst fer nosaltres tenim previst hi ha cançons que ja les hem cantat totes vegades hi ha bastantes cançons noves vull dir, si vols que et digui tot el repertori podem comentar a grans trets el que fareu, sí
Mira, a cau d'orella, que és una vanera. Sí. El meu secret, que també és una cançó molt bonica. Llavors, una que ja hem cantat moltes vegades vestida de nit, però és molt maca també. Un pupurri que ja tenim de Catalunya. Una altra de Ranxeres. Després cantem la cançó de... Ara, això és nou també d'aquest any. La cançó del Serrat, bueno, és el Serrat de Paraules d'Amor, que la canta un home i una dona.
En tot cas, canta el Joan i la Maria Rosa. No te veies de Navarra, una altra cosa. Nosaltres cantem de tot. Citarra romana, que és italiana, cantem-me en italià. Una de la Rafaela, un pupurri de la Rafaela que ens ha fet la Laura. Llavors, la Cerdana, la Llevantina. Una altra que es diu l'Ancís de la Lluna, que és composició de la Laura. La Laura és la nostra directora musical.
Després una altra que la fa, interpreta molt bé l'Artur, que és el tango de la punyalada, que és una miqueta picarona. Viento del norte i acabem normalment amb el meu avi, tot això. Molt bé. Veig força les havaneres, no? Us agrada aquest estil, no? Sí, sí, sí, ens agrada molt, sí, sí.
Molt bé. Tot això en una hora aproximadament, Montse? Sí, més o menys. Si veiem que ens hem de passar massa, potser detallem alguna, però normalment és el repertori que farem ara, aquest dia, per aquest dia. Per un altre ja n'hi ha un altre repertori. Ah, molt bé. Llavors una cosa, tenim dues persones noves que es van apuntar la setmana passada,
Aquest dia encara no cantaran, però, vamos, maques també. Dues dones, com sempre. Per tant, aneu amb... 35 en total, 32 dones i 3 homes. Molt bé. Aneu ampliant la plantilla, però amb homes no hi ha manera, dius, eh? No, no hi ha manera. Jo dic ara per la ràdio, sisplau, home, que us agrada cantar, veniu, que ens ho passem molt bé. Clar, però potser passen i llavors veuen el títol, no, curar el cor dona, i ja no s'hi presten, no?
Bé, perquè és el títol que es va posar al principi, quan es va fundar, i bé, és igual, però bé, és el quart, en el quart tan és d'homes com de dones. Per tant, feu una crida oficial, diguem, eh, Montse? Sí, sí, sí, sempre que parlo en palau, ho dic, algun home que li agradi cantar, que vingui, que s'ho passarà molt bé. Bé, bé, bé. Recordem quan els dies que assageu, era un dia a la setmana, oi?
El dimarts a la tarda, a dos quarts de quatre, al CEM. El local del CEM. Sí. Tots els dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Sí, exacte, tots els dimarts a les quarts de quatre de la tarda. Menys aquest dimarts que anem a cantar... Clar, teniu actuació. Tenim actuació, i ja està. Serà la primera d'aquest any. Sí, i en teniu ja més de previstes ara en les properes setmanes?
Sí, tenim el dia 31 per la fira, que cantem a les 12 del matí, allà a la plaça 1 d'octubre, que hi ha l'escenari, com cada any, allà, a les 12 del matí, del dissabte. Del dissabte 31. El dissabte 31, a les 12 del matí, allà estarem. Imagino'm un repertori més curt del que ens has comentat per demà, no? Sí, el repertori, la Laura ens fa el repertori per cada cantada.
Aquest és el de demà i el del dia 31 serà un altre. També tenim una hora, tenim per cantar una hora, ho adaptarem bé i ja està. Serà un altre, t'ho dic. Capirem algunes cançons. Seria l'actuació més immediata després de demà, aquesta de la fira, doncs, eh? Sí, sí, sí. I després hi ha alguna altra cosa que està encara pendent de data, potser pel febrer i pel...
I pel març tenim també algunes residències. Molt bé, que és un dels llocs que acostumeu a anar més, eh?, a diverses residències. Sí, més que res, centres de dia i residències. Ens agrada molt perquè portem una alegria a la gent que està allà. Molt bé. I he vist el cartell de demà, és un cartell força hivernal, eh?, diguem, el que anuncieu. Sí, els cartells ens els fa la Laura. Ah, la mateixa directora, eh? Sí, sí, ella mateixa ens els fa. Escolta, polivalència total.
Sí, jo n'hi he fet algun també, però ara no es fa ell. Molt bé, Montse, alguna cosa més que vulguis afegir? Bé, doncs això, que em sembla que pràcticament ja t'ho he dit tot, doncs perdoni tot això. Sí, el que et dic al març, al març anem el dia 10 a Pallejar, amb una reuniència nova que es vam fer a Pallejar, que ja hi vam anar-hi i ara hi tornem a anar. I què més? També del casal de la dona dic que a primers de març es farà una excursió.
com a casal de la dona, eh?
Sí, com a casal de la dona. Nosaltres perteneixem al casal de la dona. Llavors, el mes de març, a principis de març, serà una excursió que crec que estarà molt bé. Molt bé. Doncs ja ho anunciarem en el seu moment. En tot cas, el mes immediat és l'actuació, recordeu, demà a les 6 de la tarda, acte obert al públic, a la sala d'actes de la Federació Obrera, l'actuació de la Coral Cordona, que hem repassat aquest repertori que faran amb la Montse Carulla. Doncs Montse, moltes gràcies i que vagi molt bé demà, eh?
Sisplau, gràcies, que la gent vingui, per favor, encara que plogui. Esperem que sí. Que vagi molt bé, una abraçada. Déu-siau, bona hora, que vagi molt bé. Una pausa i tornem de seguida. Ràdio Molins de Reis. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Reis.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que semnalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Molt bé, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Queden ara mateix quatre minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí, matí de dilluns, 19 de gener. És el moment d'escoltar l'apunt del dia, aquests minuts de reflexió que ens porta setmanalment la Raquel Reyes-Reventós. Hola, Raquel, bon dia. Bon dia a tothom.
La setmana passada parlàvem d'indignar-nos davant la situació actual, però no quedar-nos només aquí, sinó també d'actuar, i que, en la mesura del que fos possible, plantejaria estratègies que ens ajudin a navegar en aquest moment convuls. Avui us vull parlar de lluites col·lectives com a estratègia, i per fer-ho voldria parlar-vos de la pel·lícula del 47. Segurament molts de vosaltres heu vist, heu sentit parlar d'aquesta pel·lícula,
una de les més taquilleres dels últims temps, guanyadora de Premis Gaudí i Premis Goya, com la història gira al voltant de Manuel Vital, un veí de Torrebaró que l'any 1978 va segrestar un autobús per exigir que el transport públic arribés fins al seu barri, a Torrebaró, un barri construït per persones migrants, abandonat per les institucions i sense serveis bàsics.
No vinc jo aquí avui a criticar la pel·lícula, ni molt menys. A mi al contrari, a mi em va agradar molt. Però justament llegia avui al diari un article que explicava que recentment s'ha publicat un llibre que s'anomena Més enllà del 47, de l'horoi a les lluites col·lectives, publicat per l'editorial Icària.
que recull, entre altres, la dimensió col·lectiva d'aquesta lluita, a part de resituar i contextualitzar el que va passar realment, que no es parla a la pel·lícula. I ho he trobat molt inspirador i que ens donava pistes sobre com poden arribar a succeir els canvis, perquè una de les idees claus del llibre és la necessitat i la força que suposa estar organitzat i la lluita col·lectiva per aconseguir els objectius.
Perquè Manolo Vital no era un heroi solitari, sinó que era membre del PSUC i de Comissions Obreres, a més de president de l'Associació de Veïns de Torrebaró. I això li permetia tenir una xarxa de suport que li proporcionava seguretat.
Sembla ser que això era quelcom comú a la majoria de líders veïnals de l'època, que no eren herois individuals, sinó que formaven part d'una organització major. També sembla ser que els seus companys de lluita estaven informats del segrest i que va ser la seva pertinença a comissions, que va ser clau en les negociacions després amb l'Ajuntament i que van permetre que se'n sortís més o menys airós i pogués tornar a la feina.
L'altra dada que ha après i que m'ha sorprès és que Manolo Vital no fou el primer, ni sembla ser que l'últim, per cert, que va segrestar un autobús per exigir transport públic en un barri perifèric, sinó que explica al llibre que aquestes accions eren portades a terme majoritàriament per dones.
que pujaven en grup a l'autobús, amb la compra, anaven allà a un grup de dones, anaven a plaça, compraven, anaven amb la canalla, amb els infants, i els deien al conductor que les havien de portar a tal lloc. I clar, el conductor amb tanta canalla, tanta dona, tant d'això, no trobava la manera d'oposar-se.
I el llibre posa el focus en aquest paper fonamental que van jugar també les dones, recordant-nos que moltes lluites també han estat sostingudes per les dones, tot i que després no apareguin en els titulars.
El llibre va acompanyat d'una proposta metodològica, especialment desenvolupada per a secundària, on es planteja un marc d'anàlisi i de qüestionament per poder treballar la pel·lícula a l'aula, que ressalta la importància històrica que va tenir la lluita col·lectiva per confrontar la repressió, i molts dels drets dels quals ara gaudim.
En un moment en què l'organització col·lectiva no està en els seus moments més àlgids i que fins i tot es desincentiva, es fa més necessari que mai que ens organitzem com a societat. I històries com la del 47 ens recorden això, que els drets no cauen del cel, que es lluiten col·lectivament i que l'organització popular és una eina molt poderosa per fer front a la desigualtat i a l'autoritarisme.
En el cas de Molins de Rei tenim associacions de veïns, moviments socials, entitats, col·lectius, partits polítics que defensen el bé comú i que treballen sovint de manera invisible per tal de millorar el nostre poble i que tots i totes tinguem drets en diferents àmbits. Així que implicar-nos, participar, donar suport també és una manera de plantar cara a l'autoritarisme i de construir alternatives reals.
I amb aquesta reflexió us desitjo un molt bon inici a setmana.
Molt bé, doncs fantàstic. Moltíssimes gràcies, Raquel, com sempre, i que tinguis una molt bona setmana. Passa mig minut a tres quarts de nou. Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Quan acabem el bon dia i bona hora, el que podreu escoltar és l'informatiu Morins de Rei al dia, com és habitual, fins a un quart d'una, amb la companya Sílvia Artés, i després les històries de la fotografia amb el David Rius de dos quarts d'una fins la una.
D'una a dues tenim el programa Restes de Sèrie, amb el Josep Lluís Rebenga, com sempre, acompanyant-nos fidelment aquest dia de la setmana. I ja us hem avançat, que avui ha seleccionat temes musicals que ens parlen de modistes. És el tema, l'eix vertebrador del programa d'avui, dia 19 de gener. De dues a tres tenim les notícies en xarxa, un cop acabi els Restes de Sèrie. Una hora d'informació general fins a les tres. De tres a quatre tenim la migdiada...
I aquesta tarda a les 4 tenim la repetició del programa Cafè Drom amb la Virginia Drom i tot el seu equip, un programa que s'emet en directe els dijous a la tarda. A partir de les 5 agafa el relleu la Margarida a casa de Susa amb el seu programa La Veu fins a arribar a les 6. I a les 6 tenim la cita amb les heroïnes quotidianes, amb la Bego Floria, que avui entrevistarà la Maria Avilés Belmonte, social media manager. Doncs avui parlaran...
d'aquesta professió i de moltes coses més amb la Maria Avilés Belmonte, que serà la convidada de les heroïnes quotidianes avui a les 6 de la tarda, de 6 a 7. A partir de les 7 agafa el relleu...
El Salva Prat, l'Adrià Rius i la Maria, en aquest cas la Lola, i tots els membres de l'equip dels Matosers que formen part del programa Mirant el Cel, de 7 a 8, parlant del món dels castells, de 7 a 8 del vespre. A les 8 és el moment de l'actualitat teatral, amb el Dani Pasqual i el seu programa Tot Teatre, fins a les 9.00.
A partir de les 9, l'actualitat del món dels videojocs, de la indústria del videojoc. El joc per ràndem amb el Rafael Pérez i tot el seu equip, de 9 a 10 de la nit. A les 10 és el moment de parlar de ciclisme, ciclisme a la ràdio, amb el Lluís Àries, amb el Roger Castelló, amb el Sergi Soler i amb el Marc Vives. El programa L'Etapa Reina, que el podeu escoltar de 10 a 11 de la nit. A les 11 és el moment del jazz, del jazz club de nit amb el Miquel Toset,
fins a arribar a la mitjanit i de mitjanit fins a la una de la matinada tenim la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora que farem d'aquí una estona amb el Ramon Canal, amb la Genoveva Català, amb el Joaquim Martí, amb el Joan Barrios i amb el Jaume Armengol. La repetició, com deia, fins a la una de la matinada i a la una...
El que tindrem és ja la connexió amb ICAT FM fins demà a les 7 del matí que tornarem amb la programació pròpia. Per tant, amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere País amb el programa La Tanorau.
I continuem, perquè ens queden 11 minuts i mig per arribar a les 9. Saludarem la Maria Casals a veure quin llibre ens recomana avui, però abans anem a fer un repàs al més destacat de les diferents cadenes de televisió. Endavant, Roger. Comencem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert. Avui a dos quarts de 6 de la tarda, Divinity.
Tenim aquesta gran pel·lícula, quatre bodes i un funeral, de Mike Newell, amb Hugh Grant i James Fleet, també Simon Callow, John Hannah i Kristen Scott Thomas. Entre molts altres, és una pel·lícula molt coral de gènere romàntic de l'any 94, anglesa, que dura dues hores. El Charles i el seu grup d'amics, tots ells solters i sense compromís, han arribat a una edat en què gairebé tots els seus coneguts s'han casat. En una de les bodes de la qual el grup ha estat convidat, el Charles coneix la Carrie, una americana de qui s'enamora a primera vista.
La següent proposta, poc abans de les 9 del vespre, a Vimat, Distrito 13, de Pierre Morel, amb Cyril Raffelli i David Bell, entre altres. És una pel·lícula, com heu deduït, francesa, del 2004, d'acció. No arriba d'una hora i mitja. Estem al París, l'any 2013. Un mur d'aïllament envolta els guetos de les ciutats i les bandes ho dominen tot. El Damien, que pertany a un cos d'elit de la policia, ha de fer front ara a la missió més arriscada de la seva carrera.
La següent proposta, un quart d'11 a la 2, recorda d'Alfred Hitchcock, amb Ingrid Bergman i Gregory Peck, també Michael Chekhov i Leo G. Carroll, una pel·lícula de suspens, com habitualment ens té acostumats o ens tenia Alfred Hitchcock.
Dura gairebé dues hores, és americana i és de l'any 1945 en blanc i negre. Un jove aspirant a director arriba a un sanatori psiquiàtric amb el pas dels dies. Una doctora li observa un estrany comportament relacionat amb un misteriós passat que ell no recorda. La quarta proposta serà a les 11 de la nit a Factoria de Ficció, un plan oculto de Spike Lee amb Nancy Washington i Clive Fowend, també Jodie Foster i Willem Dafoe, acompanyats de Christopher Plummer...
És una pel·lícula de gènere policia que dura dues hores i deu, és americana i des del 2006, un matí qualsevol, un grup d'atracadors entren en un banc de Manhattan i prenen com a hostatges desenes de clients i els treballadors de la sucursal. I per últim, també a les 11, a la sexta, El extranjero, de Martin Campbell, amb Jackie Chan y Pierce Brosnan, també Charlie Murphy...
És un thriller que dura dues hores, és anglès i xinès del 2017, el quan és torpetari d'un restaurant a Londres, però el seu passat enterrat emergeix carregat de venjança quan perd la seva filla en un acte terrorista amb motivacions polítiques. Mentre en busca els responsables recorre a l'ajuda del viceministre irlandès Liam Hennessy, que en el passat va estar vinculat amb el grup terrorista IRA.
Costada sobre la taula de les pel·lícules, anem als programes. Per una banda, tenim a les 9 del vespre, el 33, Locus Day. Diferents sketchos i diversos personatges configuren en aquest programa un univers divertit, atemporal, transgressor i amb una personalitat molt marcada.
Quan acabi lo que us deia, tenim, si no ens movem d'aquí, del 33, la Renaixença amb el Peyu, que dedica l'episodi d'avui al tap de l'ampolla, que sempre alegra la vida, però al qual mai no es dona la importància que es mereix. Després el Peyu conversa amb el Xavi Franquesa, còmic i col·laborador de televisió.
També a les 10 a Televisió de Catalunya, el Foraster, avui Tilenys, al Baix Ebre, és un poble de Ribera travessat pel riu, envoltat de tarongers i ple de vida. Quan hi arriba el Quim, no s'imagina que hi viurà un retrobament inesperat i emocionant amb una vella coneguda que li farà reviure un dels moments més especials de la història del programa.
Per altra banda, la Gisela i la Carmen li mostren un indret que, segons elles, no té rival i li expliquen per què a Tivenys les cortines amaguen més vida de la que sembla. També el mateix Quim coneix el Pep, un home que ha trobat la manera de posar música al seu dia a dia sense deixar de banda la feina. Inclou també Alp i Xerta. A les 11 tenim dues propostes més, DecoMasters, de la 1,
El programa enfronta 10 parelles de famosos a reptes d'interiorisme espectaculars amb espais i clients reals. I també a les 11 a 4, Proyecto Sistiaga, avui Madres Robades. Joan Sistiaga investiga a fons sobre el tema dels nadons robats a Espanya i entrevista diversos afectats. El programa ofereix els testimonis de les mares que vam descobrir que els van prendre els seus fills, Oriol, sense el seu consentiment.
Molt bé, doncs gràcies Roger per tota la selecció de propostes. Ens queden 7 minuts per arribar a les 9 del matí.
Arribarem a les 9, com sempre, amb la proposta cultural. Els dilluns parlem de literatura, parlem de llibres i ho fem acompanyats, com sempre, i ja fa algunes temporades, que és així, amb la Maria Casals, que la tenim ja a punt a punt de recomanar-nos el llibre en qüestió. Quin serà? Què tal, Maria? Bon dia i bona hora. Bon dia. Avui us proposo la lectura d'un llibre publicat per primera vegada l'any 1946 a Alemanya.
L'home a la recerca de sentit, de Víctor Frank. Han estat nombroses les edicions al llarg dels anys, però darrerament el podem trobar a Herder en castellà i publicat a Edicions 62 en català.
Més vigent que mai, diu Víctor Flang, quan no som capaços de canviar una situació, tenim el repte de canviar-nos a nosaltres mateixos. Aixuprovats en aquesta reflexió, potser la lectura o relectura, per a aquells que ja coneguin l'obra, de l'home a la recerca de sentit, il·luminarà aquest món i aquest temps que vivim. Faig meva la recent publicació A14 sobre aquesta obra per parlar-vos en...
I també per presentar-vos l'autor. Diu així. El psiquiatre, neuròleg i filòsof Víctor Frank venia d'una família d'origen jueu. A la tardor de 1942, ell, la seva dona i els seus pares van ser deportats al camp de concentració de Theresienstadt.
Posteriorment, va ser traslladat als d'Auschwitz, Kaufering i Thürheim. Va ser alliberat el 27 d'abril de 1945 per l'exèrcit estatunidenc. Després de dos anys i mig, havia sobreviscut a l'Holocaust, però la seva dona i els seus pares no.
Va tornar a Viena on va escriure l'home a la recerca de sentit, el llibre en què explicava l'experiència als camps de concentració des del punt de vista de psiquiatre i presoner. Una lliçó existencial sobre la capacitat humana de transcendir les dificultats i descobrir una veritat profunda fins i tot en els pitjors escenaris.
Ell, que ho havia perdut tot, va reflexionar sobre per quin motiu val la pena viure. En els camps nazis, entre la fam, l'humiliació i la mort, es va adonar que els que aconseguien trobar un sentit al dolor sobrevivien i tenien més força interior que els que...
Ho veien tot com un absurd. Escriu Víctor Frank. El qui, al camp de concentració, ja no és capaç de creure en el futur, en el seu futur, està perdut. En perdre el futur, perd el suport espiritual, s'abandona interiorment i es lliura a la ruïna, tant físicament com mentalment. Víctor Frank explicava que els presoners que mantenien algun projecte per al demà
Retrobar-se amb algú estimat, acabar una obra, complir una tasca pendent... Tenien més capacitat de resistir. Deia que mentre una persona no trobi sentit el seu patiment, tindrà tendència a la desesperació. I continuava...
Hem d'aprendre i hem d'ensenyar a les persones desesperades que el sentit de la vida, de fet, en cap cas, depèn d'allò que encara esperem de la vida, sinó més aviat i de manera exclusiva d'allò que la vida espera de nosaltres. Aquesta és, segurament, la gran pregunta. Per trobar respostes que ens ajudin a encertar-la, us proposo llegir «L'home a la recerca de sentit».
Molt diferent de l'escenari actual. Malgrat això, en molts casos, no podem dir que millor. L'actual. Per no perdre l'esperança a l'home. Per creure en la capacitat humana de transcendir. Per no perdre la dignitat. Llegiu L'home a la recerca de sentit, de Víctor Frank, publicada per Edicions 62.
Bon dia i bona setmana tingueu. Molt bé, moltíssimes gràcies, Maria, i que vagi molt bé també la setmana. Ens queden dos minuts per arribar a les 9 del matí, farem una pausa i de seguida tornem. Per escoltar bàsicament la cançó que ens ha treu el Toni Ramoneda amb la cançó del dia per començar la setmana.
Farem també tertúlia d'actualitat, com he comentat, amb els companys habituals del dilluns. I a les 10 farem l'espai polític del dia. En aquest cas, preguntes a Molins en com ho podem amb el regidor Lucas Ferro. Avui també és el moment de parlar de cultura popular, com fem un cop al mes amb el Sergi Domingo, el Txenxo.
membre de la colla gerantera i de moltes entitats també de la vila. Amb ell fem una mirada a les setmanes que vindran, sobretot a l'hora de parlar d'elements que considero imprescindibles de no perdre'ns pel que fa als elements de cultura popular del nostre país. A partir d'aquí farem el que fem al comerç amb l'Helena Artacho, responsable de comunicació i estratègia de l'associació Molins Comerç.
I a partir de les 11 tindrem aquí membres de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila per parlar d'aquesta assemblea que faran el divendres amb possible canvi de junta. Veurem si s'han presentat moltes candidatures i a partir d'aquí també per conèixer les problemàtiques que estan treballant o les propostes que estan treballant des de l'entitat veïnal.
A dos quarts de dotze ens acompanyarà el Miquel Casas, com és habitual els dilluns, des que vam començar el curs, amb la màquina de la Penny. Contents que sigui així i escoltar bona música, com sempre, sobretot centrada en la dècada dels 70. I a la recta final del programa, ja a tres quarts toquets de dotze, la Glòria Massanà, amb els llibres que han canviat el món, aquest viatge fascinant, que avui ens portarà a parlar de les mil i una nits, que ja dèiem que no és...
l'obra d'un sol autor, sinó una compilació que va evolucionar al llarg d'un mil·lenni, el mil·lenni del 800 al 900 després de Crist. Ens ho explicarà la Glòria abans de tancar el programa a les 12 del migdia. Ara fem una pausa i tornem de seguida.
Notícias en xarxa.
Bona nit.
A la B23, a la C59 i també a la B30, així com també a la P7 entre Granollers i la Roca del Vallès. A banda, també l'accident d'Abrera continua generant retencions a la 2, tant en sentit Lleida cop cap a Barcelona. I s'eleven a 39 les persones que han mort i més d'una setantena han resultat ferides. Moltes han estat greu en l'accident ferroviari del Damus a Còrdoba.
El sinistre va tenir lloc ahir al vespre, quan un tren Irio, que anava de Màlaga a Madrid, va descarrilar i va envair la via contrària, xocant amb una albia que circulava cap a Vuelva. Diversos vagons van descarrilar i dos van caure per un talús de 4 metres. Entre les víctimes, de fet, s'hi troba el maquinista de l'Albia. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat l'accident d'extrany i ha assegurat que encara se'n desconeixen les causes, ja que el tren era nou i,
i l'accident es va produir en una recta. Els serveis d'emergència continuen treballant en el rescat i identificació de les víctimes amb suport també de la UME. La circulació d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia continua sospesa.
I en aquest sentit, sospesa també la reunió prevista avui entre Pedro Sánchez i Alberto Noñez Feijó per l'accident. El president del govern espanyol ha anul·lat tota l'agenda del dia. La trobada havia de ser la primera d'una ronda de contactes amb els grups parlamentaris. L'objectiu era abordar un eventual enviament de tropes a Ucraïna en cas d'alto al foc.
I el director gerent de l'Hospital Valdebron ha explicat que el president de la Generalitat pateix una patologia inflamatòria probablement causada per una infecció. Una de les possibilitats és que el focus estigui a la zona lumbar. Illa ja està sent tractat amb antibiòtic i al llarg d'avui continuarà ingressat a la unitat de cures intensives.
I l'esquiador, rescatat ahir a la tarda, després de queda, atrapat per una llau a l'estació de Baquira, Beret, ha acabat perdent la vida. L'accident va tenir lloc a la zona de Beret i els pompiers d'Aran van alertar els Mossos cap a les 6 de la tarda. Com dèiem, els serveis d'emergència no van poder fer res per salvar-li la vida.
I protecció civil fonacrida extrema la precaució per l'entrada avui d'una llevantada que pot deixar acumulacions de fins a 200 litres per metre quadrat en punts de les comarques gironines i gruixos de neu superiors als 50 centímetres en cotes altes. Es mantenen activats els plans Neucat i Nuncat per un episodi que el servei meteorològic i els equips d'emergències comparen en certa manera amb el temporal Glòria. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 9. Informació local. Aquest divendres es fa el pregó inaugural de la 175a Fira de la Candelera. Ha sortit a terme com és habituat al Teatre del Foment, a les 8 del vespre, i l'encarregat de fer el pregó aquest any és Jordi Hurtado, presentador de televisió, actor de doblatge i veí de Molins de Rei des de fa anys. Pregó de la Fira, acte obert a tothom, divendres a les 8 al Foment.
També divendres, però a les 7 hi ha un recital de poesia, poemes de guerra i de pom, lectures a càrrec de Jordi Roig i Mònica Mas, una lectura dramatitzada d'obra de diversos autors i autores que reflexionen sobre els conflictes bèl·lics. Doncs el divendres a les 7, aquesta lectura dramatitzada a la llibreria Cent Vides del carrer Verdaguer.
També el divendres hi ha cinefòrum per Palestina, organitzat per Moritz en Palestina, a la 13, a l'Avinguda València. Hi haurà la projecció del documental Filles de la NACMA, que dura mitja hora, i tenim dret a veure, de forma segura, un altre documental que dura, en aquest cas, 10 minuts, i hi haurà una xerrada amb un dels protagonistes d'aquest últim documental. Divendres, a dos quarts de vuit del vespre, a la 13.
El divendres també hi ha assemblea de socis i sòcies de l'Associació de Veïns del Centre Vila. Divendres a les 7 de la tarda, entre d'altres temes, triaran una nova junta directiva. Les reunions divendres a les 7 de la tarda a la Federació Obrera.
I per acabar de la fira, hem de parlar també, hi ha pregó de fira aquest divendres, però hem de parlar també ja del Carnaval, perquè demà, demà dimarts, a dos quarts d'avui del vespre, a la planta baixa del Molí es presenta la programació del Carnaval 2026. Acabem amb la farmacia de Guàrdia. Avui és la del Passeig, que està al Passeig Pimar Gall, número 11. Ràdio Molins de Reis
Gràcies.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda, aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat, on recupero cançons gens actuals
Però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rabenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis. Què passaria si baguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement.
Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glògons vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmode i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món. Heroïnes quotidianes amb Ego Floria. Els dilluns, de 6 a 7 de la tarda, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Durant la última.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia trist, diuen, diuen, perquè avui diuen que és el Blue Monday. Blue Monday és una cosa que la pseudociència ens ha explicat que és el dia més trist de l'any, perquè hem passat les festes, ja no tenim res a la vista que ens motivi massa...
I tot això, i per tonteries d'aquestes, li hem anat dient que és el Blue Monday. Celebra cada tercer dilluns del mes de gener, és a dir, els primers dilluns de l'any, que ja ens queden lluny de les festes, no tenim res a celebrar, ens queda encara molta cosa per davant, encara arribar a unes vacances o qualsevol cosa així, i per això, doncs,
des del 2005 que se li diu això, que és el dia més trist de l'any, aquest Blue Monday. Nosaltres el Blue Monday ho girarem i per portar la cançó del dia d'avui ho portarem una cançó dels New Order de 1983 que es deia així, Blue Monday. Nosaltres, doncs,
Mirem de combatre aquest dia trist amb una cançó alegre d'aquest ritme més de discoteca, més de música electrònica, com feien els New Order. Ja et dic, una cançó de 1983 que es deia Blue Monday, tal dia com això, com un Blue Monday com avui, aquest dilluns trist de l'any. Per què no ho sigui, anem amb els New Order.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns 19 de gener el compartim amb el Joan Barrios. Hola, Joan. Hola, bon dia. Bon dia. Joaquim Martí, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Ramon Canal, bon dia. Molt bon dia. I Genoveva Català, bon dia i bona hora.
Bé, avui no podem fer conya ni molt menys, evidentment. Ara citava el Toni Blumonde i avui és, segons diversos estudis, el dia més trist de l'any, el tercer dilluns de gener, però avui ha coincidit malauradament amb aquest accident. Bé, ahir a la tarda vespre...
que de moment, com ja hem anunciat, s'eleven a 39 els morts d'aquest accident del tren de De Muz, que ara comentàvem que estàs escoltant també una altra... la companya Gemma Nierga, en aquest cas, a la 2. Sí, a la 2. Entrevistant experts... Bé, un expert d'una associació que es diu Tèrminus,
el que deia que ara com ara era com molt inexplicable, és a dir, coincidia amb el que deia el ministre Óscar Puente i el que es veu que diuen un conjunt d'experts, no? Vull dir, perquè, a més a més, els dos comentaristes que li feien les preguntes, que un era el Xavier Folch i l'altre era Antoni Aire, l'han collat molt, no?, diguem, allò. I, bueno, et quedes, doncs...
I al final acabava dient aquest senyor, diu, és que a la vida hi ha ocasions que són fortuites. I potser sí. No ho sé, en tot cas, el que en aquests moments cal lamentar és de moment els 39 que no hi són, els que han quedat ferits, i tot l'entorn que això significa pels entorns de totes aquestes persones, per descomptat.
I aquesta evidència que de vegades hi ha coses que passen i tampoc és exactament que hi hagi una causa única, sinó que són un cúmul, doncs deu ser veritat. I a lo millor és això d'aquest dilluns que som avui. No ho sé, però en tot cas a mi em fa...
Em fa impressió, no? A més, el tema de l'alt... Ara, marxant una mica del tema pròpiament de l'accident, la rellevància que ha agafat l'estat espanyol, l'alta velocitat, doncs, mira, té una part positiva, és a dir, tens una manera de transportar-te arreu...
Però jo sempre he tingut actituds més aviat crítiques amb el tema de l'alta velocitat perquè sempre he postulat que quan tinguéssim resolta la inversió amb rodalies i amb els trens de proximitat, si de cas anéssim cap a aquest recurs.
En canvi, això també ho han comentat, aquell accident que hi va haver a Galícia, era un mal traçat de les vies, que per tant, hi ha hagut un moment algú que feia una mica la comparació, no? Llavors, en fi, mai se'n sap prou, i el que és cert és que donde está el cuerpo está el peligro. Sí, però de fet...
Això comentaves que algú segurament ha avançat amb una anàlisi absolutament erroni, o sigui, no té res a veure aquest accident amb el de Galícia. El de Galícia va passar amb una corba, vull dir que jo he passat per allà... Mal senyalitzada... Espera, espera, no corris.
No, no, dic que no té res a veure, perquè és en una corba, a veure, jo he passat per allà, fent el camí, perquè passa per allà al costat, i és una corba que és molt llarga. Tu pots dir que tu t'ho has trepitjat. Sí, sí. No, no, i és una corba que és molt llarga, lògicament, van haver les errades que fossin, però clar, el cas aquest que estem comentant ara, el de la corda del de Maló...
doncs és amb una recta, és una recta que és molt llarga, que lògicament si és una recta és plana, hi ha una doble via... Hi ha on els trens van a menys velocitat, van a 200, no és un tema tampoc de velocitat, costa molt de trobar...
No, però és que inclús és un tros que hi ha com una doble via perquè aprofiten amb aquell pas d'allà per adalentar, perquè hi ha trens que s'adalanten i s'han d'adalentar en algun punt i un dels punts és aquest. I aleshores el que no s'acaben d'explicar és el que ha passat perquè ha descarrilat.
sembla ser que un dels trens ha descarrilat i ha anat a topar amb l'altre que li venia de cara per l'altre via. Amb la qual cosa, el que deia el ministre, i a més a més, és un tram que sembla ser que com és el primer tram de l'AVE que es va inaugurar de Madrid a Sevilla...
per aquell tros d'allà, doncs s'ha renovat absolutament, ha hagut una inversió de 700 i escaig milions amb tot aquell tros, vull dir que han fet una inversió d'escàndol. El tren, un d'ells, aquest del que s'ha accidentat, és un tren relativament nou, és de l'any 22, és a dir, que porta...
Tres anys circulant, que va passar l'última revisió l'any passat, és a dir, que en aquests moments, lògicament, no se sap. Totes les dades no indiquen cap cosa d'aquesta. No, no. No es pertreu el tot el ministre, però que ho digui el ministre i després t'ho digui un expert d'una associació, dius, bueno... Bueno, jo he sentit també declaracions, no aquest expert que dius tu, d'altres, i diuen el mateix, vull dir que...
Que coincideixin els que sembla que tenen els elements. És que has dit tu la primera paraula inexplicable. És una conjunció de desgràcies. I els pobres que els hi ha tocat.
Clar, no, no, el pitjor és... És la vida. I tant de bòs què dir amb el nombre de víctimes que hi ha ara, que tot fa semblar que la cosa... Sí, sí, perquè han començat amb 5 i han subit amb 39. Primer en dos.
I tot sembla que, malauradament, per l'estat d'alguns ferits, la xifra de víctimes augmentarà, per tant. Però sí, com diu el Joan, és un tros de doble via. Que el tren descarrili just a la recta quan ve un altre.
Bé, ho lamentem profundament, eh? I més enllà d'aquest aspecte, doncs, un tema banal, això del Blue Monde, i no, només per aclarir, és més aviat en termes comercials, eh? Bàsicament... Gràcies per l'aclariment, perquè és que jo avui no m'he notat especialment... Ho dius en anglès, a més a més... Sí, sí, sí. No, no, però... El tercer juny de gener és el dia més trist de l'any. Però no hi ha base científica, eh?
D'acord. Això és important, eh? Com en tantes altres... En fin. Deduccions... Sí. Explica'ns-ho bé, explica'ns-ho bé. Diu que l'ambient festiu de desembre, per exemple, ho llegeixo al diari.es, deixa pas a un mes de gener...
que es caracteritza per la incertesa. Aleshores, diu, els propòsits de l'any que es converteixen en autèntics reptes a superar, els que hi afegim també els reptes propis d'un període, diguem, precedit de grans despeses, que ha sigut el desembre.
I mentre associem aquesta cuesta d'enero a la completa causa de les dificultats econòmiques que sol comportar, a la cultura anglosaxona es relacionen connotacions negatives a un dia en particular, que és aquest, que seria...
El dia mestris dels dotze mesos seria aquest dilluns. Sense base científica ni res, eh? A Catalunya que hem de passar la setmana dels barbús. La setmana dels barbús. Correcte. Anglosaxona deu ser els yanquis, diguéssim, no? Bàsicament. Això deu ser, perquè tot aquest tema de l'origen és anglès. Una cosa més per important.
Igual que el Black Friday, igual que el no sé què, tot acaba amb days, després també hi ha això del transgiving day, el no sé què day, el tal day... Diu que a l'engrés existeix l'expressió to feel blue, que és com sentir-se blau o trist. Mira, tu i jo anem quasi de blau avui, veus? Equivalent a expressions... La beba també, i el Quim, ja ho veus, veus? L'únic que descantilla és el Barrios. Perquè no sabia això, el Blu, aquest.
No ho sabia, l'Odol Blue. Llavors, no hi ha res científic, però hi afegeixen el clima que influeix el mes de gener, els deutes que anem acumulant del Nadal, el temps que ja ha anat passant que deixem enrere el Nadal, i el temps necessari per abandonar els propòsits d'any nou o el retorn a la rutina. Em pensava que avui era dia 20 i s'ha de pagar l'IVA...
No, avui és dia 19. Demà et toca pagar l'IVA. Demà es paga l'IVA? No, el dia del mes de gent es paga el 30. Ara el que s'ha de fer és el tancament de l'IVA de l'any anterior. Deixem-ho córrer. Almenys quan jo m'hi dedicava. Veus, per tant, si parlarem de diners ja...
Ja us poseu més blu. Però jo si parlem... Però abans els números eren vermells, ara això se'ns ha tornat blu. De totes formes, si parlem de diners, no sé discernir el tercer dilluns de gener, del tercer de setembre...
Sempre hi ha alguna cosa, sí. A no ser que em toqui la primitiva, tots els dilluns... Perquè, a més a més, encara no ha arribat el dia de final de mes que cobres. Correcte, correcte. El que sí que arriba aquest divendres és el pregó d'obertura de la fira. I tant. Avui és el cartell o què? Us agrada? Ah, el cartell de la fira, sí. Sí, és maco. A mi m'agrada molt. De Josep Martí Bufarull. Sí, es nota. Sí, sí, sí.
hi ha anys que t'agrada més però aquest any a mi personalment m'agrada molt la magrana m'agrada t'agrada la magrana? a més a més a mi m'agrada molt la magrana la bela sempre s'ha de fixar en algun detall el detallet de la magrana suposo que ja ho veurem ben aviat això penjat pels carrers perquè divendres tenim ja la festa grossa el pregó sí senyor correcte
Bé, abans de parlar d'altres qüestions, ara comentava en forma de micròfon un article que ha escrit el Viu Molins de Rei a l'Alfonso Rodríguez, president del Partit Popular, que porta per nom dedicacions parcials a Molins de Rei. Realitat operativa o ficció remunerada? És la pregunta que es fa. Diu, a l'Ajuntament de Molins de Rei existeix una estructura de retribucions per càrrecs electes que distingeix entre dedicació exclusiva...
dedicació parcial de 20 hores setmanals i dedicació parcial de 8 hores setmanals. Això està regulat públicament al portal de transparència municipal, que detalla els imports corresponents a cada règim. Llavors, detalla els diners en brut que suposen totes aquestes casuístiques. Diu que aquest model no és exclusiu d'aquesta legislatura ni d'aquesta localitat. En anteriors governs municipals de Molins ja s'observava...
que la major part del govern tenia dedicació normativa de només 8 hores setmanals, mentre només l'alcalde i alguna atinenta d'alcalde tenen dedicació completa. L'Ajuntament no limita a la memòria de dades el nombre d'àrees que cada regidor pot tenir encomanades ni les especificacions de temps que s'esperen per complir-les. Diu, al cartipàs municipal les delegacions solen incloure múltiples àmbits de gestió, urbanisme, habitatge, seguretat, etcètera.
ara és que per la seva naturalesa solen generar treball continu seguiment d'expedients, reunions tècniques i atenció ciutadana. Diu, és realment possible atendre amb qualitat i profunditat totes aquestes funcions en tan poc temps remunerat? Es pregunta.
Encara més si es té en compte que molts d'aquests regidors també poden estar exercint altres càrrecs fora de l'Ajuntament. Per exemple, diu la Generalitat, o exercint responsabilitats d'institucions externes, cosa que afegeix més feina i més demandes de temps que no sempre reflecteixen en la dedicació municipal. Diu, és just i transparent aquest model? Un càrrec polític no sempre es pot quantificar en hores com si fos un lloc administratiu.
Tot i això, diu, quan hi ha una retribució econòmica pel mig i àmplia responsabilitats delegades, la transparència es torna crucial per la confiança ciutadana. En aquest sentit, hi ha un punt que es mereix ser explicat pel mateix Ajuntament. Diu, si en realitat fan més hores que les que exposen, el correcte seria indicar aquestes hores i reduir els sous si volen aparentar que cobren menys, perquè no és el mateix planificar un àrea de treball de 8 hores setmanals que viure...
en un calendari d'activitat que s'estén més enllà d'aquesta limitació formal. És viable, doncs, exercir amb 8 o 20 hores setmanals? Diu, per àrees amb funcions més de coordinació política i estratègica, amb el suport d'una bona estructura tècnica, és plausible que un regidor amb 20 hores setmanals pugui desenvolupar les seves tasques. Per àrees amb responsabilitats operatives àmplies, la dedicació només de 8 hores setmanals és, en la pràctica, massa reduïda per una gestió profunda...
i continuada si es pretén que aquesta persona sigui el referent clar d'aquest àmbit. Segueix, diu, si el model actual funcionés amb eficàcia, hauria d'anar acompanyat d'elements clars de transparència i rendició de comptes, agendes de treball, objectius concrets per àrea, etc. I acaba dient que, en definitiva, el model de dedicacions parcials de Molins Array és legal i compatible en pràctiques habituals en molts municipis espanyols, el que falta, des d'una perspectiva de transparència proactiva,
És una connexió més clara entre les responsabilitats polítiques assignades i la dedicació real que requereix per gestionar-les bé. Ho llegireu al viu Molins Arrei, eh? De fa ben poc. És molt cansat, això. Començo jo? Jo he vist que aixecar-la amb el senyor Ramon Canal. Aviam, Ramon Canal, Joan. Primer té un cert punt de demagoja, però us començaré pel final.
si tots els regidors i regidores han de cobrar en funció de la feina que fan que pràcticament tots si no tenen una dedicació exclusiva, semi-exclusiva malgrat que obrin per 20 o 8 hores llavors sortirem amb el discurs aquest fàcil
que els polítics cobren molt, de tota aquesta patranya que s'ha instaurat, que hi ha gent que no només se la creu, sinó que, a més a més, està convençuda que és així. Llavors, estic d'acord amb la transferència, però llavors, si un regidor dedica 35 hores a la setmana i en cobra 8, que li paguin 35. Però llavors no vinguem a queixar-nos que els polítics cobren molt.
Perquè és que, clar, aquí entrem en un cercle viciós que, a més a més, és tendenciós. I que l'únic que serveix és per alimentar... Embulica. Embulica que fa fort, llavors això serveix per alimentar certs discursos que, malauradament, cada vegada tenen més gent que els assegueix i més...
Bueno, no... En fi, que parlin els altres. Joan i Joaquim. A veure, jo sincerament no sé què pretén en aquest article. Primera, no sé què pretén. No sé exactament què és el que està aportant. És a dir, no sé si està defensant.
que realment tothom cobri les dones que s'hi dediquen, o que no cobrin absolutament res i no s'hi dediquin. És que la veritat és que és un article tan primer embolicat i, ja dic, sense massa sentit o cap sentit, que no sé ben bé què passa. És que no fa cap proposta alternativa. No, no, no la fa. Per això dic que no sé què defensa, no sé què s'ha defensat, una postura o la contrària. El que sí és evident, que amb aquest artil·lugi que està intentant escriure o explicar...
Bueno, intento que, en certa manera, està desprestigiant el que és l'activitat política. I pensem que estem parlant de regidors d'un ajuntament com un Isarrea, que podria ser qualsevol ajuntament. I segurament la dedicació a un ajuntament o dels regidors als ajuntaments no és la mateixa que a altres nivells de la política,
per exemple, jo què sé, al Parlament, al Congrés, a la Unió Europea, etcètera, aquesta gent tenen una dedicació exclusiva i tenen un sou per la feina que fan. En el cas dels ajuntaments no és així, i la majoria de regidors o la majoria de persones que s'hi dediquen a la política municipal, la majoria, doncs, ni cobren.
I clar, si el fet que no cobri vol dir que no es poden dedicar a les zones per què s'hi presenten i per què fan de regidors. Si aquesta és la defensa que està fent, que és que no sé què collons està defensant, no ho sé. Però si és aquesta, què estàs dient? Aleshores...
Clar, hi ha activitats amb les quals la gent fa una sèrie d'activitats, sobretot d'àmbit social i col·lectiu i comunitari, que no les cobren. Pensem en les persones que fan activitats dins d'associacions de veïns, del que sigui. Entitats. D'entitats.
associacions, etcètera. Aquesta gent està dedicant un temps que no cobra absolutament res a les fundacions. No cobren per això. Per tant, no sé què està defensant amb els regidors que cobren o que no cobren o que cobren una part i que si fan vuit hores no haurien de treballar més de vuit hores, etcètera.
Això voldria dir que segurament tots els regidors de tots els ajuntaments haurien de dedicar-se exclusivament a l'Ajuntament i cobrar d'allà, però queda allà el Ramon. Aleshores, quins sous haurien de cobrar? Hem de pensar que la política municipal és una política que és voluntària i voluntarista en la majoria dels casos. I ara perquè inclús s'estan ara.
fa uns anys, no és d'aquest mandat, sinó de fa uns quants mandats, o de sempre, hi ha alguns càrrecs que tenen més dedicació, dedicació exclusiva, és a dir, això què vol dir? Doncs que no tenen una feina fora de l'Ajuntament i, per tant, han de cobrar d'allà perquè, si no, no podrien viure. Però altra gent que té una feina fora de l'Ajuntament i està cobrant d'allà, i el seu temps lliure ho està dedicant
a fer una tasca de regidor, que és una tasca voluntària i comunitària. Aleshores, no sé, tota aquesta artilogi pot servir per confondre la gent, perquè la gent pensi això, hòstia, és que treballa en poques hores, i aleshores, clar, en vuit hores només un regidor que porta una cartera important no pot dedicar-se...
Home, amb raó no m'arreglar-me això, clar, si no hi és, clar, clar... Bueno, però el que hauria d'explicar és que una cosa que s'estigui cobrant 8 hores a la setmana, o al mes, o no sé quant, que és com una remuneració puntual que se li pot donar a un regidor, però que aquest regidor segurament no 8 hores, sinó que està dedicant 20 o 30 o 40 o no sé quantes, no?
Per tant, no ho sé, jo crec que és un article amb poca fortuna i malintencionat. Joaquim. Jo també, bueno, ja s'ha dit, però... Deies que és cansí, no? És molt cansat. Això que els regidors s'hi cobren molt, s'hi cobren poc, si l'arcalde... Jo penso que... Si vols un bon gestor, l'hi has de pagar bé. Correcte.
I després li has d'exigir, això és la part que no diu ningú d'aquestes coses, no? Llavors li has d'exigir que faci bé la feina, igual que amb una empresa, igual que amb tota la... Jo dic que és cansat perquè això ja va començar, si recordeu-vos, de la CUP, penjant cartells del sou de no sé qui, a més amb unes xifres tramposes que semblava que el Bill Gates quedava curt al costat de...
del que es cobrava l'Ajuntament de Molins de Rei. Que mai ha sigut res de l'altre món, sigui dit de passada. No, no, això sí. Jo he estat a un costat i a l'altre i sempre he pensat el mateix. A la gent se li ha de pagar perquè se'ls ha de pagar, perquè la gent tots treballen per el mateix.
Després, això de les vuit hores, bueno, es va posar vuit hores per un tema de la compatibilitat amb la gran majoria de gent que treballa a una altra banda i, al final, aquest és el límit. Que es treballa vuit hores a la setmana, jo no s'ho creu ningú. És a dir, al final, vas allà i no hi vas i el que va a l'Ajuntament a guanyar diners s'ha equivocat de lloc. És a dir, al final, vas a perdre el calés. Almenys, fins on t'agrada. Al final, deixes de vendre...
oportunitats, deixes... I ho fas, i ho tornaries segurament a fer, i en estàs orgullós de lo bé o lo malament que ho pots arribar a fer, i si no, no hi vas, i la prova el tenim que de vegades uns, i al cap a 4-5 mesos preguen, perquè això no és així. Van començar llavors, cada moment, pesquins...
L'últim mandat que jo vaig estar es va baixar cinc vegades el sou. No pujar, eh? Baixar. És a dir, cada vegada... Per què? Bueno, perquè aquest discurs es va anar a Instagram. I ara aquest senyor, no sé què vol dir, perquè no ho he intentat, tampoc. No sé si al final està dient que es treballa poc. Que s'ha de ser més, que ha de ser més. No sap què proposa.
Jo em sembla que els trets van contra algú en concret, però ells els acaba fotent un embolic, i jo penso que no cal donar-li gaires voltes, però...
que sí que anar en contra de la gent que en un moment donat es dedica a la política, crec jo, perdent-hi diners. És fàcil, no? És anar en contra... Aquí que dos persones d'aquí heu estat regidors i regidors, tres, i amb responsabilitats de govern, dos, tres, i que heu conviscut amb diferents alcaldes i alcaldesses,
Un alcalde d'una població... Jo també, en el cas meu, també he estat a l'altra banda. Un alcalde d'una població com Bolins és alcalde de dilluns a diumenge 24 hores al dia. I encara li falta algun. I tu veus... I els regidors, si vols fer la seva feina, també. I veus regidors un diumenge al matí en una activitat, després en una altra, i parles amb elles i diuen... I el dia que plou hi ha un allò allà.
i a la tarda tinc un acte... No, no, no... Penso que hi ha persones que ens escolten... Fem un petit repàs d'unes quantes coses. Sí? A veure, retrospectiva. En el sistema democràtic, la pertanyença a qualsevol dels òrgans que són escollits per votació popular, les persones que surten escollides i tenen aquella responsabilitat, totes tenen una retribució. Congrés, Senat...
Parlament de Catalunya. És a dir, totes aquestes institucions... Diputacions... No, les diputacions no surten d'elecció popular. Estic parlant d'elecció popular. Surten en segon nivell. T'estic dient que la gent... Sí, correcte. Hi ha una llista, posem una papereta.
Tots acaben tenint un sou que és el de diputat o de senador i aleshores, en funció de si tenen responsabilitats en l'òrgan legislatiu, de comissions, a més hi ha una retribució, depèn de la quantitat de feina que se genera, etc. Fem un pas més.
d'aquests òrgans en surten els governs. I aleshores els governs tenen estipulat un sistema retributiu pels que tenen responsabilitats executives, perquè recordem el legislatiu i l'executiu. El judicial el deixem tranquil una estona, que és per parlar-ne larga o tendida un altre moment.
Quin és l'únic nivell de l'administració que els representants surten de la voluntat popular i que tenen alguna facultat legislativa i moltes d'executives, els ajuntaments?
Si ens situem en el 1979, que va ser quan hi va començar a haver-hi la qüestió de dedicar-s'hi, va ser bastant complicat que evolucionés el tema retributiu. Jo sé de persones, i podria dir noms inclús d'aquí a la localitat,
que a dedicar-se a la responsabilitat amb una dedicació complerta els significava tenir un nivell adquisitiu bastant més baix del que tenien en la seva professió. O sigui, i no van fer trampes ni no sé què Martín Gales per ser més rics, és a dir, es van adaptar en aquella situació. Per tant...
fer molt de soroll amb aquestes coses, estic molt d'acord amb el Joaquim, vull dir, i en el cas de Molins de Rei, jo no sé de cap de les persones que han tingut responsabilitats públiques, que hagin sigut uns maldestres des del punt de vista... A mi m'agradarà més la seva acció política o menys, però no puc opinar així. No conec cap que s'hagi comprat una casa a la Cerdanya. A mica en mica, a mica en mica, què va anar passant
tant per part de l'Associació Catalana de Municipis com de la Federació de Municipis de Catalunya, que van anar establint algunes normes i orientant sistemes d'aquests. Perquè, clar, a les localitats es feia molt difícil que tots els electes poguessin tenir una retribució, per tant, una dedicació. I les complicacions que normalment ha tingut la gent després en el seu retorn professional...
No són poques, eh? Es podria dir molts noms que conec, eh? Mira, com que no és de Molins de Rei, us n'explicaré un. El senyor Miquel Llugany, alcalde de Rubí, arquitecte, va ser el primer alcalde de la democràcia allà. Va començar, això m'ho explicava, que jo dibuixava...
amb una taula, com a arquitecte, i ara s'ha de dibuixar dintre d'un ordinador. Diu, jo, la meva readaptació professional està sent molt dura. En Toni Ferrés, un altre cas. Us puc dir... Molts que tots coneixem. I tothom podríem dir un tou de noms. Aleshores, aviam... I d'aquí també em podríem dir. Per tant, proposo això per no situar...
No, no, és demagogia, és populisme, és embolica cap afort... I aleshores, jo el que... Els arreglos aquests... Mira, jo quan anava pel carrer i el meu fill era petit, sabeu que no suportava el meu fill? Quan la gent em deia, beba, ara que et veig, perquè quan ell era petit jo ara és regidora.
estava ja que li agafaven tots els mals amb el Bèber que et veig. Perquè, clar, et deien alguna cosa, etc. I el Bèber que et veig... Jo sé que ara no és el moment, també. Sí, sí. Sé que ara no és el moment. El meu fill es posava malalt. Vull dir, la dedicació... I després hi ha una cosa, també. Sí que, ser regidor o regidora, tens un rol de comandament i un rol executiu...
Però no oblidem que els ajuntaments, per sort, han evolucionat, tot millorable sempre, eh? I ara ja hi ha un determinat estaf tècnic. Però hi ha hagut moments que és que el regidor deia «Adelante mis 43» i es girava i no venia ningú, no hi havia 43.
i us podria explicar inclús alguna batalleta personal meva, eh? Vull dir... Però, és a dir, quan vam començar tots els temes del mercat municipal no hi havia tècnic. És a dir, jo me n'anava a la cambra de comerç a diferents llocs per veure com es podia orientar la transformació d'un mercat, etcètera. És a dir, perquè no tenies tècnic, eh? Vull dir... Fins que vam tenir la Conxa Caballer va trigar a passar temps. O sigui...
Per tant, jo crec que el que hem de fer tots plegats, les forces democràtiques i la ciutadania, és considerar bé les persones i després, evidentment, exigir-los la responsabilitat, que ho facin bé.
I el tema aquest de la retribució no sé si hi haurà un dia que serà tan generalitzable com amb els diputats o com amb altres rols de la figura representativa. Perquè diré una cosa, normalment hi ha equip dels que surten escollits regidors que tenen responsabilitats de govern i d'altres d'oposició, però els d'oposició també han de treballar, també tenen feina.
I estaria bé que diguessin el que cobren, també. Estaria bé que digues el que cobra un regidor d'oposició. Que té comissions informatives... S'ha d'estudiar els temps, etcètera. Estaria bé que ho digues aquí. I ha de ser capaç de poder elevar determinades peticions, el plenament, les preguntes, etcètera. Perquè tots els que estem a aquesta taula sabem què cobra un regidor de l'oposició.
Jo crec que no es pot... Clar, si ho expliques, la gent es posa les mans al cap perquè no s'ho creu. Parlar d'aquesta manera és frivolitzar. I a més a més, evidentment, la informació l'ha treta tota el portal de la transparència, la gent ho pot veure. I clar, quan fas de regidor, tant de bo, fosca, entres, marques, tens les 8 hores i te'n vas i ja està. I aquesta no és la manera de funcionar. No funciona així. Vas pel carrer i et diuen, beva, ara que et veig.
Sí, sí. I això són totes les hores del dia. Fins i tot, perdona, eh? Fins i tot no estan a l'Ajuntament, no tenen responsabilitats. Bueno, si et saben que tens vincle... Però tens algun càrrec, com per exemple quan jo era president d'Esquerra Moritz, o ara que no sóc res, però... I què li has de dir a la gent?
Nen, tu què manes? No, no, si jo no mano. Bueno, tu què estàs? No, no, si jo no estic. Bueno, tu què saps? I el que sí que és cert és que les persones... I després, perdona una cosa, Beba, Molins de Rei té un múscul i l'Ajuntament té el múscul econòmic que té. I, per tant...
Ja sabem que és l'empresa més gran de Molins. Potser ho encara ho hauria de ser més. Però tot té uns límits. Tot té uns límits. És a dir, tu ets regidor o regidora... Un dia podríem parlar dels límits de l'ordinar. Per exemple, tu ets regidora a Hospitalet i ets regidora de l'oposició a Hospitalet i segurament no necessites treballar. Perquè el sou de regidor a l'oposició a Hospitalet
et permet viure aquesta discussió però clar, això estem parlant de quantes localitats de quantes ciutats del nostre país la resta perquè jo ara recordo i tu també ho sabràs va haver-hi un conseller d'Esquerra però és igual va haver-hi un conseller
que se'n va anar a un poble, a veure, l'Ajuntament estava tancat, l'alcalde estava al tros. Sí, clar. I l'alcalde cobrava... Les dietes. Sí, 150 euros al mes. I clar, aquell conseller va dir... Això no pot ser. Un alcalde ha de tenir un mínim de... Però clar, hi ha ajuntaments que dius... Si li pago 2.000 euros al mes a l'alcalde... Ara hauríem de desenterrar l'informe Roca...
I hi ha la pròpia organització municipal de Catalunya, és per reflexionar-hi molt, perquè hi ha municipis molt petits. I aleshores, el ciutadà, encara que sigui un ciutadà d'un municipi molt petit, té els mateixos drets que jo, que sóc ciutadana d'un municipi de quasi 30.000 habitants. Vull dir un tí escatx llarg.
Per tant, com es fa perquè aquell ciutadà tingui el mateix nivell de prestació i dret d'accés a serveis? Per això s'han encomunat serveis amb molts ajuntaments a través dels Consells Comarcals, que és una figura que a mi no m'acaba d'agradar.
amb el famós informe Roca fa anys i l'Organització Territorial de Catalunya continua sent una assignatura pendent sobre la taula i ara ens n'aniríem amb altres camins. Però, en tot cas, respecte a aquest escrit, que a més a més no se sap si puja o si baixa, podria ser gallego aquest que l'ha escrit, perquè no sé què carai proposa ni què desproposa. Per tant...
El que sí que crec, i m'alegro que tots, exacte, que hagin coincidit tots, que hagin coincidit tots, és que el que hem de demanar-los a la gent que està a l'Ajuntament és que ho facin tan bé com sàpiguen, això per descomptat, i que ens rendeixin comptes del que fan.
És que els... Aquesta seria la conclusió, eh? Permís-hi. Hem passat del treball a l'empresa X. Quant cobres? 10. Ostres, tu, que bé, no? Treballo a l'Ajuntament. Quant cobres? 10. Depèn d'aquí, eh? Evidentment. Alguns fan escris d'aquests. És que a la ciutadania tenim drets i deures, tenim el dret...
de votar, que hauria de ser un deure, però és un dret, però també tenim el dret i el deure de fiscalitzar la tasca que fan els polítics. I ens passa, si mirem els partits per Europa, vull dir, els polítics cobren el que cobrin, bastant més que aquí, a molts llocs, i a més la gent està orgullosa que aquella gent... I aquí és totalment el contrari, vull dir, fins al punt de... Tu expliques una anècdota d'un director general que en el seu moment, quan va entrar...
el tripartit, després van tornar, i li vaig a la mare, tornaràs, i em va dir, mira, fins ara he treballat molts anys per Catalunya, ara he de treballar una mica per mi, per allò que dèiem. Sí, sí. I ell, després, amb el resultat que ha tingut la privada, doncs tenia raó, perquè al final...
és a dir que ell estant allà estava perdent clés la reducció és aquesta i hi ha gent que ho fa però hi ha molta gent que no està disposada a fer-ho evidentment quan veus la feina que et donen perquè a canvi de 400 euros si estàs a l'oposició i a més li has de posar un plàstic a tota la família
Perquè, clar, es van cagant amb tot el que en perdó. Llavors, a l'oposició, que estàs cobrant 400 euros i els portaveus ens sembla que 500. 100 més. 100 més. Això és totalment anecdòtic, perquè al final hi va o hi hem anat o hi anirem o el que sigui. Tu no et fas regidor ni regidora per arreglar-te la vida.
Qui pensi així està molt equivocat. Llavors, articles com aquests, com bé dius tu, com bé diu la meva, com diu el Joan, només serveixen per embolica, que fa por fort, per emmerdar la troca, perquè, a més a més, com diu el Joan, no sabem si proposa alguna cosa o desproposa. Bueno, proposa fer folló. Bueno, sí, fotre-li. Però, en certa manera, l'únic que aconsegueix, amb aquest despropòsit i amb aquest embolic, que no saps... Bueno, és que no estiguem aquí parlant mitja hora.
Bueno, primera que estem parlant mitjana... Estem mitjana parlant d'això. D'una cosa que no té rellevància ni té sentit. Correcte. Però ens ha permès parlar i reflexionar. No, no, evidentment. No, però el que s'hauria de demanar a la gent que vol escriure d'aquestes coses, primera, que tingui una visió més històrica dels fets, és a dir, que sigui capaç de, primer, de saber que no en saben...
molts que escriuen coses no saben el que estan escrivint ni saben d'on venen, doncs escriure tot això i reflexionar i, home, i si tenen capacitat per escriure, que tinguin capacitat per fer algun tipus de proposta, també. Però propostes de millora. No embolica que fa fort i de què es tracta? Doncs és d'acabar de desprestigiar o col·laborar amb la desprestigi de la política perquè els interessa a molta gent
i dic gent però no dic gentussa, és el desprestigi de la política i de la gent que es dedica a la política perquè no ens interessa la política. Avancem una mica més. Aquest cap de setmana justament han conegut aquest ingrés del president Illa, més enllà de com s'ha comunicat o no. A les xarxes socials hi ha hagut unes reaccions...
No, millor. Ell mateix va dir que es trobava bé i amb ànims, en fi, agraïnt tot el personal, en aquest cas, de l'Hospital Vall d'Hebron. Per exemple, sé que és un terreny polític, però també després hi ha hagut moltes més reaccions. Sílvia Riols li va contestar, tu també has hagut d'esperar tant en una camilla als passadissos com la resta de mortals? O has tingut habitació a l'instant? És que és per un amic?
per exemple. Li va respondre això i després... Allà ho de missatges... Per això t'ho dèieu i t'ho connectava una miqueta amb una cosa que ha sigut aquest cap de setmana. No em va bé perquè me la poses votant i com tu saps que jo soc davanter centre de l'antiga escola i quan me la posen votant remato.
Tu és la vella escola. Sí, com a davanter centre i com a central també. Això de treure la pilota jugada. No, no, el pilota endavant i que corrin. Els que en saben... Aquesta piulada de la senyora aquesta... Sí, per exemple. Suposo que s'hauria de dir senyora, no? Dies, dies. La individua, podem dir, per exemple. Bé, que lliga bastant amb aquest article d'aquest altre senyor, convilatà nostre...
Doncs demostra el que jo he dit moltes vegades en aquesta taula i que quan surto d'aquí hi ha gent que em diu... Com dius això?
que és que Aliança Catalana és feixisme amb estelada. I llavors, ara, què passa? Que, clar, com que s'embolcallen amb l'estelada en lloc d'amb el pollastre, com fan els de Vox i tal, home, no, aquests no són feixistes. No, no, són feixistes, són racistes, són xenòfobs, i són el populisme aquest que ha agafat ara a l'extrema dreta, arreu d'Europa, als Estats Units, perquè el fill dels Estats Units preferit del Naranjito, com diu el Joan Barrios, no en parlarem...
És la demostració de cap a on ens volen portar tota aquesta gent. I jo, la veritat, ara conyes a part. Conyes a part, eh? Jo estic molt preocupat, eh? Però molt preocupat, eh?
Molt. Perquè... Que Portugal a la millor... Guanya l'extrema dreta, també. Bé, més allà i del color que sigui el president, aquest respecte institucional... A part que és el president de la Generalitat. Que t'agradarà més, t'agradarà menys. L'hauràs votat, no l'hauràs votat... Però aquest mínim, aquest respecte. Home, i tant, doncs, que reposi, que faci el que tingui que fer... I a totes les coses tenen els moments.
A més a més, per davant. Podem parlar de les llistes d'espera, però crec que el moment no és ara, perquè el altre és la demagogia. Però a part del respecte institucional... No estaríem d'acord alguns amb els altres, segur que sí, no ho sé, però ara fer això en aquest moment... També és demagogia. Jo també estic preocupat, però com dic, també perquè els altres potser no han fet les coses prou bé. Segurament aquí tothom té la seva part de culpa. Acaba passant amb aquestes...
senyora, o que l'ahir l'altre dia i a tot arreu, perquè s'estan presentant a tot arreu. I jo penso que, bueno, veurem què acaba succeint i ja està, però al final, sí senyor, la gent, té una gent a darrere que l'ha votat.
i, per tant, és així, em recordarà més o menys. Ara crec que no és el moment ni de bon tros, això. Segurament aquesta espanya... No sé ni... Aquesta gent els haurien d'explicar alguna cosa que ja haurien de saber, perquè el dilluns passat deia allò del barri Osser Samuí, el llibre, que va molt bé, que és que la democràcia va de majories.
Hi ha una cosa, a més a més, que em sap greu, perquè el president Illa, precisament, és com bastant exemplar amb la seva pràctica esportiva. Vull dir, és una persona que sempre l'hem vist córrer, fer esport i demés. Aleshores, des del punt de vista, fins i tot, entre cometes, més egoista de la ciutadania...
Coneixer bé el diagnòstic que al final li acabin donant i veure la relació que pot tenir el tema de la pràctica esportiva, de l'atenció que significa la responsabilitat institucional i, a més, amb l'afectació que ara hagi tingut, des del punt de vista del bé col·lectiu també és interessant.
acabar-ho coneixent i evidentment des del punt de vista personal d'ell els meus millors desitjos de recuperació immediata perquè a més a més jo sí que l'aplaudeixo com a president jo estic molt contenta de tenir un president com l'Illa a Catalunya
que és un home sensat, endreçat, amb capacitat de diàleg amb tothom. Vull dir, em sembla que val la pena. Però és que jo crec que va més enllà d'això. Primer pel respecte institucional, perquè és el president de la Generalitat, i després perquè és una persona darrere. I a més és una persona...
que ha fet sense fer exhibició ha fet d'explicar la importància que té per al teu propi equilibri el tema de l'activitat esportiva i a mi això m'agrada per tant penses que passin aviat els 15 dies i facin un bon remendo i ja corre
Però tornant una mica a ho enllaçant amb el que parlàvem abans, és que no deixa de ser el que diu la senyora aquesta, però, en fi, per respecte, no amb ella, sinó amb les senyores, direm senyora, doncs... Jo crec que no és respecte a les senyores altres. No, no, és igual. És burro el que he dit, però...
Continuaré. Aquesta dona, que és la senyora, doncs, el que està dient... Clar, el que no pot ser, el que creuen alguna gent que es dedica a la política o es volen dedicar a la política, que aquí val tot. I, aleshores, això no... Igual que amb la carta que llegíem abans, tot no val, i amb aquesta... I aquesta no s'acaba... O sigui, s'ha posat a l'alçada, per exemple, doncs, ara, tornant al principi del tema dels trens,
Clar, el tema dels trens, amb la desgràcia que han tingut amb l'accident aquest dels trens, tothom, lògicament, s'ha posat a servei de les autoritats responsables de resoldre la situació, etc. Tots, excepte un, la Bascal. I el que diu la Bascal és que m'indigna, tu, giro. El que diu que...
en comptes de manifestar-se, doncs jo què sé, doncs a favor de no sé què, o de manifestar, o col·laborar, o donar-li el dol, no ho sé, o el condol a les persones que s'hagin perdut, res.
L'únic que diu, home, què podem esperar? Què podem esperar d'un govern mentider i corrupte? I és que ja t'empanxo, diu, això què té a veure? Què té a veure amb tot això? I l'Auriol, a veure, què té a veure el que està dient respecte a l'ensurt de la seguretat? Totes les coses tenen el seu moment, i aquest no era el moment, en tot cas. No, no, no. No, no, de què...
Però home, no és moment. És un moment de barrejar, de dir que una gent... Podem no estar d'acord amb la gestió del govern. Però què té a veure amb això? Res, eh? És el que està dient. És més del mateix en un moment en què crec que no toca. Hi ha 39 morts. No és que no toqui, és que és pura demagògia, perquè que funcioni o no funcioni el no sé què...
N'hi va haver un també que quan ens apalleçaven dèiem pilla muy lejos, al final. Sí, sí, sí. Ara no hem d'entrar en això, perquè al final... No, però és pura demagògia. És pura demagògia.
No estarem d'acord com ho fa o sí com ho fa. És pura demagògia. Però és pura demagògia i és el missatge que queda, doncs, o que... Moltes persones. Per això ho fan. Per això ho fan, justament per això. No, no, ja ho sé, ja ho sé. Però nosaltres, els que no estiguem d'acord amb això, és que no crec que hem de dir és que ara això no toque. No, no, no. Nosaltres no, que no toque és el que fan ells.
no és només dir que nota el que està fent aquesta senyora sinó és combatre-ho amb el permís del director com que és el tercer dilluns mestres de l'any com que és el tercer dilluns de l'any el dia mestres ja m'he atabalat deixa'm posar una nota digues un minut a veure si es demostra que a partir de certes edats fer 10 quilòmetres al dia és dolent
10.000 passos. És igual. Ara ens foten unes xapes pertot arreu que hem de caminar. Això ja ho deia el Capri fa molts anys. Però s'ha de caminar. Ja ho deia el Capri. Si s'aixeca a les 5 o a les 6 de la matinada... Això que fas tu d'anar a fer el matagall... Que no pot ser bo això. Si ho deia el Capri, que jo era petit, petit.
que no pot ser bo algun dia no ho faré ara potser és el moment el pregó us vull veure a tots a les 8 del vespre perquè a més tindrem una sorpresa en el pregó pels seus interessos vols dir-ho ara? si és una sorpresa dic de l'entorn del seu interès gràcies Ramon, Beba, Joaquim Joan bona setmana, que vagi bé
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Hem mobilitat un accident obligat a tallar la 2 a l'altura d'Abrera en sentit lleida amb desviaments senyalitzats i també provoca circulació intensa a l'AP2 al Batarrec cap a Saragossa amb un carrer tallat. Un altre accident genera també pas alternatiu a la Nacional 141C a Collxospina. A banda també hi ha retencions a les rondes a la B10 i a la B20, a la C58, a la C32, a la C31, la B23, la C33 i també...
a l'AP7 entre Granollers i la Roca del Vallès.
I s'eleven a 39 les persones que han mort i pugen a més d'una centena les que han resultat ferides. Moltes han estat greu en el greu accident ferroviari del Damoz a Còrdoba. El sinistre va tenir lloc ahir al vespre quan un tren írio que anava de Màlaga a Madrid va descarrilar i va envair la via contrària xocant així amb una àlvia que circulava cap a Huelva. Diversos vagons van descarrilar i dos van caure per un talús de 4 metres. Segons la companyia, la darrera revisió del tren va ser el passat 15 de gener.
La consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlón, ha afirmat que des de Protecció Civil han activat l'oferiment d'ajuda en la gestió d'aquesta emergència. De fet, aquest migdia també Generalitat i Ajuntament de Barcelona han convocat un minut de silenci a la plaça de Sant Jaume en record a les víctimes.
I també en aquest sentit sospesa la reunió prevista avui entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Fijo arran de l'accident. El president del govern espanyol ha anul·lat tota l'agenda del dia i es desplaçarà aquest matí al lloc dels fets. També govern i comuns han ajornat la reunió prevista per fer seguiment dels acords vinculats al tercer suplement de crèdit.
I l'esquiador rescatat ahir a la tarda, després de quedar atrapat per una llau a l'estació de Baqueira a Beret, ha acabat perdent la vida. L'accident va tenir lloc a la zona de Beret i els pompiers d'Aran van alertar els Mossos cap a les 6 de la tarda. De fet, a hores d'ara s'ha reprès la recerca.
d'una altra possible víctima, ja que a les zones s'hi han trobat també uns altres parells d'esquis. I Protecció Civil fa una crida extrema a la precaució per a l'entrada d'aquest dilluns d'una llevantada que pot deixar acumulacions de fins a 200 litres per metre quadrat en punts de les comarques gironines i gruixos de neu superior als 50 centímetres en cotes altes. Es mantenen activats els plans Neucat i Nuncat per un episodi que el Servei Meteorològic i els equips d'emergències comparen en certa manera amb el temporal Glòria
d'ara fa 6 anys. S'esperen onades, superiors també als 4 metres i continua actiu el risc d'allau a tot el Pirineu. I en esports, derrota del Barça per 2 a 1 a Sant Sebastià davant de la Reial Societat en un partit desafortunat. Amb 3 gols anulals i 5 llançaments al pal, els blograners no van poder batre els bascos que es van avançar en dues ocasions. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10. Informació local. Continua el repartiment de cobells de brossa orgànica dins d'aquesta campanya que està fent l'Ajuntament per fomentar que la gent separi la brossa orgànica des de casa. Aquesta setmana es reparteixen al Pont de la Cadena, justament al costat de la plaça Carles Vives, i també a les Guardioles,
a l'inici de l'Avinguda Mancomunitat amb el carrer Pep Ventura. Punts de recollida en aquests dos barris de la vila. L'horari és de dilluns a divendres de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit del vespre. Demà dimarts hi ha concert de la coral Cordona a la tarda a les sis a la sala polivalent de la Federació Obrera.
I el dimecres Esquerra Republicana organitza una xerrada amb motiu de la Fira de la Candelera per parlar del sector agrari. Per això hem convidat a Teresa Jordà, diputada al Congrés per Esquerra Republicana i exconsellera de la Generalitat. També intervindrà Jaume Sanz, que és geògraf, divulgador ambiental i regidor de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Pararà del sector agrari, al país, a la pagesia i també aquí a la nostra comarca.
L'acte es farà aquest dimecres a un quart de vuit del vespre a la Fundació Agrària. I el dissabte el Cine Club programa una pel·lícula, Cinema a la Penny, amb l'obra, amb la pel·lícula Nouvelle Vague de Richard Linklaker, una història que parla del moviment cinematogràfic francès conegut com a Nouvelle Vague i la pel·lícula es fixa sobretot en la producció innovadora que va fer Jean-Luc Godard.
Doncs la pel·lícula Dissabte a les 7 de la tarda a la Penim, un film que va guanyar la Concha de Oro al Festival de Sant Sebastià en aquest passat 25. Les entrades anticipades per anar a veure la pel·lícula les podeu comprar com sempre a Entràpolis i, si no, a la mateixa taquilla del teatre. Dissabte, Nouvelle Vague a les 7 de la tarda al Teatre de la Penim.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dilluns és la del Passeig, que està al Passeig Pimar Gall, número 11. Comuniquem la defunció de la senyora Antonia Molina González. Tenia 99 anys i l'acte de comiat serà demà dimarts a les 10 del matí al Tanatori. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem a persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la generació.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chi, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són ara mateix les 10 del matí i 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 19 de gener. De seguida fent l'espai polític del dia Preguntes, en aquest cas amb Molins, en Comú Podem. Farem també l'espai de Cultura Popular, l'espai mensual que compartim amb el Sergi Domingo, el Xenxo, per parlar i fer un repàs a l'agenda més destacada pel que fa a actes, activitats relacionats amb la cultura popular que tindrem les properes setmanes.
I farem un cafè amb el comerç, acompanyats de l'Helena Artacho, responsable de comunicació i estratègia de Molins Comerç. Tot això des d'ara i fins les 11 del matí.
Saludem a aquesta hora el Lucas Ferro, ell és regidor de Medi Natural i Serveis Ambientals i d'Educació de l'Ajuntament de la Vila i, a més a més, portaveu de Molins en Comú Podem. Què tal, Lucas? Bon dia, bona hora. Bon dia, bona setmana. Bon dia, bona setmana. Benvinguts. Setmana marcada ja per la Fira de la Candelera. Ja hi som. Tret de sortida, recordeu aquest divendres, 8 del vespre, al Foment Cultural i Artístic amb el pregó d'obertura.
que, recordeu, s'ha anat avançant, eh?, tradicionalment era a les 9 i això sí que s'ha tingut en compte i s'ha situat ja una hora abans del que es feia, eh? I s'agraeix, especialment els que tenim canalla ho agraïm, poder començar una mica abans i poder disfrutar de tot l'acte del pregó. Molt bé, el dilluns ens acompanyaves, la tarda vau fer comitè executiu de Fira...
Se'ns va presentar el cartell. Sí. Trobo que molt maco. Sí. Trobo que cada any segurament és...
És maco, però crec que està... Aquest any hi havia una pressió afegida de fer 175 anys i trobo que és un cartell preciós que transmet una mica aquesta perspectiva històrica arran dels 175 anys de la Fira, que dona un contingut artístic molt treballat i molt ben arreglat i que dona també, evidentment, perspectiva de futur. Per tant, crec que un encert total i una proposta artística molt completa.
Molt bé, doncs això és el que ha de passar a la Fira de la Candelera, el tret de sortida, com dèiem aquest divendres a les 8 del vespre. Pel que fa a l'actualitat, diguem, comissions informatives aquesta setmana, encara no? Sí, sí, sí. Aquesta setmana dimarts i dimecres tenim les del ple ordinari. Correcte, que serà el dijous 29. Arrenquem ja...
aquest mes de gener amb les primeres competències informatives. Correcte, que dèiem ara fora del micròfon, que suposo que ja també entrarà el nou regidor, en aquest cas, en l'aire, si tot va com a d'ara, no? Crec que sí, que ja deu estar acreditat, perquè això és una tramitació que a vegades es fa bastant lenta i que acaba provocant
aquest impàs entre plens que l'hagi de cobrir el regidor sortint, sí que espero i deciso que estigui ja acreditat i pugui estrenar aquest pla. Pel que fa als temes de les teves àrees, si hi ha algun tema destacat que s'analitzarà i es portarà...
El ple d'aquest dijous? Crec que inclourem un punt sobrevingut, perquè hem arribat a tramitar-ho, que té a veure amb la gestió de franges forestals, amb l'encàrrec de franges forestals, que havíem de fer la renovació i crec que entrarà finalment com a sobrevingut.
Bé, ens dèiem ressò també, Lucas, parlem de les obres del poliesportiu del Pont de la Cadena, que ja hem vist la carpa des d'allà fa alguns dies, instal·lada, i també tot asfaltat i ja pintat el pàrquing del carrer primer de Maig. En tot cas, però, la CUP va enviar una nota informativa, no sé si has tingut l'oportunitat de llegir. La pista esportiva del parc de Llobregat no és un aparcament Xavi Paz, aquest era el titular, el govern...
de Xavi Paz sacrifica la pista poliesportiva del parc Llobregat per fer un aparcament de cotxes sota el pretext d'unes obres al barri, que és un tema que ja havíem explicat, i diuen que des de la CUP lamentem i denunciem amb rotunditat aquesta actuació que suposa deixar fora de joc un espai públic
de lleure per encabir-hi cotxes. Considerem que ni la falta d'aparcament ni les conseqüències de les obres no poden competir amb l'esport i el lleure infantil i juvenil i exigim que es busquin altres alternatives que no sigui sacrificar parcs i pistes esportives per posar aparcaments. A l'hora reivindiquem de nou que es fomenti el transport públic amb altres bosses d'aparcament del poble que s'indiquin on estan
i que es fomenti caminar en comptes de poder tenir el cotxe sota de casa mentre s'habiliten espais reals de càrrega i descàrrega als carrers. I sobretot cal impulsar l'esport i el lleure i no despreciar-los com ha fet aquest govern. Què us sembla aquestes reflexions de la candidatura d'Unitat Popular?
És que crec que hi ha un problema, és evident, i de fet ho parlàvem aquí, perquè nosaltres, de fet, les reaccions que vam rebre eren al revés, que els veïns agraïen molt l'aparcament i que a veure si aquesta situació es podia allargar, els hi vam dir que no, no només per una qüestió de voluntat, que també, sinó perquè, evidentment, el parc de Llobregat no és urbanísticament zona d'aparcaments i, per tant, no hi ha volta de fulla.
El problema que ens vam trobar, i no és una decisió del Xavi, és una decisió que vam prendre col·legialment, de fet vam convocar una reunió amb els tècnics de la casa a mesura que vam anar coneixent els temps, especialment d'instal·lació de la carpa, els retards que anàvem tenint fruit de les pluges i de la situació que teníem, ens trobàvem que enmig de les festes d'anada l'havíem de treure més d'un centenar de places d'aparcament,
que el pàrquing que havíem dissenyat, que precisament ocupa aquesta funció que signa la CUP de ser un aparcament dissuasori on poder aparcar els cotxes a l'entrada de la vila, no el tindríem a temps i que, per tant, generàvem enmig de les vacances de Nadal un impàs on desapareixien 150 places d'aparcament.
I aquesta era la situació. I, per tant, quan nosaltres vam convocar aquesta reunió per valorar les diferents alternatives, Molins no té espais no urbanitzats que puguin fer aquesta situació d'aparcament amparcadari, perquè, de fet, el que teníem és on estem fent l'aparcament del primer de maig. I, per tant, ja havíem previst aquesta alternativa i, evidentment, per nosaltres ocupar transitoriamente la pista del Parc del Llobregat...
No era la nostra alternativa prioritària, però la situació ens va acabar empenyent cap aquí, i creiem que havíem de donar resposta a una situació en la que de sobte perdíem 150 places d'aparcament,
sense poder fer entrar l'aparcament substitutori, que ja tindrà caràcter permanent i que, per tant, treurà una gran part d'aquests aparcaments que teníem just davant de l'escola i els desplaçarà a les afores del poble, i que ens quedàvem en aquesta situació i que ho fèiem, a demés, enmig d'unes vacances de Nadal, on sabem que a Molins també hi ha molt moviment, molta necessitat d'aparcament, molta gent que ve a comprar Molins de Rei o que ve a veure la seva família a Molins. I va ser en aquesta lògica que vam prendre aquesta decisió, perquè no teníem moltes més alternatives on habilitar.
I per tant crec que hi ha moments on s'ha de donar respostes puntuals, on s'ha de poder assumir certes solucions en precaris i crec que va ser una bona decisió. Decisió que vam prendre conjuntament, sé que la CUP té. A vegades m'ho prenc en positiu, que no em vol posar a mi en els marrons i els agraeixo per la fixació amb el Xavi, però va ser una decisió que vam prendre conjuntament.
En una reunió on estava jo, estava el Xavi, estaven els tècnics de la casa, i on vam valorar les diferents alternatives que teníem. La principal era no fer res, però també enteníem que no fer res i perdre 150 places d'aparcament d'una tacada i no poder-les encabir en cap espai del nucli urbà...
era un desajust molt gran i molt sobtat, especialment pels veïns del canal, però no només, i que, per tant, havíem de buscar solucions que, almenys una part significativa, les poguéssim acabar encaixant. No les vam encaixar totes. Hi han sigut unes setmanes que ha costat molt aparcar el barri del canal, hi ha sigut unes setmanes de rodar amb el cotxe amunt i avall cada vegada que l'avís de treure de l'aparcament, però hem pogut, com a mínim,
tenir aquest petit espai de distensió i, per tant, crec que va ser una solució necessària i una solució acertada i agraïda, diria inclús, per molts veïns amb els quals la discussió ha hagut de ser precisament la contrària.
Bé, per cert, que la setmana passada també el que es parlàvem des d'ara Molins de com veuen la negociació que de moment encara s'està iniciant del pressupost 2026 i parlava el regidor Joan Albert Fabra d'aquelles propostes que van posar sobre la taula de cara al pressupost 2025. Per una banda parlava de la forma del terraple, parlava també de la Torre Ferniani i també de la possibilitat
de col·laborar o establir complicitats amb un centre especial de treball per fer manteniment a la via pública on es considera és oportú. Què hi ha de com estan totes aquestes qüestions i sembla que podria, pel que deia Joan Albert Fabra, reunir-se aviat ja la comissió que es va establir per parlar de què s'haurà de fer amb Torra Ferniani arran d'aquest debat que hi va haver amb la moció que van presentar, no?
Sí, però, d'una banda, Torreferniani, com bé sap el Joan Albert, va ser motiu de debat al ple, és motiu de treball en el conjunt dels residors. És veritat que, un cop debatut al ple, hem tingut el peron de les vacances de Nadal, hem tingut un darrer ple...
on ja hi havia una quantitat de càrrega, hi havia reglaments i que la pròpia oposició ens va demanar cert espai. Per tant, ara treballarem com començar a reunir-nos amb aquesta comissió. La segona qüestió m'ha marxat del cap. He citat la reforma del Terraplau i, sobretot, també la incorporació de persones d'un centre especial de treball.
Amb els centres especials de treball... Que aquí estava costant. I estem treballant, però costa trobar espais de col·laboració on ells estiguin disponibles. I, per tant, ara és una relació que hem de poder construir segurament amb més temps. Al contrari, ens hauria agradat, diguem que, que hagués sigut una demanda que hagués tingut ràpida acollida, però...
però també entenem que els espais mereixen el seu treball, que no hi ha tants espais disponibles on poder fer aquest tipus d'oferta, per tant la seguirem treballant, però la nostra voluntat hi és, també hem de tenir en compte que aquest tipus de convenis necessiten que hi hagi centres que demanin oportunitats d'inserció i, per tant, que puguem treballar amb ells conjuntament i que puguem...
situar les ofertes, diguem-ne, en la seva justa mesura, amb el treball compartit que mereixen, amb l'acompanyament, en aquest cas, dels professionals de l'educació especial que mereixen i, per tant, hi treballem. De fet, era una proposta que, quan ens la van plantejar, els vam agrair molt i que teníem sobre el cap i que sabíem que havíem d'obrir línies de treball en aquesta línia i, per tant, les seguirem treballant. I la tercera és que...
La reforma del terraple. La reforma del terraple. Jo crec que hem de partir de dues qüestions fonamentals amb el terraple. És evident, i nosaltres compartim el diagnòstic, que el terraple necessita una actuació integral, que és un espai molt cèntric de la nostra vila i, a més, és l'espai on es desenvolupa una de les artèries principals de la fira. I, per tant, és un espai molt utilitzat.
Però crec que hem de tenir dues coses molt clares i quan veiem el pressupost, jo crec que ho entendrem tots, aquest serà un mandat de molta inversió. Tenim el pavelló, tenim la residència, tenim els projectes d'urbanització que anirem posant sobre la taula. La darrera setmana presentàvem ja a Miquel Tort, després en podem fer 5 cèntims també.
I el terraplè no és una obra menor ni és un projecte menor. Per tant, jo crec que a nosaltres ens toca treballar una proposta que pugui ser una proposta de futur, però també assumir que el pla d'inversions municipals d'aquest mandat, el PIM, està molt definit i on hi ha inversions, hi ha de molta envergadura, on segurament no hi capa una reforma del terraplè. I això...
jo crec que hem de partir d'aquí. Per tant, haurem de fer les nostres tasques de projectar aquesta reforma, de ser capaços de consensuar-la, però no serà una reforma que es pugui cabir en aquest mandat. Es podran encabir via pla de voreres, via pla d'asfaltat, alguns elements que considerem de mínims per sortejar aquesta situació. Però és una reforma d'una artèria a Molins que és molt significativa, que, a més, pot tenir moltes derivades en torn a la mobilitat. El terrable és
Jo crec que l'únic carrer de dos carrils en un mateix sentit de tota la vila, si no semenes cap a cap del cap, i per tant pot tenir moltes derivades en torn també a propostes de mobilitat i que ha de ser un projecte de més alta durada, de més llarga durada, i que nosaltres el que puguem fer és establir les bases de com pot ser aquesta futura reforma.
El que sí que entrarà en aquest mandat és la reforma, com deies, en aquest cas del Miquel Tor. El que és que hem d'anar cap a un concepte de plataforma única, que evidentment no gens és coneguda aquí a la Vila, però amb alguns matisos, segons explicava l'alcalde el passat dijous. Jo crec que hem d'assumir el debat tal qual és i tal qual el tenim, que és com pacifiquem el centre Vila.
que crec que ja comença a ser una qüestió de fons i que és veritat que està molt condicionada per la falta d'aparcaments per la necessitat d'assumir les obres de la llibertat i de partir d'allà poder generar una bossa d'aparcaments però que és la qüestió de fons i per tant com preparem els carrers que donen accés al centre Vila a una futura pacificació que jo crec que aquelles reticències que podia tenir en el passat sortosament s'han sortejat
abans teníem una lògica molt de si la gent no pot anar amb cotxe fins al centre Vila ningú vindrà a comprar i a poc a poc hem anat construint
una lògica de que el centre Vila és un espai que precisament guanya afluència quan el pacifiquem. I precisament les famílies, la gent gran, els vilatans i vilatanes, agraeixen aquest espai de passeig, especialment des que s'hi ha pogut fer zona única. Per tant, jo crec que el projecte és un projecte molt encertat, que avança la línia de pacificar. Evidentment haurem de contemplar en aquesta pacificació com s'accedeixen a alguns punts del centre Vila, perquè hi ha aparcaments...
privats, perquè hi ha aparcaments públics, com l'aparcament de la plaça del Mercat, però que hem d'alinear les diferents transformacions que hi haguin al voltant del centre Vila en tornar a un oritzó de peatonalització del centre Vila i de pacificació del centre Vila. Jo crec que per nosaltres és un projecte molt positiu que entoma aquest repte
que l'entoma, evidentment, assumint les limitacions que tenim ara i que tindrem sempre al centre Vila, que és que s'han de garantir certs accessos, i que, a més, estèticament i comunitàriament aporta molt valor afegit en aquest carrer i en el conjunt del centre Vila. Com anem ramificant aquesta zona de passeig que es deriva de la pacificació del centre Vila? Per tant, jo crec que és un projecte molt positiu.
Bé, per cerca de la tarda, volia també comentar amb aquest article, no sé si l'has llegit, d'Alfonso Rodríguez, president del Partit Popular, amb un tema que no és nou, que hi genera sempre debat, dedicacions parcials a molins de rei, realitat operativa o ficció remunerada? No el tornaré a llegir perquè ja l'hem llegit.
abans, però en tot cas es planteja aquesta combinació de responsabilitats àmplies amb una dedicació formal de 8 o 20 hores setmanals i que es planteja aquesta pregunta inevitable. És realment possible atendre amb qualitat i profunditat totes aquestes funcions en tan poc temps
remunerat i acaba dient el model de dedicacions parcials de Molins de Rei és legal i compatible en pràctiques habituals en molts municipis espanyols el que falta des d'una perspectiva de transparència proactiva és una connexió més clara entre les responsabilitats polítiques assignades i la dedicació real que requereix per gestionar-les bé entre moltes altres reflexions que fa l'Alfonso. Què et sembla aquestes reflexions que planteja? Hi ha una cosa amb la
amb la qual estic parcialment d'acord, a Molins de Rei hi ha històricament una tradició de minimitzar al màxim les dedicacions exclusives als equips de govern. Si vas a pobles del voltant que tenen població similar, normalment l'equip de govern està, si no tothom, pràcticament tothom, a 8 hores.
El que passa és que les 8 i les 20 hores, sortosament, en molts casos són ficció. I jo crec que també ho hem de dir, que hi ha molts companys que estan a 8 hores i en fan bastantes més de 8, i que estan a 20 hores i en fan bastantes més de 8. I jo crec que és una lògica que té molt a veure...
amb la voluntat d'aportar, de dir jo no renuncio a la meva trajectòria professional perquè sé que per mi és una situació temporal, aportar Molins de Rei, sé que acabaré fent més de vuit hores o que n'acabaré fent més de vint,
però vull entomar durant aquests anys que el meu compromís per la vila sigui aquesta sobrecàrrega i els companys, per exemple el Gerard, que evidentment fa més hores que un rellotge a la seva feina i aquí, doncs segurament sap que està a vuit hores i sap que en fa moltes més, vull dir, no, és una cosa que un fa per compromís i que precisament perquè un fa per compromís també té una data de caducitat, no aquesta sobrecàrrega que...
que on s'imposa. Igual que els regidors de l'oposició fan més hores que el ple i només se'l remunera el ple.
Som un ajuntament petit, a diferència d'altres municipis que ens poden semblar de tramany similar, no tenim un pressupost municipal alt, perquè no tenim tampoc grans polígons industrials, no tenim la CEA, no tenim altres fonts d'ingressos, no som un municipi amb alta activitat econòmica, i a vegades es genera aquesta dissonància entre que ens percebem com una vila...
diguem, amb rentes superiors a la mitjana del Baix Llobregat i que, per tant, hauríem de tenir un ajuntament que és Sant Miraller, Sant Joan d'Espim, Sant Just d'Esvern, amb els municipis, però som un municipi molt encapsulat urbanísticament, que té espais d'activitat econòmica
reduïts en relació amb altres municipis, que té ingressos, per tant, menors que altres municipis, i que sempre ha assumit històricament una solució de consens entre...
les tres persones que estan a dedicació exclusiva i la resta de l'equip de govern que reparteix mitges, jornades i quarts i cinquents de jornada. I això suposa una sobrecàrrega, suposa que hi ha moments, especialment pels companys que alternen diferents feines, de molt compromís i de molta dedicació i de fer més hores que un rellotge...
però creiem també que és la forma de poder destinar recursos allà on considerem que són prioritaris, que és en els treballs tècnics, en la remuneració del personal laboral que fa altres tasques de la vila i en poder reforçar altres serveis. Per tant, és veritat que el CAPUNTA té limitacions i nosaltres les veiem cada dia, però és veritat també que considerem que és una situació positiva i que a més expressa un compromís de fons dels regidors de la vila.
Bé, anirem acabant, ara comentaràs per un micròfon també, Lucas, déu-n'hi-do aquest cap de setmana, aquest accident ferroviari, com ha acabat, perquè de fet va ser ahir el vespre, i encara anem pendents de les notícies que van arribant.
Sí, en primer lloc, evidentment, enviar el nostre control a les famílies i a les persones afectades per aquest accident a Damuz. Crec que s'ha actualitzat la xifra fa mitja hora que l'he pogut mirar a 39 morts, però inclús el propi ministre i fons del govern deien que n'hi havia força més. Es desconeixen encara les causes, però és evident que un accident frontal entre dos trens...
a direccions contràries, doncs és un accident que comportarà un nombre de víctimes tan mortals com ferits, molt important, i per tant haurem de seguir fil per randa tant les explicacions de les causes, com evidentment la situació de les persones que avui estan ferides o que encara estan pendents d'identificar en els dos trens. Trobes unes coses tan esferidora, no? Aquest matí quan seguia la notícia, doncs
et xoca, et sorprèn, no t'ho esperes, sempre et queda aquell neguit de això pot passar en qualsevol moment, en qualsevol situació, i per tant, quina és la responsabilitat que hi ha d'haver en el disseny i, evidentment, en les mesures de prevenció. També és veritat que veig, especialment a les xarxes socials, tot un discurs de...
jo diria que inclús d'odi entorn a aquest tipus de situació que també genera certa distància, per tant esperem a conèixer bé el que ha passat, mantinguem el nostre respecte als ferits i a les famílies i el nostre condol i la nostra exigència, evidentment, que s'esclareixi la situació que hi ha hagut, però Déu-n'hi-do les imatges que ens estan arribant.
Doncs ho deixem aquí, Lucas Ferro, moltes gràcies. A vosaltres. Per acompanyar-nos, que tinguis una bona setmana. Igualment. Gràcies. Anem a escoltar la música de... A veure, Jofre Verdagí ha fet un disc en homenatge al seu padrí, que és Joan Manuel Serrat, i per tant ha revisitat les seves cançons, com per exemple aquest clàssic Paraules d'amor. L'escoltem i de seguida venim amb el Sergi Domingo.
Jo me l'estimo encara plegats vam travessar una porta tancada com us ho podré dir
Tot el meu món llavors Quan en la llar cremava Només paraules d'amor Paraules d'amor Senzilles i tendres No en sabíem més Teníem 15 anys
No havíem tingut massa temps per aprendre. Tot just despertàvem del son dels infants. En teníem prou en tres frases fetes que havíem après d'antics comedians d'històries d'amor.
Unís de poetes, no en sabia més Tenia 15 anys Ella qui sap on és Ella qui sap on pare La vaig perdre i mai
Sovint han fer-se fosc De lluny m'arriba una cançó Velles notes, vells acords Velles paraules d'amor Paraules d'amor Senzilles i tendres
on sabíem més teníem 15 anys no havíem tingut massa temps per aprendre tot just despertàvem pel son dels infants en teníem prou en tres frases fetes
Havíem après d'antics comedians, d'històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més, teníem quins anys. Una cançó prou coneguda, molt coneguda, Paraules d'amor, revisitada en aquest cas pel Jofre Bardegí al seu disc d'Homenatge a Joan Manuel Serrat. Passen 5 minuts de dos quarts d'11 del matí.
Ja ha arribat aquell dilluns al mes en què ens visita el Sergi Domingo Elxenxo, membre de la colla gegantera de moltes més entitats de la vila, amb el qual repassem la cultura popular que ha de venir aquests propers dies a aquestes activitats arreu del país. Què tal? Bon dia. Bon dia, Sergi, de moment et posem al micro 3, perfecte.
Ah, bon dia, ara. El Sergi que ve amb una samarreta del Centre Artesà Tradicionari. Bé, és la samarreta que hi havia perquè ho estic fent rentadures i... Però bé, és un espai que t'agrada i que ha sortit aquí en aquest espai diverses vegades. És un espai que freqüento mínim, mínim, mínim un cop a la setmana.
Un cop a la setmana, això està molt bé. Pensava que era més espaiat. No, no, un cop a la setmana, els dimecres, habitualment, quan hi ha activitat programada, o sigui, a partir de finals d'aquest mes, i així. Molt bé. Escolta'm, em deies que t'ha agradat el cartell de la Fira Alcandalera, eh? Bàsicament perquè quan els cartells es fan amb criteri, acostumen a sortir bé.
quan els cartells s'encarreguen a gent que coneix la festa, que hi té una sensibilitat, una sensibilitat amb la vila i això, habitualment, habitualment, no sempre, però acaben sortint una molt bona... Ja tens molt de guanyat, vols dir. Tens molt de guanyat. De fet, aquest cartell per aquesta edició, que a més és especial, doncs crec que és fabulós. Que bé. Barreja la tradició amb la innovació i això...
Això és un punt a favor. Estaria bé que, per exemple, els de festa major tornessin en aquest estil, tornessin en aquest estil d'obres d'art i no a vegades cartells que sembla que en 10 minuts es poden arribar a fer. Molt bé, molt bé. Des d'aquí la reivindicació. Sí, sí, sí. I doncs la... Felicitació al Josep Martí Bufarull, eh?
Bé, entrem en unes setmanes, Sergi, que em deies, molt marcades pel carnaval que vindrà el mes de febrer. Sí que ens començarem remarcant que ens arriba segurament una de les grans obertures de la vila, com és la Fira de la Candelera. De fet, comencem aquest divendres amb el pregó.
Però ja després tenim... I deixant enrere un cap de setmana marcat per Sant Antoni. Un cap de setmana marcat per Sant Antoni, que en algunes poblacions s'han fet tres troms, en algunes malauradament s'ha hagut de suspendre pel temps, i que també era una festa bastant arrelada aquí a Molins, que per diversos motius s'ha perdut a Molins. Seria molt bonic recuperar-ho. Sí, t'agradaria que recuperés. Perquè al final és com el bestiar a la fira, és com la part del planter de la fira,
és una part de la història de Molins que no s'ha de deixar de perdre. No podem obviar un passat agrari aquí a Molins. Al final estem a les portes del Parc Agrari del Llobregat i ens toca de prop a això. Bé, en algunes poblacions sí que s'ha celebrat. Correcte. I en els futurs... I ara per aquí, de fet, tenim fins l'abril i a l'octubre fins i tot hi ha algunes poblacions que el segueixen fent. Molt bé. Que també s'ha de mirar això de descontextualitzar tant les festes. Sí.
El març ja em sembla, quan ho fèiem nosaltres, ja em sembla una miqueta agosarat celebrar Sant Antoni, 17 de gener, però quan, per exemple, Cervalló ho celebra l'octubre ja és... estem celebrant un altre sant diferent. Teníem també allò dels focs o fogarons. Els fogarons a Gràcia, que és també aquest cap de setmana, un cap de setmana després dels fogarons de Sa Pobla i tot el Sant Antoni. Són el cap de setmana que ve. Correcte. És perquè així la gent de Mallorca
I Menorca pot anar primer a les seves festes de les seves localitats i després els que estan aquí a Catalunya poden reviure una miqueta aquí a Catalunya, a la vila de Gràcia. Molt bé. També estan marcat pels entertassa tradicionaris, que són uns dels impulsors d'aquesta festa.
Bé, això ve en context amb la Salvació Sant Antoni que hem tingut aquest dissabte. Correcte. I ara mirem cap endavant. I ara ja mirem endavant. Tenim una fira de la Candelera, a part de la Fira de la Candelera Molins, també tenim la Candelera Calafell, tenim la Candelera Perafita, que són les dos grans... Que sempre ho dic, ens agrada molt la fira, però si algú és d'aquells... És que hi ha molta gent, és que em col·lapsa en el poble, és que...
I té lloc per aparcar a Molins i no ha de buscar-se la vida, per aparcar lluny de casa. També recomano visitar aquestes festes i fires de la Candelera. Abans tindrem la mostra comercial i agrícola de Sant Vicenç. Aquest cap de setmana, Sant Vicenç. També és una miqueta de la Festa Major Petita de Sant Vicenç als Horts, Festa Major Castellbisbal...
I és també l'avançada a la nostra fira, amb aquesta mostra de pastisseria, que és espectacular sempre. I tant. Que fan just davant de la plaça de... Perdó, davant de l'Ajuntament. Correcte, Venus. Amb una carpa. Allà... Bé, és això. Totes les poblacions, el seu centre neuràlgic s'ha de... s'ha de l'estir de festa. I en aquest cas ben dolç amb la pastisseria.
Correcte, això sempre suma. Per tant, aquest horitzó, però... Després ens arriba, com aquell qui diu, una setmaneta de descans. De treva. Bastant de treva. Que és el 7 i 8, no? Que és el cap de setmana del 9. Però després ja tenim la setmana del 9, que tenim dues festes grans aquest any. Aquest any se'ns ajunten dues festes bastant importants, com és Santa Eulàlia-Barcelona i el Carnaval.
Tenim els carnavals típics i tòpics. Tenim el de Toralló, Sitges, Solsona... Dijous Gràs... És el dia 12, dia de Santa Eulàlia. Santa Eulàlia, sí. Santa Eulàlia gloriosa, d'enlleu pels barcelonins. Molt bé. I el que passa Santa Eulàlia a Barcelona és que aquell dia es fa la passejada de les Laies. Què és la passejada de les Laies? Doncs totes les gegantes de Ciutat Vella...
Aquell dia, poèticament, es passen a anomenar l'Aia. I el que fan és una petita cercavilada pel centre històric i baixen per la baixa de Santa Eulàlia, que hi ha allà al costat de la catedral, i acaben a la plaça Sant Jaume. A part d'aquest dia...
També tenim el cap de setmana, el 14 i 15, que a part de tots aquests carnavals tenim el dia 14 la mostra de gegantons d'escoles de Barcelona. Al final Santa Eulàlia és un sèmbol relacionat amb la infància. Les escoles de Barcelona hi tenen aquest paper el dissabte al matí. I el dia 15 al matí, mentre aquí estiguem fent el ball del petit camell, a Barcelona s'està fent el seguir a Santa Eulàlia.
on els gegants de la plaça Nova, en Roc i l'Eulàlia, baixen també un altre cop amb tot el seguici per la baixa de Santa Eulàlia, però davant del tabernacle de Santa Eulàlia s'hi fa el ball de Santa Eulàlia. Si algú ha estat en aquell carrer, és un carrer que, per dir-ho així, una miqueta més estret que el carrer Sant Miquel. És un carrer molt, molt estret, i la complexitat d'aquest ball és que es van creuant més d'un cop i més de dos, i gairebé és un ball tot el rato de creuaments, amb voltes, i és un moment molt especial. O sigui que...
per les dimensions del carrer, qui està allà té la sort de veure-ho, si no, no ho pots veure, però val molt, molt la pena visitar aquest moment. Sé que és carnaval i que la gent aquí a Molents l'agafa amb força.
I també, a part de tot això, s'ha de recomanar que el dia 15 de la tarda, o sigui, el moment que nosaltres estiguem aquí en el nostre moment, el clímax del Carnaval, al Vall del Camill, doncs a Barcelona també s'estarà fent el seguici dels 425 anys dels Gegants del Pic, que és un seguici que d'aquí ben aviat començarà a presentar una miqueta els convidats.
i el que fan és portar les figures emblemàtiques de Catalunya per fer un seguici popular. 425 anys! De fet, aquest divendres 16 van inaugurar una exposició, i aquest divendres 23 fan una petita cercavila d'inauguració d'aquest aniversari, que val molt la pena. L'exposició està al Col·legi d'Arquitectes. Potser és un... Em sembla veure el Ricard Vinyats.
Hi ha això dels friquis del Montgeganter. Ell hi forma part. També hi forma part i també ens agrada a vegades fer aquestes petites baixades a Barcelona o altres poblacions a veure exposicions. A més, en aquest cas, tenim dues peces bastant emblemàtiques de Catalunya, a part dels gegants del Pi, dels quatre, que els vam tenir aquest setembre aquí a Molins, i hi ha els gegants de Vilafranca al Penedès, que són com uns dels més mítics, més emblemàtics de Catalunya, i els de Torro allà de Montgrí,
que per antiguitat són unes còpies de l'any 50, però els originals estan més o menys del 1700 i poc. Ja els podeu veure al Museu de la Mediterrània. Molt bé. Per cert, parlant del carnaval nostre, local, diguem, es presenta demà, no? Demà, demà a dos quarts de vuit. A dos quarts de vuit. A els baixos del Molí. Exacte, l'any passat em sembla que va ser a la Gòtica. Aquest any, per coses d'agenda, s'ha acabat fent als baixos del Molí. Diu, presentació a Carnaval Molins 2026, i olè...
i olef i fins aquí, i hasta aquí puede leer, eh, que se'n diu diu que tremoli el reial molí i entre crits d'olef fem vibrar la maestranza molinenca bueno, aquí demà presentem cartell i presentem els actes i presentem tot el relacionat amb aquest carnaval sí, bastant, diguem, apretat o ja passa normalment però vull dir que encara no s'ha presentat la fira, diguem bueno, és això que no sabem els actes de fira
I ja presentem el Carnaval. Exacte. Això ens passarà aquest any i l'any que ve, perquè l'any que ve també per coses d'agenda, ja sabeu que Molins i el Carnaval fins fa a una època es feien en dates diferents a Catalunya. Des que Comitè va entrar, doncs es fan les dates tradicionals. Això es va reajustar. Què passa? Que si com aquest any és dues setmanes després de fira, o sigui, tens una setmana de treva, l'any que ve Carnaval pròpiament tocaria la setmana de fira,
i també serà el cap de setmana següent. És la gràcia de fer les coses quan toca, que a vegades, doncs, s'assolapan. I aquest any, doncs, ens passa això, que anem molt a pretadets. Perquè potser hi ha algun acte ja, aquest cap de setmana, del carnaval, no? No, no, no, ens hem d'esperar ja al passat de fira, però presentem el carnaval ara i així ja per fira ja comencem a fer una miqueta bullir l'olla, que també va bé. Molt bé, molt bé.
Més coses? Home, jo crec que tenim els carnavals... Podem parlar dels carnavals així més típics i tòpics, com tenim el Dijous Gras a Torelló amb el Puyasso, que l'any passat van venir a les xerremeques i ens el van explicar una miqueta. També van venir de Solsona, no? També van venir a Solsona. Solsona tenen aquest carnaval que és com la paròdia de la Festa Major, amb la poanjada del Roc el dissabte al vespre, un acte també bastant singular dels països catalans,
i després tenim el diumenge de carnaval a Vilanova i la Geltrú amb totes les comparses, que també és molt, molt maco. El diumenge és el dia maco dels caramels i tot allò? És el dia dels caramels, és el dia que, com algun cop m'ha passat a mi, com antigament aquí a Molins fèiem el carnaval una setmana, una miqueta més tard, anaves a Vilanova i la Geltrú aquella setmana i et trobaves amb un tinglado que no t'esperaves. I això ha passat.
Tot i que potser la gent l'identifica més amb Sitges. Correcte. Carnaval... Sitges també és bastant potent. També tenim la Rua de l'Extermini el dimarts de Carnaval, o sigui...
Sí. La setmana que ens... El 17. Mira, d'aquí ho dic... D'aquí un mes. D'aquí un mes. Sí, tindríem aquests grans carnavals. Després n'hi ha alguns de... d'així petits, tenim tota... així relacionat amb el carnaval, totes les festes de l'os de... Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans i Arles de Tec, que és... Cada cap de setmana, ara, per la Candelera, doncs...
Hi ha el del cap de setmana del 31, el del 87 i el del carnaval, i cada cap de setmana és a un lloc diferent. És una festa que també tinc moltes ganes de conèixer, encara no he conegut físicament, sí que llegint amb vídeos sí, però tinc ganes de poder-la veure algun cop. Molt bé.
Per tant, doncs, estigueu atents. Home, ens arriba un mes aquí a Molins, o unes setmanetes bastant intenses, que després se'ns farà allargar el túnel fins a la propera festa, que ja serà com aquell que diu Sant Jordi. Sí, per tant, ara setmanes intenses. Setmanes molt intenses a Molins, però... Començant per aquest divendres el tret de sort... És a dir, demà la presentació del Carnaval, el divendres el prego de la fi del vespre. Sembla bé que s'avanci?
Al pregó? Sí. És que al final, a les 9... Molt tard era, no? A les 9, un divendres a les 9, la gent vol anar a sopar. I quan sorties ja no podies anar a sopar. Perquè aquí, al pregó de la fira, va a sopar. Perquè ja eren les 10 i 10, les 11... Les 11 i els llocs on pots anar a sopar ja tenien ganes de marxar. D'anar tancant cuina. Que s'entén, també. Sí. I després, ja del pregó de la fira, ja el cap de setmana que ve... Bueno, aquest cap de setmana, amb aquestes activitats tradicionals, com és la vallada de les bars, la vallada de Sardanes, i després...
el gran cap de setmana del col·lapse a Molins. Molt bé. Doncs, Sergi Domingo, escolta, moltes gràcies. A tu. Que tinguis de moment bona setmana. Sí, bona setmana i ja ens anirem veient. Ja ens anirem veient i ja anirem parlant. Gràcies. A tu. Ens queden 12 minuts per arribar a les 11. Seguim.
Bé, els minuts que ens queden fins a arribar a les 11, els dilluns, ja sabeu que els dediquem a parlar del comerç. Fem un petit cafè amb el comerç, i en concret amb l'Helena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. Bon dia. Helena, bon dia. Bon dia. Seguim amb fred, eh? Seguim amb fred. Hi ha refredat el tot, i a més... Si haguéssim de fer un cafè, què faries tallat, cafè amb llet?
Jo no he de tallat. Un tallat, eh? A vegades amb xocolata, eh? Sí? Xocolata desfeta? Bueno, no. Com un moca. Ah, sí.
Com un moca. Un moca, cafè amb xocolata, tampoc. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs, què m'expliques de nou? Què t'explico? Poses, no? Coses que ja hem tancat, que ja ho vam parlar la setmana passada, que havíem tancat ja l'any. Ara és veritat que estem fent números, planificant ja 2026...
Millor. Sí, sí. Passarà avui, que és el Blue Monday, que dèiem, el tercer dilluns de gener. Que és el dia de més mandra. Cap base científica, però que el temps no acompanya, que venim de Nadal, que ens hem gastat bastants diners per Nadal...
I que les properes festes no cauen fins a Setmana Santa, que queda... Són lluny. Exacte. I tot fa... Bueno, i també tot és molt comercial. Tot és molt comercial, sí. Tot al final són estratègies comercials perquè... Va, doncs va, per animar-nos... Unes coses per, vinga, doncs compra, no? I sembla que...
És la solució. Que sí que comprem aquí Molins de Ràdio. Escolta, endavant, eh? No, no, això sí. Ara, els dilluns al matí... És difícil. Moltes botigues estan tancades. Això no sé si és característic només de... De tot? És general, eh? Dius de Molins, eh? No, no, és general. Bé, al final tothom el que fan és una valoració de si hi ha afluència de públic, perquè això ens ha passat que algunes botigues que obren noves...
Diuen, jo obriré, i segons com ho vegi. Si després veus que no tens gent al carrer, has treballat tot el dissabte, o... Sí, molts treballen tots el dissabte, o només al matí, doncs dius, ostres, no passa res per descansar el dilluns al matí. Al final necessiten hores de descans, també. Oblir un horari comercial...
és bastant esclau, llavors. Busquen la manera de dir, si no més rentable, tanco la botiga. I això sí que és veritat, que si ara passeges una miqueta parlant amb els comerços, els d'alimentació segueixen... Òbviament no és com el Nadal, però van tirant, però és veritat que hi ha sectors que ara mateix no tenen gaire públic, sobretot joguines, per exemple. Correcte. És un més difícil, però bueno.
I nosaltres, per la nostra part, estem preparant l'any, que és el més proper que tenim coincident amb Carnaval, que ara estàveu parlant així del dijous gras, que nosaltres fem la fira en Grèixet. 12 de febrer. Exacte.
ha anat canviant de lloc, també, i l'any passat va ser la Passa al Palau? Sí, coincident amb la Ribo, i aquest any no sé si es pot dir. No, crec que no. Clar, és demà. Serà una altra ubicació. Només podem dir això.
A la responsable d'estratègia. És veritat que fins demà és la presentació però no direm res. Però sí que la fira en qüestió, aquesta greixa, la fira en greixa seguirà existint. Hi ha diverses parades tant de pastisseries, no? Sí.
Com de xarcuteries. Sí, sí, fem una mica... El concepte de la coca de llardons per una banda, botifarra d'ou... Botifarra d'ou, tot això. Exacte, llavors els socis, això és una acció que fem des de l'associació, llavors tots aquells que són socis i vulguin participar i siguin dintre del sector, doncs hi participen, que jo crec que encara no ho hem...
obert, no ho hem comentat els membres, però entenc que seran, si no els mateixos, molt similar, perquè al final és una fira que està... O sigui, hi ha molt de públic, això de coincidir amb l'arriba sempre ens fa bé, i bueno, és molt engrescat i val la pena. Llavors jo crec que tindrem públic una altra vegada, farem un...
Ho replicarem, canviarem l'ubicació i ja està. Ja explicarem a partir de demà on serà aquesta ubicació. Això és el més proper. Llavors també estem treballant a veure si fem més cosetes durant aquest any. Potser també estàvem parlant amb algunes botigues del sector de la salut d'intentar fer alguna cosa...
pel dia 7 d'abril, que és el Dia Mundial de la Salut, llavors és una cosa que tenim pendent de parlar també amb l'Ajuntament, perquè segurament ells sempre fan coses en aquests dies, llavors potser sumar-nos nosaltres com a comerços, i com tenim alguns membres que són centres terapèutics o centres psicològics, intentar sumar-nos en aquesta acció i veure si podem fer alguna cosa.
És una cosa que estem encara negociant. Seguim, com sempre, amb les campanyes de Fem Molins, cada mes tenim una nova, i això és el més proper. Llavors ja després, si no, ens anirem cap a l'estiu. Però bé, de moment, el més proper és ara...
al febrer. La Candelera també tenim, però la Candelera al final cada negoci treballa per lliure. Dir això, que al final les botigues surten al carrer, a la porta de casa seva, i jo crec que és una... Al final la fira a la Candelera és molt notòria pel poble i molt notòria pels comerços, no? Llavors, bueno, a sortir al carrer. Els que vulguin poden sortir al carrer, diguem. Sí, sí, sí. En previ...
Ja està tot, bueno, ho estem engegant ja perquè tinguin els seus metres quadrats, que tinguin el seu... Exacte. I sí, la veritat és que a Molins no parem, s'ha de dir. És una vila molt moguda i tanquem una fira i obrim una nova. I això s'agraeix també. El que deies de l'abril, normalment, a l'Ajuntament el que feia és la mostra d'entitats sociosanitàries. Exacte. Al Palau potser ho fessin?
Sí, normalment al pati de l'escola. Al pati de l'escola del Palau. No de la plaça, sinó de l'escola. Sí, me'n recordo d'haver-hi estat. A partir d'aquí podeu lligar, no? Sí, la idea és això, sempre fan amb entitats i nosaltres, ostres, som comerços, també potser podem fer alguna cosa. Sí que potser parlar amb algú més a gran escala o algú que surti una miqueta més enllà, que estigui potser a una plaça més pública, que no hagis d'anar directament o...
expressament al pati del Palau. Però bé, tot això és una cosa que està molt incipient, que encara no ho hem tancat, però és una proposta que ha sortit directament del sector salut i que des de l'associació volem mirar a veure si es pot tirar endavant. Molt bé. I com dèiem des de la setmana passada, també alguns comerços oferint rebaixes. Sí.
que van engegar just després del període de Nadal i, per tant, després de Reis. Sí, llavors això també, que encara estan vigents, que l'agència ha de comprar que es faci una volteta pel poble, encara que faci fred. Exacte, com avui mateix. Fa molt de fred. I podeu fer un moca...
No sé on, eh, exactament. Bueno, suposo que sí, que molts em fan, però... No ho sé, eh? No m'he arriscat. Ho feia més a Barcelona i ara aquí a Molins és veritat que no... A Barcelona t'ho feien més? A Barcelona, quan la meva època anyossà, sí que feia bastant moca. Ara ja m'estic controlant més, suposo que, no sé, per l'excitació que provoca que hi ha amb l'edat, sembla que no fa falta. Molt bé. Feta aquesta reflexió...
No, que tot afecta més. Però bueno, això ja és un altre... Clar, i sí, el cafè també és un estimulant. Clar, somali, saps? Xocolata. Sí, sí, jo també ho noto. Força. I segons quines hores també, eh? Quan passes ja de les 6 de la tarda, millor... Encara que sigui descafeïnat, vols dir?
No ho sé, és que a vegades... Saps què passa? Que a vegades és... Segur que és escafeinat. Clar, tens certs dubtes, eh? Sí, a vegades passa. Però bueno... Escolta, un plaer, eh? Sí, no sé si un dia podíem parlar de cafeteria, si vols. Vale, sí, sí. Me les conec bastant totes. Perquè fora conyes, també, a banda que vulguis bastant, hi ha espais per poder treballar bé. Sí, sí.
La veritat és que ho agraeixo, perquè és veritat que jo treballo bastant al carrer, perquè potser has d'anar a fer visites o el que sigui, estàs bastant al carrer i vaig provant. Val, però no t'hi estàs tot el matí, perquè s'han viscut escenes de dir, nois, amb un tallat...
No t'hi estiguis tres hores. Hi ha llocs que potser són més... Em sembla que no molesta tant, però d'altres ja veus que potser és d'aixecar el cul. M'envaig a la biblioteca, que també s'està molt bé. I tant, un bon espai. Helena, doncs ho deixem aquí. Sí, moltes gràcies. Gràcies a tu, com sempre, Helena Artacho, que vagi molt bé. I cuida't. Gràcies. Ens queda un minut per arribar a les 11. Farem una pausa. Mireu, encara hem de parlar...
de llibres, i ho hem de fer amb la Glòria Massana a l'espai, llibres que han canviat el món, un viatge fascinant. Avui ens porta a les mil i una nits, seran tres quarts tocats de dotze. El Miquel Casas serà aquí amb nosaltres també per posar-nos de nou bona música i comentar-la a la màquina de la Penny. I parlarem d'una altra entitat de la vida, en aquest cas l'associació
de veïns i veïnes del centre Vila, que programen una assemblea general ordinària i interessant aquest divendres a les 7 de la tarda a la Federació Obrera. Què és el que ha de passar, entre altres coses, a l'acció de la nova Junta Directiva? En parlarem de tot plegat d'aquí, no res, després de les notícies. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Avui, pagesos del Camp de Tarragona protagonitzen una tracturada a Riudoms, convocada per Unió de Pagesos per denunciar els incompliments del Departament d'Agricultura en el sector de la fruita seca i l'Avellana, molt castigat per la sequera. Connectem ara amb el nostre company, l'Adrià Duc. Quina és la situació? Bon dia.
Sembla que no tenim aquesta connexió. Adrià, em sents? Hola, sí, m'escolteu? Sí, endavant. Com deies, les protestes han començat a primera hora, quan de manera simbòlica s'han arrencat avellaners morts abans d'emprendre marxa cap a Reus, on una trentena de tractors protesten ara mateix al Consell Comarcal de Reus i a Aigües de Reus, i on han abocat els avellaners arrencats. La mobilització també vol rebutjar l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur, que consideren una amenaça per al sector.
Gràcies, Adrià. Doncs estarem pendents d'aquesta mobilització. Bon dia. Bon dia.
I se le ven a 39 les persones que han mort i pugen a més d'una centena les que han resultat ferides. Moltes han estat greu en el greu accident ferroviari del Damoz a Còrdoba. El sinistre va tenir lloc ahir al vespre quan un tren Írio que anava de Màlaga a Madrid va descarrilar i va enviar la via contrària a això que anava amb una àlvia que circulava en aquest cas cap a Huelva. Diversos vagons van descarrilar i dos van caure per un talús de 4 metres. Segons la companyia, la darrera revisió del tren va ser el passat 15 de gener.
La consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlón, ha afirmat que des de Protecció Civil han activat l'oferiment d'ajuda en la gestió d'aquesta emergència. De fet, aquest migdia, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han convocat també un minut de silenci a la plaça Sant Jaume en record a les víctimes. I en aquest sentit, l'accident ha obligat també a alterar l'agenda de govern. Sospesa la reunió prevista avui entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Fijó,
I també el president del govern espanyol anul·la tota l'agenda del dia i, de fet, es desplaçarà aquest matí al lloc dels suets. També ajornada la reunió de govern i comuns per fer seguiment dels acords vinculats al tercer suplement de crèdit.
I l'esquiador rescatat ahir a la tarda després de quedar atrapat per una llau a l'estació de Baquira-Beret ha acabat perdent la vida. De fet, es busca una altra possible víctima, ja que a la zona s'hi van trobar també un altre parell d'esquis. I Protecció Civil fa una crida extrema a la precaució per l'entrada avui d'una llava en tarda que pot deixar acumulacions de fins a 200 litres per metre quadrat en punts de les comarques gironines i gruixos de neus superiors als 50 centímetres en cotes altres. Es mantenen també activats els plans...
els plans Neucat i Nuncat per un episodi que el servei meteorològic compara amb el temporal Gloria d'ara fa 6 anys.
Informació local. El SEM farà divendres assemblea anual de socis i sòcies a dos quarts de vuit del vespre al seu local i el dissabte es fa la inauguració de l'exposició amb les fotografies finalistes i guanyadores dels premis Clic de Fotografia i en aquest acte inaugural també es donaran els premis a les persones guanyadores. El dissabte a dos quarts de vuit del vespre al local del SEM. L'exposició estarà oberta fins que s'acabi la fira de la Candelera.
I el diumenge, la grupa, i ja dins dels actes previs a la Fira de la Candelera, farà una ballada de sardanes amb la Copla Ciutat de Girona. El diumenge, a les 12 del migdia, a la plaça de l'Ajuntament. El Foment, que també fa diverses propostes pel cap de setmana. Dissabte hi ha concert tribut.
A Tina Turner, Simple The Best, és el títol de concert tribut, que es farà dissabte a dos quarts de nou del vespre. I el diumenge a les sis de la tarda hi haurà ball al Teatre del Foment. També diumenge a la tarda el grup de xarxa d'espectacles infantils i juvenils, programa amb hotel d'insectes amb la companyia Cali Teatre, amb aquest espectacle de titelles adreçat al públic familiar. El diumenge a dos quarts de sis de la tarda...
al Teatre de la Peni. Les entrades anticipades al web Entràpolis o a la mateixa taquilla del teatre una hora abans que comenci l'espectacle. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dilluns, la farmàcia que obre fins a les 10 de la nit és la del Passeig, el Passeig Pimar Gall número 11. Comuniquem la defunció de la senyora Antonia Molina González. Tenia 99 anys i l'acte de comiat serà demà dimarts a les 10 del matí al Tanatori.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament,
la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. D'aquí una estona parlarem de llibres, com dèiem amb la Glòria Massana, avui les mil i una nits. El Miquel Casas ens portarà bona música a la màquina de la Penny. I abans de saludar els nostres convidats aquí a l'estudi, deixeu-me dir que hem rebut un comunicat de l'Ajuntament que convoquen avui a les 12 del migdia, per tant d'aquí 52 minuts,
davant de l'Ajuntament, a totes les persones que vulguin mostrar el seu condol als familiars i amics de les víctimes, així com traslladar tota la solidaritat i suport a les persones ferides i a les seves famílies en aquests moments tan dolorosos pel tràgic descarrilament d'un tren a Còrdoba d'ahir al vespre. Per tant, convocatòria, minut de silenci, avui a les 12 del migdia a la plaça de l'Ajuntament.
A veure, anem a parlar de temes d'actualitat local i és que aquest divendres a les 7 de la tarda la Federació Obrera acollirà l'Assemblea General Ordinària de socis i sòcies de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Pilar. Dèiem la setmana passada que un dels punts a tractar és l'elecció de la nova Junta Directiva i, per tant, el termini d'admissió de propostes seguint el calendari era el dijous passat, dia 15 de gener. I per comentar tot plegat aquesta qüestió ens acompanya un bon amic d'aquesta casa que és el Carles López. Què tal, Carles?
Hola, molt bon dia. Bon dia i bona hora. I bon any a tothom, eh? I bon any. Exactament, eh? Tot i que és dia 19, ja, però és igual, no? Ho diem igualment. Tot el mes aquest hem d'aprofitar per felicitar la gent i desitjar-li un bon any. I sobretot que tinguin molta salut. Molt bé. El Carles, que és l'actual president, encara? Sí, sí, de moment sí. De moment, eh? I ve acompanyat del Narcís Eracil. Què tal, Narcís? Bon dia. Hola, bon dia a tots. Avui no ve parlar de bicicletes, el Narcís? No.
com ja va fer l'últim cop, sinó que ve a parlar de l'entitat veïnal, del qual també formes part de la Junta. Sí, el secretari, no? I és el secretari. Molt bé, efectivament. Molt bé, doncs sigueu benvinguts. A veure, d'entrada, com es presenta l'Assemblea i em deieu fora del micròfon que...
No hi ha hagut massa resposta d'aquestes propostes de nova Junta, no? No s'ha presentat cap llista, es manté la llista de la Junta actual, segurament hi haurà renovacions a les vocalies, això sí, volem gent...
gent nova, que de fet hi ha molta gent que últimament s'ha afegit amb molt impuls, i pensem que seran unes bones persones per omplir els jocs que tenim per omplir.
Efectivament, totes aquestes renovacions i incorporacions, gent més jove i que aquesta renovació generacional sigui l'habitual, això és el que esperem i aquesta implicació de tots els veïns perquè hi ha molta feina a fer. Però dèiem que això no és exclusiu vostre, que no hi hagi hagut múltiples candidatures que s'hagin presentat, sinó que és un mal, diguem, de moltes de les entitats. Jo també penso que la gent està contenta amb el que hem fet.
També ho podem interpretar així, o hi ha diverses interpretacions, sí? Sí, sí, sí, no, hi ha una... Confien en vosaltres... No és que la gent sigui còmode, que ho és, de fet, no?, sinó que jo penso que la feina que hem desenvolupat aquests anys, que és una feina de formiga, que no es veu, però que, bueno, que s'ha sentit, no? Hi ha gent molt contenta, ens ho han manifestat, no?, de que...
Estan satisfets de la tasca que estem desenvolupant, de la independència que mantenim com a entitat amb la nostra agenda, que això és el més important. Fora de la nostra vinculació amb els veïns no tenim cap vinculació política, això és important, no representem cap partit.
I això ens ha donat un plus de consideració per part de la gent del centre Vila. Per tant, expliquem com ha d'anar l'assemblea d'entrada d'aquest divendres?
Sí, correcte. L'assemblea, tenim l'ordre del dia, que es farà la presentació habitual de l'activitat de l'associació. Que s'ha fet en els darrers mesos, no? Bàsicament, totes les diferents vocalies, la seva activitat que han tingut, les reunions que han tingut, ja siguin de seguretat o amb els regidors de barri, i les demandes que estem traslladant.
amb més positius o més negatius resultats. Després d'això, el que sí que parlarem serà de parlar de... De números. Números, també. Fem la presentació de la tresoreria per part de la nostra tresorera, la Isabel Bargalló. I, a continuació, la renovació de la Junta. Farem la presentació de la candidatura que composem actualment la Junta.
Alguna nova incorporació o renovació i votar, si no hi ha més alternativa, la seva continuïtat. Quotes i pla econòmic 2026. Per a continuació, determinar el pla econòmic de 2026 i determinació de la quota de soci per continuar l'activitat que anem fent. Molt bé.
Molt bé. Quants socis i sòcies sou ara, aproximadament? Doncs al registre de socis tenim el número 213 persones que en algun moment han formalitzat el seu formulari de soci. I persones d'aquestes...
D'aquests socis, els que tenen dret a vot o de fer ús del dret de soci per restar el corrent de la quota, estem en un número de 56 socis que han pagat la quota, que són els que podran vindre aquest divendres. La resta vols dir que s'han apuntat, però no paguen? S'han apuntat, però no han pagat. Encara no, no? Però bueno... És la diferència. Són 10 euros l'any, no? Només 10 euros l'any, eh? És simbòlic, està realment.
És una quota molt simbòlica i bàsicament és per poder mantenir el mínim d'activitat i bàsicament la despesa més important és tindre una responsabilitat civil per poder organitzar alguna activitat com un taller o pot ser l'activitat dels homes dels nassos de la nostra vocalia de cultura.
Sí, sí, assegurances, bàsicament. És el tema que moltes associacions no tenen, però que s'ha de tindre en compte. Això és el que moltes vegades tira enrere la crescció d'entitats, perquè quan descobreixen que han de portar una comptabilitat, que han de tenir assegurances, etcètera, vostres, carai, no ha bon mi ficat, no? Però bueno, això ja ho tenim assumit nosaltres, no?
Bé, aquesta és la realitat. Per tant, 213 persones apuntades, 56, però, reals, que paguen aquesta quota, de 10 euros a l'any. A més, tenim una xarxa comunicativa bastant consolidada, no? Sí. Un grup de WhatsApp, sobretot? Sí, molt actiu, no? Molt actiu, eh? Sí, tenim el grup de WhatsApp amb el qual estan participant al voltant de 190 persones de Centravila,
majoritàriament pot ser alguna persona també d'altres barris que tenen interessos a Centravila, i aquestes 190 persones aquí es poden debatir diferents... Sí, hi ha debat, no és un... No, no, no, és un xat obert, en el sentit que tothom pot participar i dir el que...
Quins són els temes més habituals que surten en aquest xat? De tot, eh? De tot una mica? Sí, de totes les queixes, sobretot del barri, ja es va arribar a neteixar dels nous contenidors, de seguretat... Els gossos, has de fer cas entre els gossos, les plagues, els coloms...
A la pavimentació del centre Vila, que està fet un desastre, com el Terraple, que el tenim a aquell costat, no? Efectivament. El que sí que tenim molt curosos és respectar les mínimes normes dintre del WhatsApp, no entrar en temes polítics ni en temes de vida...
acudits o de coses que es desvien del centre Vila. Temes més banals ja no. Exacte. I una altra cosa que també estem fent per motivar que la gent pugui participar més és obrir, estem obrint el xat durant sis mesos a tothom que vulgui entrar i al final dels sis mesos ja comencem a demanar que s'apuntin i que facin el pagament de la seva quota i que es puguin integrar i participar
I tenim totalment oberta l'associació a través de totes les vocalies que estan funcionant. Teniu a banda del WhatsApp, crec que recordeu també l'Instagram, no? Sí, tenim Instagram, tenim comunicació també a través del Facebook. A B-B-Centre Vila MDR...
seria, per exemple, l'Instagram. Exacte. També tenim... També estem dintre del Google Maps. Dintre del Google Maps, si tu poses associació de veïns Centravila, sortiran tota la comunicació a través del correu, telèfon i una direcció web on surten els nostres vídeos, les presentacions de les assemblees anteriors...
i els enllaços per Instagram i per Facebook. I pel que veig, doncs, no es quedarà aquí, això és a les 7 de la Federació Obrera, i organitzar un sopar després. Sí, sí. Sopar de germanor, eh? Exactament, sí, sí. Van tindre aquesta bona idea, no? Sí.
de fer un sopar que no l'havíem fet mai a nivell de l'associació, i va sorgir la possibilitat de fer-ho aquí a l'escola o a l'agrupa, i finalment es va decidir fer-ho a l'agrupa per facilitat.
i, bé, sí, ens trobarem allà, hem obert la convocatòria de tothom perquè s'afegeixi, farem una espècie de sopar de carmanyola, és a dir, que tothom podrà vindre amb els aliments o amb el que vulgui portar per veure a la grupa, i allà mateix ens afegirem tots i compartirem una trobada, jo penso, interessant, no?, que feia falta des de fa molts anys, no? Sí, una mica de xarmenó, com diu el títol, eh? Sí, i per conèixer-nos tots una miqueta, que ens coneixem pel WhatsApp, però no...
Molts no ens coneixem encara, no? Exacte, estarà obert a tothom. I, bueno, ja des de la Federació Obrera, on podrem comentar amb els prems i preguntes tots els neguits de les persones que vulguin vindre, doncs podem després compartir-ho només una estona i conèixer-nos personalment tothom el que vulgui. I no gustarà res, eh? Vull dir que això de portal de...
els aliments o la carmanyola des de casa, doncs mira, és una contribució...
Si us sembla, per tant, expliquem com quedarà la Junta, si es pot dir, o almenys la que integreu ara, perquè tu ets el president, Carles López, el secretari, el senyor Narcís Aracil, la tesorera, la Isabel Baragalló, i la vicepresidenta és l'Anna Vicente, i després tenim el que és les vocalies, que ja tenim gent com el Josep Miquel, no?,
José Miquel Hermoso, que porta tot el tema de comunicació, xarxes... Sí, també està la Fina, no? La Fina també està a la que és la... Fina Cabestall, que porta el taller de manualitats cada dijous. Cada dijous, exactament. A les 4 o 6 de la tarda té un grup de dones que fan manualitats al local i fan coses molt maques i Fina és una molt bona...
dinamitza aquestes activitats. Sí, i de Navarro, i bueno, hi ha persones que... Que serien les que es renovarien en aquesta assemblea les bucalies, eh? Les bucalies, sí, en principi sí, tindríem, diguem, noves propostes, i això és el que parlarem també en aquesta reunió, no?, dient que es vulgui afegir, que vulgui... Molt bé. Perquè hi ha molts projectes per fer, eh?
Quins serien aquests projectes, aquest horitzó del 2026? Nosaltres, com a associació de Centravila, volem un casal Centravila, perquè és un projecte que nosaltres veiem molt viable en el sentit que es crearan nous espais aquí, al Centravila, i volem que la gent gran del poble, com altres barris tenen un casal per la gent gran, nosaltres no volem un casal solament per la gent gran, volem un casal per tothom.
Perquè la persona gran que envejeix necessita també un joc al costat. Llavors volem que la gent del centre Vila pugui tenir un casal per retrobar-se, no? I no tenir els nostres avis en solitud a casa seva, sinó que puguin anar a un joc...
i compartir temps amb altres, no tan solament gent gran, sinó també joventut i gent que vulgui xerrar amb ells, escoltar-los, etcètera. Així que la reivindicació principal que tenim per aquesta nova etapa seria el casal del Centre Vila per a tothom.
Com un centre cívic, per entendre'ns o no? Podria ser exactament un centre cívic, no? I això, clar, el local que tenim s'està quedant ja petit perquè la Fina fa tots els jous aquest... Només feu aquest taller o feu altres activitats? Hem fet altres activitats, eh? De fet, tenim unes xerrades en català, no? Sí. Converses que estan començant a, diguem, a apuntar-se a molta gent i hi ha continuïtat, gent que es vol conèixer, vol practicar el català i, bueno...
Això és un tema que el volem potenciar, no? I setmanalment s'està fent des de setembre, si no m'equivoco, i ja porten diversos mesos, i té molta acceptació, i hi ha també diversos voluntaris que col·laboren amb aquesta activitat, i està tenint molt d'èxit, amb la qual cosa pensem que continuarà... Sí, sí. I, de fet, hi ha propostes de socis, com per exemple...
Hi ha un soci que vol plantejar fer dibuix, ensenyar a dibuixar i a pintar d'una manera altruista. També han tingut propostes d'ensenyar a fer currículums per part d'un soci que coneix la informàtica i tot això.
I, de fet, volem fer tallers d'informàtica més que res per ensenyar a la gent... Qüestions bàsiques, no? Exacte, qüestions bàsiques, i sobretot per fer consultes importants a l'hora de contractar serveis, com poden ser la llum, el gas, el telèfon, perquè hi ha molta oferta, i llavors explicar a la gent d'una manera didàctica i plenera com es pot ingressar o trucar als telèfonos, etcètera. Tot això és molt necessari, també. Recordeu que el local està ubicat a la plaça Mercat número 4.
Número 3 3-4 L'antiga ràdio, al costat de l'antiga ràdio Tenim un horari fix a les tardes o no? Seria el dijous El dijous seria fix per a tothom que es vulgui acostar Està a partir de les 7 de la tarda De 4 a 6 Podem vindre, sí
I perquè després tenim la resta de reunions, que no tenim un horari precisat, el que vulgui pagar la quota, amb aquest horari ja passen i poden pagar la quota, a pesar que ja facilitem que sigui per visum i que el moviment sigui el mínim de desplaçaments.
Però sí que estem oberts per poder tindre... Tenim horaris disponibles els dimecres, que ja es fa aquestes xerrades de català, i tenim el reste d'horaris lliures per poder plantejar aquestes possibilitats de tallers d'informàtica o altres opcions que planteixin els nostres veïns i convenïns.
Dèiem que el casal seria una prioritat, un casal del centre Vila. Quines prioritats posaríeu? Després hem d'impulsar molts projectes que estan pendents. De fet, estem una mica com si recordant quan vam començar als inicis les nostres reivindicacions. Ens preocupa molt el tema de les inundacions, perquè aquest és un tema, ja ho veurem amb aquests dies de pluja,
com està la xarxa del clavegram, i tot el que passa al centre Vila quan plou. Ja sabem que el carrer Versaquer és una riera amb asfalt, però que porta l'aigua cap al centre Vila quan descarrega,
I aquesta solució s'ha d'estudiar, s'ha de plantejar, hi ha projectes que ho sabem que estan a l'Ajuntament, en algun calaix sobre el tema dels dipòsits, etc. I això ho volem desenvolupar i que es prengui amb més serietat. Després el tema de la pavimentació, que és un tema que s'ha de tractar perquè el que és el terra del centre Vila està fet un desastre.
l'abandonament que tenen els jardins i els arbres que s'han tallat, que no s'han, diguem, restituït, no?, i que és un tema important, no? A veure, Nacís. Efectivament, aquest és un dels punts que tenim pendents, que a tota la reposició d'arbres d'Avinguda de Caldes i de la plaça de l'Ajuntament es va ser aprovat a pressupostos participatius del 2020-2023...
però per temes de sequera no es va executar, no es va fer res, i ara que ja ha acabat aquest període, teòricament tindria de començar ja a replantar tots aquests arbres que estan una miqueta... està parat el tema. Però a les reunions que fem a la llarredoria de barri, això ho recordem a cada reunió que hem fet.
De fet, hi ha una sèrie de punts que, a banda d'aquest, ens preocupa també el tema de la seguretat. Seguretat i la mobilitat i tots aquests temes que hem anat reclamant, doncs continuen, estem a l'espera d'aquesta comunicació. De fet... La manca de pàrquings, també, no? També el tema de pàrquings.
el tema d'aplicació d'horaris de tancament d'establiments que no es compleixen, doncs tots aquests temes són temes que hem reclamat i que busquem sempre aquesta comunicació amb l'Ajuntament perquè no està sent un diàleg fluid ni molt constant. Amb la qual cosa hem...
De fet, acabant ara d'autoritzar la nova normativa sobre terrasses. I dintre d'aquest espai normativa de terrasses, diu expressament que es farà una comissió de seguiment.
i una memòria on es facilitaran dades relatives sobre el tema de licències i el seguiment amb entitats veïnals, representants de l'Ajuntament i representants d'hostaleria. Bé, doncs, tots aquests espais de participació és el que estem esperant poder parlar i poder col·laborar i poder traslladar totes les...
les inquietuds dels nostres veïns. Ho haurem d'anar deixant aquí. Alguna altra reflexió o qüestió que considueu important de comentar? En tot cas, potser animar la gent que vingui divendres, que seria la millor oportunitat, no? Esperem que els veïns i veïnes del Centre Vila vinguin aquest divendres a la Federació. Set de la tarda. I després el sopar de Germano que farem aquí a la grupa. Molt bé. A partir de les 9 de la tarda. I, bueno...
Amb tots aquests temes per tractar. Sí, tots aquests temes. És una associació que tinc totalment oberta a tots els veïns i esperem que tothom s'animi i que entre tots puguem fer un barri molt més qualitat de vida i més segur per tots. Molt bé. Carles Òpez, Narcís Aracil, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé el divendres. 7 de la tarda, Federació Obrera, recordeu l'assemblea. Dos minuts i seran dos quarts de 12.
Fins demà!
La màquina de la Penny, un dilluns més, acompanyats del Miquel Casas. Què tal, Miquel? Bon dia i bona hora. Avui un gran programa, estic perfecte. Doncs va, vinga, som-hi, entrem en matèria. Què ens portaràs avui? Com vam comentar l'última setmana, ja hem parlat de les festes privades, hem parlat de discotecs, hem parlat de moltes coses i de sobte
Comencen els grans concerts de música. Dic que als anys 70 Espanya musicalment dels promotors internacionals estàvem no a segona ni a tercera, estàvem a quarta regional a l'hora de venir. Cap grup volia venir perquè les gires mundials eren Estats Units, Canadà, Europa era França, Alemanya, Itàlia, fins i tot Anglaterra també per descomptat, els Països Bajos i Espanya no entrava. Ni a Madrid, eh?
Espanya en general. Estàvem sumesos en un tipus de política proteccionista on, d'alguna manera, el de fora entrava en compte a gotes. Sort que va arribar un tal Gai Mercader, l'altre dia parlàvem de la botiga Gai & Company, que era propietari de Gai, un gran promotor barcelonès, que va ser el que va començar a portar concerts aquí. Dit tot això, perquè ara la gent entén que tu avui pots anar a Barcelona i pots anar a set llocs a un concert...
els anys 70 potser venien un, dos o tres grups màxim a l'any, i evidentment hi anàvem tots, i quan dic tots vol dir que en alguns d'aquests concerts que ara et comentaré potser érem 4, 5, 6 mil persones, o sigui, els concerts de 50 mil o de 30 mil, això han sigut una història molt més propera. De fet, el primer concert que tenia que anar jo era de Carlos Sandana, l'any 1973,
Què passa? No, que diu que agafes el... No, no, no, tranqui, tranqui, tranqui. El Roger que ens deia una observació tècnica. Era un cursa amb el que jo em tenia que estrenar. Sí, Carlos Santana. Tenia 16 anyets i, sigui com sigui la persona que m'hi havia d'acompanyar per portar-me en cotxe, el dia abans es va posar malalt. Justament va ser la gira de Santana que va acabar, a Geopoi va gravar aquell meravellós triple àlbum, un directe que es va dir Lotus, que ha sigut possiblement un dels 10 millors directes que he escoltat a la meva vida.
En qualsevol cas, va arribar el 24 de maig de 1974 i la meva colla, els meus amics i jo, la primera vegada que ens sentíem al Palau d'Esports de Montjuïc, a Carrelleida, per veure un concert de música, el primer que vam escoltar és això.
Welcome back, my friends, to the show that never ends. Ladies and gentlemen, Alison Blake and Butler.
Com bé deia el locutor, Emerson, Lake & Palmer. Emerson, Lake & Palmer era un grup format per Kate Emerson, ex-Nice, Greg Lake, ex-King Crimson i Carl Palmer, ex-Atomic Rooster. Era un dels primers grups format per tres virtuosos, format per tres líders. Ells, juntament amb Yes, Genesis, Pink Floyd o Camel, van ser els pioners del que es va anomenar rock sinfònic.
Portaven un equip increïble, el Kate Emerson portava diversos teclats, a més a més, amb moltíssima parafernàlia, amb moltíssima imatge. A la publicitat del concert parlaven de 10, crec que eren 20.000 bars, que això era una barbaritat. Pensa que jo ara en tinc 10.000 a B-disco, però 20.000 eren una barbaritat, so quadrofònic. En fi, va ser un gran esdeveniment a Barcelona i no sé si van anar també a Madrid, no sé...
A Barcelona van estar aquest 24 de maig a l'estadi olímpic... Perdona, al Palau d'Esports. Al Palau d'Esports de Montjuïc. Tot un aconteixement, que el Palmer portava una bateria impressionant, en fi, va ser un d'aquells concerts que, a més a més, va ser el nostre primer concert i per molts, molt recordat i per molts, segurament, el millor de la seva vida. Molt bé. Parlàvem del 24 de maig del 74 i ara hem d'anar el 13 de desembre del mateix any i van vindre alguns que segurament no se sonaran. Eh!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Vas tenir la sort de veure'ls al 74. La sort de veure Queen el 1974. De fet, Queen no era un dels meus grups preferits de les hores. De fet, no va ser vingut mai un dels meus preferits. Gran grup, però no sé si tinc un mai dintre del meu rànquing especial. Però em va sorprendre, sobretot, la guitarra d'aquest tio de Brian May. El Freddie Mercury era una pantera, o sigui, el tio era increïble. I, a més a més...
El meu grup preferit d'aquella època eren els Led Zeppelin i els Dick Pärpel. Dick Pärpel no estaven a la borda de vindre a Espanya pel que comentava abans perquè no interessava.
I els Queen venien amb la conya que venien amb l'equip de so de segona mà complet amb els Deep Purple. Dic, bueno, no els Deep Purple, però sentiré com sona el seu equip. Vaig quedar molt impressionat amb aquell concert. I no vull ser molt dolent, però més de 4 o 5.000 persones no hi eren a aquell concert.
per tots els motius aquests i perquè Queen era un grup que encara no havia arribat, estava començant, estava presentant el seu tercer àlbum, Sheer, Here, Attack, amb aquest single que va començar a representar el canvi del Queen rockero
Els que han escoltat el Queen 1, el Queen 2 i el Shiri Heer Attack en moments era un grup de formació de rock amb solos de guitarra tan igual i aquest va ser el primer àlbum que va començar a adivinar el que vindria després que va ser la gran explosió dels Queen. Molt bé. Passem... 1974 encara. 13 de desembre 74. I ara passem al març del 75.
Bona nit.
Aquest és el meu grup número 1 de capçalera. Sí? El meu grup number 1 de tota la vida. Genesis. Parlem de Genesis Peter Gabriel. Aquest va ser el darrer àlbum de Genesis amb el Peter Gabriel. Havia gravat dia...
un primer experiment que es deia From Genesis to Revelation. Sí. Després va arribar Trespass, Nocery Crime, Foxtot, Stanley England by the Pound, i va arribar aquesta autèntica joia musical que es va publicar a finals del 74. I amb aquella gira europea que van fer, sí que van venir aquí. Van venir dos dies.
A Badalona. A l'estàdio... No, encara no estava. A l'estàdio de bàsquet de Badalona, on jugava la Pena. 9 i 10 de març. Jo vaig anar-hi el 9 i el 10 de març. Vaig anar al 9 de març, vaig anar convidat i vaig dir... Hòstia! Això no ho veré mai més. I vaig fer un dels més guaus de la meva vida. I l'endemà...
vaig tornar-hi era una altra vegada amb un altre gènere ha sigut una cosa per mi el millor concert de la meva vida i si ara el comparo amb un poster jo segurament el tinc que col·locar en el context de 1975 de com era la música com es presentava la música era una obra de teatre però musical on tocaven tot l'àlbum complet de principi i final que era un doble àlbum i dos visos el Musical Box i The Watcher of the Skies o sigui, bueno
una autèntica animal. Peter Gabriel al capdavant, eh? A partir d'aquí, a més hi ha la petita anècdota que jo vaig començar el mes de, això va ser el març, jo el mes de juliol vaig començar a treballar la discogràfica.
fonogram, que era la que portava Gènesis, i quan anava dint a Pora i amb el cap de promoció a un restaurant amb algun altre artista, em deia, mira, aquí un d'estàs tu sentat, fa uns mesos estava Peter Garvey, Rosal, Phil Collins, o Steve Hackett, o sigui, a més a més, amb aquesta conya. En qualsevol cas, per mi, el meu nàmer ho van dir, també dintre, com comentàvem, del rock sinfònic. Bueno, fareu un petit salt...
del març del 75 a l'estiu del 76, i aquests són els Incombustibles. Yeah, if I could stick my hand in my heart Spelling all over the stage What is satisfied What is I don't buy What you think, boy, is strange
Fins demà!
Fins demà!
Incombustibles, increïbles, immortals, Ronin's Stone. És curiós perquè és cert la llegenda urbana que diu que als anys 60-70 eras o dels Beatles o dels Ronin's. Jo era dels Beatles.
a mi m'agrada tota la música m'agrada molt els Rollins però jo era més dels Beatles i els Rollins tampoc era d'aquelles bandes que dius que em torni boig però no estem amb la mateixa tessitura pocs concerts que havien i vas els Rollins em mereixen un respecte increïble i vaig pensar el següent de les bandes dels 60 l'any 76 pràcticament no em quedava ni una viva
vaig pensar, bueno, anem a veure els Rollins, perquè és possible que sigui l'última gira que facin, l'any 1976. Imagina't tu, una mica aquesta mentalitat, no? Insisteixo, les grans bandes dels 60, ostres, estan mig desfetes, el CEPA l'imprendiment ja no hi eren, els que estaven fotent quatre coses, tots els dos 60 estaven... Llavors, els Rollins eren una miqueta la suma d'aquestes coses. Primer, que és concert i toca anar-hi,
segon, ostres, no sé el que s'hi queda d'aquests tius en directe, però no els hi pot quedar massa. Pensem quedar sense llum, tu. Mentre vaig jo. Sí, sí, de moment estem anant. No hi ha cap tipus de problema.
altres concerts d'aquella època, de fet... Perdona, on te'ls vas veure, de Barcelona? A la Monumental. Això ja era un concert molt gran, voltant de Ronins, aquí ja parlem segurament de 15-18.000 persones, que per el que eren les altres audiències dels que hem comentat abans, eren moltíssima gent, ara fa risa, 18.000 persones, se les foten, diguéssim, només a la zona a mi, pràcticament, en un concert de Ronins. Però bueno, la cosa era així, també era curiós els concerts,
Perquè t'acostumaves a trobar amb molts artistes espanyols i actors per allà barrejats entre la gent, que dius, hosti, que guai, no?, i et trobes allà, i vis el Miguel Ríos per allà, ostres, el Loquillo, i te'ls trobaves per allà entre més de tota la gent.
Altres concerts dels 70s, que ara no us podem comentar tots, no us podem posar música a tots, vam veure Getro Tull, Mayan Anderson, Bill Evans, brutal. Camel, aquest altre grup, fusió de rock simfònic, va fer una sèrie d'àlbums realment molt interessants.
Focus, Focus era un grup holandès del Disbel Lier i Jan Ackerman, que feien un rock blues també amb tocs de progressiu boníssim, i a més és que aquells concerts d'aquella època, que anaves, la gran majoria anaves sentat en cadires, i tu arribes a passar allà mitja hora abans per intentar, mitja hora abans, no dos dies abans de dormir, mitja hora abans, per intentar estar davant, i aquells concerts, recordo el...
Em vaig poder assentar just davant del guitarrista de cuina, el Jan Ackerman, que era boníssim. Vam fer quatre avisos, va ser un concert memorable, lurrit. Aquest va a part, un dels pitjors de la meva vida, juntament amb Pat i Smith. Són dos concerts realment que els podia oblidar.
I al final, l'any 1977, 20 d'agost del 77, em vaig poder treure l'espina de no haver vist a Carlos Santana el 73 i el vaig poder veure també a la plaça de Toros Monumental. Folter Roger. Som-hi.
Ha tornat a llum a l'estudi. Oye como va. Oye como va. Això és del seu segon àlbum, el Santana Abraxas. Una cançó precisament de Tito Puente. El tema no és d'ell, però... Que em deies, moltes cançons no eren d'autoria seva. Moltes cançons d'ell. Santana és un músic que, ja ho comentem més d'una vegada, fusiona... Ell és originari del nord de Mèxic, passa ja cap a Monterrey...
i el tio funciona aquest rock amb el toc llatí, amb uns punts de blues, però d'una banda boníssima, i ja vam parlar el seu dia dels concerts, les pel·lícules a concert de Bostock, l'actuació dels Suns Sacrifice de Santana és memorable, és algú tremendo. Justament el que comentava abans, el 73, el Santana va fer aquesta gira mundial i va gravar aquest triple LP,
Es va publicar tot el món al 74, i aquí la companyia discogràfica no el publicava perquè Santana no era prou famós, no era prou conegut, com per fabricar un vinil, que a més la portada era molt complexa, hi havia molt de cos de manipulació, i jo a l'any 75, quan vaig començar a treballar a la discogràfica, un dia parlant amb... Ja feia dos anys que s'havia gravat el disc i el disc voltava per allà, però a Espanya no arribava, no entrava.
I vaig parlar amb un dalt i vaig dir, hòstia, com és que no tenia el ventí a sonar? No ho traurem, no sé, els directors, això, l'altre, perquè no creiem que arribarem a vendre les 3 o 4.000 còpies d'aquest vinil. I, bueno, bueno, doncs d'això, escolta'm, vaig fer una de les animalades de la meva vida, que l'he fet dues vegades, aquesta animalada. Agafé un dia pel dematí la meva moto, anar-me'n a Andorra,
anar a un bar, fer un cafè, fer el meu cigarret de les èpoques, comprar l'àlbum a Brax de Sant Anna i tornar a Molins de Rei. Eren 3 hores de netes de tornar, no hi havia encara les comunicacions que hi ha ara, però per a mi va ser un ple poder arribar aquí a casa i a la nit poder-lo punxar a una discoteca, que no va ballar ni Déu, perquè...
Hi ha unes versions, a més, la versió del mític Samba Patí la llarga 11 minuts, o sigui, unes improvisacions d'aquelles de pel·lícula. Llavors, em vaig treure aquesta espina. I, a més a més, me'l vaig poder treure encara més arreglada, perquè hi havia un guitarrista que estava començant a despuntar aquí a Espanya, que es deia Paco de Lucía,
i el Santana se'l van portar a Taloné. És a dir, el concert aquest de Santana, la Monumental, va ser una actuació de Paco Lucía de Taloné, pots comptar 30 o 35 minuts, l'actuació de Santana, i els últims 20 minuts va sortir el Paco Lucía a tocar amb el Santana. Això és un document històric. Això va provocar anys més tard aquella reunió famosa...
de Paco de Lucía, jo amb el Lauling i el Dimeola, que van fer a diverses gires mundials tocant tres guitarrers increïbles. O sigui que, bueno, escolta'm... Fantàstic. Fantàstic, meravellós. Mira, ens hem quedat... Ho han clavat bastant bé, sí. Les hem posat totes, no? Perfecte. Les hem pogut posar totes. Bé. La setmana que ve també hi haurà sorpreses.
Fantàstic. Miquel, bona setmana, doncs. Espero que us hagi agradat. I tant, que sí. Que vagi molt bé. Fins la propera. Gràcies. Ens queden 8 minuts per arribar a les 12 del migdia. Seguim.
Ja seguim nosaltres la Glòria Massana per completar el programa d'avui, com sempre, amb els llibres que han canviat el món. Glòria, bon dia. Hola, bon dia. En aquest cas, no és un llibre d'un sol autor, com ja m'ha explicat, sinó una compilació que va evolucionar, atenció, al llarg d'un mil·lenni. Correcte. Les mil i una nit.
Correcte, el podem considerar com la primera col·lecció de contes d'aquests contes, com entenem els contes per abans d'anar a dormir. De fet, és una obra que va introduir tècniques narratives que avui donem per fetes i que ens semblen normalíssimes i analitzarem aquesta obra que al final ens parla de l'astúcia d'una dona que va aconseguir vèncer la mort a través de la paraula
i com aquest recull també ha captivat tot el que seria la imaginació d'Occident durant molts segles. Les milionanits, que estat entre el 800 i el 900 després de Cris, no és una obra d'un sol autor, òbviament, sinó és una compilació de molts relats al llarg d'un mil·leni,
Els primers relats provenen, es determina que provenen de Pèrsia i Índia dels segles 8 i 9, entre els 8 i 9, i després, evidentment, amb aportacions posteriors tant de la tradició àrab com egípcia.
Un altre dels elements més distintius de les mil i una nits és aquest ús del que es coneix com narració enmarcada, que de fet és un recurs literari on els personatges d'un conte relaten un altre conte, i com si fos, doncs,
les nines russes, doncs de cada conte hi ha un conte, hi ha un conte, hi ha un conte, i així és com es van teixint tots aquests contes, que és la història de Xerasat, que és aquest, podríem dir que el marc principal que presenta el sultà, i que matava les seves esposes cada matí, passava la nit amb elles i les matava al matí.
Xerassat sobreviu, precisament, explicant-li un relat cada nit i deixant el final en suspens, que és això que tant ens agrada i que tant ens enganxa, que ho veiem també moltíssim a les sèries, deixant el final en suspens fins l'endemà. I d'aquesta manera representa que aconsegueix, doncs,
mantenir l'interès del sultà i, per tant, la seva vida. I després de mil i un relats, el sultà decideix finalment perdonar-li la vida. Al final, els gèneres que trobem amb els mil i un relats són un mosaic que va des de la novel·la criminal. Tenim tots els gèneres. Des de la novel·la criminal, la comèdia, l'horror gòtic també, i fins i tot els primers relats de fantasmes de la història.
L'obra, com us podeu imaginar, ha exercit una gran influència molt més enllà dels seus països d'origen. De fet, tothom que parla de les milionanits ja sap, ja ens imaginem aquesta atmosfera oriental i màgica i especial. La primera traducció europea, de fet, es va publicar a França el 1714,
Curiosament, personatges tan famosos com l'Aladí, l'Alibaba, van ser afegits per... Antoine Gaillant. Per Antoine Gaillant, que va ser aquest, el senyor que es va encarregar de la primera traducció, van ser afegits per Gaillant a partir de la seva pròpia col·lecció i no formen part del text original àrab, que sap greu perquè està molt bé, però són una collita d'aquest senyor que va voler aportar el seu granet de sorra.
Després, també, si Richard Burton, no confondre amb l'actor, l'any 1885 va publicar la versió anglesa definitiva, que, a més a més, aquesta versió és molt important perquè va recuperar els elements eròtics que els traductors anteriors havien omès per qüestions de decència.
De fet, tot i la seva fama, com us deia, aquesta obra ha patit moltíssima censura. De fet, Egipte en va prohibir una versió íntegra l'any 1985. Atenció, 1985, és a dir, no fa tant per llei sobre la pornografia.
De fet, Salman Rushdie, l'autor, la defensa com una de les grans obres que sempre s'acaben imposant al món, perquè realment, malgrat tots els intents de censura, l'obra continua vigent i vigent i vigent.
Tenim traducció al català? Tenim traducció al català. De fet, l'edició més destacada és la de Dolors Cinca i Margarida Castells, i es tracta, doncs, la primera traducció íntegra i directa de l'àrab al català, que va ser tot un repte filològic molt gran, sobretot per... però que a la vegada ens permet traslladar tota la riquesa de l'original sense passar, com hem vist en altres obres, per obres intermèdies, no? I aquesta, doncs, és la... Tenim per edicions provar, llavors...
Correcte, i la va publicar a la col·lecció a tot vent el 1998. De fet, també es poden trobar moltíssimes seleccions, perquè, clar, és tan àmplia l'obra que al final se n'han fet moltes obres amb una selecció de contes, més accessibles, editades amb col·leccions a butxaca, podem trobar mil i una versions de les mil i una nits. Molt bé. Vols que acabem amb un fragment?
Correcte. Acabem amb un fragment que, de fet, el que ens demostra és aquest poder de la narració, perquè, de fet, aquesta obra el que sí que té és la creença en la capacitat de la literatura per transformar la vida i la mort. I diu, compten que Xeresat havia llegit molts llibres i cròniques de reis antics i històries de pobles passats.
Es diu que havia plegat un miler de llibres d'històries de civilitzacions antigues i de poetes. Aquella nit es va dirigir al rei Xariar i li digué «Majestat, em permeteu que us expliqui un conte que us faci passar la nit?» I el rei, que estava desvetllat i ansiós, li donar permís.
Llavors, Xeresat va començar el seu primer relat, però en arribar al trenc d'Alba va callar discretament, deixant la història a mitges per tal que el rei, curiós per saber-ne al final, li perdonés la vida un dia més.
Doncs amb aquesta introducció us desitjo que passeu una bona setmana. Animem a llegir algun d'aquests contes. De fet, hi ha una curiositat artística també, i és que la Citropèdia Catalana va publicar una edició de Luxe, un facsímil meravellós...
que, a més a més, tenia la particularitat que estava il·lustrada per Salvador Dalí. Llavors, recuperant les aquarel·les que el pintor empordanès va crear específicament per aquesta obra, que, com podem comprendre, també li agradava molt.
Molt bé, doncs animem a llegir les mil i una nits, que és el llibre que avui ens ha ocupat els llibres que van canviar el món amb la Glòria Massana. Moltes gràcies, Glòria. Gràcies a vosaltres. Que tingui una bona setmana. Igualment. Que vagi molt bé. Els oients, gràcies per seguir-nos. Fins demà a les 8.
Molins de Rei al dia, amb Sílvia Artés.